An Entity of Type: Timeline106504965, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The early modern period of modern history spans the period after the Late Middle Ages of the post-classical era (c. 1400–1500) through the beginning of the Age of Revolutions (c. 1800). Although the chronological limits of this period are open to debate, the timeframe is variously demarcated by historians as beginning with the Ottoman conquest of Constantinople in 1453, the Renaissance period in Europe and Timurid Central Asia, the Muslim conquests in the Indian subcontinent, the end of the Crusades, the Age of Discovery (especially the voyages of Christopher Columbus beginning in 1492 but also Vasco da Gama's discovery of the sea route to India in 1498), and ending around the French Revolution in 1789, or Napoleon's rise to power.

Property Value
dbo:abstract
  • أتت الفترة الحديثة المبكرة من العصر الحديث بعد أواخر العصور الوسطى من حقبة ما بعد الكلاسيكية (1400 - 1500). حتى بداية عصر الثورات (حوالي 1800). على الرغم من أن الحدود الزمنية لهذه الفترة كانت مثار جدل، إلا أن المؤرخين حددوا الإطار الزمني لهذا العصر مع فتح القسطنطينية من قبل الدولة العثمانية سنة 1453 م، وعصر النهضة في أوروبا وآسيا الوسطى التيمورية والفتوحات الإسلامية في شبه القارة الهندية، وانتهاء فترة الحروب الصليبية، وعصر الاستكشاف (خاصة رحلات كريستوفر كولومبوس التي بدأت في 1492 وأيضًا اكتشاف فاسكو دا جاما للطريق البحري إلى الهند سنة 1498)، وانتهت في زمن الثورة الفرنسية في 1789 وصعود نابليون إلى السلطة. ومن وجهة نظر عالمية، تُعد العولمة أهم سمة من سمات العصر الحديث المبكر؛ حيث شهدت هذه الفترة اكتشاف الأمريكيتين واستعمارهما، فبدأت حلقة من الاتصالات بين أجزاء من العالم كانت معزولة عن بعضها البعض في السابق. وبدأت سلسلة من التجارة الدولية بين القوى التاريخية. وبالتالي شهد كل من العالم القديم والعالم الجديد هذا النوع من التبادل التجاري العالمي للبضائع والسلع والحيوانات والمحاصيل الغذائية. كما لا يمكن إنكار ما قام به التبادل الكولومبي من دورٍ فعال. وظهرت اقتصادات ومؤسسات جديدة وأصبحت أكثر تطوراً وتم توضيحها على الصعيد العالمي على مدار هذه الفترة. تضمنت الفترة الحديثة المبكرة أيضًا صعود هيمنة المذهب التجاري كنظرية اقتصادية. تشمل الاتجاهات البارزة الأخرى في هذه الفترة تطوير العلوم التجريبية، والتقدم التكنولوجي السريع المتزايد والسياسة المدنية العلمانية والسفر المتسارع بسبب التحسينات في رسم الخرائط وتصميم السفن وظهور الدول القومية. تُمثل اتجاهات العصر الحديث المبكر في العديد من بقاع العالم تحولاً ومنعطفًا بعيدًا عن الأساليب التي اتخذتها العصور الوسطى في إدارة المؤسسات سواءً كانت سياسية وفي بعض الأحيان اقتصادية. وقد شهدت أوروبا في تلك الفترة بداية تراجع وتفكك النظام الإقطاعي بالإضافة إلى ظهور حركة الإصلاح، واندلاع الحرب الكارثية المعروفة باسم حرب الثلاثين عامًا، كما شهدت أيضًا ظهور الثورة التجارية، وبداية الاستعمار الأوروبي للأمريكتين، والعصر الذهبي للقرصنة. يُعد عهد حكم أسرة مينغ للصين الذي كان في بداية الفترة الأولى المبكرة من العصر الحديث «واحدًا من أعظم العصور التي تمتعت آنذاك بحكومة فعالة مُنظمة واستقرار اجتماعي في تاريخ البشرية». كما ازدهر الاقتصاد في عهد مينغ مع بداية القرن السادس عشر، حيث حرص على تنشيط حركة التجارة وتحفيزها خاصًة مع البرتغاليين والإسبانيين والهولنديين. خلال فترة حكم آزوتي-موموياما، شهدت اليابان بداية ظهور ما يُسمى بالتجارة البربرية الجنوبية بعد وصول أول بعثة استكشافية من العلماء الأوروبيين البرتغاليين. (ar)
  • L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat Moderna es pot fixar entre la caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789), va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme. L'esperit de l'edat moderna buscà el seu referent en un passat anterior, l'edat antiga. Des d'una perspectiva més global, l'edat moderna va marcar el moment de la integració de dos mons humans que havien romàs completament aïllats durant més de 20.000 anys: Amèrica, el Nou Món, i Euràsia i Àfrica, el Vell Món. El fraccionament polític característic del món medieval va anar deixant pas a l'aparició de poderosos estats regits per monarquies autoritàries i absolutes. Finalment, la ciència i la tecnologia van començar a deslliurar-se dels antics prejudicis i, en conseqüència, van aconseguir un coneixement més profund de la naturalesa, per posar-la al servei del progrés. (ca)
  • Pojmem raný novověk se v evropském dějepisectví rozumí obvykle epocha vymezená koncem středověku a francouzskou revolucí, tedy zhruba 16. až 18. století. Jako symbolická mezní data se často udávají roky 1492 (objevení Ameriky) a 1789 (Velká francouzská revoluce). Dřívější literatura charakterizovala raný novověk jako období přechodu od feudalismu ke kapitalismu. (cs)
  • Στην ιστορία, η πρώιμη νεότερη περίοδος της νεότερης εποχής ακολουθεί τα τέλη του Μεσαίωνα. Παρά το γεγονός ότι τα χρονολογικά όρια της περιόδου είναι ανοικτά προς συζήτηση, το χρονικό πλαίσιο καλύπτει την περίοδο μετά το τέλος του τμήματος της μετα-κλασσικής εποχής (περ. 1500), γνωστού ως Μεσαίωνα, μέσα από την αρχή της (περ. 1800) και ποικιλοτρόπως οριοθετείται από τους ιστορικούς το ότι ξεκινά με την Άλωση της Κωνσταντινούπολης το 1453, με την περίοδο της Αναγέννησης και με την Εποχή των Ανακαλύψεων (ειδικά με τα ταξίδια του Χριστόφορου Κολόμβου από το 1492, αλλά και με την ανακάλυψη του θαλάσσιου δρόμου προς την Ανατολή το 1498), και ότι τελειώνει γύρω από τη Γαλλική Επανάσταση το 1789. Οι ιστορικοί κατά τις τελευταίες δεκαετίες έχουν υποστηρίξει ότι από μια παγκόσμια σκοπιά, το πιο σημαντικό χαρακτηριστικό της πρώιμης νεότερης περιόδου ήταν ο παγκοσμιοποιημένος χαρακτήρας της. Η περίοδος είδε την εξερεύνηση και την αποίκιση της Αμερικής και την άνοδο των συνεχών επαφών μεταξύ προηγουμένως απομονωμένων περιοχών του κόσμου. Οι ιστορικές δυνάμεις ενεπλάκησαν στο παγκόσμιο εμπόριο. Αυτό το παγκόσμιο εμπόριο αγαθών, φυτών, ζώων και καλλιέργειες τροφίμων έφερε ανταλλαγές στον Παλαιό Κόσμο και το Νέο Κόσμο. Η επηρέασε σε μεγάλο βαθμό το ανθρώπινο περιβάλλον. Οικονομίες και των θεσμοί άρχισαν να εμφανίζονται, όλο και πιο περίπλοκοι και παγκόσμια διαρθρωμένοι κατά τη διάρκεια της πρώιμης νεότερης περιόδου. Η διαδικασία αυτή ξεκίνησε στις μεσαιωνικές πόλεις-κράτη της Βόρειας Ιταλίας, ιδιαίτερα στη Γένοβα, Βενετία, και το Μιλάνο. Η πρώιμη νεότερη περίοδος είδε επίσης την άνοδο και την έναρξη της κυριαρχίας της οικονομικής θεωρίας του μερκαντιλισμού. Είδε επίσης τον Ευρωπαϊκό αποικισμό της Αμερικής, της Ασίας και της Αφρικής κατά τον 15ο έως το 19ο αιώνα, που διέδωσε τον Χριστιανισμό σε όλο τον κόσμο. Οι πρώτες νεότερες τάσεις σε διάφορες περιοχές του κόσμου αντιπροσώπευαν μια μετατόπιση μακριά από τους μεσαιωνικούς τρόπους οργάνωσης, πολιτικά και άλλες φορές οικονομικά. Η περίοδος στην Ευρώπη γνώρισε την πτώση της φεουδαρχίας και περιλαμβάνει την Μεταρρύθμιση, τον καταστροφικό Τριακονταετή Πόλεμο, την Εμπορική Επανάσταση, την Ευρωπαϊκή αποίκιση της Αμερικής, και τη χρυσή εποχή της πειρατείας. Κυβερνώντας την Κίνα στις αρχές της πρώιμης νεότερης περιόδου, η Δυναστεία των Μινγκ ήταν «μία από τις μεγαλύτερες εποχές διακυβέρνησης με τάξη και κοινωνική σταθερότητα στην ιστορία της ανθρωπότητας». Μέχρι το 16ο αιώνα, η οικονομία των Μινγκ διεγείρεται από το εμπόριο με τους Πορτογάλους, Ισπανούς, και Ολλανδούς Η περίοδος στην Ιαπωνία είδε το εμπόριο Νανμπάν μετά την άφιξη των πρώτων Πορτογάλων. Άλλες αξιοσημείωτες τάσεις της πρώιμης νεότερης περιόδου περιλαμβάνουν την ανάπτυξη της πειραματικής επιστήμης, την επιτάχυνση των ταξιδιών μέσω βελτιώσεων στη χαρτογραφία και τον σχεδιασμό των πλοίων, όλο και ταχύτερη τεχνολογική πρόοδο, εκκοσμικευμένη πολιτική και ανάδειξη των εθνικών κρατών. Οι ιστορικοί συνήθως χρονολογούν ως τέλος της πρώιμης νεότερης περιόδου, όταν η Γαλλική Επανάσταση του 1790 ξεκίνησε τη νεότερη περίοδο. (el)
  • La moderna epoko aŭ simple la moderno estas unu el la tri grandaj epokoj de okcidenta historio. La moderna epoko sekvis la eŭropan mezepokon, kiu sekvis la antikvan epokon. La moderna epoko daŭras hodiaŭe se oni konsideras ĝin la nuntempan epokon kiel parto de la moderna epoko, kaj ĝis la franca revolucio de 1789 male. (eo)
  • The early modern period of modern history spans the period after the Late Middle Ages of the post-classical era (c. 1400–1500) through the beginning of the Age of Revolutions (c. 1800). Although the chronological limits of this period are open to debate, the timeframe is variously demarcated by historians as beginning with the Ottoman conquest of Constantinople in 1453, the Renaissance period in Europe and Timurid Central Asia, the Muslim conquests in the Indian subcontinent, the end of the Crusades, the Age of Discovery (especially the voyages of Christopher Columbus beginning in 1492 but also Vasco da Gama's discovery of the sea route to India in 1498), and ending around the French Revolution in 1789, or Napoleon's rise to power. Historians in recent decades have argued that from a worldwide standpoint, the most important feature of the early modern period was its spreading globalizing character. New economies and institutions emerged, becoming more sophisticated and globally articulated over the course of the period. The early modern period also included the rise of the dominance of mercantilism as an economic theory. Other notable trends of the period include the development of experimental science, increasingly rapid technological progress, secularized civic politics, accelerated travel due to improvements in mapping and ship design, and the emergence of nation states. (en)
  • Die Begriffe Frühe Neuzeit, Frühneuzeit, Frühmoderne oder Neuere Geschichte bezeichnen in der Geschichte Europas üblicherweise das Zeitalter zwischen dem Spätmittelalter (Mitte 13. Jahrhundert bis Ende 15. Jahrhundert) und dem Übergang vom 18. Jahrhundert zum 19. Jahrhundert. Wie bei allen Periodisierungen in der Geschichtswissenschaft lassen sich keine exakt datierbaren Epochengrenzen ziehen. In geisteswissenschaftlicher Hinsicht gelten das veränderte Menschenbild des Humanismus und die dadurch geprägte Zeit der Renaissance (Wiedergeburt der Antike) sowie die Entwicklung des Buchdrucks durch Johannes Gutenberg als Beginn der Zeitenwende zwischen Mittelalter und Neuzeit. Historisch-politisch markante Zäsuren waren die Eroberung Konstantinopels 1453, die „Entdeckung“ Amerikas durch Christoph Kolumbus im Jahr 1492, das Ende der Reconquista im selben Jahr, der Beginn der Italienischen Kriege 1494 sowie im Heiligen Römischen Reich die Reichsreform 1495 und der Beginn der Reformation 1517. Das Ende der Frühen Neuzeit wird weitgehend übereinstimmend mit der Französischen Revolution (1789–1799) angesetzt, die zugleich das Zeitalter der Aufklärung abschließt. Das Ancien Régime brach nach 1789 zunächst in Frankreich und infolge der Revolutionskriege in fast ganz Europa zusammen. Im deutschen Sprachraum endete die Frühe Neuzeit 1806 mit der Auflösung des Heiligen Römischen Reiches auf Druck Napoleons. Auf die Frühe Neuzeit folgt als Teil der Neuzeit die Moderne, die bis in die Gegenwart andauert. (de)
  • La Edad Moderna es el tercero de los periodos históricos en los que se divide convencionalmente la historia universal, comprendido entre el siglo XV y el XVIII. Cronológicamente, alberga un periodo cuyo inicio puede fijarse en la caída de Constantinopla (1453) o en el descubrimiento de América (1492), y cuyo final puede situarse en la Revolución francesa (1789) o en el fin de la década previa, tras la independencia de los Estados Unidos (1776).​ En esta convención, la Edad Moderna se corresponde al período en que se destacan los valores de la modernidad (el progreso, la comunicación, la razón) frente al período anterior, la Edad Media, que es generalmente identificada como una edad aislada e intelectualmente oscura. El espíritu de la Edad Moderna buscaría su referente en un pasado anterior, la Edad Antigua identificada como Época Clásica. En el siglo XIX se añadió una cuarta edad a la historia de la humanidad, la denominada como Edad Contemporánea, en la cual no solo no se aparta, sino que también se intensifica extraordinariamente la tendencia a la modernización, ya que sus características sensiblemente diferentes, fundamentalmente porque significa el momento de éxito y desarrollo espectacular de las fuerzas económicas y sociales que durante la Edad Moderna se iban gestando lentamente: el capitalismo y la burguesía; y las entidades políticas que lo hacen de forma paralela: la nación y el Estado. En la Edad Moderna se vincularon los dos "mundos" que habían permanecido casi absolutamente desvinculados desde la Prehistoria: el Nuevo Mundo (América) y el Viejo Mundo (Eurasia y África). Cuando se consolidó la exploración europea de Australia se habló de Novísimo Mundo. La disciplina historiográfica que la estudia se denomina Historia Moderna, y sus historiadores, "modernistas".​ (es)
  • Aro Modernoa edo Aro Berria Historian XV. mendearen bukaeran hasi eta Frantziako Iraultza arte luzatu zen garaiari deritzo, Mendebaldeko historiaren hirugarrena, Erdi Aroa eta Aro Garaikidearen artean. Hasiera Pizkundea garaiak markatzen du, zientziak, artea, literatura eta arkitektura irauliko zituenak eta Erdi Aroari amaiera emango zionak. Ikuspegi honetatik, Aro Modernoan modernotasunaren balioak (progresoa, komunikazioa eta arrazoia) nagusitzen dira, aurreko aroaren balioen aldean. Halaber, Aro Modernoan bi munduren batuketa, Ameriketena eta Mundu Zaharrarena (Europa, Asia eta Afrika), 20.000 urtetan bereizita egon ondoren. (eu)
  • L'Époque moderne ou les « Temps modernes », couvre l'époque historique qui débute à la fin du Moyen Âge située, selon les historiens, en 1453 à la chute de l'Empire romain d'Orient ou en 1492 avec la découverte de l'Amérique par Christophe Colomb et qui se termine, selon la périodisation « à la française », en 1789 avec la Révolution française. Toutefois, pour les historiens de langue anglaise, l'Époque moderne est ininterrompue des Grandes Découvertes jusqu'à nos jours, de sorte que l'époque contemporaine en définit plutôt la partie vécue par des témoins encore en vie à ce jour. Dans leur perspective, l'Époque moderne est celle où triomphent les valeurs de la modernité (le progrès, la communication, la raison); en opposition avec la période précédente du Moyen Âge, longtemps considérée comme un « âge obscur », ou comme une « sombre » parenthèse entre l'Antiquité et la « Renaissance ». Il fait toutefois l'objet d'une réévaluation depuis l'apparition des historiens médiévistes dans les années 1970. Au départ, lors de la Renaissance, l'esprit de l'Époque moderne cherche à se référer non pas au Moyen Âge, mais à un passé plus lointain, l'Antiquité, vu comme l'époque classique. En sociologie, la distinction n'est pas faite entre l'Époque moderne et la modernité. Pour Jean-Marc Piotte, par exemple, nous sommes toujours en modernité puisque nous réfléchissons encore dans une perspective d'individus libres, égaux et rationnels ; qu'au niveau individuel le travail et l'amour priment ; et qu'au niveau collectif, le marché, l'état-nation et la laïcité demeurent dominants. Le sociologue Anthony Giddens abonde dans le même sens, affirmant que nos sociétés possèdent toujours les quatre caractéristiques institutionnelles fondamentales de la modernité : le capitalisme, l'accumulation de capital dans le contexte du travail concurrentiel et des marchés de produits ; la surveillance, le contrôle de l'information et la surveillance sociale ; l'industrialisme, l'utilisation de l'industrie pour la production de biens ; et la puissance militaire, le contrôle des moyens de la violence dans le contexte de l'industrialisation de la guerre. Dans une perspective globale, l'Époque moderne marque une grande pause entre le moment de l'intégration de deux mondes humains qui s'étaient presque totalement ignorés pendant plus de 20 000 ans : l'Amérique – ou « Nouveau Monde » – et l'Afro-Eurasie – ou « Vieux Monde ». On parlera du « Jeune Monde » lorsque le continent australien sera découvert par les Européens. Le temps écoulé a fait s'éloigner d'une telle manière cette époque du présent que les historiens de certains pays, dont la France, distinguent une quatrième époque, l'Époque contemporaine. Cette quatrième époque n'est certes pas à l'écart et a même vu une intensification extraordinaire de la tendance à la modernisation observée pendant l'Époque moderne. Cependant, cette intensification s'est faite avec des caractéristiques sensiblement différentes, fondamentalement parce qu'elle signifie le moment du développement extraordinaire et du triomphe des forces économiques et sociales qui avaient été en lente gestation durant l'Époque moderne : le capitalisme et la bourgeoisie ; ainsi que les entités politiques qui se sont formées en parallèle : la nation et l'État. C'est cette périodisation « à la française » qui est adoptée dans cet article. La discipline historiographique étudiant cette période se nomme Histoire moderne, et ses historiens « modernistes » (qu'il ne faut évidemment pas confondre avec les artistes, écrivains ou religieux de la fin du XIXe siècle ou du début du XXe siècle). (fr)
  • Dalam sejarah, periode modern awal dari sejarah modern terjadi setelah akhir Abad Pertengahan dari . Meskipun batas-batasan kronologi dari periode tersebut diperdebatkan, frame waktu menjalankan periode tersebut setelah bagian akhir (akhir tahun 1400-an), yang dikenal sebagai Abad Pertengahan, meskipun permulaan Abad Revolusi (sekitar 1800) dan berbagai batas-batasnnya dibuat oleh sejarawan sebagai permulaan dengan Jatuhnya Konstantinopel pada 1453, dengan periode Renaisans, dan dengan Abad Penemuan (khususnya dengan perjalanan Christopher Columbus yang dimulai pada 1492, tetapi juga dengan penemuan rute laut ke dunia Timur pada 1498), dan berakhir sekitar masa Revolusi Prancis pada 1789. (in)
  • 근세(近世, early modern period)는 서양의 중세와 근대 사이의 시기이다. 이를 다시 근세와 근대로 나누기도 하며, 근대는 대개 영국 산업 혁명 이후부터 20세기 초반(주로 제1차 세계대전)까지를 가리키며, 근세는 그 이전을 일컫는다. (ko)
  • De vroegmoderne tijd – ook wel nieuwe tijd of ancien régime – is een periode van enkele eeuwen in de geschiedenis van Europa, volgend op de middeleeuwen. Volgens de gangbare periodisering beslaat de vroegmoderne tijd de periode van eind vijftiende tot begin negentiende eeuw, en wordt ze gevolgd door de moderne tijd. De naam nieuwe tijd wordt ook wel gebruikt voor de vroegmoderne en moderne tijd samen. Belangrijke elementen in de overgang van middeleeuwen naar vroegmoderne tijd, waren het onder invloed van het humanisme veranderende mensbeeld, en de ontwikkeling van de boekdrukkunst door Johannes Gutenberg. Historisch en politiek markante cesuren waren de val van Constantinopel in 1453, de ontdekking van Amerika door Christoffel Columbus in 1492, het einde van de reconquista in hetzelfde jaar en het begin van de reformatie in 1517. Het was ook het tijdperk waarin de Europese kolonisatie begon en de protestantse Reformatie plaatsvond, die de Europese godsdienstoorlogen tot gevolg had. In de meeste Europese staten won het centraal gezag aan betekenis; enkele landen ontwikkelden zich tot nationale staten. Ten gevolge van de ontdekking van Amerika ontwikkelden de economieën rond de kusten van de Atlantische oceaan zich in een snel tempo. Het economisch en politiek belang van Europa nam in die periode sterk toe, terwijl andere beschavingen in hun voortbestaan bedreigd werden. Een uitzondering daarop was het Chinese keizerrijk, dat onder de Ming- en de Qing-dynastie een bloeiperiode doormaakte. Tijdens de vroegmoderne tijd begonnen twee maatschappelijke 'revoluties'. Van groot belang was de wetenschappelijke revolutie. De industriële revolutie in Engeland was "zonder enige twijfel een van de belangrijkste cesuren in de wereldgeschiedenis". Deze begon in de tweede helft van de achttiende eeuw. (nl)
  • 近世(きんせい、英語: early modern period)とは、歴史学における時代区分のひとつ。中世よりも後で、近代よりも前の時期を指す。 (ja)
  • La storia moderna (età moderna) è una delle quattro età storiche (antica, medievale, moderna e contemporanea) e che, sebbene i limiti cronologici siano aperti al dibattito, riguarda un arco temporale di circa tre secoli compreso tra la seconda metà del XV secolo o la prima fase del XVI secolo alla fine del XVIII e inizi del XIX secolo. Diversi eventi sono presi come simbolico inizio del periodo come la conquista di Costantinopoli da parte dei turchi ottomani nel 1453, l'inizio del Rinascimento europeo o di quello timuride in Asia centrale, le conquiste musulmane nel subcontinente indiano, la fine delle crociate, la scoperta dell'America da parte di Cristoforo Colombo nel 1492 o il viaggio di Vasco da Gama. La fine talvolta viene fatta coincidere intorno alla Rivoluzione francese del 1789, la successiva ascesa di Napoleone Bonaparte o la Restaurazione seguita al congresso di Vienna del 1815. Tuttavia gli storici sono unanimi nel considerare alcuni caratteri peculiari che contraddistinguono l'età moderna tra cui, forse il più importante, l'inizio di una diffusa globalizzazione. In questi secoli emersero nuove economie e istituzioni, sempre più complesse e articolate, partendo dalle città-Stato medievali e dalle repubbliche marinare dell'Italia settentrionale, e dal Bengala indiano a Oriente. Il primo periodo moderno vide anche l'affermazione della teoria economica del mercantilismo. Nelle Americhe, i popoli precolombiani avevano costruito una civiltà ampia e variegata che comprendeva l'Impero azteco, la civiltà Inca, i Maya con le loro città e la Muisca. La colonizzazione europea delle Americhe iniziò nella la prima età moderna così come iniziò la fondazione dei primi avamposti commerciali europei in Asia e Africa, ciò contribuì alla diffusione del cristianesimo nel mondo. L'aumento di contatti prolungati tra parti del globo precedentemente isolate, in particolare tra Europa e Americhe, mutò ampiamente l'ambiente umano. In particolare, durante questo periodo iniziò la tratta atlantica degli schiavi africani e la colonizzazione dei nativi americani. Negli stessi decenni, l'Impero ottomano conquistò l'Europa sudorientale e parti dell'Asia occidentale e del Nord Africa. La Russia raggiunse la costa del Pacifico nel 1647. La grande divergenza ebbe luogo quando l'Europa occidentale superò ampiamente la Cina in termini di tecnologia e ricchezza pro capite. Nel mondo islamico potenze come gli Imperi ottomano, suri, safavide e Moghul crebbero in forza. In particolare nel subcontinente indiano, l'architettura, la cultura e l'arte Mughal raggiunsero il loro apice, mentre si ritiene che l'impero stesso godesse della più grande economia del mondo, più grande dell'intera Europa occidentale segnando il periodo di protoindustrializzazione. Varie dinastie cinesi e shogunati giapponesi controllavano la sfera asiatica. In Giappone, il periodo Edo durato dal 1600 al 1868 viene indicato anche come primo periodo moderno. Si ritiene che in Corea il primo periodo moderno sia durato dall'ascesa della dinastia Joseon all'intronizzazione del re Gojong. Nel XVI secolo, le economie asiatiche sotto la dinastia Ming e Mughal furono avvantaggiate dal commercio con portoghesi, spagnoli e olandesi, mentre il Giappone fu impegnato nel cosiddetto commercio Nanban dopo l'arrivo dei primi portoghesi durante il periodo Azuchi-Momoyama. Le prime tendenze moderne in varie regioni del mondo rappresentarono un allontanamento dai modi di organizzazione medievali, sia politicamente sia economicamente. Il feudalesimo declinò in Europa e la cristianità vide la fine delle crociate e dell'unità religiosa sotto le insegne della Chiesa cattolica romana. Il vecchio ordine fu destabilizzato dalla Riforma protestante, con il suo contraccolpo che causò disastrose guerre di religione in Europa, compresa la sanguinosa guerra dei trent'anni, e la reazione cattolica con il concilio di Trento e la cosiddetta controriforma. Altre tendenze degne di nota dell'età moderna comprendono la rivoluzione scientifica basata sull'esperimento, un progresso tecnologico sempre più rapido, una politica civile secolarizzata, viaggi più veloci grazie allo sviluppo della cartografia e alla costruzione di nuove navi e l'emergere degli Stati-nazione, tutti elementi che poi troveranno conferma nella successiva età contemporanea. (it)
  • Nowożytność – epoka w historii następująca według tradycyjnej periodyzacji po średniowieczu i poprzedzająca XIX wiek (jako epokę). Za jej datę początkową uznaje się najczęściej upadek Konstantynopola, a tym samym cywilizacji bizantyńskiej (1453) lub odkrycie Ameryki przez Krzysztofa Kolumba (1492). Obie te daty mają wyłącznie charakter umowny – upadek Bizancjum miał bardzo ograniczony wpływ na rozwój kultury europejskiej, natomiast ekspansja europejska w kierunku zachodnim i południowym miała przynieść skutki dopiero w XVI wieku. Realnymi wyznacznikami przejścia od epoki średniowiecznej do nowożytnej są natomiast przemiany kulturowe, polityczne, państwowe, ideologiczne i w ograniczonym stopniu techniczne. W historii świata za umowne zakończenie epoki najczęściej uznaje się wybuch rewolucji francuskiej, a rzadziej kongres wiedeński. Podział na starożytność, średniowiecze i znajduje zastosowanie przede wszystkim w historii Europy, choć jest wykorzystywany także w badaniach nad krajami pozaeuropejskimi, szczególnie w opracowaniach syntetycznych. (pl)
  • A Idade Moderna foi um período específico da História do Ocidente que se inicia no final da Idade Média em 1453 d.C., embora os limites cronológicos sejam objeto de debate, a linha temporal deste período estende-se do final do século XV até à Idade das Revoluções no século XVIII; muitos historiadores assinalam o início desta idade na data de 29 de maio de 1453, quando ocorreu a tomada de Constantinopla pelos turcos otomanos, incluindo assim o Renascimento e a Era dos Descobrimentos (incluindo as viagens de Colombo que começaram em 1492 e a descoberta do caminho marítimo para a Índia por Vasco da Gama em 1498), e data de término com a Revolução Francesa no dia 14 de julho de 1789. Historiadores à escala mundial nas décadas mais recentes têm argumentado que de uma perspectiva mundial, a característica mais importante que deu início à idade moderna foi a globalização. Este período da história moderna está caracterizado pela exploração e colonização do Continente Americano e o estabelecimento de contatos sólidos entre civilizações espalhadas pelo mundo. As potências mundiais envolveram-se umas com as outras através do comércio, à medida que bens, plantas, animais e alimentos viajavam do Velho Mundo para o Novo Mundo e vice-versa. Novas economias e instituições emergiram, tornando-se mais sofisticadas e globalmente articuladas à medida que o tempo foi passando. Este processo começou nas cidades-estado medievais do norte da Itália, particularmente Génova, Veneza e Milão. Este período da história humana também inclui o estabelecimento de uma teoria econômica dominante, o mercantilismo. A colonização europeia dos continentes americano, asiático e africano ocorreu desde o século XV até ao século XX, disseminando a religião cristã por todo o mundo. As tendências em diversas regiões do mundo durante a Idade Moderna apresentam uma mudança daquilo que havia sido ao longo de séculos a organização, a política ou a economia. O feudalismo foi posto de lado na Europa, ao mesmo tempo que este período viu também a Reforma Protestante, a desastrosa Guerra dos Trinta Anos, a Revolução Comercial, a colonização europeia do continente americano, a Era Dourada da Pirataria e o início da Idade das Revoluções, que para além de ter ocorrido a Revolução Industrial, trouxe também a ocorrência de grandes revoluções políticas e sociais como a francesa e a norte-americana. Na Ásia, no século XVI, a economia chinesa sob a Dinastia Ming foi estimulada graças às trocas comerciais com os portugueses, os espanhóis e os holandeses, enquanto no Japão começou o período conhecido como Nanban, depois da chegada dos primeiros portugueses ao arquipélago. Outras tendências notáveis deste período incluem o desenvolvimento da ciência experimental, as viagens cada vez mais céleres graças aos avanços na cartografia e na produção de mapas, o progresso tecnológico cada vez mais rápido, a secularização das políticas civis e o aparecimento dos estados-nação. O final deste período da história humana termina com o aparecimento da Idade Contemporânea, consensualmente definida como tendo começado com a Revolução Francesa. (pt)
  • Раннее Новое время — период всемирной истории, начинающийся с окончанием Средневековья. Историки по-разному определяют его начало: от османского завоевания Константинополя в 1453 году, от периода Возрождения в Европе и тимуридов в Центральной Азии, мусульманских завоеваний на Индийском субконтиненте, от конца крестовых походов, с начала эпохи Великих географических открытий. Концом Раннего Нового времени обычно считают начало — Французскую революцию 1789 года или приход к власти Наполеона. Таким образом, период Раннего Нового времени - это, обычно, примерно 1500-1800 гг. н. э. - или же начиная от 1400 г. (ru)
  • Den tidigmoderna tiden eller tidigmoderna perioden är den epok i Europas historia som sträcker sig från medeltidens slut (i Norden cirka år 1500) till den franska revolutionen 1789. Den utgör alltså början på nya tiden. Begreppet kom i bruk i Sverige i början av 1990-talet och är en direktöversättning av engelskans early modern period. Perioden kännetecknas av en rad politiska, ekonomiska, sociala, religiösa och kulturella processer som bidrar till att perioden ur många olika aspekter skiljer sig från medeltiden. Saker som kom att förändras: * Européernas geografiska upptäckter och kolonialism * Renässansen – nyheter inom konst, litteratur och vetenskap * Reformationen – den katolska kyrkan delas * Kungarnas makt ökar * Stora krig med krutvapen * Adelsmännen blir allt rikare * "Skräckens århundrade" – häxprocesser, pestepidemier, lilla istiden * Teknikutveckling – skeppsbyggnad och boktryckarkonst (sv)
  • Ра́нній нови́й пері́од — період всесвітньої історії XVI—XVII століть. Складова нового часу. Характерними особливостями періоду є зростання політичної ваги Європи та Московії, поступовий занепад традиційних цивілізацій Сходу і доколумбової Америки, розвиток європейської вогнепальної зброї, суднобудування, друкарства, інквізиції та експериментальної академічної науки, поява європейського колоніалізму, абсолютистських монархій, націоналізму та перших національних держав. (uk)
  • 早期现代(英語:early modern period),又譯近世,歷史學上的一種分期法,指中世紀之後,狭义上的現代(modern,又譯近代)之前這個時期。起源於歐洲歷史學界,將人類歷史分為四階段(古代、中世紀、早期现代和现代)的習慣分期法。 這個概念盛行於歐洲史與日本史,但在中國史部份,其定義與適用則有所不同。 英語:early modern period有時也被譯為近代;但是英語:Modern也可能被譯為近代。這些譯名並不統一,需要視上下文及歷史學傳統才能確定其意義。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1291656 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 154246 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1123206027 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:after
dbp:before
dbp:title
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 1500 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Pojmem raný novověk se v evropském dějepisectví rozumí obvykle epocha vymezená koncem středověku a francouzskou revolucí, tedy zhruba 16. až 18. století. Jako symbolická mezní data se často udávají roky 1492 (objevení Ameriky) a 1789 (Velká francouzská revoluce). Dřívější literatura charakterizovala raný novověk jako období přechodu od feudalismu ke kapitalismu. (cs)
  • La moderna epoko aŭ simple la moderno estas unu el la tri grandaj epokoj de okcidenta historio. La moderna epoko sekvis la eŭropan mezepokon, kiu sekvis la antikvan epokon. La moderna epoko daŭras hodiaŭe se oni konsideras ĝin la nuntempan epokon kiel parto de la moderna epoko, kaj ĝis la franca revolucio de 1789 male. (eo)
  • Dalam sejarah, periode modern awal dari sejarah modern terjadi setelah akhir Abad Pertengahan dari . Meskipun batas-batasan kronologi dari periode tersebut diperdebatkan, frame waktu menjalankan periode tersebut setelah bagian akhir (akhir tahun 1400-an), yang dikenal sebagai Abad Pertengahan, meskipun permulaan Abad Revolusi (sekitar 1800) dan berbagai batas-batasnnya dibuat oleh sejarawan sebagai permulaan dengan Jatuhnya Konstantinopel pada 1453, dengan periode Renaisans, dan dengan Abad Penemuan (khususnya dengan perjalanan Christopher Columbus yang dimulai pada 1492, tetapi juga dengan penemuan rute laut ke dunia Timur pada 1498), dan berakhir sekitar masa Revolusi Prancis pada 1789. (in)
  • 근세(近世, early modern period)는 서양의 중세와 근대 사이의 시기이다. 이를 다시 근세와 근대로 나누기도 하며, 근대는 대개 영국 산업 혁명 이후부터 20세기 초반(주로 제1차 세계대전)까지를 가리키며, 근세는 그 이전을 일컫는다. (ko)
  • 近世(きんせい、英語: early modern period)とは、歴史学における時代区分のひとつ。中世よりも後で、近代よりも前の時期を指す。 (ja)
  • Раннее Новое время — период всемирной истории, начинающийся с окончанием Средневековья. Историки по-разному определяют его начало: от османского завоевания Константинополя в 1453 году, от периода Возрождения в Европе и тимуридов в Центральной Азии, мусульманских завоеваний на Индийском субконтиненте, от конца крестовых походов, с начала эпохи Великих географических открытий. Концом Раннего Нового времени обычно считают начало — Французскую революцию 1789 года или приход к власти Наполеона. Таким образом, период Раннего Нового времени - это, обычно, примерно 1500-1800 гг. н. э. - или же начиная от 1400 г. (ru)
  • Ра́нній нови́й пері́од — період всесвітньої історії XVI—XVII століть. Складова нового часу. Характерними особливостями періоду є зростання політичної ваги Європи та Московії, поступовий занепад традиційних цивілізацій Сходу і доколумбової Америки, розвиток європейської вогнепальної зброї, суднобудування, друкарства, інквізиції та експериментальної академічної науки, поява європейського колоніалізму, абсолютистських монархій, націоналізму та перших національних держав. (uk)
  • 早期现代(英語:early modern period),又譯近世,歷史學上的一種分期法,指中世紀之後,狭义上的現代(modern,又譯近代)之前這個時期。起源於歐洲歷史學界,將人類歷史分為四階段(古代、中世紀、早期现代和现代)的習慣分期法。 這個概念盛行於歐洲史與日本史,但在中國史部份,其定義與適用則有所不同。 英語:early modern period有時也被譯為近代;但是英語:Modern也可能被譯為近代。這些譯名並不統一,需要視上下文及歷史學傳統才能確定其意義。 (zh)
  • أتت الفترة الحديثة المبكرة من العصر الحديث بعد أواخر العصور الوسطى من حقبة ما بعد الكلاسيكية (1400 - 1500). حتى بداية عصر الثورات (حوالي 1800). على الرغم من أن الحدود الزمنية لهذه الفترة كانت مثار جدل، إلا أن المؤرخين حددوا الإطار الزمني لهذا العصر مع فتح القسطنطينية من قبل الدولة العثمانية سنة 1453 م، وعصر النهضة في أوروبا وآسيا الوسطى التيمورية والفتوحات الإسلامية في شبه القارة الهندية، وانتهاء فترة الحروب الصليبية، وعصر الاستكشاف (خاصة رحلات كريستوفر كولومبوس التي بدأت في 1492 وأيضًا اكتشاف فاسكو دا جاما للطريق البحري إلى الهند سنة 1498)، وانتهت في زمن الثورة الفرنسية في 1789 وصعود نابليون إلى السلطة. (ar)
  • L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat Moderna es pot fixar entre la caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789), va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme. L'esperit de l'edat moderna buscà el seu referent en un passat anterior, l'edat antiga. Des d'una perspectiva més global, l'edat moderna va ma (ca)
  • Die Begriffe Frühe Neuzeit, Frühneuzeit, Frühmoderne oder Neuere Geschichte bezeichnen in der Geschichte Europas üblicherweise das Zeitalter zwischen dem Spätmittelalter (Mitte 13. Jahrhundert bis Ende 15. Jahrhundert) und dem Übergang vom 18. Jahrhundert zum 19. Jahrhundert. (de)
  • Στην ιστορία, η πρώιμη νεότερη περίοδος της νεότερης εποχής ακολουθεί τα τέλη του Μεσαίωνα. Παρά το γεγονός ότι τα χρονολογικά όρια της περιόδου είναι ανοικτά προς συζήτηση, το χρονικό πλαίσιο καλύπτει την περίοδο μετά το τέλος του τμήματος της μετα-κλασσικής εποχής (περ. 1500), γνωστού ως Μεσαίωνα, μέσα από την αρχή της (περ. 1800) και ποικιλοτρόπως οριοθετείται από τους ιστορικούς το ότι ξεκινά με την Άλωση της Κωνσταντινούπολης το 1453, με την περίοδο της Αναγέννησης και με την Εποχή των Ανακαλύψεων (ειδικά με τα ταξίδια του Χριστόφορου Κολόμβου από το 1492, αλλά και με την ανακάλυψη του θαλάσσιου δρόμου προς την Ανατολή το 1498), και ότι τελειώνει γύρω από τη Γαλλική Επανάσταση το 1789. (el)
  • The early modern period of modern history spans the period after the Late Middle Ages of the post-classical era (c. 1400–1500) through the beginning of the Age of Revolutions (c. 1800). Although the chronological limits of this period are open to debate, the timeframe is variously demarcated by historians as beginning with the Ottoman conquest of Constantinople in 1453, the Renaissance period in Europe and Timurid Central Asia, the Muslim conquests in the Indian subcontinent, the end of the Crusades, the Age of Discovery (especially the voyages of Christopher Columbus beginning in 1492 but also Vasco da Gama's discovery of the sea route to India in 1498), and ending around the French Revolution in 1789, or Napoleon's rise to power. (en)
  • Aro Modernoa edo Aro Berria Historian XV. mendearen bukaeran hasi eta Frantziako Iraultza arte luzatu zen garaiari deritzo, Mendebaldeko historiaren hirugarrena, Erdi Aroa eta Aro Garaikidearen artean. (eu)
  • La Edad Moderna es el tercero de los periodos históricos en los que se divide convencionalmente la historia universal, comprendido entre el siglo XV y el XVIII. Cronológicamente, alberga un periodo cuyo inicio puede fijarse en la caída de Constantinopla (1453) o en el descubrimiento de América (1492), y cuyo final puede situarse en la Revolución francesa (1789) o en el fin de la década previa, tras la independencia de los Estados Unidos (1776).​ En esta convención, la Edad Moderna se corresponde al período en que se destacan los valores de la modernidad (el progreso, la comunicación, la razón) frente al período anterior, la Edad Media, que es generalmente identificada como una edad aislada e intelectualmente oscura. El espíritu de la Edad Moderna buscaría su referente en un pasado anterior (es)
  • L'Époque moderne ou les « Temps modernes », couvre l'époque historique qui débute à la fin du Moyen Âge située, selon les historiens, en 1453 à la chute de l'Empire romain d'Orient ou en 1492 avec la découverte de l'Amérique par Christophe Colomb et qui se termine, selon la périodisation « à la française », en 1789 avec la Révolution française. Toutefois, pour les historiens de langue anglaise, l'Époque moderne est ininterrompue des Grandes Découvertes jusqu'à nos jours, de sorte que l'époque contemporaine en définit plutôt la partie vécue par des témoins encore en vie à ce jour. Dans leur perspective, l'Époque moderne est celle où triomphent les valeurs de la modernité (le progrès, la communication, la raison); en opposition avec la période précédente du Moyen Âge, longtemps considérée co (fr)
  • La storia moderna (età moderna) è una delle quattro età storiche (antica, medievale, moderna e contemporanea) e che, sebbene i limiti cronologici siano aperti al dibattito, riguarda un arco temporale di circa tre secoli compreso tra la seconda metà del XV secolo o la prima fase del XVI secolo alla fine del XVIII e inizi del XIX secolo. (it)
  • De vroegmoderne tijd – ook wel nieuwe tijd of ancien régime – is een periode van enkele eeuwen in de geschiedenis van Europa, volgend op de middeleeuwen. Volgens de gangbare periodisering beslaat de vroegmoderne tijd de periode van eind vijftiende tot begin negentiende eeuw, en wordt ze gevolgd door de moderne tijd. De naam nieuwe tijd wordt ook wel gebruikt voor de vroegmoderne en moderne tijd samen. (nl)
  • Nowożytność – epoka w historii następująca według tradycyjnej periodyzacji po średniowieczu i poprzedzająca XIX wiek (jako epokę). Za jej datę początkową uznaje się najczęściej upadek Konstantynopola, a tym samym cywilizacji bizantyńskiej (1453) lub odkrycie Ameryki przez Krzysztofa Kolumba (1492). Obie te daty mają wyłącznie charakter umowny – upadek Bizancjum miał bardzo ograniczony wpływ na rozwój kultury europejskiej, natomiast ekspansja europejska w kierunku zachodnim i południowym miała przynieść skutki dopiero w XVI wieku. Realnymi wyznacznikami przejścia od epoki średniowiecznej do nowożytnej są natomiast przemiany kulturowe, polityczne, państwowe, ideologiczne i w ograniczonym stopniu techniczne. W historii świata za umowne zakończenie epoki najczęściej uznaje się wybuch rewolucji (pl)
  • A Idade Moderna foi um período específico da História do Ocidente que se inicia no final da Idade Média em 1453 d.C., embora os limites cronológicos sejam objeto de debate, a linha temporal deste período estende-se do final do século XV até à Idade das Revoluções no século XVIII; muitos historiadores assinalam o início desta idade na data de 29 de maio de 1453, quando ocorreu a tomada de Constantinopla pelos turcos otomanos, incluindo assim o Renascimento e a Era dos Descobrimentos (incluindo as viagens de Colombo que começaram em 1492 e a descoberta do caminho marítimo para a Índia por Vasco da Gama em 1498), e data de término com a Revolução Francesa no dia 14 de julho de 1789. (pt)
  • Den tidigmoderna tiden eller tidigmoderna perioden är den epok i Europas historia som sträcker sig från medeltidens slut (i Norden cirka år 1500) till den franska revolutionen 1789. Den utgör alltså början på nya tiden. Begreppet kom i bruk i Sverige i början av 1990-talet och är en direktöversättning av engelskans early modern period. Perioden kännetecknas av en rad politiska, ekonomiska, sociala, religiösa och kulturella processer som bidrar till att perioden ur många olika aspekter skiljer sig från medeltiden. Saker som kom att förändras: (sv)
rdfs:label
  • Early modern period (en)
  • الحقبة الحديثة المبكرة (ar)
  • Edat moderna (ca)
  • Raný novověk (cs)
  • Frühe Neuzeit (de)
  • Πρώιμη νεότερη περίοδος (el)
  • Moderna epoko (eo)
  • Edad Moderna (es)
  • Aro Modernoa (eu)
  • Periode modern awal (in)
  • Storia moderna (it)
  • Époque moderne (fr)
  • 근세 (ko)
  • 近世 (ja)
  • Vroegmoderne Tijd (nl)
  • Nowożytność (pl)
  • Idade Moderna (pt)
  • Tidigmoderna tiden (sv)
  • Раннее Новое время (ru)
  • 早期现代 (zh)
  • Ранній новий період (uk)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:mainInterest of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:after of
is dbp:era of
is dbp:subDiscipline of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License