| dbo:abstract
|
- L'hedonisme és un corrent filosòfic i ètic que veu en el plaer una font de felicitat, un sentit de la pròpia existència i un criteri moral. El terme està derivat del mot en grec antic ἡδονή (hēdonḗ), que significa 'plaer', 'goig', 'desig'. Els primers texts que en parlen són els fragments Epicur i Aristip de Cirene. Els seus opositors són els ascetes, que veuen el bé en el refús del plaer. Des de l'inici de la filosofia coneguda fins avui, la discussió entre ambdós camps continua. Hom creu que l'hedonisme, sense ser cap doctrina anarquista, considera els preceptes ètics com a simplement regles empíriques que tenen com a finalitat defensar-se dels sentiments de disgust i així restar completament receptiu a les alegries de la vida. Epicur, potser a diferència d'Aristip, defensava com a estil de vida hedonista la pràctica dels plaers del ventre. (ca)
- Hédonismus (z řec. hédoné, potěšení, slast) je filosofické učení o slasti jako hlavním motivu lidského jednání, které může mít dvě formy. Psychologický hédonismus je názor, že lidé fakticky vyhledávají slast a pouze slast. Veškeré jednání směřuje podle této teorie k dosahování slasti a vyhýbání se strasti. Etický hédonismus navíc říká, že slast je také nejvyšší dobro. Takové stanovisko zastával údajně Eudoxos z Knidu, slavný řecký matematik a starší současník Aristotelův. Aristotelés o něm říká, že Eudoxos považoval slast za nejvyšší dobro, neboť viděl, že všechno rozumné i nerozumné k ní směřuje. Podle Aristotela Eudoxos tvrdil, že ve všem, co je předmětem volby, musí být dobro, a čím více je to žádoucí, tím lépe, a proto skutečnost, kdy všichni jsou přitahováni ke stejné věci, dokazuje, že tato věc je nejlepší pro všechny; neboť každý, jak Eudoxos říká, poznává, že co je dobré samo o sobě, jako třeba vhodná strava, a co je tedy dobré pro všechny a je cílem snažení všech, to je pro ně nejvyšším dobrem. Dalšími představiteli antického hédonismu byli stoupenci kyrénské školy a epikureismu. V moderní době s hédonismem pracuje utilitarismus, například John Stuart Mill nebo Jeremy Bentham a jejich následovníci. (cs)
- مذهب اللذة هي مدرسة فكرية تعتقد بأن المتعة هي القيمة الجوهرية. وبشكل مبسط إنها تسعى لتحقيق أقصى قدر من المتعة للساعي وراءها. (ar)
- Hedonismus (von altgriechisch ἡδονή hēdonḗ, deutsch ‚Freude, Vergnügen, Lust, Genuss, sinnliche Begierde‘; Wortbildung mit dem Suffix -ismus) im philosophischen Sinne bezeichnet eine Gruppe von Theorien, in denen der Begriff der Lust eine zentrale Rolle spielt. Laut dem psychologischen Hedonismus zielen all unsere Handlungen darauf ab, die Lust zu erhöhen und Schmerzen zu vermeiden. Der ethische Hedonismus ist die These, dass es von der Steigerung der Lust und der Verringerung des Schmerzes abhängt, was wir tun sollen oder welche Handlung richtig ist. Der axiologische Hedonismus ist die These, dass nur Lust intrinsischen Wert hat. Dem ästhetischen Hedonismus zufolge ist eine Sache genau dann schön, wenn die Wahrnehmung von ihr von interesselosem Wohlgefallen begleitet wird. Im Gegensatz zu dem philosophischen Verständnis wird im alltagssprachlichen Gebrauch mit dem Begriff Hedonismus häufig eine nur an momentanen sinnlichen Genüssen orientierte egoistische Lebenseinstellung bezeichnet. In diesem Sinne wird der Begriff Hedonismus oft abwertend gebraucht und als Zeichen der Dekadenz interpretiert. (de)
- Hedonismo (el la greka ηδονή [hedone], "plezuro") estas filozofia ismo, kiu prezentas la plezuron kiel la celo de la ekzistado. Tamen, ne ĉiaj plezuroj estas hedonismaj, iaj devas esti forpuŝataj por eviti pli egan malplezuron al si mem aŭ al aliulo. Maksimo de resumas la hedonisman idealon: Ĝui kaj ĝuigi, vundante nek vin mem, nek aliulon, jen, mi pensas, la fundamento de ĉia moralo. Hedonismo ne estas filozofio centrata je la celeco de sia propra ekzistado. Multe da hedonistaj filozofoj defendis poziciojn : ateismajn aŭ agnostikajn (Epikuro), materialismajn (Demokrito), liberecajn, anarkiismajn (Michel Onfray depostulas la anarkion, kiel politika maniero de hedonismo). (eo)
- El hedonismo (del griego ἡδονή hēdonḗ 'placer' e -ismo) se refiere a una familia de teorías, todas las cuales tienen en común que el placer desempeña un papel central en ellas. El hedonismo psicológico o motivacional afirma que nuestro comportamiento está determinado por deseos de aumentar el placer y disminuir el dolor. El hedonismo normativo o ético, por otro lado, no se trata de cómo actuamos realmente, sino de cómo debemos actuar: debemos perseguir el placer y evitar el dolor. El hedonismo axiológico, que a veces se trata como una parte del hedonismo ético, es la tesis de que solo el placer tiene valor intrínseco. Aplicado al bienestar o a lo que es bueno para alguien, es la tesis de que el placer y el sufrimiento son los únicos componentes del bienestar. Estas definiciones técnicas del hedonismo dentro de la filosofía, que generalmente se consideran escuelas de pensamiento respetables, deben distinguirse de cómo se utiliza el término en el lenguaje cotidiano, a veces denominado "hedonismo popular". En este sentido, tiene una connotación negativa, vinculada a la búsqueda egoísta de la gratificación a corto plazo, entregándose a los placeres sensoriales sin tener en cuenta sus repercusiones. (es)
- Hedonism refers to a family of theories, all of which have in common that pleasure plays a central role in them. Psychological or motivational hedonism claims that human behavior is determined by desires to increase pleasure and to decrease pain. Normative or ethical hedonism, on the other hand, is not about how we actually act but how we ought to act: we should pursue pleasure and avoid pain. Axiological hedonism, which is sometimes treated as a part of ethical hedonism, is the thesis that only pleasure has intrinsic value. Applied to well-being or what is good for someone, it is the thesis that pleasure and suffering are the only components of well-being. These technical definitions of hedonism within philosophy, which are usually seen as respectable schools of thought, have to be distinguished from how the term is used in everyday language, sometimes referred to as "folk hedonism". In this sense, it has a negative connotation, linked to the egoistic pursuit of short-term gratification by indulging in sensory pleasures without regard for the consequences. (en)
- Filosofian erabilitako argudio bilduma bati esaten zaio hedonismoa. Hedonismoa defendatzen dutenek argudiatzen dute bizitzan plazera bilatzea helburu nagusia izan behar duela eta, bide beretik, sufrimendua, mina, saihestu egin behar dela. Antzinako Greziako batzuk hedonismoaren aldeko argudioak bota zituzten, esaterako:
* Eskola zirenaikoak defendatu zuen norberak bere desioak besteen desioen aurretik jarri behar dituela norberaren plazera lortzeko. Plazera ahalik eta azkarren lortzea hobesten zuten.
* Epikureismoak Samoseko Epikuro filosofoak erabilitako argudioen bilduma da eta, antzekotasunagatik, antzeko argudioen bilduma. Plazer oro ona dela eta plazera bilatzearen alde agertzen zen filosofoa. Plazeren sailkapena egiten zuen eta plazera bilatzerakoan egin daitezken akatsak eta huts egiteak aipatzen zituen. (eu)
- Hedonisme adalah pandangan hidup yang menganggap bahwa orang akan menjadi bahagia dengan mencari kebahagiaan sebanyak mungkin dan sedapat mungkin menghindari perasaan-perasaan yang menyakitkan. Hedonisme merupakan ajaran atau pandangan bahwa kesenangan atau kenikmatan merupakan tujuan hidup dan tindakan manusia. Terdapat tiga aliran pemikiran dalam hedonis yakni Cyrenaics, Epikureanisme, dan Utilitarianisme. (in)
- L’hédonisme (du grec ancien : ἡδονή / hēdonḗ, « plaisir » et du suffixe -ισμός / -ismós) est une doctrine philosophique attribuée à Aristippe de Cyrène selon laquelle la recherche de plaisirs et l'évitement de souffrances constituent le but de l'existence humaine. L'hédonisme se différencie de l'eudémonisme, théorisé notamment par les Épicuriens et les Stoïciens, qui considèrent cette fois-ci la recherche du bonheur, plutôt que de plaisirs, comme but de la vie humaine. Les Épicuriens perçoivent ainsi les plaisirs, lorsqu'ils sont naturels et nécessaires, comme un intermédiaire permettant de l'atteindre. La doctrine épicurienne peut donc être perçue soit comme un eudémonisme, soit comme une forme d'« hédonisme raisonné ». (fr)
- 快楽主義（かいらくしゅぎ、英: hedonism）は、感覚的な快楽を幸福と捉え、これを産出する行為を正しい・善いとみなす倫理学上の立場であり幸福主義の一種である。 快楽主義はその存在の側面と当為の側面から二種に分けられる。 (ja)
- 쾌락주의(영어: Hedonism, 快樂主義)는 쾌락이 인생의 목적이며 최고의 선이라 하여, 쾌락을 추구하고 고통을 피하는 것을 도덕원리(道德原理)로 삼는 윤리설이다. 쾌락을 육체적인 것으로 보는가, 정신적인 것으로 보는가, 또는 자기만의 쾌락으로 하는가, 많은 사람의 쾌락으로 하는가 등에 따라서 여러 가지 논의가 있다. 그러나 일반적으로 쾌락주의라고 할 경우, 상식으로서는 감각적·육체적인 쾌락만을 목표로 하는 견해를 말하는 듯하다. 철학자 에피쿠로스의 이름에 유래하여 쾌락주의를 에피큐리어니즘, 그리고 쾌락주의자를 에피큐리언이라고도 한다. (ko)
- Hedonisme is een term die zowel een bepaalde filosofische leer aanduidt als een bepaalde levenshouding of -visie in verband met genot. De term is afgeleid van de Griekse godin Hèdonè. (nl)
- Edonismo (dal greco antico ἡδονή edoné, "piacere") è, in senso generale, il termine con il quale si indica qualsiasi genere di filosofia o scuola di pensiero che identifichi il bene morale col piacere, riconoscendo in esso il fine ultimo dell'essere umano. (it)
- Hedonizm (gr. ἡδονή hedone – „przyjemność, rozkosz”) – , , uznająca przyjemność, rozkosz za najwyższe dobro i cel życia, główny motyw ludzkiego postępowania. (pl)
- Hedonismo (do grego hedonê, "prazer", "vontade") se refere a uma família de teorias, todas as quais têm em comum que o prazer desempenha um papel central nelas. O hedonismo psicológico ou motivacional afirma que o comportamento humano é determinado por desejos de aumentar o prazer e diminuir a dor. O hedonismo normativo ou ético, por outro lado, não é uma questão de como realmente agimos, mas sobre como devemos agir: devemos perseguir o prazer e evitar a dor. O hedonismo axiológico, que às vezes é tratado como parte do hedonismo ético, é a tese de que apenas o prazer tem valor intrínseco. Aplicada ao bem-estar ou ao que é bom para alguém, é a tese de que o prazer e o sofrimento são os únicos componentes do bem-estar. Estas definições técnicas de hedonismo dentro da filosofia, que são geralmente vistas como escolas respeitáveis de pensamento, têm que ser distinguidas de como o termo é usado na linguagem cotidiana, às vezes referido como "hedonismo popular". Nesse sentido, tem uma conotação negativa, ligada à busca egoísta de gratificação a curto prazo, entregando-se aos prazeres sensoriais sem considerar as consequências. O hedonismo surgiu na Grécia, e seu mais célebre representante foi Aristipo de Cirene. (pt)
- Гедони́зм (др.-греч. ἡδονή «наслаждение, удовольствие») — аксиологическое учение, согласно которомуудовольствие является высшим благом и смыслом жизни, единственной терминальной ценностью (тогда как все остальные ценности являются инструментальными, то есть средствами достижения удовольствия). Гедонизм часто отождествляют с утилитаризмом, но между этими доктринами есть различие. Гедонизм есть учение чисто аксиологическое: оно утверждает, что ценно, но не делает предписаний, как должны вести себя люди. Гедонизм сам по себе не является законченной моральной системой, он лишь может служить ценностным основанием для построения таковой. Утилитаризм есть консеквенциалистское этическое учение, которое даёт конкретные предписания для поведения людей. Утилитаризм утверждает, что правильное общество должно быть организовано так, чтобы действия людей максимально приносили друг другу удовольствие и минимизировали страдание. Гедонизм, в отличие от утилитаризма, допускает и чисто личное, эгоистическое стремление. (ru)
- Hedonism (av grekiska hedone, "njutning", "lustkänsla") är en familj av filosofiska och psykologiska teorier som sätter njutning som centralt mål för människans strävanden. Psykologisk hedonism är teorin om att sökande efter njutning och undvikande av lidande är människans enda drivkraft eller motivation. Etisk hedonism är teorin om att mängden resulterad njutning är den enda måttstocken på en handlings moraliska värde. Värdeteoretisk hedonism är teorin att njutning är det enda intrinsikalt värdefulla. Dessutom talar man idag ofta om vad som utgör ett gott liv, eller vad som bidrar till ens välmående, och hedonistens svar är då att njutning är det enda betydelsefulla i skapandet av en människas livsbana. Idag ses hedonismen som en av de tre mest betydelsefulla teorierna om välmående, bredvid begärsrelaterade teorier och objektiv lista-teorier. Hedonismen spårar sina rötter till antikens filosofer. Även om Platon under en period tycks ha haft hedonistiska åsikter så är Epikuros utan tvekan teorins - i alla dess dåtida varianter - mest betydelsefulla förespråkare. Under vissa perioder av historien har någon form av hedonism fungerat nästan som ett axiom i filosofiska sammanhang, men dess nästföljande storhetsperiod ägde rum under senare halvan av 1800-talet med företrädare som Jeremy Bentham, John Stuart Mill och Henry Sidgwick. Termen "hedonist" används ibland till vardags som synonym till "livsnjutare". (sv)
- 享樂主義（英語：Hedonism）是一個哲學思想，認為享樂是人類最重要的追求。詞源來自希臘語的"ἡδονή（hēdonē）"（享樂）加上後綴"ισμός（ismos）"（主義）。蘇格拉底的学生昔兰尼的阿瑞斯提普斯被认为是最早提出享乐主义思想的人。 (zh)
- Гедонізм (від грец. ἡδονή – задоволення) — напрям у етиці, згідно з яким ціннісним критерієм моралі визнається задоволення (насолода) або уникнення страждань. Поняття гедонізму (у визначенні Епікура) використовується для опису матеріально орієнтованого, корисливого погляду на життя. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- مذهب اللذة هي مدرسة فكرية تعتقد بأن المتعة هي القيمة الجوهرية. وبشكل مبسط إنها تسعى لتحقيق أقصى قدر من المتعة للساعي وراءها. (ar)
- Hedonisme adalah pandangan hidup yang menganggap bahwa orang akan menjadi bahagia dengan mencari kebahagiaan sebanyak mungkin dan sedapat mungkin menghindari perasaan-perasaan yang menyakitkan. Hedonisme merupakan ajaran atau pandangan bahwa kesenangan atau kenikmatan merupakan tujuan hidup dan tindakan manusia. Terdapat tiga aliran pemikiran dalam hedonis yakni Cyrenaics, Epikureanisme, dan Utilitarianisme. (in)
- L’hédonisme (du grec ancien : ἡδονή / hēdonḗ, « plaisir » et du suffixe -ισμός / -ismós) est une doctrine philosophique attribuée à Aristippe de Cyrène selon laquelle la recherche de plaisirs et l'évitement de souffrances constituent le but de l'existence humaine. L'hédonisme se différencie de l'eudémonisme, théorisé notamment par les Épicuriens et les Stoïciens, qui considèrent cette fois-ci la recherche du bonheur, plutôt que de plaisirs, comme but de la vie humaine. Les Épicuriens perçoivent ainsi les plaisirs, lorsqu'ils sont naturels et nécessaires, comme un intermédiaire permettant de l'atteindre. La doctrine épicurienne peut donc être perçue soit comme un eudémonisme, soit comme une forme d'« hédonisme raisonné ». (fr)
- 快楽主義（かいらくしゅぎ、英: hedonism）は、感覚的な快楽を幸福と捉え、これを産出する行為を正しい・善いとみなす倫理学上の立場であり幸福主義の一種である。 快楽主義はその存在の側面と当為の側面から二種に分けられる。 (ja)
- 쾌락주의(영어: Hedonism, 快樂主義)는 쾌락이 인생의 목적이며 최고의 선이라 하여, 쾌락을 추구하고 고통을 피하는 것을 도덕원리(道德原理)로 삼는 윤리설이다. 쾌락을 육체적인 것으로 보는가, 정신적인 것으로 보는가, 또는 자기만의 쾌락으로 하는가, 많은 사람의 쾌락으로 하는가 등에 따라서 여러 가지 논의가 있다. 그러나 일반적으로 쾌락주의라고 할 경우, 상식으로서는 감각적·육체적인 쾌락만을 목표로 하는 견해를 말하는 듯하다. 철학자 에피쿠로스의 이름에 유래하여 쾌락주의를 에피큐리어니즘, 그리고 쾌락주의자를 에피큐리언이라고도 한다. (ko)
- Hedonisme is een term die zowel een bepaalde filosofische leer aanduidt als een bepaalde levenshouding of -visie in verband met genot. De term is afgeleid van de Griekse godin Hèdonè. (nl)
- Edonismo (dal greco antico ἡδονή edoné, "piacere") è, in senso generale, il termine con il quale si indica qualsiasi genere di filosofia o scuola di pensiero che identifichi il bene morale col piacere, riconoscendo in esso il fine ultimo dell'essere umano. (it)
- Hedonizm (gr. ἡδονή hedone – „przyjemność, rozkosz”) – , , uznająca przyjemność, rozkosz za najwyższe dobro i cel życia, główny motyw ludzkiego postępowania. (pl)
- 享樂主義（英語：Hedonism）是一個哲學思想，認為享樂是人類最重要的追求。詞源來自希臘語的"ἡδονή（hēdonē）"（享樂）加上後綴"ισμός（ismos）"（主義）。蘇格拉底的学生昔兰尼的阿瑞斯提普斯被认为是最早提出享乐主义思想的人。 (zh)
- Гедонізм (від грец. ἡδονή – задоволення) — напрям у етиці, згідно з яким ціннісним критерієм моралі визнається задоволення (насолода) або уникнення страждань. Поняття гедонізму (у визначенні Епікура) використовується для опису матеріально орієнтованого, корисливого погляду на життя. (uk)
- L'hedonisme és un corrent filosòfic i ètic que veu en el plaer una font de felicitat, un sentit de la pròpia existència i un criteri moral. El terme està derivat del mot en grec antic ἡδονή (hēdonḗ), que significa 'plaer', 'goig', 'desig'. Els primers texts que en parlen són els fragments Epicur i Aristip de Cirene. Els seus opositors són els ascetes, que veuen el bé en el refús del plaer. Des de l'inici de la filosofia coneguda fins avui, la discussió entre ambdós camps continua. Epicur, potser a diferència d'Aristip, defensava com a estil de vida hedonista la pràctica dels plaers del ventre. (ca)
- Hédonismus (z řec. hédoné, potěšení, slast) je filosofické učení o slasti jako hlavním motivu lidského jednání, které může mít dvě formy. Psychologický hédonismus je názor, že lidé fakticky vyhledávají slast a pouze slast. Veškeré jednání směřuje podle této teorie k dosahování slasti a vyhýbání se strasti. Dalšími představiteli antického hédonismu byli stoupenci kyrénské školy a epikureismu. V moderní době s hédonismem pracuje utilitarismus, například John Stuart Mill nebo Jeremy Bentham a jejich následovníci. (cs)
- Hedonismo (el la greka ηδονή [hedone], "plezuro") estas filozofia ismo, kiu prezentas la plezuron kiel la celo de la ekzistado. Tamen, ne ĉiaj plezuroj estas hedonismaj, iaj devas esti forpuŝataj por eviti pli egan malplezuron al si mem aŭ al aliulo. Maksimo de resumas la hedonisman idealon: Ĝui kaj ĝuigi, vundante nek vin mem, nek aliulon, jen, mi pensas, la fundamento de ĉia moralo. (eo)
- Hedonism refers to a family of theories, all of which have in common that pleasure plays a central role in them. Psychological or motivational hedonism claims that human behavior is determined by desires to increase pleasure and to decrease pain. Normative or ethical hedonism, on the other hand, is not about how we actually act but how we ought to act: we should pursue pleasure and avoid pain. Axiological hedonism, which is sometimes treated as a part of ethical hedonism, is the thesis that only pleasure has intrinsic value. Applied to well-being or what is good for someone, it is the thesis that pleasure and suffering are the only components of well-being. These technical definitions of hedonism within philosophy, which are usually seen as respectable schools of thought, have to be distin (en)
- Hedonismus (von altgriechisch ἡδονή hēdonḗ, deutsch ‚Freude, Vergnügen, Lust, Genuss, sinnliche Begierde‘; Wortbildung mit dem Suffix -ismus) im philosophischen Sinne bezeichnet eine Gruppe von Theorien, in denen der Begriff der Lust eine zentrale Rolle spielt. (de)
- Filosofian erabilitako argudio bilduma bati esaten zaio hedonismoa. Hedonismoa defendatzen dutenek argudiatzen dute bizitzan plazera bilatzea helburu nagusia izan behar duela eta, bide beretik, sufrimendua, mina, saihestu egin behar dela. Antzinako Greziako batzuk hedonismoaren aldeko argudioak bota zituzten, esaterako: (eu)
- El hedonismo (del griego ἡδονή hēdonḗ 'placer' e -ismo) se refiere a una familia de teorías, todas las cuales tienen en común que el placer desempeña un papel central en ellas. El hedonismo psicológico o motivacional afirma que nuestro comportamiento está determinado por deseos de aumentar el placer y disminuir el dolor. El hedonismo normativo o ético, por otro lado, no se trata de cómo actuamos realmente, sino de cómo debemos actuar: debemos perseguir el placer y evitar el dolor. El hedonismo axiológico, que a veces se trata como una parte del hedonismo ético, es la tesis de que solo el placer tiene valor intrínseco. Aplicado al bienestar o a lo que es bueno para alguien, es la tesis de que el placer y el sufrimiento son los únicos componentes del bienestar. Estas definiciones téc (es)
- Hedonismo (do grego hedonê, "prazer", "vontade") se refere a uma família de teorias, todas as quais têm em comum que o prazer desempenha um papel central nelas. O hedonismo psicológico ou motivacional afirma que o comportamento humano é determinado por desejos de aumentar o prazer e diminuir a dor. O hedonismo normativo ou ético, por outro lado, não é uma questão de como realmente agimos, mas sobre como devemos agir: devemos perseguir o prazer e evitar a dor. O hedonismo axiológico, que às vezes é tratado como parte do hedonismo ético, é a tese de que apenas o prazer tem valor intrínseco. Aplicada ao bem-estar ou ao que é bom para alguém, é a tese de que o prazer e o sofrimento são os únicos componentes do bem-estar. Estas definições técnicas de hedonismo dentro da filosofia, que são geral (pt)
- Hedonism (av grekiska hedone, "njutning", "lustkänsla") är en familj av filosofiska och psykologiska teorier som sätter njutning som centralt mål för människans strävanden. Psykologisk hedonism är teorin om att sökande efter njutning och undvikande av lidande är människans enda drivkraft eller motivation. Etisk hedonism är teorin om att mängden resulterad njutning är den enda måttstocken på en handlings moraliska värde. Värdeteoretisk hedonism är teorin att njutning är det enda intrinsikalt värdefulla. Dessutom talar man idag ofta om vad som utgör ett gott liv, eller vad som bidrar till ens välmående, och hedonistens svar är då att njutning är det enda betydelsefulla i skapandet av en människas livsbana. Idag ses hedonismen som en av de tre mest betydelsefulla teorierna om välmående, bredv (sv)
- Гедони́зм (др.-греч. ἡδονή «наслаждение, удовольствие») — аксиологическое учение, согласно которомуудовольствие является высшим благом и смыслом жизни, единственной терминальной ценностью (тогда как все остальные ценности являются инструментальными, то есть средствами достижения удовольствия). (ru)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
