| dbo:abstract
|
- هنري الرابع (1112 - 14 أغسطس 1196) لُقب بـ الكفيف، كان كونت لوكسمبورغ منذ 1136 حتى وفاته وكونت نامور منذ 1139 حتى تنازله في 1189، هو ابن غودفري الأول، كونت نامور وإرميسيند من لوكسمبورغ ابنة كونراد الأول، كونت لوكسمبورغ. حصل على لوكسمبورغ بعد وفاة ابن خاله كونراد الثاني دون ورثة في 1136، بعد الموافقة عليه من قبل إمبراطور لوثر الثاني ولاحقاً من الإمبراطور فريدريك الأول، وبعد ثلاثة سنوات ورث نامور عن والده. تزوج في 1157 من لوريتا ابنة تييري كونت فلاندرز ومارغريت دي كليرمون ولكنهم انفصلوا في 1163 دون أية أطفال، عين هنري صهره بالدوين الرابع، كونت هينو زوج شقيقته أليس وريثه، ولكن مع وفاته في 1171 عين ابنهما بالدوين الخامس، وفي 1171 تزوج من أغنيس ابنة هنري الأول، كنت خيلدرز في 1184 تركها وانكر زواجها ومع ذلك استطعت الرجوع عليه لاحقاً، في سبتمبر 1186 انجبت له ابنته الوحيدة إرميسيند أثرت ولادته شكوكاً في خط الخلافة، بحيث اعتبر أن عهده لـ بالدوين باطلاً ولاغياً، وتعهد بزواج ابنته من هنري الثاني، كونت شامبانيا، ومع ذلك بالدوين ما زال يدعى حقه في ذلك إلى أن تنازل له هنري عن نامور، وبينما ترث إرميسيند دوربي ولاروش ولوكسمبورغ التي عادت بعد وفاته إلى التاج الإمبراطوري. في 1189 تم إلغاء الزواج المخطط بين إرميسيند وهنري الثاني، وبدلا من ذلك تزوجت من ثيوبالد الأول، كونت بار، توفي في 1196 عادت لوكسمبورغ إلى تاج الإمبراطوري بحيث سلمها الإمبراطور هنري السادس إلى شقيقه أوتو ولكن مع وفاة هذا الأخير أكدت ابنته حقها في الكونتية وبدأ حكمها من 1197 حتى وفاتها في 1247. (ar)
- Enric de Namur, dit Enric el Cec o Enric IV de Luxemburg (~1112 - Echternach, 14 d'agost de 1196) va ser Comte de Luxemburg de 1136 a 1189 i Comte de Namur de 1139 a 1189. Era fill de Godofreu I de Namur, comte de Namur, i de Ermesinda de Luxemburg. Heretà dels comtats de la Roche i de Durbuy dels seus cosins Enric II de Durbuy i Enric de La Roche. A la mort del seu cosí Conrad II (1136), l'emperador li infeuda Luxemburg, no volent que aquest comtat passi al comte francès de Grandpré. Tres anys més tard, heretà del comtat de Namur a la mort del seu pare. En 1141, ajuda Alberó II de Chiny-Namur, Bisbe de Lieja a reprendre Bouillon a Renald I de Bar, . Amb l'heretatge luxemburguès li són igualment atribuïts les abadies i de . Allò li valgué, com als seus predecessors, conflictes amb l'. En 1147, renuncià a l'abadia Saint-Maximin, però tornà a reclamar-la després a la mort de l'arquebisbe Adalbéron. L'1 de febrer de 1151 Enric II de Leez va derrotar l'exèrcit liegès a la contra Enric assentant la preponderància de Lieja a la vall del Mosa. Finalment, Hillin, el nou arquebisbe, intercanvià les pretensions del comte sobre l'abadia contra la ciutat de Grevenmacher, en 1155. En 1157, es casà amb Laureta d'Alsàcia (1120-1175), filla de Teodoric d'Alsàcia, Comte de Flandes i de Margarida de Clermont-Beauvaisis. Els esposos se separaren en 1163. Sense infants, designa com a hereu el seu cunyat Balduí IV d'Hainaut, casat amb la seva germana Alix, després a la mort d'aquest últim (1171), el seu nebot Balduí V d'Hainaut. Amb aquests últims, porta dues guerres en 1170 i en 1172 contra . Es casa de nou l'abril de 1169 amb , filla d', , i d'Agnès d'Arnstein. Quatre anys més tard, en 1173, la retorna a casa de son pare i restà separat d'ella durant una dotzena d'anys. En resposta a una greu malaltia, perd la vista en 1182. Reprèn la seva esposa Agnès i el juliol de 1186 tingueren una filla, Ermesinda Aquest naixement qüestiona el pla de successió d'Enric el Cec, que es considera com perfil de la seva promesa envers Balduí. Enric, de 76 anys, busca un protector per a la seva filla i la promet amb Enric, comte de Xampanya (1166 -1197). Evidentment, Balduí V recorregué a l'emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic. Finalment, és decidit que a la mort d'Enric el Cec:
* Balduí V d'Hainaut hereti del comtat de Namur;
* Ermesinda hereti els comtats de Durbuy i de la Roche;
* el comtat de Luxemburg, «feu masculí» (tornant a l'Imperi en absència de fills), és confiat a Otó I de Borgonya. Enric de Xampanya renuncià a les seves esposalles i Ermesinde fou promesa i després casada (després de la mort d'Enric el Cec) amb Tibald I de Bar, comte de Bar. Enric el Cec entrà en guerra contra i fou derrotat l'1 d'agost de 1194 a . (ca)
- Jindřich IV. Lucemburský zvaný Slepý (1112? - 14. srpna 1196, Echternach) byl lucemburský hrabě v letech 1136-1196 a namurský markrabě v letech 1161-1194. Jindřich byl dvakrát ženatý. Až z druhého manželství se mu v kmetském věku narodila dcera, pojmenovaná po jeho matce Ermesinda. Před jejím narozením byl dědicem lucemburského hraběte synovec Balduin V. Henegavský. Ermesindu ve dvou letech zasnoubil s Jindřichem II. ze Champagne. Původní dědic Balduin se ovšem nevzdával myšlenky na dědictví a zakročit musel až císař. Balduin nakonec získal Namursko a Lucembursko zůstalo dědičce, která byla zřejmě roku 1196 provdána za o mnoho staršího Theobalda I. z Baru, který se neúspěšně pokoušel získat Namur zpět. Jindřich zemřel v létě 1196 a byl pohřben v premonstrátském po boku svých rodičů. (cs)
- Ο Ερρίκος Δ΄ του Λουξεμβούργου ή Ερρίκος ο Τυφλός, (Γαλλ. Henri IV l'Aveugle 1112 – 14 Αυγούστου 1196) τελευταίο μέλος του Οίκου του Ναμύρ, κόμης του Λουξεμβούργου (1136 - 1196) και κόμης του Ναμύρ (1139 - 1189) ήταν δεύτερος γιος και διάδοχος του Γοδεφρείδου Α΄ κόμη του Ναμύρ και της Ερμεσίνδας των Αρντέν-Λουξεμβούργου, κόρης του Κορράδου Α΄ κόμη του Λουξεμβούργου. Ο Ερρίκος Α΄ ήταν σημαντική ιστορική μορφή σε όλη την ευρύτερη περιοχή που περιλαμβάνει την Ολλανδία, το Βέλγιο και το Λουξεμβούργο, στην Κομητεία του Ναμύρ στάθηκε ο τελευταίος και ισχυρότερος σε μιά μεγάλη σειρά από κόμητες. Η πανίσχυρη κληρονομιά μοιράστηκε μετά τον θάνατο του σε βαθύτατο γήρας, το Ναμύρ και το Λουξεμβούργο μεταφέρθηκαν σε διαφορετικές οικογένειες. Η κόρη του που γεννήθηκε όταν ήταν ο ίδιος σε μεγάλη ηλικία διατήρησε το Λουξεμβούργο και τις μικρότερες ηγεμονίες του Αρντέν, οι απόγονοι της μικρότερης αδελφής του Αλίκης κληρονόμησαν το Ναμύρ. Ο Ερρίκος Α΄ του Λουξεμβούργου έχασε το ένα του μάτι (1182) αλλά αναφέρεται ως "Τυφλός" πολύ αργότερα, πολλοί ιστορικοί του έδωσαν το προσωνύμιο αυτό για να τον διαχωρίσουν με κάποιον μετέπειτα Ερρίκο του Ναμύρ, τον Ερρίκο Α΄, κόμη του Βιαντέν. (el)
- Heinrich IV., genannt der Blinde, (* 1112; † 14. August 1196 in Echternach) war von 1136 bis 1196 Graf von Luxemburg, von 1139 bis 1188 Graf von Namur, von 1152 bis 1194 Graf von La Roche und Graf von Durbuy von 1161 (?) bis 1194. Er war der Sohn Gottfrieds, Graf von Namur und von Ermesinde I. von Luxemburg, der Tochter von Konrad I., Graf von Luxemburg. Heinrich oder auf Luxemburgisch Heng de Blannen wurde im Jahre 1112 geboren und starb am 14. August 1196 zu Echternach. (de)
- Henry the Blind (c. 1113 – 14 August 1196; French Henri l'Aveugle, Dutch Hendrik de Blinde), sometimes called Henry IV of Luxembourg, was his father's heir as count of Namur from 1136 until his death, and heir of his mother's family as count of Luxembourg from 1139 until his abdication in 1189. He also inherited the smaller lordships of Longwy, La Roche-en-Ardenne and Durbuy. Henry is an important figure in the history of the southern Netherlands and the modern countries of Belgium and Luxembourg. He was especially important to the history of the county of Namur, where he was the last member of the first line of counts, and the most powerful of them. His important inheritances were divided again after his death, bringing Namur and Luxembourg to different families. His daughter, born late in life kept Luxembourg and the smaller Ardennes lordships, while descendants of his sister Alice, counts of Flanders and Hainaut, possessed Namur. Henry lost the use of his eyes in 1182, but was not referred to as "the blind" until much later. Modern historians use that byname in order to distinguish him from a later count Henry of Namur, Henry I, Count of Vianden. (en)
- Enrique IV (c. 1112– 14 de agosto de 1196), llamado el Ciego (l'Aveugle o der Blinde), fue conde de Luxemburgo de 1136 hasta su muerte y conde de Namur (como Enrique I) de 1139 hasta su abdicación en 1189. Era hijo de Godofredo I, conde de Namur y Ermesinda, hija de Conrado I de Luxemburgo. (es)
- Henri IV (skt. 1112 – 14 Agustus 1196), disebut si Buta (l'Aveugle atau der Blinde), merupakan seorang dari tahun 1136 sampai dengan kematiannya dan dari tahun 1139 sampai pengunduran dirinya pada tahun 1189. Ia adalah putra dan , putri Konrad I dari Luksemburg. Ia menjadi ahli waris provinsi-provinsi dan Durbuy dari sepupu-sepupunya Henri II dari Durbuy dan Henri dari Laroche. Ketika sepupu lainnya, , meninggal ia diberikan provinsi tersebut oleh Lothar II, Kaisar Romawi Suci, yang dengan demikian mencegah jatuhnya wilayah tersebut ke tangan Comte Prancis dari Grandpré. Pada saat yang sama ia juga menjadi ahli waris advocacies di biara-biara di Trier dan di . Hal tersebut merupakan penyebab dari banyak konflik dengan . Tiga tahun kemudian, ia mendapat Namur dari ayahandanya. Pada tahun 1141, ia membantu mengambil dengan Renaut I dari Bar. Pada tahun 1147, ia menyerahkan Saint-Maximin, namun ia mendapatkannya kembali setelah kematian Uskup Agung pada tahun 1152. Uskup Agung yang baru, , yang menukar hak biara-biara dengan kota pada tahun 1155. Pada tahun 1157, ia menikahi Laurette (meninggal 1175), putri Thierry dari Flandria, Comte Flandria, dan Marguerite dari Clermont. Mereka berpisah pada tahun 1163. Meninggal tanpa keturunan, ia menunjuk kakak iparnya Baudouin IV, suami saudarinya sebagai ahli warisnya. Ketika Baudouin meninggal pada tahun 1171, ia menunjuk Baudouin V. Baudouin V dan Henri menghadapi dua kali peperangan, pada tahun 1170 dan 1172 dengan . Pada tahun 1171, Henri menikah untuk yang kedua kalinya dengan Agnes, putri dan Agnes dari Arnstein. Tetap tanpa keturunan, ia meninggalkan istrinya pada tahun 1184. Pada bulan September 1186, seorang gadis yang bernama lahir. Kelahiran tersebut mempertanyakan rencana suksesi, karena Henri menganggap janjinya kepada Baudouin batal dan tidak berlaku. Henri yang pada saat itu berusia 76 tahun meminta putrinya menikah dengan . Baudouin masih menuntut warisannya. Akhirnya diputuskan bahwa Baudouin akan mendapatkan Namur, Ermesinde akan mendapatkan Durbuy dan La Roche, dan Luksemburg (wilayah feodal) akan kembali ke Kekaisaran. Wilayah-wilayah feodal tersebut ditiadakan pada tahun 1189 dan setelah rencana pernikahan di antara dan Comte Champagne dibatalkan Henri sebaliknya menjodohkannya dengan . Ia berperang dengan dan dikalahkan pada tanggal 1 Agustus 1194 di Neuville, . Ia meninggal dua tahun kemudian di . (in)
- Henri de Namur, dit Henri l'Aveugle, né vers 1112, mort à Echternach le 14 août 1196, fut comte de Luxembourg de 1136 à 1189 et comte de Namur de 1139 à 1189. Il était fils de Godefroi Ier, comte de Namur, et d'Ermesinde de Luxembourg. Il hérite des comtés de La Roche et de Durbuy de ses cousins Henri II de Durbuy et Henri de La Roche. À la mort de son cousin Conrad II (1136), l'empereur lui inféode le Luxembourg, ne voulant pas que ce comté passe au comte français de Grandpré. Trois ans plus tard, il hérite du comté de Namur à la mort de son père. En 1141, il aide Albéron, évêque de Liège à reprendre Bouillon à Renaud Ier, comte de Bar. Avec l'héritage luxembourgeois lui sont également échus les charges d'avoué des abbayes Saint-Maximin de Trèves et de Saint-Willibrod d'Echternach. Cela lui vaut, comme à ses prédécesseurs, des conflits avec l'archevêque de Trêves. En 1147, il renonce à l'abbaye Saint-Maximin, mais revient dessus à la mort de l'archevêque Adalbéron. Finalement, Hillin, le nouvel archevêque, échange les prétentions du comte sur l'abbaye contre la ville de Grevenmacher, en 1155. En 1152, il fonde l'Abbaye Notre-Dame de Leffe à Dinant où il installe des chanoinesprémontrés. En 1157, il se marie avec Laurette d'Alsace († 1175), fille de Thierry d'Alsace, comte de Flandre et de Marguerite de Clermont-Beauvaisis. Les époux se séparent en 1163. Sans enfant, il désigne comme héritier son beau-frère Baudouin IV de Hainaut, marié à sa sœur Alix, puis à la mort de ce dernier (1171), son neveu Baudouin V de Hainaut. Avec ces derniers, il mène deux guerres en 1170 et en 1172 contre Henri III de Limbourg. Il se remarie en avril 1169 avec , fille d'Henri, comte de Gueldre, et d'Agnès d'Arnstein. Quatre ans plus tard, en 1173, il la renvoie chez son père et va rester séparé d'elle pendant une douzaine d'années. À la suite d'une grave maladie, il perd la vue en 1182. Il reprend son épouse Agnès et en juillet 1186 leur naît une fille, Ermesinde. Cette naissance remet en cause le plan de succession d'Henri l'Aveugle, qui se considère comme délié de sa promesse envers Baudouin. Henri, âgé de 76 ans, cherche un protecteur pour sa fille et la fiance à Henri, comte de Champagne (1166 † 1197). Évidemment, Baudouin V ne l'entend pas de cette oreille et en appelle à l'empereur Frédéric Ier Barberousse. Finalement, il est décidé qu'à la mort d'Henri l'Aveugle :
* Baudouin V de Hainaut hérite du comté de Namur ;
* Ermesinde hérite des comtés de Durbuy et de La Roche ;
* le comté de Luxembourg, « fief masculin » (revenant à l'Empire en l'absence de fils), est confié à Othon de Bourgogne. Henri de Champagne renonce à ses fiançailles et Ermesinde est fiancée, puis mariée (après la mort de Henri l'Aveugle) à Thiébaut Ier, comte de Bar. Henri l'Aveugle est à nouveau en guerre contre Henri III de Limbourg et est battu le 1er août 1194 à la bataille de Noville-sur-Mehaigne. (fr)
- Enrico di Namur detto Enrico il Cieco (1112 circa – Echternach, 14 agosto 1196) fu conte di Lussemburgo dal 1136 alla sua morte e conte di Namur dal 1139 al 1189. (it)
- ハインリヒ4世（Heinrich IV., 1112年頃 - 1196年8月14日）は、ルクセンブルク伯（在位：1136年 - 1196年）、ナミュール伯（アンリ1世、在位：1139年 - 1189年）。ナミュール伯ジョフロワ1世とルクセンブルク伯コンラート1世の娘エルメジンデとの間の息子。盲目伯（der Blinde）といわれる。 (ja)
- Hendrik (ca. 1112 – 14 augustus 1196), bijgenaamd de Blinde, was de zoon van Ermesinde I van Luxemburg en graaf Godfried van Namen. Van zijn vader erfde hij de titel graaf van Namen als Hendrik I en van zijn moeder de titel graaf van Luxemburg als Hendrik IV. Ook was Hendrik heer van Longwy, La Roche-en-Ardenne en Durbuy. Pas als rijpe man huwde hij aanvankelijk Laureta, dochter van graaf Diederik van de Elzas, de graaf van Vlaanderen. Zij was echter voordien al wel driemaal gehuwd en recent gescheiden van Hendrik II van Limburg, huwelijk dat werd ontbonden in 1162. Dit eerste huwelijk bleef kinderloos en eindigde in een echtscheiding. In 1171 huwde hij , dochter van graaf Hendrik I van Gelre. Hendrik voerde veel oorlog met zijn buurlanden Loon, Luik en Vlaanderen. Daardoor werd hij een machtig vorst. Toch verloor hij aan het eind van zijn regeerperiode Namen aan Henegouwen. In 1140 raakte hij in strijd met Adalbero, de bisschop van Luik, en plunderde hij de stad Fosse. In 1144 sloot hij vrede met de bisschop. In 1169 begon Godfried I van Brabant een oorlog tegen Hendrik, die gesteund werd door de graaf van Henegouwen en zijn zoon. De jonge Boudewijn V van Henegouwen kwam later zijn oom Hendrik van Namen te hulp in diens strijd tegen de hertog van Limburg. De blinde en kinderloze graaf Hendrik had Boudewijn I van Namen (ook wel Boudewijn de Moedige genoemd), de zoon van Boudewijn IV van Henegouwen tot zijn erfgenaam gekozen. Nadien vormde zijn echtscheiding schijnbaar een nog grotere verzekering voor de Naamse erfenis ten gunste van Boudewijn. Nadat Hendrik echter hertrouwde met Agnes van Gelre, dochter van graaf Hendrik I van Gelre, kreeg hij op gezegende leeftijd alsnog een kind, namelijk Ermesinde, die hij snel verloofde met de graaf van Champagne. Deze gebeurtenissen zorgden voor een conflict tussen Namen en Henegouwen. Keizer Frederik I van het Heilige Roomse Rijk kwam tussenbeide en kende Namen aan Boudewijn toe. Hendrik begon daarop een oorlog tegen Henegouwen, maar deze oorlog werd door Boudewijn gewonnen. Daardoor werd Boudewijn I van Namen in 1190 door de keizer tot markgraaf en rijksvorst verheven terwijl Hendrik werd gedwongen zich te verzoenen met Boudewijn. Bij zijn dood op 14 augustus 1196 werd Hendrik in Luxemburg opgevolgd door zijn dochter Ermesinde, maar keizer Hendrik VI, duidde zijn broer Otto aan als graaf van Luxemburg. (nl)
- Henryk IV Ślepy (ur. 1112, zm. 1196) – hrabia Luksemburga od 1136 r., hrabia Namur w latach 1139–1183 jako Henryk I. (pl)
- Генрих Слепой (фр. Henri l'Aveugle, нем. Heinrich der Blinde; ок. 1111 — 14 августа 1196) — граф Намюра (под именем Генрих I) в 1139—1189 годах, граф Люксембурга (под именем Генрих IV) с 1136 года, ранее 1155 года, ранее 1148 года, граф де Лонгви с 1141 года, 2-й сын Жоффруа (Готфрида) I, графа Намюра, и Эрмезинды, дочери Конрада I, графа Люксембурга. (ru)
- Генріх IV Сліпий (нім. Heinrich IV. der Blinde; бл. 1112 — 14 серпня 1196) — граф Люксембургу в 1136—1196 роках, граф в 1139—1189 роках (як Генріх I), граф де Ла Рош-ан-Арденн в 1155—1196 роках, граф Дарбюї в 1148—1196 роках, граф Лонгві в 1141—1196 роках. (uk)
- 亨利四世（法語：Henri IV de Luxembourg，約1113年—1196年8月14日），又稱「瞎子亨利」（Henri l'Aveugle），盧森堡伯爵、那慕爾伯爵。 他的父親是那慕爾伯爵戈德弗瓦一世，母親是盧森堡伯爵康拉德一世的女兒。1136年他的表兄弟康拉德二世去世，亨利四世透過母親的血緣成為盧森堡伯爵，並在三年後繼承父親的那慕爾伯國。1171年亨利四世與海爾德伯爵亨利一世的女兒阿格尼絲結婚。 亨利四世因为没有后代，定下外甥埃諾的博杜安为继承人。但他73岁时生下女儿艾爾梅辛，便意图废除博杜安的继承权，并将艾爾梅辛许婚给香槟伯爵亨利二世。博杜安则坚持自己的继承权。亨利四世去世後，皇帝亨利六世將盧森堡封給弟弟勃艮第的奧東，那慕爾則由博杜安繼承，艾爾梅辛继承杜比和拉罗什。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Jindřich IV. Lucemburský zvaný Slepý (1112? - 14. srpna 1196, Echternach) byl lucemburský hrabě v letech 1136-1196 a namurský markrabě v letech 1161-1194. Jindřich byl dvakrát ženatý. Až z druhého manželství se mu v kmetském věku narodila dcera, pojmenovaná po jeho matce Ermesinda. Před jejím narozením byl dědicem lucemburského hraběte synovec Balduin V. Henegavský. Ermesindu ve dvou letech zasnoubil s Jindřichem II. ze Champagne. Původní dědic Balduin se ovšem nevzdával myšlenky na dědictví a zakročit musel až císař. Balduin nakonec získal Namursko a Lucembursko zůstalo dědičce, která byla zřejmě roku 1196 provdána za o mnoho staršího Theobalda I. z Baru, který se neúspěšně pokoušel získat Namur zpět. Jindřich zemřel v létě 1196 a byl pohřben v premonstrátském po boku svých rodičů. (cs)
- Heinrich IV., genannt der Blinde, (* 1112; † 14. August 1196 in Echternach) war von 1136 bis 1196 Graf von Luxemburg, von 1139 bis 1188 Graf von Namur, von 1152 bis 1194 Graf von La Roche und Graf von Durbuy von 1161 (?) bis 1194. Er war der Sohn Gottfrieds, Graf von Namur und von Ermesinde I. von Luxemburg, der Tochter von Konrad I., Graf von Luxemburg. Heinrich oder auf Luxemburgisch Heng de Blannen wurde im Jahre 1112 geboren und starb am 14. August 1196 zu Echternach. (de)
- Enrique IV (c. 1112– 14 de agosto de 1196), llamado el Ciego (l'Aveugle o der Blinde), fue conde de Luxemburgo de 1136 hasta su muerte y conde de Namur (como Enrique I) de 1139 hasta su abdicación en 1189. Era hijo de Godofredo I, conde de Namur y Ermesinda, hija de Conrado I de Luxemburgo. (es)
- Enrico di Namur detto Enrico il Cieco (1112 circa – Echternach, 14 agosto 1196) fu conte di Lussemburgo dal 1136 alla sua morte e conte di Namur dal 1139 al 1189. (it)
- ハインリヒ4世（Heinrich IV., 1112年頃 - 1196年8月14日）は、ルクセンブルク伯（在位：1136年 - 1196年）、ナミュール伯（アンリ1世、在位：1139年 - 1189年）。ナミュール伯ジョフロワ1世とルクセンブルク伯コンラート1世の娘エルメジンデとの間の息子。盲目伯（der Blinde）といわれる。 (ja)
- Henryk IV Ślepy (ur. 1112, zm. 1196) – hrabia Luksemburga od 1136 r., hrabia Namur w latach 1139–1183 jako Henryk I. (pl)
- Генрих Слепой (фр. Henri l'Aveugle, нем. Heinrich der Blinde; ок. 1111 — 14 августа 1196) — граф Намюра (под именем Генрих I) в 1139—1189 годах, граф Люксембурга (под именем Генрих IV) с 1136 года, ранее 1155 года, ранее 1148 года, граф де Лонгви с 1141 года, 2-й сын Жоффруа (Готфрида) I, графа Намюра, и Эрмезинды, дочери Конрада I, графа Люксембурга. (ru)
- Генріх IV Сліпий (нім. Heinrich IV. der Blinde; бл. 1112 — 14 серпня 1196) — граф Люксембургу в 1136—1196 роках, граф в 1139—1189 роках (як Генріх I), граф де Ла Рош-ан-Арденн в 1155—1196 роках, граф Дарбюї в 1148—1196 роках, граф Лонгві в 1141—1196 роках. (uk)
- 亨利四世（法語：Henri IV de Luxembourg，約1113年—1196年8月14日），又稱「瞎子亨利」（Henri l'Aveugle），盧森堡伯爵、那慕爾伯爵。 他的父親是那慕爾伯爵戈德弗瓦一世，母親是盧森堡伯爵康拉德一世的女兒。1136年他的表兄弟康拉德二世去世，亨利四世透過母親的血緣成為盧森堡伯爵，並在三年後繼承父親的那慕爾伯國。1171年亨利四世與海爾德伯爵亨利一世的女兒阿格尼絲結婚。 亨利四世因为没有后代，定下外甥埃諾的博杜安为继承人。但他73岁时生下女儿艾爾梅辛，便意图废除博杜安的继承权，并将艾爾梅辛许婚给香槟伯爵亨利二世。博杜安则坚持自己的继承权。亨利四世去世後，皇帝亨利六世將盧森堡封給弟弟勃艮第的奧東，那慕爾則由博杜安繼承，艾爾梅辛继承杜比和拉罗什。 (zh)
- هنري الرابع (1112 - 14 أغسطس 1196) لُقب بـ الكفيف، كان كونت لوكسمبورغ منذ 1136 حتى وفاته وكونت نامور منذ 1139 حتى تنازله في 1189، هو ابن غودفري الأول، كونت نامور وإرميسيند من لوكسمبورغ ابنة كونراد الأول، كونت لوكسمبورغ. حصل على لوكسمبورغ بعد وفاة ابن خاله كونراد الثاني دون ورثة في 1136، بعد الموافقة عليه من قبل إمبراطور لوثر الثاني ولاحقاً من الإمبراطور فريدريك الأول، وبعد ثلاثة سنوات ورث نامور عن والده. (ar)
- Enric de Namur, dit Enric el Cec o Enric IV de Luxemburg (~1112 - Echternach, 14 d'agost de 1196) va ser Comte de Luxemburg de 1136 a 1189 i Comte de Namur de 1139 a 1189. Era fill de Godofreu I de Namur, comte de Namur, i de Ermesinda de Luxemburg. Evidentment, Balduí V recorregué a l'emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic. Finalment, és decidit que a la mort d'Enric el Cec: Enric de Xampanya renuncià a les seves esposalles i Ermesinde fou promesa i després casada (després de la mort d'Enric el Cec) amb Tibald I de Bar, comte de Bar. (ca)
- Ο Ερρίκος Δ΄ του Λουξεμβούργου ή Ερρίκος ο Τυφλός, (Γαλλ. Henri IV l'Aveugle 1112 – 14 Αυγούστου 1196) τελευταίο μέλος του Οίκου του Ναμύρ, κόμης του Λουξεμβούργου (1136 - 1196) και κόμης του Ναμύρ (1139 - 1189) ήταν δεύτερος γιος και διάδοχος του Γοδεφρείδου Α΄ κόμη του Ναμύρ και της Ερμεσίνδας των Αρντέν-Λουξεμβούργου, κόρης του Κορράδου Α΄ κόμη του Λουξεμβούργου. Ο Ερρίκος Α΄ ήταν σημαντική ιστορική μορφή σε όλη την ευρύτερη περιοχή που περιλαμβάνει την Ολλανδία, το Βέλγιο και το Λουξεμβούργο, στην Κομητεία του Ναμύρ στάθηκε ο τελευταίος και ισχυρότερος σε μιά μεγάλη σειρά από κόμητες. Η πανίσχυρη κληρονομιά μοιράστηκε μετά τον θάνατο του σε βαθύτατο γήρας, το Ναμύρ και το Λουξεμβούργο μεταφέρθηκαν σε διαφορετικές οικογένειες. Η κόρη του που γεννήθηκε όταν ήταν ο ίδιος σε μεγάλη ηλικία (el)
- Henry the Blind (c. 1113 – 14 August 1196; French Henri l'Aveugle, Dutch Hendrik de Blinde), sometimes called Henry IV of Luxembourg, was his father's heir as count of Namur from 1136 until his death, and heir of his mother's family as count of Luxembourg from 1139 until his abdication in 1189. He also inherited the smaller lordships of Longwy, La Roche-en-Ardenne and Durbuy. Henry lost the use of his eyes in 1182, but was not referred to as "the blind" until much later. Modern historians use that byname in order to distinguish him from a later count Henry of Namur, Henry I, Count of Vianden. (en)
- Henri de Namur, dit Henri l'Aveugle, né vers 1112, mort à Echternach le 14 août 1196, fut comte de Luxembourg de 1136 à 1189 et comte de Namur de 1139 à 1189. Il était fils de Godefroi Ier, comte de Namur, et d'Ermesinde de Luxembourg. En 1152, il fonde l'Abbaye Notre-Dame de Leffe à Dinant où il installe des chanoinesprémontrés. Évidemment, Baudouin V ne l'entend pas de cette oreille et en appelle à l'empereur Frédéric Ier Barberousse. Finalement, il est décidé qu'à la mort d'Henri l'Aveugle : (fr)
- Henri IV (skt. 1112 – 14 Agustus 1196), disebut si Buta (l'Aveugle atau der Blinde), merupakan seorang dari tahun 1136 sampai dengan kematiannya dan dari tahun 1139 sampai pengunduran dirinya pada tahun 1189. Ia adalah putra dan , putri Konrad I dari Luksemburg. Wilayah-wilayah feodal tersebut ditiadakan pada tahun 1189 dan setelah rencana pernikahan di antara dan Comte Champagne dibatalkan Henri sebaliknya menjodohkannya dengan . Ia berperang dengan dan dikalahkan pada tanggal 1 Agustus 1194 di Neuville, . Ia meninggal dua tahun kemudian di . (in)
- Hendrik (ca. 1112 – 14 augustus 1196), bijgenaamd de Blinde, was de zoon van Ermesinde I van Luxemburg en graaf Godfried van Namen. Van zijn vader erfde hij de titel graaf van Namen als Hendrik I en van zijn moeder de titel graaf van Luxemburg als Hendrik IV. Ook was Hendrik heer van Longwy, La Roche-en-Ardenne en Durbuy. Bij zijn dood op 14 augustus 1196 werd Hendrik in Luxemburg opgevolgd door zijn dochter Ermesinde, maar keizer Hendrik VI, duidde zijn broer Otto aan als graaf van Luxemburg. (nl)
|
