An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Francisco José de Goya y Lucientes (/ˈɡɔɪə/; Spanish: [fɾanˈθisko xoˈse ðe ˈɣoʝa i luˈθjentes]; 30 March 1746 – 16 April 1828) was a Spanish romantic painter and printmaker. He is considered the most important Spanish artist of the late 18th and early 19th centuries. His paintings, drawings, and engravings reflected contemporary historical upheavals and influenced important 19th- and 20th-century painters. Goya is often referred to as the last of the Old Masters and the first of the moderns.

Property Value
dbo:abstract
  • فرانثيسكو دي غويا إي لوثيينتيس (بالإسبانية: Francisco de Goya y Lucientes، ولد في 30 مارس 1746، فوينديتودوس، سرقسطة، إسبانيا - توفي في 16 أبريل 1828، بوردو، فرنسا) رسام ونقاش إسباني. عكس فنه الاضطرابات السياسية والاجتماعية في أوقاته. تتضمن أعماله صور لطبقة النبلاء الإسبانية وأحداث تاريخية مثل: «الثالث من مايو 1808» (بالإسبانية: El tres de mayo de 1808). (ar)
  • Francisco José de Goya y Lucientes (30. březen 1746, Fuendetodos – 16. duben 1828, Bordeaux) byl španělský malíř a rytec romantismu. Byl královským portrétistou (portréty Karla IV. i Ferdinanda VII.), stejně jako kronikářem historie. Jeho bohatá tematická šíře postupovala od různých oslav, přes postavičky obyčejných lidí, až po válečné scény, zobrazující líté boje po Napoleonově invazi do Španělska, proti níž se zdvihl lidový odpor. Tento tematický vývoj odrážel ztemňování jeho mysli. To vyvrcholilo tzv. černými malbami v úplném závěru života, malbami děsů, hrůz a bizarností. Goyův vliv v dějinách umění stoupal s tím, jak byly vyzdvihovány a objevovány právě ty temnější, nebo subjektivní a revoluční prvky jeho díla. Důrazem na popředí a zamlžené pozadí předjímal Goya impresionismus. Svými nejtemnějšími vizemi pak i expresionismus. (cs)
  • Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) fou un pintor i gravador aragonès. La seva obra comprèn la pintura de cavallet i mural, el gravat i el dibuix. En totes aquestes facetes va desenvolupar un estil que inaugura el romanticisme. La seva contribució representa també el començament de la pintura contemporània, i se'l considera un precursor de les avantguardes pictòriques del segle xx. Després de formar-se a la seva terra natal dins l'estil del barroc tardà, l'any 1770 va viatjar a Itàlia, on entrà en contacte amb un incipient neoclassicisme. Aquest estil és el que adoptà quan se n'anà a Madrid a mitjan dècada del 1770, al qual cal afegir un pintoresquisme costumista més rococó a conseqüència del seu nou treball com a pintor de cartons per als tapissos de la Reial Fàbrica de Tapissos de santa Bàrbara. El 1793 patí una greu malaltia que el feu evolucionar cap a una pintura més creativa i original, que fa servir temàtiques menys amables que les que havia pintat per a la decoració dels palaus reials. Una sèrie de petits quadres en llauna, als quals ell mateix denominava "de capritx i invenció", iniciaren la fase madura de l'obra de l'artista i la transició cap a l'estètica romàntica. La seva obra reflecteix el convuls període històric en què va viure, particularment per les conseqüències de la Guerra de la Independència Espanyola (Guerra del Francès), de la qual han quedat la sèrie d'estampes Els estralls de la guerra que, fent un símil, és com un reportatge modern de les atrocitats comeses, i componen una visió exempta d'heroisme on les víctimes són sempre individus, sense diferència de classe i condició. Dins la seva obra cal citar la famosa La maja nua, amb una popularitat en part aconseguida per la polèmica generada al voltant de la identitat de la dona retratada. De començaments del segle xix daten també diversos retrats que emprenen el camí cap al nou art burgès. Un cop acabada la Guerra del Francès pinta dos grans quadres a propòsit dels successos del 2 de maig de 1808, que senten un precedent tant estètic com temàtic pel que fa a la pintura històrica, ja que no només comenta successos propers a la realitat que viu l'artista, sinó que arriba a transmetre un missatge universal. El seu art culmina en una sèrie de pintures que realitzà a l'oli sobre el mur sec, i amb les quals va decorar la seva casa de camp (la Quinta del Sordo); són les anomenades Pintures Negres. Goya hi anticipa la pintura contemporània i els diversos moviments d'avantguarda que ja al segle xx renovarien l'estil pictòric. (ca)
  • Ο Φρανθίσκο Γκόγια (Francisco José de Goya y Lucientes, 30 Μαρτίου 1746 – 16 Απριλίου 1828) ήταν Ισπανός ζωγράφος και χαράκτης. Υπήρξε ζωγράφος της βασιλικής αυλής της Ισπανίας, προσφέροντας τις υπηρεσίες του σε τρεις γενιές μοναρχών και θεωρείται ο σπουδαιότερος Ισπανός καλλιτέχνης, από τα τέλη του 18ου αιώνα μέχρι τις αρχές του 19ου. Το έργο του περιλαμβάνει περισσότερους από 700 πίνακες ζωγραφικής, 900 σχέδια και σχεδόν 300 χαρακτικά, που στο σύνολό τους χαρακτηρίζονται από καινοτομίες και ρηξικέλευθα στοιχεία σύνθεσης. Αν και υπήρξε διακεκριμένος και αναγνωρισμένος καλλιτέχνης στην Ισπανία, η φήμη του εξαπλώθηκε στην υπόλοιπη Ευρώπη αρκετές δεκαετίες μετά τον θάνατό του. Κατά τον 19ο αιώνα, το έργο του εκτιμήθηκε από τους ζωγράφους του ρομαντισμού, με κύριο θαυμαστή του τον Ντελακρουά, ενώ την ίδια στάση τήρησαν καλλιτέχνες, όπως ο Πάμπλο Πικάσο, και θεωρητικοί της τέχνης του 20ού αιώνα, με αποτέλεσμα να αναγνωρίζεται σήμερα ως ένας από τους μείζονες ζωγράφους όλων των εποχών, ο σημαντικότερος της εποχής του καθώς και ένας εκ των πρώτων «μοντέρνων» καλλιτεχνών. (el)
  • Francisco José de Goya y Lucientes (* 30. März 1746 in Fuendetodos, Aragón, Spanien; † 16. April 1828 in Bordeaux) war ein spanischer Maler und Grafiker des ausgehenden 18. und frühen 19. Jahrhunderts. (de)
  • Francisco José DE GOYA Y LUCIENTES (naskiĝis la 30-an de marto 1746 en Fuendetodos, mortis la 16-an de aprilo 1828 en Bordozo) estis hispana pentristo kaj gravuristo Lian nomon oni povas esperantigi Gojo aŭ Gojao. Goya [GOĝa] loĝis kiel infano en Zaragozo, kie li lernis la metion. Poste, li translokiĝis al Madrido, kiel li fariĝis oficiala pentristo de la kortego, dum la regado de la reĝo Karlo la 4-a. Lia verkaro enhavas pentraĵojn sur stablo kaj sur muro, kaj gravuraĵojn kaj desegnojn. Lia stilo evoluis el la rokoko, tra la novklasikismo, ĝis la antaŭromantismo, ĉiam interpretitaj laŭ tre persona kaj originala maniero, kaj ĉiam per subtrajto de naturalismo, nome de montro de la realo senigita de idealisma rigardo kiu sennaturigu ĝin, en kiu gravas ankaŭ la etika mesaĝo. Por Goya la pentrarto estas vehiklo de morala instruado, ne simple estetika objekto. Liaj plej tiutempaj referencoj estis Giambattista Tiepolo kaj Anton Raphael Mengs, sed li ricevis influojn ankaŭ de Diego Velázquez kaj de Rembrandt. La goja arto estas unu de la mejloŝtonoj kiuj inter la 18a kaj la 19a jarcentoj anoncas la alvenon de la nuntempa pentrarto kaj estas pioniro de kelkaj de la pentravangardoj de la 20a jarcento, speciale de la ekspresionismo; pro kio, oni konsideras lin unu de la hispanaj artistoj plej elstaraj kaj unu de la grandaj majstroj de la historio de la tutmunda arto. Krome, lia verkaro montras la tumultan historian periodon en kiu li vivos, partikulare epizodojn de la Milito de Hispana Sendependiĝo, el kiuj la serio de bildoj Los desastres de la guerra estas preskaŭ moderna raportaĵo de la teruraĵoj fifaritaj dume kaj komponas mondokoncepton senigita de heroeco en kiu la viktimoj estas ĉiam individuoj de ajna klaso kaj kondiĉo. Granda populareco atingis lia Maja desnuda, parte favorita per la polemiko generita ĉirkaŭ la identigo de la portretita virino. De komenco de la 19a jarcento estas ankaŭ aliaj portretoj kiuj ekvojas al la nova burĝa arto. Fine de la konflikto hispan-franca li pentris du grandajn pentraĵojn pri la okazaĵoj de la Insurekcio de la 2-a de majo de 1808, kiuj plifirmigis antaŭaĵon kaj estetikan kaj temaran por la historia pentrarto, kiu ne nur komentas okazaĵojn proksimajn al la aktuala realo vivata de la artisto, sed ankaŭ atingas universalan mesaĝon. Inter aliaj liaj verkoj, lia pinta verkaro estas Los disparates, kun la serio de olepentraĵoj sur seka muro, nome Nigraj Pentraĵoj, per kiu li ornamis sian kampardomon, nome la Quinta del Sordo. En ili Goya antaŭis la nuntempan pentrarton kaj la variajn movadojn de avangardo kiu venos en la 20a jarcento, kaj ili estas, laŭ J. M. Matilla, nome ĉefo de Konservado de Desegnoj kaj Bildoj de la Nacia Muzeo Prado, «la unuaj montroj de la karaktero vere moderna de Goya, kiun sendube oni kvalifiku kiel unua moderna artisto». La verkaro de Goya konsistas el ĉirkaŭ kvincent olepentraĵoj kaj murpentraĵoj, krom ĉirkaŭ tricent akvafortoj kaj litografioj kaj centoj da desegnoj. La majoritato estas konservata en la madrida Muzeo Prado, kvankam estas granda nombro de verkoj ankaŭ en Francio, speciale en la Muzeo Luvro, same kiel en tiuj de Agen, Bajono, Besançon, Castres, Lille kaj Strasburgo. Post lanta metilernado en sia naskolando, en la stila medio de la malfrua Baroko kaj la religiaj bildoj, li veturis al Italio en 1770, kie li kontaktis kun la naskiĝinta novklasikismo, kiun li adoptis kiam li veturis al Madrido meze de tiu jardeko, kun rokoka pitoreskismo ĝenrisma derivita de sia nova metio kiel pentristo de kartonoj por tapetoj de la Real Fábrica de Tapices de Santa Bárbara. La majstreco en tiu agado kaj en aliaj rilataj kun la kortega pentrarto estis hegemoniita tiuepoke de Anton Raphael Mengs, dum la plej fama hispana pentristo estis Francisco Bayeu, kiu poste estos bofrato de Goya. Grava malsano en 1793 kondukis lin al alproksimiĝo al pentrarto pli kreiva kaj originala, kiu esprimis temarojn malpli afablajn ol la modeloj kiujn li estis pentrinta por la dekoracio de la reĝaj palacoj. Serio de pentraĵetoj sur ladaĵoj farita dum lia sanrekuperado kiujn li mem nomis «kaprico kaj invento», komencis la maturan fazon de la verkaro de la artisto kaj la transiron al la romantika estetiko. Liaj pentraĵoj estas tre variaj: * religiaj freskoj en preĝejoj * oficialaj portretoj por korteganoj kaj gravuloj * ĝenro-scenoj por tapetoj * satiraj gravuraĵoj * kontraŭ-militaj desegnoj Oni povas vidi evoluon al pli akraj kaj pesimismaj temoj, laŭlonge de lia vivo, okazigitan pro lia progresiva surdeco kaj pro la hororoj observitaj dum la milito inter la hispanoj kaj la francaj trupoj de Napoleono. Resume en ĉiuj aspektoj de lia arto li disvolvigis stilon kiu inaŭguris la Romantismon. La goja arto markas en Hispanio la ekon de la nuntempa pentrarto, kaj li estas konsiderata ĝenerale pioniro de la pentrartaj avangardoj de la 20a jarcento. (eo)
  • Francisco José de Goya y Lucientes (/ˈɡɔɪə/; Spanish: [fɾanˈθisko xoˈse ðe ˈɣoʝa i luˈθjentes]; 30 March 1746 – 16 April 1828) was a Spanish romantic painter and printmaker. He is considered the most important Spanish artist of the late 18th and early 19th centuries. His paintings, drawings, and engravings reflected contemporary historical upheavals and influenced important 19th- and 20th-century painters. Goya is often referred to as the last of the Old Masters and the first of the moderns. Goya was born to a middle-class family in 1746, in Fuendetodos in Aragon. He studied painting from age 14 under José Luzán y Martinez and moved to Madrid to study with Anton Raphael Mengs. He married Josefa Bayeu in 1773. Their life was characterised by a series of pregnancies and miscarriages, and only one child, a son, survived into adulthood. Goya became a court painter to the Spanish Crown in 1786 and this early portion of his career is marked by portraits of the Spanish aristocracy and royalty, and Rococo-style tapestry cartoons designed for the royal palace. He was guarded, and although letters and writings survive, little is known about his thoughts. He had a severe and undiagnosed illness in 1793 which left him deaf, after which his work became progressively darker and pessimistic. His later easel and mural paintings, prints and drawings appear to reflect a bleak outlook on personal, social and political levels, and contrast with his social climbing. He was appointed Director of the Royal Academy in 1795, the year Manuel Godoy made an unfavorable treaty with France. In 1799, Goya became Primer Pintor de Cámara (Prime Court Painter), the highest rank for a Spanish court painter. In the late 1790s, commissioned by Godoy, he completed his La maja desnuda, a remarkably daring nude for the time and clearly indebted to Diego Velázquez. In 1800–01 he painted Charles IV of Spain and His Family, also influenced by Velázquez. In 1807, Napoleon led the French army into the Peninsular War against Spain. Goya remained in Madrid during the war, which seems to have affected him deeply. Although he did not speak his thoughts in public, they can be inferred from his Disasters of War series of prints (although published 35 years after his death) and his 1814 paintings The Second of May 1808 and The Third of May 1808. Other works from his mid-period include the Caprichos and Los Disparates etching series, and a wide variety of paintings concerned with insanity, mental asylums, witches, fantastical creatures and religious and political corruption, all of which suggest that he feared for both his country's fate and his own mental and physical health. His late period culminates with the Black Paintings of 1819–1823, applied on oil on the plaster walls of his house the Quinta del Sordo (House of the Deaf Man) where, disillusioned by political and social developments in Spain, he lived in near isolation. Goya eventually abandoned Spain in 1824 to retire to the French city of Bordeaux, accompanied by his much younger maid and companion, Leocadia Weiss, who may or may not have been his lover. There he completed his La Tauromaquia series and a number of other, major, canvases. Following a stroke which left him paralyzed on his right side, and with failing eyesight and poor access to painting materials, he died and was buried on 16 April 1828 aged 82. His body was later re-interred in the Real Ermita de San Antonio de la Florida in Madrid. Famously, the skull was missing, a detail the Spanish consul immediately communicated to his superiors in Madrid, who wired back, "Send Goya, with or without head." (en)
  • Francisco José de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Zaragozako probintzia, 1746ko martxoaren 30a - Bordele, Frantzia, 1828ko apirilaren 16a) erromantizismoari hasiera eman zion espainiar pintore, marrazkilari eta grabatzailea izan zen. Erretratugile ofiziala izan bazen ere, bere garaiko estilo eta gai konbentzioak baztertu zituen. Irudimen erabat librea agertuz, molde plastiko berezia sortu zuen. Hori dela eta, arauak hautsi nahi dituen margolaritza modernoaren aitzindari izan zen. (eu)
  • Francisco José de Goya y Lucientes​ (Fuendetodos, 30 de marzo de 1746-​Burdeos, 16 de abril de 1828)​ fue un pintor y grabador español. Su obra abarca la pintura de caballete y mural, el grabado y el dibujo. Su estilo evolucionó desde el rococó, pasando por el neoclasicismo, hasta el prerromanticismo, siempre interpretados de una forma personal y original,​ y siempre con un rasgo subyacente de naturalismo, del reflejo de la realidad sin una visión idealista que la edulcore ni desvirtúe, donde es igualmente importante el mensaje ético. Para Goya la pintura es un vehículo de instrucción moral, no un simple objeto estético.​ Sus referentes más contemporáneos fueron:Giambattista Tiepolo y Anton Raphael Mengs, aunque también recibió la influencia de Diego Velázquez y Rembrandt.​ El arte goyesco supone uno de los puntos de inflexión que entre los siglos xviii y xix anuncian la pintura contemporánea y es precursor de algunas de las vanguardias pictóricas del siglo XX, especialmente el expresionismo.​​ Por todo ello, se le considera uno de los artistas españoles más relevantes y uno de los grandes maestros de la historia del arte mundial. Además, su obra refleja el convulso periodo histórico en que vive, particularmente la guerra de la Independencia, de la que la serie de estampas de Los desastres de la guerra es casi un reportaje moderno de las atrocidades cometidas​ y compone una visión exenta de heroísmo donde las víctimas son siempre los individuos de cualquier clase y condición. Elogiado por Gustave Doré y E.T.A. Hoffmann, Charles Baudelaire describió su Capricho 43 como "cauchemar plein de choses inconnues".​ Gran popularidad tiene su Maja desnuda, en parte favorecida por la polémica generada en torno a la identidad de la bella retratada. De comienzos del siglo XIX datan también otros retratos que emprenden el camino hacia el nuevo arte burgués. Al final del conflicto hispano-francés pintó dos grandes cuadros a propósito de los sucesos del levantamiento del Dos de Mayo de 1808, que sentaron un precedente tanto estético como temático para el cuadro de historia, que no solo comenta sucesos próximos a la realidad que vive el artista, sino que alcanza un mensaje universal. Entre otros trabajos suyos, su obra culminante abarca los Disparates,​ al igual que la serie de pinturas al óleo sobre el muro seco, las Pinturas negras, con que decoró su casa de campo, la Quinta del Sordo.​ En ellas Goya anticipó la pintura contemporánea y los variados movimientos de vanguardia que marcarían el siglo XX y son, según J. M. Matilla, jefe de Conservación de Dibujos y Estampas del Museo Nacional del Prado, «las primeras manifestaciones del carácter verdaderamente moderno de Goya, al que no debemos dudar en calificar de primer artista moderno».​ Un modelo romántico para los románticos; un impresionista para los impresionistas, Goya más tarde se convirtió en un expresionista para los expresionistas y un precursor del surrealismo para los surrealistas.​ Nigel Glendinning La obra de Goya incluye unos quinientos óleos y pinturas murales, además de cerca de trescientos aguafuertes y litografías y centenares de dibujos.​ La mayoría se conserva en el madrileño Museo del Prado y en Zaragoza, aunque también hay un buen número de obras en Francia,​ especialmente en el Museo del Louvre, así como en los de Agen, Bayona, Besançon, Castres, Lille y Estrasburgo.​ Tras un lento aprendizaje en su tierra natal, en el ámbito estilístico del Barroco tardío y las estampas devotas, viajó a Italia en 1770, donde trabó contacto con el incipiente neoclasicismo, que adoptó cuando marchó a Madrid a mediados de esa década, junto con un pintoresquismo costumbrista rococó derivado de su nuevo trabajo como pintor de cartones para los tapices de la Real Fábrica de Tapices de Santa Bárbara. El magisterio en esta actividad y en otras relacionadas con la pintura de corte lo imponía en aquella época Anton Raphael Mengs, mientras que el pintor español más reputado era Francisco Bayeu, que fue cuñado de Goya. Una grave enfermedad que le aquejó en 1793 le llevó a acercarse a una pintura más creativa y original, que expresaba temáticas menos amables que los modelos que había pintado para la decoración de los palacios reales. Una serie de cuadritos en hojalata realizada durante su convalecencia​ a los que él mismo denominaba de «capricho e invención»,​ inician la fase madura de la obra del artista y la transición hacia la estética romántica. (es)
  • Péintéir agus déantóir priontaí Spáinneach ba ea Francisco José de Goya y Lucientes (30 Márta 1746 – 16 Aibreán 1828). Rinne sé úsáid as an ealaín le pointe láidir a dhéanamh faoi bhrúidiúleacht agus faoi éadairbhe na cogaíochta. Léirigh Francisco Goya íomhanna uafáis sna pictiúir sa tsraith Los Desastres de la Guerra a thaispéain radharcanna doshamhlaithe a tharla le linn Chogadh na Leithinse (Cogadh na Saoirse, 1808-14). (ga)
  • Francisco José de Goya y Lucientes (30 Maret 1746 – 16 April 1828) adalah pelukis dan dari Spanyol. Goya adalah pelukis istana di Spanyol, juga seorang penulis sejarah. Ia dianggap sebagai seniman old master terakhir dan juga termasuk seniman modern pertama. Unsur-unsur dalam karya seninya yang subversif dan subjektif, juga keahliannya dalam teknik melukis, menjadikan karyanya sebagai acuan bagi seniman generasi selanjutnya seperti dan Picasso. Kebanyakan karya-karya Goya ditampilkan di Museo del Prado di Madrid. Wikimedia Commons memiliki media mengenai Francisco de Goya.Wikimedia Commons memiliki media mengenai Francisco de Goya y Lucientes. * l * * s (in)
  • Francisco José de Goya y Lucientes, dit Francisco de Goya, né le 30 mars 1746 à Fuendetodos, près de Saragosse, et mort le 16 avril 1828 à Bordeaux, en France, est un peintre et graveur espagnol. Son œuvre inclut des peintures de chevalet, des peintures murales, des gravures et des dessins. Il introduisit plusieurs ruptures stylistiques qui initièrent le romantisme et annoncèrent le début de la peinture contemporaine. L’art goyesque est considéré comme précurseur des avant-gardes picturales du XXe siècle. Après un lent apprentissage dans sa terre natale, baigné dans le style baroque tardif et les images pieuses, il voyage en Italie en 1770, où il entre en contact avec le néo-classicisme qu’il adopte lorsqu’il s’installe à Madrid au milieu de la décennie, en parallèle avec un style rococo lié à son emploi de dessinateur de tapisserie pour la manufacture royale Santa Barbara. Son enseignement, tant dans ces activités que comme peintre de la Chambre, était assuré par Raphaël Mengs, alors que le peintre espagnol le plus réputé était Francisco Bayeu, beau-frère de Goya. Il contracte une grave maladie en 1793 qui le rapproche de peintures plus créatives et originales, autour de thèmes moins consensuels que les modèles qu’il avait peints pour la décoration des palais royaux. Une série de tableaux en fer-blanc, qu’il nommait « caprice et invention », initient la phase de maturité du peintre et la transition vers l’esthétique romantique. Son œuvre reflète de plus les caprices de l’histoire de son temps, et surtout les bouleversements des guerres napoléoniennes en Espagne. La série d’estampes Les Désastres de la guerre est presque un reportage moderne sur les atrocités commises et met en avant-plan un héroïsme où les victimes sont des individus qui n’appartiennent ni à une classe ni à une condition particulière. La célébrité de son œuvre La Maja nue est en partie liée aux controverses sur l’identité de la belle femme qui lui servit de modèle. Au début du XIXe siècle, il commence également à peindre d’autres portraits et ouvre ainsi la voie à un nouvel art bourgeois. À la fin du conflit franco-espagnol, il peint deux grandes toiles sur le soulèvement du 2 mai 1808 qui établissent un précédent tant esthétique que thématique sur les tableaux historiques, qui non seulement informe sur les événements vécus par le peintre, mais également lance un message d'humanisme universel. Son chef-d’œuvre est la série de peintures à l’huile sur mur sec qui décorent sa maison de campagne, les Peintures noires. Avec elles, Goya anticipe la peinture contemporaine et différents mouvements avant-gardistes du XXe siècle. (fr)
  • ( 고야는 여기로 연결됩니다. 다른 뜻에 대해서는 고야 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 프란시스코 호세 데 고야 이 루시엔테스(스페인어: Francisco José de Goya y Lucientes [fɾanˈθisko xoˈse ðe ˈɣoʝa i luˈθjentes][*], 1746년 3월 30일 - 1828년 4월 16일)는 스페인의 대표적인 낭만주의 화가이자 판화가이다. 고야는 궁정화가이자 기록화가로서 많은 작품을 남겼다. 18세기 스페인 회화의 대표자로 특히 고전적인 경향에서 떠나 인상파의 시초를 보인 스페인 근세의 천재 화가로 알려져 있다. 파괴적이고 지극히 주관적인 느낌과 대담한 붓터치 등은 후세의 화가들, 특히 에두아르 마네와 파블로 피카소에게 많은 영향을 주었다. (ko)
  • Francisco José De Goya y Lucientes (Fuendetodos, 30 maart 1746 – Bordeaux, 16 april 1828) was een Spaans kunstschilder en graveur. (nl)
  • フランシスコ・ホセ・デ・ゴヤ・イ・ルシエンテス(スペイン語: Francisco José de Goya y Lucientes, 1746年3月30日 - 1828年4月16日)は、スペインの画家。ディエゴ・ベラスケスとともにスペイン最大の画家と謳われる。ベラスケス同様、宮廷画家として重きをなした。 (ja)
  • Francisco José de Goya y Lucientes (Fuendetodos, 30 marzo 1746 – Bordeaux, 16 aprile 1828) è stato un pittore e incisore spagnolo.Considerato il pioniere dell’arte moderna, è stato uno dei più grandi pittori spagnoli vissuti tra la fine del XVIII secolo e dell'inizio del XIX. I suoi dipinti, i suoi disegni e le sue incisioni riflettevano gli sconvolgimenti storici in corso e influenzarono i più importanti pittori coevi e del secolo successivo. Goya è spesso indicato come l'ultimo degli antichi maestri e il primo dei moderni. Nato in una famiglia della classe media nel 1746 in Aragona, fu allievo di pittura fin dall'età di 14 anni di José Luzán y Martínez, successivamente si trasferì a Madrid per studiare con Anton Raphael Mengs. Nel 1786 divenne pittore di corte della corona spagnola e questa prima parte della sua carriera fu caratterizzata dai numerosi ritratti di appartenenti all'aristocrazia e alla famiglia reale spagnola, oltre che dalla produzione di arazzi in stile rococò per il palazzo reale. Nel 1793 soffrì di una grave malattia mai diagnosticata che lo lasciò sordo, dopodiché il suo lavoro divenne progressivamente più cupo e pessimista. I suoi successivi dipinti sembrano riflettere una visione desolante dell'esistenza in contrasto con la sua scalata sociale. Nel 1799 divenne Primer Pintor de Cámara (Primo Pittore di Corte), il grado più alto per un pittore di corte spagnolo. Alla fine del 1799, su incarico di Godoy, completò la sua La maja desnuda, un nudo straordinariamente audace per l'epoca e chiaramente ispirato allo stile di Diego Velázquez. All'inizio del XIX secolo dipinse La famiglia di Carlo IV, anche qui influenzato da Velázquez. Nel 1807, Napoleone guidò la Grande Armata nella guerra peninsulare contro la Spagna. Durante il conflitto Goya rimase a Madrid e, sebbene non abbia mai espresso in pubblico i suoi pensieri, sembra che questi fatti lo abbiano colpito profondamente, come si può desumere da alcuni suoi lavori come I disastri della guerra, Il 2 maggio 1808, Il 3 maggio 1808. Altre opere della sua maturità includono un'ampia varietà di dipinti riguardanti la follia, i manicomi, le streghe, le creature fantastiche e la corruzione religiosa e politica, che suggeriscono che temesse per la propria salute mentale e fisica. Il suo periodo più tardo culmina con le Pitture nere del 1819-1823, realizzate nella Quinta del Sordo, la sua casa alla periferia di Madrid dove visse, disilluso dagli sviluppi politici e sociali in Spagna, in una situazione di quasi isolamento. Alla fine, nel 1824, Goya decise di abbandonare la Spagna per ritirarsi nella città francese di Bordeaux dove completò la sua serie e una serie di altre tele importanti. Verso la fine della sua vita un ictus lo lasciò paralizzato sul lato destro. Morì e fu sepolto il 16 aprile 1828 all'età di 82 anni. Il suo corpo fu successivamente traslato nella Chiesa di Sant'Antonio della Florida a Madrid. (it)
  • Франси́ско Хосе́ де Го́йя-и-Лусье́нтес (исп. Francisco José de Goya y Lucientes; 30 марта 1746, Фуэндетодос, близ Сарагосы — 16 апреля 1828, Бордо) — испанский художник и гравёр, один из первых и наиболее ярких мастеров изобразительного искусства эпохи романтизма. (ru)
  • Francisco José de Goya y Lucientes (Fuendetodos, 30 de março de 1746 – Bordeaux, 16 de abril de 1828) foi um pintor e gravador espanhol. É considerado o mais importante artista espanhol do final do século XVIII e começo do século XIX. Suas pinturas, desenhos e gravuras refletiram transformações históricas contemporâneas e influenciaram importantes pintores dos séculos XIX e XX. Goya é frequentemente referido como o último dos Velhos Mestres e o primeiro dos modernos. Goya nasceu em uma família de classe média em 1746, em Fuendetodos em Aragão. Ele estudou pintura a partir dos 14 anos com e mudou-se para Madri para estudar com Anton Raphael Mengs. Casou-se com em 1773. Sua vida foi caracterizada por uma série de gestações e abortos espontâneos, e apenas um filho do casal sobreviveu até a idade adulta. Goya tornou-se um pintor da corte da Coroa Espanhola em 1786 e este início de sua carreira é marcado por retratos da aristocracia espanhola e da realeza e tapeçarias em estilo Rococó projetados para o palácio real. Goya era reservado e, embora cartas e escritos seus tenham sobrevivido, pouco se sabe sobre seus pensamentos. Ele sofria de uma doença grave e não diagnosticada em 1793 que o deixou surdo, o que se refletiu em seu trabalho, que se tornou progressivamente mais sombrio e pessimista. Seus quadros, murais, gravuras e desenhos parecem refletir uma visão sombria nos níveis pessoal, social e político, e contrastam com sua ascensão social. Ele foi nomeado Diretor da Real Academia em 1795, ano em que Manuel Godoy fez um tratado desfavorável com a França. Em 1799, Goya tornou-se Primer Pintor de Cámara (Pintor da Primeira Corte), classificação mais alta para um pintor da corte espanhola. No final da década de 1790, encomendado por Godoy, ele completou seu La maja desnuda, um nu ousado para a época com influência de Diego Velázquez. Em 1800-01, ele pintou Carlos IV de Espanha e sua família, também influenciado por Velázquez. Em 1807, Napoleão liderou o exército francês na Guerra Peninsular contra a Espanha. Goya permaneceu em Madri durante a guerra, o que parece tê-lo afetado profundamente. Embora ele não tenha expressado seus pensamentos em público, eles podem ser inferidos em sua série de gravuras Los Desastres de la Guerra (embora publicada 35 anos após sua morte) e suas pinturas de 1814 O segundo de maio de 1808 e O terceiro de maio de 1808. Outros trabalhos do período incluem as séries Los Caprichos e Los Disparates gravura, e uma variedade de pinturas relacionadas com a insanidade, manicômios, bruxas, seres fantásticos, religião e política, que sugerem que ele temia pelo destino de seu país e por sua própria saúde física e mental. Seus últimos anos culminam com as Pinturas Negras de 1819-1823, aplicadas a óleo nas paredes de gesso de sua casa, conhecida como Quinta del Sordo (Casa do Surdo) onde, desiludido com os desenvolvimentos políticos e sociais na Espanha, viveu quase isolado. Goya abandonou a Espanha em 1824 para se retirar para a cidade francesa de Bordeaux, acompanhado por sua empregada e companheira muito mais jovem, Leocadia Weiss, que pode ou não ter sido sua amante. Lá ele completou sua série La Tauromaquia e várias outras telas importantes. Após um AVC que o deixou com o lado direito do corpo paralisado, e sofrendo de problemas de visão e de pouco acesso a materiais de pintura, Goya morreu e foi sepultado em 16 de abril de 1828, aos 82 anos. Seu corpo foi depois sepultados na Ermita de San Antonio de la Florida, em Madri. Curiosamente, seu crânio estava faltando, um detalhe que o cônsul espanhol imediatamente comunicou a seus superiores em Madri, que responderam: "Envie Goya, com ou sem cabeça". (pt)
  • Francisco José de Goya y Lucientes, född 30 mars 1746 i Fuendetodos, Aragonien i Spanien, död 16 april 1828 i Bordeaux i Frankrike, var en spansk konstnär och grafiker. Goya växte upp i Zaragoza i nordöstra Spanien och blev vid 14 års ålder lärling till konstnären . Efter en resa till Italien 1770–1771 var han verksam vid den kungliga gobelängmanufakturen och flyttade 1774 till Madrid. Omkring 1780 började han sin karriär vid den kungliga akademin och vid det spanska hovet, där han 1799 utsågs till förste hovmålare. Parallellt med detta kungliga uppdrag gjorde han grafiska blad och målningar som gestaltar brutaliteten under Napoleonkrigen och hyckleriet i det spanska samhället. På grund av den hårda politiska stämningen i Spanien flyttade han till Frankrike 1824. Han avled i Bordeaux 1828. (sv)
  • Francisco José de Goya y Lucientes (ur. 30 marca 1746 w Fuendetodos, zm. 16 kwietnia 1828 w Bordeaux) – hiszpański malarz, grafik i rysownik okresu romantyzmu, nadworny malarz Karola III Burbona, Karola IV Burbona i Ferdynanda VII Burbona, portrecista i malarz scen rodzajowych. Uznawany za jednego z najwybitniejszych i najbardziej oryginalnych artystów przełomu XVIII i XIX wieku. Kariera artystyczna Goi rozciąga się mniej więcej pomiędzy 1771, kiedy namalował swój pierwszy fresk w bazylice del Pilar w Saragossie, a 1827, kiedy powstała jedna z jego ostatnich prac Mleczarka z Bordeaux. W ciągu ponad pół wieku jego pracy zawodowej powstało około 700 malowideł, 280 grafik i około tysiąca rysunków. Pracując nad własnym, niepowtarzalnym stylem, Goya ewoluował od baroku i rokoka, którymi przesiąknięte są jego pierwsze freski i projekty gobelinów, poprzez neoklasyczny akademizm aż do preromantyzmu i preimpresjonizmu widocznego w jego ostatnich pracach malarskich i grafikach. Efektem wyzwolenia się od klasycznych zasad i kulminacją artystycznego wyrazu jest seria czarnych obrazów. Poruszana przez niego tematyka jest bardzo szeroka, zaliczają się do niej: portrety, sceny rodzajowe (polowania, sceny ludowe, przywary społeczeństwa, przemoc, czarownice i gusła), malarstwo historyczne, religijne i martwa natura. W odniesieniu do liczby prac i ich jakości szczególnie istotna jest kolekcja zachowana w Muzeum Prado w Madrycie. Artysta jest również szeroko reprezentowany w różnych muzeach świata, zwłaszcza przez swoje portrety. Jego prace można oglądać w National Gallery w Londynie, Metropolitan Museum of Art w Nowym Jorku, Galerii Uffizi we Florencji, Starej Pinakotece w Monachium i wielu innych. (pl)
  • Франсіско-Хосе де Гоя (ісп. Francisco José de Goya y Lucientes; 30 березня 1746, Фуендетодос біля Сарагоси — 16 квітня 1828, Бордо) — іспанський живописець і гравер. (uk)
  • 弗朗西斯科·何塞·德·戈雅-卢西恩特斯(西班牙語:Francisco José de Goya y Lucientes,1746年3月30日-1828年4月15日),西班牙浪漫主义画派画家。戈雅是西班牙皇室的宮廷畫家,半岛战争時留在馬德里,繪製了西班牙王位覬覦者約瑟夫·波拿巴的像,也用畫作記錄了戰爭,也就是在研究上仍有很多歧見的《戰爭的災難》。 戈雅画风奇异多变,从早期巴洛克式画风到后期类似表现主义的作品,他一生总在改变,虽然他从没有建立自己的门派,但对后世的现实主义画派、浪漫主义画派和印象派都有很大的影响,是一位承前启后的人物。 他的畫風啟發了後來的愛德華·馬奈、巴勃羅·畢卡索及弗兰西斯·培根等畫家。 (zh)
dbo:birthDate
  • 1746-03-30 (xsd:date)
dbo:birthName
  • Francisco José de Goya y Lucientes (en)
dbo:birthPlace
dbo:deathDate
  • 1828-04-16 (xsd:date)
dbo:deathPlace
dbo:field
dbo:movement
dbo:notableWork
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 10868 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 47701 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124224188 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:align
  • center (en)
dbp:alt
  • La maja desnuda, 1790–1800 (en)
dbp:birthDate
  • 1746-03-30 (xsd:date)
dbp:birthName
  • Francisco José de Goya y Lucientes (en)
dbp:birthPlace
dbp:bot
  • InternetArchiveBot (en)
dbp:caption
  • La maja desnuda, 1790–1800 (en)
  • La maja vestida, 1800–1805 (en)
  • Portrait of Goya by Vicente López Portaña, . Museo del Prado, Madrid (en)
dbp:captionAlign
  • center (en)
dbp:date
  • November 2022 (en)
dbp:deathDate
  • 1828-04-16 (xsd:date)
dbp:deathPlace
dbp:direction
  • horizontal (en)
dbp:field
dbp:fixAttempted
  • yes (en)
dbp:headerAlign
  • center (en)
dbp:height
  • 400 (xsd:integer)
dbp:image
  • Goya Maja naga2.jpg (en)
  • Maja vestida .jpg (en)
dbp:movement
dbp:name
  • Francisco de Goya (en)
dbp:notableWorks
dbp:width
  • 280 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:wordnet_type
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • فرانثيسكو دي غويا إي لوثيينتيس (بالإسبانية: Francisco de Goya y Lucientes، ولد في 30 مارس 1746، فوينديتودوس، سرقسطة، إسبانيا - توفي في 16 أبريل 1828، بوردو، فرنسا) رسام ونقاش إسباني. عكس فنه الاضطرابات السياسية والاجتماعية في أوقاته. تتضمن أعماله صور لطبقة النبلاء الإسبانية وأحداث تاريخية مثل: «الثالث من مايو 1808» (بالإسبانية: El tres de mayo de 1808). (ar)
  • Francisco José de Goya y Lucientes (* 30. März 1746 in Fuendetodos, Aragón, Spanien; † 16. April 1828 in Bordeaux) war ein spanischer Maler und Grafiker des ausgehenden 18. und frühen 19. Jahrhunderts. (de)
  • Francisco José de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Zaragozako probintzia, 1746ko martxoaren 30a - Bordele, Frantzia, 1828ko apirilaren 16a) erromantizismoari hasiera eman zion espainiar pintore, marrazkilari eta grabatzailea izan zen. Erretratugile ofiziala izan bazen ere, bere garaiko estilo eta gai konbentzioak baztertu zituen. Irudimen erabat librea agertuz, molde plastiko berezia sortu zuen. Hori dela eta, arauak hautsi nahi dituen margolaritza modernoaren aitzindari izan zen. (eu)
  • Péintéir agus déantóir priontaí Spáinneach ba ea Francisco José de Goya y Lucientes (30 Márta 1746 – 16 Aibreán 1828). Rinne sé úsáid as an ealaín le pointe láidir a dhéanamh faoi bhrúidiúleacht agus faoi éadairbhe na cogaíochta. Léirigh Francisco Goya íomhanna uafáis sna pictiúir sa tsraith Los Desastres de la Guerra a thaispéain radharcanna doshamhlaithe a tharla le linn Chogadh na Leithinse (Cogadh na Saoirse, 1808-14). (ga)
  • ( 고야는 여기로 연결됩니다. 다른 뜻에 대해서는 고야 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 프란시스코 호세 데 고야 이 루시엔테스(스페인어: Francisco José de Goya y Lucientes [fɾanˈθisko xoˈse ðe ˈɣoʝa i luˈθjentes][*], 1746년 3월 30일 - 1828년 4월 16일)는 스페인의 대표적인 낭만주의 화가이자 판화가이다. 고야는 궁정화가이자 기록화가로서 많은 작품을 남겼다. 18세기 스페인 회화의 대표자로 특히 고전적인 경향에서 떠나 인상파의 시초를 보인 스페인 근세의 천재 화가로 알려져 있다. 파괴적이고 지극히 주관적인 느낌과 대담한 붓터치 등은 후세의 화가들, 특히 에두아르 마네와 파블로 피카소에게 많은 영향을 주었다. (ko)
  • Francisco José De Goya y Lucientes (Fuendetodos, 30 maart 1746 – Bordeaux, 16 april 1828) was een Spaans kunstschilder en graveur. (nl)
  • フランシスコ・ホセ・デ・ゴヤ・イ・ルシエンテス(スペイン語: Francisco José de Goya y Lucientes, 1746年3月30日 - 1828年4月16日)は、スペインの画家。ディエゴ・ベラスケスとともにスペイン最大の画家と謳われる。ベラスケス同様、宮廷画家として重きをなした。 (ja)
  • Франси́ско Хосе́ де Го́йя-и-Лусье́нтес (исп. Francisco José de Goya y Lucientes; 30 марта 1746, Фуэндетодос, близ Сарагосы — 16 апреля 1828, Бордо) — испанский художник и гравёр, один из первых и наиболее ярких мастеров изобразительного искусства эпохи романтизма. (ru)
  • Francisco José de Goya y Lucientes, född 30 mars 1746 i Fuendetodos, Aragonien i Spanien, död 16 april 1828 i Bordeaux i Frankrike, var en spansk konstnär och grafiker. Goya växte upp i Zaragoza i nordöstra Spanien och blev vid 14 års ålder lärling till konstnären . Efter en resa till Italien 1770–1771 var han verksam vid den kungliga gobelängmanufakturen och flyttade 1774 till Madrid. Omkring 1780 började han sin karriär vid den kungliga akademin och vid det spanska hovet, där han 1799 utsågs till förste hovmålare. Parallellt med detta kungliga uppdrag gjorde han grafiska blad och målningar som gestaltar brutaliteten under Napoleonkrigen och hyckleriet i det spanska samhället. På grund av den hårda politiska stämningen i Spanien flyttade han till Frankrike 1824. Han avled i Bordeaux 1828. (sv)
  • Франсіско-Хосе де Гоя (ісп. Francisco José de Goya y Lucientes; 30 березня 1746, Фуендетодос біля Сарагоси — 16 квітня 1828, Бордо) — іспанський живописець і гравер. (uk)
  • 弗朗西斯科·何塞·德·戈雅-卢西恩特斯(西班牙語:Francisco José de Goya y Lucientes,1746年3月30日-1828年4月15日),西班牙浪漫主义画派画家。戈雅是西班牙皇室的宮廷畫家,半岛战争時留在馬德里,繪製了西班牙王位覬覦者約瑟夫·波拿巴的像,也用畫作記錄了戰爭,也就是在研究上仍有很多歧見的《戰爭的災難》。 戈雅画风奇异多变,从早期巴洛克式画风到后期类似表现主义的作品,他一生总在改变,虽然他从没有建立自己的门派,但对后世的现实主义画派、浪漫主义画派和印象派都有很大的影响,是一位承前启后的人物。 他的畫風啟發了後來的愛德華·馬奈、巴勃羅·畢卡索及弗兰西斯·培根等畫家。 (zh)
  • Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) fou un pintor i gravador aragonès. La seva obra comprèn la pintura de cavallet i mural, el gravat i el dibuix. En totes aquestes facetes va desenvolupar un estil que inaugura el romanticisme. La seva contribució representa també el començament de la pintura contemporània, i se'l considera un precursor de les avantguardes pictòriques del segle xx. (ca)
  • Francisco José de Goya y Lucientes (30. březen 1746, Fuendetodos – 16. duben 1828, Bordeaux) byl španělský malíř a rytec romantismu. Byl královským portrétistou (portréty Karla IV. i Ferdinanda VII.), stejně jako kronikářem historie. Jeho bohatá tematická šíře postupovala od různých oslav, přes postavičky obyčejných lidí, až po válečné scény, zobrazující líté boje po Napoleonově invazi do Španělska, proti níž se zdvihl lidový odpor. Tento tematický vývoj odrážel ztemňování jeho mysli. To vyvrcholilo tzv. černými malbami v úplném závěru života, malbami děsů, hrůz a bizarností. Goyův vliv v dějinách umění stoupal s tím, jak byly vyzdvihovány a objevovány právě ty temnější, nebo subjektivní a revoluční prvky jeho díla. Důrazem na popředí a zamlžené pozadí předjímal Goya impresionismus. Svými (cs)
  • Ο Φρανθίσκο Γκόγια (Francisco José de Goya y Lucientes, 30 Μαρτίου 1746 – 16 Απριλίου 1828) ήταν Ισπανός ζωγράφος και χαράκτης. Υπήρξε ζωγράφος της βασιλικής αυλής της Ισπανίας, προσφέροντας τις υπηρεσίες του σε τρεις γενιές μοναρχών και θεωρείται ο σπουδαιότερος Ισπανός καλλιτέχνης, από τα τέλη του 18ου αιώνα μέχρι τις αρχές του 19ου. Το έργο του περιλαμβάνει περισσότερους από 700 πίνακες ζωγραφικής, 900 σχέδια και σχεδόν 300 χαρακτικά, που στο σύνολό τους χαρακτηρίζονται από καινοτομίες και ρηξικέλευθα στοιχεία σύνθεσης. (el)
  • Francisco José DE GOYA Y LUCIENTES (naskiĝis la 30-an de marto 1746 en Fuendetodos, mortis la 16-an de aprilo 1828 en Bordozo) estis hispana pentristo kaj gravuristo Lian nomon oni povas esperantigi Gojo aŭ Gojao. Goya [GOĝa] loĝis kiel infano en Zaragozo, kie li lernis la metion. Poste, li translokiĝis al Madrido, kiel li fariĝis oficiala pentristo de la kortego, dum la regado de la reĝo Karlo la 4-a. Lia verkaro enhavas pentraĵojn sur stablo kaj sur muro, kaj gravuraĵojn kaj desegnojn. Lia stilo evoluis el la rokoko, tra la novklasikismo, ĝis la antaŭromantismo, ĉiam interpretitaj laŭ tre persona kaj originala maniero, kaj ĉiam per subtrajto de naturalismo, nome de montro de la realo senigita de idealisma rigardo kiu sennaturigu ĝin, en kiu gravas ankaŭ la etika mesaĝo. Por Goya la pentr (eo)
  • Francisco José de Goya y Lucientes​ (Fuendetodos, 30 de marzo de 1746-​Burdeos, 16 de abril de 1828)​ fue un pintor y grabador español. Su obra abarca la pintura de caballete y mural, el grabado y el dibujo. Su estilo evolucionó desde el rococó, pasando por el neoclasicismo, hasta el prerromanticismo, siempre interpretados de una forma personal y original,​ y siempre con un rasgo subyacente de naturalismo, del reflejo de la realidad sin una visión idealista que la edulcore ni desvirtúe, donde es igualmente importante el mensaje ético. Para Goya la pintura es un vehículo de instrucción moral, no un simple objeto estético.​ Sus referentes más contemporáneos fueron:Giambattista Tiepolo y Anton Raphael Mengs, aunque también recibió la influencia de Diego Velázquez y Rembrandt.​ El arte goyesco (es)
  • Francisco José de Goya y Lucientes (/ˈɡɔɪə/; Spanish: [fɾanˈθisko xoˈse ðe ˈɣoʝa i luˈθjentes]; 30 March 1746 – 16 April 1828) was a Spanish romantic painter and printmaker. He is considered the most important Spanish artist of the late 18th and early 19th centuries. His paintings, drawings, and engravings reflected contemporary historical upheavals and influenced important 19th- and 20th-century painters. Goya is often referred to as the last of the Old Masters and the first of the moderns. (en)
  • Francisco José de Goya y Lucientes (30 Maret 1746 – 16 April 1828) adalah pelukis dan dari Spanyol. Goya adalah pelukis istana di Spanyol, juga seorang penulis sejarah. Ia dianggap sebagai seniman old master terakhir dan juga termasuk seniman modern pertama. Unsur-unsur dalam karya seninya yang subversif dan subjektif, juga keahliannya dalam teknik melukis, menjadikan karyanya sebagai acuan bagi seniman generasi selanjutnya seperti dan Picasso. Kebanyakan karya-karya Goya ditampilkan di Museo del Prado di Madrid. * l * * s (in)
  • Francisco José de Goya y Lucientes (Fuendetodos, 30 marzo 1746 – Bordeaux, 16 aprile 1828) è stato un pittore e incisore spagnolo.Considerato il pioniere dell’arte moderna, è stato uno dei più grandi pittori spagnoli vissuti tra la fine del XVIII secolo e dell'inizio del XIX. I suoi dipinti, i suoi disegni e le sue incisioni riflettevano gli sconvolgimenti storici in corso e influenzarono i più importanti pittori coevi e del secolo successivo. Goya è spesso indicato come l'ultimo degli antichi maestri e il primo dei moderni. (it)
  • Francisco José de Goya y Lucientes, dit Francisco de Goya, né le 30 mars 1746 à Fuendetodos, près de Saragosse, et mort le 16 avril 1828 à Bordeaux, en France, est un peintre et graveur espagnol. Son œuvre inclut des peintures de chevalet, des peintures murales, des gravures et des dessins. Il introduisit plusieurs ruptures stylistiques qui initièrent le romantisme et annoncèrent le début de la peinture contemporaine. L’art goyesque est considéré comme précurseur des avant-gardes picturales du XXe siècle. (fr)
  • Francisco José de Goya y Lucientes (ur. 30 marca 1746 w Fuendetodos, zm. 16 kwietnia 1828 w Bordeaux) – hiszpański malarz, grafik i rysownik okresu romantyzmu, nadworny malarz Karola III Burbona, Karola IV Burbona i Ferdynanda VII Burbona, portrecista i malarz scen rodzajowych. Uznawany za jednego z najwybitniejszych i najbardziej oryginalnych artystów przełomu XVIII i XIX wieku. (pl)
  • Francisco José de Goya y Lucientes (Fuendetodos, 30 de março de 1746 – Bordeaux, 16 de abril de 1828) foi um pintor e gravador espanhol. É considerado o mais importante artista espanhol do final do século XVIII e começo do século XIX. Suas pinturas, desenhos e gravuras refletiram transformações históricas contemporâneas e influenciaram importantes pintores dos séculos XIX e XX. Goya é frequentemente referido como o último dos Velhos Mestres e o primeiro dos modernos. (pt)
rdfs:label
  • Francisco Goya (en)
  • فرانثيسكو غويا (ar)
  • Francisco de Goya y Lucientes (ca)
  • Francisco Goya (cs)
  • Francisco de Goya (de)
  • Φρανθίσκο Γκόγια (el)
  • Francisco de Goya (eo)
  • Francisco de Goya (es)
  • Francisco Goya (eu)
  • Francisco de Goya (ga)
  • Francisco Goya (in)
  • Francisco de Goya (fr)
  • Francisco Goya (it)
  • 프란시스코 고야 (ko)
  • フランシスコ・デ・ゴヤ (ja)
  • Francisco Goya (nl)
  • Francisco Goya (pl)
  • Francisco de Goya (pt)
  • Гойя, Франсиско (ru)
  • Francisco de Goya (sv)
  • Франсіско-Хосе де Гоя (uk)
  • 弗朗西斯科·戈雅 (zh)
owl:sameAs
skos:exactMatch
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Francisco de Goya (en)
is dbo:author of
is dbo:coverArtist of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:artist of
is dbp:coverArtist of
is dbp:eponym of
is dbp:header of
is dbp:subject of
is dc:subject of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License