| dbo:abstract
|
- وفقًا للعقيدة الكاثوليكية يمتد تاريخ البابوية، وهو المنصب الذي يشغله البابا بصفته رئيس الكنيسة الرومانية الكاثوليكية، منذ زمن بطرس وحتى يومنا هذا. لم يتمتع أساقفة روما خلال عهد المسيحية المبكرة بأي سلطة دنيوية للكرسي الرسولي حتى زمن قسطنطين العظيم. تأثرت البابوية بالحكام المؤقتين لشبه الجزيرة الإيطالية المحيطة، بعد سقوط الإمبراطورية الرومانية الغربية («العصور الوسطى»، نحو عام 476)؛ عُرفت هذه الفترات باسم بابوية القوط الشرقيين والبابوية البيزنطية والبابوية الإفرنجية. وَحّدت البابوية مع مرور الوقت مطالبها الإقليمية في جزء من شبه الجزيرة المعروفة باسم الدولة البابوية. استُبدل دور الملوك المجاورين بعد ذلك بعائلات رومانية قوية خلال عصر الساكولوم (العصور الظلامية)، وعصر الهلال، وبابوية توسكولوم. واجهت البابوية منذ عام 1048 وحتى عام 1257، صراعًا متزايدًا مع قادة وكنائس الإمبراطورية الرومانية المقدسة والإمبراطورية البيزنطية (الإمبراطورية الرومانية الشرقية). وبلغ الصراع ذروته مع الأخيرة، إذ تجسد في الانشقاق العظيم بين الشرق والغرب، وانقسام المسيحية الغربية عن المسيحية الشرقية. أقام البابا منذ عام 1257 وحتى عام 1377، على الرغم من وجود أسقف روما، في بابوية فيتربو وأورفيتو وبيروغيا، ثم أفينيون. أعقب عودة الباباوات إلى روما بعد بابيني أفيغنيون، الانشقاق الغربي: تقسيم الكنيسة الغربية إلى اثنتين، ولفترة من الزمن، ثلاثة بابويين متنافسين مطالبين. يُعرف عصر النهضة البابوية باهتماماته الفنية والمعمارية، وتوغله في سياسات القوة الأوروبية، والتحديات اللاهوتية للسلطة البابوية. قاد الإصلاح البابوي والإصلاح الباروكي الكنيسة الكاثوليكية، وذلك بعد بدء الإصلاح البروتستانتي من خلال الإصلاح المضاد. شهد الباباوات خلال عصر الثورة الفرنسية والثورات التي تلت ذلك في جميع أنحاء أوروبا، أكبر مصادرة للثروة في تاريخ الكنيسة. أسفرت المسألة الرومانية، الناشئة عن توحيد إيطاليا، إلى فقدان الدول البابوية وإنشاء مدينة الفاتيكان. (ar)
- La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat. Durant l'inici dels temps de l'Església, els bisbes de Roma gaudien de poder temporal fins a l'època de Constantí. Després de la caiguda de Roma vers el 476, el papat va quedar sota la influència dels governants temporals de la península Itàlica; aquests períodes són coneguts com els papats ostrogot, bizantí i franc. Durant el temps, el papat consolidà les seves reclamacions territorials per una part de la península que es conegué com els Estats pontificis. Finalment, el paper dels sobirans veïns fou substituït per poderoses famílies romanes durant el sæculum obscurum, l'era dels Crescentii i el papat tusculà. Entre 1048 i 1257 el papat experimentà un conflicte cada cop major amb els caps i esglésies del Sacre Imperi Romanogermànic i l'Imperi Romà d'Orient. El conflicte amb el darrer culminà amb el Gran Cisma d'Orient, dividint l'Església Occidental i l'Església Oriental. Entre 1257 i 1377 el Papa, tot i ser el bisbe de Roma, residí a les ciutats de Viterbo, Orvieto i Perusa; i finalment a Avinyó. El retorn dels papes a Roma després del papat d'Avinyó fou seguit pel Cisma d'Occident, la divisió de l'Església occidental entre dos i, en algun moment, tres Papes que es consideraven legítims. El papat renaixentista és conegut pel seu patronatge artístic i arquitectònic, per la seva intromissió en els poders polítics europeus, i pels desafiaments teològics a l'autoritat papal. Després de l'esclat de la Reforma Protestant, el papat Reformista i el papat barroc dirigiren l'Església catòlica a través de la Contrareforma. Els papes durant l'època de la Revolució van contemplar l'expropiació més gran de poder de tota la història de l'Església, durant la Revolució francesa i en totes aquelles que la seguiren per tota Europa. La Qüestió romana, que cuejava des de la unificació italiana, resultà en la pèrdua dels Estats Pontificis i la creació de la Ciutat del Vaticà. (ca)
- Dějiny papežství jsou historií úřadu papeže jako nejvyššího pozemského představitele katolické církve od sv. Petra (30–64/67) po současnost. Dějiny papežství jdou do značné míry odrazem obecných dějin. (cs)
- La historia del papado, el cargo que ocupa el papa como cabeza de la Iglesia Católica, abarca desde la época de Pedro, hasta la actualidad. Además, muchos de los obispos de Roma en los tres primeros siglos de la era cristiana son figuras oscuras. La mayoría de los sucesores de Pedro en los tres primeros siglos posteriores a su vida sufrieron el martirio junto con miembros de su rebaño en períodos de persecución.[cita requerida] Durante la Iglesia primitiva, los obispos de Roma no gozaban de poder temporal . Después de la Caída del Imperio Romano de Occidente (la "Edad Media", alrededor del año 476), el papado recibió la influencia de los gobernantes temporales de la Península Italiana circundante; estos períodos se conocen como Papado ostrogodo, Papado bizantino y Papado franco. Con el tiempo, el papado consolidó sus reivindicaciones territoriales sobre una parte de la península conocida como Estados Pontificios. Posteriormente, el papel de los soberanos vecinos fue sustituido por poderosas familias romanas durante el saeculum obscurum, la época de los Crescenzi y el . De 1048 a 1257, el papado experimentó un creciente conflicto con los líderes e iglesias del Sacro Imperio Romano y del Imperio Bizantino (Imperio Romano de Oriente). El conflicto con este último culminó en el Cisma oriental, que dividió a la Iglesia Occidental y a la Cristiandad oriental. De 1257 a 1377, el papa, aunque era obispo de Roma, residió en el Viterbo, en el y en el Perugia, y por último en el Avignon. El regreso de los papas a Roma tras el papado de Aviñón fue seguido por el Cisma de Occidente: la división de la Iglesia de Occidente entre dos y, durante un tiempo, tres pretendientes papales rivales. El Papado del Renacimiento es conocido por su mecenazgo artístico y arquitectónico, sus incursiones en la política de poder europea y sus desafíos teológicos a la autoridad papal. Tras el inicio de la Reforma Protestante, el y el Papado Barroco dirigieron a la Iglesia Católica durante la Contrarreforma. Los fueron testigos de la mayor expropiación de riqueza en la historia de la iglesia, durante la Revolución Francesa y las que siguieron en toda Europa. La Cuestión Romana, derivada de la unificación italiana, supuso la pérdida de los Estados Pontificios y la creación de la Ciudad del Vaticano. (es)
- Die Geschichte des Papsttums umfasst die Entwicklung des Papst-Amtes der römisch-katholischen Kirche von der Antike bis zur Gegenwart. Das Amt und die Institution des Oberhauptes der katholischen Kirche in Rom lassen sich bis ins 4. Jahrhundert zurückverfolgen und belegen. Der Titel „Papst“ lässt sich zuerst bei Siricius (384–399) als Amtsbezeichnung nachweisen. Seit Gregor I. (590–604) beanspruchen die römischen Bischöfe, den Titel Papst exklusiv führen zu dürfen. In der Spätantike und im Mittelalter war die Rechtmäßigkeit einzelner Päpste umstritten und ihre Gegner warfen ihnen vor, durch Gewalt oder unrechtmäßige Papstwahlen eingesetzt worden zu sein. In solchen Fällen traten immer wieder Gegenpäpste auf. Die Lebensgeschichten mancher Päpste sind verschollen, unklar überliefert oder hagiographisch ausgedichtet oder wurden durch Chronisten aus kirchenpolitischen Gründen verändert. Die römisch-katholische Kirche selbst verzichtet seit einiger Zeit auf eine Zählung der rechtmäßigen Päpste. (de)
- The history of the papacy, the office held by the pope as head of the Catholic Church, spans from the time of Peter, to the present day. Moreover, many of the bishops of Rome in the first three centuries of the Christian era are obscure figures. Most of Peter's successors in the first three centuries following his life suffered martyrdom along with members of their flock in periods of persecution. During the Early Church, the bishops of Rome enjoyed no temporal power until the time of Constantine. After the Fall of the Western Roman Empire (the "Middle Ages", about 476), the papacy was influenced by the temporal rulers of the surrounding Italian Peninsula; these periods are known as the Ostrogothic Papacy, Byzantine Papacy, and Frankish Papacy. Over time, the papacy consolidated its territorial claims to a portion of the peninsula known as the Papal States. Thereafter, the role of neighboring sovereigns was replaced by powerful Roman families during the saeculum obscurum, the Crescentii era, and the Tusculan Papacy. From 1048 to 1257, the papacy experienced increasing conflict with the leaders and churches of the Holy Roman Empire and the Byzantine Empire (Eastern Roman Empire). Conflict with the latter culminated in the East–West Schism, dividing the Western Church and Eastern Church. From 1257–1377, the pope, though the bishop of Rome, resided in Viterbo, Orvieto, and Perugia, and lastly Avignon. The return of the popes to Rome after the Avignon Papacy was followed by the Western Schism: the division of the Western Church between two and, for a time, three competing papal claimants. The Renaissance Papacy is known for its artistic and architectural patronage, forays into European power politics, and theological challenges to papal authority. After the start of the Protestant Reformation, the Reformation Papacy and Baroque Papacy led the Catholic Church through the Counter-Reformation. The popes during the Age of Revolution witnessed the largest expropriation of wealth in the church's history, during the French Revolution and those that followed throughout Europe. The Roman Question, arising from Italian unification, resulted in the loss of the Papal States and the creation of Vatican City. (en)
- Sejarah kepausan, sebuah lembaga yang dipegang oleh Paus sebagai kepala Gereja Katolik Roma, yang menurut doktrin Katolik, berjalan dari zaman Petrus sampai saat ini. Pada masa Gereja Perdana, para uskup Roma tidak menikmati . Setelah kejatuhan Roma ("Abad Pertengahan", sekitar 476), kepausan dipengaruh oleh para penguasa temporal dari sekitaran Semenanjung Italia; periode-periode tersebut dikenal sebagai , Kepausan Bizantium, dan . Sepanjang masa, kepausan mengendalikan klaim-klaim teritorialnya pada sebuah bagian dari semenanjung tersebut yang dikenal sebagai Negara Gereja. Setelah itu, peran negara-negara tetangga yang berdaulat dilantikan oleh keluarga-keluarga Roma yang berkuasa pada masa saeculum obscurum, era , dan . , kepausan mengalami peningkatan konflik dengan para pemimpin dan gereja Kekaisaran Romawi Suci dan Kekaisaran Bizantium. Konflik tersebut berujung pada Skisma Timur-Barat, yang memperpecah Gereja Barat dan Gereja Timur. Dari 1257–1377, seorang Paus, melalui uskup Roma, tinggal di , , dan , dan kemudian Avignon. Kembalinya para Paus ke Roma setelah Kepausan Avignon disusul oleh Skisma Barat: perpecahan gereja barat antara dua dan, untuk sebuah masa, tiga pengklaim kepausan yang bersaing. Kepausan Renaisans dikenal karena perlindungan artistik dan arsitektural-nya. Setelah dimulainya Reformasi Protestan, dan Kepausan Barok membuat Kepausan melakukan Reformasi Katolik. menyaksikan pengurasan kekayaan terbesar dalam sejarah gereja, Revolusi Prancis dan peristiwa-peristiwa susulan di seluruh Eropa. Pertanyaan Roma, yang berkembang dari penyatuan Italia, mengakibatkan hilangnya Negara Gereja dan pembentukan Vatican City. (in)
- La storia del papato, ossia dell'istituzione ricoperta dal Papa come capo della Chiesa cattolica, secondo la dottrina cattolica, si estende dai tempi di Pietro ai giorni nostri. Tuttavia il primo vescovo di Roma del quale sappiamo con certezza che venisse chiamato "papa" dai suoi contemporanei fu Damaso I. Del resto, molti dei vescovi di Roma dei primi tre secoli dell'era cristiana sono figure oscure. La maggior parte dei successori di Pietro nei primi tre secoli successivi alla sua vita subirono il martirio insieme ai membri del loro gregge in periodi di persecuzione e non sembrano aver riconosciuto alcuna gerarchia suprema da tramandare all'interno della chiesa. Nel periodo della Chiesa primitiva, i vescovi di Roma non godettero di alcun potere temporale prima del tempo di Costantino. Dopo la caduta dell'Impero romano d'Occidente, il papato fu influenzato, o persino controllato, dai governanti temporali che controllavano la penisola italiana; questi periodi sono conosciuti come papato ostrogoto, papato bizantino e papato franco. Col tempo, il papato consolidò le proprie pretese territoriali su una porzione della penisola nota come Stato Pontificio. Successivamente, il ruolo che era stato dei sovrani circostanti fu occupato da potenti famiglie romane durante il saeculum obscurum. Agli inizi del II millennio, il papato conobbe una fase di crescente conflitto con i sovrani e le autorità ecclesiastiche dell'Impero bizantino e del Sacro Romano Impero, scontri che culminarono rispettivamente nel Grande Scisma e nella lotta per le investiture. Dal XII secolo, la crescente instabilità politica dell'ambiente romano costrinse sempre più spesso il papa, sebbene vescovo di Roma, a risiedere lontano dall'Urbe, stabilendo la propria corte in varie città come Viterbo, Orvieto o Perugia, e infine Avignone. Il ritorno dei papi a Roma dopo il periodo avignonese fu seguito dallo Scisma d'Occidente, la divisione della chiesa occidentale tra due e, per un certo tempo, tre pretendenti papali in competizione. Il papato rinascimentale è noto per il suo mecenatismo artistico e architettonico, il tentativo di affermarsi nella politica europea e le sfide teologiche all'autorità papale. Dopo l'inizio della riforma protestante, il papato guidò la Chiesa cattolica attraverso la controriforma. I papi di fine XVIII e del XIX secolo furono testimoni del più grande esproprio di ricchezze nella storia della chiesa, durante la rivoluzione francese e le altre rivoluzioni che seguirono in tutta Europa. La questione romana, nata dall'unificazione italiana, portò alla scomparsa dello Stato Pontificio e alla creazione della Città del Vaticano. (it)
- Het christendom ontstaat uit het jodendom, daar de christenen het Oude Testament of Tenach erkennen. De christenen geloven dat Jezus de zoon van God is en de messias (Hebreeuws; in het Grieks christos) die voorspeld en aangekondigd werd in het Oude Testament. De term christenen voor aanhangers van het christelijk geloof werd voor het eerst gebruikt in Antiochië, en is gebaseerd op het feit dat het geloof in Jezus Christus centraal staat in het christendom. Twee gebeurtenissen worden gezien als belangrijke oorzaken voor het feit dat de joodse stroming binnen de christelijke kerk steeds meer terrein verloor en dat de christelijke kerk helemaal los kwam te staan van het jodendom, de Val van Jeruzalem (70) en het verbod van keizer Hadrianus met alles wat met het joodse geloof te maken had. (nl)
- A História do papado é a história do Papa e Bispo de Roma, chefe da Igreja Católica, tanto em seu papel espiritual e temporal, que cobre um período de aproximadamente dois mil anos. O papado é uma das instituições mais duradouras do mundo, e teve uma participação proeminente na história da humanidade. A Igreja Católica acredita que a "doutrina (…) sobre o papado é bíblica e decorre do primado de São Pedro entre os Apóstolos de Jesus. Como todas as doutrinas cristãs, desenvolveu-se ao longo dos séculos, mas não se afastou dos seus elementos essenciais, presentes na liderança do Apóstolo Pedro". Os papas na Antiguidade auxiliaram na propagação do cristianismo e a resolver diversas disputas doutrinárias. Na Idade Média eles desempenharam um papel secular importante na Europa Ocidental, muitas vezes, servindo de árbitros entre os monarcas e evitando diversas guerras na Europa. Atualmente, para além da expansão e doutrina da fé cristã, os Papas se dedicam ao diálogo inter-religioso, a trabalhos de caridade e à defesa dos direitos humanos. Não existe uma lista oficial de papas, mas o Anuário Pontifício, publicado anualmente pelo Vaticano, contém uma lista que é geralmente considerada a mais correta, colocando o atual Papa Francisco como o 266º Papa. (pt)
- История папства — история правления Римских Пап в качестве главы Католической церкви и правителя Святого Престола, вспомогательной суверенной территорией которого является Ватикан. Cогласно католическому учению, занимает этот пост как преемник первого римского епископа Святого Петра c того времени до наших дней. Во времена Ранней Церкви епископы Рима не имели статуса правителей Святого престола до времени правления Константина Великого. После падения Западной Римской империи (см. Средние века около 476 г.) на папство оказали влияние cменяющиеся правители, окружающего Рим, Апеннинского полуострова; эти исторические периоды известны как , и . Со временем папство консолидировало свои территориальные претензии на часть полуострова, известного как Папская область. После этого власть соседних суверенов была заменена на влияние выходцев из могущественных римских семей во времена saeculum obscurum, эры Кресцентии и . папство испытывало растущий конфликт с лидерами и церквями Священной Римской империи и Византийской империи (Восточная Римская империя). Конфликт с последней завершился расколом между Востоком и Западом, разделившим Римско-католическую церковь на Западе и Православную церковь — на Востоке. В 1257—1377 годах папа, хотя он и был епископом Рима, проживал в , и , а затем в Авиньоне. За возвращением пап в Рим после Авиньонского пленения пап последовал Великий западный раскол: разделение западной церкви между двумя и, на какое-то время, тремя конкурирующими папами. известно своим покровительством живописи и архитектуре, попыткой влияния на европейскую политику, и вызовами папской власти в решении богословских проблем. После начала Реформации, и периода привело католическую церковь к Контрреформации. стали свидетелями наибольшей экспроприации богатств в истории церкви, во время Французской революции, которая затем последовала по всей Европе. Римский вопрос, возникший после объединения Италии, привел к потере Папской области и созданию Ватикана. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Dějiny papežství jsou historií úřadu papeže jako nejvyššího pozemského představitele katolické církve od sv. Petra (30–64/67) po současnost. Dějiny papežství jdou do značné míry odrazem obecných dějin. (cs)
- Het christendom ontstaat uit het jodendom, daar de christenen het Oude Testament of Tenach erkennen. De christenen geloven dat Jezus de zoon van God is en de messias (Hebreeuws; in het Grieks christos) die voorspeld en aangekondigd werd in het Oude Testament. De term christenen voor aanhangers van het christelijk geloof werd voor het eerst gebruikt in Antiochië, en is gebaseerd op het feit dat het geloof in Jezus Christus centraal staat in het christendom. Twee gebeurtenissen worden gezien als belangrijke oorzaken voor het feit dat de joodse stroming binnen de christelijke kerk steeds meer terrein verloor en dat de christelijke kerk helemaal los kwam te staan van het jodendom, de Val van Jeruzalem (70) en het verbod van keizer Hadrianus met alles wat met het joodse geloof te maken had. (nl)
- وفقًا للعقيدة الكاثوليكية يمتد تاريخ البابوية، وهو المنصب الذي يشغله البابا بصفته رئيس الكنيسة الرومانية الكاثوليكية، منذ زمن بطرس وحتى يومنا هذا. لم يتمتع أساقفة روما خلال عهد المسيحية المبكرة بأي سلطة دنيوية للكرسي الرسولي حتى زمن قسطنطين العظيم. تأثرت البابوية بالحكام المؤقتين لشبه الجزيرة الإيطالية المحيطة، بعد سقوط الإمبراطورية الرومانية الغربية («العصور الوسطى»، نحو عام 476)؛ عُرفت هذه الفترات باسم بابوية القوط الشرقيين والبابوية البيزنطية والبابوية الإفرنجية. وَحّدت البابوية مع مرور الوقت مطالبها الإقليمية في جزء من شبه الجزيرة المعروفة باسم الدولة البابوية. استُبدل دور الملوك المجاورين بعد ذلك بعائلات رومانية قوية خلال عصر الساكولوم (العصور الظلامية)، وعصر الهلال، وبابوية توسكولوم. (ar)
- La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat. Durant l'inici dels temps de l'Església, els bisbes de Roma gaudien de poder temporal fins a l'època de Constantí. Després de la caiguda de Roma vers el 476, el papat va quedar sota la influència dels governants temporals de la península Itàlica; aquests períodes són coneguts com els papats ostrogot, bizantí i franc. Durant el temps, el papat consolidà les seves reclamacions territorials per una part de la península que es conegué com els Estats pontificis. Finalment, el paper dels sobirans veïns fou substituït per poderoses famílies romanes durant el sæculum obscurum, l'era dels Crescentii i el papat tusculà. (ca)
- Die Geschichte des Papsttums umfasst die Entwicklung des Papst-Amtes der römisch-katholischen Kirche von der Antike bis zur Gegenwart. Das Amt und die Institution des Oberhauptes der katholischen Kirche in Rom lassen sich bis ins 4. Jahrhundert zurückverfolgen und belegen. Der Titel „Papst“ lässt sich zuerst bei Siricius (384–399) als Amtsbezeichnung nachweisen. Seit Gregor I. (590–604) beanspruchen die römischen Bischöfe, den Titel Papst exklusiv führen zu dürfen. In der Spätantike und im Mittelalter war die Rechtmäßigkeit einzelner Päpste umstritten und ihre Gegner warfen ihnen vor, durch Gewalt oder unrechtmäßige Papstwahlen eingesetzt worden zu sein. In solchen Fällen traten immer wieder Gegenpäpste auf. Die Lebensgeschichten mancher Päpste sind verschollen, unklar überliefert oder hag (de)
- La historia del papado, el cargo que ocupa el papa como cabeza de la Iglesia Católica, abarca desde la época de Pedro, hasta la actualidad. Además, muchos de los obispos de Roma en los tres primeros siglos de la era cristiana son figuras oscuras. La mayoría de los sucesores de Pedro en los tres primeros siglos posteriores a su vida sufrieron el martirio junto con miembros de su rebaño en períodos de persecución.[cita requerida] (es)
- The history of the papacy, the office held by the pope as head of the Catholic Church, spans from the time of Peter, to the present day. Moreover, many of the bishops of Rome in the first three centuries of the Christian era are obscure figures. Most of Peter's successors in the first three centuries following his life suffered martyrdom along with members of their flock in periods of persecution. (en)
- Sejarah kepausan, sebuah lembaga yang dipegang oleh Paus sebagai kepala Gereja Katolik Roma, yang menurut doktrin Katolik, berjalan dari zaman Petrus sampai saat ini. Pada masa Gereja Perdana, para uskup Roma tidak menikmati . Setelah kejatuhan Roma ("Abad Pertengahan", sekitar 476), kepausan dipengaruh oleh para penguasa temporal dari sekitaran Semenanjung Italia; periode-periode tersebut dikenal sebagai , Kepausan Bizantium, dan . Sepanjang masa, kepausan mengendalikan klaim-klaim teritorialnya pada sebuah bagian dari semenanjung tersebut yang dikenal sebagai Negara Gereja. Setelah itu, peran negara-negara tetangga yang berdaulat dilantikan oleh keluarga-keluarga Roma yang berkuasa pada masa saeculum obscurum, era , dan . (in)
- La storia del papato, ossia dell'istituzione ricoperta dal Papa come capo della Chiesa cattolica, secondo la dottrina cattolica, si estende dai tempi di Pietro ai giorni nostri. Tuttavia il primo vescovo di Roma del quale sappiamo con certezza che venisse chiamato "papa" dai suoi contemporanei fu Damaso I. Del resto, molti dei vescovi di Roma dei primi tre secoli dell'era cristiana sono figure oscure. La maggior parte dei successori di Pietro nei primi tre secoli successivi alla sua vita subirono il martirio insieme ai membri del loro gregge in periodi di persecuzione e non sembrano aver riconosciuto alcuna gerarchia suprema da tramandare all'interno della chiesa. (it)
- A História do papado é a história do Papa e Bispo de Roma, chefe da Igreja Católica, tanto em seu papel espiritual e temporal, que cobre um período de aproximadamente dois mil anos. O papado é uma das instituições mais duradouras do mundo, e teve uma participação proeminente na história da humanidade. A Igreja Católica acredita que a "doutrina (…) sobre o papado é bíblica e decorre do primado de São Pedro entre os Apóstolos de Jesus. Como todas as doutrinas cristãs, desenvolveu-se ao longo dos séculos, mas não se afastou dos seus elementos essenciais, presentes na liderança do Apóstolo Pedro". (pt)
- История папства — история правления Римских Пап в качестве главы Католической церкви и правителя Святого Престола, вспомогательной суверенной территорией которого является Ватикан. Cогласно католическому учению, занимает этот пост как преемник первого римского епископа Святого Петра c того времени до наших дней. (ru)
|
.jpg){kind=link}
_2022.jpg){kind=link}
_2022.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
