An Entity of Type: Band, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Florentine Camerata, also known as the Camerata de' Bardi, were a group of humanists, musicians, poets and intellectuals in late Renaissance Florence who gathered under the patronage of Count Giovanni de' Bardi to discuss and guide trends in the arts, especially music and drama. They met at the house of Giovanni de' Bardi, and their gatherings had the reputation of having all the most famous men of Florence as frequent guests. After first meeting in 1573, the activity of the Camerata reached its height between 1577 and 1582. While propounding a revival of the Greek dramatic style, the Camerata's musical experiments led to the development of the stile recitativo. In this way it facilitated the composition of dramatic music and the development of opera.

Property Value
dbo:abstract
  • كاميراتا فلورنسا (بالإنجليزية Florentine Camerata ) هي مجموعة الشعراء والموسيقيين والمثقفين الإنسانيين الإيطاليين المؤثرين في فلورنسا في القرن ال16 في أواخر عصر النهضة الذين تجمعوا تحت رعاية الكونت جيوفاني دي باردي لمناقشة وتوجيه الاتجاهات في مجال الفنون وخاصة الموسيقى والدراما. التقوا في منزل جيوفاني دي باردي، واشتهرت مجالسهم بوجود جميع الرجال الأكثر شهرة في فلورنسا كضيوف متكررين. كانت ذروة نفوذ الكاميراتا بين 1577 و1582 حيث كسبت نفوذًا قبل هذا الوقت، وانتهت بنهايته. من ضمنهم المؤلفون الموسيقيون فنسينزو جاليلي، وجاكوبو بيري الذين سعوا لإحياء فن قدماء الإغريق خاصة بالنسبة لإثارة المشاعر الإنسانية خلال التعبير الدرامي وبدلا من ذلك أحدثوا ثورة في المادريجال واخترعوا الأوبرا. أيضا من أحد أهم إسهاماتهم ظهور نوع جديد من الغناء الصولو وهو المونودي. (ar)
  • La Camerata florentina (en italià Camerata Fiorentina) o Camerata de' Bardi va ser un grup d'humanistes, músics, poetes i intel·lectuals de Florència a finals del Renaixement que estaven units sota el patrocini del comte Giovanni de' Bardi per discutir i guiar les tendències en les arts, especialment en la música i el drama. Els intel·lectuals de l'època a Florència veien que la recuperació de les diferents arts (pintura teatre, arquitectura, escultura) que tenia com a referent i mirall l'art de les èpoques romanes i gregues no havia arribat a la música. Per tant calia posar les bases i establir criteris per proposar una música diferent. Es van reunir principalment entre prop de 1573 (la primera reunió de la que se'n té constància va ser el 14 de gener) fins a finals dels anys 80, a casa de Bardi, i les seves reunions tenien la reputació de tenir els homes més famosos de Florència com a hostes freqüents. Els membres més coneguts del grup a part de Bardi (militar, escriptor,i també interessat en l'esport de la seva època - va escriure el reglament del calcio fiorentino precursor del futbol i el rugby), van ser Giulio Caccini (compositor i cantant que va revolucionar la manera d'escriure els madrigals,en la seva obra "Le Nuove Musiche" on passa d'escriure madrigals polifònics típics de l'època a madrigals monòdics. El 1602 va escriure l'òpera l'Euridice) , Emilio de' Cavalieri ( compositor i organista, que va produir l'òpera Euridice de Jacopo Peri) Vincenzo Galilei (pare de l'astrònom Galileo Galilei i el gran teòric del canvi cap a la música del barroc. Va escriure entre altres "Dialogo della musica antica i della moderna".), Ottavio Rinuccini (poeta, literat i llibretista d'obres com Dafne, Euridice de Peri, i Il Ballo delle Ingrate de Claudio Monteverdi. El motiu de la seva associació va ser la creença que la música s'havia corromput, i que mitjançant el retorn a les formes i l'estil de la Grècia Antiga, l'art de la música podria ser millorat, i al mateix temps milloraria la societat. Van estar influïts per Girolamo Mei, el primer erudit del seu temps, que sostenia - entre altres coses - que la tragèdia grega havia estat més predominantment cantada que parlada. El resultat va ser l'efervescència d'una activitat musical totalment diferent de la de fins llavors. Les crítiques sobre la música contemporània que va fer la Camerata es van centrar en l'abandonament de la polifonia, que perjudicava la intel·ligibilitat del text cantat. Paradoxalment, aquesta va ser la mateixa crítica donada pel Concili de Trent unes dècades abans, encara que els punts de vista d'ambdues no podria ser més diferent. Captivada per les descripcions antigues de l'efecte emocional i moral de la tragèdia i de la comèdia grega antiga, pensaven que havia de ser cantat com una sola línia amb un acompanyament instrumental simple. L'estil musical que es va desenvolupar a partir d'aquests moments va ser anomenat ; es va convertir, cap als anys 90, gràcies a les obres de compositors com Peri, treballant conjuntament amb el poeta Rinuccini, en un vehicle capaç d'una àmplia expressió dramàtica. En 1598, Peri i Rinuccini van produir Dafne, un drama sencer cantat en estil monòdic: era la primera creació d'una forma nova anomenada "òpera". Altres compositors els van seguir ràpidament, i per la primera dècada del segle xvii el nou "drama en música" era compost, escenificat i disseminat àmpliament. El 1590 un mecenes, Jacopo Corsi, també poeta i compositor, contrari a en Bardi va formar una altra "camerata",amb la presència d'en Cavalieri i Peri. De totes les revolucions en la història de la música, aquesta va ser potser la més acuradament premeditada: és un dels pocs exemples en la història de la música d'abans del segle xx, que la pràctica que precedeix a la teoria, amb un conjunt de texts que exposaven les seves idees. (ca)
  • Florentská camerata (it. Camerata Fiorentina. či Camerata de' Bardi, či jen Camerata) je označení sdružení skladatelů, básníků, vědců a hudebních teoretiků, z řad měšťanů a aristokratů, působící ve Florencii v 16. století. (cs)
  • Die Camerata Fiorentina (Florentiner Camerata) bestand aus einem Kreis von Dichtern, Musikern, Philosophen und Gelehrten des Adels, der sich in Florenz von etwa 1576 bis 1600 um den Grafen Giovanni de’ Bardi und später, ab dem Jahre 1592, auch um den Adligen Jacopo Corsi versammelte. Die Mitglieder der Camerata hatten ein großes Interesse an der griechischen Antike, insbesondere an der möglichst originalgetreuen Wiederaufführung antiker Dramen. Durch die Annahme, dass der Text damals gesungen worden war, entwickelte man in vermeintlicher Anlehnung an den einstimmigen antiken Gesang der griechischen Tragödie eine völlig neue Art des Sprechgesangs, dessen Ziel der vollkommene Ausdruck des Affektes und die Verständlichkeit des Textes war und der deshalb nur von einigen stützenden Akkorden des Generalbasses begleitet wurde: die Monodie. Die Polyphonie hingegen wurde verworfen. Mitglieder der Camerata waren die Komponisten Vincenzo Galilei (der Vater Galileo Galileis), Pietro Strozzi, Giulio Caccini, Jacopo Peri, sowie die Dichter Ottavio Rinuccini und . Die Camerata war mit dem Komponisten Jacopo Peri und dessen Werk La Dafne (Text von Rinuccini, Musik teilweise auch von Corsi; 1598) Begründerin der musikalischen Gattung der Oper. Ohne den dogmatischen Anspruch der Florentiner Camerata, im Besitz alleiniger musikalischer Wahrheit zu sein, anzuerkennen, übernahm der heute viel bekanntere Claudio Monteverdi die Monodie als mögliche Schreibart für eigene Werke und verhalf ihr damit zu folgenreicher musikgeschichtlicher Wirkung. (de)
  • Με το όνομα Καμεράτα Φλωρεντίνα (Camerata Florentina), αποδιδόμενο στην ελληνική και ως Φλωρεντινή συντροφιά φέρονταν ομάδα καλλιτεχνών που σύχναζε στη Φλωρεντία και ειδικά στην οικία του ποιητή και μουσικού Ιωάννη Μπάρντι, Κόμη του Βέρνιο, δημιουργού του μελοδράματος. Η ομάδα αυτή ασχολήθηκε με τη μουσική και με μελέτες κυρίως επί των συνθέσεων των μελών της και ειδικότερα επί των Τζάκοπο Πέρι και Τζούλιο Κατσίνι που αποτέλεσαν και την αρχή της μουσικής επανάστασης (1600 - 1700), της χειραφέτησης δηλαδή της απλής πολυφωνικής μουσικής κατά τη προγενέστερη εποχή. (el)
  • La Florenca Skolo aŭ Camerata Fiorentina (aŭ Camerata de' Bardi)[kolegaro Florenca] konsistis el grupo de poetoj, muzikistoj, filozofoj kaj erudiciuloj el la nobelaro, kiu renkontiĝis en Florenco fine de la renesanca epoko ekde ĉ. 1576 ĝis 1600 ĉirkaŭ la grafo G. Bardi kaj poste, ekde la jaro 1592, ankaŭ ĉirkaŭ la nobelo Iacopo Corsi. (eo)
  • La Camerata Florentina (Camerata Bardi, en italiano: Camerata Fiorentina o Camerata de' Bardi) fue un grupo de humanistas, músicos, poetas e intelectuales de Florencia de finales del Renacimiento que estaban unidos bajo el patrocinio del conde Giovanni de' Bardi para discutir y guiar las tendencias en las artes, especialmente en la música y el drama. Se reunieron principalmente entre cerca de 1573 (la primera que se tiene noticia fue el 14 de enero) hasta fines de los años 80, en casa de Bardi, y sus reuniones tenían la reputación de tener a los hombres más famosos de Florencia como huéspedes frecuentes. Los miembros conocidos del grupo además de Bardi incluyeron a Jacopo Peri, Jacopo Corsi, Ottavio Rinuccini, Giulio Caccini, , Emilio de' Cavalieri y Vincenzo Galilei (padre del astrónomo Galileo Galilei). El motivo de su asociación fue la creencia de que la música se había corrompido, y de que mediante el retorno a las formas y el estilo de la Grecia Antigua, el arte de la música podría ser mejorado, y así la sociedad también mejoraría. Estuvieron influenciados por Girolamo Mei, el primer erudito de su tiempo en la Grecia Antigua, que sostenía - entre otras cosas - que la tragedia griega había sido más predominantemente cantada que hablada. Si bien él estaba equivocado, el resultado fue la efervescencia de la actividad musical totalmente diferente a cualquier cosa por entonces, sobre todo por la tentativa de recuperar los métodos antiguos. Las críticas acerca de la música contemporánea que hizo la Camerata se centraron en el uso excesivo de la polifonía, la cual perjudicaba la inteligibilidad del texto cantado. Paradójicamente, esta fue la misma crítica dada por el Concilio de Trento unas décadas antes, aunque los puntos de vista de ambas no podría ser más diferente. Cautivada por las descripciones antiguas del efecto emocional y moral de la tragedia y de la comedia griega antigua, que presumían debía haber sido cantado como una sola línea con un acompañamiento instrumental simple, el Camerata propuso crear una nueva clase de música. En 1582, Vincenzo Galilei realizado una musicalización, compuesta por él mismo, del lamento de Ugolino en el Infierno de Dante; era una imitación franca de lo que él creyó que podía ser la música de la Antigua Grecia. Caccini también es conocido por haber interpretado varias de sus propias canciones que fueron cantadas más o menos melódicamente sobre un acompañamiento sencillo de acordes. El estilo musical que se desarrolló a partir de estos tempranos experimentos fue llamado monodia; se convirtió, hacia los años 1590, gracias a las obras de compositores como Jacopo Peri, trabajando conjuntamente con el poeta Ottavio Rinuccini, en un vehículo capaz de una amplia expresión dramática. En 1598, Peri y Rinuccini produjeron Euridice, un drama entero cantado en estilo monódico: era la primera creación de una forma nueva llamada ópera. Otros compositores los siguieron rápidamente, y por la primera década del siglo XVII el nuevo "drama en música" era compuesto, escenificado y diseminado ampliamente. Debe observarse que la nueva forma de ópera también tomó prestado de una forma poética existente llamada intermedio, especialmente en los libretos: fue el estilo musical lo que era principalmente nuevo. De todas las revoluciones en la historia de la música, ésta fue quizás la más cuidadosamente premeditada: es uno de los pocos ejemplos en música, antes del siglo XX, de la práctica que precede a la teoría. Bardi y Galilei dejaron textos que exponían sus ideas. Bardi escribió el Discorso (1578), una larga carta a Giulio Caccini, y Galilei publicó el Dialogo della música antica et della moderna (1581-1582). (es)
  • The Florentine Camerata, also known as the Camerata de' Bardi, were a group of humanists, musicians, poets and intellectuals in late Renaissance Florence who gathered under the patronage of Count Giovanni de' Bardi to discuss and guide trends in the arts, especially music and drama. They met at the house of Giovanni de' Bardi, and their gatherings had the reputation of having all the most famous men of Florence as frequent guests. After first meeting in 1573, the activity of the Camerata reached its height between 1577 and 1582. While propounding a revival of the Greek dramatic style, the Camerata's musical experiments led to the development of the stile recitativo. In this way it facilitated the composition of dramatic music and the development of opera. (en)
  • La Camerata fiorentina, également nommée Camerata de' Bardi est un groupe de musiciens, de poètes et d'intellectuels humanistes florentins de la fin de la Renaissance. Ils s'associèrent sous la direction du comte Giovanni Bardi afin de diriger les tendances artistiques de l'époque, particulièrement dans les domaines de la musique et de l'art dramatique. Les personnalités les plus célèbres de Florence étaient des participants réguliers de leurs réunions. L'influence de la Camerata connut son apogée entre 1577 et 1582. (fr)
  • カメラータまたはカメラータ・デ・バルディ (Camerata de' Bardi)とは、16世紀後半のフィレンツェの人文主義者や音楽家、詩人、その他の知識人が、伯爵の邸宅に集って結成した音楽サークルの名称を指す。この参加者の議論によって、「古代ギリシャ音楽」の復興、ひいてはオペラの創出が目論まれた。主に1570年代から1580年代にかけてカメラータの集会がもたれ、フィレンツェ中のあらゆる著名人が常客として招かれたことで有名であった。バルディ以外の主要な同人は、ジュリオ・カッチーニ、、(ガリレオ・ガリレイの父)ヴィンチェンツォ・ガリレイである。 カメラータの人々がこぞって信じていたのは、「当節の音楽は堕落しており、形式や様式において古代ギリシャの音楽に戻るならば、芸術音楽は改善されよう。そしてそれによって社会も改善されるに違いない」というものだった。カメラータの同人は、イタリアの歴史家で当時の古代ギリシャ研究の第一人者に感化されていた。メーイの主張の中でも、とりわけ、古代ギリシャの演劇は、話すというよりもっぱら歌うような性格のものだった、とする説がカメラータに影響した。メーイは誤っていたかもしれないのだが、古代の音楽の方法論を発見しようという点で、結果的にほかに類を見ないような音楽活動が花開いたのである。 カメラータによるルネサンス音楽の批判は、歌われるテクストの聞き取りやすさと引き換えに、ポリフォニーが重用されているという点に集中した。矛盾するようだが、この批判は、少し前の直にトリエント公会議においてポリフォニーに向けられた批判と同じであるけれども、カメラータと教皇庁は、世界観が別々でなかったはずがない。カメラータの同人たちは、古代ギリシャの悲劇や喜劇の情緒的・倫理的な効用について、古い記録に興味をそそられ、新種の音楽を創り出すことを提案した。カメラータの人々は、古代ギリシャ演劇のせりふが、単純な器楽伴奏と単旋律によって歌われたと予想したのである。 1582年にヴィンチェンツォ・ガリレイは、ダンテの『煉獄篇』に基づくウゴリーノ・デッラ・ゲラルデスカ伯爵への哀歌に、自ら曲付けした音楽を上演した。その音楽は不幸にも現存しないが、ガリレイが「古代ギリシャ音楽の典型」と予想したものを真似ていたという。カッチーニもいくつかの自作歌曲を演奏したことが知られているが、それらは多かれ少なかれ、単純な和音伴奏の上に、旋律の美しい歌がかぶさるというものだった。 これら早期の実験から発展した音楽様式は、「モノディ」と呼ばれることになる。モノディは、1590年代に、作曲家ヤコポ・ペーリと詩人の協力を通じて発展し、大掛かりな劇的表現のできる道具となった。1598年にペーリとリヌッチーニは、モノディ様式による通作音楽劇《ダフネ》を共同制作する。これが「オペラ」と呼ばれる形式の誕生であった。なお、現存する最古のオペラ作品は、ペーリの《エウリディーチェ》である。 ほかの作曲家もすばやく後に続き、1600年代の新しい「楽劇」は幅広く作曲され、上演されて普及した。特筆すべきは、オペラという新たなジャンルも、「インテルメディオ(幕間劇)」と呼ばれた既存の田園詩の形式から借用されたということだ。新しかったのは、ひとえに音楽様式だったのである。 西洋音楽史上における幾多の革命のうちで、おそらく最も入念かつ計画的に行われた革命であったといってよい。20世紀より前に、理論が実践に先立つような音楽は数少なく、その一例がカメラータによる革命だった。 バルディとガリレイは、自らの考えを膨らませて著作を残した。バルディは、カッチーニへの長文の私信をもとに『Discorso』(1578年)を物し、ガリレイは『古代と現代の音楽 Dialogo della musica antica et della moderna』(1581年~1582年)を出版した。 日本のマイナー・レーベル「カメラータ・トウキョウ」は、このサークルから名を貰い受けている。 (ja)
  • 카메라타(Florentine Camerata)는 16세기 말에 고대 그리스 연극의 음악을 본따 피렌체의 바르디가(家)에 모인 작곡가, 시인, 학자, 예술 애호가들의 모임을 말한다. 모인 사람들 중에는 천문학자인 갈릴레이의 아버지 V.갈릴레이, 시인인 O.리누치니, 작곡가 페리, 카발리에리, 카치니 등이 있었다. 그들은 음악보다 말을 중시해서 말과 멜로디의 완전일치, 말은 올바르고 자연스런 억양으로 노래부른다는 등의 이상을 표현하는, 알맞은 기법으로 를 주로 사용하였다. 카메라타집단은 오락적인 성격이 강하고 내용의 통일성도 없는 기존의 종합공연예술을 비난하며 깊이있고 통일성을 가진 내용의 종합공연예술을 만들고자 하였다. 구체적 목표는 그리스 비극을 재현하는 것이었는데, 이로 인해 오페라가 탄생했다. 이 문서에는 다음커뮤니케이션(현 카카오)에서 GFDL 또는 CC-SA 라이선스로 배포한 글로벌 세계대백과사전의 내용을 기초로 작성된 글이 포함되어 있습니다. (ko)
  • Per Camerata de' Bardi - o Camerata Fiorentina o, più semplicemente Camerata - si intende quel gruppo di nobili che nel XVI secolo si incontravano per discutere - in maniera del tutto informale ma con passione ed impegno - di musica, letteratura, scienza ed arti. È nota per aver elaborato gli stilemi che avrebbero portato alla nascita del melodramma o recitar cantando. In realtà, in campo musicale, le discussioni della camerata fiorentina riguardarono in via generica il potere che aveva avuto la musica antica di muovere gli affetti dell'animo. Prende il nome dal conte Giovanni Bardi, nella cui abitazione di Firenze, Palazzo Bardi in Via de' Benci, si tenevano le riunioni. La prima assise della Camerata di cui si ha notizia si tenne il 14 gennaio 1573. Non si sa con esattezza chi e quanti furono i partecipanti a quella riunione. Si sa però che del gruppo avrebbero fatto parte da allora in avanti, oltre che il conte Bardi, intellettuali, drammaturghi e musicisti come Girolamo Mei, Vincenzo Galilei (liutista, padre di Galileo e confidente del conte), Giulio Caccini, Emilio de' Cavalieri, Jacopo Peri, Francesco Rasi e Ottavio Rinuccini. L'intendimento della Camerata era principalmente quello di riportare ai fasti di un tempo lo stile drammatico degli antichi greci. Lo sviluppo della tematica portò, in campo musicale, alla elaborazione di uno stile recitativo in grado di cadenzare la parlata corrente ed il canto. Inizialmente questo stile fu applicato a semplici monodie o intermedi per poi essere applicato a forme compositive più articolate. Il conte Bardi e i suoi amici forse non lo sapevano ma stavano edificando il futuro teatro in musica. Fra i primi a perseguire gli intenti del cenacolo di musicisti fu Galilei con le musiche del canto dantesco del Conte Ugolino, seguito da Giulio Caccini con le Nuove Musiche (1601) per voce sola e con l'accompagnamento del basso continuo. Lo scopo di riportare in auge la tragedia greca, concretizzato con la Dafne di Peri e l'Euridice di Caccini, si risolverà nel rispetto ligio del "recitar cantando" e in una concezione tanto astratta quanto intellettualistica dell'opera. (it)
  • De Camerata Fiorentina was een groep van musici, dichters, muzikale amateurs, humanisten en geleerden in de vroegbarok te Florence, die onder bescherming van graaf Bardi van ongeveer 1573 tot 1587 bijeenkwam. Het historisch belang is, dat vanuit deze groep de eerste aanzet van de opera ontstond. De leden discussieerden over de schone kunsten en met name muziek(theorie) en drama. Vincenzo Galilei, de vader van Galileo Galilei en Girolamo Mei (vanuit Rome) ontwikkelden in deze kring hun visie op hoe de oude Grieken hun toneeluitvoeringen hadden ingericht: in de Griekse oudheid zou de tekst met een simpele instrumentale begeleiding eenstemmig zijn gezongen. Geïntrigeerd waren zij vooral door de antieke beschrijvingen van het morele en emotionele effect dat uitvoering van de Griekse tragedie en komedie gehad zou hebben: dat effect wilden zij ook bereiken. Historisch gezien zijn hun stellingen over de Griekse muziekpraktijk waarschijnlijk onjuist, maar het effect was wel een ongehoorde opbloei van muzikale activiteit. Belangrijkste uitkomst was dat zij het begeleide sololied en het lied centraal stelden: de monodie als tegenhanger van de (toen alom aanwezige) polyfonie. Anders gezegd: zij stelden het recitar cantando (zingend acteren) centraal; de muziek had slechts een ondersteunende taak en was ondergeschikt aan de tekst. Zij wezen de polyfonie af, die de tekst moeilijker te volgen maakte. Zij worden dan ook wel de monodisten genoemd. In 1582 toonzette Vincenzo Galilei de (verloren gegane) klaagzang (lamento) van Ugolino uit Dantes Inferno. Ook Giulio Caccini heeft verscheidene liederen in die stijl gemaakt: min of meer melodieuze zang met een begeleiding van simpele akkoorden. Na 1587 hadden binnen Florence de binnen de Camerata ontwikkelde ideeën nog steeds grote aanhang. En in die sfeer ontwikkelde het recitatief zich allengs tot opera. Ook andere vroegere vormen – zoals de instrumentale tussenspelen, de intermedio’s - werden daarbij in het nieuwe genre opgenomen. Voor de vormgeving van de dramatische expressie was de in de Camerata ontstane samenwerking tussen componist (zoals Jacopo Peri) en dichter (zoals Ottavio Rinuccini) een wezenlijk element. In 1598 produceerden Peri - als componist -, en zijn librettist Rinuccini Dafne, een volledig monodisch gezongen drama: hiermee was definitief het nieuw genre van de opera ontstaan. Ook voor de volgende opera “Euridice” (1600), schreef Rinuccini het libretto, met opnieuw muziek van Peri. Giulio Caccini's rol bij deze opera is omstreden. Van alle revoluties in de muziekgeschiedenis valt deze op doordat hij volledig van tevoren bedacht lijkt, een van de weinige voorbeelden vóór de 20e eeuw dat de theorie aan de praktijk voorafging. Zowel Bardi als Galilei hebben hun ideeën op schrift uiteengezet. Bardi schreef de Discorso (1578), een lange brief aan Giulio Caccini, en Galilei publiceerde de Dialogo della musica antica et della moderna (1581-1582). (nl)
  • Florentinska musikreformen kallas den omkring 1600 av Jacopo Peri, Giulio Caccini och Emilio de' Cavalieri med flera tonsättare (som tillhörde den estetiserande kretsen i adelsmännen Giovanni de' Bardis och hem i Florens) införda nya musikstilen. Denna utvecklade, i motsättning till Palestrinaskedets konstrikt instrumentala gestaltning av den flerstämmiga sången, den recitativiska solosången med natursann deklamation och instrumentalackompanjemang. Man var inspirerade av den tidens uppfattningar om antikens musik och musikdrama. Bland annat började man använda monodiska inslag och recitativ. Däri låg fröet till nyare tidens opera, oratorium, kantat och homofona instrumentalmusik. (sv)
  • A Camerata Fiorentina foi uma academia informal de aristocratas humanistas que se reunia em Florença, em Itália, sob a liderança de Giovanni de' Bardi, Conde de Vernio. A Camerata Fiorentina, onde se discutia literatura, ciências, artes e onde se executava música, teve o apogeu da sua influência cultural e científica entre os anos de 1577 e 1582. Os intelectuais da Camerata criticavam o uso excessivo da polifonia (então bastante popular), à custa da inteligibilidade do texto cantado, e, para se contrapor a essa tendência, procuraram transpor elementos da cultura grega para a música - utilizando-se sobretudo da tragédia e da retórica, que, segundo eles, representavam ou transmitiam melhor os estados de alma e as paixões, através das inflexões da voz. O seu ponto de partida foi a monodia, canção italiana para voz solista, com acompanhamento harmónico, geralmente cravo ou alaúde, que deveria ser cantada no ritmo da fala, de modo que o sentido do texto deveria condicionar, as opções de composição. Foi emcomo consequência dessa busca dos ideais clássicos que surgiu a ópera, tendo a primeira obra dramática inteiramente musicada, Dafne (com música de Jacopo Peri e libreto de Ottavio Rinuccini), sido executada pela primeira vez em 1597. (pt)
  • Camerata florencka, wł. Camerata fiorentina – grupa włoskich kompozytorów, poetów i teoretyków muzyki, powstała we Florencji w końcu XVI w. (pl)
  • Флоренти́йская камера́та (итал. camerata — компания, кружок) — содружество философов-гуманистов, поэтов и музыкантов (также теоретиков музыки), созданное во Флоренции в 1573 году с целью совместного обсуждения древнегреческой музыки и способа её воплощения в современной итальянской музыке. Встречи происходили под покровительством и в доме мецената графа Джованни Барди (отсюда её альтернативное название, итал. Camerata de' Bardi), после его отъезда в Рим (в 1592 г.) до конца 1590-х годов — у Якопо Корси. Среди известных членов Флорентийской камераты — Джулио Каччини, Якопо Пери, Винченцо Галилей, Кристофано Мальвецци, Оттавио Ринуччини, Пьеро Строцци, возможно, также Алессандро Стриджо. Большое влияние на формирование эстетики камераты оказал знаток греческого языка и античной культуры римлянин Джироламо Меи, с которым Галилей состоял в переписке. Апогеем творческой деятельности камераты стала первая в истории опера Якопо Пери на текст Ринуччини «Дафна» (1598, сохранилась во фрагментах). (ru)
  • Флорентійська камерата (італ. Camerata Fiorentina або італ. Camerata de' Bardi) — об'єднання поетів, музикантів, вчених-гуманістів, аматорів музики, що було створене у 1580 році у Флоренції. Організаторами цієї співдружності виступили композитор і меценат граф Дж. Барді (з родини Барді), та аматор музики Я. Корсі. Серед учасників флорентійської камерати — поет Оттавіо Рінуччіні, співаки й композитори Джуліо Каччіні, Якопо Пері, Вінченцо Галілей та інші. Учасники Флорентійської камерати боролися за відродження античної трагедії. Вони протиставили панівній, у 16 столітті, хоральній поліфонії монодію із супроводом, висунувши на перший план гомофонно-гармонічний початок. З Флорентійською камератою пов'язане народження нового жанру — опери («драма на музику» — італ. drama per musica). У Флоренції з'явилися й перші зразки цього жанру (на тексти Рінуччіні): «Дафна» Пері (1592, пост. 1597-98), «Еврідіка» Пері (пост. 1600), «Еврідіка» Каччіні (пост. 1602). (uk)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 686122 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 12076 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1090182842 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Florentská camerata (it. Camerata Fiorentina. či Camerata de' Bardi, či jen Camerata) je označení sdružení skladatelů, básníků, vědců a hudebních teoretiků, z řad měšťanů a aristokratů, působící ve Florencii v 16. století. (cs)
  • Με το όνομα Καμεράτα Φλωρεντίνα (Camerata Florentina), αποδιδόμενο στην ελληνική και ως Φλωρεντινή συντροφιά φέρονταν ομάδα καλλιτεχνών που σύχναζε στη Φλωρεντία και ειδικά στην οικία του ποιητή και μουσικού Ιωάννη Μπάρντι, Κόμη του Βέρνιο, δημιουργού του μελοδράματος. Η ομάδα αυτή ασχολήθηκε με τη μουσική και με μελέτες κυρίως επί των συνθέσεων των μελών της και ειδικότερα επί των Τζάκοπο Πέρι και Τζούλιο Κατσίνι που αποτέλεσαν και την αρχή της μουσικής επανάστασης (1600 - 1700), της χειραφέτησης δηλαδή της απλής πολυφωνικής μουσικής κατά τη προγενέστερη εποχή. (el)
  • La Florenca Skolo aŭ Camerata Fiorentina (aŭ Camerata de' Bardi)[kolegaro Florenca] konsistis el grupo de poetoj, muzikistoj, filozofoj kaj erudiciuloj el la nobelaro, kiu renkontiĝis en Florenco fine de la renesanca epoko ekde ĉ. 1576 ĝis 1600 ĉirkaŭ la grafo G. Bardi kaj poste, ekde la jaro 1592, ankaŭ ĉirkaŭ la nobelo Iacopo Corsi. (eo)
  • The Florentine Camerata, also known as the Camerata de' Bardi, were a group of humanists, musicians, poets and intellectuals in late Renaissance Florence who gathered under the patronage of Count Giovanni de' Bardi to discuss and guide trends in the arts, especially music and drama. They met at the house of Giovanni de' Bardi, and their gatherings had the reputation of having all the most famous men of Florence as frequent guests. After first meeting in 1573, the activity of the Camerata reached its height between 1577 and 1582. While propounding a revival of the Greek dramatic style, the Camerata's musical experiments led to the development of the stile recitativo. In this way it facilitated the composition of dramatic music and the development of opera. (en)
  • La Camerata fiorentina, également nommée Camerata de' Bardi est un groupe de musiciens, de poètes et d'intellectuels humanistes florentins de la fin de la Renaissance. Ils s'associèrent sous la direction du comte Giovanni Bardi afin de diriger les tendances artistiques de l'époque, particulièrement dans les domaines de la musique et de l'art dramatique. Les personnalités les plus célèbres de Florence étaient des participants réguliers de leurs réunions. L'influence de la Camerata connut son apogée entre 1577 et 1582. (fr)
  • 카메라타(Florentine Camerata)는 16세기 말에 고대 그리스 연극의 음악을 본따 피렌체의 바르디가(家)에 모인 작곡가, 시인, 학자, 예술 애호가들의 모임을 말한다. 모인 사람들 중에는 천문학자인 갈릴레이의 아버지 V.갈릴레이, 시인인 O.리누치니, 작곡가 페리, 카발리에리, 카치니 등이 있었다. 그들은 음악보다 말을 중시해서 말과 멜로디의 완전일치, 말은 올바르고 자연스런 억양으로 노래부른다는 등의 이상을 표현하는, 알맞은 기법으로 를 주로 사용하였다. 카메라타집단은 오락적인 성격이 강하고 내용의 통일성도 없는 기존의 종합공연예술을 비난하며 깊이있고 통일성을 가진 내용의 종합공연예술을 만들고자 하였다. 구체적 목표는 그리스 비극을 재현하는 것이었는데, 이로 인해 오페라가 탄생했다. 이 문서에는 다음커뮤니케이션(현 카카오)에서 GFDL 또는 CC-SA 라이선스로 배포한 글로벌 세계대백과사전의 내용을 기초로 작성된 글이 포함되어 있습니다. (ko)
  • Camerata florencka, wł. Camerata fiorentina – grupa włoskich kompozytorów, poetów i teoretyków muzyki, powstała we Florencji w końcu XVI w. (pl)
  • كاميراتا فلورنسا (بالإنجليزية Florentine Camerata ) هي مجموعة الشعراء والموسيقيين والمثقفين الإنسانيين الإيطاليين المؤثرين في فلورنسا في القرن ال16 في أواخر عصر النهضة الذين تجمعوا تحت رعاية الكونت جيوفاني دي باردي لمناقشة وتوجيه الاتجاهات في مجال الفنون وخاصة الموسيقى والدراما. التقوا في منزل جيوفاني دي باردي، واشتهرت مجالسهم بوجود جميع الرجال الأكثر شهرة في فلورنسا كضيوف متكررين. كانت ذروة نفوذ الكاميراتا بين 1577 و1582 حيث كسبت نفوذًا قبل هذا الوقت، وانتهت بنهايته. أيضا من أحد أهم إسهاماتهم ظهور نوع جديد من الغناء الصولو وهو المونودي. (ar)
  • La Camerata florentina (en italià Camerata Fiorentina) o Camerata de' Bardi va ser un grup d'humanistes, músics, poetes i intel·lectuals de Florència a finals del Renaixement que estaven units sota el patrocini del comte Giovanni de' Bardi per discutir i guiar les tendències en les arts, especialment en la música i el drama. Els intel·lectuals de l'època a Florència veien que la recuperació de les diferents arts (pintura teatre, arquitectura, escultura) que tenia com a referent i mirall l'art de les èpoques romanes i gregues no havia arribat a la música. Per tant calia posar les bases i establir criteris per proposar una música diferent. (ca)
  • Die Camerata Fiorentina (Florentiner Camerata) bestand aus einem Kreis von Dichtern, Musikern, Philosophen und Gelehrten des Adels, der sich in Florenz von etwa 1576 bis 1600 um den Grafen Giovanni de’ Bardi und später, ab dem Jahre 1592, auch um den Adligen Jacopo Corsi versammelte. Mitglieder der Camerata waren die Komponisten Vincenzo Galilei (der Vater Galileo Galileis), Pietro Strozzi, Giulio Caccini, Jacopo Peri, sowie die Dichter Ottavio Rinuccini und . (de)
  • La Camerata Florentina (Camerata Bardi, en italiano: Camerata Fiorentina o Camerata de' Bardi) fue un grupo de humanistas, músicos, poetas e intelectuales de Florencia de finales del Renacimiento que estaban unidos bajo el patrocinio del conde Giovanni de' Bardi para discutir y guiar las tendencias en las artes, especialmente en la música y el drama. Se reunieron principalmente entre cerca de 1573 (la primera que se tiene noticia fue el 14 de enero) hasta fines de los años 80, en casa de Bardi, y sus reuniones tenían la reputación de tener a los hombres más famosos de Florencia como huéspedes frecuentes. Los miembros conocidos del grupo además de Bardi incluyeron a Jacopo Peri, Jacopo Corsi, Ottavio Rinuccini, Giulio Caccini, , Emilio de' Cavalieri y Vincenzo Galilei (padre del astrónomo G (es)
  • Per Camerata de' Bardi - o Camerata Fiorentina o, più semplicemente Camerata - si intende quel gruppo di nobili che nel XVI secolo si incontravano per discutere - in maniera del tutto informale ma con passione ed impegno - di musica, letteratura, scienza ed arti. È nota per aver elaborato gli stilemi che avrebbero portato alla nascita del melodramma o recitar cantando. In realtà, in campo musicale, le discussioni della camerata fiorentina riguardarono in via generica il potere che aveva avuto la musica antica di muovere gli affetti dell'animo. Prende il nome dal conte Giovanni Bardi, nella cui abitazione di Firenze, Palazzo Bardi in Via de' Benci, si tenevano le riunioni. (it)
  • カメラータまたはカメラータ・デ・バルディ (Camerata de' Bardi)とは、16世紀後半のフィレンツェの人文主義者や音楽家、詩人、その他の知識人が、伯爵の邸宅に集って結成した音楽サークルの名称を指す。この参加者の議論によって、「古代ギリシャ音楽」の復興、ひいてはオペラの創出が目論まれた。主に1570年代から1580年代にかけてカメラータの集会がもたれ、フィレンツェ中のあらゆる著名人が常客として招かれたことで有名であった。バルディ以外の主要な同人は、ジュリオ・カッチーニ、、(ガリレオ・ガリレイの父)ヴィンチェンツォ・ガリレイである。 カメラータの人々がこぞって信じていたのは、「当節の音楽は堕落しており、形式や様式において古代ギリシャの音楽に戻るならば、芸術音楽は改善されよう。そしてそれによって社会も改善されるに違いない」というものだった。カメラータの同人は、イタリアの歴史家で当時の古代ギリシャ研究の第一人者に感化されていた。メーイの主張の中でも、とりわけ、古代ギリシャの演劇は、話すというよりもっぱら歌うような性格のものだった、とする説がカメラータに影響した。メーイは誤っていたかもしれないのだが、古代の音楽の方法論を発見しようという点で、結果的にほかに類を見ないような音楽活動が花開いたのである。 (ja)
  • De Camerata Fiorentina was een groep van musici, dichters, muzikale amateurs, humanisten en geleerden in de vroegbarok te Florence, die onder bescherming van graaf Bardi van ongeveer 1573 tot 1587 bijeenkwam. Het historisch belang is, dat vanuit deze groep de eerste aanzet van de opera ontstond. In 1582 toonzette Vincenzo Galilei de (verloren gegane) klaagzang (lamento) van Ugolino uit Dantes Inferno. Ook Giulio Caccini heeft verscheidene liederen in die stijl gemaakt: min of meer melodieuze zang met een begeleiding van simpele akkoorden. (nl)
  • Флоренти́йская камера́та (итал. camerata — компания, кружок) — содружество философов-гуманистов, поэтов и музыкантов (также теоретиков музыки), созданное во Флоренции в 1573 году с целью совместного обсуждения древнегреческой музыки и способа её воплощения в современной итальянской музыке. (ru)
  • A Camerata Fiorentina foi uma academia informal de aristocratas humanistas que se reunia em Florença, em Itália, sob a liderança de Giovanni de' Bardi, Conde de Vernio. A Camerata Fiorentina, onde se discutia literatura, ciências, artes e onde se executava música, teve o apogeu da sua influência cultural e científica entre os anos de 1577 e 1582. Foi emcomo consequência dessa busca dos ideais clássicos que surgiu a ópera, tendo a primeira obra dramática inteiramente musicada, Dafne (com música de Jacopo Peri e libreto de Ottavio Rinuccini), sido executada pela primeira vez em 1597. (pt)
  • Florentinska musikreformen kallas den omkring 1600 av Jacopo Peri, Giulio Caccini och Emilio de' Cavalieri med flera tonsättare (som tillhörde den estetiserande kretsen i adelsmännen Giovanni de' Bardis och hem i Florens) införda nya musikstilen. (sv)
  • Флорентійська камерата (італ. Camerata Fiorentina або італ. Camerata de' Bardi) — об'єднання поетів, музикантів, вчених-гуманістів, аматорів музики, що було створене у 1580 році у Флоренції. Організаторами цієї співдружності виступили композитор і меценат граф Дж. Барді (з родини Барді), та аматор музики Я. Корсі. Серед учасників флорентійської камерати — поет Оттавіо Рінуччіні, співаки й композитори Джуліо Каччіні, Якопо Пері, Вінченцо Галілей та інші. (uk)
rdfs:label
  • كاميراتا فلورنسا (ar)
  • Camerata florentina (ca)
  • Florentská camerata (cs)
  • Florentiner Camerata (de)
  • Καμεράτα Φλωρεντίνα (el)
  • Florenca Skolo (eo)
  • Camerata Florentina (es)
  • Florentine Camerata (en)
  • Camerata de' Bardi (it)
  • Camerata fiorentina (fr)
  • カメラータ (ja)
  • 카메라타 (ko)
  • Camerata fiorentina (nl)
  • Camerata Fiorentina (pt)
  • Camerata florencka (pl)
  • Флорентийская камерата (ru)
  • Florentinska musikreformen (sv)
  • Флорентійська камерата (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License