About: F major

An Entity of Type: musical work, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

F major (or the key of F) is a major scale based on F, with the pitches F, G, A, B♭, C, D, and E. Its key signature has one flat. Its relative minor is D minor and its parallel minor is F minor. The F major scale is: Audio playback is not supported in your browser. You can .

Property Value
dbo:abstract
  • La clau de fa s'usa per representar l'acompanyament (com la mà esquerra del piano), els sons més greus i, en general, els baixos com el violoncel. Existeix la possibilitat de situar el fa (i per tant també la clau) a la tercera línia del pentagrama, però l'habitual és que se situï a la quarta (per això s'anomena clau de fa en quarta [línia]) i és la segona que s'aprèn en els estudis musicals. El seu símbol és la corrupció d'una F, que és la lletra amb la qual es denominava aquesta nota en el sistema medieval, moment en el qual s'origina aquesta clau. Els dos punts que en formen part són l'evolució dels dos traços horitzontals de la F. Molts manuscrits medievals presenten una F a l'esquerra d'una de les línies. El so que es representa amb una primera línia addicional superior en aquesta clau és la mateixa que es representa amb la primera línia addicional en la clau de sol, és a dir el do3. (ca)
  • Fa major (també FaM en la notació europea, i F en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota fa; així està constituïda per les notes fa, sol, la, si♭, do, re i mi. La seva armadura conté un bemoll, el si bemoll. El seu relatiu menor és la tonalitat de re menor, i la tonalitat homònima és fa menor. Fa major és la tonalitat natural del corn anglès, el , la trompa en Fa, la trompeta en Fa i la tuba wagneriana. Així, la música a fa major per a aquests instruments transpositors està escrita en Do major. La majoria sona una quinta justa més greu que el que està escrit, amb l'excepció de la trompeta en Fa, que sona una quarta justa més aguda. De les sis obertures que Francesco Maria Veracini va escriure per al príncep de Dresden, moltes són en Fa major o en Si bemoll major, a causa de les limitacions dels instruments de vent de l'orquestra del príncep. (ca)
  • Η Φα μείζονα (ή Φα ματζόρε, στα αγγλικά: F major) είναι μία μείζονα κλίμακα με τονική τη νότα φα, η οποία αποτελείται από τους εξής φθόγγους: Φα, Σολ, Λα, Σι♭, Ντο, Ρε και Μι. Ο οπλισμός της έχει μία ύφεση (τη Σι) και είναι η πρώτη κλίμακα των υφέσεων, με σχετική τη Ρε ελάσσονα και και ομώνυμη τη Φα ελάσσονα. Η Φα μείζονα είναι εξής: Audio playback is not supported in your browser. You can . (el)
  • فا كبير (F major) هو سلم موسيقي كبير يتألف من الدرجات الموسيقية فا F، صول G، لا A، سي المنخفضة ♭B، دو C، ري D، مي E، وينتهي بمفتاح فا F، وذلك على الترتيب التالي من اليسار إلى اليمين: F, G, A, B♭, C, D, E, F يحوي سلم فا الكبير على إشارة الخفض واحدة على السي. إن المفتاح الموسيقي القريب له على السلم الصغير هو ري صغير، أما المفتاح الموسيقى الموازي فهو فا صغير. (ar)
  • F-Dur ist eine Tonart des Tongeschlechts Dur, die auf dem Grundton f aufbaut. Die Tonart F-Dur wird in der Notenschrift mit einem ♭ geschrieben (b). Auch die entsprechende Tonleiter und der Grundakkord dieser Tonart (die Tonika f-a-c), werden mit dem Begriff F-Dur bezeichnet. Traditionell gilt F-Dur als „Pastoraltonart“, da viele Holzblasinstrumente von jeher sowohl ein F als Grundton hatten als auch mit den Hirten assoziiert wurden. F-Dur wird häufig als etwas weniger hell und klar als C-Dur beschrieben, vergleiche hierzu allerdings den Eintrag Tonartencharakter. (de)
  • F-maĵoro estas tonalo de la modalo maĵoro, baziĝanta sur la toniko f. La tonalon F-maĵoro oni indikas en la notacio per unu bemoloj (b♭). Ankaŭ la respektivan gamon kaj la bazan akordon de ĉi tiu tonalo (la toniko f-a-c), oni nomas F-maĵoro. Tradicie F-maĵoro validas kiel „pastoraltonalo“, ĉar multaj lignaj blovinstrumentoj de ĉiam kaj havas f kiel tonikon kaj ankaŭ estis sociataj kun paŝtistoj. F-maĵoro ofte estas sentata iomete malpli hela kaj klara ol C-maĵoro. (eo)
  • F major (or the key of F) is a major scale based on F, with the pitches F, G, A, B♭, C, D, and E. Its key signature has one flat. Its relative minor is D minor and its parallel minor is F minor. The F major scale is: Audio playback is not supported in your browser. You can . F major is the home key of the English horn, the basset horn, the horn in F, the trumpet in F and the bass Wagner tuba. Thus, music in F major for these transposing instruments is written in C major. Most of these sound a perfect fifth lower than written, with the exception of the trumpet in F which sounds a fourth higher. (The basset horn also often sounds an octave and a fifth lower.) (en)
  • Fa maior (latinezko sisteman FaM laburtua eta, ingelesezkoan F), fa notaren eskala nagusian datzan tonalitatea da, eta fa, sol, la, si bemol, do, re, mi eta fa notak ditu. Bere klabe armadurak, bemol 1 du, si. Bere , da, eta bere , . (eu)
  • Su tonalidad relativa es re menor​, y su tonalidad homónima es fa menor. Contiene los acordes Fa mayor, Sol menor, La menor, Si bemol Mayor, Do Mayor, Re menor y Mi disminuido. (es)
  • La tonalité de Fa majeur se développe en partant de la note tonique Fa. Elle est appelée F major en anglais et F-Dur dans l’Europe centrale. L'armure coïncide avec celle de la tonalité relative Ré mineur. La lecture audio n'est pas prise en charge dans votre navigateur. Vous pouvez . L’échelle de Fa majeur est : Fa, Sol, La, Si, Do, Ré, Mi, Fa. * tonique : Fa * médiante : La * dominante : Do * sensible : Mi Altérations : Si. (fr)
  • La tonalità di Fa maggiore (F major, F-Dur) è incentrata sulla nota tonica Fa. Può essere abbreviata in FaM oppure in F secondo il sistema anglosassone. L'accordo di fa maggiore (triade) è composto da Fa-La-Do. L'armatura di chiave è la seguente (un bemolle): Alterazioni (una sola): si♭. Questa rappresentazione sul pentagramma coincide con quella della tonalità relativa re minore. In Fa maggiore possono spesso essere intonati strumenti a fiato come il flauto dolce. (it)
  • F-majeur, F grote terts of F-groot (afkorting: F) is een toonsoort met als grondtoon f. (nl)
  • 바장조(-長調)는 바(F) 음을 으뜸음으로 하는 장음계이다. 바, 사, 가, , 다, 라, 마의 음높이를 지닌다. 조표에는 내림표 하나가 있다. 브라우저에서 소리 재생을 지원하지 않습니다. 할 수 있습니다. (ko)
  • ヘ長調(ヘちょうちょう)は、西洋音楽における調のひとつで、ヘ (F) 音を主音とする長調である。調号はフラット1箇所 (B) である。 (ja)
  • Klucz F – jeden z trzech rodzajów kluczy notacji muzycznej, oznaczający położenie dźwięku f oktawy małej. Umieszczony na trzeciej linii nazywa się kluczem barytonowym, na czwartej linii kluczem basowym, na piątej zaś kluczem subbasowym Kształt klucza F pochodzi od stylizowanej litery F. Po licznych zmianach uzyskał on współczesną formę. Obecnie używany jest jako klucz barytonowy, basowy lub kontrabasowy (subbasowy). (pl)
  • Фа мажор (F-dur) — мажорная тональность с тоникой фа. Имеет один бемоль при ключе — си. (ru)
  • F-dur – tonacja muzyczna, oparta na skali durowej, której toniką jest dźwięk f. Zawiera dźwięki: f, g, a, b, c, d, e. Tonacja F-dur zawiera jeden bemol.Gama F dur ma przy kluczu wiolinowym bemol b Pokrewną jej molową tonacją równoległą jest d-moll, jednoimienną molową – f-moll. F-dur to także akord, zbudowany z pierwszego (f), trzeciego (a) i piątego (c) stopnia gamy F-dur. Znane dzieła w tonacji F-dur: * Ludwig van Beethoven - VI Symfonia Pastoralna, VIII Symfonia * Johannes Brahms - III Symfonia * Franz Schubert - Oktet (pl)
  • A clave de fá, também chamada de androclave ou de clave masculina, é uma das claves musicais existentes. Seu símbolo musical, em forma de um "F" estilizado, é a letra que representava a nota no antigo sistema de notação musical (letras de A a G), sendo que, entre os dois pontos encontra-se a linha na qual se assenta a nota Fá. Geralmente é aplicada na terceira ou quarta linha da pauta musical (contando-se de baixo para cima), todavia, pode ser aplicada nas outras linhas. É utilizada principalmente para instrumentos graves como o baixo, a tuba, o contrabaixo, a parte esquerda do piano, para a voz dos baixos, no passado esta clave era utilizada para o barítono, mas seu uso na música atual é raro. Também é possível escrever a clave de fá na terceira linha, possibilitando um registro ligeiramente mais agudo. Nesta clave, a linha de referência é indicada pelos dois pontos e assume a nota Fá-3. A posição mais frequente é a quarta linha. Com esta configuração, a nota Dó-4 dó central do piano ocupa a primeira linha suplementar superior. Por esta razão, costuma-se dizer que a clave de sol começa onde a de fá termina. Esta clave é utilizada na escrita da mão esquerda dos instrumentos de teclado, instrumentos de registro grave, como o violoncelo, o contrabaixo, o fagote , o trombone e o eufônio em Dó bem como as vozes mais graves. (pt)
  • Fá maior (abreviada no sistema europeu como Fá, e no sistema norte-americano de cifras F) é a tonalidade em que consiste a escala maior de fá, e contém as notas Fá, Sol, Lá, Si bemol, Dó, Ré, Mi e, Fá. Sua armadura contém um bemol, para assim seguir o padrão estrutural do modo maior (que possui cinco intervalos de tons e dois intervalos de semitons entre as notas). Sua tonalidade relativa é ré menor e a tonalidade homônima é fá menor. A reprodução de áudio não é suportada no seu ''browser''. Você pode . (pt)
  • Фа мажор (F major, F-dur) — мажорна тональність, тонікою якої є звук фа. Гама фа мажор містить звуки: фа - соль - ля - сі♭ - до - ре - міF - G - A - B♭ - C - D - E. Паралельна тональність — ре мінор, однойменний мінор — фа мінор. Фа мажор має один бемоль біля ключа (сі-). (uk)
  • F大調是一個基於F音的大調,由F、G、A、B♭、C、D、E和F組成,調號有一個降號。關係小調是d小調,並行小調是f小調。 F大調是英國管、巴塞管的定調,法國號、小號及華格納低音號也有F調。這些移調樂器的F調會寫成C調。 F大調的樂曲有約翰·塞巴斯蒂安·巴赫的《第一布蘭登堡協奏曲》及《第二布蘭登堡協奏曲》。安東尼奧·韋瓦第《四季》中的《秋》。 (zh)
dbo:wikiPageID
  • 1969909 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 6048 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1096296436 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:dominant
dbp:fifthPitch
  • C (en)
dbp:firstPitch
  • F (en)
dbp:fourthPitch
  • B (en)
dbp:name
  • { \new Staff \with{ \magnifyStaff #3/2 } > } (en)
  • F major (en)
dbp:parallel
dbp:relative
dbp:secondPitch
  • G (en)
dbp:seventhPitch
  • E (en)
dbp:sixthPitch
  • D (en)
dbp:subdominant
dbp:thirdPitch
  • A (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Η Φα μείζονα (ή Φα ματζόρε, στα αγγλικά: F major) είναι μία μείζονα κλίμακα με τονική τη νότα φα, η οποία αποτελείται από τους εξής φθόγγους: Φα, Σολ, Λα, Σι♭, Ντο, Ρε και Μι. Ο οπλισμός της έχει μία ύφεση (τη Σι) και είναι η πρώτη κλίμακα των υφέσεων, με σχετική τη Ρε ελάσσονα και και ομώνυμη τη Φα ελάσσονα. Η Φα μείζονα είναι εξής: Audio playback is not supported in your browser. You can . (el)
  • فا كبير (F major) هو سلم موسيقي كبير يتألف من الدرجات الموسيقية فا F، صول G، لا A، سي المنخفضة ♭B، دو C، ري D، مي E، وينتهي بمفتاح فا F، وذلك على الترتيب التالي من اليسار إلى اليمين: F, G, A, B♭, C, D, E, F يحوي سلم فا الكبير على إشارة الخفض واحدة على السي. إن المفتاح الموسيقي القريب له على السلم الصغير هو ري صغير، أما المفتاح الموسيقى الموازي فهو فا صغير. (ar)
  • F-Dur ist eine Tonart des Tongeschlechts Dur, die auf dem Grundton f aufbaut. Die Tonart F-Dur wird in der Notenschrift mit einem ♭ geschrieben (b). Auch die entsprechende Tonleiter und der Grundakkord dieser Tonart (die Tonika f-a-c), werden mit dem Begriff F-Dur bezeichnet. Traditionell gilt F-Dur als „Pastoraltonart“, da viele Holzblasinstrumente von jeher sowohl ein F als Grundton hatten als auch mit den Hirten assoziiert wurden. F-Dur wird häufig als etwas weniger hell und klar als C-Dur beschrieben, vergleiche hierzu allerdings den Eintrag Tonartencharakter. (de)
  • F-maĵoro estas tonalo de la modalo maĵoro, baziĝanta sur la toniko f. La tonalon F-maĵoro oni indikas en la notacio per unu bemoloj (b♭). Ankaŭ la respektivan gamon kaj la bazan akordon de ĉi tiu tonalo (la toniko f-a-c), oni nomas F-maĵoro. Tradicie F-maĵoro validas kiel „pastoraltonalo“, ĉar multaj lignaj blovinstrumentoj de ĉiam kaj havas f kiel tonikon kaj ankaŭ estis sociataj kun paŝtistoj. F-maĵoro ofte estas sentata iomete malpli hela kaj klara ol C-maĵoro. (eo)
  • Fa maior (latinezko sisteman FaM laburtua eta, ingelesezkoan F), fa notaren eskala nagusian datzan tonalitatea da, eta fa, sol, la, si bemol, do, re, mi eta fa notak ditu. Bere klabe armadurak, bemol 1 du, si. Bere , da, eta bere , . (eu)
  • Su tonalidad relativa es re menor​, y su tonalidad homónima es fa menor. Contiene los acordes Fa mayor, Sol menor, La menor, Si bemol Mayor, Do Mayor, Re menor y Mi disminuido. (es)
  • La tonalité de Fa majeur se développe en partant de la note tonique Fa. Elle est appelée F major en anglais et F-Dur dans l’Europe centrale. L'armure coïncide avec celle de la tonalité relative Ré mineur. La lecture audio n'est pas prise en charge dans votre navigateur. Vous pouvez . L’échelle de Fa majeur est : Fa, Sol, La, Si, Do, Ré, Mi, Fa. * tonique : Fa * médiante : La * dominante : Do * sensible : Mi Altérations : Si. (fr)
  • La tonalità di Fa maggiore (F major, F-Dur) è incentrata sulla nota tonica Fa. Può essere abbreviata in FaM oppure in F secondo il sistema anglosassone. L'accordo di fa maggiore (triade) è composto da Fa-La-Do. L'armatura di chiave è la seguente (un bemolle): Alterazioni (una sola): si♭. Questa rappresentazione sul pentagramma coincide con quella della tonalità relativa re minore. In Fa maggiore possono spesso essere intonati strumenti a fiato come il flauto dolce. (it)
  • F-majeur, F grote terts of F-groot (afkorting: F) is een toonsoort met als grondtoon f. (nl)
  • 바장조(-長調)는 바(F) 음을 으뜸음으로 하는 장음계이다. 바, 사, 가, , 다, 라, 마의 음높이를 지닌다. 조표에는 내림표 하나가 있다. 브라우저에서 소리 재생을 지원하지 않습니다. 할 수 있습니다. (ko)
  • ヘ長調(ヘちょうちょう)は、西洋音楽における調のひとつで、ヘ (F) 音を主音とする長調である。調号はフラット1箇所 (B) である。 (ja)
  • Klucz F – jeden z trzech rodzajów kluczy notacji muzycznej, oznaczający położenie dźwięku f oktawy małej. Umieszczony na trzeciej linii nazywa się kluczem barytonowym, na czwartej linii kluczem basowym, na piątej zaś kluczem subbasowym Kształt klucza F pochodzi od stylizowanej litery F. Po licznych zmianach uzyskał on współczesną formę. Obecnie używany jest jako klucz barytonowy, basowy lub kontrabasowy (subbasowy). (pl)
  • Фа мажор (F-dur) — мажорная тональность с тоникой фа. Имеет один бемоль при ключе — си. (ru)
  • F-dur – tonacja muzyczna, oparta na skali durowej, której toniką jest dźwięk f. Zawiera dźwięki: f, g, a, b, c, d, e. Tonacja F-dur zawiera jeden bemol.Gama F dur ma przy kluczu wiolinowym bemol b Pokrewną jej molową tonacją równoległą jest d-moll, jednoimienną molową – f-moll. F-dur to także akord, zbudowany z pierwszego (f), trzeciego (a) i piątego (c) stopnia gamy F-dur. Znane dzieła w tonacji F-dur: * Ludwig van Beethoven - VI Symfonia Pastoralna, VIII Symfonia * Johannes Brahms - III Symfonia * Franz Schubert - Oktet (pl)
  • Fá maior (abreviada no sistema europeu como Fá, e no sistema norte-americano de cifras F) é a tonalidade em que consiste a escala maior de fá, e contém as notas Fá, Sol, Lá, Si bemol, Dó, Ré, Mi e, Fá. Sua armadura contém um bemol, para assim seguir o padrão estrutural do modo maior (que possui cinco intervalos de tons e dois intervalos de semitons entre as notas). Sua tonalidade relativa é ré menor e a tonalidade homônima é fá menor. A reprodução de áudio não é suportada no seu ''browser''. Você pode . (pt)
  • Фа мажор (F major, F-dur) — мажорна тональність, тонікою якої є звук фа. Гама фа мажор містить звуки: фа - соль - ля - сі♭ - до - ре - міF - G - A - B♭ - C - D - E. Паралельна тональність — ре мінор, однойменний мінор — фа мінор. Фа мажор має один бемоль біля ключа (сі-). (uk)
  • F大調是一個基於F音的大調,由F、G、A、B♭、C、D、E和F組成,調號有一個降號。關係小調是d小調,並行小調是f小調。 F大調是英國管、巴塞管的定調,法國號、小號及華格納低音號也有F調。這些移調樂器的F調會寫成C調。 F大調的樂曲有約翰·塞巴斯蒂安·巴赫的《第一布蘭登堡協奏曲》及《第二布蘭登堡協奏曲》。安東尼奧·韋瓦第《四季》中的《秋》。 (zh)
  • Fa major (també FaM en la notació europea, i F en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota fa; així està constituïda per les notes fa, sol, la, si♭, do, re i mi. La seva armadura conté un bemoll, el si bemoll. El seu relatiu menor és la tonalitat de re menor, i la tonalitat homònima és fa menor. De les sis obertures que Francesco Maria Veracini va escriure per al príncep de Dresden, moltes són en Fa major o en Si bemoll major, a causa de les limitacions dels instruments de vent de l'orquestra del príncep. (ca)
  • La clau de fa s'usa per representar l'acompanyament (com la mà esquerra del piano), els sons més greus i, en general, els baixos com el violoncel. Existeix la possibilitat de situar el fa (i per tant també la clau) a la tercera línia del pentagrama, però l'habitual és que se situï a la quarta (per això s'anomena clau de fa en quarta [línia]) i és la segona que s'aprèn en els estudis musicals. El seu símbol és la corrupció d'una F, que és la lletra amb la qual es denominava aquesta nota en el sistema medieval, moment en el qual s'origina aquesta clau. Els dos punts que en formen part són l'evolució dels dos traços horitzontals de la F. Molts manuscrits medievals presenten una F a l'esquerra d'una de les línies. El so que es representa amb una primera línia addicional superior en aquesta cla (ca)
  • F major (or the key of F) is a major scale based on F, with the pitches F, G, A, B♭, C, D, and E. Its key signature has one flat. Its relative minor is D minor and its parallel minor is F minor. The F major scale is: Audio playback is not supported in your browser. You can . (en)
  • A clave de fá, também chamada de androclave ou de clave masculina, é uma das claves musicais existentes. Seu símbolo musical, em forma de um "F" estilizado, é a letra que representava a nota no antigo sistema de notação musical (letras de A a G), sendo que, entre os dois pontos encontra-se a linha na qual se assenta a nota Fá. Geralmente é aplicada na terceira ou quarta linha da pauta musical (contando-se de baixo para cima), todavia, pode ser aplicada nas outras linhas. É utilizada principalmente para instrumentos graves como o baixo, a tuba, o contrabaixo, a parte esquerda do piano, para a voz dos baixos, no passado esta clave era utilizada para o barítono, mas seu uso na música atual é raro. (pt)
rdfs:label
  • فا كبير (ar)
  • F major (en)
  • Clau de fa (ca)
  • Fa major (ca)
  • F-Dur (de)
  • F-Schlüssel (de)
  • Φα μείζονα (el)
  • F-maĵoro (eo)
  • Fa mayor (es)
  • Fa maior (eu)
  • Fa majeur (fr)
  • Fa maggiore (it)
  • Chiave di fa (it)
  • 바장조 (ko)
  • ヘ長調 (ja)
  • F-majeur (nl)
  • Klucz F (pl)
  • F-dur (pl)
  • Fá maior (pt)
  • Clave de fá (pt)
  • Фа мажор (ru)
  • Ключ «фа» (ru)
  • F大調 (zh)
  • Фа мажор (uk)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:dominant of
is dbp:key of
is dbp:parallel of
is dbp:relative of
is dbp:subdominant of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License