| dbo:abstract
|
- El comtat de Bar-sur-Seine va ser una senyoria a França durant l'edat mitjana. Es té constància de la seva seu, Bar-sur-Seine des del segle IX. Es va convertir en un lloc d'importància estratègica al segle xii, com a centre urbà i el principal castell de la carretera entre la Borgonya i la Xampanya . El pagus va tenir comtes propis, però a partir del segle xi va formar part del comtat de Tonnerre que el va adquirir vers el 1018. Després va passar als comtes de Brienne pel matrimoni d'Eustàquia, germana d'Hug Rainard, comte de Tonnerre i de Bar, amb Gautier comte de Brienne. Per herència va passar a la casa de Puiset vescomtes de Chartres pel matrimoni de Petronila, fill de Miló de Brienne comte de Bar, amb Hug IV de Chartres. El 1219 el comte Miló va marxar a la croada i va morir a Damiata el 17/18 d'agost del 1219, pocs dies després que el seu únic fill viu. El 1220 el comtat fou venut al comte de Xampanya. El primer que porta el títol fou Rainard I, esmentat com a fill de Raül (de Woevre?) a la crònica de Saint Bénigne de Dijon. No obstant alguns genealogistes dubten de la dada i pretenen identificar aquest Rainard que en teoria vivia al final del segle X amb el comte Rainard de Tonnerre (fill de Miló II) que va governar de vers 1013 a 1039. Se li atribueix una filla i hereva Ermengarda, que Ernest Petit suggereix que seria la dona de Miló II de Tonnerre i hereva de Bar. Ermengarda vivia el 1018 i el seu matrimoni apareix testimoniat per una carta datada entre 992 i 1005 en la qual Miló II de Tonnere donava propietat a "villa…Curtis-Secreta" al monestir de Saint-Michel, amb el consentiment de la seva muller Ermengarda i els seus fills Acard, Rainard i Alberic ("coniugis mee Ermengarde et carissimorum filiorum meorum Achardi, Rainardi et Alberici"). Així Miló de Tonnere fou comte uxori i pare de "…Raynardus comes…", el comte Rainard I de Tonnerre i II de Bar, que es va casar amb Hervisa i que apareix fins al 1039, sent el pare de Miló III, casat amb Azeka, que apareix com a comte en una carta del 29 de setembre del 1046 deixant un únic fill mascle viu (Guiu, Guarneri i Jofré havien mort joves, i la filla Eustàquia quedava posposada davant fills mascles), Hug Reinard o Reinard III ("Hugonis qui et Raynardi…comitis…"), que fou comte de Tonnerre i de Bar després del 1046, que el 1065 fou bisbe de Langres i va morir vers el 3 d'abril del 1084. El 1065 va cedir Tonnerre a la seva neboda Ermengarda (filla de Rainard I de Tonnerre i II de Bar) i el comtat de Bar a la seva germana Eustaquia que es va casar o estava casada amb Gautier I de Brienne, fill d'Engelbert IV de Brienne, al que va aportar el comtat. A la mort d'Eustaquia, uns deu anys després del seu marit, el fill comú Miló I de Brienne i III de Bar, tercer fill del matrimoni (el primer Engelbert va morir vers 1082 i el segon Erard I fou comte de Brienne) la va succeir a Bar (apareix amb títol de comte el 1111 i 1115). Miló III es va casar amb Matilde de Noyer (filla de Miló II senyor de Noyers) morta vers el 1116, i va tenir dos fills (Guiu i Renald). Va morir el 1126 i el va succeir el seu fill Guiu, mort després del 1145, casat amb Petronila Elisabet de Chacenay (filla d'Anseric II senyor de Chacenay). Va morir un 13 de febrer però no se sap l'any, i va deixar sis fills dels quals el successor fou Miló IV. Es va casar en primeres noces amb Agnès de Baudémont senyora de Braine, filla i hereva de Guiu de Baudémont, senyor de Braine per la seva dona Alix. Agnès va morir el 12 de juliol de 1204; el 1152, ja vídua de Miló IV, es va tornar a casar amb Robert de França, senyor de Dreux. De miló va deixar una sola filla, Petronila, comtessa hereva que consta com a comtessa en una donació del 1168. Va morir un 28 d'agost però no s'assenyala l'any. Es va casar amb Hug de Puiset (Hug IV vescomte de Chartres vers 1190-1199) fill d'Erard IV de Chartres amb el qual va tenir quatre fills dels quals el successor fou Miló (V de Bar). Aquest es va casar abans del 1199 amb Elisenda de Joigny, vídua de Joan d'Arcis, i filla de Renard IV comte de Joigny. Miló va marxar a la Croada el 1219 i va morir a Damiata el 17/18 d'agost del 1219, pocs dies després de la mort del seu únic fill viu Gaucher mort en batalla a Damiata, dies abans que el seu pare, el 30 de juliol. Gaucher estava casat amb Elisabet de Courtenay filla de Pere II de Courtenay, emperador de Constantinoble, però no van tenir fills i la dinastia es va extingir. Els hereus foren uns cosins, el fill de Margarida (germana de Miló V) de nom desconegut, que com a mascle va poder heretar Puiset, el vescomtat de Chartres i la meitat del comtat de Bar; i Laura, filla d'Helvis (una altra germana de Miló) que com a filla només va rebre la meitat de Bar. El fill de Margarida i Laura van vendre les seves respectives parts del comtat de Bar al comte de Xampanya el 1220. (ca)
- Die Grafschaft Bar-sur-Seine umfasste die Gemeinde Bar-sur-Seine im heutigen Département Aube. Die Grafen von Bar-sur-Seine waren Vasallen der Herzöge von Burgund. (de)
- The county of Bar-sur-Seine was a compact lordship in France during the Middle Ages. Its seat, Bar-sur-Seine, lies on a Gallo-Roman site, but is only attested from the ninth century. It became of strategic importance in the twelfth century, as an urban centre and major castle on the road between Burgundy and Champagne. The first clear evidence that Bar-sur-Seine was regarded as a county comes from the late eleventh century. The castle belonged to the until it was inherited by Eustachia, daughter of . She married , and he took to titling himself "Count of Brienne and Bar-sur-Seine". In 1085, their third son, Milo II, inherited both the castle of Bar and the title of count. It is only at this juncture that a distinct county of Bar-sur-Seine emerges. Milo II was able to pass on the county undivided to his eldest son, Guy, in 1125 after his second son, Raynaud, entered the church and his third son, Herbert, married the heiress of the lordship of Ville-sur-Arce. Guy likewise passed on an undiminished county to his eldest son, Milo III. He died in 1151 only a year after his marriage to Agnes, heiress of Braine and Baudement. His heir was their only child, the infant Petronilla. Her uncle, Manasses, a cleric, ruled the county in her name until her marriage to Hugh of Le Puiset in 1168. Hugh ruled the county for the next twenty-one years, first in the name of his wife and from 1174 in the name of their son, Milo IV. Initially, the county, like the castle, was a fief of the Bishop and Duke of Langres. Milo II and his successors entered the orbit of the counts of Champagne in part out of desire to distance themselves from the bishop, their overlord. In the 1170s under Hugh of Le Puiset the county transferred its fealty from the bishop to the count of Champagne. By 1201, under Milo IV, it was considered one of the "great fiefs" of Champagne. The death of Milo IV and his only son, Gaucher, at the Siege of Damietta in 1219 sealed the county's fate. His widow, Helisent of Joigny, inherited the castle and her dower while the rest of the county went to Milo's nephews and nieces. Unusually, the county of Bar-sur-Seine was reassembled by Count Theobald IV of Champagne. He purchased the shares that went to Milo's relatives in 1223–24 and then those of Helisent and the community property in 1225. In 1227 he reorganized it as a castellany of the county of Champagne. (en)
- Бар-сюр-Сен — графство в средневековой Франции. Располагалось к юго-востоку от Труа, на территории современного кантона Бар-сюр-Сен в департаменте Об. Относилось к диоцезу Лангра и в начале XII века находилось в вассальной зависимости от епископов. Резиденция графов находилась в замке Бар-сюр-Сен (castrum Barrum super Sequanam). Вассалы: сеньоры Шасне, Шатильона-сюр-Сен, Дюрнея, Вандевра-сюр-Барс. С начала XI века Бар-сюр-Сен принадлежал графам Тоннера. Затем перешёл во владение графов Бриенна (Эсташия, сестра Юга-Рено, графа Тоннера и Бара-сюр-Сен, вышла замуж за Готье I, графа де Бриенна. Во второй половине XII века посредством брака графство перешло Гуго IV де Пюизе, виконту Шартра, в результате его женитьбы на Петронилле, дочери Милона де Бриенна. В 1220 году наследники рода Пюизе продали Бар-сюр-Сен графам Шампани. (ru)
|
