About: Dialectic

An Entity of Type: book, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Dialectic (Greek: διαλεκτική, dialektikḗ; related to dialogue; German: Dialektik), also known as the dialectical method, is a discourse between two or more people holding different points of view about a subject but wishing to establish the truth through reasoned argumentation. Dialectic resembles debate, but the concept excludes subjective elements such as emotional appeal and the modern pejorative sense of rhetoric. Dialectic may thus be contrasted with both the eristic, which refers to argument that aims to successfully dispute another's argument (rather than searching for truth), and the didactic method, wherein one side of the conversation teaches the other. Dialectic is alternatively known as minor logic, as opposed to major logic or critique.

Property Value
dbo:abstract
  • Dialektika (z řeckého dialektiké techné od dialegesthai, rozmlouvat) je filosofický pojem, jenž nabýval během dějin různých významů a je i dnes nejednoznačný. Filosofický slovník (Walter Brugger a kol.) začíná heslo dialektika takto: „Užívání výrazu dialektika dosáhlo v současné filosofii takové míry zmatku, že je sotva možné podat byť i tu nejobecnější charakteristiku tohoto pojmu.“ Výraz „dialektika“ znamenal původně umění rozhovoru či diskuse, kde se střídají tvrzení a námitky, podepřené racionálními argumenty. Cílem takového rozhovoru je přiblížit se pravému poznání tím, že účastníci si navzájem vyvracejí nesprávná, neobhajitelná mínění. „Umění“ spočívá v tom, že každý účastník musí správně pochopit smysl tvrzení a odpovídat na ně v souladu s pravidly logiky. V tomto významu dialektiku pěstovali antičtí filozofové, zejména Sókratés a Platón, ale ještě i středověká scholastika, zejména Tomáš Akvinský. Moderní filozofie však význam pojmu posunula, nejvíce pak Georg Wilhelm Friedrich Hegel, který z dialektiky udělal univerzální zákonitost vývoje myšlenek v dějinách (teze-antiteze-syntéze). Toho se chopil Karl Marx, který analogicky nastolil tezi o univerzální zákonitosti vývoje celých dějin (dialektický materialismus). Autoři druhé poloviny 20. století se pokusili obnovit spíše původní, dialogický význam pojmu (Jürgen Habermas). (cs)
  • الجدلية أو ديالكتيك في الفلسفة الكلاسيكية، الديالكتيك (باليونانية: διαλεκτική) هو الجدل أو المحاورة: تبادل الحجج والجدال بين طرفين دفاعًا عن وجهة نظر معينة، ويكون ذلك تحت لواء المنطق. والمادية الديالكتيكية هي النظرة العالمية للحزب الماركسي اللينيني. وهي تدعى مادية ديالكتيكية لان نهجها للظواهر الطبيعية، أسلوبها في دراسة هذه الظواهر وتفهمها ديالكتيكي بينما تفسيرها للظواهر الطبيعية، فكرتها عن هذه الظواهر، نظريتها مادية. المادية التاريخية هي امتداد مبادئ المادية الديالكتيكية على دراسة الحياة الاجتماعية، تطبيق مبادئ المادية الديالكتيكية على ظواهر الحياة الاجتماعية وعلى دراسة المجتمع وتاريخه.و تدعي الجدلية المادية التاريخية انها استطاعت أن تكشف عن الأساس الموضوعي المادي لمجمل الحياة الاجتماعية وتبين جوهر المجتمع البشري وتدرس قانونيات التاريخ العالمي (ص 10 أصول الفلسفة الماركسية اللينينية).. (ar)
  • La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques. Igualment es refereix a l'esquema que segons Hegel fa avançar la humanitat o el pensament, basat en un procés de tesi, antítesi i síntesi; és a dir, un diàleg entre una idea o moviment, el contrari que sorgeix com a resposta, i la síntesi o equilibri final resultant, que al seu torn passa a ser la tesi d'una nova generació. La dialèctica és un mètode de raonament lògic, de qüestionament i d'interpretació, que ha rebut diferents significats al llarg de la història de la filosofia. Alguns d'aquests significats són: * Art del diàleg i la discussió. * En la filosofia grega clàssica, la dialèctica és el mètode que investiga la veritat mitjançant l'examen crític de les percepcions i teories, cada unes de les quals, per la seva part, pretén referir-la. * Procediment de raonament que procedeix a través del desplegament d'una tesi i la seva antítesi, resolent la contradicció a través de la formulació d'una síntesi final (conclusió). Estratègicament el procés no conclou. La síntesi es constitueix en nova tesi i es contraposa a nova antítesi; sense destruir-se però sí complementant-se mútuament. * Art d'ordenar els conceptes en gèneres i espècies. * Manera d'elevar-se des del sensible cap a l'intel·ligible, és a dir partint de la certesa dels sentits cap al desenvolupament de conceptes d'un major grau d'universalitat i racionalitat. * La lluita dels contraris per la qual sorgeix el progrés de la Història (Hegel i Marx). * Teoria i mètode de coneixement dels fenòmens de la realitat en el seu desenvolupament i automoviment, presumpta ciència que tractaria de les lleis més generals del desenvolupament de la naturalesa (Engels), de la societat (Marx) i del pensament humà (Hegel) que s'autoproposa com a alternativa a la metafísica. Hegel (en Fonaments de la filosofia del dret paràgraf 31) va anomenar «dialèctica» al principi motor del concepte que dissol, però també produeix, les particularitats de l'universal. La més elevada dialèctica del concepte consisteix no a considerar la determinació merament com a límit i oposat, sinó a produir a partir d'ella el contingut positiu i el resultat, únic procediment mitjançant el qual la dialèctica és desenvolupament i progrés immanent. No és per tant l'acció exterior d'un pensar subjectiu, sinó l'ànima pròpia del contingut el que fa créixer orgànicament les seves branques i els seus fruits. La dialèctica, en tots aquests casos, designa un moviment propi del pensament (i del 'ser' ' en general en el cas de Hegel). És "la doctrina de la unitat dels contraris" (Lenin: Resum del llibre de Hegel "Ciència de la lògica" . C.29, p.128) És la concepció que tota la naturalesa "es troba en un estat perenne de naixement i mort, en flux constant, subjecte a incessants canvis i moviments" (Friedrich Engels, Introducció a la Dialèctica de la Naturalesa). (ca)
  • Η λέξη διαλεκτική προέρχεται από την ελληνική λέξη διαλέγομαι, που σημαίνει διεξάγω συζήτηση. Στην αρχαιότητα με τη διαλεκτική εννοούσαν την τέχνη να φτάνει κανείς στην αλήθεια μέσω της σύγκρουσης αντιθέτων απόψεων, όπως στο σύνολο σχεδόν των Πλατωνικών έργων. Ο όρος επικράτησε διεθνώς ως Dialectic. Στην Αγγλία παλαιότερα ο όρος αυτός ήταν συνώνυμος της Λογικής όπως και εφαρμοζόταν στην τυπική συλλογιστική των εκάστοτε ρητόρων. (el)
  • Dialektiko (el la greka: διαλεκτική, dialektikḗ; laŭvorte signifante la arto de konversacio, diskuto aŭ debato) estas nocio uzata kun diversaj signifoj. Verdire la vorto "dialektiko" akiris tiom da neprecizaj signifoj, ke por multaj sciencistoj la dialektika aliro ne taŭgas por la scienco. Tamen, aliaj sciencistoj konsideras, ke la dialektika pensmaniero povas esti tre utila por la scienca rezonado. Dialektiko, konata ankaŭ kiel dialektika metodo, estas diskurso inter du aŭ pliaj personoj tenantaj diferencajn vidpunktojn pri temo sed dezirantaj establi la veron pere de raciaj argumentoj. La termino estis popularigita de la de Platono sed la leĝo mem estis centra por la okcidenta kaj hindia filozofio ekde antikva historio. La termino dialektiko ne estas sinonima kun la termino debato. Dum en teorio debatantoj ne estas necese emocie investintaj en sia vidpunkto, praktike debatantoj ofte montras emocian memdevigon kiu povas esti racia juĝo. Debatoj ne estas venkitaj pere de kombino de persvado de la kontraŭanto, pruvante ke la propra argumento ĝustas, aŭ pruvante ke la argumento de la kontraŭanto malĝustas. Debatoj ne necese postulas tuj identigi klaran venkinton aŭ malvenkinton; tamen klaraj venkintoj estas ofte determinita ĉu de juĝo, jurio, aŭ grupa interkonsento. La termino dialektiko estas ankaŭ ne sinonima kun la termino retoriko, nome metodo aŭ arto de diskurso kiu intencas persvadi, informi, aŭ motivigi aŭskultantaron. Konceptoj, kiaj "logos" aŭ racia alvoko, "" aŭ emocia alvoko, kaj "" aŭ etika alvoko, estas intence uzataj de retorikistoj por persvadi aŭskultantaron. La Sofistoj instruis aretē (ἀρετή, kvalito, elstaro) kiel plej alta valoro, kaj determinanto de la personaj agoj en la vivo. La Sofistoj instruis artan kvaliton en oratoreco (motivado pere de parolado) kiel metodo montri aretē. Oratoreco estis instruita kiel arta formo, uzata por plezurigi kaj influi aliajn personojn pere de elstara parolado; tamen la Sofistoj instruis al lernantoj serĉi aretē en ĉiaj klopodoj, ne sole en oratoreco. Sokrato favoris veron kiel plej alta valoro, proponante ke ĝi povus esti malkovrita pere de racio kaj logiko en diskutado: tio estas, dialektiko. Sokrato valorigis raciecon (alvoko al logiko, ne al emocio) kiel ĝusta rimedo por persvado, nome la malkovro de vero, kaj la determinanto por la persona agado. Por Sokrato, vero, ne aretē, estis la plej granda bono, kaj ĉiu persono devus, super ĉio, serĉi veron por gvidi la personan vivon. Tiele, Sokrato kontraŭis la sofistojn kaj ties instruado de retoriko kiel arto kaj kiel emocia oratoreco postulanta nek logikon nek pruvon. Diferencaj formoj de dialektika raciigo aperis laŭlonge de la historio el la Indusa areo (Granda Hindio) kaj Okcidento (Eŭropo). Tiuj formoj estas la Sokrata metodo, Hindua, Budhisma, Mezepoka, Hegela dialektikoj, Marksismo, Talmudismo, kaj . (eo)
  • Dialectic (Greek: διαλεκτική, dialektikḗ; related to dialogue; German: Dialektik), also known as the dialectical method, is a discourse between two or more people holding different points of view about a subject but wishing to establish the truth through reasoned argumentation. Dialectic resembles debate, but the concept excludes subjective elements such as emotional appeal and the modern pejorative sense of rhetoric. Dialectic may thus be contrasted with both the eristic, which refers to argument that aims to successfully dispute another's argument (rather than searching for truth), and the didactic method, wherein one side of the conversation teaches the other. Dialectic is alternatively known as minor logic, as opposed to major logic or critique. Within Hegelianism, the word dialectic has the specialised meaning of a contradiction between ideas that serves as the determining factor in their relationship. Dialectical materialism, a theory or set of theories produced mainly by Karl Marx and Friedrich Engels, adapted the Hegelian dialectic into arguments regarding traditional materialism. The dialectics of Hegel and Marx were criticized in the twentieth century by the philosophers Karl Popper and Mario Bunge. Dialectic tends to imply a process of evolution and so does not naturally fit within classical logics, but was given some in the twentieth century. The emphasis on process is particularly marked in Hegelian dialectic, and even more so in Marxist dialectical logic, which tried to account for the evolution of ideas over longer time periods in the real world. (en)
  • Dialektik ist ein Ausdruck der westlichen Philosophie. Das Wort Dialektik ist von altgriechisch διαλεκτική (τέχνη) dialektiké (téchne) „(Kunst der) Unterredung“, gleichbedeutend mit lateinisch (ars) dialectica „(Kunst der) Gesprächsführung“, abgeleitet (vergleiche auch Dialog). Aus der Antike bekannt ist Dialektik als Instrument der Rhetorik, als Mittel zur methodischen Wahrheitsfindung, um Gegensätze zwischen Begriff und Gegenstand, Diskussionsteilnehmenden oder reale Gegensätze in Natur oder Gesellschaft zu analysieren und zu beschreiben. Eingesetzt wird das Stil- und Analysemittel vor allem in der Diskussion, der philosophischen Schrift sowie im kabarettistischen Monolog. Seit dem 18. Jahrhundert setzte sich eine weitere Verwendung des Worts durch: Die Lehre von den Gegensätzen in den Dingen und Begriffen sowie die Auffindung und Aufhebung dieser Gegensätze. Rein schematisch kann Dialektik in diesem neueren Sinn vereinfachend als Diskurs beschrieben werden, in dem einer These als bestehende Auffassung oder Überlieferung ein Aufzeigen von Problemen und Widersprüchen als Antithese gegenübergestellt wird, woraus sich eine Lösung oder ein neues Verständnis als Synthese ergibt. Bei Hegel ist die Dialektik die der Metaphysik entgegengesetzte Methode der Erkenntnis, zugleich die innere Gesetzmäßigkeit der Selbstbewegung des Denkens und der Selbstbewegung der Wirklichkeit. Im Dialektischen Materialismus ist die Dialektik die Wissenschaft von den allgemeinsten Bewegungs- und Entwicklungsgesetzen der Natur, der Gesellschaft und des Denkens. (de)
  • La dialéctica —del griego διαλεκτική (dialektikḗ), τέχνη (tékhnē), literalmente: técnica de la conversación; con igual significado, en latín (ars) dialectica— es una rama de la filosofía cuyo ámbito y alcance han variado significativamente a lo largo de la historia. Originariamente, designaba un método de conversación o argumentación analógica a lo que actualmente se llama lógica. En el siglo XVIII el término adquirió un nuevo significado: la teoría de los contrapuestos en las cosas o en los conceptos, así como la detección y superación de estos contrapuestos. De manera más esquemática puede definirse la dialéctica como el discurso en el que se contrapone una determinada concepción o tradición, entendida como tesis, y la muestra de los problemas y contradicciones, entendida como antítesis. De esta confrontación surge, en un tercer momento llamado síntesis, una resolución o una nueva comprensión del problema. Este esquema general puede concretarse como la contraposición entre concepto y cosa en la teoría del conocimiento, a la contraposición entre los diferentes participantes en una discusión y a contraposiciones reales en la naturaleza o en la sociedad, entre otras. El término adquiere un significado no circunscrito al ámbito de la retórica gracias, fundamentalmente, a los escritos del filósofo alemán G.W.F. Hegel. En la época en que escribe una de sus grandes obras (Fenomenología del espíritu, 1808), el mundo parece haberse puesto en movimiento, transformando de forma visible lo que había durado siglos. Se trata de los primeros momentos del modo de producción capitalista que, a diferencia de los anteriores, se basa primordialmente en la circulación de las mercancías y del dinero. Entonces el viejo problema filosófico del cambio se agudiza: ¿cómo entender racionalmente que una cosa pueda cambiar de apariencia y seguir siendo la misma cosa? Hegel concibe la realidad como formada por opuestos que, en el conflicto inevitable que surge, engendran nuevos conceptos que, en contacto con la realidad, entran en contraposición siempre con algo. Este esquema es el que permite explicar el cambio manteniendo la identidad de cada elemento, a pesar de que el conjunto haya cambiado. Con el mismo proceder Karl Marx analizará la realidad social y, claramente en sus escritos a partir de 1842, la entenderá como una realidad conflictiva debido a la contraposición de intereses materiales incompatibles. Así dirá, en el Manifiesto comunista (1848), que "toda la historia de la humanidad hasta ahora es la historia de la lucha de clases"; esto es: la confrontación entre clases sociales es el motor del cambio histórico. En el siglo XX el filósofo alemán Theodor W. Adorno titulará (1966) una de sus obras capitales. Esta obra se inicia con una afirmación provocativa: "La formulación dialéctica negativa atenta contra la tradición". Se refiere Adorno a que en la dialéctica de Platón o en la de Hegel el resultado del movimiento de contraposición es la afirmación de algo, mientras que lo que él pretende es subrayar el carácter inconcluso de cualquier momento del movimiento de contraposición, tanto a nivel social como cultural. (es)
  • Dialektika, grezieratik διαλεκτική (dialektikḗ), τέχνη (tékhnē), literalki: elkarrizketaren teknika; esanahi berarekin, latinez (ars) dialektika, filosofiaren adar bat da, historian zehar bere esparrua eta irismena nabarmen aldatu duena. Filosofian, dialektika errealitatea interpretatu eta egia aurkitzeko metodo bat da. Horren arabera, errealitatearen ezaugarri funtsezkoena aldakortasuna da, elkarren aurka dauden entitateen artekoa: aurkakotasuna horrek hasierako izateak gainditu eta aldaketa dakar, izate berriak sortuz. Antzinako Grezian sortutako kontzeptua da; han, dialektika egia aurkitzeko metodo bat zen, aurkako proposizio eta iritzien eztabaidan oinarritua eta azkenik proposizio berriak onartzera eramaten duena. Jatorrian, gaur egun logika deitzen denaren antzeko elkarrizketa edo argudiaketa metodo bat izendatzen zuen. XVIII. mendean, terminoak esanahi berri bat hartu zuen: kontrajarrien teoria gauzetan edo kontzeptuetan, bai eta kontrajarri horiek hautematea eta gainditzea ere. Modu eskematikoagoan, dialektika honela defini daiteke: kontzepzio edo tradizio jakin bat, tesi gisa ulertuta, eta arazo eta kontraesanen lagina, antitesi gisa ulertuta, kontrajartzen dituen diskurtsoa. Konfrontazio horretatik, hirugarren une batean, sintesia deritzonean, arazoaren ebazpena edo ulermen berria sortzen da. Eskema orokor hori ezagutzaren teorian kontzeptuaren eta gauzaren arteko aurkakotza, eztabaida batean parte hartzen dutenen arteko aurkakotza eta naturan edo gizartean dauden aurkakotza errealak bezala gauza daiteke, besteak beste. Terminoak erretorikaren eremura mugatu gabeko esanahia hartzen du, batez ere, G.W.F. Hegel filosofo alemaniarraren idazkiei esker. Bere obra handietako bat idazten duen garaian (Fenomenología del espíritu, 1808), mundua, dirudienez, mugimenduan jarri zen, mendeetan zehar iraun zuena modu ikusgarrian eraldatuz. Ekoizpen kapitalistaren lehen uneak dira, aurrekoetan ez bezala, batez ere salgaien eta diruaren zirkulazioan oinarritzen direnak. Orduan aldaketaren arazo filosofiko zaharra areagotu egiten da: nola ulertu arrazionalki gauza batek itxura aldatu eta gauza bera izaten jarraitzea? Hegelek errealitatea aurkakoek osatzen dutela ulertzen du, sortzen den gatazka saihestezinean kontzeptu berriak sortzen dituztenak, errealitatearekin kontaktuan, beti zerbaitekin kontrajarrita. Eskema horrek ahalbidetzen du aldaketa azaltzea elementu bakoitzaren identitateari eutsiz, nahiz eta multzoa aldatu den. Era berean, Karl Marxek errealitate soziala aztertuko du eta, 1842tik aurrera idatzitako idazkietan, errealitate gatazkatsutzat hartuko du, bateraezinak diren interes materialen aurkakotza dela eta. Honela esango du Manifestu komunistan (1848): "Orain arteko gizateriaren historia osoa klaseen arteko borrokaren historia da"; hau da, klase sozialen arteko borroka da aldaketa historikoaren eragilea. XX. mendean Theodor W. Adorno filosofo alemaniarrak Dialektika negatiboa (1966) titulatu zuen bere obra nagusietako bat. "Formulazio dialektiko negatiboak tradizioaren aurka egiten du". Adornok, Platonen dialektikan edo Hegelen dialektikan, aurkakotza mugimenduaren emaitza, zerbaiten baieztapena dela esaten du, berak, gizarte zein kultura mailan, aurkakotza mugimenduaren edozein uneren amaigabeko izaera azpimarratu nahi duen bitartean. (eu)
  • La dialectique (également méthode ou art dialectique) est une méthode de discussion, de raisonnement, de questionnement et d'interprétation qui occupe depuis l'Antiquité une place importante dans les philosophies occidentales et orientales. Le mot « dialectique » trouve son origine dans le monde grec antique (le mot vient du grec dialegesthai : « converser », et dialegein : « trier, distinguer », legein signifiant « parler »). Elle aurait été inventée par le penseur présocratique Zénon d'Élée, son emploi systématique dans les dialogues de Platon a popularisé l'usage du terme. La dialectique s'enracine dans la pratique ordinaire du dialogue entre deux interlocuteurs ayant des idées différentes et cherchant à se convaincre mutuellement. Art du dialogue et de la discussion, elle se distingue de la rhétorique (qui se rapporte plutôt aux formes du discours par le dénombrement de ses différentes figures) car elle est conçue comme un moyen de chercher des connaissances par l'examen successif de positions distinctes voire opposées (même si l'on en trouve des usages détournés, comme l'éristique, visant la persuasion plus que la vérité). Plus généralement, elle désigne un mouvement de la pensée, qui se produit de manière discontinue, par l'opposition, la confrontation ou la multiplicité de ce qui est en mouvement, et qui permet d'atteindre un terme supérieur, comme une définition ou une vérité. Elle est ainsi devenue, en particulier à travers son assimilation par le Moyen Âge, une technique classique de raisonnement, qui procède en général par la mise en parallèle d'une thèse et de son antithèse, et qui tente de dépasser la contradiction qui en résulte au niveau d'une synthèse finale. Cette forme de raisonnement trouve son expression dans le réputé « plan dialectique » dont la structure est « thèse-antithèse-synthèse » : je pose (thèse), j'oppose (antithèse) et je compose (synthèse) ou dépasse l'opposition. C'est Johann Gottlieb Fichte qui formule la dialectique comme « thèse-antithèse-synthèse » dans Doctrine de la science (1794). Hegel l'exprime autrement. Chez Friedrich Hegel, la dialectique devient, non plus une méthode de raisonnement, mais le mouvement même de l'esprit dans sa relation à l'être : elle est alors conçue comme le moteur interne des choses, qui évoluent par négation et réconciliation. Mais là où la dialectique hégélienne était essentiellement idéaliste, elle concerne au contraire le mouvement de la matière chez Marx, qui fait des contradictions socio-économiques le moteur de l'histoire. La plupart des disciples de Hegel, dont Feuerbach, Marx, l'École de Francfort, Sartre, ou encore le poète Breton, donneront leur propre version de la dialectique comme mouvement de la réalité. Adorno renverse le principe même de fonctionnement de la méthode philosophique initialement présentée par Hegel dans son ouvrage Dialectique négative. (fr)
  • Dialektik (Dialektika) berasal dari kata dialog yang berarti komunikasi dua arah, istilah ini telah ada sejak masa yunani kuno ketika diintrodusir pemahaman bahwa segala sesuatu berubah (panta rei). Kemudian Hegel menyempurnakan konsep dialektika dan menyederhanakannya dengan memaknai dialektika ke dalam trilogi tesis, anti-tesis dan sintesis. Menurut Hegel tidak ada satu kebenaran yang absolut karena berlaku hukum dialektik, yang absolut hanyalah semangat revolusionernya (perubahan/pertentangan atas tesis oleh anti-tesis menjadi sintesis). (in)
  • 변증법(辯證法, 영어: dialectics, 그리스어: διαλεκτική)이란 이성적 주장을 통해 진리를 확립하고자 하는, 주제에 대해 서로 다른 견해를 가진 두 명 이상의 사람들 사이의 담론(談論)이다. 비슷한말은 대화법, 문답법이다. 모순을 통해 진리를 찾는 철학방법이다. 변증의 방식은 정명제와 반명제를 사용하여 이들간에 모순되는 주장의 합명제를 찾거나 최소한 대화가 지향하는 방향의 질적 변화를 일구어내는 논법이다. 동일률을 근본원리로 하는 형식논리에 대하여, 대립 또는 모순을 근본원리로 하여 사물의 운동을 설명하려고 하는 논법이다. 이는 서양 문명에 있어서 문법이나 수사법과 더불어 자유 인문 최초 삼개인문 중 하나이다.고대 시대와 중세 시대 동안 수사법과 변증법은 둘 다(대화를 매개로 한) 설득을 목적으로 하였다. 변증법적 접근의 목표는 이견을 합리적인 토론으로 해결하는 것이다. 이들 중 하나인 소크라테스 방법은 하나의 전제가 모순에 도달한다는 것을 보여 전제를 제거하는 것이 진리로 가는 길이라는 것을 주장한다. 이견을 해결하는 다른 방법은 서로 경쟁 관계에 있는 정명제와 반명제의 전제를 부정하여 제삼의 길인 에 도달하는 것이다. (ko)
  • 弁証法(べんしょうほう、希: διαλεκτική、英: dialectic)は、哲学の用語であり、現代において使用される場合、ヘーゲルによって定式化された弁証法、及びそれを継承しているマルクスの弁証法を意味することがほとんどである。それは、世界や事物の変化や発展の過程を本質的に理解するための方法、法則とされる(ヘーゲルなどにおいては、弁証法は現実の内容そのものの発展のありかたである)。しかし、弁証法という用語が指すものは、哲学史においてヘーゲルの登場よりも古く、ギリシア哲学以来議論されているものであり、この用語を使う哲学者によってその内容は多岐にわたっている。したがって「弁証法=ヘーゲルの弁証法的論理学」としてすべてを理解しようとするのは誤りである。弁証法は、元来哲学の内部で問題とされ、哲学固有の考え方、或いは哲学的論理というものであったが、今日では、ほとんど常識化され、無造作に用いられるようになった。 (ja)
  • Dialectiek is een redeneervorm die gebruik maakt van tegenstellingen om naar waarheid proberen te zoeken, dan wel een metafysica volgens welke zowel het denken als de wereld verandert c.q. zich ontwikkelt ten gevolge van tegenstellingen (Herakleitos, Hegel, Marx en navolgers). Het begrip heeft een lange geschiedenis in de traditie van het westerse denken. In de klassieke tijd was het nog meer dan tegenwoordig een argumentatievorm. Het woord dialectiek gaat terug op het Griekse dialegesthai, converseren, evenals dialoog en dialect (streektaal). Zeno (van Elea) wordt door Aristoteles de uitvinder van de dialectische kunst genoemd, maar in zeer brede kring wordt Aristoteles zelf beschouwd als de meester of stichter van de dialectiek, temeer omdat het begrip dialectiek zelf al snel bijna geheel samenviel met dat van de formele logica die van Aristoteles afkomstig is. Kant hanteerde een transcendentale dialectiek en in de tijd van Hegel en Marx kreeg het begrip er een aparte betekenis bij. (nl)
  • Dialektyka (stgr. διαλεκτική τέχνη, łac. dialectica, ars dialectica, ratio dialectica) – nauka zajmująca się poprawnością argumentacji i podczas wypowiedzi. Kodyfikuje ona zasady poprawnego rozumowania służące do analizy argumentów potwierdzających lub kwestionujących udowadnianą w czasie dyskursu tezę, a także sposoby prowadzenia debaty, w czasie której jeden z uczestników stara się udowodnić tezę, a drugi ją obalić. Przez niektórych autorów niekiedy mylona z logiką. Celem dialektyki nie jest osiągnięcie konsensusu, lecz przekształcanie niezgody w krytyczny instrument rozwoju wiedzy. Rozumowanie dialektyczne dotyczy twierdzeń, które budzą kontrowersje, a także opartych na niezweryfikowanych hipotezach. Dialektyka nie zajmuje się problemami, które można rozwiązać za pomocą wnioskowania logicznego, właściwego dla nauk dedukcyjnych. Jej zasady stosuje się do argumentacji w tych dziedzinach, które pozbawione są formalizacji – wówczas, gdy reguły logiki formalnej nie są oczywiste czy obowiązujące. Analizowane przez dialektykę argumenty nie są oparte na nieuniknionej relacji przyczynowo-skutkowej, ale na prawdopodobieństwie. Argumenty są w dialektyce prawdopodobne, gdy są uznawane przez wszystkich ludzi, bądź przez większość spośród nich, czyli są zgodne z opinią powszechną. Za argumenty prawdopodobne uznaje się także takie, które są głoszone przez osoby powszechnie uważane za autorytety. Systematyką oraz zastosowaniem tego typu argumentów i ich przesłanek zajmują się retoryka oraz topika. Twórcą dialektyki jako nauki był w IV wieku p.n.e. Arystoteles. Jego twierdzenia rozwinęli w starożytności między innymi Cyceron, Kwintylian, czy Boecjusz. W średniowieczu dialektyka była jednym z podstawowych przedmiotów szkolnych, wykładanych w ramach sztuk wyzwolonych. Do XVIII wieku, w kulturze europejskiej, traktowano ją jako element niezbędnego wykształcenia, kształtujący poprawność rozumowania. Z dialektyki wywodzi się wiele stosowanych współcześnie pojęć naukowych, na przykład teza, system, doktryna, czy dogmat, jak również powszechnie używanych toposów – na przykład, że o faktach się nie dyskutuje. W historii nauki używano niekiedy terminu dialektyka w innych znaczeniach. W starożytności i średniowieczu niektórzy uczeni stosowali go dla określenia (ang.), która w odróżnieniu od (wł.) nie była logiką nazw, lecz logiką zdań. W czasach nowożytnych używano tego terminu w znaczeniu filozoficznym, przyjętym przez Hegla (teoria rzeczywistości jako walki i jedności przeciwieństw), Marksa (teoria rozwoju rzeczywistości jako walki i jedności przeciwieństw) lub Schopenhauera, który utożsamił dialektykę z erystyką. Te nowożytne znaczenia są zasadniczo odmienne od klasycznego ujęcia dialektyki i mają z nią niewiele wspólnego. (pl)
  • La dialettica è uno dei principali metodi argomentativi della filosofia. Essa consiste nell'interazione tra due tesi o princìpi contrapposti (simbolicamente rappresentati nei dialoghi platonici da due personaggi reali) ed è usata come strumento di indagine della verità. Aristotele e Platone che discutono (dettaglio da un bassorilievo di Luca della Robbia del XV secolo a Firenze) L'etimologia deriva dai termini della lingua greca antica dià-legein (cioè «parlare attraverso», ma anche «raccogliere») + tèchne, ovvero "arte" del dialogare, e del riunire insieme. (it)
  • Dialética (AO 1945: dialéctica) (do grego διαλεκτική (τέχνη), pelo latim dialectĭca ou dialectĭce) é um método de diálogo cujo foco é a contraposição e contradição de ideias que levam a outras ideias, tem sido um tema central na filosofia ocidental e oriental desde os tempos antigos. A tradução literal de dialética significa "caminho entre as ideias". "Aos poucos, passou a ser a arte de, no diálogo, demonstrar uma tese por meio de uma argumentação capaz de definir e distinguir claramente os conceitos envolvidos na discussão." Também conhecida como a arte da palavra. "Aristóteles considerava Zenão de Eleia (aprox. 490-430 a.C.) o fundador da dialética. Outros consideraram Sócrates (469-399 a.C)". No período medieval, o estudo da dialética (ou lógica) era obrigatório e, parte integrante do Trivium que, junto com o Quadrivium, compunha a metodologia de ensino das sete Artes liberais. Um dos métodos dialéticos mais conhecidos é o desenvolvido pelo filósofo alemão Georg Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831). (pt)
  • Dialektik (grekiska διαλεκτική, dialektike, av dialegein, "plocka isär", egentligen "samtalskonst") är teorin bakom den dialektiska metoden. Det är en dialog mellan två eller fler perspektiv inom retorik och filosofi. Dialektik går ut på att man för påståenden (tes) som bemöts av motargument (antites). Efter noggranna avvägningar sätter man sedan ihop en logisk syntes, där de nya insikterna formuleras. Dialektik påminner om eristik, men då eristikens mål är att vinna en argumentation, är dialektikens mål istället att nå sanningen eller det sannolika. Dialogen tar ofta form av att den ena parten gör ett påstående eller fråga, och bemöts av ett ja eller nej av motparten. (sv)
  • Диале́ктика (др.-греч. διαλεκτική «искусство спорить, вести рассуждение» от διά «через; раздельно» + λέγω «говорю, излагаю») — метод аргументации в философии, а также форма и способ рефлексивного теоретического мышления, исследующие противоречия, обнаруживаемые в мыслимом содержании этого мышления. В диалектическом материализме — общая теория развития материального мира и вместе с тем теория и логика познания. Диалектический метод является одним из центральных в европейской и индийской философских традициях. Само слово «диалектика» происходит из древнегреческой философии и стало популярным благодаря «Диалогам» Платона, в которых двое или более участников диалога могли придерживаться различных мнений, но стремились найти истину путём обмена своими мнениями. Начиная с Гегеля, диалектика противопоставляется метафизике как способу мышления, который рассматривает вещи и явления как неизменные и независимые друг от друга. В истории философии основные мыслители определяли диалектику как: * учение о вечном становлении и изменчивости бытия (Гераклит); * искусство диалога, понимаемого как постижение истины путём постановки наводящих вопросов и методичных ответов на них (Сократ); * метод расчленения и связывания понятий с целью постижения сверхчувственной (идеальной) сущности вещей (Платон); * науку, касающуюся общих положений научного исследования, или же, что одно и то же, — общих мест (Аристотель); * учение о совмещении противоположностей (Николай Кузанский, Джордано Бруно); * способ разрушения иллюзий человеческого разума, который, стремясь к цельному и абсолютному знанию, неминуемо запутывается в противоречиях (Кант); * всеобщий метод познания противоречий как внутренних движущих сил развития бытия, духа и истории (Гегель); (ru)
  • 辩证法(英語:dialectics,希腊语:διαλεκτική,dialektikḗ;与对话相关,也译作辩证术、辩证方法), 是一种化解不同意见的哲学论证方法, 是一个解决涉及对立双方之间的矛盾过程。古希臘的辩证法,涉及在两个或更多对一个主题持不同看法的人之间的对话,目的是通过这种有充分理由的对话建立起对事物真理的认知。它自古以来就在印度与欧洲哲学佔有中心地位。此詞彙應用於多種不同領域,包括哲學、自然科學與史學。 辩证法源自於古希臘的邏輯辯證過程,并因柏拉图对的记载而为人所熟知。苏格拉底认为真理才是最重要的,惟有基於理性(类似于逻辑,而不是感情),才是说服别人以及发现真理的正确方法,并且,是一个人行为的决定性因素。他认为真理能够在讨论所使用的推理和逻辑中被发现。 古希臘的辯證法以問答進行,源出希腊语“dialego”,意为谈话、论战的技艺,指一种逻辑论证的形式。现在用于包括思维、自然和历史三个领域中的一种哲学进化的概念。 自古而來,有各种不同形式的辩证推理在古印度和西方出现。其三種基本形式為:苏格拉底反诘法,以黑格尔为代表的和马克思主义的唯物辩证法。马克思主义的辩证法的核心,来源于黑格尔的辩证法,并将其表述和修改为对立统一、普遍联系和变化发展的哲学学说。 马克思主义认为,辩证法是和形而上学相对立的一种世界观和方法论,但存在不同的看法。 其它的辩证推理還包括:印度教辩证法、佛教辩证法、中世纪辩证法、犹太教塔尔穆德辩证法,以及新教辩证法等。 辩证与辩论、修辭或诡辩(sophism)不同,在辩论中,辩论者堅持自己的看法论点,并且以赢得辩论为目的。辩论者要么驳倒他们的对手,证明他们自身推理的正确;要么证明他们对手的推理的错误。因此,在辩论中需要有裁判或评判团来判定何方胜利;在修辭中,使用修辭的人通过喻理(logos)、喻德(ethos)与喻情(pathos)的方式来说服閱聽者,使他们相信其說法;在诡辩中,往往是以欺骗为目的,在论证中故意引入违背逻辑的谬论(fallacy),做出有欺骗性的表面正确实质上是错误的推理和论证。 (zh)
  • Діале́ктика (діялектика, грец. διαλεκτική — «мистецтво сперечатись», «міркувати») — метод філософії; у загальному значенні вміння знаходження істини через раціональну дискусію між співрозмовниками, що мають різні точки зору; у специфічному, характерному для філософії Гегеля та діалектичного матеріалізму — метод дослідження категорії розвитку. Слово «діалектика» походить із Стародавньої Греції завдяки популярності діалогів між Платоном та Сократом — точніше: діалог між людьми, які намагаються переконати один одного, та який дав назву діалектичному методу у філософії. В історії філософії діалектика пройшла дві стадії: наївна діалектика античності, ідеалістична діалектика німецьких філософів 18—19 століття, вершиною якої стала діалектика Гегеля. Своєю протилежністю діалектика оголошує метафізику. Діалектика як вміння вести дискусію відрізняється від риторики, оскільки робить акцент на логічних, а не емоційних аргументах, намагається знайти істину, а не переконати опонента. Свої версії діалектики мають й інші філософські школи: індуська, буддійська, єврейська, християнська філософії. (uk)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 52813 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 50324 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1119353784 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Η λέξη διαλεκτική προέρχεται από την ελληνική λέξη διαλέγομαι, που σημαίνει διεξάγω συζήτηση. Στην αρχαιότητα με τη διαλεκτική εννοούσαν την τέχνη να φτάνει κανείς στην αλήθεια μέσω της σύγκρουσης αντιθέτων απόψεων, όπως στο σύνολο σχεδόν των Πλατωνικών έργων. Ο όρος επικράτησε διεθνώς ως Dialectic. Στην Αγγλία παλαιότερα ο όρος αυτός ήταν συνώνυμος της Λογικής όπως και εφαρμοζόταν στην τυπική συλλογιστική των εκάστοτε ρητόρων. (el)
  • Dialektik (Dialektika) berasal dari kata dialog yang berarti komunikasi dua arah, istilah ini telah ada sejak masa yunani kuno ketika diintrodusir pemahaman bahwa segala sesuatu berubah (panta rei). Kemudian Hegel menyempurnakan konsep dialektika dan menyederhanakannya dengan memaknai dialektika ke dalam trilogi tesis, anti-tesis dan sintesis. Menurut Hegel tidak ada satu kebenaran yang absolut karena berlaku hukum dialektik, yang absolut hanyalah semangat revolusionernya (perubahan/pertentangan atas tesis oleh anti-tesis menjadi sintesis). (in)
  • 변증법(辯證法, 영어: dialectics, 그리스어: διαλεκτική)이란 이성적 주장을 통해 진리를 확립하고자 하는, 주제에 대해 서로 다른 견해를 가진 두 명 이상의 사람들 사이의 담론(談論)이다. 비슷한말은 대화법, 문답법이다. 모순을 통해 진리를 찾는 철학방법이다. 변증의 방식은 정명제와 반명제를 사용하여 이들간에 모순되는 주장의 합명제를 찾거나 최소한 대화가 지향하는 방향의 질적 변화를 일구어내는 논법이다. 동일률을 근본원리로 하는 형식논리에 대하여, 대립 또는 모순을 근본원리로 하여 사물의 운동을 설명하려고 하는 논법이다. 이는 서양 문명에 있어서 문법이나 수사법과 더불어 자유 인문 최초 삼개인문 중 하나이다.고대 시대와 중세 시대 동안 수사법과 변증법은 둘 다(대화를 매개로 한) 설득을 목적으로 하였다. 변증법적 접근의 목표는 이견을 합리적인 토론으로 해결하는 것이다. 이들 중 하나인 소크라테스 방법은 하나의 전제가 모순에 도달한다는 것을 보여 전제를 제거하는 것이 진리로 가는 길이라는 것을 주장한다. 이견을 해결하는 다른 방법은 서로 경쟁 관계에 있는 정명제와 반명제의 전제를 부정하여 제삼의 길인 에 도달하는 것이다. (ko)
  • 弁証法(べんしょうほう、希: διαλεκτική、英: dialectic)は、哲学の用語であり、現代において使用される場合、ヘーゲルによって定式化された弁証法、及びそれを継承しているマルクスの弁証法を意味することがほとんどである。それは、世界や事物の変化や発展の過程を本質的に理解するための方法、法則とされる(ヘーゲルなどにおいては、弁証法は現実の内容そのものの発展のありかたである)。しかし、弁証法という用語が指すものは、哲学史においてヘーゲルの登場よりも古く、ギリシア哲学以来議論されているものであり、この用語を使う哲学者によってその内容は多岐にわたっている。したがって「弁証法=ヘーゲルの弁証法的論理学」としてすべてを理解しようとするのは誤りである。弁証法は、元来哲学の内部で問題とされ、哲学固有の考え方、或いは哲学的論理というものであったが、今日では、ほとんど常識化され、無造作に用いられるようになった。 (ja)
  • La dialettica è uno dei principali metodi argomentativi della filosofia. Essa consiste nell'interazione tra due tesi o princìpi contrapposti (simbolicamente rappresentati nei dialoghi platonici da due personaggi reali) ed è usata come strumento di indagine della verità. Aristotele e Platone che discutono (dettaglio da un bassorilievo di Luca della Robbia del XV secolo a Firenze) L'etimologia deriva dai termini della lingua greca antica dià-legein (cioè «parlare attraverso», ma anche «raccogliere») + tèchne, ovvero "arte" del dialogare, e del riunire insieme. (it)
  • الجدلية أو ديالكتيك في الفلسفة الكلاسيكية، الديالكتيك (باليونانية: διαλεκτική) هو الجدل أو المحاورة: تبادل الحجج والجدال بين طرفين دفاعًا عن وجهة نظر معينة، ويكون ذلك تحت لواء المنطق. والمادية الديالكتيكية هي النظرة العالمية للحزب الماركسي اللينيني. وهي تدعى مادية ديالكتيكية لان نهجها للظواهر الطبيعية، أسلوبها في دراسة هذه الظواهر وتفهمها ديالكتيكي بينما تفسيرها للظواهر الطبيعية، فكرتها عن هذه الظواهر، نظريتها مادية. (ar)
  • La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques. Igualment es refereix a l'esquema que segons Hegel fa avançar la humanitat o el pensament, basat en un procés de tesi, antítesi i síntesi; és a dir, un diàleg entre una idea o moviment, el contrari que sorgeix com a resposta, i la síntesi o equilibri final resultant, que al seu torn passa a ser la tesi d'una nova generació. Alguns d'aquests significats són: És "la doctrina de la unitat dels contraris" (Lenin: Resum del llibre de Hegel "Ciència de la lògica" . C.29, p.128) (ca)
  • Dialektika (z řeckého dialektiké techné od dialegesthai, rozmlouvat) je filosofický pojem, jenž nabýval během dějin různých významů a je i dnes nejednoznačný. Filosofický slovník (Walter Brugger a kol.) začíná heslo dialektika takto: „Užívání výrazu dialektika dosáhlo v současné filosofii takové míry zmatku, že je sotva možné podat byť i tu nejobecnější charakteristiku tohoto pojmu.“ Výraz „dialektika“ znamenal původně umění rozhovoru či diskuse, kde se střídají tvrzení a námitky, podepřené racionálními argumenty. Cílem takového rozhovoru je přiblížit se pravému poznání tím, že účastníci si navzájem vyvracejí nesprávná, neobhajitelná mínění. „Umění“ spočívá v tom, že každý účastník musí správně pochopit smysl tvrzení a odpovídat na ně v souladu s pravidly logiky. V tomto významu dialektiku (cs)
  • Dialektiko (el la greka: διαλεκτική, dialektikḗ; laŭvorte signifante la arto de konversacio, diskuto aŭ debato) estas nocio uzata kun diversaj signifoj. Verdire la vorto "dialektiko" akiris tiom da neprecizaj signifoj, ke por multaj sciencistoj la dialektika aliro ne taŭgas por la scienco. Tamen, aliaj sciencistoj konsideras, ke la dialektika pensmaniero povas esti tre utila por la scienca rezonado. (eo)
  • Dialectic (Greek: διαλεκτική, dialektikḗ; related to dialogue; German: Dialektik), also known as the dialectical method, is a discourse between two or more people holding different points of view about a subject but wishing to establish the truth through reasoned argumentation. Dialectic resembles debate, but the concept excludes subjective elements such as emotional appeal and the modern pejorative sense of rhetoric. Dialectic may thus be contrasted with both the eristic, which refers to argument that aims to successfully dispute another's argument (rather than searching for truth), and the didactic method, wherein one side of the conversation teaches the other. Dialectic is alternatively known as minor logic, as opposed to major logic or critique. (en)
  • La dialéctica —del griego διαλεκτική (dialektikḗ), τέχνη (tékhnē), literalmente: técnica de la conversación; con igual significado, en latín (ars) dialectica— es una rama de la filosofía cuyo ámbito y alcance han variado significativamente a lo largo de la historia. Originariamente, designaba un método de conversación o argumentación analógica a lo que actualmente se llama lógica. En el siglo XVIII el término adquirió un nuevo significado: la teoría de los contrapuestos en las cosas o en los conceptos, así como la detección y superación de estos contrapuestos. (es)
  • Dialektik ist ein Ausdruck der westlichen Philosophie. Das Wort Dialektik ist von altgriechisch διαλεκτική (τέχνη) dialektiké (téchne) „(Kunst der) Unterredung“, gleichbedeutend mit lateinisch (ars) dialectica „(Kunst der) Gesprächsführung“, abgeleitet (vergleiche auch Dialog). Bei Hegel ist die Dialektik die der Metaphysik entgegengesetzte Methode der Erkenntnis, zugleich die innere Gesetzmäßigkeit der Selbstbewegung des Denkens und der Selbstbewegung der Wirklichkeit. (de)
  • Dialektika, grezieratik διαλεκτική (dialektikḗ), τέχνη (tékhnē), literalki: elkarrizketaren teknika; esanahi berarekin, latinez (ars) dialektika, filosofiaren adar bat da, historian zehar bere esparrua eta irismena nabarmen aldatu duena. Jatorrian, gaur egun logika deitzen denaren antzeko elkarrizketa edo argudiaketa metodo bat izendatzen zuen. XVIII. mendean, terminoak esanahi berri bat hartu zuen: kontrajarrien teoria gauzetan edo kontzeptuetan, bai eta kontrajarri horiek hautematea eta gainditzea ere. (eu)
  • La dialectique (également méthode ou art dialectique) est une méthode de discussion, de raisonnement, de questionnement et d'interprétation qui occupe depuis l'Antiquité une place importante dans les philosophies occidentales et orientales. Le mot « dialectique » trouve son origine dans le monde grec antique (le mot vient du grec dialegesthai : « converser », et dialegein : « trier, distinguer », legein signifiant « parler »). Elle aurait été inventée par le penseur présocratique Zénon d'Élée, son emploi systématique dans les dialogues de Platon a popularisé l'usage du terme. (fr)
  • Dialektyka (stgr. διαλεκτική τέχνη, łac. dialectica, ars dialectica, ratio dialectica) – nauka zajmująca się poprawnością argumentacji i podczas wypowiedzi. Kodyfikuje ona zasady poprawnego rozumowania służące do analizy argumentów potwierdzających lub kwestionujących udowadnianą w czasie dyskursu tezę, a także sposoby prowadzenia debaty, w czasie której jeden z uczestników stara się udowodnić tezę, a drugi ją obalić. Przez niektórych autorów niekiedy mylona z logiką. (pl)
  • Dialectiek is een redeneervorm die gebruik maakt van tegenstellingen om naar waarheid proberen te zoeken, dan wel een metafysica volgens welke zowel het denken als de wereld verandert c.q. zich ontwikkelt ten gevolge van tegenstellingen (Herakleitos, Hegel, Marx en navolgers). Het begrip heeft een lange geschiedenis in de traditie van het westerse denken. (nl)
  • Dialética (AO 1945: dialéctica) (do grego διαλεκτική (τέχνη), pelo latim dialectĭca ou dialectĭce) é um método de diálogo cujo foco é a contraposição e contradição de ideias que levam a outras ideias, tem sido um tema central na filosofia ocidental e oriental desde os tempos antigos. A tradução literal de dialética significa "caminho entre as ideias". "Aos poucos, passou a ser a arte de, no diálogo, demonstrar uma tese por meio de uma argumentação capaz de definir e distinguir claramente os conceitos envolvidos na discussão." Também conhecida como a arte da palavra. (pt)
  • Dialektik (grekiska διαλεκτική, dialektike, av dialegein, "plocka isär", egentligen "samtalskonst") är teorin bakom den dialektiska metoden. Det är en dialog mellan två eller fler perspektiv inom retorik och filosofi. Dialektik går ut på att man för påståenden (tes) som bemöts av motargument (antites). Efter noggranna avvägningar sätter man sedan ihop en logisk syntes, där de nya insikterna formuleras. (sv)
  • Діале́ктика (діялектика, грец. διαλεκτική — «мистецтво сперечатись», «міркувати») — метод філософії; у загальному значенні вміння знаходження істини через раціональну дискусію між співрозмовниками, що мають різні точки зору; у специфічному, характерному для філософії Гегеля та діалектичного матеріалізму — метод дослідження категорії розвитку. Слово «діалектика» походить із Стародавньої Греції завдяки популярності діалогів між Платоном та Сократом — точніше: діалог між людьми, які намагаються переконати один одного, та який дав назву діалектичному методу у філософії. (uk)
  • Диале́ктика (др.-греч. διαλεκτική «искусство спорить, вести рассуждение» от διά «через; раздельно» + λέγω «говорю, излагаю») — метод аргументации в философии, а также форма и способ рефлексивного теоретического мышления, исследующие противоречия, обнаруживаемые в мыслимом содержании этого мышления. В истории философии основные мыслители определяли диалектику как: (ru)
  • 辩证法(英語:dialectics,希腊语:διαλεκτική,dialektikḗ;与对话相关,也译作辩证术、辩证方法), 是一种化解不同意见的哲学论证方法, 是一个解决涉及对立双方之间的矛盾过程。古希臘的辩证法,涉及在两个或更多对一个主题持不同看法的人之间的对话,目的是通过这种有充分理由的对话建立起对事物真理的认知。它自古以来就在印度与欧洲哲学佔有中心地位。此詞彙應用於多種不同領域,包括哲學、自然科學與史學。 辩证法源自於古希臘的邏輯辯證過程,并因柏拉图对的记载而为人所熟知。苏格拉底认为真理才是最重要的,惟有基於理性(类似于逻辑,而不是感情),才是说服别人以及发现真理的正确方法,并且,是一个人行为的决定性因素。他认为真理能够在讨论所使用的推理和逻辑中被发现。 古希臘的辯證法以問答進行,源出希腊语“dialego”,意为谈话、论战的技艺,指一种逻辑论证的形式。现在用于包括思维、自然和历史三个领域中的一种哲学进化的概念。 自古而來,有各种不同形式的辩证推理在古印度和西方出现。其三種基本形式為:苏格拉底反诘法,以黑格尔为代表的和马克思主义的唯物辩证法。马克思主义的辩证法的核心,来源于黑格尔的辩证法,并将其表述和修改为对立统一、普遍联系和变化发展的哲学学说。 马克思主义认为,辩证法是和形而上学相对立的一种世界观和方法论,但存在不同的看法。 (zh)
rdfs:label
  • Dialectic (en)
  • جدلية (ar)
  • Dialèctica (ca)
  • Dialektika (cs)
  • Dialektik (de)
  • Διαλεκτική (el)
  • Dialektiko (eo)
  • Dialéctica (es)
  • Dialektika (eu)
  • Dialektik (in)
  • Dialectique (fr)
  • Dialettica (it)
  • 弁証法 (ja)
  • 변증법 (ko)
  • Dialektyka (pl)
  • Dialectiek (nl)
  • Dialética (pt)
  • Диалектика (ru)
  • Dialektik (sv)
  • 辩证法 (zh)
  • Діалектика (uk)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:mainInterest of
is dbo:notableIdea of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:mainInterests of
is rdfs:seeAlso of
is owl:differentFrom of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License