| dbo:abstract
|
- Diapir (z řeckého diapeirein – propíchnout), také diapira či diapirová struktura, je geologická struktura, obecně mobilní masa, která intruduje do nadložních vrstev. Nejčastěji jde o intruze, které prorazily nadložními vrstvami starších hornin, ale diapir může označovat i relativně chladná tělesa (např. solné dómy, a bahenní diapiry). Diapiry se pohybují směrem vzhůru podél oslabených zón, popřípadě zlomů díky menší hustotě než má jejich okolí. V podstatě jde o aplikaci Archimédova zákona, celý proces se nazývá diapirismus. Nejčastějšími typy diapiry jsou vulkanického původu. V případě, že jde o výstup roztavených hornin z hranice pláště na povrch v horkých skvrnách, hovoříme se o takzvaných „plášťových diapirech“. V případě rychle vystupujícího, fluidy nasyceného magmatu v úzkých ze zemského pláště hovoříme o „diatrémách“. Příčiny a mechanismus pohybu materiálu v diatrémách však není totožný s příčinami pohybu diapirů. Struktury vytvořené solnými dómy mají velký hospodářský význam, jelikož jsou často „pastí“ k zachytávání přírodních uhlovodíků – ropy a zemního plynu. Termín „diapir“ zavedl rumunský geolog Ludovic Mrazec (Mrázek), který jako první pochopil princip solné tektoniky a plasticity. Otec Ludovica Mrázka byl Čech, pocházel z Horní Cerekve. (cs)
- En geologia, un diapir (del grec διαπείρειν = travessar) salins és un tipus d'intrusió resultant de la remuntada de roques més lleugeres a través de roques més denses. El cor del diapir està constituït de roques conegudes per ser fàcilment deformables, com la sal, el guix, el magma, els fangs, i altres. Aquestes roques remunten cap a la superfície perquè són menys denses i tenen una més gran ductilitat que les roques que les envolten. Així, els diapirs són estructures geològiques intrusives, formades per masses d'evaporites que, procedents de nivells estratigràfics molt plàstics (sobretot del Triàsic superior) sotmesos a gran pressió, pugen per les capes sedimentàries de l'escorça terrestre, travessant i deformats, en un lent procés mesurable en milions d'anys que es coneix com a diapir. Adquireixen forma de cilindre, bolet o gota i solen ser de grans dimensions (de centenars de metres a 3 km de diàmetre en secció horitzontal). Un símil molt didàctic de diapir es pot veure a les anomenades làmpades de lava usades en decoració. Els moviments per flux plàstic de les roques salines es denominen . La seva gènesi és força complexa i està produïda per diversos factors: una elevada plasticitat de les sals augmentada per la presència de guixos i que es desenvolupen en falles profundes per les quals els materials ascendeixen i on tenen lloc processos volcànics que converteixen el diapir en una pasta amb encara molta més plasticitat i molt més poder perforant. Es denominen doms salins quan les masses de sals deformen els sediments suprajacents però no arriben a intrusió. A Espanya hi ha poblacions com Cabezón de la Sal a Cantàbria que s'assenten sobre diapirs salins aflorats i que van ser explotats comercialment en el passat. Altres com Peralta i Caparroso a Navarra van haver de canviar el seu emplaçament a altres amb sòls més estables a causa dels processos de subsidència que produeixen aquest tipus d'estructures halocinètiques. El diapir més gran d'Europa es troba a Poza de la Sal (Burgos). (ca)
- Diapiro (malnovgreke: διαπείρειν trapenetri) en la geologio estas pro levoforto aŭ konvekto leviĝanta areo aŭ korpo de materialo havanta malplian densecon ol la ĉirkaŭanta materialo (ekzemple magmo). Tiun fenomenon oni nomas diapirismo. Oni observas tiun leviĝon grandskale je mantelmaterialo. Tie formiĝas tielnomataj manteldiapiroj (angle: mantle plume). Diversaj leviĝantaj povas formi intruziojn, ekzemple la granitaj batolitoj, grandaj fungoformaj plutonitkorpoj, ankaŭ nomataj . (eo)
- A diapir (/ˈdaɪ.əpɪər/; from French diapir [djapiʁ], from Ancient Greek διαπειραίνω (diapeiraínō) 'to pierce through') is a type of igneous intrusion in which a more mobile and ductily deformable material is forced into brittle overlying rocks. Depending on the tectonic environment, diapirs can range from idealized mushroom-shaped Rayleigh–Taylor-instability-type structures in regions with low tectonic stress such as in the Gulf of Mexico to narrow dikes of material that move along tectonically induced fractures in surrounding rock. The term was introduced by the Romanian geologist Ludovic Mrazek, who was the first to understand the principle of salt tectonics and plasticity. The term diapir may be applied to igneous structures, but it is more commonly applied to non-igneous, relatively cold materials, such as salt domes and mud diapirs. (en)
- Ein Diapir (von altgriechisch διαπείρειν diapeirein „durchdringen“) ist in der Geologie ein Bereich, in dem Material aus tieferen Schichten aufgestiegen ist. Dieses Phänomen nennt man Diapirismus. Es kommt in großem Maßstab beim Erdmantel vor. Über Hotspots bilden sich Manteldiapire (engl. mantle plumes). Der Antrieb für den Aufstieg ist eine niedrigere Dichte der tiefer liegenden Schicht. Die dadurch entstandene Rayleigh-Taylor-Instabilität lässt Blasen des unten liegenden Materials aufsteigen. Aufsteigende Schmelzen können Intrusionen bilden, beispielsweise die granitischen Batholithe, große pilzförmige Tiefengesteinskörper, auch Plutone genannt. Evaporitdiapire können Salzstöcke und bilden. Salzstöcke sind kegel-, zylinder- oder pilzförmig. Sie ragen von der Schicht, aus der sie entstanden sind (Muttersalzschicht, engl. mother salt layer), nach oben, zum Teil bis an die Erdoberfläche. (de)
- Geologian, diapiroa arroka arinek beste arroka astunagoen artean goratuz sortzen den egitura geomorfologikoa da, lur azalean domo itxurako egiturak nahiz mendiak sorraraziz. Diapiroko nukleoa gatz, igeltsu, buztin eta dentsitate txikiko arrokek osatzen dute, inguruko arroken goratu direnak milioika urtetan zehar. Gehienetan, diapiroak Triasiko garaikoak dira. Euskal Herrian, Gipuzkoako San Marko-Txoritokieta, , Arabako Murgiako diapiroa eta Nafarroako Ollarango diapiroak daude, besteak beste. Diapiroak egitura intrusiboak dira, dentsitate txikiko material oso plastikoak (gatzak), gainetik dituzten geruza dentsoagoak zeharkatu eta deformatzen dituztenak. Zeharkatze prozesu honi diapirismo deitzen zaio. Bi motatako materialek sor ditzakete diapiroak: arroka ebaporitikoek eta igneoek. Egitura diapirikoak oso ondo ezagutzen dira duten balio ekonomikoagatik: gatz ustiapenaki eta petrolioa nagusiki. (eu)
- Un diapiro (del griego διαπείρειν ‘atravesar’) es un tipo de intrusión en el que se fuerza un material más dúctil deformable y móvil a través de las rocas suprayacentes quebradizas. La forma de diapiro depende del ambiente tectónico: en las regiones de bajo estrés tectónico los diapiros tienen una estructuras en forma de hongo del tipo inestabilidad de Rayleigh-Taylor, mientras que en zonas tectónicamente más activas son diques estrechos de material que se mueven a lo largo de las fracturas inducidas en la roca circundante. El término fue introducido por el geólogo rumano Ludovic Mrazek, que fue el primero en comprender el principio de la intrusión salina y la plasticidad. El término «diapiro» se puede aplicar a estructuras ígneas, pero se aplica más comúnmente a estructuras no ígneas, materiales relativamente fríos, tales como las evaporitas que forman los llamados diapiros salinos. También se producen diapiros de barro. (es)
- Diapir adalah penerobosan (intrusi) batuan karena perbedaan tekanan dan bouyancy. Penerobosan biasanya vertikal melibatkan batuan berdensitas rendah yang relatif mobile menerobos batuan berdensitas lebih tinggi, biasanya melalui rekahan (fracture). Istilah diapir lebih sering digunakan di batuan sedimen meskipun kadang digunakan dalam bantuan beku. Salt diapir jika material penerobos adalah garam (salt), shale diapir jika material penerobos adalah serpih (shale). Dalam proses penerobosannya diapir akan mengakibatkan terbentuknya lipatan (anticline) atau dome di bagian atas. Diapir ini menimbulkan banyak jebakan reservoar di bagian atas atau samping, karena sifatnya yang masif tidak dapat mengalirkan fluida, berfungsi sebagai seal. Pembentukan diapir dapat diakibatkan oleh proses tektonik atau proses pengendapan yang cepat atau keduanya.
* l
*
* s (in)
- En géologie, un diapir (du grec diapeirein, « percer au travers », terme inventé en 1907 par le géologue roumain (en) pour décrire ce type de formation salifère dans les Alpes) est un type d'intrusion impliquant une structure plus ou moins globuleuse, résultant de la remontée de roches plus légères à travers des roches plus denses. Il peut s'agir de diapir salifère (évaporites de type sel gemme, gypse), diapir granitique (magmas en fusion peu denses), diapir asthénosphérique (remontée de l’asthénosphère sous les zones en extension par l’effet de l’amincissement), diapir mantellique (autre nom des panaches). Les grands dômes de la planète naine Cérès pourraient correspondre à des diapirs de glace. Le diapirisme est le mécanisme de la formation des diapirs dont la montée prend plusieurs millions d'années. (fr)
- Diapirisme is een plastisch proces waarbij diapieren ontstaan: paddenstoelvormige intrusies van een materiaal met een kleinere dichtheid in materiaal met een grotere dichtheid of andersom. Diapirisme ontstaat als een lichter, ondergelegen materiaal naar boven wil bewegen of een zwaarder, bovengelegen materiaal naar onder wil bewegen. Een goed voorbeeld van het ontstaan van diapieren is bijvoorbeeld te zien in een lavalamp. (nl)
- Un diapiro (dal greco διᾴπυρος: infuocato, rovente, caldissimo), in geologia, è una massa rocciosa semifusa, originata in una zona di fusione parziale del mantello superiore e risalita attraverso le rocce sovrastanti più recenti e più pesanti. I diapiri possono includere sia strutture ignee, sia materiali relativamente "freddi", come per esempio i duomi salini e i diapiri di fango. In sostanza, un diapiro è una qualsiasi massa relativamente mobile che si intrude in uno strato preesistente (detto incassante). A mano a mano che il diapiro sale, la pressione esterna diminuisce con la conseguenza che una maggior quantità di materiale fonde. La risalita dei diapiri contribuisce alla formazione di serbatoi magmatici relativamente poco profondi o di condotti di alimentazione che costituiscono la fonte diretta dell'attività vulcanica. In genere i diapiri si intrudono verticalmente e verso l'alto lungo zone di debolezza strutturale nelle rocce soprastanti. Il loro movimento è legato ad un contrasto di densità tra la loro bassa densità e quella maggiore dell'incassante. Questa differenza causa una sorta di galleggiamento della massa. Questo fenomeno è noto come diapirismo. Le potenziali sorgenti di diapiri sono le evaporiti e i fanghi. I diapiri possono formarsi anche nel Mantello terrestre quando una massa di magma caldo e meno denso si assembla e risale. Questi fenomeni magmatici sembrano essere associati allo sviluppo delle Grandi Province Magmatiche (Large Igneous Provinces) e dei Pennacchi di Mantello (Mantle plume). (it)
- Diapir – struktura geologiczna, powstała w wyniku migracji skał ku powierzchni Ziemi, gdy starsze skały o mniejszej gęstości przebijają skały młodsze (najczęściej osadowe) o gęstości większej (migracja skały ku powierzchni wywołana jest głównie różnicą gęstości skał). Struktury diapirowe mają najczęściej postać kominów, grzybów, ścian itp. Przykładem struktury diapirowej jest diapir solny Mogilna. Diapiry mogą również powstać w wyniku wdzierania się gorącej, a przez to plastycznej i lżejszej od skał otoczenia magmy w wyżej zalegające warstwy skalne. (pl)
- Um diapiro em geologia, é uma intrusão de material rochoso menos denso que a , um processo conhecido como diapirismo. No caso dos diapiros, perfuram-se os materiais sobrejacentes, enquanto que no caso dos domos (o outro tipo de estrutura halocinética) os materiais ascendem. Apresentam-se como acidentes geológicos associados ao levantamento e erosão de camadas e à dissolução de sais e gesso. Em Portugal, uma das mais conhecidas estruturas diapíricas é o diapiro das Caldas da Rainha. (pt)
- Діапір (рос. диапир, англ. diapir, нім. Diapir m, Diapirfalte f) – в геології - склепінчастоподібна антиклінальна складка з інтенсивно зім'ятим ядром, що виникла шляхом видавлювання знизу високопластичних порід (сіль, глини), які при своєму підйомі прорізають шари, що складають склепіння складки і утворюють т.зв. ядро протикання. (uk)
- 底闢（英語：diapir）是指一種能夠移動而且還有延展性的侵入岩石，因受外力被擠入到上面岩層中。在上面的岩層必須容易破碎的，否則侵入岩石擠不進去。底闢的範圍大小不一，其規模根據構造環境而決定，如果一個地區它的構造應力低，例如墨西哥灣等，底闢是一種蘑菇型狀瑞利-泰勒不穩定型結構（Rayleigh–Taylor-instability-type）。岩脈也是一種底闢，一般都是在構造活動地區產生。它是岩漿從狹窄的裂縫擠入岩石中所形成的。底闢一詞是羅馬尼亞地質學家 Ludovic Mrazek 創用，他是第一個了解鹽岩在壓力下是一種可塑性的岩石。 底闢一般是用來形容非火成岩的結構，例如鹽丘和泥底闢。但也可用於形容火成岩結構。 除了地球，底闢現象也在海王星的衛星海衛一、木星的衛星歐羅巴、土星的衛星土衛二和天王星的衛星米蘭達也被發現。 底闢通常是沿著岩石裂縫或結構薄弱區域，向上侵入上面覆蓋而且比較緻密的岩石。這個過程被稱為底闢作用（diapirism）。所產生的結構也稱為穿孔結構（piercement structures）。在底闢過程中，部分原有的地層可以被斷開並被推向上到更高處的層位内。如果這些地層，被推入到比較淺的地層后，乃然保留了它們的原始壓力。就和當地的地層壓力不同。就造成超壓，在鑽井時，鑽到這種高壓地層，會造成井噴的重大風險。 蒸發沉積物（例如鹽）和飽滿氣體的泥漿等岩石類型，是造成底闢的原動力。岩漿也能造成底闢，當熱而密度較低的岩漿聚集時，在地幔中也會形成底闢。地幔中的底闢現像被認為與大型火成岩地區和一些地幔柱的發展有關。 火山管是一種爆炸性、含揮發性氣體高的岩漿噴發。 它通常與底闢無關，因為它們是小體積的岩漿，經由具揮發性的岩漿柱上升，而不是經由與周圍地幔的密度的相差而導致的。 (zh)
- Диапир (или гляциодиапир; от греч. diapeiro — протыкаю, пронзаю) — активная соляная тектоника, куполо- или валообразные антиклинальные складки с интенсивно смятым ядром, которое может срезать крылья складки. Диапировые складки и купола обыкновенно возникают за счёт выдавливания из нижних горизонтов высокопластичных пород — солей, глин. При неравномерном распределении давления пластический материал нагнетается из одних участков в другие, образуя характерные «раздувы» — ядра нагнетания. В других случаях этот материал полностью прорывает толщу вышележащих пород и формирует ядра протыкания, которые, вместе со вмещающими их и созданными ими антиклиналями создают обширное семейство разнообразных диапировых складок. Проявление диапиризма хорошо изучено в областях развития залежей соли и соленосных пород в связи с так называемой «соляной тектоникой», с которой в ряде районов связывают месторождения нефти и газа. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Diapiro (malnovgreke: διαπείρειν trapenetri) en la geologio estas pro levoforto aŭ konvekto leviĝanta areo aŭ korpo de materialo havanta malplian densecon ol la ĉirkaŭanta materialo (ekzemple magmo). Tiun fenomenon oni nomas diapirismo. Oni observas tiun leviĝon grandskale je mantelmaterialo. Tie formiĝas tielnomataj manteldiapiroj (angle: mantle plume). Diversaj leviĝantaj povas formi intruziojn, ekzemple la granitaj batolitoj, grandaj fungoformaj plutonitkorpoj, ankaŭ nomataj . (eo)
- Diapirisme is een plastisch proces waarbij diapieren ontstaan: paddenstoelvormige intrusies van een materiaal met een kleinere dichtheid in materiaal met een grotere dichtheid of andersom. Diapirisme ontstaat als een lichter, ondergelegen materiaal naar boven wil bewegen of een zwaarder, bovengelegen materiaal naar onder wil bewegen. Een goed voorbeeld van het ontstaan van diapieren is bijvoorbeeld te zien in een lavalamp. (nl)
- Diapir – struktura geologiczna, powstała w wyniku migracji skał ku powierzchni Ziemi, gdy starsze skały o mniejszej gęstości przebijają skały młodsze (najczęściej osadowe) o gęstości większej (migracja skały ku powierzchni wywołana jest głównie różnicą gęstości skał). Struktury diapirowe mają najczęściej postać kominów, grzybów, ścian itp. Przykładem struktury diapirowej jest diapir solny Mogilna. Diapiry mogą również powstać w wyniku wdzierania się gorącej, a przez to plastycznej i lżejszej od skał otoczenia magmy w wyżej zalegające warstwy skalne. (pl)
- Um diapiro em geologia, é uma intrusão de material rochoso menos denso que a , um processo conhecido como diapirismo. No caso dos diapiros, perfuram-se os materiais sobrejacentes, enquanto que no caso dos domos (o outro tipo de estrutura halocinética) os materiais ascendem. Apresentam-se como acidentes geológicos associados ao levantamento e erosão de camadas e à dissolução de sais e gesso. Em Portugal, uma das mais conhecidas estruturas diapíricas é o diapiro das Caldas da Rainha. (pt)
- Діапір (рос. диапир, англ. diapir, нім. Diapir m, Diapirfalte f) – в геології - склепінчастоподібна антиклінальна складка з інтенсивно зім'ятим ядром, що виникла шляхом видавлювання знизу високопластичних порід (сіль, глини), які при своєму підйомі прорізають шари, що складають склепіння складки і утворюють т.зв. ядро протикання. (uk)
- En geologia, un diapir (del grec διαπείρειν = travessar) salins és un tipus d'intrusió resultant de la remuntada de roques més lleugeres a través de roques més denses. El cor del diapir està constituït de roques conegudes per ser fàcilment deformables, com la sal, el guix, el magma, els fangs, i altres. Aquestes roques remunten cap a la superfície perquè són menys denses i tenen una més gran ductilitat que les roques que les envolten. Així, els diapirs són estructures geològiques intrusives, formades per masses d'evaporites que, procedents de nivells estratigràfics molt plàstics (sobretot del Triàsic superior) sotmesos a gran pressió, pugen per les capes sedimentàries de l'escorça terrestre, travessant i deformats, en un lent procés mesurable en milions d'anys que es coneix com a diapir. (ca)
- Diapir (z řeckého diapeirein – propíchnout), také diapira či diapirová struktura, je geologická struktura, obecně mobilní masa, která intruduje do nadložních vrstev. Nejčastěji jde o intruze, které prorazily nadložními vrstvami starších hornin, ale diapir může označovat i relativně chladná tělesa (např. solné dómy, a bahenní diapiry). Diapiry se pohybují směrem vzhůru podél oslabených zón, popřípadě zlomů díky menší hustotě než má jejich okolí. V podstatě jde o aplikaci Archimédova zákona, celý proces se nazývá diapirismus. (cs)
- A diapir (/ˈdaɪ.əpɪər/; from French diapir [djapiʁ], from Ancient Greek διαπειραίνω (diapeiraínō) 'to pierce through') is a type of igneous intrusion in which a more mobile and ductily deformable material is forced into brittle overlying rocks. Depending on the tectonic environment, diapirs can range from idealized mushroom-shaped Rayleigh–Taylor-instability-type structures in regions with low tectonic stress such as in the Gulf of Mexico to narrow dikes of material that move along tectonically induced fractures in surrounding rock. (en)
- Ein Diapir (von altgriechisch διαπείρειν diapeirein „durchdringen“) ist in der Geologie ein Bereich, in dem Material aus tieferen Schichten aufgestiegen ist. Dieses Phänomen nennt man Diapirismus. Es kommt in großem Maßstab beim Erdmantel vor. Über Hotspots bilden sich Manteldiapire (engl. mantle plumes). Der Antrieb für den Aufstieg ist eine niedrigere Dichte der tiefer liegenden Schicht. Die dadurch entstandene Rayleigh-Taylor-Instabilität lässt Blasen des unten liegenden Materials aufsteigen. (de)
- Un diapiro (del griego διαπείρειν ‘atravesar’) es un tipo de intrusión en el que se fuerza un material más dúctil deformable y móvil a través de las rocas suprayacentes quebradizas. La forma de diapiro depende del ambiente tectónico: en las regiones de bajo estrés tectónico los diapiros tienen una estructuras en forma de hongo del tipo inestabilidad de Rayleigh-Taylor, mientras que en zonas tectónicamente más activas son diques estrechos de material que se mueven a lo largo de las fracturas inducidas en la roca circundante. El término fue introducido por el geólogo rumano Ludovic Mrazek, que fue el primero en comprender el principio de la intrusión salina y la plasticidad. El término «diapiro» se puede aplicar a estructuras ígneas, pero se aplica más comúnmente a estructuras no ígneas, mat (es)
- Geologian, diapiroa arroka arinek beste arroka astunagoen artean goratuz sortzen den egitura geomorfologikoa da, lur azalean domo itxurako egiturak nahiz mendiak sorraraziz. Diapiroko nukleoa gatz, igeltsu, buztin eta dentsitate txikiko arrokek osatzen dute, inguruko arroken goratu direnak milioika urtetan zehar. Gehienetan, diapiroak Triasiko garaikoak dira. Euskal Herrian, Gipuzkoako San Marko-Txoritokieta, , Arabako Murgiako diapiroa eta Nafarroako Ollarango diapiroak daude, besteak beste. (eu)
- Diapir adalah penerobosan (intrusi) batuan karena perbedaan tekanan dan bouyancy. Penerobosan biasanya vertikal melibatkan batuan berdensitas rendah yang relatif mobile menerobos batuan berdensitas lebih tinggi, biasanya melalui rekahan (fracture). Istilah diapir lebih sering digunakan di batuan sedimen meskipun kadang digunakan dalam bantuan beku. Salt diapir jika material penerobos adalah garam (salt), shale diapir jika material penerobos adalah serpih (shale). Dalam proses penerobosannya diapir akan mengakibatkan terbentuknya lipatan (anticline) atau dome di bagian atas. Diapir ini menimbulkan banyak jebakan reservoar di bagian atas atau samping, karena sifatnya yang masif tidak dapat mengalirkan fluida, berfungsi sebagai seal. Pembentukan diapir dapat diakibatkan oleh proses tektonik a (in)
- En géologie, un diapir (du grec diapeirein, « percer au travers », terme inventé en 1907 par le géologue roumain (en) pour décrire ce type de formation salifère dans les Alpes) est un type d'intrusion impliquant une structure plus ou moins globuleuse, résultant de la remontée de roches plus légères à travers des roches plus denses. Il peut s'agir de diapir salifère (évaporites de type sel gemme, gypse), diapir granitique (magmas en fusion peu denses), diapir asthénosphérique (remontée de l’asthénosphère sous les zones en extension par l’effet de l’amincissement), diapir mantellique (autre nom des panaches). Les grands dômes de la planète naine Cérès pourraient correspondre à des diapirs de glace. (fr)
- Un diapiro (dal greco διᾴπυρος: infuocato, rovente, caldissimo), in geologia, è una massa rocciosa semifusa, originata in una zona di fusione parziale del mantello superiore e risalita attraverso le rocce sovrastanti più recenti e più pesanti. I diapiri possono includere sia strutture ignee, sia materiali relativamente "freddi", come per esempio i duomi salini e i diapiri di fango. In sostanza, un diapiro è una qualsiasi massa relativamente mobile che si intrude in uno strato preesistente (detto incassante). (it)
- Диапир (или гляциодиапир; от греч. diapeiro — протыкаю, пронзаю) — активная соляная тектоника, куполо- или валообразные антиклинальные складки с интенсивно смятым ядром, которое может срезать крылья складки. Диапировые складки и купола обыкновенно возникают за счёт выдавливания из нижних горизонтов высокопластичных пород — солей, глин. При неравномерном распределении давления пластический материал нагнетается из одних участков в другие, образуя характерные «раздувы» — ядра нагнетания. В других случаях этот материал полностью прорывает толщу вышележащих пород и формирует ядра протыкания, которые, вместе со вмещающими их и созданными ими антиклиналями создают обширное семейство разнообразных диапировых складок. (ru)
- 底闢（英語：diapir）是指一種能夠移動而且還有延展性的侵入岩石，因受外力被擠入到上面岩層中。在上面的岩層必須容易破碎的，否則侵入岩石擠不進去。底闢的範圍大小不一，其規模根據構造環境而決定，如果一個地區它的構造應力低，例如墨西哥灣等，底闢是一種蘑菇型狀瑞利-泰勒不穩定型結構（Rayleigh–Taylor-instability-type）。岩脈也是一種底闢，一般都是在構造活動地區產生。它是岩漿從狹窄的裂縫擠入岩石中所形成的。底闢一詞是羅馬尼亞地質學家 Ludovic Mrazek 創用，他是第一個了解鹽岩在壓力下是一種可塑性的岩石。 底闢一般是用來形容非火成岩的結構，例如鹽丘和泥底闢。但也可用於形容火成岩結構。 除了地球，底闢現象也在海王星的衛星海衛一、木星的衛星歐羅巴、土星的衛星土衛二和天王星的衛星米蘭達也被發現。 底闢通常是沿著岩石裂縫或結構薄弱區域，向上侵入上面覆蓋而且比較緻密的岩石。這個過程被稱為底闢作用（diapirism）。所產生的結構也稱為穿孔結構（piercement structures）。在底闢過程中，部分原有的地層可以被斷開並被推向上到更高處的層位内。如果這些地層，被推入到比較淺的地層后，乃然保留了它們的原始壓力。就和當地的地層壓力不同。就造成超壓，在鑽井時，鑽到這種高壓地層，會造成井噴的重大風險。 (zh)
|
