| dbo:abstract
|
- Hicetes de Leontins (en llatí Hicetas, en grec antic Ἱκέτας o Ἱκέτης) fou un governant grec nascut a Siracusa, contemporani de Dionís el Jove, i de Timoleó de Siracusa. Era amic de Dió de Siracusa i a la seva mort (353 aC) Arete la viuda, i Aristòmac, el fill, van quedar sota protecció d'Hicetes, que al principi els va protegir però després els enemics de Dió el van convèncer d'eliminar-los i els va enviar a Corint amb un vaixell amb instruccions de matar-los durant el viatge, segons diu Plutarc. En els desordres que van seguir a Siracusa, Hicetes va aconseguir en un moment indeterminat la tirania a Leontins, que després de la tornada de Dionís el Jove va ser lloc de concentració de tots els siracusans enemics del govern. Hicetes aspirava a expulsar a Dionís i establir la seva pròpia tirania i mentrestant els siracusans, per por a una invasió cartaginesa i per posar pau a l'illa, van demanar ajut a Corint. Hicetes públicament, semblava que donava suport a aquesta demanda però va entrar en negociacions secretes amb els cartaginesos. Durant aquest temps va reunir una força considerable de mercenaris i seguidors, amb la que va atacar Siracusa, va derrotar a Dionís en una batalla decisiva i es va fer amo de la ciutat (Hicetes I) excepte la ciutadella a l'illa d'Ortígia en la que Dionís va quedar assetjat l'any 346 aC. Aquesta era la situació quan va desembarcar a Sicília Timoleó després d'eludir la vigilància cartaginesa (344 aC). Hicetes va intentar ocupar Adranum abans que Timoleó però aquest el va derrotar; una mica després Dionís va rendir la ciutadella al cap corinti. Hicetes va intentar llavors l'assassinat de Timoleó, que va fallar i va decidir recórrer a l'ajut directe de Cartago. Va introduir al general Magó al capdavant d'una nombrosa flota i un exèrcit al port de Siracusa i els va ajudar a desembarcar. Però les seves operacions conjuntes van fracassar. Mentre intentaven atacar Catana van ser derrotats i el comandant de la guarnició coríntia a Siracusa, Neó, va recuperar Acradina; una mica després, davant de la deserció de molts mercenaris de l'exèrcit cartaginès, Magó es va retirar i va tornar a Cartago. Hicetes ja no va poder impedir el domini complet de Timoleó sobre Siracusa. Una vegada Timoleó va consolidar el seu poder, es va dirigir contra Leontins i segurament hauria pogut expulsar a Hicetes si no hagués estat per una invasió cartaginesa que va requerir tota la seva atenció. Timoleó va obtenir sobre els cartaginesos una gran victòria a la Batalla de Crimissus el 339 aC. Hicetes es va aliar amb Mamerc, tirà de Catana i ambdós van rebre un cos d'auxiliars cartaginesos enviats per Giscó i encara que inicialment van tenir alguns èxits Hicetes va ser finalment derrotat de manera decisiva per Timoleó al riu Damurias, i no va tardar a ser fet presoner i executat junt amb el seu fill Eupòle. La seva viuda i les seves filles van ser portades a Siracusa on igualment les van executar en venjança per l'assassinat d'Arete i Aristòmac. (ca)
- Hiketas (altgriechisch Ἱκέτας Hikétas oder Ἱκέτης Hikétēs; † 339 oder 338 v. Chr. in Lentini) war ein antiker griechischer Politiker, militärischer Befehlshaber und Tyrann in Sizilien. Zeitweilig beherrschte er Syrakus, dann zog er sich nach Leontinoi (heute Lentini) zurück und übte dort als Tyrann die Macht aus. Er ist nicht zu verwechseln mit dem gleichnamigen Machthaber, der im frühen 3. Jahrhundert v. Chr. in Syrakus herrschte. (de)
- Hicetas (Greek: Ἱκέτας or Ἱκέτης) was a Syracusan general and tyrant of Leontini, contemporary with the younger Dionysius and Timoleon. Hicetas is first mentioned as a friend of Dion. After Dion's death in 353 BC, his widow Arete and his sister Aristomache turned to Hicetas for protection. Hicetas was willing to help them, but after a while he was persuaded otherwise by the enemies of Dion and accordingly he placed them on board a ship bound for Corinth, with secret instructions that they should be put to death during the voyage. (Plut. Dion, 58.) In the disorders that ensued, Hicetas succeeded in gaining control of Leontini, which became, after the return of the younger Dionysius, a rallying point for all the disaffected Syracusans. But while Hicetas secretly intended to expel Dionysius so that he could establish himself in his place, the fears of a Carthaginian invasion and the desire to restore tranquillity to the island led the Sicilians (including the Syracusan exiles) to send an embassy imploring assistance from Corinth. Hicetas ostensibly joined in the request, but as this was entirely opposed to his schemes, he at the same time entered into secret negotiations with the Carthaginians. Meanwhile, he had assembled a considerable force with which he attacked Syracuse. He managed to defeat Dionysius in a decisive action, making himself master of the whole city, except the island citadel, in which he kept the tyrant closely besieged. (Plut. Timol. 1, 2, 7, 9, 11; Diod. xvi. 65, 67, 68.) This was the state of things when Timoleon, having eluded the vigilance of the Carthaginians, landed in Sicily (344 BCE). Hicetas, learning that the general was advancing to occupy Adranum, led his forces there in anticipation of his arrival. However, Hicetas was defeated with heavy losses and, shortly afterwards, Dionysius surrendered the citadel into the hands of the Corinthian leader. Hicetas, finding that he had now to cope with a new enemy, and having failed in an attempt to rid himself of Timoleon by assassination, decided to openly seek the assistance of Carthage, and allowed Mago, at the head of a large fleet and army, into the port and city of Syracuse. Their joint operations were, however, unsuccessful. While they were engaged in an attempt upon Catana (modern Catania), Neon, the commander of the Corinthian garrison, recovered . Shortly afterwards Mago, alarmed at the disaffection among his mercenaries, and apprehensive of treachery, suddenly withdrew with all his forces and returned to Carthage. (Plut. Timol. 12, 13, 16–20; Diod. xvi. 68–70, who, however, erroneously places the departure of Mago before the surrender of Dionysius.) Hicetas was now unable to prevent Timoleon from making himself the master of Syracuse. Once Timoleon had settled affairs in Syracuse, he turned his arms against Leontini, and would probably have succeeded in expelling Hicetas from there as well, had not the Carthaginian invasion at that time required all his attention. But after his great victory in the Battle of the Crimissus (339 BC), Timoleon soon resumed his project of completely freeing Sicily from the tyrants. Hicetas had concluded a league with Mamercus, ruler of Catana, and they were supported by a body of Carthaginian auxiliaries sent to them by ; but though they at first gained some partial successes, Hicetas was totally defeated by Timoleon at the river , and soon after fell into the hands of the enemy, by whom he was put to death, together with his son Eupolemus. His wife and daughters were carried to Syracuse, where they were executed, by order of the people, in vengeance for the fate of Arete and Aristomache. (Plut. Timol. 21, 24, 30–33; Diod. xvi. 72, 73, 81, 82.) (en)
- Hizetas Lentinikoa (antzinako grezieraz: Ἱκέτας edo Ἱκέτης) Sirakusan jaiotako agintaria zen, Dionisio II.aren eta Timoleonen garaikidea. Dionen laguna zen, honen hilketan (K.a. 353an) Arete alarguna eta Aristomako semea Hizetasek babestu zituen. Hasieran, zaindu batzituen ere, Dionen etsaiek konbentzitu zuten babestutako haiek hiltzeko. Honela, itsasontzi batean Korintora bidali zituen baina agindua eman zuen bidaian zehar hil zitzatela. Sirakusako anabasez baliatuz, Lentiniko tirano izatea lortu zuen. Ondoren, Dionisio II.aren Sirakusara itzuli eta gero, gobernuaren kontrako sirakusarrek abegi ona aurkitu zuten Lentinin. Hizetasen asmoa zen Dionisio kanporatzea haren tirania jartzeko. Sirakusiarrek laguntza eskatu zioten Korintori. Hizetasek eskaera hau onartu zuen baina kartagotarrekin harremanetan jarri zen. Denboraldi honetan, Sirakusa erasotu zuen mertzenario eta jarraitzaileen indar armatu bat osatuz. Azkenean, Dionisio irabazi zuen eta hiriaz jabetu zen, Ortigia zitadelaz izan ezik non Dionisio setiaturik egon baitzen. K.a. 344an, Timoleon Sizilian lehorreratu zen kartagotar zaingoa ekidin ondoren. Hizetas saiatu Adrano hartzen Timoleon baino lehenago, baina honek irabazi zuen. Beranduago, Dionisiok korintoar buruzagiari Ortigia errenditu zion. Hizetas saiatu zen Timoleon erailtzen baina ez lortzean, Kartagori laguntza eskatu zion. Magon jeneralak ontzidi eta armada sendo bat Sirakusako portuan sartu zituen, lehorreratzeko Hizetasen laguntza izanik. Orduan, saiatu ziren Catania erasotzen baina irabaziak izan ziren. Bitartean, Neon Sirakusako komandante korintoarrak Akradina berreskuratu zuen kartagotar armadako soldaduek desertatu zutelako. Gauzak honela, Magon erretiratu eta Kartagora itzuli zen. Horren ostean, Hizetasek ezin zion Timoleoni aurre egin Sirakusaz jabetu zenean. Behin boterean, Timoleon Lentinira abiatu zen Hizetas kanporatzeko asmoz, baina ezin zuen Kartagoren dela eta. Timoleonek kartagotarren gainean ibaiaren garaipena lortu zuen K.a. 340an.Hizetas , Cataniako tiranoarekin, aliatu zen eta hauek Giskon kartagotar jeneralaren laguntza izan zuten. Hasieran, zenbait garaipen izan bazuten ere, Hizetasek Timoleonen aldetik erabateko porrota jasan zuen Damurias ibaiaren ondoan. Han preso hartu izan ondoren, haren seme Eupolerekin exekutatua izan zen. Gerora, Hizetasen alarguna eta bere alabak Sirakusara eraman eta exekutatu zituzten, Arete eta Aristomako mendekatzeko. (eu)
- Hicétas de Léontinoi (ou Hikétas, en grec ancien : Ἱκέτας) est un homme politique, ami de Dion de Syracuse, qui s’empara de la tyrannie chez les Léontins à l’aide de mercenaires. Il demeura le principal adversaire de Denys le Jeune, jusqu’à l’arrivée de Timoléon. (fr)
- Hicetas de Leontinos (griego: Ἱκέτας o Ἱκέτης) fue un gobernante griego nacido en Siracusa, contemporáneo de Dionisio II y de Timoleón. Era amigo de Dion y, a su muerte (353 a. C.), Arete, su viuda, y Aristómaco, su hijo, quedaron bajo protección de Hicetas. Este al principio les protegió pero después fue convencido por los enemigos de Dión de eliminarlos y les envió a Corinto en un barco con instrucciones de matarlos durante el viaje. En los desórdenes que siguieron en Siracusa, Hicetas logró en un momento indeterminado la tiranía de Leontinos, que tras el regreso de Dionisio II fue lugar de concentración de todos los siracusanos enemigos del gobierno. Hicetas aspiraba a expulsar a Dionisio y establecer su propia tiranía, mientras los siracusanos pidieron ayuda a Corinto e Hicetas tuvo que dar apoyo a esta demanda pero entró en negociaciones secretas con los cartagineses; durante este tiempo reunió una fuerza considerable de mercenarios y seguidores, con la que atacó Siracusa, derrotó a Dionisio en una batalla decisiva y se hizo dueño de la ciudad excepto la ciudadela en la isla de Ortigia en la que Dionisio quedó sitiado (346 a. C.) O (351 a . C) o (356 a. C) En este momento desembarcó en Sicilia Timoleón tras eludir la vigilancia cartaginesa (344 a. C.). Hicetas intentó ocupar Adrano antes que Timoleón pero este le derrotó, un poco después Dionisio rindió la ciudadela ante el caudillo corintio. Hicetas intentó el asesinato de Timoleón que falló y decidió entonces recurrir a la ayuda directa de Cartago; introdujo al general Magón al frente de una numerosa flota y ejército en el puerto de Siracusa y les ayudó a desembarcar, entonces intentaron atacar Catania pero fueron derrotados y mientras el comandante de la guarnición corintia en Siracusa, Neón, recuperó Acradina, un poco después, ante la deserción de muchos mercenarios del ejército cartaginés, Magón se retiró y volvió a Cartago. Entonces Hicetas no pudo impedir el dominio completo de Timoleón sobre Siracusa. Una vez Timoleón consolidó su poder se dirigió contra Leontino y hubiera expulsado a Hicetas si no hubiera sido por una invasión cartaginesa. Timoleón obtuvo sobre los cartagineses la gran victoria del río Crimiso en 340 a. C. Hicetas se alió con Mamerco, tirano de Catania y ambos recibieron un cuerpo de auxiliares cartagineses enviados por Giscón y aunque inicialmente tuvieron algunos éxitos Hicetas fue finalmente derrotado de manera decisiva por Timoleón en el río Damurias, y no tardó en ser hecho prisionero y ejecutado junto con su hijo Eupòle. Su viuda e hijas fueron llevadas a Siracusa donde igualmente fueron ejecutadas en venganza por el asesinato de Arete y Aristómaco. (es)
- ヒケタス (ギリシア語：ἹκέταςまたはἹκέτης）は、シュラクサイ（現在のシラクサ）の将軍でレオンティノイ（現在のレンティーニ）の僭主。シュラクサイの僭主ディオニュシオス2世やコリントスの将軍ティモレオンと同時代の人物である。 (ja)
- Iceta di Leontini (in greco antico: Ικέτην των Λεοντίνων, Ikèten tòn Leontìnon; Siracusa, ... – Leontini, 338 a.C.) è stato un politico siceliota, tiranno di Leontini.Ebbe diversi figli, tra cui Eupolemo. Fu coadiuvato dal valoroso comandante della cavalleria Eutimo. Iceta appare come un personaggio controverso, anche per il fatto che Plutarco, simpatizzando per Timoleonte, non lo descrive in modo imparziale. (it)
- Гикет (др.-греч. Ἱκέτας; казнён в 338 году до н. э.) — древнегреческий политический деятель и военачальник, тиран города Леонтины на Сицилии. Был гражданином Сиракуз и другом Диона. После гибели последнего в 353 году до н. э. на время приютил его сестру и жену, но позже, по данным Плутарха, организовал их убийство. При неизвестных обстоятельствах получил власть над Леонтинами до 347 года до н. э. Когда Дионисий Младший вернулся к власти в Сиракузах, Гикет возглавил противостоящих Дионисию сицилийцев, рассчитывая занять его место. Он заключил союз с карфагенянами против Дионисия и смог занять Сиракузы (за исключением островной цитадели), но его планы разрушил стратег Тимолеонт, прибывший в 344 году до н. э. из Коринфа с войсками. Гикет понёс ряд поражений от коринфян, в 338 году до н. э. был схвачен собственными солдатами и выдан врагу. По приказу Тимолеонта тирана казнили, а позже сиракузяне приговорили к смерти жену и дочерей Гикета. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Hiketas (altgriechisch Ἱκέτας Hikétas oder Ἱκέτης Hikétēs; † 339 oder 338 v. Chr. in Lentini) war ein antiker griechischer Politiker, militärischer Befehlshaber und Tyrann in Sizilien. Zeitweilig beherrschte er Syrakus, dann zog er sich nach Leontinoi (heute Lentini) zurück und übte dort als Tyrann die Macht aus. Er ist nicht zu verwechseln mit dem gleichnamigen Machthaber, der im frühen 3. Jahrhundert v. Chr. in Syrakus herrschte. (de)
- Hicétas de Léontinoi (ou Hikétas, en grec ancien : Ἱκέτας) est un homme politique, ami de Dion de Syracuse, qui s’empara de la tyrannie chez les Léontins à l’aide de mercenaires. Il demeura le principal adversaire de Denys le Jeune, jusqu’à l’arrivée de Timoléon. (fr)
- ヒケタス (ギリシア語：ἹκέταςまたはἹκέτης）は、シュラクサイ（現在のシラクサ）の将軍でレオンティノイ（現在のレンティーニ）の僭主。シュラクサイの僭主ディオニュシオス2世やコリントスの将軍ティモレオンと同時代の人物である。 (ja)
- Iceta di Leontini (in greco antico: Ικέτην των Λεοντίνων, Ikèten tòn Leontìnon; Siracusa, ... – Leontini, 338 a.C.) è stato un politico siceliota, tiranno di Leontini.Ebbe diversi figli, tra cui Eupolemo. Fu coadiuvato dal valoroso comandante della cavalleria Eutimo. Iceta appare come un personaggio controverso, anche per il fatto che Plutarco, simpatizzando per Timoleonte, non lo descrive in modo imparziale. (it)
- Hicetes de Leontins (en llatí Hicetas, en grec antic Ἱκέτας o Ἱκέτης) fou un governant grec nascut a Siracusa, contemporani de Dionís el Jove, i de Timoleó de Siracusa. Era amic de Dió de Siracusa i a la seva mort (353 aC) Arete la viuda, i Aristòmac, el fill, van quedar sota protecció d'Hicetes, que al principi els va protegir però després els enemics de Dió el van convèncer d'eliminar-los i els va enviar a Corint amb un vaixell amb instruccions de matar-los durant el viatge, segons diu Plutarc. (ca)
- Hicetas de Leontinos (griego: Ἱκέτας o Ἱκέτης) fue un gobernante griego nacido en Siracusa, contemporáneo de Dionisio II y de Timoleón. Era amigo de Dion y, a su muerte (353 a. C.), Arete, su viuda, y Aristómaco, su hijo, quedaron bajo protección de Hicetas. Este al principio les protegió pero después fue convencido por los enemigos de Dión de eliminarlos y les envió a Corinto en un barco con instrucciones de matarlos durante el viaje. (es)
- Hicetas (Greek: Ἱκέτας or Ἱκέτης) was a Syracusan general and tyrant of Leontini, contemporary with the younger Dionysius and Timoleon. Hicetas is first mentioned as a friend of Dion. After Dion's death in 353 BC, his widow Arete and his sister Aristomache turned to Hicetas for protection. Hicetas was willing to help them, but after a while he was persuaded otherwise by the enemies of Dion and accordingly he placed them on board a ship bound for Corinth, with secret instructions that they should be put to death during the voyage. (Plut. Dion, 58.) (en)
- Hizetas Lentinikoa (antzinako grezieraz: Ἱκέτας edo Ἱκέτης) Sirakusan jaiotako agintaria zen, Dionisio II.aren eta Timoleonen garaikidea. Dionen laguna zen, honen hilketan (K.a. 353an) Arete alarguna eta Aristomako semea Hizetasek babestu zituen. Hasieran, zaindu batzituen ere, Dionen etsaiek konbentzitu zuten babestutako haiek hiltzeko. Honela, itsasontzi batean Korintora bidali zituen baina agindua eman zuen bidaian zehar hil zitzatela. (eu)
- Гикет (др.-греч. Ἱκέτας; казнён в 338 году до н. э.) — древнегреческий политический деятель и военачальник, тиран города Леонтины на Сицилии. Был гражданином Сиракуз и другом Диона. После гибели последнего в 353 году до н. э. на время приютил его сестру и жену, но позже, по данным Плутарха, организовал их убийство. При неизвестных обстоятельствах получил власть над Леонтинами до 347 года до н. э. Когда Дионисий Младший вернулся к власти в Сиракузах, Гикет возглавил противостоящих Дионисию сицилийцев, рассчитывая занять его место. Он заключил союз с карфагенянами против Дионисия и смог занять Сиракузы (за исключением островной цитадели), но его планы разрушил стратег Тимолеонт, прибывший в 344 году до н. э. из Коринфа с войсками. Гикет понёс ряд поражений от коринфян, в 338 году до н. э. бы (ru)
|
