An Entity of Type: person, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Enrique de Villena (1384–1434), also known as Henry de Villeine and Enrique de Aragón, was a Spanish nobleman, writer, theologian and poet. He was also the last legitimate member of the House of Barcelona, the former royal house of Aragon. When political power was denied to him, he turned to writing. He was persecuted by Alfonso V of Aragon and John II of Castile owing to his reputation as a necromancer.

Property Value
dbo:abstract
  • Enric de Villena o d'Aragó conegut literàriament com a Marquès de Villena (Torralba, Castella, 1384 - Madrid, 1434) va ser un escriptor en castellà i català del segle xv, descendent dels comtes de Barcelona. La seva obra més coneguda és Els dotze treballs d'Hèrcules (1417), una revisió del mite clàssic d'Hèrcules des d'una òptica cristianitzada, típica del període del prerenaixement, l'única obra que va escriure en català i que va traduir posteriorment al castellà. Va destacar també com a traductor d'obres del cànon literari, donant empenta a l'humanisme europeu. El declivi de la seva família, les acusacions de nigromància i les seves agosarades posicions literàries (amb la defensa de les llengües vulgars) el van convertir en un home admirat però força polèmic a la cort aragonesa. (ca)
  • Enrique de Villena (fälschlich Marqués de Villena genannt; * 1384 in Cuenca; † 15. Dezember 1434 in Madrid) war ein spanischer Schriftsteller und Gelehrter des ausgehenden Mittelalters. Er war ein Abkömmling der Königshäuser von Aragón und Kastilien. Als einer der führenden Intellektuellen von Kastilien am Beginn des 15. Jahrhunderts hatte er umfassende Kenntnisse in zahlreichen Wissensgebieten. Er geriet aber bald in den Ruf, ein Zauberer und Magier zu sein. So wurde er zu einer legendenumrankten Gestalt, die spanische Dichter in den nächsten Jahrhunderten literarisch bearbeiteten. Er hat als Erster Dantes Göttliche Komödie und Vergils Aeneis ins Spanische übersetzt. (de)
  • Enrique de Villena (1384–1434), also known as Henry de Villeine and Enrique de Aragón, was a Spanish nobleman, writer, theologian and poet. He was also the last legitimate member of the House of Barcelona, the former royal house of Aragon. When political power was denied to him, he turned to writing. He was persecuted by Alfonso V of Aragon and John II of Castile owing to his reputation as a necromancer. (en)
  • Enrique de Villena (Torralba, Cuenca, 1384 - Madril, 1434) gaztelar aitoren seme eta idazlea izan zen. (eu)
  • Enrique de Villena o de Aragón y Castilla, llamado el Astrólogo o el Nigromante (Torralba de Cuenca, c. 1384-Madrid, 1434), fue un noble castellano de sangre real, heredero del marquesado de Villena, I señor de la villa de Iniesta, II señor de Cifuentes en su linaje, I conde de Cangas y Tineo, condestable de Castilla y caballero y maestre de la Orden de Calatrava, el último descendiente legitimo de la Casa de Barcelona. Escribió en español y valenciano y tradujo numerosas obras sobre las diversas disciplinas que cultivó, como medicina, teología, astronomía y literatura, de las que sin embargo mucho se perdió. (es)
  • Henri d'Aragon, dit le marquis de Villena, né à Cuenca en 1384, mort à Madrid en 1434, est un prince hispanique du XVe siècle, connu pour ses écrits controversés qui lui valurent le surnom d’Astrologue ou de Nécromancien. Il fut le dernier descendant légitime de la maison de Barcelone. (fr)
  • Enrico d'Aragona di Villena, signore di Iniesta, meglio noto come Enrique de Villena e soprannominato l'Astrologo o il Negromante (in catalano Enric d'Aragó de Villena, in spagnolo Enrique de Aragón de Villena; Torralba de Cuenca, 1384 – Madrid, 15 dicembre 1434), è stato un nobile, scrittore e poeta spagnolo del XV secolo. (it)
  • Henryk de Villena (hiszp. Enrique de Villena, Enrique de Aragón), zwany El nigromántico (ur. 1384 w Iniesta, zm. 1434 w Madrycie) – kastylijski pisarz, tłumacz dzieł Dantego i Wergiliusza, wielki mistrz zakonu Calatrava w latach 1404–1407, tytularny markiz de Villena, pan Iniesty, spokrewniony z królami Kastylii i Aragonii. Był synem Joanny Kastylijskiej – nieślubnej córki Henryka II – i Piotra, markiza de Villena, syna konetabla Kastylii. Jego ojciec zginął w bitwie pod Aljubarrota. Pobierał nauki w Walencji i Barcelonie, na dworze aragońskim. Ożenił się z Marią de Albornoz, bogatą właścicielką ziemską. Małżeństwo to jednak trwało krótko, a to za sprawą króla Henryka III, chcącego unieważnić to małżeństwo i szukającego legalnego sposobu do realizacji tego celu. Takim sposobem okazało się wyjednanie dla Henryka urzędu wielkiego mistrza zakonu Calatravy. Formalnie związek został anulowany wtedy z powodu rzekomej impotencji Henryka. Po śmierci swojego protektora Henryk pozostał bez oparcia, a jednocześnie jego zainteresowania wzbudzały sprzeciw braci-rycerzy, w związku z czym konwent Calatravy zdjął go ze stanowiska, powołując na ten urząd Luisa Gonzáleza de Guzmána. Jednak aż do 1415 r. de Villena nie przyjmował tego faktu do wiadomości, co wiązało się z jednoczesnym funkcjonowaniu dwóch wielkich mistrzów, uważających się za prawowitych, legalnie wybranych zwierzchników zakonu. W 1414 r. Henryk był obecny na koronacji Ferdynanda I Aragońskiego w Saragossie, a następnie przebywał w Walencji do 1417 r. W ostatnich latach swojego życia poświęcił się literaturze. Miał nieślubną córkę Izabelę urodzoną w 1430 r., późniejszą pisarkę i zakonnicę-klaryskę. Zmarł zrujnowany i osamotniony. Był wybitnym erudytą. Pasjonował się astronomią, astrologią, alchemią, geometrią, arytmetyką, teologią i medycyną.Do najsłynniejszych jego dzieł zalicza się (w nawiasie rok wydania): * Dwanaście prac Herkulesa (1417) * Traktat o trądzie (ok. 1422) * Arte cisoria (1423) - traktat gastronomiczny o charakterze dydaktycznym i alegorycznym * Arte de trovar (1433) * Traktat o astrologii Był autorem wielu innych utworów, z których część nie zachowało się do czasów współczesnych, jego prace zdobyły mu reputację heretyka i odszczepieńca, a nawet czarnoksiężnika. W związku z tym po jego śmierci Jan II Kastylijski polecił biskupowi Segowii Lope de Barrientosowi zniszczyć wszystkie książki znajdujące się w bibliotece w Villena. Zajmował się również tłumaczeniami dzieł klasycznych, jak Boska komedia czy Eneida, jak i pism Cycerona. Jego twórczość wywarła znaczący wpływ na rozwój prozy hiszpańskiej. (pl)
  • Энрике де Вильена (исп. Enrique de Villena) (1384—1434) — кастильский и арагонский аристократ и писатель, имевший также репутацию чернокнижника. (ru)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 2980907 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 17942 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1123506735 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:title
  • 15 (xsd:integer)
  • Grand Master of the Order of Calatrava (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 1404 (xsd:integer)
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Enrique de Villena (fälschlich Marqués de Villena genannt; * 1384 in Cuenca; † 15. Dezember 1434 in Madrid) war ein spanischer Schriftsteller und Gelehrter des ausgehenden Mittelalters. Er war ein Abkömmling der Königshäuser von Aragón und Kastilien. Als einer der führenden Intellektuellen von Kastilien am Beginn des 15. Jahrhunderts hatte er umfassende Kenntnisse in zahlreichen Wissensgebieten. Er geriet aber bald in den Ruf, ein Zauberer und Magier zu sein. So wurde er zu einer legendenumrankten Gestalt, die spanische Dichter in den nächsten Jahrhunderten literarisch bearbeiteten. Er hat als Erster Dantes Göttliche Komödie und Vergils Aeneis ins Spanische übersetzt. (de)
  • Enrique de Villena (1384–1434), also known as Henry de Villeine and Enrique de Aragón, was a Spanish nobleman, writer, theologian and poet. He was also the last legitimate member of the House of Barcelona, the former royal house of Aragon. When political power was denied to him, he turned to writing. He was persecuted by Alfonso V of Aragon and John II of Castile owing to his reputation as a necromancer. (en)
  • Enrique de Villena (Torralba, Cuenca, 1384 - Madril, 1434) gaztelar aitoren seme eta idazlea izan zen. (eu)
  • Enrique de Villena o de Aragón y Castilla, llamado el Astrólogo o el Nigromante (Torralba de Cuenca, c. 1384-Madrid, 1434), fue un noble castellano de sangre real, heredero del marquesado de Villena, I señor de la villa de Iniesta, II señor de Cifuentes en su linaje, I conde de Cangas y Tineo, condestable de Castilla y caballero y maestre de la Orden de Calatrava, el último descendiente legitimo de la Casa de Barcelona. Escribió en español y valenciano y tradujo numerosas obras sobre las diversas disciplinas que cultivó, como medicina, teología, astronomía y literatura, de las que sin embargo mucho se perdió. (es)
  • Henri d'Aragon, dit le marquis de Villena, né à Cuenca en 1384, mort à Madrid en 1434, est un prince hispanique du XVe siècle, connu pour ses écrits controversés qui lui valurent le surnom d’Astrologue ou de Nécromancien. Il fut le dernier descendant légitime de la maison de Barcelone. (fr)
  • Enrico d'Aragona di Villena, signore di Iniesta, meglio noto come Enrique de Villena e soprannominato l'Astrologo o il Negromante (in catalano Enric d'Aragó de Villena, in spagnolo Enrique de Aragón de Villena; Torralba de Cuenca, 1384 – Madrid, 15 dicembre 1434), è stato un nobile, scrittore e poeta spagnolo del XV secolo. (it)
  • Энрике де Вильена (исп. Enrique de Villena) (1384—1434) — кастильский и арагонский аристократ и писатель, имевший также репутацию чернокнижника. (ru)
  • Enric de Villena o d'Aragó conegut literàriament com a Marquès de Villena (Torralba, Castella, 1384 - Madrid, 1434) va ser un escriptor en castellà i català del segle xv, descendent dels comtes de Barcelona. La seva obra més coneguda és Els dotze treballs d'Hèrcules (1417), una revisió del mite clàssic d'Hèrcules des d'una òptica cristianitzada, típica del període del prerenaixement, l'única obra que va escriure en català i que va traduir posteriorment al castellà. (ca)
  • Henryk de Villena (hiszp. Enrique de Villena, Enrique de Aragón), zwany El nigromántico (ur. 1384 w Iniesta, zm. 1434 w Madrycie) – kastylijski pisarz, tłumacz dzieł Dantego i Wergiliusza, wielki mistrz zakonu Calatrava w latach 1404–1407, tytularny markiz de Villena, pan Iniesty, spokrewniony z królami Kastylii i Aragonii. Był synem Joanny Kastylijskiej – nieślubnej córki Henryka II – i Piotra, markiza de Villena, syna konetabla Kastylii. Jego ojciec zginął w bitwie pod Aljubarrota. Zajmował się również tłumaczeniami dzieł klasycznych, jak Boska komedia czy Eneida, jak i pism Cycerona. (pl)
rdfs:label
  • Enrique de Villena (ca)
  • Enrique de Villena (de)
  • Enrique de Villena (es)
  • Enrique de Villena (eu)
  • Enrique de Villena (en)
  • Enrique de Villena (it)
  • Henri de Villena (fr)
  • Enrique de Villena (pl)
  • Вильена, Энрике де (ru)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License