| dbo:abstract
|
- Els glasites són una secta protestant fundada per John Glas (1695-1773) i el seu gendre Robert Sandeman (1718-1771). El 1725 formà una associació «separada de la multitud», composta d'alguns feligresos de la seva parròquia i les dels voltants, que en la seva forma de jutjar les qüestions de l'organització eclesiàstica i la jerarquia era verdaderament revolucionari. En efecte, afirmava que en el Nou Testament no hi havia cap text que autoritzes l'existència de l'Església nacional, tal com estava establerta a Escòcia. També deia que el magistrat, com a tal, no té missió que desenvolupar en l'Església cristiana i que és una iniquitat l'usa armes polítiques i seglars com a mitjà de reforma, en lloc de la paraula de Crist. Aquest fou l'argument de la seva obra més famosa The testimony of the King of martyrs concerning His Kingdow (Edimburg, 1727). naturalment, en veure que el nou reformador recolzava la independència de criteri amb la Sagrada Escriptura, els seus superiors jeràrquics el reconvenir-en, i com que no reculava en la seva propaganda, el suspengueren en l'exercici del seu ministeri parroquial. La primera congregació glasita es formà, en adherir-se a la seva causa alguns ministres eclesiàstics, a Dundee, Edimburg i Perth. Observaven la primitiva costum del bes de pau i celebraven la comunió menjant junts el pa. A Perth s'ajuntaren a John el seu fill polític, Robert Sandeman, el qual, a poc a poc, fou reconegut com a cap de les esglésies i centres d'associació. Sandeman ensenyava que la sola mort de Christ, sense cap acte ni de pensament ni d'obra per part de l'home n'hi havia prou per a presentar davant Déu com a immaculat a l'home més pecador, i sostenia que la fe justificant és un simple assentiment al testimoni diví respecte de Jesucrist, sense diferir en absolut de la fe o creença en qualsevulla testimoni ordinari. Amb l'ingrés de Sandeman en l'associació, aquesta prengué un matís especial, d'una còpia més exacta del tipus d'església, que Sandeman es representava, calcada sobre el Nou Testament. Els associats practicaven setmanalment, el sopar eucarístic i una festa d'amor, a la que no hi podia faltar cap dels adeptes. Aquests es rentaven uns als altres els peus. L'acumulació de riquesa es tenia per cosa contrària a l'Evangeli, i, pel mateix, prohibida pel codi de l'associació, i cadascun dels seus membres considerava el que posseïa com a cosa expropiable per atendre a les necessitats dels pobres i de l'església o congregació. Fora d'això, reparaven en certs usos i costums que creien contraris a l'Evangeli, no certament amb l'esperit hipòcrita dels fariseus del temps de Jesucrist, sinó més aviat guiats per un fanatisme, molt natural dintre de la confessió protestant, basada en el lliure examen i interpretació de la Bíblia. Els glasites no arribaren a desenvolupar-se gaire; a Escòcia, el país on feren primerament la seva campanya s'arribaren a contar 12 centres, a més d'alguns altres a Anglaterra i Amèrica. Posteriorment les comunitats més rígides s'extingiren, ingressant la major part dels seus individus en les esglésies escoceses congregacionals o baptistes. (ca)
- Die Sandemanianer, auch Glassisten genannt, waren eine kleine christliche Gemeinschaft, die von John Glas (* 1695, † 1773) und seinem Schwiegersohn Robert Sandeman (* 1718, † 1771) in Schottland gegründet wurde. (de)
- La Glasitoj estis malgranda kristana eklezio fondita en ĉirkaŭ 1730 en Skotlando de . La kredaro de Glas, kiel parto de la , estis disvastigitaj fare de lia bofilo Robert Sandeman en Anglion kaj en Usonon, kie la membroj estis nomitaj Sandemananoj. (eo)
- The Glasites /ˈɡlæsaɪts/ or Glassites were a small Christian church founded in about 1730 in Scotland by John Glas. Glas's faith, as part of the First Great Awakening, was spread by his son-in-law Robert Sandeman into England and America, where the members were called Sandemanians. Glas dissented from the Westminster Confession only in his views as to the spiritual nature of the church and the functions of the civil magistrate. But Sandeman added a distinctive doctrine as to the nature of faith which is thus stated on his tombstone: That the bare death of Jesus Christ without a thought or deed on the part of man, is sufficient to present the chief of sinners spotless before God. In a series of letters to James Hervey, the author of Theron and Aspasio, Sandeman maintained that justifying faith is a simple assent to the divine testimony concerning Jesus, differing in no way in its character from belief in any ordinary testimony. (en)
- Comunidad Sandemaniana fue una forma de la Iglesia Protestante que se había escindido de la Iglesia de Escocia. Los sandemanianos creían en la verdad literal de la Biblia e intentaban vivir el sentido del amor y la comunidad que habían caracterizado a la primera comunidad cristiana. Esta influencia religiosa fue importante para el científico Michael Faraday ya que las teorías que más tarde desarrolló estuvieron fuertemente influidas por la creencia en la unidad del mundo. Los sandemanianos se extinguieron a finales del siglo XIX.
* Datos: Q2220573
* Multimedia: Glasites / Q2220573 (es)
- Les Glasites ou Glassites sont les membres d'une petite église chrétienne fondée vers 1730 en Écosse par John Glas. La foi de Glas, dans le cadre du (en), a été propagée par son beau-fils Robert Sandeman en Angleterre et aux États-Unis, où les membres ont été appelés Sandemanians. Glas ne s'est dissocié de la Confession de foi de Westminster que dans ses vues sur la nature spirituelle de l'église et sur les fonctions du « Civil Magistrate ». Mais Sandeman a ajouté une doctrine distinctive sur la nature de foi qui est ainsi énoncée sur sa pierre tombale : « Que la simple mort de Jésus-Christ, sans pensée ni action de la part de l'homme, est suffisante pour présenter le chef des pécheurs sans tache devant Dieu. » Dans une série de lettres à James Hervey, auteur de Theron and Aspasio, Sandeman a affirmé que justifier la foi était un simple consentement au témoignage divin concernant Jésus, ne différant d'aucune manière en son caractère de conviction d'aucun témoignage ordinaire. (fr)
- サンデマン主義（サンデマン主義、Sandemanianism、Sandemanians、Glasites 、Glassites）とは、1730年にによって設立された宗教。によって、第一次大覚醒のころに広められたため、サンデマン主義者と呼ばれた。 イエス・キリストの神性を信じて「イエスは主です」とさえ告白すれば救われると主張した。 キリスト教福音派では異端とされる。 (ja)
- 桑德曼派（Sandemanians），原称格拉斯派（Glasite），苏格兰长老会牧师格拉斯（1695-1733）在1730年前后创立的教派。格拉斯认为，确定某一教会为国定教会在《新约》中找不到教义上的根据。囚基督的国本质上是属灵的国度。1730年，格拉斯因坚持自己的信仰被苏格兰长老会开除。他先后在苏格兰的邓迪和珀斯建立自立教会。嗣后他的女婿桑德曼成为该教会的领袖。因此该派在英国和美洲通称桑德曼派。他们认为人不应积累财富，因为那是违背《圣经》教导的。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Die Sandemanianer, auch Glassisten genannt, waren eine kleine christliche Gemeinschaft, die von John Glas (* 1695, † 1773) und seinem Schwiegersohn Robert Sandeman (* 1718, † 1771) in Schottland gegründet wurde. (de)
- La Glasitoj estis malgranda kristana eklezio fondita en ĉirkaŭ 1730 en Skotlando de . La kredaro de Glas, kiel parto de la , estis disvastigitaj fare de lia bofilo Robert Sandeman en Anglion kaj en Usonon, kie la membroj estis nomitaj Sandemananoj. (eo)
- Comunidad Sandemaniana fue una forma de la Iglesia Protestante que se había escindido de la Iglesia de Escocia. Los sandemanianos creían en la verdad literal de la Biblia e intentaban vivir el sentido del amor y la comunidad que habían caracterizado a la primera comunidad cristiana. Esta influencia religiosa fue importante para el científico Michael Faraday ya que las teorías que más tarde desarrolló estuvieron fuertemente influidas por la creencia en la unidad del mundo. Los sandemanianos se extinguieron a finales del siglo XIX.
* Datos: Q2220573
* Multimedia: Glasites / Q2220573 (es)
- サンデマン主義（サンデマン主義、Sandemanianism、Sandemanians、Glasites 、Glassites）とは、1730年にによって設立された宗教。によって、第一次大覚醒のころに広められたため、サンデマン主義者と呼ばれた。 イエス・キリストの神性を信じて「イエスは主です」とさえ告白すれば救われると主張した。 キリスト教福音派では異端とされる。 (ja)
- 桑德曼派（Sandemanians），原称格拉斯派（Glasite），苏格兰长老会牧师格拉斯（1695-1733）在1730年前后创立的教派。格拉斯认为，确定某一教会为国定教会在《新约》中找不到教义上的根据。囚基督的国本质上是属灵的国度。1730年，格拉斯因坚持自己的信仰被苏格兰长老会开除。他先后在苏格兰的邓迪和珀斯建立自立教会。嗣后他的女婿桑德曼成为该教会的领袖。因此该派在英国和美洲通称桑德曼派。他们认为人不应积累财富，因为那是违背《圣经》教导的。 (zh)
- Els glasites són una secta protestant fundada per John Glas (1695-1773) i el seu gendre Robert Sandeman (1718-1771). El 1725 formà una associació «separada de la multitud», composta d'alguns feligresos de la seva parròquia i les dels voltants, que en la seva forma de jutjar les qüestions de l'organització eclesiàstica i la jerarquia era verdaderament revolucionari. Els glasites no arribaren a desenvolupar-se gaire; a Escòcia, el país on feren primerament la seva campanya s'arribaren a contar 12 centres, a més d'alguns altres a Anglaterra i Amèrica. (ca)
- The Glasites /ˈɡlæsaɪts/ or Glassites were a small Christian church founded in about 1730 in Scotland by John Glas. Glas's faith, as part of the First Great Awakening, was spread by his son-in-law Robert Sandeman into England and America, where the members were called Sandemanians. Glas dissented from the Westminster Confession only in his views as to the spiritual nature of the church and the functions of the civil magistrate. But Sandeman added a distinctive doctrine as to the nature of faith which is thus stated on his tombstone: (en)
- Les Glasites ou Glassites sont les membres d'une petite église chrétienne fondée vers 1730 en Écosse par John Glas. La foi de Glas, dans le cadre du (en), a été propagée par son beau-fils Robert Sandeman en Angleterre et aux États-Unis, où les membres ont été appelés Sandemanians. Dans une série de lettres à James Hervey, auteur de Theron and Aspasio, Sandeman a affirmé que justifier la foi était un simple consentement au témoignage divin concernant Jésus, ne différant d'aucune manière en son caractère de conviction d'aucun témoignage ordinaire. (fr)
|
