| dbo:abstract
|
- Junta de Valladolid és la denominació habitual del cèlebre debat que va tenir lloc en 1550 i 1551 al Col·legi de Sant Gregori de Valladolid, dins de l'anomenada polèmica dels naturals (indígenes americans o indis), i que va enfrontar dues formes antagòniques de concebre la conquesta d'Amèrica, interpretades romànticament com la dels defensors i la dels enemics dels indis: la primera, representada per Bartolomé de las Casas, considerat avui pioner de la lluita pels drets humans; i la segona, per Juan Ginés de Sepúlveda, qui defensava el dret i la conveniència del domini dels espanyols sobre els indígenes, als qui a més concep com naturalment inferiors. No va haver-hi una resolució final, encara que va anar l'inici d'un canvi que es va traduir en més drets per als indígenes. No deu confondre's aquesta Junta amb la Conferència de Valladolid de 1527 sobre l' erasmisme. (ca)
- Als Disput von Valladolid (Junta de Valladolid) bezeichnet man die Auseinandersetzung zwischen dem Dominikaner Bartolomé de Las Casas und dem Weltpriester und Humanisten Juan Ginés de Sepúlveda in der spanischen Stadt Valladolid über die Versklavung der Indianer 1550/51. (de)
- Junta de Valladolid (o también Controversia de Valladolid) es la denominación habitual del célebre debate que tuvo lugar desde el 15 de agosto de 1550 al 4 de mayo de 1551 en el Colegio de San Gregorio de Valladolid, dentro de la llamada polémica de los naturales (indígenas americanos o Indios, término entonces usado), y que enfrentó dos formas antagónicas de concebir la conquista de América, interpretadas románticamente como la de los defensores y la de los enemigos de los indios: la primera, representada por Bartolomé de las Casas, considerado hoy pionero de la lucha por los derechos humanos; y la segunda, por Juan Ginés de Sepúlveda, que defendía el derecho y la conveniencia del dominio de los españoles sobre los indígenas, a quienes además concibe como inferiores (por la condición en la que se encuentran). No hubo una resolución final, aunque fue el inicio de un cambio que se tradujo en más derechos para los indígenas. No debe confundirse esta Junta con la Conferencia de Valladolid de 1527 sobre el erasmismo. (es)
- Debat Valladolid (1550-1551) membahas perlakukan terhadap para penduduk asli Amerika di Benua Baru. Debat yang diadakan di kota Valladolid, Spanyol, ini menampilkan dua sikap utama yang bertentangan dalam hal kolonialisasi bangsa Eropa di Benua Amerika. Biarawan Dominikan dan uskup Chiapas, Bartolomé de las Casas, berargumen bahwa Amerindians (sebutannya untuk para penduduk asli Amerika) adalah orang-orang yang merdeka di dalam tatanan alam semesta dan berhak atas perlakukan yang sama dengan umat manusia lainnya sesuai dengan teologi Katolik. Di pihak lain rekannya sesama rohaniwan Dominikan, Juan Ginés de Sepúlveda, yang bersikukuh bahwa orang-orang Indian adalah budak alami, dan oleh karenanya pengurangan hak mereka ke dalam perbudakan adalah suatu hal yang sejalan dengan teologi Katolik dan hukum alam. Baik Las Casas maupun Sepúlveda nantinya sama-sama menyatakan mereka yang memenangkan perdebatan, namun tidak ada satu pun catatan resmi yang mendukung pernyataan mereka tersebut, dan perdebatan itu sendiri tidak memiliki pengaruh yang jelas terhadap perlakuan pada para penduduk asli tersebut. (in)
- La controverse de Valladolid est un débat politique et religieux qui s'est déroulé en Espagne vers le milieu du XVIe siècle. Il a déterminé les règles permettant de dominer et convertir les Amérindiens du Nouveau Monde. Il réussit également à temporiser la colonisation de l'Amérique par la monarchie espagnole. Organisé par l'empereur Charles Quint également roi d'Espagne sous le pontificat du pape Jules III, le débat réunit des théologiens, des juristes et des administrateurs du royaume espagnol, afin de « traiter et parler de la manière dont devaient se faire les conquêtes dans le Nouveau Monde, suspendues par lui, pour qu'elles se fassent avec justice et en sécurité de conscience ». Il opposa essentiellement le dominicain Bartolomé de Las Casas et le théologien Juan Ginés de Sepúlveda en deux séances d'un mois chacune (l'une en 1550 et l'autre en 1551) au collège San Gregorio de Valladolid, mais principalement par échanges épistolaires. La question était de savoir si les Espagnols pouvaient user de leur « droit de conquête » pour coloniser le Nouveau Monde et pour dominer et convertir les « indigènes » (les Amérindiens) par la force, ou si les peuples amérindiens étaient légitimes et que les Espagnols devaient donc se limiter à une colonisation - émigration et conversion pacifiques. La divergence entre Las Casas et Sepúlveda se concentre sur l'utilisation et l'interprétation des critères donnés par Aristote pour identifier un esclave naturel qui ne peut se soumettre que par la force : « chez tous ceux chez qui l'emploi des forces corporelles est le seul et le meilleur parti à tirer de leur être, on est esclave par nature » (La Politique, Livre I, 1255a, § 13). La pratique institutionnelle du sacrifice humain observée dans les civilisations précolombiennes a été utilisée comme justification morale du droit de conquête au détriment de la diffusion de la morale chrétienne par l'exemple. Contre cette justification, Las Casas affirme la capacité des indigènes à abandonner leurs coutumes immondes si des moyens adéquats et pacifiques sont utilisés pour les aider à se convertir. Vingt-quatre ans avant la controverse de Valladolid, en 1526, Charles Quint avait déjà pris un décret interdisant l'esclavage des Indiens, sur tout le territoire de son empire et, en 1542, l’empereur avait promulgué les « lois nouvelles » qui proclamaient la liberté naturelle des Indiens (et obligeaient à la remise en liberté des esclaves), la liberté du travail, la liberté de résidence et la libre propriété des biens, punissant ceux qui seront violents ou agressifs envers les Indiens. Treize ans avant la controverse de Valladolid, en 1537, dans la bulle pontificale Sublimis Deus et dans la lettre Veritas ipsa, le pape Paul III avait déjà condamné officiellement, au nom de l'Église catholique, l'esclavage des Indiens, « d'autres peuples encore qui sont parvenus à notre connaissance ces temps-ci » (Veritas ipsa) et de « tous les autres peuples qui peuvent être plus tard découverts par les Chrétiens » (Sublimis Deus). Dans ces deux documents, Paul III affirme, que les Indiens et les autres peuples sont de « véritables êtres humains » (Veritas ipsa), que leur liberté et leur propriété doivent être respectées « même s'ils demeurent en dehors de la foi de Jésus-Christ » (Sublimis Deus), et que ces derniers doivent être « invités à ladite foi du Christ par la prédication de la parole de Dieu et par l'exemple d'une vie vertueuse » (Veritas ipsa). (fr)
- The Valladolid debate (1550–1551) was the first moral debate in European history to discuss the rights and treatment of an indigenous people by European colonizers. Held in the Colegio de San Gregorio, in the Spanish city of Valladolid, it was a moral and theological debate about the conquest of the Americas, its justification for the conversion to Catholicism, and more specifically about the relations between the European settlers and the natives of the New World. It consisted of a number of opposing views about the way natives were to be integrated into Spanish society, their conversion to Catholicism, and their rights. A controversial theologian, Dominican friar and Bishop of Chiapas Bartolomé de las Casas, argued that the Amerindians were free men in the natural order despite their practice of human sacrifices and other such customs, deserving the same consideration as the colonizers. Opposing this view were a number of scholars and priests, including humanist scholar Juan Ginés de Sepúlveda, who argued that the human sacrifice of innocents, cannibalism, and other such "crimes against nature" were unacceptable and should be suppressed by any means possible including war. Although both sides claimed to have won the disputation, there is no clear record supporting either interpretation. The affair is considered one of the earliest examples of moral debates about colonialism, human rights of colonized peoples, and international relations. In Spain, it served to establish Las Casas as the primary, though controversial defender of the Indians. He and others had contributed to the passing of the New Laws of 1542, which limited the encomienda system further. Though they did not fully reverse the situation, the laws achieved considerable improvement in the treatment of Indians and consolidated their rights granted by earlier laws. (en)
- 바야돌리드 회의(스페인어: Junta de Valladolid 훈타 데 바야돌리드[*])는 1550년에서 1551년 사이 에스파냐의 바야돌리드에서 아메리카 식민화에 관해 벌어진 신학토론회다. 서양사상 최초의 피식민지인의 인권에 관한 주제가 거론된 자리다. 주된 대화 주제는 미주 식민화가 천주교 개종에 의해 정당화되는지 여부, 그리고 백인 식민자들과 신세계 원주민들간의 관계 같은 것이었다. 도미니코회 수도사이자 치아파스 주교였던 바르톨로메 데 라스 카사스가 원주민의 자연권(rights of nature)을 옹호하며 그들이 에스파냐에서 건너간 식민자들과 동등한 대우를 받아야 한다고 주장한 입장에 섰다. 반대편에서는 저명한 르네상스 인문주의자 후안 히네스 데 세풀베다가 원주민들의 식인풍습 등을 들어 그것이 "자연에 반하는 죄(crime aginst nature)"임을 주장하며 어떤 수를 동원해서라도, 필요하다면 전쟁을 통해서도 그 짓을 멈추게 해야 한다고 주장했다. 양측 모두 서로 자기가 이겼다고 주장했지만, 논쟁 자체에서 누가 이겼는지 뒷받침할 만한 사료는 없다. 이 사건은 식민주의와 피식민지인의 인권, 그리고 국제관계에 관한 최초의 도덕성 논쟁으로 여겨진다. 라스 카사스 등은 1542년 엔코미엔다를 규제하는 통과에 기여한 바 있는 인물이었다. 이것으로 인디오들의 상황이 완전히 좋아지지는 않았으나, 어느 정도의 개선이 이루어졌다. 또한 이 회의는 16세기 에스파냐가 이후 후발 식민열강들 역시 겪게 될 도덕과 정의의 문제에 처했음을 상징하는 사건으로서 중요성을 갖는다. 결국 이 논쟁의 결론은 아프리카 흑인 노예로 노동력을 충원하는 것으로 귀결되게 되었다. (ko)
- La Giunta di Valladolid (che diede vita alla Disputa di Valladolid) fu un consiglio di personalità esperte di diritto e di teologia, convocato da Carlo V d'Asburgo in due sessioni distinte tra il 1550 e il 1551 con lo scopo di discutere la natura giuridica e spirituale delle popolazioni native dell'America centrale e meridionale, sottomesse al potere spagnolo, in particolare per dirimere la controversia sulla presenza dell'anima negli indios (poi effettivamente riconosciuta). A seguito di una lunga polemica sul diritto da parte degli spagnoli di muovere guerra agli indigeni, il 16 aprile 1550 re Carlo V (1500-1558) sospese tutte le esplorazioni e convocò quella che prenderà il nome di Giunta di Valladolid (1550-1551) con lo scopo di creare una solida base teologica e giuridica che legittimasse la conquista del Nuovo Mondo da parte degli spagnoli. La Giunta di Valladolid vide contrapposte la teoria del frate domenicano Bartolomé de Las Casas, sostenitore dell'incolumità degli indios, e quella dell'umanista Juan Ginés de Sepúlveda, difensore del diritto degli spagnoli a sottomettere i nativi (di uguale posizione era il portoghese fra che sosteneva che "gli uomini di terraferma delle Indie mangiano carne umana e sono sodomiti più di qualunque altra gente"), in polemica da molti anni, ed ebbe luogo nell'Aula Triste del Palacio de Santa Cruz a Valladolid. (it)
- バリャドリッド論争（バリャドリッドろんそう）は、1550年から翌1551年にかけて、スペイン国王カルロス1世の命により行われた、インディオ（インディアス先住民）問題をめぐる討論もしくは論争のことである。 (ja)
- Het Dispuut van Valladolid was een discussie tussen de Dominicaanse Bartolomé de Las Casas en de priester Juan Ginés de Sepúlveda over de rechtvaardiging van slavernij van indianen (1550-1551). (nl)
- A Controvérsia de Valladolid (1550–1551), tal como ficou conhecido, foi o primeiro debate moral na história europeia encetado para discutir os direitos humanos e o tratamento de povos indígenas pelos conquistadores europeus, na sequência de inúmeras denúncias de maus-tratos pelos missionários Dominicanos. Realizado no Colégio de San Gregorio, na cidade castelhana de Valladolid, foi um debate moral e teológico sobre a conquista das Américas, justificado com a necessidade absoluta de conversão dos povos indígenas ao catolicismo, e especificando sobre as relações entre os colonos europeus e os indígenas do Novo Mundo. Consistiu numa série de pontos de vista opostos, tendo como figuras principais enfrentadas de Frei Bartolomeu de las Casas, que defendia os nativos, e o teólogo Juan Ginés de Sepúlveda, que argumentava que estes eram seres inferiores. Falaram sobre a maneira como os nativos deveriam ser integrados à sociedade espanhola, a sua conversão à religião católica (defendida por ambas partes), se seriam ou não seres racionais possuindo alma, e concluindo em suma, quais os direitos a que poderiam aspirar. Um dos assistentes foi o dominicano Domingo de Soto, que tinha a tarefa de reportar a argumentação dos dois opositores. A expansão marítima levada a cabo pelas Coroas de Portugal e de Castela nos respetivos territórios, que já eram habitados e foram conquistados, é considerado atualmente um processo unidirecional e assimétrico no qual a América e a sua população indígena foi reduzida. A dicotomia entre selvagem e civilizado, cultura e natureza, entre ciência (sujeito) e o seu objeto, é uma divisão histórica construída pelo ocidente para diferenciar-se do Outro, reafirmando o seu papel de conquistador e o seu destino imperial. "O encontro [dos europeus com as povoações indígenas] nunca voltará a alcançar tal intensidade, se é essa a palavra a utilizar: o século XVI viu perpetrar-se o maior genocídio da história humana." (pt)
- Вальядоли́дская ху́нта (исп. La Junta de Valladolid, дословно — «Собрание в Вальядолиде») — утвердившееся в историографии название дебатов, проводившихся в Испании в 1550—1551 гг., и посвящённых основам колониальной политики по отношению к аборигенам Нового Света. Инициаторами дискуссии, проводившейся в испанском Вальядолиде, стали два монаха ордена доминиканцев — епископ Чиапаса Бартоломе де лас Касас и его оппонент Хуан Хинéс де Сепýльведа. Сепульведа впоследствии утверждал, что явился победителем на дебатах, но реальная отдача их была ничтожна, и никак не повлияла на политику испанских властей в завоёванных областях Америки. Непосредственно заседания проходили в помещениях коллегии Св. Григория, где ныне располагается . (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Als Disput von Valladolid (Junta de Valladolid) bezeichnet man die Auseinandersetzung zwischen dem Dominikaner Bartolomé de Las Casas und dem Weltpriester und Humanisten Juan Ginés de Sepúlveda in der spanischen Stadt Valladolid über die Versklavung der Indianer 1550/51. (de)
- バリャドリッド論争（バリャドリッドろんそう）は、1550年から翌1551年にかけて、スペイン国王カルロス1世の命により行われた、インディオ（インディアス先住民）問題をめぐる討論もしくは論争のことである。 (ja)
- Het Dispuut van Valladolid was een discussie tussen de Dominicaanse Bartolomé de Las Casas en de priester Juan Ginés de Sepúlveda over de rechtvaardiging van slavernij van indianen (1550-1551). (nl)
- Junta de Valladolid és la denominació habitual del cèlebre debat que va tenir lloc en 1550 i 1551 al Col·legi de Sant Gregori de Valladolid, dins de l'anomenada polèmica dels naturals (indígenes americans o indis), i que va enfrontar dues formes antagòniques de concebre la conquesta d'Amèrica, interpretades romànticament com la dels defensors i la dels enemics dels indis: la primera, representada per Bartolomé de las Casas, considerat avui pioner de la lluita pels drets humans; i la segona, per Juan Ginés de Sepúlveda, qui defensava el dret i la conveniència del domini dels espanyols sobre els indígenes, als qui a més concep com naturalment inferiors. No va haver-hi una resolució final, encara que va anar l'inici d'un canvi que es va traduir en més drets per als indígenes. (ca)
- La controverse de Valladolid est un débat politique et religieux qui s'est déroulé en Espagne vers le milieu du XVIe siècle. Il a déterminé les règles permettant de dominer et convertir les Amérindiens du Nouveau Monde. Il réussit également à temporiser la colonisation de l'Amérique par la monarchie espagnole. (fr)
- Junta de Valladolid (o también Controversia de Valladolid) es la denominación habitual del célebre debate que tuvo lugar desde el 15 de agosto de 1550 al 4 de mayo de 1551 en el Colegio de San Gregorio de Valladolid, dentro de la llamada polémica de los naturales (indígenas americanos o Indios, término entonces usado), y que enfrentó dos formas antagónicas de concebir la conquista de América, interpretadas románticamente como la de los defensores y la de los enemigos de los indios: la primera, representada por Bartolomé de las Casas, considerado hoy pionero de la lucha por los derechos humanos; y la segunda, por Juan Ginés de Sepúlveda, que defendía el derecho y la conveniencia del dominio de los españoles sobre los indígenas, a quienes además concibe como inferiores (por la condición en l (es)
- Debat Valladolid (1550-1551) membahas perlakukan terhadap para penduduk asli Amerika di Benua Baru. Debat yang diadakan di kota Valladolid, Spanyol, ini menampilkan dua sikap utama yang bertentangan dalam hal kolonialisasi bangsa Eropa di Benua Amerika. Biarawan Dominikan dan uskup Chiapas, Bartolomé de las Casas, berargumen bahwa Amerindians (sebutannya untuk para penduduk asli Amerika) adalah orang-orang yang merdeka di dalam tatanan alam semesta dan berhak atas perlakukan yang sama dengan umat manusia lainnya sesuai dengan teologi Katolik. Di pihak lain rekannya sesama rohaniwan Dominikan, Juan Ginés de Sepúlveda, yang bersikukuh bahwa orang-orang Indian adalah budak alami, dan oleh karenanya pengurangan hak mereka ke dalam perbudakan adalah suatu hal yang sejalan dengan teologi Katolik (in)
- The Valladolid debate (1550–1551) was the first moral debate in European history to discuss the rights and treatment of an indigenous people by European colonizers. Held in the Colegio de San Gregorio, in the Spanish city of Valladolid, it was a moral and theological debate about the conquest of the Americas, its justification for the conversion to Catholicism, and more specifically about the relations between the European settlers and the natives of the New World. It consisted of a number of opposing views about the way natives were to be integrated into Spanish society, their conversion to Catholicism, and their rights. (en)
- 바야돌리드 회의(스페인어: Junta de Valladolid 훈타 데 바야돌리드[*])는 1550년에서 1551년 사이 에스파냐의 바야돌리드에서 아메리카 식민화에 관해 벌어진 신학토론회다. 서양사상 최초의 피식민지인의 인권에 관한 주제가 거론된 자리다. 주된 대화 주제는 미주 식민화가 천주교 개종에 의해 정당화되는지 여부, 그리고 백인 식민자들과 신세계 원주민들간의 관계 같은 것이었다. 도미니코회 수도사이자 치아파스 주교였던 바르톨로메 데 라스 카사스가 원주민의 자연권(rights of nature)을 옹호하며 그들이 에스파냐에서 건너간 식민자들과 동등한 대우를 받아야 한다고 주장한 입장에 섰다. 반대편에서는 저명한 르네상스 인문주의자 후안 히네스 데 세풀베다가 원주민들의 식인풍습 등을 들어 그것이 "자연에 반하는 죄(crime aginst nature)"임을 주장하며 어떤 수를 동원해서라도, 필요하다면 전쟁을 통해서도 그 짓을 멈추게 해야 한다고 주장했다. (ko)
- La Giunta di Valladolid (che diede vita alla Disputa di Valladolid) fu un consiglio di personalità esperte di diritto e di teologia, convocato da Carlo V d'Asburgo in due sessioni distinte tra il 1550 e il 1551 con lo scopo di discutere la natura giuridica e spirituale delle popolazioni native dell'America centrale e meridionale, sottomesse al potere spagnolo, in particolare per dirimere la controversia sulla presenza dell'anima negli indios (poi effettivamente riconosciuta). (it)
- A Controvérsia de Valladolid (1550–1551), tal como ficou conhecido, foi o primeiro debate moral na história europeia encetado para discutir os direitos humanos e o tratamento de povos indígenas pelos conquistadores europeus, na sequência de inúmeras denúncias de maus-tratos pelos missionários Dominicanos. Realizado no Colégio de San Gregorio, na cidade castelhana de Valladolid, foi um debate moral e teológico sobre a conquista das Américas, justificado com a necessidade absoluta de conversão dos povos indígenas ao catolicismo, e especificando sobre as relações entre os colonos europeus e os indígenas do Novo Mundo. Consistiu numa série de pontos de vista opostos, tendo como figuras principais enfrentadas de Frei Bartolomeu de las Casas, que defendia os nativos, e o teólogo Juan Ginés de Se (pt)
- Вальядоли́дская ху́нта (исп. La Junta de Valladolid, дословно — «Собрание в Вальядолиде») — утвердившееся в историографии название дебатов, проводившихся в Испании в 1550—1551 гг., и посвящённых основам колониальной политики по отношению к аборигенам Нового Света. Инициаторами дискуссии, проводившейся в испанском Вальядолиде, стали два монаха ордена доминиканцев — епископ Чиапаса Бартоломе де лас Касас и его оппонент Хуан Хинéс де Сепýльведа. Сепульведа впоследствии утверждал, что явился победителем на дебатах, но реальная отдача их была ничтожна, и никак не повлияла на политику испанских властей в завоёванных областях Америки. (ru)
|
.jpg?width=300)
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
