| dbo:abstract
|
- Fulfillingness 'First Finale és el dissetè àlbum d'estudi del músic estadunidenc Stevie Wonder, publicat el 22 de Juliol 1974 pel segell Tamla. Àmpliament considerat un dels àlbums del seu "període clàssic". L'àlbum va arribar al número 1 del Billboard 200 dels Estats Units, i al número 5 dels UK Albums Charts del Regne Unit. Es van extreure dos senzills; "You Haven't Done Nothing" i "Boogie On Reggae Woman" que va assolir el número 1 i el número 3 respectivament dels Billboard Hot 100, i el número 30 i 12 dels UK Singles Charts. L'àbum va guanyar tres premis Grammy a la 17è edició dels Grammy Awards; millor Album de l'any, millor actuació pop vocal masculina, i millor actuació vocal en R&B masculina per "Boogie On Reggae Woman" L'àlbum va ser votat al número 413 a la tercera edició dels 1000 millors àlbums de tots els temps de Colin Larkin (2000). També es va incloure als 1001 àlbums que heu de sentir abans de morir. Després del seu anterior treball "", a on la temàtica era la ràbia i la ira per motivacions socials, Wonder va tornar en aquest treball al registre de les realcions personals. (ca)
- Fulfillingness' First Finale es un álbum de Stevie Wonder, lanzado el 22 de julio de 1974. Fue el cuarto de la serie de cinco álbumes que conforman su período clásico, Music of My Mind, Talking Book, Innervisions, y Songs in the Key of Life. Tras el fuerte tono contestatario reflejado en Innervisions, este álbum proyecta un tono decididamente más sombrío. Los arreglos de los temas, aunque de gran calidad, son de menor complejidad a los que Wonder desarrolla en otros trabajos del mismo período, como resulta evidente en "They Won't Go When I Go" o "Creepin'". A pesar de su tono intimista, el músico no abandona del todo la conciencia social que había desarrollado en anteriores trabajos. En el tema "", que alcanzó el número 1 en las listas de éxitos, Wonder lanzaba una afilida crítica a la Administración Nixon, ayudado por los Jackson 5, de la que formaba parte un adolescente Michael Jackson. Fulfillingess' First Finale obtuvo el premio Grammy de 1975 por la "Mejor Interpretación Pop Masculina" ("Boogie On Reggae Woman"), y el de "Álbum del Año". El hecho de que Wonder se tomara dos años para grabar su siguiente álbum (Songs in the Key of Life) rompió su increíble cadena de premios, provocando la famosa declaración de Paul Simon agradeciendo públicamente a Wonder no haber publicado un álbum en 1975 (cuando Simon recibió el Grammy al mejor disco del años por "Still Crazy After All These Years". Curiosamente, Fulfillingess' First Finale es la única grabación del período clásico de Stevie Wonder que no ha sido incluida en la lista de los mejores 500 álbumes de la historia elaborada por Rolling Stone. (es)
- Fulfillingness' First Finale is the seventeenth studio album by American singer-songwriter Stevie Wonder, released on July 22, 1974 by Tamla, a subsidiary of Motown Records. It is the fourth of five albums from what is considered Wonder's "classic period". The album was Wonder's second to top the Billboard Top LPs & Tapes chart, where it remained for two weeks, and also reached number one on the Billboard Soul LPs chart, where it spent nine non-consecutive weeks. At the 17th Annual Grammy Awards, it won in three categories, including Wonder's second consecutive win for Album of the Year. Retrospectively, the album was voted number 413 in the third edition of Colin Larkin's All Time Top 1000 Albums (2000) and included in the book 1001 Albums You Must Hear Before You Die. (en)
- Fulfillingness' First Finale adalah album Stevie Wonder, diterbitkan pada 22 Juli 1974. Lagu "" mencapai #1 dalam Billboard Hot 100. Fulfillingess' First Finale memenangkan Grammy Awards untuk , , dan Album of the Year pada 1974. (in)
- Fulfillingness' First Finale (1974) est un album de Stevie Wonder. C'est le quatrième des cinq albums réalisés pendant sa « période classique » au cours des années 1970 avec Music of My Mind, Talking Book, Innervisions, et Songs in the Key of Life. Fulfillingness' First Finale a gagné trois Grammy Awards en 1974 (meilleure performance vocale Pop masculine, meilleure performance vocale Rhythm and Blues masculine et meilleur album de l'année). Stevie Wonder n'a sorti son album suivant Songs in the Key of Life que deux ans après. Paul Simon, qui a gagné cette distinction en 1975 avec son album Still Crazy After All These Years a remercié Stevie Wonder de ne pas avoir sorti d'album cette année-là. L'album s'est classé premier à la fois au Billboard Pop Albums Chart et au Billboard Black Albums Chart. C'est le seul album de sa « période classique » qui n'a pas été classé dans la liste des 500 meilleurs albums de tous les temps par le magazine Rolling Stone en 2003. (fr)
- Fulfillingness' First Finale è un album di Stevie Wonder, pubblicato dalla Motown nel 1974 che raggiunge la prima posizione nella Billboard 200 per due settimane e la quinta posizione nel Regno Unito anche grazie ai singoli You Haven't Done Nothin' e Boogie on Reggae Woman (terza posizione nella Billboard Hot 100). (it)
- 《Fulfillingness' First Finale》은 스티비 원더의 1974년 음반으로, 그의 "고전 시대"의 음반 중 하나로 널리 알려져 있다. 1974년 7월 22일 타말라 레이블로 발매되었으며, 원더의 열아홉 번째 음반이며, 스튜디오 음반은 열아홉 번째다. 《빌보드》 잡지에 따르면, 이 음반은 2주 동안 남아있던 빌보드 200 차트에서 1위를 차지한 원더의 첫 번째 스튜디오 음반이었고, 이 음반은 9주 동안 연속되지 않은 알앤비/블랙 음반 차트에서 1위를 한 그의 세 번째 음반이었다. 《Innervisions》에 대한 서사적 소탕과 사회적 의식에 뒤이어, 이 세트는 반사적이고 결정적으로 침울한 어조를 보여주었다. 명석하지만, 몇몇 노래에 사용된 음악적 편곡은 그의 1970년대 거장 작품들 중 특히 황량한 〈〉와 과소평가된 〈Creepin'〉에서 남들과 비교할 때 희박한 것으로 여겨질 수 있다. 음반이 대부분 벗겨지고 개인 음반이 더 많이 들리는 반면, 원더는 그의 주변 세계에 대한 사회적 논평을 완전히 예견하지 못했다. 1위 히트작인 〈〉은 , 드럼 머신, 그리고 잭슨 5 카메오로 뒷받침된 닉슨 정부에 대한 날카로운 비판을 시작했다. 이 음반은 1974년에 올해의 앨범을 포함한 세 개의 그래미상을 받았다. (ko)
- 『ファースト・フィナーレ』（Fulfillingness' First Finale）は、1974年に発表されたスティーヴィー・ワンダーのアルバム。17枚目のオリジナル・アルバム。グラミー賞の最優秀アルバム賞と、ベスト・ポップ・ボーカル（男性）部門を受賞。シングルカットされた「悪夢」は全米1位を記録した。 (ja)
- Fulfillingness' First Finale is het zeventiende album van Stevie Wonder. Het werd op 22 juli 1974 door Tamla Records uitgebracht. Het album wordt veelal beschouwd als een van de albums uit zijn 'klassieke periode'. Hij werkte voor de laatste keer samen met en (van Tonto's Expanding Head Band). De albumhoes werd ontworpen door Ira Tucker, Jr., een broer van Lynda Laurence en Sundray Tucker, die beiden als achtergrondzangeressen in de band van Wonder zaten. De hoes is gemaakt door Bob Gleason. Het album was in commercieel opzicht een succes. Er werden meer dan een miljoen exemplaren van verkocht. Wonder bereikte met Fulfillingness' First Finale de eerste plaats in de Amerikaanse en vijfde plaats in de Britse hitlijst. Ook door recensenten en muziekjournalisten werd het gunstig ontvangen. Het album werd bekroond met drie Grammy Awards (waarvan een voor "Boogie on Reggae Woman"). Ken Emerson beschreef in september 1974 in zijn recensie voor Rolling Stone de plaat als een album met minder spanning dan Wonders twee voorgaande albums (Talking Book en Innervisions): The album aims at relaxed enjoyment; it's not something to get hot and bothered about. — Ken Emerson in Rolling Stone (1974) Het album werd door John Lewis beschreven in het boek 1001 Albums You Must Hear Before You Die. De liedjes "You Haven't Done Nothin'" en "" werden achtereenvolgens door Tamla Records als singles uitgegeven. (nl)
- Fulfillingness' First Finale é o álbum de Stevie Wonder; amplamente considerado um dos álbuns de seu "período clássico" na década de 1970.Released em 22 de Julho, de 1974, pela gravadora Tamla, sendo o décimo-nono disco de Wonder no geral, e décimo-sétimo álbum de estúdio. Segundo a revista Billboard, foi o primeiro álbum de estúdio de Wonder para o topo do onde permaneceu por duas semanas, enquanto ele era o seu terceiro álbum no topo da R&B/Black Albums onde passou nove semanas não-consecutivas. Na sequência da varredura épica e consciência social de Innervisions, este conjunto projetado um tom reflexivo, decididamente sombrio. Os arranjos musicais utilizados em várias músicas ao mesmo tempo magistral poderia ser considerado escasso em comparação com os outros entre as suas obras-primas da década de 1970, especialmente evidente na sombria They Won't Go When I Go" e na discreta "Creepin'". Embora um som bastante pessoal, Wonder não renuncia completamente seus comentários sociais sobre o mundo ao seu redor. Seu hit número 1 "You Don't Have Nothin'" lançou uma crítica afiada sobre a administração de Nixon, reforçada por um clavinete funky, caixa de ritmos e a participação especial dos Jackson 5 no coro. O disco acabaria ganhando brevemente o Grammy por Melhor Permormance Pop Vocal Masculina, Melhor Performance Vocal R&B Masculino por "Boogie on Reggae Woman" e Álbum do Ano em 1974. (pt)
- Fulfillingness' First Finale är ett musikalbum av Stevie Wonder, släppt juli 1974 på skivbolaget Motown. Första singeln, den politiska "You Haven't Done Nothin' ", blev en stor hit, och så även uppföljaren, den reggaebetonade "Boogie on Reggae Woman". Albumet är ett av Stevie Wonders mer romantiska verk, med många sånger som behandlar kärlek. Det blev etta på den amerikanska albumlistan Billboard 200 och belönades med två Grammys, bland annat för årets album. (sv)
- Fulfillingness’ First Finale (с англ. — «Первое завершение выполнения») — студийный альбом американского певца Стиви Уандера, изданный в 1974 году. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Fulfillingness' First Finale adalah album Stevie Wonder, diterbitkan pada 22 Juli 1974. Lagu "" mencapai #1 dalam Billboard Hot 100. Fulfillingess' First Finale memenangkan Grammy Awards untuk , , dan Album of the Year pada 1974. (in)
- Fulfillingness' First Finale è un album di Stevie Wonder, pubblicato dalla Motown nel 1974 che raggiunge la prima posizione nella Billboard 200 per due settimane e la quinta posizione nel Regno Unito anche grazie ai singoli You Haven't Done Nothin' e Boogie on Reggae Woman (terza posizione nella Billboard Hot 100). (it)
- 『ファースト・フィナーレ』（Fulfillingness' First Finale）は、1974年に発表されたスティーヴィー・ワンダーのアルバム。17枚目のオリジナル・アルバム。グラミー賞の最優秀アルバム賞と、ベスト・ポップ・ボーカル（男性）部門を受賞。シングルカットされた「悪夢」は全米1位を記録した。 (ja)
- Fulfillingness' First Finale är ett musikalbum av Stevie Wonder, släppt juli 1974 på skivbolaget Motown. Första singeln, den politiska "You Haven't Done Nothin' ", blev en stor hit, och så även uppföljaren, den reggaebetonade "Boogie on Reggae Woman". Albumet är ett av Stevie Wonders mer romantiska verk, med många sånger som behandlar kärlek. Det blev etta på den amerikanska albumlistan Billboard 200 och belönades med två Grammys, bland annat för årets album. (sv)
- Fulfillingness’ First Finale (с англ. — «Первое завершение выполнения») — студийный альбом американского певца Стиви Уандера, изданный в 1974 году. (ru)
- Fulfillingness 'First Finale és el dissetè àlbum d'estudi del músic estadunidenc Stevie Wonder, publicat el 22 de Juliol 1974 pel segell Tamla. Àmpliament considerat un dels àlbums del seu "període clàssic". L'àlbum va arribar al número 1 del Billboard 200 dels Estats Units, i al número 5 dels UK Albums Charts del Regne Unit. Es van extreure dos senzills; "You Haven't Done Nothing" i "Boogie On Reggae Woman" que va assolir el número 1 i el número 3 respectivament dels Billboard Hot 100, i el número 30 i 12 dels UK Singles Charts. (ca)
- Fulfillingness' First Finale is the seventeenth studio album by American singer-songwriter Stevie Wonder, released on July 22, 1974 by Tamla, a subsidiary of Motown Records. It is the fourth of five albums from what is considered Wonder's "classic period". (en)
- Fulfillingness' First Finale es un álbum de Stevie Wonder, lanzado el 22 de julio de 1974. Fue el cuarto de la serie de cinco álbumes que conforman su período clásico, Music of My Mind, Talking Book, Innervisions, y Songs in the Key of Life. Tras el fuerte tono contestatario reflejado en Innervisions, este álbum proyecta un tono decididamente más sombrío. Los arreglos de los temas, aunque de gran calidad, son de menor complejidad a los que Wonder desarrolla en otros trabajos del mismo período, como resulta evidente en "They Won't Go When I Go" o "Creepin'". A pesar de su tono intimista, el músico no abandona del todo la conciencia social que había desarrollado en anteriores trabajos. En el tema "", que alcanzó el número 1 en las listas de éxitos, Wonder lanzaba una afilida crítica a la Adm (es)
- Fulfillingness' First Finale (1974) est un album de Stevie Wonder. C'est le quatrième des cinq albums réalisés pendant sa « période classique » au cours des années 1970 avec Music of My Mind, Talking Book, Innervisions, et Songs in the Key of Life. L'album s'est classé premier à la fois au Billboard Pop Albums Chart et au Billboard Black Albums Chart. C'est le seul album de sa « période classique » qui n'a pas été classé dans la liste des 500 meilleurs albums de tous les temps par le magazine Rolling Stone en 2003. (fr)
- 《Fulfillingness' First Finale》은 스티비 원더의 1974년 음반으로, 그의 "고전 시대"의 음반 중 하나로 널리 알려져 있다. 1974년 7월 22일 타말라 레이블로 발매되었으며, 원더의 열아홉 번째 음반이며, 스튜디오 음반은 열아홉 번째다. 《빌보드》 잡지에 따르면, 이 음반은 2주 동안 남아있던 빌보드 200 차트에서 1위를 차지한 원더의 첫 번째 스튜디오 음반이었고, 이 음반은 9주 동안 연속되지 않은 알앤비/블랙 음반 차트에서 1위를 한 그의 세 번째 음반이었다. 《Innervisions》에 대한 서사적 소탕과 사회적 의식에 뒤이어, 이 세트는 반사적이고 결정적으로 침울한 어조를 보여주었다. 명석하지만, 몇몇 노래에 사용된 음악적 편곡은 그의 1970년대 거장 작품들 중 특히 황량한 〈〉와 과소평가된 〈Creepin'〉에서 남들과 비교할 때 희박한 것으로 여겨질 수 있다. 음반이 대부분 벗겨지고 개인 음반이 더 많이 들리는 반면, 원더는 그의 주변 세계에 대한 사회적 논평을 완전히 예견하지 못했다. 1위 히트작인 〈〉은 , 드럼 머신, 그리고 잭슨 5 카메오로 뒷받침된 닉슨 정부에 대한 날카로운 비판을 시작했다. (ko)
- Fulfillingness' First Finale is het zeventiende album van Stevie Wonder. Het werd op 22 juli 1974 door Tamla Records uitgebracht. Het album wordt veelal beschouwd als een van de albums uit zijn 'klassieke periode'. Hij werkte voor de laatste keer samen met en (van Tonto's Expanding Head Band). De albumhoes werd ontworpen door Ira Tucker, Jr., een broer van Lynda Laurence en Sundray Tucker, die beiden als achtergrondzangeressen in de band van Wonder zaten. De hoes is gemaakt door Bob Gleason. The album aims at relaxed enjoyment; it's not something to get hot and bothered about. (nl)
- Fulfillingness' First Finale é o álbum de Stevie Wonder; amplamente considerado um dos álbuns de seu "período clássico" na década de 1970.Released em 22 de Julho, de 1974, pela gravadora Tamla, sendo o décimo-nono disco de Wonder no geral, e décimo-sétimo álbum de estúdio. Segundo a revista Billboard, foi o primeiro álbum de estúdio de Wonder para o topo do onde permaneceu por duas semanas, enquanto ele era o seu terceiro álbum no topo da R&B/Black Albums onde passou nove semanas não-consecutivas. (pt)
|
