| dbo:abstract
|
- Cecilia Böhl de Faber y Larrea (Morges, Cantó de Vaud, Suïssa, 24 de desembre de 1796 - Sevilla, 7 d'abril de 1877), de pseudònim Fernán Caballero, fou una novel·lista d'origen suís establerta a Espanya. Filla d'un negociant alemany establert a Espanya i de mare espanyola, va fer que la seva infantesa i adolescència es visqués a Suïssa i Alemanya entre els anys 1805 i 1813. La seva educació fou dins d'una residència francesa. Els seus pares van arreglar el casament amb el Capità a Cadis l'any 1816 i es traslladen a Puerto Rico, però els dos anys es queda vídua i torna cap a Espanya, després d'haver passat una temporada a Hamburg. Va tornar-se a casar amb el i fixa la residència a Sevilla. Però també durarà poc doncs es morí l'any 1835. Aquest segon matrimoni li proporcionaria una gran pau sentimental i és quan comença a escriure en l'idioma francès i alemany. Es va tornar a casar amb , divuit anys més jove que ella. L'any 1849 la seva precarietat econòmica va fer que publiqués les obres escrites anys abans amb el nom de Fernán Caballero. Una de les obres va ser La Gavina, en llengua francesa i publicada el 1849. Aquesta obra vol expressar la visió de l'escriptora d'una Espanya que oblida els seus costums seculars per una vida fàcil i alegre i representada en el paper de Marisalda, dona feliçment casada amb un metge que arriba a un cercle social de nobles i poderosos on es deixa dur per les passions i la portarà a la seva infelicitat final. El 1859 es va tornar a quedar vídua del tercer marit. Ja no va deixar la literatura i la seva producció va ser amplia i en diferents estils. Entre elles destaquen Cuadros de costumbres populares andaluzas (1852), Clemencia (1852), Lágrimas (1853), La familia de Alvadera (1956), Un servilón y un liberalito (1857), Un verano en Bornos (1858), Cosa cumplida…sólo en otra vida (1861), El Alcázar de Sevilla (1862) i La corrupta (1868). (ca)
- Fernán Caballero (vlastním jménem Cecilia Böhl von Faber, 1796–1877) byla španělsky píšící prozaička německého původu, píšící pod mužským pseudonymem. (cs)
- Cecilia Francisca Josefa Böhl de Faber y Ruiz de Larrea, besser bekannt unter ihrem Pseudonym Fernán Caballero (* 24. Dezember 1796 in Morges (Schweiz); † 7. April 1877 in Sevilla) war eine spanische Schriftstellerin deutsch-spanisch-irischer Herkunft. (de)
- Por alia uzo vidu artikolon Fernán Caballero (Ciudad Real) pri la municipo de la provinco de Ciudad Real. Fernán Caballero estis la pseŭdonimo uzata de la verkisto en hispana Cecilia Böhl de Faber y Larrea (Morges, Kantono Vaŭdo, Svisio, 24-a de decembro de 1796 – Sevilo, Hispanio, 7-a de aprilo de 1877). (eo)
- Fernán Caballero (24 December 1796 – 7 April 1877) was the pseudonym of Spanish novelist Cecilia Francisca Josefa Böhl de Faber y Ruiz de Larrea. She was daughter of German writer Johann Nikolaus Böhl von Faber and Spanish writer Frasquita Larrea. Her pen name was adopted from that of a village in the province of Ciudad Real. (en)
- Cecilia Böhl de Faber y Ruiz de Larrea, ezagunagoa Fernán Caballero izengoiti literarioarekin, (Morges, Vaud, Suitza, 1796ko abenduaren 24a-Sevilla, Espainia, 1877ko apirilaren 7a) idazle espainiarra ezaguna izan zen. Bere estiloa kostunbrismo joerakoa zen, errealismotik gertu. Ideologikoki tradizionalista zen, katolizismoaren eta monarkiaren aldekoa. (eu)
- Fernán Caballero es el seudónimo utilizado por la escritora y folclorista española Cecilia Böhl de Faber y Ruiz de Larrea (Morges, Cantón de Vaud, Suiza, 25 de diciembre de 1796-Sevilla, España, 7 de abril de 1877). Cultivó un pintoresquismo de carácter costumbrista y su obra se distingue por la defensa de las virtudes tradicionales, la monarquía y el catolicismo. Su pensamiento se inscribe dentro del regeneracionismo católico de la época, influido por las ideas de su padre, el hispanófilo alemán Juan Nicolás Böhl de Faber, introductor en España del romanticismo historicista alemán de Herder y los hermanos August y Friedrich Schlegel. (es)
- Cecilia Francisca Josefa Böhl de Faber, née à Morges le 24 décembre 1796 et morte à Séville le 7 avril 1877 , connue sous le nom de plume de Fernán Caballero, est une femme de lettres espagnole. (fr)
- 페르난 카바예로(Fernán Caballero, 1796년 12월 24일, Morges, Vaud – 1877년 4월 7일)는 에스파냐의 여류작가이다. 본명은 세실리아 벨 데 파벨이다. 독일인을 아버지로 하여 스위스에서 태어났다. 문학에의 관심은 양친, 특히 부친의 영향을 받은 점이 많다. 성장하여 이주한 안달루시아의 민화(民話)나 민요에 흥미를 갖고 이 방면에 대한 저작을 남기고 있다. 대표작은 안달루시아 지방의 생활을 그린 소설 <갈매기> <아르바레다가(家)>로, 이들 작품에 의해 낭만주의적 소재에서 사실(寫實)에의 방향을 찾았고, 여성의 예리한 감수성에 의한 관찰과 묘사는 생활 사생문학 소설을 만들어내서, 에스파냐 근대소설 선구자의 한 사람이 되었다. (ko)
- Fernán Caballero pseudonimo di Cecilia Böhl de Faber y Larrea (Morges, 24 dicembre 1796 – Siviglia, 7 aprile 1877) è stata una scrittrice spagnola. (it)
- Ферна́н Кабалье́ро (исп. Fernan Caballero, настоящее имя Сесилия Бёль де Фабер, исп. Cecilia Böhl de Faber, 25 декабря 1796, Морж, Швейцария — 7 апреля 1877, Севилья, Испания) — испанская писательница, собирательница национального фольклора. (ru)
- Cecilia Böhl de Faber (ur. 24 grudnia 1796 w Morges, zm. 7 kwietnia 1877 w Sewilli) – hiszpańska autorka i powieściopisarka, która posługiwała się pseudonimem literackim Fernán Caballero, najbardziej znana z powieści Mewa (La gaviota, 1849). (pl)
- Fernán Caballero [kavaljérå], pseudonym för den spanska romanförfattarinnan Cecilia Böhl von Faber, född 1796 i (Schweiz), död 1877 i Sevilla, gift först med infanterikaptenen Antonio Planeils y Bardaji, sedan med markisen av Arco Hermoso och slutligen med generalkonsuln Arron de Ayala. Under alla sina äktenskap begagnade hon städse pseudonymen Fernan Caballero och publicerade aldrig något under sitt verkliga namn. Hennes far, som var tysk konsul i Cadiz, hade ett levande intresse för gammal spansk litteratur och gav sin dotter en synnerligen vårdad uppfostran, som för spanska förhållanden på den tiden kan kallas lysande. Den sköna Cecilias hem i Sevilla var under hennes andra äktenskap samlingsplatsen för den förnäma och intelligenta sevillanska societeten samt för framstående utlänningar, såsom baron Taylor, , Washington Irving med flera. Fernán Caballero blev andra gången änka 1835, efter ett lyckligt äktenskap, och levde i sträng tillbakadragenhet, tills hon ingick sitt tredje gifte, mer av medkänsla för lidandet än av kärlek. Hon stod i nära förhållande till hertiginnan av Montpensier, som genom henne utövade en storartad välgörenhet, såväl som till spanska kungahuset, varigenom hon i Sevillas Alcazar erhöll fri bostad för sina återstående dagar. Denna bostad innehade hon dock endast i tolv år, tills revolutionen 1868 fördrev henne därifrån. Hon framlevde ännu därefter nio år, innan hon slöt ett liv, som fyllts av religiös entusiasm, brinnande tro och trösterik levnadsvishet, egenskaper, som genomsyrar alla hennes skrifter. - Av de två riktningar, som märks i den spanska sederomanen på 1800-talet, gick C. i spetsen för den ena, en ljus realism med romantisk färgläggning. Hennes första litterära produkt skrevs på tyska för en litterär tidskrift i Hamburg 1831 och översattes av författarinnan för "Semanario pintoresco espanol" arton år därefter under titel: Sola, cuadro de costumbres sevillanas, skildrande en händelse, som då väckt mycket uppseende i Sevilla. Denna novell finns ej införd i hennes samlade arbeten. Samtidigt härmed syntes 1849 i "El heraldo de Madrid" de första kapitlen av La Gaviota (Fiskmåsen), där sydspanska förhållanden träder levande fram i ypperlig lokalfärg. Romanen, som snart utkom i bokform, gjorde mycken lycka in- och utomlands, i synnerhet som skildringen av själva folkets liv var något nytt. Till hennes större romaner räknas ytterligare Clemencia (1852), ett stycke av hennes eget liv, Elia o la Espana treinta anos ha och Lagrimas, där hennes intransigenta katolicism skarpt framträder, samt La familia de Alvareda, en folklivsbild full av behag och gripande tragik, med mästerligt tecknade figurer. Ett mindre omfång äger sju berättelser från tiden 1852-61: Cosa cumplida...solo en la vida, Un servilon y un liberalito, teckningar från de politiska striderna under Ferdinand VII, Un verano en Bornos, full av gott lynne och fina karaktärsteckningar, Lady Virginia, en kärlekshistoria med skarp antiprotestantisk tendens, Una en otra, medelklassliv i en landsortsstad (i brevform), Con mal y con bien a los tuyos te ten, historien om en tjurfäktares dotters sorgliga öde, och Pobre Dolores!, interiör från fiskarlivet. Alla dessa benämns av författarinnan "novelas de costumbres". En annan klass av sina publikationer kallar hon "Relaciones" och "Cuadros de costumbres" (bilder ur vardagslivet). Deras antal är stort: Las dos Gradas, Vulgaridad y nobleza, La jarisea, La noche de Navidad, Paz y luz, Callar en vida y perdonar en muerte, Simon Verde, El ultimo consuelo, Obrar bien . . . que Dios es Dios, Mas honor que honor es med flera. Hennes skrifter är övervägande tendensskrifter, krig på liv och död mot alla revolutionära idéer, mot all frihet, som ej kan rymmas inom den katolska kyrkans sfär, men på samma gång ger de ett mäktigt intryck av den skönhet och poesi, som genomgår det spanska folkets samliv och sedvanor och särskilt Sydspaniens folkliv, som före henne varit en okänd värld. Av C. finns något översatt i samlingen "Spanska berättelser" (1876). (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Fernán Caballero (vlastním jménem Cecilia Böhl von Faber, 1796–1877) byla španělsky píšící prozaička německého původu, píšící pod mužským pseudonymem. (cs)
- Cecilia Francisca Josefa Böhl de Faber y Ruiz de Larrea, besser bekannt unter ihrem Pseudonym Fernán Caballero (* 24. Dezember 1796 in Morges (Schweiz); † 7. April 1877 in Sevilla) war eine spanische Schriftstellerin deutsch-spanisch-irischer Herkunft. (de)
- Por alia uzo vidu artikolon Fernán Caballero (Ciudad Real) pri la municipo de la provinco de Ciudad Real. Fernán Caballero estis la pseŭdonimo uzata de la verkisto en hispana Cecilia Böhl de Faber y Larrea (Morges, Kantono Vaŭdo, Svisio, 24-a de decembro de 1796 – Sevilo, Hispanio, 7-a de aprilo de 1877). (eo)
- Fernán Caballero (24 December 1796 – 7 April 1877) was the pseudonym of Spanish novelist Cecilia Francisca Josefa Böhl de Faber y Ruiz de Larrea. She was daughter of German writer Johann Nikolaus Böhl von Faber and Spanish writer Frasquita Larrea. Her pen name was adopted from that of a village in the province of Ciudad Real. (en)
- Cecilia Böhl de Faber y Ruiz de Larrea, ezagunagoa Fernán Caballero izengoiti literarioarekin, (Morges, Vaud, Suitza, 1796ko abenduaren 24a-Sevilla, Espainia, 1877ko apirilaren 7a) idazle espainiarra ezaguna izan zen. Bere estiloa kostunbrismo joerakoa zen, errealismotik gertu. Ideologikoki tradizionalista zen, katolizismoaren eta monarkiaren aldekoa. (eu)
- Fernán Caballero es el seudónimo utilizado por la escritora y folclorista española Cecilia Böhl de Faber y Ruiz de Larrea (Morges, Cantón de Vaud, Suiza, 25 de diciembre de 1796-Sevilla, España, 7 de abril de 1877). Cultivó un pintoresquismo de carácter costumbrista y su obra se distingue por la defensa de las virtudes tradicionales, la monarquía y el catolicismo. Su pensamiento se inscribe dentro del regeneracionismo católico de la época, influido por las ideas de su padre, el hispanófilo alemán Juan Nicolás Böhl de Faber, introductor en España del romanticismo historicista alemán de Herder y los hermanos August y Friedrich Schlegel. (es)
- Cecilia Francisca Josefa Böhl de Faber, née à Morges le 24 décembre 1796 et morte à Séville le 7 avril 1877 , connue sous le nom de plume de Fernán Caballero, est une femme de lettres espagnole. (fr)
- 페르난 카바예로(Fernán Caballero, 1796년 12월 24일, Morges, Vaud – 1877년 4월 7일)는 에스파냐의 여류작가이다. 본명은 세실리아 벨 데 파벨이다. 독일인을 아버지로 하여 스위스에서 태어났다. 문학에의 관심은 양친, 특히 부친의 영향을 받은 점이 많다. 성장하여 이주한 안달루시아의 민화(民話)나 민요에 흥미를 갖고 이 방면에 대한 저작을 남기고 있다. 대표작은 안달루시아 지방의 생활을 그린 소설 <갈매기> <아르바레다가(家)>로, 이들 작품에 의해 낭만주의적 소재에서 사실(寫實)에의 방향을 찾았고, 여성의 예리한 감수성에 의한 관찰과 묘사는 생활 사생문학 소설을 만들어내서, 에스파냐 근대소설 선구자의 한 사람이 되었다. (ko)
- Fernán Caballero pseudonimo di Cecilia Böhl de Faber y Larrea (Morges, 24 dicembre 1796 – Siviglia, 7 aprile 1877) è stata una scrittrice spagnola. (it)
- Ферна́н Кабалье́ро (исп. Fernan Caballero, настоящее имя Сесилия Бёль де Фабер, исп. Cecilia Böhl de Faber, 25 декабря 1796, Морж, Швейцария — 7 апреля 1877, Севилья, Испания) — испанская писательница, собирательница национального фольклора. (ru)
- Cecilia Böhl de Faber (ur. 24 grudnia 1796 w Morges, zm. 7 kwietnia 1877 w Sewilli) – hiszpańska autorka i powieściopisarka, która posługiwała się pseudonimem literackim Fernán Caballero, najbardziej znana z powieści Mewa (La gaviota, 1849). (pl)
- Cecilia Böhl de Faber y Larrea (Morges, Cantó de Vaud, Suïssa, 24 de desembre de 1796 - Sevilla, 7 d'abril de 1877), de pseudònim Fernán Caballero, fou una novel·lista d'origen suís establerta a Espanya. (ca)
- Fernán Caballero [kavaljérå], pseudonym för den spanska romanförfattarinnan Cecilia Böhl von Faber, född 1796 i (Schweiz), död 1877 i Sevilla, gift först med infanterikaptenen Antonio Planeils y Bardaji, sedan med markisen av Arco Hermoso och slutligen med generalkonsuln Arron de Ayala. Under alla sina äktenskap begagnade hon städse pseudonymen Fernan Caballero och publicerade aldrig något under sitt verkliga namn. (sv)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
