| dbo:abstract
|
- Hermenegild Santapau i Bertomeu (La Galera, Montsià, 5 de desembre de 1903 - Bombai, Índia, 13 de gener de 1970) va ser un jesuïta i botànic català. Ingressà al noviciat de la Companyia de Jesús a Gandia, amb setze anys. Va continuar els estudis clàssics i d'idiomes a Espanya i a Londres, passant a Roma per doctorar-se en filosofia el 1927. L'any següent va marxar d'Europa cap a l'Índia per completar els seus estudis de teologia. A l'Índia, se li desenvolupà l'interès per la botànica. Va tornar a Anglaterra, on va obtenir el títol de batxillerat i el doctorat en botànica al Royal College of Science i l'Imperial College London. Va recollir plantes als Pirineus Orientals el 1934 i als Alps italians el 1936, i va treballar a l'herbari del Reial Jardí Botànic de Kew des de 1938. Després de dos anys treballant a l'herbari a Kew, Santapau es va incorporar al professorat del St. Xavier’s College, Bombay, el 1940, com a professor de botànica. Durant la seva residència a Bombai va realitzar nombrosos viatges de recollida a les vacances entre els seus termes i quan treballava com a professor visitant. El 1946 va recollir a Balutxistan i després a Kathiawar, per exemple, i entre 1950 i 1955 al bosc dels Dangs (Gujurat). Al llarg de la seva carrera, Santapau va abastar grans àrees de l'Índia, des del Ghats occidental i oriental, Goa i Andhra Pradesh fins a les regions del nord d'Assam, Darjeeling i l'Himàlaia Oriental, Dehra Dun i Mussoorie. Va ser particularment actiu durant l'any que va passar com a botànic principal a l'Enquesta botànica de l'Índia el 1954. Entre el 1961 i el 1968 fou director de l'Institut Botànic de l'Índia (Botanical Survey of India, BSI). Durant el seu mandat va dirigir una delegació de botànics indis en una gira de tres mesos a l'URSS (1962) i a Edimburg per al desè Congrés Botànic Internacional (1964). També exercí com a professor de botànica. Destacà per la seva notable contribució a l'estudi i la identificació de noves espècies de plantes, com Ethelbert Blatter (1877-1934) i Cecil Sandanha (1926-2002), jesuïtes com ell, que van exercir la seva tasca a la part occidental de l'Índia. Entre les seves obres destacades es troben "The Flora of Khandala on The Western Ghats of India" (Delhi, 1953), amb A.N. Henry a A Dictionary of the Flowering Plants in India (New Delhy, 1975). Altres publicacions seves són Purandhar (1958) i Saurashtra (1962), a més d'obres sobre les acantàcies, Asclepidaceae, Periplocaceae i orquídies de Bombay. En honor seu es batejà l'espècie Santapaui. Va ser membre de l'Institut Nacional de Ciències de l'Índia, de la Linnean Society i de la Indian Botanical Society, així com de la Royal Asiatic Society of Bengal i de la Bombay Natural History Society, entre d'altres. Va rebre diversos honors i premis en reconeixement a la seva tasca com a botànica i docent, inclosa la Medalla Birbal Sahni de la Indian Botanical Society. (ca)
- Hermenegild Santapau (1903-1970) was a Spanish born naturalized Indian Jesuit priest and botanist, known for his taxonomical research on Indian flora. He was credited with the Latin nomenclature of several Indian plant species. A recipient of the Order of Alphonsus X the Wise and the Birbal Sahni Medal, he was honoured by the Government of India in 1967, with the award of Padma Shri, the fourth highest Indian civilian award for his contributions to the society. (en)
|
| rdfs:comment
|
- Hermenegild Santapau (1903-1970) was a Spanish born naturalized Indian Jesuit priest and botanist, known for his taxonomical research on Indian flora. He was credited with the Latin nomenclature of several Indian plant species. A recipient of the Order of Alphonsus X the Wise and the Birbal Sahni Medal, he was honoured by the Government of India in 1967, with the award of Padma Shri, the fourth highest Indian civilian award for his contributions to the society. (en)
- Hermenegild Santapau i Bertomeu (La Galera, Montsià, 5 de desembre de 1903 - Bombai, Índia, 13 de gener de 1970) va ser un jesuïta i botànic català. Ingressà al noviciat de la Companyia de Jesús a Gandia, amb setze anys. Va continuar els estudis clàssics i d'idiomes a Espanya i a Londres, passant a Roma per doctorar-se en filosofia el 1927. L'any següent va marxar d'Europa cap a l'Índia per completar els seus estudis de teologia. A l'Índia, se li desenvolupà l'interès per la botànica. Va tornar a Anglaterra, on va obtenir el títol de batxillerat i el doctorat en botànica al Royal College of Science i l'Imperial College London. Va recollir plantes als Pirineus Orientals el 1934 i als Alps italians el 1936, i va treballar a l'herbari del Reial Jardí Botànic de Kew des de 1938. Després de dos (ca)
|
