An Entity of Type: anatomical structure, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

In feudal Europe, a corporation (from the Latin corpus, corporis a body) was an aggregation of business interests into a single legal body, entity or compact, usually with an explicit license from city, church, or national leaders. These functioned as effective monopolies for a particular good or labor.

Property Value
dbo:abstract
  • Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici. S'ha de distingir entre els gremis històrics, típics de l'organització dels oficis manual a l'edat mitjana i gremis moderns. En el dret contemporani, és diuen gremis associacions que agrupen empresaris o industrials d'un mateix ram que té capacitat per a establir concerts amb l'administració. A l'edat mitjana, els membres d'un gremi solien viure al mateix carrer, i en moltes ciutats hi ha carrers que conserven el nom del gremi que hi treballava (Argenteria, Escudellers, etc.). Cada gremi solia tenir un sant patró. La seva funció era taxar el preus de productes. Hi havia lleis específiques creades pels gremis i el seu compliment el supervisava el veedor anomenat per l'administració municipal. Dins els gremis hi havia experts i artesans que ensenyaven a un deixeble o aprenent de l'ofici, és a dir, mestres. Quan aquest aprenent havia complert l'aprenentatge havia de presentar-se davant d'un jurat del gremi i fer una obra mestra (per exemple: si era un boter havia de fer una bota perfecta) i llavors, amb l'aprovació del gremi, podia obrir el seu propi taller acollint a un deixeble. Però si no aconseguia fer l'obra mestra, podia continuar treballant pel seu mestre. Els gremis van anar creixent en importància fins a arribar a controlar gran part de l'economia de les ciutats (les poblacions que no en depenien s'anomenaven significativament "lliures"). Era molt costós entrar i gaudir dels privilegis associats. Van començar a decaure cap al segle xviii, tot i que encara es mantenen, especialment en algunes professions (gremi d'actors, gremi de transportistes, gremi de flequers, gremi d'àrids…) (ca)
  • Cech byl středověké a raně novověké řemeslnické, obchodnické nebo zájmové sdružení, které hájilo práva a zájmy svých členů, dohlíželo na jakost a cenu výrobků, na výchovu učedníků a skládání mistrovských zkoušek. Plnil též úlohy zastupitelské, náboženské, a společenské, někdy zajišťoval i zdravotní a sociální pojištění. (cs)
  • Als Zünfte – von althochdeutsch zumft ‚zu ziemen‘ – bezeichnet man ständische Körperschaften von Handwerkern, wie sie seit dem Mittelalter zur Wahrung gemeinsamer Interessen entstanden und bis ins 19. Jahrhundert existierten, in gewissen Regionen (beispielsweise in der Schweiz, vgl. hier) bis heute.Die Zünfte bildeten ein soziales und ökonomisches System zur Regelung von Rohstofflieferungen, Beschäftigungszahlen, Löhnen, Preisen, Absatzmengen bis hin zur Witwenversorgung. Zünfte umfassten mitunter mehrere Berufsgruppen. Äußeres Zeichen waren nach mittelalterlicher Tradition Zunftordnung Wappen, Zunftzeichen und -kleidung. Die Zünfte schrieben ihren Mitgliedern zur Sicherung von Qualitäten Produktionsmethoden vor. Dadurch wehrten sie zwar Überproduktionen ab, andererseits verhinderten sie die Einführung neuer, produktiverer, eventuell weniger gesundheitsgefährdender Produktionstechniken. Sie garantierten ihren Mitgliedern ein standesgemäßes, also „gerechtes“ Einkommen. Den Verbrauchern war durch Ausschalten von Preiswettbewerb ein stabiles Preis-Leistungs-Verhältnis garantiert – allerdings auf hohem Preis-Niveau (Siehe auch: Kartell). (de)
  • Με τον όρο εννοείται συνεργατικός και συνεταιρικός θεσμός μεταξύ τεχνιτών. Η συντεχνία μεταφορικά είναι ενίοτε γνωστή και ως "αδελφότητα", δηλαδή μία ή ένας σύλλογος ανθρώπων που έχουν κάποιο κοινό ενδιαφέρον, δοξασία ή/και προσδοκία για το μέλλον. Τα μέλη των συντεχνιών, όταν αυτές έχουν την έννοια της αδελφότητας, είναι συνήθως συνδεδεμένα μεταξύ τους με σταθερούς δεσμούς και με την ίδια την συντεχνία με ισχυρές δεσμεύσεις. Οι περισσότερες συντεχνίες εφαρμόζουν περιοριστικά κριτήρια για την αποδοχή κάποιου ατόμου στο δυναμικό τους. (el)
  • Gildo estas mezepoka societo de korporacioj de sammetianoj aŭ samprofesianoj, posedanta la rajton de leĝa persono kaj submetanta siajn anojn al kolektiva disciplino. Oni scias pri la ekzisto de korporacioj jam dum la Babilona epoko (aperas mencioj en la Kodekso de Hamurabi), sed ili ne multenombriĝis ĝis kelkaj jarcentoj poste. Dum la mezepoko, la gildanoj kutimis loĝi en la sama strato, kaj en multaj okcidenteŭropaj urboj estas stratoj, kiuj konservas ankoraŭ la nomon de la gildo tie laborinta. (eo)
  • In feudal Europe, a corporation (from the Latin corpus, corporis a body) was an aggregation of business interests into a single legal body, entity or compact, usually with an explicit license from city, church, or national leaders. These functioned as effective monopolies for a particular good or labor. The term "corporation" was used as late as the 18th century in England to refer to such ventures as the East India Company or the Hudson's Bay Company: commercial organizations that operated under royal patent to have exclusive rights to a particular area of trade. In the medieval town, however, corporations were a conglomeration of interests that existed either as a development from, or in competition with, guilds. The most notable corporations were in trade and banking. The effects of a corporation were similar to a monopoly. On the one hand, the ability to have sole access to markets meant that the business was encouraged (e.g., the ability to be an exclusive trader provided an incentive to the East India Company to accept financial risks in exploration) and the negative effects of competition were avoided (to take the same example, exclusive patents cut down on merchants sponsoring piracy). Innovation was stifled, however, and prices were unregulated. (In the case of patent corporations, the town or monarch was ostensibly able to regulate prices by revoking the patent, but this rarely occurred.) (en)
  • Gremio es un conjunto de personas que tienen el mismo oficio o profesión. En la historia humana, los gremios han existido casi desde sus inicios y más especialmente desde los primeros orígenes de la civilización, cuando las personas comenzaron a especializarse en determinadas tareas sociales: pastores, tejedores, alfareros, agricultores, sacerdotes, médicos, etc.​ Desde la Antigüedad, en civilizaciones de todas partes del mundo, ha existido la práctica de que las personas de un mismo gremio se asociaran o formaran corporaciones para reglamentar y ordenar el ejercicio del oficio. Existen registros de ellas entre los constructores de pirámides y obras en el Antiguo Egipto, Asiria, China, India, Persia y otras partes de Asia, así como en la Antigua Roma en Europa, y los imperios Azteca e Inca en América, las cuales solían reglamentar la práctica de tales oficios.​​​ Dichas corporaciones fueron denominadas "gremios" en la Europa medieval, y se organizaron en maestros y aprendices.​​​ El trato de «compañeros», característico del sindicalismo contemporáneo, se origina en los gremios medievales.​ En Europa y luego también durante la Edad Moderna en América, las corporaciones gremiales jugaron un papel importante durante la etapa precapitalista, pero estuvieron prohibidas en las primeras décadas desde que se conformó la sociedad capitalista, debido a que se consideraban contrarios a la libertad de mercado.​ Actualmente están organizados como corporaciones gremiales los colegios profesionales y los sindicatos de afiliación obligatoria, como en el caso de sindicatos bajo la modalidad closed shop, como sucede en los Estados Unidos.​ En ocasiones la palabra "gremio" se utiliza como sinónimo de "sindicato", pero estrictamente "gremio" es un término más amplio que "sindicato", debido a que abarca a la totalidad de las personas que trabajan en ese ramo profesional, mientras que el sindicato es una asociación que abarca solo a las personas que voluntariamente deciden afiliarse al mismo, aun cuando generalmente representa al gremio en su totalidad.​ La expresión "actividad gremial" se refiere a las acciones y servicios en beneficio del gremio, que realizan sindicatos, cámaras patronales, colegios profesionales, organizaciones mutuales y demás asociaciones de base gremial.​​ (es)
  • Ofiziale-elkarte, korporazio edo gremioak (Heg.) Erdi Aroan Europako hirietan sortu ziren elkarte ekonomikoak izan ziren, hauetan lanbide bereko eskulangile eta merkatariak biltzen ziren. Gerora, beste kontinenteetako Europako kolonietan ere ezarri ziren. Aro Modernoaren amaiera aldera desegin zituzten. Beren helburua lan-eskaera eta aktibo zeuden lantegi-kopuruaren arteko orekari eustea izan zen, korporazioetako kideei lana, ongizate ekonomikoa eta lanbidearen ikasketa-sistema bat bermatuz. (eu)
  • Le mot corporation est le terme utilisé, lors de leur suppression au XVIIIe siècle puis sous la Révolution française, par les tenants du libéralisme pour désigner les communautés de métiers des différents ordres qui avaient été instituées dans les villes françaises depuis le Moyen Âge. Leur existence comme institution civile est mentionnée dans plusieurs capitulaires, elle devient plus connue au XIIe siècle, mentionnée dans les ouvrages de légistes à partir du XIIIe siècle. Ces communautés étaient une association obligatoire et de droit public, dotée d'une personnalité juridique, d'une réglementation sociale et technique et d'un pouvoir disciplinaire, dont faisaient légalement partie toutes les personnes exerçant publiquement certaines activités professionnelles dans une circonscription territoriale définie autour d'une ville ayant un échevinage ou un consulat. Ce régime collectif d'organisations professionnelles en communautés (correspondant aux actuelles branches professionnelles), elles-mêmes subdivisées en corps, n'est pas spécifique aux artisans et aux marchands, mais aussi aux fonctions cléricales avec la création aux XIVe siècle des universités (communauté de tous les collèges et de tous les maîtres des professions associées, telles que libraires, maîtres d'école, médecins, imprimeurs, etc.) ou l'institution au XVIIe siècle de l'Hôpital général (regroupement de tous les établissements d'assistance et de soins des grandes villes). Apparue au Moyen Âge, cette organisation est caractéristique de la Société d'Ancien Régime. Les communautés de métier ne doivent être confondues ni avec les confréries qui étaient des associations volontaires de laïcs (maîtres et compagnons confondus) sous le patronage d'un saint dans un but d'assistance et de secours mutuel, ni avec les sociétés qui étaient, comme de nos jours, des associations volontaires de plusieurs personnes « intéressées » dans le but de partager les profits et les pertes d'une entreprise commerciale ou financière déterminée. (fr)
  • Le corporazioni delle arti e mestieri, o gilde, erano delle associazioni create a partire dal XII secolo in molte città europee per regolamentare e tutelare le attività degli appartenenti ad una stessa categoria professionale. (it)
  • ツンフト闘争(Zunftkämpfe)は、中世後期の西欧(特にドイツ)において、大商人によって独占されていた市政運営への参加を求め、手工業者が手工業ギルド(同職ギルド)を組織して起こした闘争。いくつかの都市ではツンフト闘争を通じて手工業者の市政参加が果たされた。「ツンフト(Zunft)」はドイツ語で手工業ギルドを意味する。 (ja)
  • Een gilde of ambacht was in grote delen van Europa in de tijd voor de Franse Revolutie een belangenorganisatie van personen met hetzelfde beroep. Gilden en ambachten hebben vanaf de middeleeuwen tot eind 18e eeuw bestaan, in Oost-Europese landen langer. In het India van de vedische tijd bestonden vergelijkbare . In een gilde werd kennis en ervaring uitgewisseld. Nieuwe gildeleden werden opgeleid in het vak. Na een gedegen opleiding kon een leerling erkend worden als vakman met de titel gezel en uiteindelijk de titel meester verkrijgen na het doen van de gilde- of meesterproef. Het gilde behartigde de belangen van de gildeleden, en beschermde hen. Vaak had een gilde het alleenrecht op het uitoefenen van het vak, wat leidde tot de zekerheid van kwaliteit van het werk met een keurmerk, soms zelfs tot een monopolie in de handel. (nl)
  • Cech (z niem. Zunft), w języku staropolskim Gildia, słowo pochodzące z języka dolnoniemieckiego „die Gilde”, ze staronordyjskiego gildi – nazwa oznaczająca zebranie, stowarzyszenie, następnie cech rzemieślniczy – organizacja samorządu rzemieślniczego o charakterze społeczno-zawodowym, częściowo również gospodarczym, zrzeszająca rzemieślników jednego lub kilku pokrewnych zawodów, mająca na celu: * podnoszenie kwalifikacji zawodowych, * utrwalanie więzi środowiskowych, postaw zgodnych z zasadami etyki i godności, * prowadzenie na rzecz członków działalności społeczno-organizacyjnej, oświatowej i gospodarczej, * reprezentowanie interesów członków wobec organów władzy i administracji oraz sądów. Przykłady: cech ślusarzy, cech murarzy, cech krawców, cech rzemiosł skórzanych itp. Potocznie terminem „cech” określa się również budynek będący siedzibą zarządu jakiegoś cechu i miejscem zbierania się jego członków. Cechy są w środowiskach małych miast i wsi jedynymi, bądź jednymi z niewielu instytucji, aktywizujących miejscową społeczność. Organizują wystawy-kiermasze, współuczestniczą wraz z lokalną administracją w organizacji imprez ogólnomiejskich czy gminnych. Są organizacjami posiadającymi własne siedziby, przeważnie z dużymi salami konferencyjno-widowiskowymi. Organizacje te są więc często nie tylko organizatorami własnych, lecz także gospodarzami imprez, wymagających takich obiektów. Cechy zrzeszają się w izbach rzemieślniczych. Obecnie w strukturach Związku Rzemiosła Polskiego funkcjonuje 475 cechów.https://zrp.pl/o-nas/stuktura/cechy/ Obecnie cechy, jako organizacje zrzeszające przedstawicieli zawodów rzemieślniczych tracą na znaczeniu. Organizacjami, które obecnie spełniają rolę cechów, ale w stosunku do przedstawicieli wolnych zawodów są powoływane w drodze ustawy samorządy zawodowe np. samorząd lekarski, farmaceutów, adwokacki, radców prawnych, architektów i urbanistów. (pl)
  • Цех (через польск. сесh из средневерхненемецкого zёсh, zёсhе «объединение лиц одного сословия», совр. нем. Zunft) — торгово-ремесленная корпорация, объединявшая мастеров одной или нескольких схожих профессий, или союз средневековых ремесленников по профессиональному признаку. (ru)
  • Skråväsen var ett organisationssystem för de borgare som var hantverkare. Yrkesutövarna inom de olika hantverksyrkena var sammanslutna i olika föreningar, ämbeten, med särskilda privilegier som innebar ett visst monopol inom deras arbete och borgerlig tunga. Privilegierna var ärftliga, precis som adelsväsendet och böndernas gårdar. Skråväsendet innebär också att bara de som var medlemmar i ett ämbete fick ägna sig åt yrket. Det var ett sätt att bygga upp stödjepunkter och viktigare handelscentra. Skråväsendet hade sin största betydelse under senmedeltiden och 1500-talet. I Sverige upphävdes skråsystemet år 1846 genom att Fabriks- och hantverksordningen ersatte 1720 års skråordning. Skråförordningar hade dessförinnan reglerat stadshantverkarnas villkor, krav för att upptas som lärling, att erhålla mästarbrev, utses till ålderman, och bildanden av ämbeten samt dessas ansvarsområden (exempelvis sjukvård). I Finland avskaffades skråväsendet 1809. (sv)
  • Corporações de ofício (do latim "corpora" ou "collegia") também chamadas guildas ou mesteirais, associações de pessoas qualificadas em um ofício (semelhante aos sindicatos) que surgiram a partir do século XII com as transformações no feudalismo. na Idade Média (século V – XV) oriundas das antigas Guildas, com objetivos de: controle econômico dos governantes (teoricamente); regulamentar as profissões e o processo produtivo artesanal nas cidades; defenderem e negociarem de forma mais eficiente, e; evitar a concorrência. Essas unidades de produção artesanal eram marcadas por uma hierarquia (mestres, oficiais e aprendizes) e pelo controle da técnica de produção das mercadorias. Estas associações também tiveram certa importância na América, na época da colonização; algumas tornaram-se importantes na Cidade do México e em Lima. Dentre as mais destacadas, estão as corporações dos construtores e dos artesãos. Uma pessoa só poderia trabalhar em um determinado ofício — pedreiro, carpinteiro, padeiro ou comerciante — se fosse membro de uma corporação. Caso esse costume fosse desobedecido, corria-se o risco de até mesmo ser expulso da cidade. Além das associações de desenvolvimento econômico também foram criadas as corporações de cunho político-social e, as religioso (confraria). (pt)
  • Цехи́ (від нім. Zech) — закриті корпоративні спілки, що складалися з членів, приналежних до одного або кількох зближених ремісничих фахів, поширені в містах Західної Європи починаючи з XI—XII століття. (uk)
  • 行會(德語:zunft、英語:guild、法語:guilde),學術界又音譯為基爾特,特指歐洲11-19世紀商人團體的歷史專有名詞,有時「行會」與同業公會被誤作「商人團體」的廣義通稱。「行會」亦須區別於中國唐宋明清的行。 行會分為商賈組織與傳統手工業組織,有些歐洲語語如德語裡用不同詞語區分兩種公會。手工业者或商人在商品经济相当发展的条件下,为限制竞争、规定生产或业务范围、解决业主困难和保护同行利益,由同业或相关行业联合组成。其主要目的與現代站在公司立場的公會及站在員工立場的工會稍有不同。 (zh)
dbo:wikiPageID
  • 712560 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 2199 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1095260382 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Cech byl středověké a raně novověké řemeslnické, obchodnické nebo zájmové sdružení, které hájilo práva a zájmy svých členů, dohlíželo na jakost a cenu výrobků, na výchovu učedníků a skládání mistrovských zkoušek. Plnil též úlohy zastupitelské, náboženské, a společenské, někdy zajišťoval i zdravotní a sociální pojištění. (cs)
  • Με τον όρο εννοείται συνεργατικός και συνεταιρικός θεσμός μεταξύ τεχνιτών. Η συντεχνία μεταφορικά είναι ενίοτε γνωστή και ως "αδελφότητα", δηλαδή μία ή ένας σύλλογος ανθρώπων που έχουν κάποιο κοινό ενδιαφέρον, δοξασία ή/και προσδοκία για το μέλλον. Τα μέλη των συντεχνιών, όταν αυτές έχουν την έννοια της αδελφότητας, είναι συνήθως συνδεδεμένα μεταξύ τους με σταθερούς δεσμούς και με την ίδια την συντεχνία με ισχυρές δεσμεύσεις. Οι περισσότερες συντεχνίες εφαρμόζουν περιοριστικά κριτήρια για την αποδοχή κάποιου ατόμου στο δυναμικό τους. (el)
  • Gildo estas mezepoka societo de korporacioj de sammetianoj aŭ samprofesianoj, posedanta la rajton de leĝa persono kaj submetanta siajn anojn al kolektiva disciplino. Oni scias pri la ekzisto de korporacioj jam dum la Babilona epoko (aperas mencioj en la Kodekso de Hamurabi), sed ili ne multenombriĝis ĝis kelkaj jarcentoj poste. Dum la mezepoko, la gildanoj kutimis loĝi en la sama strato, kaj en multaj okcidenteŭropaj urboj estas stratoj, kiuj konservas ankoraŭ la nomon de la gildo tie laborinta. (eo)
  • Ofiziale-elkarte, korporazio edo gremioak (Heg.) Erdi Aroan Europako hirietan sortu ziren elkarte ekonomikoak izan ziren, hauetan lanbide bereko eskulangile eta merkatariak biltzen ziren. Gerora, beste kontinenteetako Europako kolonietan ere ezarri ziren. Aro Modernoaren amaiera aldera desegin zituzten. Beren helburua lan-eskaera eta aktibo zeuden lantegi-kopuruaren arteko orekari eustea izan zen, korporazioetako kideei lana, ongizate ekonomikoa eta lanbidearen ikasketa-sistema bat bermatuz. (eu)
  • Le corporazioni delle arti e mestieri, o gilde, erano delle associazioni create a partire dal XII secolo in molte città europee per regolamentare e tutelare le attività degli appartenenti ad una stessa categoria professionale. (it)
  • ツンフト闘争(Zunftkämpfe)は、中世後期の西欧(特にドイツ)において、大商人によって独占されていた市政運営への参加を求め、手工業者が手工業ギルド(同職ギルド)を組織して起こした闘争。いくつかの都市ではツンフト闘争を通じて手工業者の市政参加が果たされた。「ツンフト(Zunft)」はドイツ語で手工業ギルドを意味する。 (ja)
  • Цех (через польск. сесh из средневерхненемецкого zёсh, zёсhе «объединение лиц одного сословия», совр. нем. Zunft) — торгово-ремесленная корпорация, объединявшая мастеров одной или нескольких схожих профессий, или союз средневековых ремесленников по профессиональному признаку. (ru)
  • Цехи́ (від нім. Zech) — закриті корпоративні спілки, що складалися з членів, приналежних до одного або кількох зближених ремісничих фахів, поширені в містах Західної Європи починаючи з XI—XII століття. (uk)
  • 行會(德語:zunft、英語:guild、法語:guilde),學術界又音譯為基爾特,特指歐洲11-19世紀商人團體的歷史專有名詞,有時「行會」與同業公會被誤作「商人團體」的廣義通稱。「行會」亦須區別於中國唐宋明清的行。 行會分為商賈組織與傳統手工業組織,有些歐洲語語如德語裡用不同詞語區分兩種公會。手工业者或商人在商品经济相当发展的条件下,为限制竞争、规定生产或业务范围、解决业主困难和保护同行利益,由同业或相关行业联合组成。其主要目的與現代站在公司立場的公會及站在員工立場的工會稍有不同。 (zh)
  • Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici. S'ha de distingir entre els gremis històrics, típics de l'organització dels oficis manual a l'edat mitjana i gremis moderns. En el dret contemporani, és diuen gremis associacions que agrupen empresaris o industrials d'un mateix ram que té capacitat per a establir concerts amb l'administració. (ca)
  • In feudal Europe, a corporation (from the Latin corpus, corporis a body) was an aggregation of business interests into a single legal body, entity or compact, usually with an explicit license from city, church, or national leaders. These functioned as effective monopolies for a particular good or labor. (en)
  • Als Zünfte – von althochdeutsch zumft ‚zu ziemen‘ – bezeichnet man ständische Körperschaften von Handwerkern, wie sie seit dem Mittelalter zur Wahrung gemeinsamer Interessen entstanden und bis ins 19. Jahrhundert existierten, in gewissen Regionen (beispielsweise in der Schweiz, vgl. hier) bis heute.Die Zünfte bildeten ein soziales und ökonomisches System zur Regelung von Rohstofflieferungen, Beschäftigungszahlen, Löhnen, Preisen, Absatzmengen bis hin zur Witwenversorgung. Zünfte umfassten mitunter mehrere Berufsgruppen. Äußeres Zeichen waren nach mittelalterlicher Tradition Zunftordnung Wappen, Zunftzeichen und -kleidung. (de)
  • Gremio es un conjunto de personas que tienen el mismo oficio o profesión. En la historia humana, los gremios han existido casi desde sus inicios y más especialmente desde los primeros orígenes de la civilización, cuando las personas comenzaron a especializarse en determinadas tareas sociales: pastores, tejedores, alfareros, agricultores, sacerdotes, médicos, etc.​ Actualmente están organizados como corporaciones gremiales los colegios profesionales y los sindicatos de afiliación obligatoria, como en el caso de sindicatos bajo la modalidad closed shop, como sucede en los Estados Unidos.​ (es)
  • Le mot corporation est le terme utilisé, lors de leur suppression au XVIIIe siècle puis sous la Révolution française, par les tenants du libéralisme pour désigner les communautés de métiers des différents ordres qui avaient été instituées dans les villes françaises depuis le Moyen Âge. Leur existence comme institution civile est mentionnée dans plusieurs capitulaires, elle devient plus connue au XIIe siècle, mentionnée dans les ouvrages de légistes à partir du XIIIe siècle. (fr)
  • Cech (z niem. Zunft), w języku staropolskim Gildia, słowo pochodzące z języka dolnoniemieckiego „die Gilde”, ze staronordyjskiego gildi – nazwa oznaczająca zebranie, stowarzyszenie, następnie cech rzemieślniczy – organizacja samorządu rzemieślniczego o charakterze społeczno-zawodowym, częściowo również gospodarczym, zrzeszająca rzemieślników jednego lub kilku pokrewnych zawodów, mająca na celu: Przykłady: cech ślusarzy, cech murarzy, cech krawców, cech rzemiosł skórzanych itp. (pl)
  • Een gilde of ambacht was in grote delen van Europa in de tijd voor de Franse Revolutie een belangenorganisatie van personen met hetzelfde beroep. Gilden en ambachten hebben vanaf de middeleeuwen tot eind 18e eeuw bestaan, in Oost-Europese landen langer. In het India van de vedische tijd bestonden vergelijkbare . (nl)
  • Corporações de ofício (do latim "corpora" ou "collegia") também chamadas guildas ou mesteirais, associações de pessoas qualificadas em um ofício (semelhante aos sindicatos) que surgiram a partir do século XII com as transformações no feudalismo. na Idade Média (século V – XV) oriundas das antigas Guildas, com objetivos de: controle econômico dos governantes (teoricamente); regulamentar as profissões e o processo produtivo artesanal nas cidades; defenderem e negociarem de forma mais eficiente, e; evitar a concorrência. Essas unidades de produção artesanal eram marcadas por uma hierarquia (mestres, oficiais e aprendizes) e pelo controle da técnica de produção das mercadorias. Estas associações também tiveram certa importância na América, na época da colonização; algumas tornaram-se important (pt)
  • Skråväsen var ett organisationssystem för de borgare som var hantverkare. Yrkesutövarna inom de olika hantverksyrkena var sammanslutna i olika föreningar, ämbeten, med särskilda privilegier som innebar ett visst monopol inom deras arbete och borgerlig tunga. Privilegierna var ärftliga, precis som adelsväsendet och böndernas gårdar. Skråväsendet innebär också att bara de som var medlemmar i ett ämbete fick ägna sig åt yrket. Det var ett sätt att bygga upp stödjepunkter och viktigare handelscentra. Skråväsendet hade sin största betydelse under senmedeltiden och 1500-talet. (sv)
rdfs:label
  • طائفة حرفية (ar)
  • Gremi (ca)
  • Cech (cs)
  • Zunft (de)
  • Συντεχνία (el)
  • Gildo (eo)
  • Gremio (es)
  • Ofiziale-elkarte (eu)
  • Corporation (feudal Europe) (en)
  • Corporazioni delle arti e mestieri (it)
  • Corporation sous le royaume de France (fr)
  • ツンフト闘争 (ja)
  • Cech (pl)
  • Gilde (beroepsgroep) (nl)
  • Corporação de ofício (pt)
  • Skråväsen (sv)
  • Цех (ru)
  • Цех (uk)
  • 行會 (歐洲11-19世紀) (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:type of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:type of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License