An Entity of Type: person, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Ernesto Nicolini (23 February 1834 – 19 January 1898) was a French operatic tenor, particularly associated with the French and Italian repertories. Born Ernest Nicolas in Saint Malo, France, he studied at the Paris Conservatory and made his debut in 1857, at the Opéra-Comique in Halevy's Les mousquetaires de la reine. After further study in Italy, he made his debut at La Scala in Milan in 1859, under the name Ernesto Nicolini, as Alfredo in La traviata, other roles there included Rodrigo in Rossini's Otello, and Elvino in Bellini's La sonnambula.

Property Value
dbo:abstract
  • Ernesto Nicolini (Saint-Malo, Bretanya, 23 de febrer de 1834 - Pau, Occitània, 19 de gener de 1898) fou un tenor operístic francès, particularment associat en el repertori francès i italià. Estudià en el Conservatori de París i debutà en el teatre de l'Òpera Còmica el juliol de 1857, interpretant els , i en debutar la seva fama restà fonamentada en l'admirable veu de tenor fresca i pura del seu cant. De París sortí per a altres ciutats de França, i passà a l'estranger dedicat a l'òpera italiana. Retornà a la seva pàtria i treballà en el Teatre Italià fins al 1870, anant en ocasió de la guerra a Londres, Brussel·les, Viena i Sant Petersburg, on trobà de bell nou la seva antiga companya de la sala Ventador, la cèlebre Adelina Patti, amb la qual més tard es casà, vidu ell i divorciada ella del marquès de Caux. Nicolini no tardà a abandonar l'escena a causa de la seva precària salut, acompanyant des de llavors a la seva esposa en les gires artístiques. (ca)
  • Ernesto Nicolini (23 February 1834 – 19 January 1898) was a French operatic tenor, particularly associated with the French and Italian repertories. Born Ernest Nicolas in Saint Malo, France, he studied at the Paris Conservatory and made his debut in 1857, at the Opéra-Comique in Halevy's Les mousquetaires de la reine. After further study in Italy, he made his debut at La Scala in Milan in 1859, under the name Ernesto Nicolini, as Alfredo in La traviata, other roles there included Rodrigo in Rossini's Otello, and Elvino in Bellini's La sonnambula. On his return to France he sang at the Théâtre-Italien from 1862 until 1869. He made his debut at the Royal Opera House, Covent Garden, in London in 1866, as Edgardo in Lucia di Lammermoor, without great success due to the pronounced vibrato that marred his singing. Five years later he returned to London to sing in Faust and Robert le diable at Drury Lane, and from 1872 appeared every season at the Royal Opera House until 1884; his roles there included Pery in Il Guarany, Radames in Aida, and the title role in Lohengrin. He created the role of Celio at the premiere of Charles Lenepveu's Velléda in 1882. During the season 1874–75, he appeared in St Petersburg and Moscow, opposite the world-famous soprano Adelina Patti, whom he would partner in almost all her appearances thereafter, accompanying her on concert tours of the major western European capitals (Vienna, Milan, Venice, Brussels, Berlin and so on), as well on tours of the United States and South America. While together in Paris in 1886, singing in Faust at the Grand Opéra, the two created something of a scandal by getting married; Patti had divorced her first husband, the Marquis de Caux, shortly before her wedding to Nicolini. Nicolini appeared on stage for the last time at Drury Lane in 1897, as Almaviva in Il barbiere di Siviglia. He died the following year in Pau, France. (en)
  • Ernesto Nicolini (Saint Malo, 23 de febrero de 1834 - Pau, 19 de enero de 1898) fue un tenor francés, particularmente asociado con el repertorio operístico francés e italiano. Nacido Ernest Nicolas, estudió en el conservatorio de París y debutó en 1857 en la Opéra-Comique en de Halevy. Después viajó a Italia, donde, bajo el nombre de Ernesto Nicolini debutó en Florencia, en 1859, con el Alfredo de La traviata.​ Apareció en otros teatros italianos, incluyendo la Scala de Milan con diversos papeles, entre los que destacan el Rodrigo de Otello y Elvino de L'elisir d'amore. De vuelta a Francia, cantó en el de 1862 a 1869, apareciendo también en esos años en el Covent Garden, de Londres y el Teatro Real de Madrid. En 1869 participó en la primera audición de la versión orquestal de la Petite Messe Solennelle, de Rossini, tres meses después de la muerte del autor. En 1871 volvió a Londres con Faust y Robert le diable. Desde 1872 hasta 1884 se presentó todas las temporadas en Londres. Sus papeles más aclamados en esa ciudad incluyeron el Peri de Il Guarany, Radamés en Aida y el papel titular de Lohengrin.​ En la temporada 1874-75 realizó una gira por Moscú y San Petersburgo acompañando a Adelina Patti, de la que se convirtió en pareja artística habitual, apareciendo después en diversas capitales europeas (Viena, Bruselas, Berlín, Milán y Venecia). Con el tiempo, terminaron también convirtiéndose en amantes. En 1886, Patti consiguió el divorcio de su marido, el Marqués de Caux, y se casó con Nicolini, en su castillo de Swansea (Gales). Poco después, coincidiendo con unas representaciones de Faust en París, ambos provocaron un sonado escándalo, al representar en escena de forma muy realista el amor entre Faust y Margarita.​ En 1897 cantó por última vez el Almaviva de El barbero de Sevilla en el Teatro Drury Lane de Londres. Falleció en Francia al año siguiente. Su voz tenía un amplio vibrato, pero su buena presencia escénica, y su intensidad como actor fueron muy apreciadas en papeles dramáticos.​ (es)
  • Ernesto Nicolini, pseudonimo di Ernest Nicolas (Tours, 23 febbraio 1834 – Pau, 18 gennaio 1898), è stato un tenore francese, il più importante del suo tempo. (it)
  • Ernesto Nicolini (ur. 23 lutego 1834 Saint-Malo, zm. 19 stycznia 1898 Pau) – francuski śpiewak operowy, tenor, specjalizujący się w interpretacji kompozytorów włoskich i francuskich. Studiował w Konserwatorium Paryskim. Zadebiutował w 1857 w paryskiej Opéra-Comique. Kontynuował studia we Włoszech, po których występował m.in.: w La Scali w Mediolanie, w Comédie-Italienne, w Royal Opera House, w Petersburgu i Moskwie, Wiedniu, Wenecji, Brukseli, Berlinie; odbył również trasę koncertową po Stanach Zjednoczonych i Ameryce Południowej. Był partnerem scenicznym i życiowym sopranistki Adeliny Patti. Po raz ostatni wystąpił w Theatre Royal przy Drury Lane w 1897. (pl)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 18231969 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 2846 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1059981215 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Ernesto Nicolini, pseudonimo di Ernest Nicolas (Tours, 23 febbraio 1834 – Pau, 18 gennaio 1898), è stato un tenore francese, il più importante del suo tempo. (it)
  • Ernesto Nicolini (Saint-Malo, Bretanya, 23 de febrer de 1834 - Pau, Occitània, 19 de gener de 1898) fou un tenor operístic francès, particularment associat en el repertori francès i italià. Estudià en el Conservatori de París i debutà en el teatre de l'Òpera Còmica el juliol de 1857, interpretant els , i en debutar la seva fama restà fonamentada en l'admirable veu de tenor fresca i pura del seu cant. De París sortí per a altres ciutats de França, i passà a l'estranger dedicat a l'òpera italiana. Retornà a la seva pàtria i treballà en el Teatre Italià fins al 1870, anant en ocasió de la guerra a Londres, Brussel·les, Viena i Sant Petersburg, on trobà de bell nou la seva antiga companya de la sala Ventador, la cèlebre Adelina Patti, amb la qual més tard es casà, vidu ell i divorciada ella de (ca)
  • Ernesto Nicolini (23 February 1834 – 19 January 1898) was a French operatic tenor, particularly associated with the French and Italian repertories. Born Ernest Nicolas in Saint Malo, France, he studied at the Paris Conservatory and made his debut in 1857, at the Opéra-Comique in Halevy's Les mousquetaires de la reine. After further study in Italy, he made his debut at La Scala in Milan in 1859, under the name Ernesto Nicolini, as Alfredo in La traviata, other roles there included Rodrigo in Rossini's Otello, and Elvino in Bellini's La sonnambula. (en)
  • Ernesto Nicolini (Saint Malo, 23 de febrero de 1834 - Pau, 19 de enero de 1898) fue un tenor francés, particularmente asociado con el repertorio operístico francés e italiano. Nacido Ernest Nicolas, estudió en el conservatorio de París y debutó en 1857 en la Opéra-Comique en de Halevy. Después viajó a Italia, donde, bajo el nombre de Ernesto Nicolini debutó en Florencia, en 1859, con el Alfredo de La traviata.​ Apareció en otros teatros italianos, incluyendo la Scala de Milan con diversos papeles, entre los que destacan el Rodrigo de Otello y Elvino de L'elisir d'amore. De vuelta a Francia, cantó en el de 1862 a 1869, apareciendo también en esos años en el Covent Garden, de Londres y el Teatro Real de Madrid. En 1869 participó en la primera audición de la versión orquestal de la Petite M (es)
  • Ernesto Nicolini (ur. 23 lutego 1834 Saint-Malo, zm. 19 stycznia 1898 Pau) – francuski śpiewak operowy, tenor, specjalizujący się w interpretacji kompozytorów włoskich i francuskich. Studiował w Konserwatorium Paryskim. Zadebiutował w 1857 w paryskiej Opéra-Comique. Kontynuował studia we Włoszech, po których występował m.in.: w La Scali w Mediolanie, w Comédie-Italienne, w Royal Opera House, w Petersburgu i Moskwie, Wiedniu, Wenecji, Brukseli, Berlinie; odbył również trasę koncertową po Stanach Zjednoczonych i Ameryce Południowej. Był partnerem scenicznym i życiowym sopranistki Adeliny Patti. (pl)
rdfs:label
  • Ernesto Nicolini (ca)
  • Ernesto Nicolini (es)
  • Ernesto Nicolini (en)
  • Ernesto Nicolini (it)
  • Ernesto Nicolini (pl)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:spouse of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:spouse of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License