About: Demagogue

An Entity of Type: person, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

A demagogue /ˈdɛməɡɒɡ/ (from Greek δημαγωγός, a popular leader, a leader of a mob, from δῆμος, people, populace, the commons + ἀγωγός leading, leader) or rabble-rouser is a political leader in a democracy who gains popularity by arousing the common people against elites, especially through oratory that whips up the passions of crowds, appealing to emotion by scapegoating out-groups, exaggerating dangers to stoke fears, lying for emotional effect, or other rhetoric that tends to drown out reasoned deliberation and encourage fanatical popularity. Demagogues overturn established norms of political conduct, or promise or threaten to do so.

Property Value
dbo:abstract
  • La demagògia segons el concepte d'Aristòtil és una forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder aprofitant-se de les masses indisciplinades. Avui en dia es considera una estratègia política que consisteix a apel·lar a emocions (sentiments, amors, odis, pors, desitjos) per tal d'aconseguir el suport d'un grup, sovint mitjançant l'ús de la retòrica i la propaganda. També es pot considerar com un tipus pervers d'oratòria, que permet atreure cap als propis interessos les opinions dels altres utilitzant fal·làcies o arguments aparentment vàlids que després d'una anàlisi de les circumstàncies, poden resultar invàlids o simplistes. La paraula prové del grec antic δημαγωγία amb la mateixa significació, un mot compost de δῆμος, dēmos, poble i und ἄγειν, agein, conduir, seduir. Polibi la va definir com oclocràcia. (ca)
  • الدِيماغُوجِيّة أو الدَهْمَاوِيّة أو الدَهْمَانيّة أو الغَوْغَائِيّة (من اليونانية ديما من ديموس δῆμος "شعب"، وغوجيا من "أگين ἄγειν "قيادة") وهي إستراتيجية لإقناع الآخرين بالاستناد إلى مخاوفهم وأفكارهم المسبقة. ويشير إلى إستراتيجية سياسية للحصول على السلطة والكسب للقوة السياسية من خلال مناشدة التحيزات الشعبية معتمدين على مخاوف وتوقعات الجمهور المسبقة، عادة عن طريق الخطابات والدعاية الحماسية مستخدمين المواضيع القومية والشعبية محاولين استثارة عواطف الجماهير. أما اليوم فهي تدل على مجموعة الأساليب والخطابات والمناورات والحيل السياسية التي يلجأ إليها السياسيون في مواسم الانتخابات لإغراء الشعب أو الجماهير بوعود كاذبة أو خداعه وذلك ظاهريا من أجل مصلحة الشعب، وعمليا من أجل الوصول إلى الحكم. قد اعتاد الكثير من السياسيين اللجوء لاستخدام أساليب السفسطة واللعب على مشاعر ومخاوف الشعوب، ويعتبر بعض السياسيين أفضل من غيرهم وربما محترفون في ذلك. وعليه فهي خداع الجماهير وتضليلها بالشعارات والوعود الكاذبة. والديماجوجية هي أحد الأساليب الأساسية في سياسة الأحزاب البرجوازية. وهي موقف شخص أو جماعة يقوم على إطراء وتملق الطموحات والعواطف الشعبية بهدف الحصول على تأييد الرأي العام استنادا على مصداقيته. والديماغوجي هو الشخص الذي يسعى لاجتذاب الناس إلى جانبه عن طريق الوعود الكاذبة والتملق وتشويه الحقائق ويؤكد كلامه مستندا إلى شتى فنون الكلام وضروبه وكذلك الأحداث، ولكنه لا يلجأ إلى البرهان أو المنطق البرهاني لأن من حق البرهان أن يبعث على التفكير وأن يوقظ الحذر، والكلام الديماغوجي مبسط ومتزندق، يعتمد على جهل سامعيه وسذاجتهم واللعب على عواطفهم. (ar)
  • الدهماوي (بالإنجليزية: Demagogue)‏ (مشتقة من الكلمة اليونانية -δημαγωγός- وتعني الزعيم الشعبي أو زعيم الجماعة، وهي عبارة عن شقين: كلمة: δημαγωγός: وتعني الناس أو الجماعة أو مجالس العوام، وكلمة: δημαγωγός: وتعني القيادة أو الزعامة)، يُطلق عليه أيضًا لقب الغوغائي، وهو زعيم سياسي في نظام ديمقراطي اكتسب شعبيته من خلال تحريض عامة الناس ضد طبقة النخبة، ولا سيما من خلال فن الخطابة الذي يزيد من مشاعر الجماهير، مناشدًا العاطفة عن طريق التضحية بالجماعات الخارجية والمبالغة في المخاطر لإثارة المخاوف لديهم واستخدام الأكاذيب من أجل التأثير العاطفي أو غير ذلك من الأقاويل التي تميل إلى استنكار النقاشات والمداولات المنطقية والتشجيع على الشعبية المتعصبة. يحوّر الدهماويون القواعد الراسخة للسلوك السياسي أو هم يعدون بذلك ويهددون بفعله. يُعرّف المؤرخ رينهارد لوثين الشخص الدهماوي بأنه «سياسيّ ماهر في الخطابة والتملق والتشهير؛ فضلًا عن المراوغة في مناقشة المسائل الحيوية؛ ووعد الجميع بالحصول على كل شيء؛ ومناشدة مشاعر الجمهور لا عقلهم؛ وإثارة التحيزات العنصرية والدينية والطبقية – وهو رجل تدفعه رغبته للحصول على السلطة دون اللجوء إلى مبدأ أو قانون يحق له من خلاله أن يصبح سيد الجماهير. وهو شخص متمرس في مهنته باعتباره «رجل الشعب». وهو نتاج تقليد سياسي قديم تقريبًا بقِدَم الحضارة الغربية بحد ذاتها». ظهرت الدهماوية في الدول الديمقراطية منذ الديمقراطية الأثينية. يعمل أتباع الحركة على استغلال نقطة الضعف الجوهرية في الديمقراطية: نظرًا لأن الشعب هو الذي يمتلك السلطة المطلقة، فمن الممكن أن يمنحها لشخص يناشد القاسم المشترك الأدنى لشريحة كبيرة من السكان. وعادةً ما يدعو الدهمانيون إلى اتخاذ إجراءات فورية وصارمة لمعالجة أزمة ما بينما يتهمون المعارضين المعتدلين بالضعف وعدم الولاء. قام العديد من الدهمانيين المنتخبين لشغل مناصب تنفيذية رفيعة بكسر القيود على السلطة التنفيذية وحاولوا تحويل ديمقراطيتهم إلى ديكتاتورية، بل ونجحوا في بعض الأحيان. (ar)
  • Demagogie (z řeckého δημος, démos = „lid“ + αγωγος agógos = „vůdce“) je v moderní době působivé a klamné řečnické vystupování, využívané k získání vlivu, politické podpory a moci, zejména mezi lidmi neschopnými kriticky myslet. Místo věcného zdůvodňování působí hlavně na předsudky a emoce posluchačů, k čemuž slouží polopravdy, překroucené argumenty, logické klamy, falešné sliby, vyvolávání strachu a podobně. Historik Reinhard Luthin definuje osobu demagoga takto: „Je to politik zkušený v řečnictví, lichocení a invektivách; vyhýbavý v řešení důležitých problémů; slibující vše a všem; apelující spíše na emoce než na rozum posluchačů, a probouzející rasové, náboženské a třídní předsudky — člověk, jehož touha po moci bez držení se zásad ho vede k tomu, aby se chtěl stát pánem mas lidí. Po staletí vykonával povolání ‚muže lidu‘. Je produktem politické tradice podobně starým, jako západní společnost sama.” (cs)
  • Demagogie (altgriechisch δῆμος dēmos „Volk“ und ἄγειν agein „führen“; ursprünglich „Volksführung“, dysphemistisch: „Volksverführung“) bezeichnet im abwertenden Sinn ideologische Hetze, besonders im politischen Bereich. (de)
  • Demagogio (el la greka: demos, popolo kaj ago, konduki) estas politika kaj retorika nocio pri la arto gvidi popolon, altirante al si ties favorojn, ĉefer per simplega parolado, kaŝante nuancojn kaj modifiante la veron. Hodiaŭ la esprimo demagogio havas ĉefe negativan sencon. Tamen en antikva Grekio, la esprimo demagogo indikis tiujn, kiuj edukis, kondukis la popolon. Demagogo, laŭ PIV, estas politikisto, kiu pro propra utilo flatas la popolon kaj ekscitas ties pasiojn, anstataŭ eduki ties prudenton. (eo)
  • A demagogue /ˈdɛməɡɒɡ/ (from Greek δημαγωγός, a popular leader, a leader of a mob, from δῆμος, people, populace, the commons + ἀγωγός leading, leader) or rabble-rouser is a political leader in a democracy who gains popularity by arousing the common people against elites, especially through oratory that whips up the passions of crowds, appealing to emotion by scapegoating out-groups, exaggerating dangers to stoke fears, lying for emotional effect, or other rhetoric that tends to drown out reasoned deliberation and encourage fanatical popularity. Demagogues overturn established norms of political conduct, or promise or threaten to do so. Historian Reinhard Luthin defined demagogue as "...a politician skilled in oratory, flattery and invective; evasive in discussing vital issues; promising everything to everybody; appealing to the passions rather than the reason of the public; and arousing racial, religious, and class prejudices – a man whose lust for power without recourse to principle leads him to seek to become a master of the masses. He has for centuries practiced his profession of 'man of the people'. He is a product of a political tradition nearly as old as western civilization itself." Demagogues have appeared in democracies since ancient Athens. They exploit a fundamental weakness in democracy: because ultimate power is held by the people, it is possible for the people to give that power to someone who appeals to the lowest common denominator of a large segment of the population. Demagogues have usually advocated immediate, forceful action to address a crisis while accusing moderate and thoughtful opponents of weakness or disloyalty. Many demagogues elected to high executive office have unraveled constitutional limits on executive power and tried to convert their democracy into a dictatorship, sometimes successfully. (en)
  • Demagogia (antzinako grezieraz: δῆμος -dēmos-, herria eta ἄγειν -agein-, zuzendu) botere politikoa lortzeko erabilitako estrategia bat da. Jendartearen aurreiritziak, emozioak, beldurrak eta itxaropenaz baliatzea horrela zure alde pertsona gehiago edukiz, gehienetan erretorika eta propagandaren bidez erabiltzen dena. (eu)
  • Demagogia (del griego δῆμος -dēmos-, 'pueblo' y ἄγω -ago-, 'dirigir') es una estrategia utilizada para conseguir el poder político que consiste en apelar a prejuicios, emociones, miedos y esperanzas del público para ganar apoyo popular, frecuentemente mediante el uso de la retórica, la desinformación, la agnotología y la propaganda política. (es)
  • Demagogo, literalmente traducido como 'conductor del pueblo', es un término utilizado por algunos atenienses para designar a los políticos surgidos en Atenas a la muerte de Pericles.​ Habitualmente tenía connotaciones negativas e indicaba que al hombre de esas características le interesaba sólo su bienestar, a diferencia del verdadero político, que se preocupaba del bienestar del estado.​ Pero, frente al uso que habitualmente se da en la actualidad a la palabra «demagogo», era utilizada a veces con un sentido neutral.​ (es)
  • La démagogie (du grec ancien demos, « le peuple », et ago « conduire ») est une notion politique et rhétorique désignant une autorité morale exercée par une ou plusieurs personnes sur les détenteurs réels ou supposés du pouvoir, le plus souvent en utilisant un discours flatteur à même d'attiser les passions. Si, par extension, la notion a également pu désigner des États où les propres dirigeants politiques usent de ce type de procédé, il convient pourtant de dissocier la démagogie de l'ochlocratie : seule cette dernière peut être assimilée à une forme de gouvernement, en tant que dérive de la démocratie. Le discours du démagogue sort du champ du rationnel pour s'adresser aux pulsions, aux frustrations du peuple, à ses craintes. En outre, il recourt à la satisfaction immédiate (formellement) des attentes, ou des souhaits les plus flagrants du public ciblé, sans recherche de l'intérêt général mais dans le but de s'attirer personnellement la sympathie, et de gagner des soutiens. L'argumentation démagogique doit être simple, voire simpliste, afin de pouvoir être comprise et reprise par le public auquel elle est adressée. Elle fait fréquemment appel à la facilité voire à la paresse intellectuelle en proposant des analyses et des solutions qui semblent évidentes, sans une dose (nécessaire, et suffisante) d'imagination. Au XXIe siècle, le terme « démagogie » est perçu avec une connotation péjorative, alors que l’étymologie du mot grec traduit plutôt le terme comme « celui qui éduque, qui conduit le peuple ». Le philosophe Aristote considérait que la démocratie, pour autant que s'y exerçait l'influence des démagogues, était la déviation de ce qu'il appelait le « gouvernement constitutionnel ». Celui qui manipule les masses ou certains groupes, en effet, est en mesure d'user du pouvoir en vue de son propre intérêt, au lieu de viser le bien commun. Or, c'est là la marque des constitutions « déviées », par opposition aux constitutions « droites ». Souvent confondue avec le terme « populisme », qui désigne également une posture surplombante sans état d'âme, la démagogie se différencie de celui-ci dans la mesure où elle renvoie à l'idée de dire au peuple ce qu'il veut entendre, alors que le populisme renvoie à l'idée de faire ce que l'opinion publique souhaite en critiquant les élites, au lieu d'établir une force de proposition conséquente. Démagogue : qui tente de conduire le peuple, qui le manipule par des promesses, voire par des prédictions à caractère prophétique, élimées (autant que possible ; afin de faciliter un certain prosélytisme). (fr)
  • Demagogue /ˈdɛməɡɒɡ/ (dari δημαγωγός, pemimpin populer, pemimpin massa, dari δῆμος, populasi, ἀγωγός memimpin) atau perusuh adalah istilah yang digunakan oleh beberapa orang Athena untuk menunjuk politikus yang muncul di kota itu setelah kematian Perikles. Istilah ini biasanya berkonotasi negatif dan menunjukkan bahwa pria dengan karakteristik ini hanya tertarik dalam kesejahteraan mereka, tidak seperti politikus sejati, yang peduli dengan kesejahteraan negara. Berbeda dengan kata "demagogue" saat ini, kata itu kadang-kadang digunakan dalam arti netral. Demagogue membalikkan norma-norma perilaku politik yang telah mapan, atau berjanji atau mengancam akan melakukannya. (in)
  • Demagogia è un termine di origine greca (composto di demos, "popolo", e aghein, "trascinare") che indica un comportamento politico che attraverso false promesse vicine ai desideri del popolo mira ad accaparrarsi il suo favore a fini politici o per aumentare il proprio consenso popolare o per il raggiungimento/conservazione del potere stesso. (it)
  • 데마고기(Demagogy), 약칭 데마는 아무런 근거가 없는 허위의 유언을 의미하는 유언비어와 같은 뜻이다. 가장 원시적이고 비합리적인 방법이지만 단순한 가십(gossip)보다 훨씬 강한 효과와 의미를 갖는다. 전달 범위도 그 지방이나 국가 전체에 미칠 수 있다. 유포 범위는 그 문제가 지닌 중요성과 그 주체의 증거의 애매성이 크면 클수록 확대되는 것이 보통이다. 매스컴이 발달된 현대에서는 데마가 확대 재생산될 위험성을 지닌다. 사회적인 기초가 동요되고 있는 곳에 데마는 발생·전파되기 쉽다. 데마고그(Demagogue)란 데마를 퍼뜨리는 사람을 말하며 또 자극적인 변설·문장에 의해서 대중을 정치적으로 동원하는 선동가를 가리키기도 한다. 처음에는 그리스에서 민중의 지도자를 의미하는 것으로 반드시 오늘날과 같은 비난의 의미는 아니었다. 현대 사회에서는 개인이 갖고 있는 고유의 신념이나 가치체계의 안정이 해체되어 피암시성이 극도로 높아질 경향이 있으므로 데마고그가 담당하는 역할과 위험성은 큰 것이다. (ko)
  • デマゴーグ(独: Demagog、英: Demagogue)は、古代ギリシアの煽動的民衆指導者のこと。英語ではrabble-rouser(大衆扇動者)とも呼ばれ民主主義社会に於いて社会経済的に低い階層の民衆の感情、恐れ、偏見、無知に訴える事により権力を得かつ政治的目的を達成しようとする指導者を言う。デマゴーグは普通、国家的危機に際し慎重な考えや行いに反対し、代わりに至急かつ暴力的な対応を提唱し穏健派や思慮を求める政敵を弱腰と非難する。 デマゴーグは古代アテネの時代より民主主義社会に繰り返し現れ、民主主義の基本・原理的な弱点、則ち究極的な権限は民衆にありその中でより大きな割合を占める人々の共通の願望や恐れに答えさえすれば(それらがどの様なものでも)政治的権力を得られるという点を利用した。 (ja)
  • Demagogie (> demagogisch; van het Grieks δημος= "volk" en αγ(ωγ)ειν = "(op)leiden") is een manier om de luisteraar van een onwaarheid te overtuigen door een beroep te doen op het "gezond verstand" en de "logica" van een persoon. Demagogie is iets anders dan het verkondigen van leugens. Iemand die demagogie bedrijft zal niet direct onwaarheden naar voren brengen. Men zal er wel naar streven de luisteraar die er niet op bedacht is zelf naar een bepaalde conclusie te leiden. Zo kan de demagoog het publiek naar zijn hand zetten. Een politicus of andere volksleider die, doorgaans met minder goede bedoelingen, door middel van retorische middelen, leugenachtige voorstellingen en valse leuzen de volksmassa opruit en in beweging brengt wordt ook wel een demagoog of volksmenner genoemd. Ter illustratie: Adolf Hitler, Goebbels en Mussolini worden als demagogen gezien. De redenaars en ideologen van het nationaalsocialisme en het fascisme gebruikten echter niet de term demagogie maar noemden hun methode propaganda. Iemand bedrijft ook demagogie wanneer men diens onware uitspraken niet met redelijke argumenten kan weerleggen. (nl)
  • Demagogia (gr. demos – lud, agogos – wiodący, prowadzący) – wpływanie na opinię publiczną poprzez działanie obliczone na łatwy efekt, poklask. Demagogia rozwinęła się już w starożytnej Grecji, lecz pierwotnie miała nieco inne niż współcześnie znaczenie. Po grecku znaczy to „prowadzący lud”. Nazywano tak doskonałych mówców potrafiących wpływać na decyzję zgromadzenia ludowego. Izokrates przeciwstawiał demagoga tyranowi, lecz już wówczas Tukidydes zauważał, że demagog prowadzi lud, schlebiając jego próżności. Współcześnie oznacza to kłamanie na rzecz wygranej w wyborach lub schlebianie wyborcom, np. rozdawanie tzw. kiełbas wyborczych. Za demagogię uważane są kłamstwa, składanie popularnych i efektownych, ale niedających się spełnić obietnic, albo składanie obietnic bez intencji ich realizacji, schlebianie masom, szukanie kozła ofiarnego, stosowanie nielogicznych, ale przekonujących argumentów. (pl)
  • Demagogia é um termo de origem grega que significa "arte ou poder de conduzir o povo". É uma forma de atuação política na qual existe um claro interesse em manipular ou agradar a massa popular, incluindo promessas que muito provavelmente não serão realizadas, visando apenas à conquista do poder político e ou outras vantagens correlacionadas. É a estratégia de condução político-ideológica, valendo-se da utilização de argumentos apelativos, emocionais ou irracionais, em vez de argumentos racionais para proveito próprio. Em geral, a demagogia está relacionada à negativa da deliberação racional fazendo uso de uma das falhas da democracia, qual seja, manipular a maioria pelo uso de aparentes argumentos de senso comum entremeados com disjunções falaciosas, prática esta que remonta já à Grécia antiga, muito embora sem conotação negativa a princípio. É no entanto, uma palavra que foi também usada contrariamente ao seu termo explícito, usada por radicais e como radicalismo contra os Republicanos.Começaram a prender-se aos milhares, por simples suspeitas, os republicanos. Uma horda impune e anónima fazia pelas ruas perseguições a cavalo marinho e a tiro. Homens, os mais respeitados e categorizados, foram enxovalhados e brutalizados por uma escumalha mercenária, sob as ordens e a protecção de muitas autoridades. A isto se chamou:-combate à demagogia. Uma dessas pessoas, vítimas desta brutalidade viria a ser Jaime cortesão, Republicano, combatente na primeira guerra mundial, que ainda em convalescença e retornado da frente da guerra, seria detido e ido ás grades. Escreveria da penitenciária aos 26 de Outubro de 1918, perguntando incrédulo perante a subversão a que tinha sido sujeito, finalizando com: "É esta a Mãe-Pátria?! Amigo Gratíssimo." É uma palavra que envolve por isso, muita cautela no uso da mesma, facilmente subvertida aos interesses dos que a usam. (pt)
  • Demagogo é um líder que ganha popularidade em uma democracia explorando emoções, preconceitos, e ignorância para despertar o povo comum contra as elites, provocando as paixões da multidão e interrompendo as deliberações fundamentadas. Os demagogos derrubam normas estabelecidas de conduta política, prometem ou ameaçam fazê-lo. O historiador Reinhard Luthin definiu o demagogo assim: "O que é um demagogo? Ele é um político hábil em oratória, lisonja e invectivo; evasivo em discutir questões vitais; prometendo tudo a todos; apelando para as paixões em vez da razão do público; e despertando preconceitos raciais, religiosos e de classe - um homem cujo desejo de poder sem recorrer a princípios o leva a procurar se tornar um mestre das massas.Ele praticou durante séculos sua profissão de "homem do povo". uma tradição política quase tão antiga quanto a própria civilização ocidental ". Os demagogos apareceram nas democracias desde a antiga Atenas. Eles exploram uma fraqueza fundamental da democracia: como o poder supremo é detido pelo povo, é possível que o povo dê esse poder a alguém que apela ao menor denominador comum de um grande segmento da população. Os demagogos geralmente defendem ações imediatas e vigorosas para enfrentar uma crise enquanto acusam oponentes moderados e atenciosos de fraqueza ou deslealdade. Uma vez eleitos para o alto cargo executivo, os demagogos geralmente desvendam os limites constitucionais do poder executivo e tentam converter sua democracia em ditadura. Na expressão grega primitiva, demagogo era apenas o chefe ou condutor do povo (dêmos), os que se destacavam na atividade política, mostrando-se hábeis em conquistar o apoio da maioria para suas ideias, sem qualquer sentido pejorativo, e, como tal, se qualificavam Sólon ou Demóstenes, intimamente ligados à defesa da democracia. Contudo, a expressão sofreu uma evolução semântica, deixando de ser uma arte neutral, principalmente depois da morte de Péricles, em 429 a.C., quando surgiram novos líderes, não ligados às antigas famílias, os quais, a partir do século seguinte, começaram a ser fortemente criticados pelos adversários dos modelos democráticos. Por causa disso é que a expressão ganhou a atual conotação: aquele que procura dar voz aos medos e aos preconceitos do povo. Ou, para seguir as palavras de Bertrand de Jouvenel: a arte de conduzir habilmente as pessoas ao objectivo desejado, utilizando os seus conceitos de bem, mesmo quando lhes são contrários . (pt)
  • Demagogi är att argumentera utifrån slående men osakliga argument. Demagoger använder demagogi som en strategi att skaffa makt och inflytande genom att appellera till folks känslor och fördomar, vanligen genom användande av kraftfull retorik och propaganda. H. L. Mencken, en amerikansk kritiker, definierar en demagog som "en som predikar doktriner han vet är osanna, till folk han vet är idioter."[källa behövs] Vad avser Menckens definition, innefattar demagogi lögner, men behöver nödvändigtvis inte innefatta falska fakta, utan snarare ger den okritiske åhöraren möjligheter att dra egna slutsatser. Demagogi involverar ofta logiska slutsatser baserade på felaktiga resonemang. (sv)
  • Демагогия (др.-греч. δημαγωγία — руководство народом, заискивание у народа) — набор ораторских и полемических приёмов и средств, позволяющих ввести аудиторию (народ) в заблуждение и склонить её на свою сторону с помощью ложных теоретических рассуждений, основанных на логических ошибках. Демагогия чаще всего применяется для достижения политических целей, в рекламе и пропаганде. (ru)
  • Демаго́гія (дав.-гр. δημαγωγία — дослівно «веду народ» , aбо «керівництво народом») — маніпуляція інформацією, експлуатація емоцій, забобонів і невігластва простих людей, нагнітання пристрастей натовпу і відведення від мотивованого обдумування. Найчастіше застосовується для досягнення політичних цілей, в рекламі і пропаганді. (uk)
  • 煽動群眾(demagoguery)是一種利用偏見、情緒、恐懼、仇恨及大眾意識來增加政治或宗教權力的手段;煽動群眾者 (demagogue) 一般會利用誇張的肢體語言、聳動的話術修辭和不斷的宣傳或攻擊來達到其目的,主題多為國家主義、民族主義、民粹主義或宗教。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 489743 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 71104 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1117838597 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Demagogie (altgriechisch δῆμος dēmos „Volk“ und ἄγειν agein „führen“; ursprünglich „Volksführung“, dysphemistisch: „Volksverführung“) bezeichnet im abwertenden Sinn ideologische Hetze, besonders im politischen Bereich. (de)
  • Demagogio (el la greka: demos, popolo kaj ago, konduki) estas politika kaj retorika nocio pri la arto gvidi popolon, altirante al si ties favorojn, ĉefer per simplega parolado, kaŝante nuancojn kaj modifiante la veron. Hodiaŭ la esprimo demagogio havas ĉefe negativan sencon. Tamen en antikva Grekio, la esprimo demagogo indikis tiujn, kiuj edukis, kondukis la popolon. Demagogo, laŭ PIV, estas politikisto, kiu pro propra utilo flatas la popolon kaj ekscitas ties pasiojn, anstataŭ eduki ties prudenton. (eo)
  • Demagogia (antzinako grezieraz: δῆμος -dēmos-, herria eta ἄγειν -agein-, zuzendu) botere politikoa lortzeko erabilitako estrategia bat da. Jendartearen aurreiritziak, emozioak, beldurrak eta itxaropenaz baliatzea horrela zure alde pertsona gehiago edukiz, gehienetan erretorika eta propagandaren bidez erabiltzen dena. (eu)
  • Demagogia (del griego δῆμος -dēmos-, 'pueblo' y ἄγω -ago-, 'dirigir') es una estrategia utilizada para conseguir el poder político que consiste en apelar a prejuicios, emociones, miedos y esperanzas del público para ganar apoyo popular, frecuentemente mediante el uso de la retórica, la desinformación, la agnotología y la propaganda política. (es)
  • Demagogo, literalmente traducido como 'conductor del pueblo', es un término utilizado por algunos atenienses para designar a los políticos surgidos en Atenas a la muerte de Pericles.​ Habitualmente tenía connotaciones negativas e indicaba que al hombre de esas características le interesaba sólo su bienestar, a diferencia del verdadero político, que se preocupaba del bienestar del estado.​ Pero, frente al uso que habitualmente se da en la actualidad a la palabra «demagogo», era utilizada a veces con un sentido neutral.​ (es)
  • Demagogue /ˈdɛməɡɒɡ/ (dari δημαγωγός, pemimpin populer, pemimpin massa, dari δῆμος, populasi, ἀγωγός memimpin) atau perusuh adalah istilah yang digunakan oleh beberapa orang Athena untuk menunjuk politikus yang muncul di kota itu setelah kematian Perikles. Istilah ini biasanya berkonotasi negatif dan menunjukkan bahwa pria dengan karakteristik ini hanya tertarik dalam kesejahteraan mereka, tidak seperti politikus sejati, yang peduli dengan kesejahteraan negara. Berbeda dengan kata "demagogue" saat ini, kata itu kadang-kadang digunakan dalam arti netral. Demagogue membalikkan norma-norma perilaku politik yang telah mapan, atau berjanji atau mengancam akan melakukannya. (in)
  • Demagogia è un termine di origine greca (composto di demos, "popolo", e aghein, "trascinare") che indica un comportamento politico che attraverso false promesse vicine ai desideri del popolo mira ad accaparrarsi il suo favore a fini politici o per aumentare il proprio consenso popolare o per il raggiungimento/conservazione del potere stesso. (it)
  • 데마고기(Demagogy), 약칭 데마는 아무런 근거가 없는 허위의 유언을 의미하는 유언비어와 같은 뜻이다. 가장 원시적이고 비합리적인 방법이지만 단순한 가십(gossip)보다 훨씬 강한 효과와 의미를 갖는다. 전달 범위도 그 지방이나 국가 전체에 미칠 수 있다. 유포 범위는 그 문제가 지닌 중요성과 그 주체의 증거의 애매성이 크면 클수록 확대되는 것이 보통이다. 매스컴이 발달된 현대에서는 데마가 확대 재생산될 위험성을 지닌다. 사회적인 기초가 동요되고 있는 곳에 데마는 발생·전파되기 쉽다. 데마고그(Demagogue)란 데마를 퍼뜨리는 사람을 말하며 또 자극적인 변설·문장에 의해서 대중을 정치적으로 동원하는 선동가를 가리키기도 한다. 처음에는 그리스에서 민중의 지도자를 의미하는 것으로 반드시 오늘날과 같은 비난의 의미는 아니었다. 현대 사회에서는 개인이 갖고 있는 고유의 신념이나 가치체계의 안정이 해체되어 피암시성이 극도로 높아질 경향이 있으므로 데마고그가 담당하는 역할과 위험성은 큰 것이다. (ko)
  • デマゴーグ(独: Demagog、英: Demagogue)は、古代ギリシアの煽動的民衆指導者のこと。英語ではrabble-rouser(大衆扇動者)とも呼ばれ民主主義社会に於いて社会経済的に低い階層の民衆の感情、恐れ、偏見、無知に訴える事により権力を得かつ政治的目的を達成しようとする指導者を言う。デマゴーグは普通、国家的危機に際し慎重な考えや行いに反対し、代わりに至急かつ暴力的な対応を提唱し穏健派や思慮を求める政敵を弱腰と非難する。 デマゴーグは古代アテネの時代より民主主義社会に繰り返し現れ、民主主義の基本・原理的な弱点、則ち究極的な権限は民衆にありその中でより大きな割合を占める人々の共通の願望や恐れに答えさえすれば(それらがどの様なものでも)政治的権力を得られるという点を利用した。 (ja)
  • Демагогия (др.-греч. δημαγωγία — руководство народом, заискивание у народа) — набор ораторских и полемических приёмов и средств, позволяющих ввести аудиторию (народ) в заблуждение и склонить её на свою сторону с помощью ложных теоретических рассуждений, основанных на логических ошибках. Демагогия чаще всего применяется для достижения политических целей, в рекламе и пропаганде. (ru)
  • Демаго́гія (дав.-гр. δημαγωγία — дослівно «веду народ» , aбо «керівництво народом») — маніпуляція інформацією, експлуатація емоцій, забобонів і невігластва простих людей, нагнітання пристрастей натовпу і відведення від мотивованого обдумування. Найчастіше застосовується для досягнення політичних цілей, в рекламі і пропаганді. (uk)
  • 煽動群眾(demagoguery)是一種利用偏見、情緒、恐懼、仇恨及大眾意識來增加政治或宗教權力的手段;煽動群眾者 (demagogue) 一般會利用誇張的肢體語言、聳動的話術修辭和不斷的宣傳或攻擊來達到其目的,主題多為國家主義、民族主義、民粹主義或宗教。 (zh)
  • الدِيماغُوجِيّة أو الدَهْمَاوِيّة أو الدَهْمَانيّة أو الغَوْغَائِيّة (من اليونانية ديما من ديموس δῆμος "شعب"، وغوجيا من "أگين ἄγειν "قيادة") وهي إستراتيجية لإقناع الآخرين بالاستناد إلى مخاوفهم وأفكارهم المسبقة. ويشير إلى إستراتيجية سياسية للحصول على السلطة والكسب للقوة السياسية من خلال مناشدة التحيزات الشعبية معتمدين على مخاوف وتوقعات الجمهور المسبقة، عادة عن طريق الخطابات والدعاية الحماسية مستخدمين المواضيع القومية والشعبية محاولين استثارة عواطف الجماهير. (ar)
  • الدهماوي (بالإنجليزية: Demagogue)‏ (مشتقة من الكلمة اليونانية -δημαγωγός- وتعني الزعيم الشعبي أو زعيم الجماعة، وهي عبارة عن شقين: كلمة: δημαγωγός: وتعني الناس أو الجماعة أو مجالس العوام، وكلمة: δημαγωγός: وتعني القيادة أو الزعامة)، يُطلق عليه أيضًا لقب الغوغائي، وهو زعيم سياسي في نظام ديمقراطي اكتسب شعبيته من خلال تحريض عامة الناس ضد طبقة النخبة، ولا سيما من خلال فن الخطابة الذي يزيد من مشاعر الجماهير، مناشدًا العاطفة عن طريق التضحية بالجماعات الخارجية والمبالغة في المخاطر لإثارة المخاوف لديهم واستخدام الأكاذيب من أجل التأثير العاطفي أو غير ذلك من الأقاويل التي تميل إلى استنكار النقاشات والمداولات المنطقية والتشجيع على الشعبية المتعصبة. يحوّر الدهماويون القواعد الراسخة للسلوك السياسي أو هم يعدون بذلك ويهددون بفعله. (ar)
  • La demagògia segons el concepte d'Aristòtil és una forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder aprofitant-se de les masses indisciplinades. Avui en dia es considera una estratègia política que consisteix a apel·lar a emocions (sentiments, amors, odis, pors, desitjos) per tal d'aconseguir el suport d'un grup, sovint mitjançant l'ús de la retòrica i la propaganda. També es pot considerar com un tipus pervers d'oratòria, que permet atreure cap als propis interessos les opinions dels altres utilitzant fal·làcies o arguments aparentment vàlids que després d'una anàlisi de les circumstàncies, poden resultar invàlids o simplistes. (ca)
  • Demagogie (z řeckého δημος, démos = „lid“ + αγωγος agógos = „vůdce“) je v moderní době působivé a klamné řečnické vystupování, využívané k získání vlivu, politické podpory a moci, zejména mezi lidmi neschopnými kriticky myslet. Místo věcného zdůvodňování působí hlavně na předsudky a emoce posluchačů, k čemuž slouží polopravdy, překroucené argumenty, logické klamy, falešné sliby, vyvolávání strachu a podobně. (cs)
  • A demagogue /ˈdɛməɡɒɡ/ (from Greek δημαγωγός, a popular leader, a leader of a mob, from δῆμος, people, populace, the commons + ἀγωγός leading, leader) or rabble-rouser is a political leader in a democracy who gains popularity by arousing the common people against elites, especially through oratory that whips up the passions of crowds, appealing to emotion by scapegoating out-groups, exaggerating dangers to stoke fears, lying for emotional effect, or other rhetoric that tends to drown out reasoned deliberation and encourage fanatical popularity. Demagogues overturn established norms of political conduct, or promise or threaten to do so. (en)
  • La démagogie (du grec ancien demos, « le peuple », et ago « conduire ») est une notion politique et rhétorique désignant une autorité morale exercée par une ou plusieurs personnes sur les détenteurs réels ou supposés du pouvoir, le plus souvent en utilisant un discours flatteur à même d'attiser les passions. Si, par extension, la notion a également pu désigner des États où les propres dirigeants politiques usent de ce type de procédé, il convient pourtant de dissocier la démagogie de l'ochlocratie : seule cette dernière peut être assimilée à une forme de gouvernement, en tant que dérive de la démocratie. (fr)
  • Demagogie (> demagogisch; van het Grieks δημος= "volk" en αγ(ωγ)ειν = "(op)leiden") is een manier om de luisteraar van een onwaarheid te overtuigen door een beroep te doen op het "gezond verstand" en de "logica" van een persoon. Demagogie is iets anders dan het verkondigen van leugens. Iemand die demagogie bedrijft zal niet direct onwaarheden naar voren brengen. Men zal er wel naar streven de luisteraar die er niet op bedacht is zelf naar een bepaalde conclusie te leiden. Zo kan de demagoog het publiek naar zijn hand zetten. (nl)
  • Demagogia (gr. demos – lud, agogos – wiodący, prowadzący) – wpływanie na opinię publiczną poprzez działanie obliczone na łatwy efekt, poklask. Demagogia rozwinęła się już w starożytnej Grecji, lecz pierwotnie miała nieco inne niż współcześnie znaczenie. Po grecku znaczy to „prowadzący lud”. Nazywano tak doskonałych mówców potrafiących wpływać na decyzję zgromadzenia ludowego. Izokrates przeciwstawiał demagoga tyranowi, lecz już wówczas Tukidydes zauważał, że demagog prowadzi lud, schlebiając jego próżności. (pl)
  • Demagogo é um líder que ganha popularidade em uma democracia explorando emoções, preconceitos, e ignorância para despertar o povo comum contra as elites, provocando as paixões da multidão e interrompendo as deliberações fundamentadas. Os demagogos derrubam normas estabelecidas de conduta política, prometem ou ameaçam fazê-lo. (pt)
  • Demagogia é um termo de origem grega que significa "arte ou poder de conduzir o povo". É uma forma de atuação política na qual existe um claro interesse em manipular ou agradar a massa popular, incluindo promessas que muito provavelmente não serão realizadas, visando apenas à conquista do poder político e ou outras vantagens correlacionadas. É a estratégia de condução político-ideológica, valendo-se da utilização de argumentos apelativos, emocionais ou irracionais, em vez de argumentos racionais para proveito próprio. (pt)
  • Demagogi är att argumentera utifrån slående men osakliga argument. Demagoger använder demagogi som en strategi att skaffa makt och inflytande genom att appellera till folks känslor och fördomar, vanligen genom användande av kraftfull retorik och propaganda. H. L. Mencken, en amerikansk kritiker, definierar en demagog som "en som predikar doktriner han vet är osanna, till folk han vet är idioter."[källa behövs] (sv)
rdfs:label
  • Demagogue (en)
  • ديماغوجيا (ar)
  • دهماوي (ar)
  • Demagògia (ca)
  • Demagogie (cs)
  • Demagogie (de)
  • Demagogio (eo)
  • Demagogo (eo)
  • Demagogia (es)
  • Demagogo (es)
  • Demagogia (eu)
  • Demagogue (in)
  • Demagogia (it)
  • Démagogie (fr)
  • 데마고기 (ko)
  • デマゴーグ (ja)
  • Demagogie (nl)
  • Demagogia (pl)
  • Demagogo (pt)
  • Demagogia (pt)
  • Демагогия (ru)
  • Demagogi (sv)
  • Демагогія (uk)
  • 煽動 (zh)
owl:differentFrom
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is gold:hypernym of
is rdfs:seeAlso of
is owl:differentFrom of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License