| dbo:abstract
|
- فرانشيسكو فوسكاري (باللاتينية: Franciscus Foscari) (و. 1373 – 1457 م) هو دبلوماسي من جمهورية البندقية . ولد في البندقية .توفي في البندقية، عن عمر يناهز 84 عاماً. (ar)
- Francesco Foscari (19. června 1373 Benátky – 1. listopadu 1457 tamtéž) byl v letech 1423 až 1457 nejdéle vládnoucím benátským dóžetem. Za jeho vlády došlo k územnímu rozmachu Benátek a tím i k posílení jeho moci, avšak vysoké výdaje spojené s válečnými podniky městský stát přivedly téměř na pokraj bankrotu. Současně s tím ovšem také vzkvétal obchod a stavební rozvoj města. (cs)
- Francesco Foscari (Venècia, 19 de juny de 1373 (Gregorià) - Venècia, 1 de novembre de 1457) va ser el 65è dux de la República de Venècia de 1423 a 1457. El seu regnat, el més llarg de tots els ducs de la història veneciana, va durar 34 anys, 6 mesos i 8 dies, i va coincidir amb el començament del Renaixement italià. Francesco Foscari va néixer el 1373, com a fill gran de Niccolò Foscari i la seva dona Cateruzia Michiel. La família Foscari havia tingut només una importància moderada, però havia aconseguit convertir-se en una de les poques famílies nobles que van aconseguir un lloc hereditari al Gran Consell de Venècia després de l'anomenada Serrata ("Cloenda") del Gran Consell, i havia començat a augmentar amb protagonisme al llarg del segle xiv. Els avantpassats de Francesco van començar a ocupar un alt càrrec públic, i el seu pare Niccolò fins i tot es va convertir en membre del poderós Consell dels Deu. Francesco va exercir en la República de Venècia en nombroses càrrecs oficials —com a ambaixador, president del Consell dels quaranta, membre del Consell dels Deu, inquisidor, procurador de Sant Marc, "avvogadore di comun" - abans que fos elegit el 1423 en derrotar a l'altre candidat, . La seva tasca com a dux era dirigir Venècia en una llarga i prolongada sèrie de guerres contra Milà, governada pels Visconti, que intentaven dominar tot el nord d'Itàlia. Malgrat la justificació del brodat venecià a la terra ferma que es va oferir en l'oració funeraria de Foscari, lliurada pel senador i historiador humanista Bernardo Giustiniani, i algunes victòries, la guerra va ser extremadament costosa per a Venècia, la font real de riquesa i poder del mar. Venècia, que durant el lideratge de Foscari va abandonar la seva aliada Florència, va ser superada finalment per les forces de Milà sota el lideratge de Francesc Sforza. Sforza aviat va fer pau amb Florència, però, deixant Venècia sola. Foscari es va casar dues vegades: primer amb Maria Priuli, i després el 1415 amb Marina Nani. El 1445, el seu únic fill supervivent, Jacopo, va ser jutjat pel Consell dels Deu per acusació de suborn i corrupció i exiliat de la ciutat. Dos processos posteriors, el 1450 i el 1456, van comportar l'empresonament de Jacopo a Creta i la seva eventual mort. La notícia de la mort de Jacopo va fer que Foscari es retirés de les seves funcions governamentals i, a l'octubre de 1457, el Consell dels Deu el va obligar a abdicar. Tanmateix, la seva mort, una setmana després, va provocar un clam tan públic que li van fer un funeral d'estat. (ca)
- Francesco Foscari (* 19. Juni (?) 1373 in Venedig; † 1. November 1457 daselbst) war von 1423 bis 1457 Doge von Venedig. Nach der Zählweise der staatlich kontrollierten Historiographie war er der 65. Doge der Republik Venedig. Foscari regierte über 34 Jahre lang, länger als jeder Doge vor oder nach ihm. Unter seiner Regierung wurde die territoriale Ausdehnung Venedigs auf das oberitalienische Festland, aber auch nach Dalmatien, und damit seine Position als Landmacht vorangetrieben. Die dazu nötigen kriegerischen Unternehmungen, vor allem gegen Mailand, aber auch gegen das römisch-deutsche Reich forderten die Ressourcen der Stadt in einem bis dahin kaum bekannten Ausmaß ein. Gleichzeitig blühte jedoch die Wirtschaft Venedigs, allem voran der Fernhandel, und die bauliche Entwicklung der Stadt wurde gefördert. (de)
- Ο Φραντσέσκο Φόσκαρι (Ιταλικά : Franciscus Foscari, 19 Ιουνίου 1373 - 1 Νοεμβρίου 1457) ήταν ο 65ος Δόγης της Βενετίας (1423 - 1457). Η ηγεμονία του ήταν η μεγαλύτερη από όλους τους δόγηδες, διατηρήθηκε 34 χρόνια, 6 μήνες και 8 μέρες, στην εποχή του η Βενετία εισήλθε στην Ιταλική Αναγέννηση. Ο Φραντσέσκο Φοσκάρι ήταν ο μεγαλύτερος γιος του Νικολό Φοσκάρι και της Κατερούζια Μιτσιέλ. Η Οικογένεια Φοσκάρι ήταν μέτρια στους αριστοκρατικούς κύκλους της Βενετίας αλλά από τις λίγες που είχαν μόνιμη θέση στο Μεγάλο Συμβούλιο της πόλης και αναδείχτηκε τον 14ο αιώνα. Οι πρόγονοι του Φραντσέσκο είχαν ψηλές θέσεις και ο πατέρας του ήταν μόνιμο μέλος στο ισχυρό Συμβούλιο των Δέκα. (el)
- Francesco Foscari (1373 – 1 de noviembre de 1457) fue dogo de Venecia de 1423 a 1457, en los inicios del Renacimiento. (es)
- Francesco Foscari (19 June 1373 – 1 November 1457) was the 65th Doge of the Republic of Venice from 1423 to 1457. His reign, the longest of all Doges in Venetian history, lasted 34 years, 6 months and 8 days, and coincided with the inception of the Italian Renaissance. (en)
- Francesco Foscari, né en 1373 en Égypte, mort le 1er novembre 1457 à Venise, fut le 65e doge de Venise. Il a été élu en 1423. (fr)
- Francesco Foscari adalah Doge Republik Venesia. Doge sendiri adalah jabatan yang dipegang oleh pemimpin Republik Venesia pada masa lampau. Ia mulai menjabat pada tahun 1423. Masa kekuasaannya sebagai Doge Venesia kemudian berakhir pada tahun 1457. (in)
- 프란체스코 포스카리(이탈리아어: Francesco Foscari, (1373년 – 1457년 11월 1일)는 이탈리아 르네상스 시작 시기인 1423년부터 1457년까지의 베네치아의 도제이다. (ko)
- フランチェスコ・フォスカリ （Francesco Foscari, 1373年 - 1457年11月1日）は、ヴェネツィアの元首（ドージェ）。イタリア・ルネサンスの最盛期に元首をつとめた（在任:1423年-1457年）。 フォスカリが長くヴェネツィアを率いた当時、イタリア全土征服を狙うミラノ公国（ヴィスコンティ家）との戦いもまた長引いた。注目に値する戦勝を次々と挙げながらも、戦争でヴェネツィアは多くの犠牲を払った。フィレンツェとの同盟後、連合軍はフランチェスコ・スフォルツァ指揮のミラノ軍に打ち勝った。スフォルツァはただちにフィレンツェと停戦したが、ヴェネツィアは相手にされなかった。 1445年、フォスカリの息子ヤコポは、贈収賄と汚職のかどで十人委員会に告発され、ヴェネツィアを追われた。1450年と1456年に他の2つの審理が行われ、ヤコポはクレタ島に流刑にされ、そこで死を迎えた。 息子の死の知らせは、フォスカリを自身の務める政府の要職から身を引かせる事態を引き起こした。1457年10月、十人委員会により彼は辞職させられた。彼はこの措置に抵抗したものの、十人委員会に逆らうことはできなかった。10月31日、新たな元首が選出された。その翌日、11月1日にフォスカリは死んだ。この出来事により、共和国市民の抗議が巻き起こったため、フォスカリは国葬の扱いをもって弔われた。 (ja)
- Francesco Foscari (1373-1457) was van 1423 tot 1457 de doge van Venetië op het hoogtepunt van de Italiaanse renaissance. Ondanks waarschuwingen van zijn voor vrede pleitende voorganger werd havik Foscari in 1423 tot doge gekozen. Deze ging in op het verzoek van Florence om een alliantie te vormen tegen Milaan. Die stad werd geleid door Visconti, die heel Italië onder zijn heerschappij wilde brengen. Ondanks grote overwinningen voor Venetië was de oorlog bijzonder kostbaar voor de stad en haar bondgenoot. Uiteindelijk konden de aanhouders na dertig jaar vrijwel onafgebroken oorlog winnen: de strijdkrachten van Milaan, onder de bekwame leiding van Francesco Sforza, versloegen de Venetianen. Sforza sloot vrede met Florence, maar liet Venetië stuurloos links liggen. Tijdens de Eerste Ottomaans-Venetiaanse oorlog kocht hij de stad Thessaloniki van de Byzantijnse gouverneur Andronikos Palaiologos (1423). Foscari verloor de stad aan de Ottomanen in 1430. Het leven van Foscari was het onderwerp van theaterstuk The Two Foscari (De twee Foscari's) van Lord Byron, dat weer als inspiratiebron diende voor de opera I due Foscari door Giuseppe Verdi. Die opera ging in première op 3 november 1844. (nl)
- Francesco Foscari (ur. 19 czerwca 1373 w Wenecji, zm. 1 listopada 1457 tamże) – doża Wenecji w latach 1423-1457. (pl)
- Francesco Foscari (Venezia, 19 giugno 1373 – Venezia, 1º novembre 1457) è stato il 65º doge della Repubblica di Venezia. Il suo dogato fu il più lungo nella storia di Venezia (oltre 34 anni, dal 15 aprile 1423 al 22 ottobre 1457), fu caratterizzato dalla maggiore espansione territoriale della storia marciana, riunendo sotto una sola legislazione tutto il Veneto, il Friuli e una grossa parte della Lombardia (c.d. "Domini di Terraferma") e venne interrotto non dal suo decesso ma dalle macchinazioni del Consiglio dei Dieci che lo costrinse all'abdicazione. La reggenza del Foscari fu caratterizzata da guerre continue (le trentennali "Guerre di Lombardia" contro il Ducato di Milano e l'avvio di scontri sistematici con i Turchi, impadronitisi di Costantinopoli nel 1453), lotte interne tra le grandi famiglie e numerose calamità naturali come la siccità (1424), le molte "acque alte", la gelata della Laguna (1431) che paralizzò la città per mesi, il terremoto (1451) e infine la peste che gli uccise tutti i figli maschi tranne Jacopo (1416-1457). Fu lui a ribattezzare e ristrutturare la famosa Ca' Foscari sul Canal Grande, oggi sede dell'omonima Università. Scomparso pochi giorni dopo la fine del suo regno, nella sua orazione funebre, Bernardo Giustinian ne rammentò "la forma ben fatta ed eminente del corpo, la grazia del volto, la maestà e la salute prospera", l'eloquenza e la cultura umanistica. (it)
- Francesco Foscari (Egipto, 1373 - 1 de novembro de 1457) foi o 65.º doge de Veneza. Eleito em 1423, sucedeu a Tommaso Mocenigo. (pt)
- Франческо Фоскари (итал. Francesco Foscari; 19 июня 1373, Венеция — 30 октября 1457, Венеция) — 65-й венецианский дож. Его правление было самым продолжительным среди всех венецианских дожей — 34,5 года. (ru)
- Francesco Foscari, född 19 juni 1373, död 1 november 1457, var en venetiansk doge. Foscari innehade dogeämbetet i Venedig från 1423. Han bidrog mycket till att Republiken Venedigs politik riktades mot det italienska fastlandet. Foscari förde krig mot Filippo Maria Visconti av Milano, som 1427 måste avstå Cremona, Bergamo och Brescia. 1433 utbröt ett krig på nytt, och Milano, som stöddes av Neapel och Mantua, kämpade i början framgångsrikt mot Venedig, som hade påven Eugenius IV, Florens och Genua som allierade. Från 1439 vände krigslyckan, och vid freden 1441 erhöll Foscari Peschiera med flera omgivande distrikt och bemäktigade sig kort därefter på ett svekfullt sätt Ravenna. Han stiftade ett stort norditalienskt förbund mot Alfons V av Aragonien, kung av Neapel, (1443), men flera av Foscaris allierade gick efterhand över till fienden, och även om freden 1448 och 1454 (i Lodi) var fördelaktig, hade de ständiga krigen varit till stor skada för Venedig. De väckte också stort missnöje i Venedig och skaffade Foscari många fiender. Genom sjöröveriet i Adriatiska havet hade Foscari i osmanerna fått en mäktig fiende, som erövrade flera av Venedigs besittningar. När Konstantinopel hade fallit blev Foscari 1453 tvungen att sluta en ofördelaktig fred med osmanernas sultan, för att kunna upprätthålla förbindelserna med Orienten. Foscaris motståndare, varav amiralen Loredano var den farligaste, begagnade sig av Foscaris motgångar för att 1457 avsätta dogen, som dog några dagar därefter. Dessförinnan hade Foscaris son dömts till landsförvisning. Foscari och hans sons öde har behandlats av Lord Byron i diktverket "The two Foscari". Wikimedia Commons har media relaterad till Francesco Foscari. (sv)
- 弗朗切斯科·福斯卡里(Francesco Foscari，1373 – 1 November 1457)，是1423 －1457年间的威尼斯总督，任职时间是在意大利文艺复兴的开始时期。 (zh)
- Франческо Фоскарі (італ. Francesco Foscari) — 65-й венеціанський дож. Представник давнього знатного роду Фоскарі. Його правління було найтривалішим серед усіх венеціанських дожів — 34,5 роки. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- فرانشيسكو فوسكاري (باللاتينية: Franciscus Foscari) (و. 1373 – 1457 م) هو دبلوماسي من جمهورية البندقية . ولد في البندقية .توفي في البندقية، عن عمر يناهز 84 عاماً. (ar)
- Francesco Foscari (19. června 1373 Benátky – 1. listopadu 1457 tamtéž) byl v letech 1423 až 1457 nejdéle vládnoucím benátským dóžetem. Za jeho vlády došlo k územnímu rozmachu Benátek a tím i k posílení jeho moci, avšak vysoké výdaje spojené s válečnými podniky městský stát přivedly téměř na pokraj bankrotu. Současně s tím ovšem také vzkvétal obchod a stavební rozvoj města. (cs)
- Ο Φραντσέσκο Φόσκαρι (Ιταλικά : Franciscus Foscari, 19 Ιουνίου 1373 - 1 Νοεμβρίου 1457) ήταν ο 65ος Δόγης της Βενετίας (1423 - 1457). Η ηγεμονία του ήταν η μεγαλύτερη από όλους τους δόγηδες, διατηρήθηκε 34 χρόνια, 6 μήνες και 8 μέρες, στην εποχή του η Βενετία εισήλθε στην Ιταλική Αναγέννηση. Ο Φραντσέσκο Φοσκάρι ήταν ο μεγαλύτερος γιος του Νικολό Φοσκάρι και της Κατερούζια Μιτσιέλ. Η Οικογένεια Φοσκάρι ήταν μέτρια στους αριστοκρατικούς κύκλους της Βενετίας αλλά από τις λίγες που είχαν μόνιμη θέση στο Μεγάλο Συμβούλιο της πόλης και αναδείχτηκε τον 14ο αιώνα. Οι πρόγονοι του Φραντσέσκο είχαν ψηλές θέσεις και ο πατέρας του ήταν μόνιμο μέλος στο ισχυρό Συμβούλιο των Δέκα. (el)
- Francesco Foscari (1373 – 1 de noviembre de 1457) fue dogo de Venecia de 1423 a 1457, en los inicios del Renacimiento. (es)
- Francesco Foscari (19 June 1373 – 1 November 1457) was the 65th Doge of the Republic of Venice from 1423 to 1457. His reign, the longest of all Doges in Venetian history, lasted 34 years, 6 months and 8 days, and coincided with the inception of the Italian Renaissance. (en)
- Francesco Foscari, né en 1373 en Égypte, mort le 1er novembre 1457 à Venise, fut le 65e doge de Venise. Il a été élu en 1423. (fr)
- Francesco Foscari adalah Doge Republik Venesia. Doge sendiri adalah jabatan yang dipegang oleh pemimpin Republik Venesia pada masa lampau. Ia mulai menjabat pada tahun 1423. Masa kekuasaannya sebagai Doge Venesia kemudian berakhir pada tahun 1457. (in)
- 프란체스코 포스카리(이탈리아어: Francesco Foscari, (1373년 – 1457년 11월 1일)는 이탈리아 르네상스 시작 시기인 1423년부터 1457년까지의 베네치아의 도제이다. (ko)
- フランチェスコ・フォスカリ （Francesco Foscari, 1373年 - 1457年11月1日）は、ヴェネツィアの元首（ドージェ）。イタリア・ルネサンスの最盛期に元首をつとめた（在任:1423年-1457年）。 フォスカリが長くヴェネツィアを率いた当時、イタリア全土征服を狙うミラノ公国（ヴィスコンティ家）との戦いもまた長引いた。注目に値する戦勝を次々と挙げながらも、戦争でヴェネツィアは多くの犠牲を払った。フィレンツェとの同盟後、連合軍はフランチェスコ・スフォルツァ指揮のミラノ軍に打ち勝った。スフォルツァはただちにフィレンツェと停戦したが、ヴェネツィアは相手にされなかった。 1445年、フォスカリの息子ヤコポは、贈収賄と汚職のかどで十人委員会に告発され、ヴェネツィアを追われた。1450年と1456年に他の2つの審理が行われ、ヤコポはクレタ島に流刑にされ、そこで死を迎えた。 息子の死の知らせは、フォスカリを自身の務める政府の要職から身を引かせる事態を引き起こした。1457年10月、十人委員会により彼は辞職させられた。彼はこの措置に抵抗したものの、十人委員会に逆らうことはできなかった。10月31日、新たな元首が選出された。その翌日、11月1日にフォスカリは死んだ。この出来事により、共和国市民の抗議が巻き起こったため、フォスカリは国葬の扱いをもって弔われた。 (ja)
- Francesco Foscari (ur. 19 czerwca 1373 w Wenecji, zm. 1 listopada 1457 tamże) – doża Wenecji w latach 1423-1457. (pl)
- Francesco Foscari (Egipto, 1373 - 1 de novembro de 1457) foi o 65.º doge de Veneza. Eleito em 1423, sucedeu a Tommaso Mocenigo. (pt)
- Франческо Фоскари (итал. Francesco Foscari; 19 июня 1373, Венеция — 30 октября 1457, Венеция) — 65-й венецианский дож. Его правление было самым продолжительным среди всех венецианских дожей — 34,5 года. (ru)
- 弗朗切斯科·福斯卡里(Francesco Foscari，1373 – 1 November 1457)，是1423 －1457年间的威尼斯总督，任职时间是在意大利文艺复兴的开始时期。 (zh)
- Франческо Фоскарі (італ. Francesco Foscari) — 65-й венеціанський дож. Представник давнього знатного роду Фоскарі. Його правління було найтривалішим серед усіх венеціанських дожів — 34,5 роки. (uk)
- Francesco Foscari (Venècia, 19 de juny de 1373 (Gregorià) - Venècia, 1 de novembre de 1457) va ser el 65è dux de la República de Venècia de 1423 a 1457. El seu regnat, el més llarg de tots els ducs de la història veneciana, va durar 34 anys, 6 mesos i 8 dies, i va coincidir amb el començament del Renaixement italià. La notícia de la mort de Jacopo va fer que Foscari es retirés de les seves funcions governamentals i, a l'octubre de 1457, el Consell dels Deu el va obligar a abdicar. Tanmateix, la seva mort, una setmana després, va provocar un clam tan públic que li van fer un funeral d'estat. (ca)
- Francesco Foscari (* 19. Juni (?) 1373 in Venedig; † 1. November 1457 daselbst) war von 1423 bis 1457 Doge von Venedig. Nach der Zählweise der staatlich kontrollierten Historiographie war er der 65. Doge der Republik Venedig. Foscari regierte über 34 Jahre lang, länger als jeder Doge vor oder nach ihm. (de)
- Francesco Foscari (Venezia, 19 giugno 1373 – Venezia, 1º novembre 1457) è stato il 65º doge della Repubblica di Venezia. Il suo dogato fu il più lungo nella storia di Venezia (oltre 34 anni, dal 15 aprile 1423 al 22 ottobre 1457), fu caratterizzato dalla maggiore espansione territoriale della storia marciana, riunendo sotto una sola legislazione tutto il Veneto, il Friuli e una grossa parte della Lombardia (c.d. "Domini di Terraferma") e venne interrotto non dal suo decesso ma dalle macchinazioni del Consiglio dei Dieci che lo costrinse all'abdicazione. (it)
- Francesco Foscari (1373-1457) was van 1423 tot 1457 de doge van Venetië op het hoogtepunt van de Italiaanse renaissance. Ondanks waarschuwingen van zijn voor vrede pleitende voorganger werd havik Foscari in 1423 tot doge gekozen. Deze ging in op het verzoek van Florence om een alliantie te vormen tegen Milaan. Die stad werd geleid door Visconti, die heel Italië onder zijn heerschappij wilde brengen. Ondanks grote overwinningen voor Venetië was de oorlog bijzonder kostbaar voor de stad en haar bondgenoot. Uiteindelijk konden de aanhouders na dertig jaar vrijwel onafgebroken oorlog winnen: de strijdkrachten van Milaan, onder de bekwame leiding van Francesco Sforza, versloegen de Venetianen. Sforza sloot vrede met Florence, maar liet Venetië stuurloos links liggen. (nl)
- Francesco Foscari, född 19 juni 1373, död 1 november 1457, var en venetiansk doge. Foscari innehade dogeämbetet i Venedig från 1423. Han bidrog mycket till att Republiken Venedigs politik riktades mot det italienska fastlandet. Foscari förde krig mot Filippo Maria Visconti av Milano, som 1427 måste avstå Cremona, Bergamo och Brescia. 1433 utbröt ett krig på nytt, och Milano, som stöddes av Neapel och Mantua, kämpade i början framgångsrikt mot Venedig, som hade påven Eugenius IV, Florens och Genua som allierade. Wikimedia Commons har media relaterad till Francesco Foscari. (sv)
|
,_probably_c._1457,_NGA_44558.jpg){kind=link}
_-_Tomb_of_doge_Francesco_Foscari.jpg){kind=link}
,_probably_c._1457,_NGA_44558.jpg){kind=link}
_-_Tomb_of_doge_Francesco_Foscari.jpg){kind=link}