| dbo:abstract
|
- Eduard II, nascut a Caernarvon (País de Gal·les) el 25 d'abril del 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre del 1327, fou rei d'Anglaterra des del 1307 fins al 1327. La seva política d'ignorar la noblesa en favor de favorits sense llinatge li va fer guanyar molts opositors, i acabà portant a la seva deposició, empresonament i assassinat. (ca)
- Eduard II. (anglicky Edward II řečený Edward of Caernarfon, francouzsky Édouard II d'Angleterre, 25. dubna 1284 Caernarfon – 21. září 1327) byl král Anglie od roku 1307 až do ledna 1327, kdy byl sesazen. Jeho sklon ignorovat vlastní aristokracii a upřednostňování svých oblíbenců vedl k neustálým politickým nepokojům a nakonec k jeho sesazení. Předpokládá se, že byl ve vězení zavražděn. S jeho jménem je spojeno založení univerzit v Oxfordu a Cambridge. (cs)
- إدوارد الثاني (Edward II) (عاش 1284-1327 م) هو ملك إنكلترا (1307-1327 م)، وابن الملك السابق إدوارد الأول. استعادت اسكتلندا استقلالها أثناء عهده. كان أول من حمل لقب أمير ويلز (أثناء حكم والده). كانت طباعه ومؤهلاته تتناقض مع خصال والده، المحارب المتمرس، لم يكن إدوارد الثاني في مستوى المسؤولية، وتسبب في مواجهات مع النبلاء الإنكليز، أسفرت على اندلاع حرب أهلية. قام عام 1314 م، وعلى الرغم من عدم جاهزيته للقتال، بغزو اسكتلندا، فتلقى هزيمة قاسية على يد روبرت بروس في معركة بانيكبرن (Bannockburn). عام 1326 م قامت زوجته إيزابيلا من فرنسا بخيانته مع عشيقها اللورد روجر مورتيمر (Roger de Mortimer)، دبر الاثنان خطة لغزو البلاد -كان الملك عاجزا وضعيفا-، قاما بعدها بخلعه من العرش ونُصب ابنه إدوارد الثالث مكانه، ليقتل الملك بعدها غِيلة في قصر بركلي، غلوسترشير (Gloucestershire). (ar)
- Ο Εδουάρδος Β΄ της Αγγλίας (Edward II of England, 25 Απριλίου 1284 - 21 Σεπτεμβρίου 1327) από τον Οίκο του Ανζού ήταν βασιλιάς της Αγγλίας και δούκας της Ακουιτανίας (1307-1327) ήταν τέταρτος γιος και διάδοχος του Εδουάρδου Α΄ της Αγγλίας και της Ελεονώρας της Καστίλης. Ο Εδουάρδος Β΄ ήταν ο πρώτος Άγγλος μονάρχης που ίδρυσε κολέγια, και ίδρυσε το Πανεπιστήμιο της Οξφόρδης και το Πανεπιστήμιο του Κέμπριτζ.Έγινε διάδοχος του αγγλικού θρόνου μετά το θάνατο του μεγαλύτερου αδελφού του Αλφόνσου του Τσέστερ, και μεγάλωσε στην αυλή ενός δεσποτικού και αυταρχικού πατέρα, που προσέλαβε για φίλο του γιου του τον ευγενή από τη Γασκώνη Πηρς Γκάβεστον (1298). Σύντομα συνδέθηκαν τόσο στενά που διαδόθηκε η φήμη ότι υπήρχε μεταξύ τους ομοφυλοφιλική σχέση, και ότι ο νεαρός Εδουάρδος ήταν έτοιμος να του παραχωρήσει βασιλικούς τίτλους. Εξοργισμένος ο ηλικιωμένος βασιλιάς έδιωξε τον Γκάβεστον από την Αυλή, παρά τις αντιρρήσεις του γιου του, που όταν έγινε βασιλιάς τον επανέφερε (1307). (el)
- Eduardo la 2-a (n. la 25-an de aprilo 1284, m. septembron aŭ oktobron 1327) estis reĝo de Anglio de 1307 ĝis 1327. (eo)
- Eduard II. (englisch Edward II, auch Edward II of Carnarvon; * 25. April 1284 in Caernarvon, Wales; † 21. September 1327 in Berkeley Castle, Gloucestershire) war ein König von England, Lord von Irland und Herzog von Aquitanien. Er trug als erster Thronfolger den Titel eines Prince of Wales und war der erste englische Monarch seit der normannischen Eroberung 1066, der abgesetzt wurde. (de)
- Edward II (25 April 1284 – 21 September 1327), also called Edward of Caernarfon, was King of England and Lord of Ireland from 1307 until he was deposed in January 1327. The fourth son of Edward I, Edward became the heir apparent to the throne following the death of his elder brother Alphonso. Beginning in 1300, Edward accompanied his father on invasions of Scotland. In 1306, he was knighted in a grand ceremony at Westminster Abbey. Following his father's death, Edward succeeded to the throne in 1307. He married Isabella, the daughter of the powerful King Philip IV of France, in 1308, as part of a long-running effort to resolve tensions between the English and French crowns. Edward had a close and controversial relationship with Piers Gaveston, who had joined his household in 1300. The precise nature of their relationship is uncertain; they may have been friends, lovers, or sworn brothers. Edward's relationship with Gaveston inspired Christopher Marlowe's 1592 play Edward II, along with other plays, films, novels and media. Gaveston's power as Edward's favourite provoked discontent among both the French royal family and the barons, and Edward was forced to exile him. On Gaveston's return, the barons pressured the king into agreeing to wide-ranging reforms, called the Ordinances of 1311. The newly empowered barons banished Gaveston, to which Edward responded by revoking the reforms and recalling his favourite. Led by Edward's cousin Thomas, 2nd Earl of Lancaster, a group of the barons seized and executed Gaveston in 1312, beginning several years of armed confrontation. English forces were pushed back in Scotland, where Edward was decisively defeated by Robert the Bruce at the Battle of Bannockburn in 1314. Widespread famine followed, and criticism of the king's reign mounted. The Despenser family, in particular Hugh Despenser the Younger, became close friends and advisers to Edward, but Lancaster and many of the barons seized the Despensers' lands in 1321, and forced the king to exile them. In response, Edward led a short military campaign, capturing Lancaster at the Battle of Boroughbridge and executing him. Edward and the Despensers strengthened their grip on power, formally revoking the 1311 reforms, executing their enemies and confiscating estates. Unable to make progress in Scotland, Edward finally signed a truce with Bruce. Opposition to the regime grew, and when Isabella was sent to France to negotiate a peace treaty in 1325, she turned against Edward and refused to return. Instead, she allied herself with the exiled Roger Mortimer, and invaded England with a small army in 1326. Edward's regime collapsed and he fled to Wales, where he was captured in November. The king was forced to relinquish his crown in January 1327 in favour of his 14-year-old son, Edward III, and he died in Berkeley Castle on 21 September, probably murdered on the orders of the new regime. Edward's contemporaries criticised his performance as king, noting his failures in Scotland and the oppressive regime of his later years, although 19th-century academics later argued that the growth of parliamentary institutions during his reign was a positive development for England over the longer term. (en)
- Eduardo II.a Ingalaterrakoa (Caernarfongo gaztelua, Gwynedd, Gales, 1284ko apirilaren 25a – , Gloucestershire, Ingalaterra, 1327ko irailaren 21a), Eduardo Caernarfongoa (ingelesez: Edward of Caernarfon) ere deitua, Ingalaterrako erregea izan zen 1307 eta 1327 bitartean. (eu)
- Édouard II, né le 25 avril 1284 au château de Caernarfon et mort le 21 septembre 1327 au château de Berkeley, aussi appelé Édouard de Carnarvon avant son avènement au trône, est roi d'Angleterre et seigneur d'Irlande du 7 juillet 1307 jusqu'à sa déposition le 25 janvier 1327. Quatrième fils du roi Édouard Ier, Édouard devient l'héritier apparent du trône après la mort de son frère aîné Alphonse, qui survient peu après sa naissance. À partir de 1300, il accompagne son père dans ses campagnes d'Écosse, et en 1306, il est adoubé au cours d'une grande cérémonie tenue à l'abbaye de Westminster. Édouard II accède au trône en 1307, à la mort de son père. L'année suivante, il épouse Isabelle de France, la fille du puissant roi de France Philippe IV le Bel, afin de résorber les tensions fréquentes entre les couronnes d'Angleterre et de France concernant le duché d'Aquitaine. Édouard entretient une relation privilégiée et controversée avec Pierre Gaveston, qui rejoint sa suite en 1300. On ignore la nature précise de leur relation et s'ils ont été amis, amants ou encore frères de sang. L'arrogance et les pouvoirs de Gaveston en tant que favori royal déplaisent aux barons d'Angleterre ainsi qu'à la France et Édouard est contraint de l'exiler. À son retour, les barons forcent le roi à accepter des réformes sur les prérogatives royales, connues sous le nom d'Ordonnances de 1311. Les barons, devenus désormais suffisamment puissants, bannissent une nouvelle fois Gaveston. Édouard répond à ces défiances en révoquant les réformes et en rappelant son favori. Conduit par le cousin d'Édouard, Thomas de Lancastre, un groupe de barons s'empare alors de Gaveston et le fait exécuter en 1312, commençant ainsi plusieurs années de confrontation avec le souverain. Par la suite, les forces anglaises sont repoussées d'Écosse par Robert Bruce après une défaite retentissante à Bannockburn en 1314 et une grande famine apparaît : le mécontentement envers Édouard II croît pendant les années qui suivent. Face à ces échecs, le roi doit céder quelque temps une partie de son pouvoir à l'opposition baronniale. La famille Despenser, en particulier Hugues le Despenser « le Jeune », devient proche d'Édouard, mais en 1321, Lancastre et ses alliés s'emparent des terres des Despenser et contraignent le roi à les exiler. En réponse, Édouard II conduit une campagne militaire éclair, à l'issue de laquelle il fait capturer puis exécuter Lancastre. Le roi et les Despenser renforcent leur mainmise sur le pouvoir, en révoquant formellement les réformes de 1311, en faisant exécuter leurs ennemis politiques et en leur confisquant leurs possessions. Incapable de reprendre l'avantage en Écosse et afin de mettre fin aux raids incessants dans le Nord de son royaume, Édouard doit signer une trêve avec Robert Bruce. Pour autant, l'opposition au régime ne cesse de croître, et quand Isabelle est envoyée en 1325 négocier un traité de paix avec la France, elle se retourne contre son époux et refuse de revenir en Angleterre. Isabelle s'allie avec le baron exilé Roger Mortimer, rassemble l'opposition à son époux et conduit une invasion de l'Angleterre avec une petite armée à l'automne 1326. Le régime d'Édouard II et des Despenser s'effondre immédiatement et le roi doit s'enfuir en Galles, où il est finalement capturé. Édouard est ensuite contraint de renoncer à la couronne en janvier 1327 en faveur de son fils aîné, Édouard III, et meurt le 21 septembre suivant au château de Berkeley, peut-être assassiné sur ordre du nouveau régime. La relation d'Édouard II avec Pierre Gaveston inspire en 1592 au dramaturge Christopher Marlowe la pièce Édouard II, ainsi que d'autres pièces ou films. Beaucoup se sont concentrés sur la possible relation sexuelle entre les deux hommes. Les contemporains d'Édouard II ont critiqué son exercice de l'autorité royale, notant ses échecs en Écosse et le régime oppressif qu'il établit à la fin de son règne, bien que les académiciens du XIXe siècle aient affirmé que la montée en puissance du Parlement qui a lieu sous son règne a par la suite eu des conséquences satisfaisantes pour l'Angleterre sur le long terme. Les spécialistes débattent toujours au XXIe siècle sur le fait qu'Édouard II ait été ou non un roi indifférent et incompétent, ou simplement un souverain réticent et finalement inefficace. Plus positivement, Édouard s'est intéressé de son vivant aux universités d'Oxford et de Cambridge. (fr)
- Eduardo II (en inglés moderno, Edward II) o Eduardo de Carnarvon (25 de abril de 1284 - 21 de septiembre de 1327) fue rey de Inglaterra desde 1307 hasta su deposición en enero de 1327. Fue el último hijo varón y el último en nacimiento de Eduardo I, se convirtió en heredero del trono inglés después de la muerte de su hermano mayor Alfonso. A partir de 1300, acompañó a su padre en campañas para pacificar Escocia y, en 1306, fue nombrado caballero en una gran ceremonia en la abadía de Westminster. Sucedió a su padre en el trono en 1307. En 1308, se casó con Isabel de Francia, hija del poderoso rey Felipe IV, como parte de un esfuerzo de gran alcance para resolver las tensiones entre las Coronas inglesa y francesa. Tuvo una relación cercana y controvertida con Piers Gaveston, quien se había unido a su casa en 1300. La naturaleza precisa de la relación de Eduardo y Gaveston es incierta; pudieron haber sido amigos, amantes o hermanos juramentados. La arrogancia y el poder de Gaveston como favorito de Eduardo provocaron el descontento entre los barones y la familia real francesa; el rey inglés se vio forzado a exiliarlo. Tras el regreso de Gaveston, los barones presionaron a Eduardo para que aceptara amplias reformas llamadas Ordenanzas de 1311. Los nuevos barones empoderados desterraron a Gaveston, a lo que el rey inglés respondió revocando las reformas y trayendo de vuelta a su favorito. Liderados por el primo de Eduardo, el conde de Lancaster, un grupo de barones capturó y ejecutó a Gaveston en 1312, lo que provocó varios años de confrontación armada. Las tropas inglesas retrocedieron en Escocia, donde Eduardo fue derrotado decisivamente por Roberto I Bruce en la batalla de Bannockburn en 1314. Siguió una hambruna generalizada y crecieron las críticas al reinado de Eduardo. Miembros de la familia Despenser, en particular Hugh «el Joven», se hicieron amigos íntimos y consejeros de Eduardo, pero en 1321 Lancaster y muchos de los barones se apoderaron de las tierras de los Despenser y obligaron al rey inglés a exiliarlos. En respuesta, Eduardo dirigió una corta campaña militar, en la que capturó y ejecutó a Lancaster. Eduardo y los Despenser fortalecieron su control sobre el poder y revocaron formalmente las reformas de 1311, ejecutaron a sus enemigos y confiscaron propiedades. Incapaz de progresar en Escocia, Eduardo finalmente firmó una tregua con Roberto I. La oposición al régimen creció; cuando Isabel fue enviada a Francia, para negociar un tratado de paz en 1325, se volvió contra Eduardo y rehusó regresar. Isabel se alió con el exiliado Roger Mortimer e invadió Inglaterra con un pequeño ejército en 1326. Eduardo fue derrotado y huyó a Gales, donde fue capturado en noviembre. Fue forzado a abdicar en enero de 1327 en favor de su hijo de catorce años, Eduardo III, y murió en el el 21 de septiembre, probablemente asesinado por orden del nuevo régimen. La relación de Eduardo con Gaveston inspiró la pieza teatral de 1592 de Christopher Marlowe, Eduardo II, junto con otras obras de teatro, películas, novelas, etc. Muchos de estos se han centrado en la posible relación sexual entre ambos hombres. Los contemporáneos de Eduardo criticaron su actuación como rey y señalaron sus fracasos en Escocia y el régimen opresivo de sus últimos años, aunque los académicos del siglo XIX argumentaron posteriormente que el crecimiento de las instituciones parlamentarias durante su reinado fue un acontecimiento positivo para Inglaterra a largo plazo. El debate ha continuado en el siglo XXI en cuanto a si él era un rey perezoso e incompetente o simplemente un gobernante renuente y finalmente fracasado. (es)
- Bhí Éadbhard II (25 Aibreán 1284 – 21 Meán Fómhair 1327), ina rí ar Shasana ó 1307 go dtí gur athríodh é i Mí Eanáir 1327. Tháinig sé i gcomharbacht ar a athair, Éadbhard I. Tharraing sé achrann go minic, mar nach mbíodh sé ag tabhairt airde ar mhianta agus ar thoil na n-uaisle agus dúnmharaíodh é ar deireadh. Tháinig a mhac, Éadbhard III, i gcomharbacht air. (ga)
- Edward II dari Inggris alias Edward dari Caernarfon (lahir: 25 April 1284, wafat: 21 September 1327) adalah Raja Inggris sejak tahun 1307 sampai dimakzulkan pada bulan Januari 1327. Edward adalah putra keempat Raja Edward I. Ia menjadi putra mahkota sepeninggal abangnya, . Edward mulai menyertai ayahnya dalam aksi-aksi militer Inggris di Skotlandia sejak tahun 1300, dilantik menjadi kesatria dalam upacara meriah di Biara Westminster pada tahun 1306, dan naik takhta sepeninggal ayahnya pada tahun 1307. Pada tahun 1308, ia mempersunting Putri Isabelle, anak Raja Philippe IV, penguasa Prancis yang adidaya, sebagai salah satu langkah dalam ikhtiar jangka panjangnya untuk merukunkan Inggris dan Prancis. Edward menjalin hubungan akrab sekaligus kontroversial dengan , yang bergabung menjadi warga rumah tangganya pada tahun 1300. Hakikat hubungan Edward dan Piers tidak diketahui secara jelas, mungkin saja hubungan persahabatan, hubungan asmara, maupun hubungan saudara angkat. Keakraban Edward dan Piers mengilhami sandiwara yang dikarang oleh Christopher Marlowe pada tahun 1592, maupun sandiwara-sandiwara lain, film-film, novel-novel, dan media. Banyak di antaranya yang menonjolkan kemungkinan hubungan asmara sesama jenis antara Edward dan Piers. Sepak terjang Piers selaku anak emas raja menyulut rasa tidak puas di kalangan para baron Inggris maupun keluarga Kerajaan Prancis, sehingga Edward didesak untuk menghukum buang Piers. Sekembalinya Piers dari pembuangan, para baron Inggris mendesak Edward untuk mengesahkan undang-undang pembaharuan dalam berbagai bidang, yang disebut . Dengan kekuasaan yang baru mereka peroleh berkat pengesahan undang-undang ini, para baron mengusir Piers dari istana. Edward menanggapi pengusiran Piers dengan membatalkan Ordinansi 1311 dan memanggil pulang anak emasnya. Di bawah pimpinan , saudara sepupu Edward, sekelompok baron menangkap dan mengeksekusi mati Piers pada tahun 1312. Tindakan ini memicu konfrontasi bersenjata yang berlangsung selama beberapa tahun. Bala tentara Inggris dipukul mundur di Skotlandia, dan Edward dikalahkan secara telak oleh Raibeart Bruis dalam Pertempuran Bannockburn pada tahun 1314. Bencana kelaparan, yang timbul menyusul kekalahan Inggris di Skotlandia, membuat rakyat Inggris kian geram pada rajanya. Keluarga Despenser, teristimewa , menjadi sahabat sekaligus penasihat Edward, tetapi Earl Lancaster beserta sejumlah besar baron Inggris bergerak merampas lahan-lahan keluarga Despenser pada tahun 1321, dan mendesak Edward untuk menghukum buang mereka. Edward malah melancarkan dan dalam waktu singkat berhasil membekuk serta mengeksekusi mati Earl Lancaster. Edward dan keluarga Despenser kian mengeratkan cengkeraman mereka pada kekuasaan, membatalkan Ordinansi 1311 secara resmi, dan mengeksekusi mati sekaligus menyita lahan seteru-seteru mereka. Karena tidak mampu berbuat banyak di Skotlandia, Edward akhirnya menandatangani kesepakatan damai dengan Raibeart Bruis. Penentangan terhadap pemerintahan Edward bertambah sengit. Manakala diutus ke Prancis guna merundingkan pada tahun 1325, Permaisuri Isabelle malah mengkhianati Edward dan menolak pulang ke Inggris. Isabelle menjalin persekutuan dengan yang tengah menjalani hukuman buang, dan menginvasi Inggris dengan sebala kecil tentara pada tahun 1326. Rezimnya tumbang, dan Edward melarikan diri ke Wales, tempat ia tertangkap pada bulan November. Edward dipaksa menyerahkan jabatan raja pada bulan Januari 1327 kepada Edward III, putranya yang baru berumur 14 tahun. Edward II, menghembuskan nafas terakhir di pada tanggal 21 September, mungkin sekali ia tewas dibunuh atas perintah rezim baru. Orang-orang sezamannya mencela Edward II sebagai raja yang tidak cakap dengan menonjolkan kegagalannya di Skotlandia dan penindasan yang dilakukan rezimnya pada tahun-tahun menjelang pemakzulan, tetapi para akademisi abad ke-19 justru berpendapat bahwa pelembagaan Parlemen yang terjadi pada masa pemerintahannya adalah salah satu perkembangan yang positif bagi Inggris dalam jangka panjang. Perdebatan seputar kegagalan-kegagalan Edward sebagaimana yang disangkakan orang masih berlanjut sampai dengan abad ke-21. (in)
- Edoardo II Plantageneto, noto anche come "il Predecessore" (in inglese Edward II; Caernarfon, 25 aprile 1284 – Berkeley, 21 settembre 1327), è stato re d'Inghilterra dal 1307 fino alla sua deposizione nel gennaio del 1327. (it)
- ( 영화에 대해서는 에드워드 2세 (영화) 문서를 참고하십시오.) 에드워드 2세(Edward II, 1284년 4월 25일 ~ 1327년 9월 21일, 재위 1307년 7월 7일 ~ 1327년 1월 25일)는 플랜태저넷 왕가의 잉글랜드 제6대 왕으로, 에드워드 1세의 4남이다. 먼저 태어난 3명의 왕자(존, 헨리, 알폰소)가 모두 사망하자 왕세자가 되었다. 웨일즈의 카나번 성에서 태어났으며 부왕 에드워드 1세는 1301년에 아들을 '웨일스 공작'에 봉하였다. 이후 잉글랜드 왕국에서는 왕세자를 웨일스 공작으로 봉하는 것이 전통으로 자리잡게 되었다. 측근 개버스턴을 편애하여 국정이 혼탁해졌고 왕비 이사벨이 일으킨 쿠데타로 폐위되었다. (ko)
- Eduard II van Carnarvon (Engels: Edward, Caernarfon (Wales), 25 april 1284 – (Gloucestershire), 21 september 1327) was koning van Engeland van 1307 tot 1327. Hij was de vierde zoon van Eduard I en Eleonora van Castilië. Hij werd troonopvolger ten gevolge van het overlijden van zijn oudere broers. Hij was de eerste Engelse kroonprins die de titel prins van Wales kreeg. Eduard zou huwen met Filippa van Vlaanderen, de dochter van Gwijde van Dampierre, de graaf van Vlaanderen die steun zocht bij de Engelsen tegen zijn leenheer, de Franse koning Filips IV. Dat kwamen Gwijde en Eduards vader in 1294 te Lier overeen. De Franse koning verhinderde dit huwelijk door Gwijde en zijn dochter naar Frankrijk uit te nodigen en ze dan beiden gevangen te zetten. Gwijde werd na bemiddeling van onder meer paus Bonifatius VIII vrijgelaten in 1295, terwijl zijn dochter Filippa in het Louvre opgesloten bleef en er overleed in 1306. In 1308 trouwde Eduard met Isabella, de dochter van de Franse koning Filips IV. Het huwelijk zou geen succes worden. Eduard verwaarloosde zijn vrouw en er gingen geruchten dat hij homoseksueel zou zijn, aangezien hij het gezelschap van mannen prefereerde, waaronder de Franse edelman Piers Gaveston, Roger d'Amory en Hugh le Despenser. Niettemin kwamen uit het huwelijk met Isabella vier kinderen voort: twee zoons,
* Eduard en
* Jan, en twee dochters,
* Eleonora en
* Johanna, die de vrouw zou worden van David II van Schotland. Eduard was geen sterk bestuurder en had een voorliefde voor vermaak. De strijd met de Schotten die zijn vader had ingezet, liet hij versloffen. Door zijn kennelijke gebrek aan zelfvertrouwen liet hij het bestuur liever aan anderen over. Al tijdens het koningschap van zijn vader stond hij onder invloed van Gaveston, die - onder druk van de adel - door de koning werd verbannen. Na de dood van Eduard I haalde hij zijn vriend Gaveston echter terug en maakte hem graaf van Cornwall. Gaveston trad ook op als regent als Eduard in het buitenland was. De baronnen protesteerden hiertegen en het lukte hen uiteindelijk Gaveston opnieuw te verdrijven en in 1312 werd hij vermoord. Eduard werd vervolgens gedwongen toezicht op het bestuur toe te staan via een regeringsraad van 21 baronnen, de "Lords Ordainers". Tijdens het geruzie met de baronnen wist Robert I van Schotland (the Bruce) Schotland grotendeels te heroveren. Dit ging ook Eduard te ver. In juni 1314 trok hij met een groot leger naar het noorden, maar werd verpletterend verslagen in de slag om Bannockburn, waarna Robert wraak nam op de daden van Eduard en zijn vader door het noorden van Engeland te verwoesten. Daarna liet Eduard het bestuur opnieuw over aan zijn gunsteling Hugh Despenser. Ook dit was reden voor de baronnen om in opstand te komen. Ook Despenser en zijn familie werden verbannen. In 1322 haalde hij de familie echter terug uit ballingschap en ging de strijd aan met de baronnen. De jaren daarop werd Engeland in feite geregeerd door de Despensers. In 1325 kwam ook de koningin in actie. Na een kort verblijf in Frankrijk wilde zij niet terugkeren als haar man de Despensers aan de macht zou laten. Samen met haar zoon en een van de verbannen baronnen, Roger Mortimer, keerde zij terug, vastbesloten de Despensers te verdrijven. Eduards volgelingen verlieten hem en hij vluchtte naar het westen. Zijn vrouw volgde hem en liet Hugh le Despenser en diens zoon ter dood brengen. In november werd Eduard gevangengenomen. In januari 1327 werd hij op beschuldiging van incompetentie en allerlei wangedrag gedwongen af te treden ten gunste van zijn 14-jarige zoon Eduard III, waarbij de feitelijke macht werd uitgeoefend door zijn vrouw Isabella en haar geliefde Roger Mortimer. Eduard II stierf hetzelfde jaar in Berkeley Castle. Het is niet zeker of hij is vermoord door het nieuwe regime, dan wel of hij een natuurlijke dood stierf, versneld door zijn gevangenschap. Mortimer en Isabella hebben weinig plezier beleefd aan hun machtsgreep; toen Eduard III in 1330 meerderjarig werd, liet hij Mortimer als verrader terechtstellen; zijn moeder rangeerde hij op een nette manier uit; zij overleed in Hertford in 1358. De Engelse toneelschrijver Christopher Marlowe wijdde een toneelstuk aan Eduard II. (nl)
- エドワード2世（Edward II, 1284年4月25日 - 1327年9月21日）は、プランタジネット朝のイングランド王（在位：1307年7月7日 - 1327年1月20日）。 エドワード1世の子。1307年に父王の崩御で即位。ギャヴィストンやディスペンサー父子などの寵臣に政治を主導させ、諸侯や議会との対立を深めた。1326年に王妃イザベラが起こしたクーデタで幽閉の身となり、その翌年には議会から廃位されたうえ、王妃の密命で殺害された。 (ja)
- Edward II (zwany też Edwardem z Caernarvon, ur. 25 kwietnia 1284 w Caernarfon, zm. 21 września 1327 w Berkeley) – król Anglii od 1307 do abdykacji w 1327, czwarty syn Edwarda I i jego żony, Eleonory kastylijskiej, córki króla Kastylii Ferdynanda III Świętego. 7 lutego 1301 uzyskał tytuł księcia Walii, jako pierwszy angielski książę. (pl)
- Edvard II (engelska: Edward II) Edward of Caernarvon, född 25 april 1284, död 21 september 1327 (mördad), kung av England 7 juli 1307–24 januari 1327, då han avsattes. Han hörde till ätten Plantagenet, han var son till Edvard I av England och Eleanora av Kastilien. Han är främst ihågkommen för det brutala sätt på vilket han mördades, något som var kopplat till hans förmodade homosexualitet. (sv)
- Eduardo II (25 de abril de 1284 – 21 de setembro de 1327), também chamado de Eduardo de Caernarfon, foi o Rei da Inglaterra de 1307 até sua abdicação forçada em 1327. Era o quarto filho homem do rei Eduardo I e sua primeira esposa Leonor de Castela, se transformando no herdeiro do trono após a morte de seu irmão Afonso, Conde de Chester. A partir de 1300, Eduardo acompanhou o pai em campanhas para pacificar a Escócia, sendo feito cavaleiro em 1306 durante uma grande cerimônia realizada na Abadia de Westminster. Ele ascendeu ao trono no ano seguinte e se casou em 1308 com Isabel da França, filha do poderoso rei Filipe IV, como parte de um grande esforço para resolver as tensões entre as coroas inglesa e francesa. Eduardo tinha uma relação próxima e controversa com Piers Gaveston, Conde da Cornualha, que se juntou a sua criadagem em 1300. A exata natureza da relação dos dois é incerta; eles podem ter sido bons amigos, amantes ou irmãos de sangue. A arrogância de Gaveston e seu poder como favorito do rei provocaram descontentamento entre os barões ingleses e a família real francesa, com Eduardo sendo forçado a exilá-lo. O rei foi pressionado a concordar com grandes reformas chamadas Ordenanças de 1311 no retorno de Gaveston. O conde foi banido pelos barões e Eduardo respondeu revogando as reformas e chamando seu favorito de volta. Liderados por Tomás, 2º Conde de Lencastre e primo do rei, um grupo de barões capturou e executou Gaveston em 1312, iniciando vários anos de confrontos armados. Ao mesmo tempo as forças inglesas foram repelidas da Escócia, onde Eduardo foi derrotado em 1314 por Roberto de Bruce na Batalha de Bannockburn. Os membros da família Despenser, particularmente Hugo Despenser, o Jovem, transformaram-se em grandes conselheiros e amigos próximos de Eduardo, porém Lencastre e muitos dos barões tomaram as terras dos Despenser em 1321 e forçaram o rei a exilá-los. Em resposta, Eduardo liderou uma pequena campanha militar que capturou e executou o primo. O monarca e os Despenser aumentaram seu controle do poder, revogando as reformas de 1311, executando inimigos e confiscando propriedades. O rei foi incapaz de progredir na Escócia e acabou por fazer as pazes com Roberto. A oposição contra o reinado cresceu, com Isabel se virando contra Eduardo em 1325 depois de ter sido enviada a França originalmente para negociar um tratado. Ela se aliou com Rogério Mortimer e invadiu a Inglaterra com um pequeno exército em 1326. O governo de Eduardo ruiu e ele fugiu para Gales, sendo capturado em novembro. Ele foi forçado a abdicar da coroa em janeiro de 1327 em favor de seu filho, Eduardo III, morrendo no Castelo de Berkeley em 21 de setembro, provavelmente assassinado por ordens do novo regime. Sua relação com Gaveston inspirou a peça Eduardo II, escrita em 1592 por Christopher Marlowe, junto com várias outras peças, livros, filmes e romances. Muitas dessas obras se focaram no aspecto da possível relação homossexual entre os dois homens. Seus contemporâneos muito criticaram as atitudes de Eduardo como rei, salientando as derrotas na Escócia e o regime opressor de seus últimos anos, apesar de historiadores do século XIX argumentarem que o crescimento das instituições parlamentares durante seu reinado foram um desenvolvimento positivo a longo prazo para a Inglaterra. O debate continuou no século XXI sobre se ele era um rei incompetente e relaxado, ou um governante relutante e, por fim, mal sucedido. (pt)
- Едуард II (англ. Edward ІІ; 25 квітня 1284 — 21 вересня 1327) — король Англії з династії Плантагенетів, правління якого тривало з 1307 по 1327 рік. (uk)
- 愛德華二世（英語：Edward II，1284年4月25日－1327年9月21日），英格蘭國王（1307年－1327年在位），金雀花王朝成员。他的一生皆为其宠信的弄臣和叛乱的贵族所主宰，以致最后悲惨地死去。葬于格洛斯特座堂。 (zh)
- Эдуа́рд II, называемый также Эдуардом Карнарвонским по месту его рождения (англ. Edward II; 25 апреля 1284 — 21 сентября 1327) — король Англии в 1307—1327 годах из династии Плантагенетов, сын и преемник Эдуарда I. При жизни отца стал графом Понтье (1290 год) и первым в истории английской монархии принцем Уэльским (1301 год). Продолжил начатую Эдуардом I войну с Робертом Брюсом в Шотландии, но вёл её крайне неудачно: в 1314 году потерпел полное поражение в битве при Бэннокберне и позже был вынужден заключить тринадцатилетнее перемирие. На континенте Эдуард II вёл войну с французской короной, в результате которой потерял часть своих владений в Аквитании (1324 год). Эдуард постоянно конфликтовал с баронами из-за своих фаворитов; историки спорят о том, были ли эти фавориты любовниками короля. В 1311 году ему пришлось принять специальные ордонансы, ограничившие полномочия короны, и изгнать из страны своего любимца Пирса Гавестона, но вскоре эти решения были отменены. В результате началась гражданская война: группа баронов во главе с кузеном короля Томасом Ланкастерским взяла Гавестона в плен и казнила (1312 год). В дальнейшем друзьями и советниками Эдуарда стали члены семьи Диспенсеров, в первую очередь Хью ле Диспенсер Младший (ещё один возможный любовник короля). В 1321 году Ланкастер в союзе с другими баронами захватил земли Диспенсеров, но Эдуард разбил мятежников при Боробридже и казнил Ланкастера. На время король смог укрепить свою власть благодаря казням врагов и конфискациям их земель, но скрытая оппозиция его режиму росла. Когда жена короля Изабелла Французская уехала на континент для мирных переговоров с Францией (1325 год), она выступила против Эдуарда и отказалась возвращаться. Её союзником и любовником стал изгнанник Роджер Мортимер; в 1326 году они высадились в Англии с небольшим отрядом. Режим Эдуарда пал, и король бежал в Уэльс, где был арестован. В январе 1327 года Эдуард II отрёкся от престола в пользу своего четырнадцатилетнего сына Эдуарда III. Он умер 21 сентября в замке Беркли; согласно большинству источников, это было убийство, совершённое по приказу Мортимера. Современники критиковали Эдуарда, отмечая неудачи в Шотландии и репрессии последних лет правления. Историки XIX века считали, что в долгосрочной перспективе развитие парламентских учреждений в его правление сыграло положительную роль для Англии. В XXI веке продолжаются споры о том, был ли Эдуард некомпетентным королём, каким изображает его ряд источников. Эдуард II стал героем ряда английских пьес эпохи Возрождения, в том числе трагедии Кристофера Марло (1592 год), которая легла в основу целого ряда других произведений, среди которых, например, эпическая драма Бертольта Брехта и фильм Дерека Джармена. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Eduard II, nascut a Caernarvon (País de Gal·les) el 25 d'abril del 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre del 1327, fou rei d'Anglaterra des del 1307 fins al 1327. La seva política d'ignorar la noblesa en favor de favorits sense llinatge li va fer guanyar molts opositors, i acabà portant a la seva deposició, empresonament i assassinat. (ca)
- Eduard II. (anglicky Edward II řečený Edward of Caernarfon, francouzsky Édouard II d'Angleterre, 25. dubna 1284 Caernarfon – 21. září 1327) byl král Anglie od roku 1307 až do ledna 1327, kdy byl sesazen. Jeho sklon ignorovat vlastní aristokracii a upřednostňování svých oblíbenců vedl k neustálým politickým nepokojům a nakonec k jeho sesazení. Předpokládá se, že byl ve vězení zavražděn. S jeho jménem je spojeno založení univerzit v Oxfordu a Cambridge. (cs)
- إدوارد الثاني (Edward II) (عاش 1284-1327 م) هو ملك إنكلترا (1307-1327 م)، وابن الملك السابق إدوارد الأول. استعادت اسكتلندا استقلالها أثناء عهده. كان أول من حمل لقب أمير ويلز (أثناء حكم والده). كانت طباعه ومؤهلاته تتناقض مع خصال والده، المحارب المتمرس، لم يكن إدوارد الثاني في مستوى المسؤولية، وتسبب في مواجهات مع النبلاء الإنكليز، أسفرت على اندلاع حرب أهلية. قام عام 1314 م، وعلى الرغم من عدم جاهزيته للقتال، بغزو اسكتلندا، فتلقى هزيمة قاسية على يد روبرت بروس في معركة بانيكبرن (Bannockburn). عام 1326 م قامت زوجته إيزابيلا من فرنسا بخيانته مع عشيقها اللورد روجر مورتيمر (Roger de Mortimer)، دبر الاثنان خطة لغزو البلاد -كان الملك عاجزا وضعيفا-، قاما بعدها بخلعه من العرش ونُصب ابنه إدوارد الثالث مكانه، ليقتل الملك بعدها غِيلة في قصر بركلي، غلوسترشير (Gloucestershire). (ar)
- Eduardo la 2-a (n. la 25-an de aprilo 1284, m. septembron aŭ oktobron 1327) estis reĝo de Anglio de 1307 ĝis 1327. (eo)
- Eduard II. (englisch Edward II, auch Edward II of Carnarvon; * 25. April 1284 in Caernarvon, Wales; † 21. September 1327 in Berkeley Castle, Gloucestershire) war ein König von England, Lord von Irland und Herzog von Aquitanien. Er trug als erster Thronfolger den Titel eines Prince of Wales und war der erste englische Monarch seit der normannischen Eroberung 1066, der abgesetzt wurde. (de)
- Eduardo II.a Ingalaterrakoa (Caernarfongo gaztelua, Gwynedd, Gales, 1284ko apirilaren 25a – , Gloucestershire, Ingalaterra, 1327ko irailaren 21a), Eduardo Caernarfongoa (ingelesez: Edward of Caernarfon) ere deitua, Ingalaterrako erregea izan zen 1307 eta 1327 bitartean. (eu)
- Bhí Éadbhard II (25 Aibreán 1284 – 21 Meán Fómhair 1327), ina rí ar Shasana ó 1307 go dtí gur athríodh é i Mí Eanáir 1327. Tháinig sé i gcomharbacht ar a athair, Éadbhard I. Tharraing sé achrann go minic, mar nach mbíodh sé ag tabhairt airde ar mhianta agus ar thoil na n-uaisle agus dúnmharaíodh é ar deireadh. Tháinig a mhac, Éadbhard III, i gcomharbacht air. (ga)
- Edoardo II Plantageneto, noto anche come "il Predecessore" (in inglese Edward II; Caernarfon, 25 aprile 1284 – Berkeley, 21 settembre 1327), è stato re d'Inghilterra dal 1307 fino alla sua deposizione nel gennaio del 1327. (it)
- ( 영화에 대해서는 에드워드 2세 (영화) 문서를 참고하십시오.) 에드워드 2세(Edward II, 1284년 4월 25일 ~ 1327년 9월 21일, 재위 1307년 7월 7일 ~ 1327년 1월 25일)는 플랜태저넷 왕가의 잉글랜드 제6대 왕으로, 에드워드 1세의 4남이다. 먼저 태어난 3명의 왕자(존, 헨리, 알폰소)가 모두 사망하자 왕세자가 되었다. 웨일즈의 카나번 성에서 태어났으며 부왕 에드워드 1세는 1301년에 아들을 '웨일스 공작'에 봉하였다. 이후 잉글랜드 왕국에서는 왕세자를 웨일스 공작으로 봉하는 것이 전통으로 자리잡게 되었다. 측근 개버스턴을 편애하여 국정이 혼탁해졌고 왕비 이사벨이 일으킨 쿠데타로 폐위되었다. (ko)
- エドワード2世（Edward II, 1284年4月25日 - 1327年9月21日）は、プランタジネット朝のイングランド王（在位：1307年7月7日 - 1327年1月20日）。 エドワード1世の子。1307年に父王の崩御で即位。ギャヴィストンやディスペンサー父子などの寵臣に政治を主導させ、諸侯や議会との対立を深めた。1326年に王妃イザベラが起こしたクーデタで幽閉の身となり、その翌年には議会から廃位されたうえ、王妃の密命で殺害された。 (ja)
- Edward II (zwany też Edwardem z Caernarvon, ur. 25 kwietnia 1284 w Caernarfon, zm. 21 września 1327 w Berkeley) – król Anglii od 1307 do abdykacji w 1327, czwarty syn Edwarda I i jego żony, Eleonory kastylijskiej, córki króla Kastylii Ferdynanda III Świętego. 7 lutego 1301 uzyskał tytuł księcia Walii, jako pierwszy angielski książę. (pl)
- Edvard II (engelska: Edward II) Edward of Caernarvon, född 25 april 1284, död 21 september 1327 (mördad), kung av England 7 juli 1307–24 januari 1327, då han avsattes. Han hörde till ätten Plantagenet, han var son till Edvard I av England och Eleanora av Kastilien. Han är främst ihågkommen för det brutala sätt på vilket han mördades, något som var kopplat till hans förmodade homosexualitet. (sv)
- Едуард II (англ. Edward ІІ; 25 квітня 1284 — 21 вересня 1327) — король Англії з династії Плантагенетів, правління якого тривало з 1307 по 1327 рік. (uk)
- 愛德華二世（英語：Edward II，1284年4月25日－1327年9月21日），英格蘭國王（1307年－1327年在位），金雀花王朝成员。他的一生皆为其宠信的弄臣和叛乱的贵族所主宰，以致最后悲惨地死去。葬于格洛斯特座堂。 (zh)
- Ο Εδουάρδος Β΄ της Αγγλίας (Edward II of England, 25 Απριλίου 1284 - 21 Σεπτεμβρίου 1327) από τον Οίκο του Ανζού ήταν βασιλιάς της Αγγλίας και δούκας της Ακουιτανίας (1307-1327) ήταν τέταρτος γιος και διάδοχος του Εδουάρδου Α΄ της Αγγλίας και της Ελεονώρας της Καστίλης. Ο Εδουάρδος Β΄ ήταν ο πρώτος Άγγλος μονάρχης που ίδρυσε κολέγια, και ίδρυσε το Πανεπιστήμιο της Οξφόρδης και το Πανεπιστήμιο του Κέμπριτζ.Έγινε διάδοχος του αγγλικού θρόνου μετά το θάνατο του μεγαλύτερου αδελφού του Αλφόνσου του Τσέστερ, και μεγάλωσε στην αυλή ενός δεσποτικού και αυταρχικού πατέρα, που προσέλαβε για φίλο του γιου του τον ευγενή από τη Γασκώνη Πηρς Γκάβεστον (1298). Σύντομα συνδέθηκαν τόσο στενά που διαδόθηκε η φήμη ότι υπήρχε μεταξύ τους ομοφυλοφιλική σχέση, και ότι ο νεαρός Εδουάρδος ήταν έτοιμος να του πα (el)
- Edward II (25 April 1284 – 21 September 1327), also called Edward of Caernarfon, was King of England and Lord of Ireland from 1307 until he was deposed in January 1327. The fourth son of Edward I, Edward became the heir apparent to the throne following the death of his elder brother Alphonso. Beginning in 1300, Edward accompanied his father on invasions of Scotland. In 1306, he was knighted in a grand ceremony at Westminster Abbey. Following his father's death, Edward succeeded to the throne in 1307. He married Isabella, the daughter of the powerful King Philip IV of France, in 1308, as part of a long-running effort to resolve tensions between the English and French crowns. (en)
- Eduardo II (en inglés moderno, Edward II) o Eduardo de Carnarvon (25 de abril de 1284 - 21 de septiembre de 1327) fue rey de Inglaterra desde 1307 hasta su deposición en enero de 1327. Fue el último hijo varón y el último en nacimiento de Eduardo I, se convirtió en heredero del trono inglés después de la muerte de su hermano mayor Alfonso. A partir de 1300, acompañó a su padre en campañas para pacificar Escocia y, en 1306, fue nombrado caballero en una gran ceremonia en la abadía de Westminster. Sucedió a su padre en el trono en 1307. En 1308, se casó con Isabel de Francia, hija del poderoso rey Felipe IV, como parte de un esfuerzo de gran alcance para resolver las tensiones entre las Coronas inglesa y francesa. (es)
- Édouard II, né le 25 avril 1284 au château de Caernarfon et mort le 21 septembre 1327 au château de Berkeley, aussi appelé Édouard de Carnarvon avant son avènement au trône, est roi d'Angleterre et seigneur d'Irlande du 7 juillet 1307 jusqu'à sa déposition le 25 janvier 1327. Quatrième fils du roi Édouard Ier, Édouard devient l'héritier apparent du trône après la mort de son frère aîné Alphonse, qui survient peu après sa naissance. À partir de 1300, il accompagne son père dans ses campagnes d'Écosse, et en 1306, il est adoubé au cours d'une grande cérémonie tenue à l'abbaye de Westminster. Édouard II accède au trône en 1307, à la mort de son père. L'année suivante, il épouse Isabelle de France, la fille du puissant roi de France Philippe IV le Bel, afin de résorber les tensions fréquentes (fr)
- Edward II dari Inggris alias Edward dari Caernarfon (lahir: 25 April 1284, wafat: 21 September 1327) adalah Raja Inggris sejak tahun 1307 sampai dimakzulkan pada bulan Januari 1327. Edward adalah putra keempat Raja Edward I. Ia menjadi putra mahkota sepeninggal abangnya, . Edward mulai menyertai ayahnya dalam aksi-aksi militer Inggris di Skotlandia sejak tahun 1300, dilantik menjadi kesatria dalam upacara meriah di Biara Westminster pada tahun 1306, dan naik takhta sepeninggal ayahnya pada tahun 1307. Pada tahun 1308, ia mempersunting Putri Isabelle, anak Raja Philippe IV, penguasa Prancis yang adidaya, sebagai salah satu langkah dalam ikhtiar jangka panjangnya untuk merukunkan Inggris dan Prancis. (in)
- Eduard II van Carnarvon (Engels: Edward, Caernarfon (Wales), 25 april 1284 – (Gloucestershire), 21 september 1327) was koning van Engeland van 1307 tot 1327. Hij was de vierde zoon van Eduard I en Eleonora van Castilië. Hij werd troonopvolger ten gevolge van het overlijden van zijn oudere broers. Hij was de eerste Engelse kroonprins die de titel prins van Wales kreeg.
* Eduard en
* Jan, en twee dochters,
* Eleonora en
* Johanna, die de vrouw zou worden van David II van Schotland. De Engelse toneelschrijver Christopher Marlowe wijdde een toneelstuk aan Eduard II. (nl)
- Eduardo II (25 de abril de 1284 – 21 de setembro de 1327), também chamado de Eduardo de Caernarfon, foi o Rei da Inglaterra de 1307 até sua abdicação forçada em 1327. Era o quarto filho homem do rei Eduardo I e sua primeira esposa Leonor de Castela, se transformando no herdeiro do trono após a morte de seu irmão Afonso, Conde de Chester. A partir de 1300, Eduardo acompanhou o pai em campanhas para pacificar a Escócia, sendo feito cavaleiro em 1306 durante uma grande cerimônia realizada na Abadia de Westminster. Ele ascendeu ao trono no ano seguinte e se casou em 1308 com Isabel da França, filha do poderoso rei Filipe IV, como parte de um grande esforço para resolver as tensões entre as coroas inglesa e francesa. (pt)
- Эдуа́рд II, называемый также Эдуардом Карнарвонским по месту его рождения (англ. Edward II; 25 апреля 1284 — 21 сентября 1327) — король Англии в 1307—1327 годах из династии Плантагенетов, сын и преемник Эдуарда I. Современники критиковали Эдуарда, отмечая неудачи в Шотландии и репрессии последних лет правления. Историки XIX века считали, что в долгосрочной перспективе развитие парламентских учреждений в его правление сыграло положительную роль для Англии. В XXI веке продолжаются споры о том, был ли Эдуард некомпетентным королём, каким изображает его ряд источников. (ru)
|
.jpg?width=300)
,_f.40_-_BL_Add_MS_47682.jpg){kind=link}
.svg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
