| dbo:abstract
|
- El Circ Màxim de Roma és una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues. Amb la construcció del Circ Màxim es va aconseguir l'estructura necessària per satisfer l'experiència més desenvolupada d'espectacle en el món romà. L'experiència del circ, i de l'oci en general en el món romà, anava molt lligada a la funció política i cívica que emprenien els emperadors. És per aquesta raó que el 46 aC Cèsar ja va emprendre la construcció d'aquest enorme edifici, i que es va acabar al segle II en època de l'emperador Trajà. L'edifici ha estat estudiat de manera parcial, però se n'ha pogut fer una reconstrucció aproximada gràcies a la informació aportada per nombroses fons escrites de l'època i, sobretot a través de les representacions figuratives de la Forma Ubis Severiana i del Mosaic de Luni. La utilització de la vall entre el turó del Palatí i l'Aventí per a les curses de carros es remunta a èpoques molt antigues. El Circ Màxim com a entitat autònoma data de l'època de Tarquini, però no agafa personalitat fins a l'època republicana, i no serà fins l'arribada de Cèsar quan el monumentalitzarà, tot i que encara, en bona part, de fusta. Després d'un incendi i de la seva destrucció al segle i, va ser necessària la seva reconstrucció integral, empresa per Domicià i acabada el 103 dC per Trajà. El Circ Màxim, en època de Trajà, era una construcció monumental de 600 metres d'allargada, sumptuosament decorat pels tallers imperials del Palatí. Tenia un aforament de 385.000 persones. La seva estructura es basava en unes amplies grades recolzades sobre subestructures. Les cavea eren deambulatoris longitudinals a diferents alçades, amb fornícules repetides a ritme constant, que permetien l'accés als diferents maeniana: galeries i balcons per als espectadors – mitjançant rampes i escales. L'edifici estava constituït per tres plantes en alçat, tal com es pot observar en les monedes de Trajà i Caracalla, d'època Imperial. La part inferior es tractava d'un porticat de pilastres. I els pisos superiors estaven rematats amb lesenes i finestres. L'estructura muraria conservada és principalment de rajols, amb excepció d'algunes parts de tova calcària o travertí d'època republicana. Segurament el circ estava revestit de marbre. Cal tenir en compte en tot moment que l'orografia del terreny, ja que com hem dit l'edifici s'erigia sobre una vall, per tant l'arena es trobava a una quota nivell inferior que el terreny que envoltava el circ, tal com s'observa avui dia. Sobre la grada situada a la banda del Palatí s'hi trobava el pulvinar, on es disposaven les imatges dels déus i a vegades també l'emperador. Aquestes imatges apareixen en algunes representacions, com el mosaic de Luni i la gemma de Ginebra. El pulvinar se situava a la zona més alta de la grada, projectant la seva visibilitat directa i de manera neta cap a l'arena. Tenia un aspecte de templet hexàstil amb columnes corínties i dotat de tres absidioles a la part posterior. A la banda de l'Aventí hi hauria hagut el Temple del Sol, també visible en alguna moneda, a la gemma de Ginebra i al relleu Maffei. Aquesta part del circ avui ens resultat totalment desconeguda perquè no s'ha excavat, on també s'hi hauria sigut el tribunal dels jutges. A la graderia nord hi havia l'estructura de les carceres, on els carros de cavalls dels aurigues es preparaven abans de sortir. Es tractaven de dotze estables dividits en dos grups de sis. Entre tots dos grups hi havia la porta pompae, utilitzada per a l'entrada en processó amb què s'iniciaven els jocs. Les carceres estaven disposades en corba, expressament dissenyada per garantir la condició anàloga en la sortida dels concursants. S'obrien simultàniament a partir d'un mecanisme. La pista estava dotada d'un sistema de drenatge d'aigua molt eficaç mitjançant dues capes sobreposades de notable guix de densos fragments de ceràmica recoberts de sorra. Al centre de l'arena hi havia l'spina, disposada en la distància necessària respectes les cavea -graderies- perquè hi poguessin circular les quadrigues. Servia com a franja divisòria de l'arena. Tenia una basament d'uns dotze metres de llarg. Era una estructura més complexa del que sembla, amb un dipòsit d'aigua al centre: l'anomenat euripus, columnes, templets, escultures i un obelisc central. A l'extrem de l'spina hi havia les metae. L'experta K.M.D Dunbabin, assenyala que es disposa d'una gran quantitat de proves que ens permeten per una interpretació simbòlica identificant els diferents elements del circ amb l'univers i l'astrologia. Considera que el circ és una representació en miniatura de l'univers. Els diferents edificis del circ tenien intrínsec un simbolisme cosmològic. L'euripus representaria el mar. I el circ formaria el circulus anni: els mesos i els diferents signes dels zoodíac. Les set voltes de la cursa, es vincularien amb els set dies de la setmana, o el set planetes (considerats en la cosmologia antiga). El carro representaria el carro d'Hèl·lios, quan es tracta d'una quadriga – quatre cavalls –, o Minerva, quan es tractava d'una biga – dos cavalls –. Les quatre faccions – albata, russata, prasina, veneta – simbolitzarien les quatre estacions o els quatre elements, i estarien consagrades cadascuna a un determinat déu o deessa. Dunbabin defensa que aquesta concepció d'una connexió entre el circ i l'astrologia de l'univers era coneguda i acceptada per diferents escriptors com Malalas, Lydus, Casidor, Isidor de Sevilla, com també explícita en el poema de circensibus conservat a l'Antologia Palatina. Creu que aquesta concepció hauria sorgit del tractat Ludica Historia de Suetoni i s'hauria estès a partir del segle ii. El Circ Màxim d'època trajana és la culminació d'una llarga etapa constructiva, amb una fase fonamental inicial d'època de cesariana-augustea. Aquest llarg procés de construcció neix com a continuació de l'hipòdrom grec, amb característiques similars com la seva inserció en una vall, però s'acaba definint en el seu propi camí. Aquest procés de configuració pròpia s'inicia a la regió del Laci al llarg del segle I. A Roma s'acaba erigint però un edifici absolutament innovador, de dimensions excepcionals. El circ Màxims és un dels grans edificis d'espectacles construït en pedra, encara que es combini amb estructures de fusta. No hem de deixar de tenir present que es tractava d'una estructura polivalent en el que els antics rituals de Consualia podien conviure amb les curses de quadrigues, amb les processons triomfals i amb les caceres controlades, així com amb altres celebracions relacionades amb els ludi. El model que es crea com a resultat de tot un bagatge constructiu històric esdevé el prototip per excel·lència: el model arquitectònic i decoratiu que s'expandirà per tot l'Imperi, tal com s'ha pogut testimoniar amb les nombroses restes figuratives trobades: el mosaic del circ de Cartago, el mosaic del circ de Constantinoble, o el mosaic del circ de Bell-lloc del Pla (o de Can Pau Birol). (ca)
- Circus Maximus (italsky Circo Massimo, do češtiny někdy překládáno jako Velký cirk) je římské antické sportoviště nacházející se v Římě mezi pahorky Palatinem a Aventinem. Se svými rozměry 621 m na délku a 118 m na šířku byl Circus Maximus největším antickým cirkem a dokázal pojmout více než 150 000 diváků. V současné době se na místě cirku nachází veřejný park. (cs)
- السيرك العظيم (ترجمة من باللاتينية لمصطلح «سيركوس ماكسيموس» وتعني «أكبر سيرك» وفي الإيطالية: سيركو ماسيمو) هي حلبة رومانية قديمة لسباق عربات الخيل وهو ملعب الجماعي ترفيهي في مدينة روما، إيطاليا. يقع في وادي بين تلتي الأفينتين والبلاتي. كان أول وأكبر ملعب في روما القديمة وفي وقت لاحق في كلالإمبراطورية. طوله 621 متر (2,037 قدم) وعرضه 118 متر (387 قدم) ويمكن أن يستوعب أكثر من 250,000 متفرج. وأصبح نموذجا لملاعب السيرك في جميع أنحاء الإمبراطورية الرومانية.في الوقت الحاضر، أصبح الموقع حديقة عامة. (ar)
- Ο Μέγας Ιππόδρομος, λατιν. Circus Maximus (κυριολεκτικά: ο Μέγιστος Κύκλος) στην αρχαία Ρώμη, ήταν ένα στάδιο για και ένας χώρος για την ψυχαγωγία του πλήθους. Βρίσκεται στο κοίλωμα μεταξύ του Αβεντίνου και του Παλατίνου λόφου. Ήταν το πρώτο και μεγαλύτερο στάδιο της παλαιάς Ρώμης και της μεταγενέστερης Αυτοκρατορίας της. Οι διαστάσεις του είναι 621 μ. Χ 118 μ. και χωρούσαν 250.000 θεατές. Στην πλήρως ανεπτυγμένη μορφή του, έγινε το πρότυπο για τους ιπποδρόμους της Ρωμαϊκής Αυτοκρατορίας, όπως του Ιπποδρόμου της Κωνσταντινούπολης. Η τοποθεσία είναι τώρα δημόσιο πάρκο. (el)
- Circus Maximus [cirkus maksimus] estis antikva areno kaj amuzigejo en Romo. Ĝi situas en la valo inter la montetoj de kaj , apud la vojo Via del Circo Massimo. Circus Maximus estis la unua kaj la plej granda areno de Romo, sed ekzistis pluaj gravaj cirkusoj kiel kaj . Tie okazis daŭre ludoj, konkuroj ekde la 4-a jarcento a.K. ĝis 549. Nuntempe ĝi estas publika parko. (eo)
- The Circus Maximus (Latin for "largest circus"; Italian: Circo Massimo) is an ancient Roman chariot-racing stadium and mass entertainment venue in Rome, Italy. In the valley between the Aventine and Palatine hills, it was the first and largest stadium in ancient Rome and its later Empire. It measured 621 m (2,037 ft) in length and 118 m (387 ft) in width and could accommodate over 150,000 spectators. In its fully developed form, it became the model for circuses throughout the Roman Empire. The site is now a public park. (en)
- Der Circus Maximus (italienisch Circo Massimo) war der größte Circus im antiken Rom. Er hatte eine Gesamtlänge von rund 600 Metern (die Arena und Stufen eingerechnet) sowie eine Breite von 140 Metern. Sein Fassungsvermögen soll laut Dionysios von Halikarnassos im Ausbaustand zur Zeit des Augustus 150.000 Plätze, zur Zeit des älteren Plinius 250.000 Plätze betragen haben. Er wurde bis ins 6. Jahrhundert für Wagenrennen genutzt. (de)
- Zirku Nagusia (latinez Circus Maximus, "lasterketa pista nagusia"), antzinako lasterketa pista bat zen, Erroman zegoen herri ikuskizunetarako bilgunea. Aventino eta Palatino muinoen arteko haranean kokatua, tokia, lehenik joko publiko eta Erromako errege etruriarren entretenimendurako erabilia izan zen. Hain zuzen ere, (Joko Erromatarrak) lehen jokoak toki horretan bertan antolatu zituen Luzio Tarkinio Priskok, Erromako lehen gobernari etruriarra izan zena. Pixka bat geroago, Zirkua, K.a. II. mendean greziarrengandik hartutako joko eta jai publikoak ospatzeko erabilia izan zen. Erromatar hiritarrek eskala handian herri entretenimenduak eskatu izanak, Julio Zesar K.a. 50ean zirkua zabaltzera eraman zuen. Honen ondoren, pistak 600 metroko luzera eta 225eko zabalera zuen, eta eseritako 150.000 pertsonarentzako tokia zuen (askoz gehiagok, beharbada, antzerako kopuru batek, jokoak zutik ikus zitzakeen, lerroetan pilatuta inguruko muinoetan). 81ean, senatuak arku hirukoitz bat eraiki zuen Tito enperadorearen ohorez, ekialdeko muturraren ondoan (Via Sacran dagoen Titoren arkuarekin nahastu behar ez dena, Palatino muinoaren kontrako aldean). Domiziano enperadoreak bere jauregi berria Zirkura lotu zuen, lasterketak errazago ikusteko. Beranduago, Traiano enperadoreak beste 5000 aulki gehiago jarraitu zituen, eta enperadorearen palkoa zabalago egin zuen, bere ikuspen publikoa gehitzeko jokoetan zehar. Zirkuan ospatzen zen ekitaldirik garrantzitsuena, gurdi lasterketa zen. Pistan, 12 gurdi arte sartzen ziren, eta pistaren bi alboak, altxatako erdibitzaile batekin banatzen ziren spina izena zuena. Zenbait jainkoren estatuak jartzen ziren erdibitzailean eta Augustok ere, obelisko egiptoar bat altxa zuen bertan. Spinaren mutur bakoitzean, biraketa langa bat jarrita zegoen, meta delakoa. Honen inguruan, gurdiek biraketa arriskutsuak egiten zituzten abiada handian. Pistaren mutur bat, bestea baino gehiago luzatzen zen, lasterketaren hasieran gurdiak lerroka zitezen. Han, irteera burdin hesiak edo carceresak zeuden, gurdiak mailakatzen zituztenak, guztiek, lehenengo itzulian, distantzia berbera egin zezaten. Zirkutik oso gutxi kontserbatzen da, lasterketa pista salbu, gaur egun belarrez estalia. Irteera burdin hesi batzuk kontserbatzen dira, baina eserleku gehienak desagertu egin dira, inongo zalantzarik gabe, horien harria, Erdi Aroko Erroman beste eraikin batzuk eraikitzeko erabili zelako. , XVI. mendean, Sixto V.a aita santuak, Piazza del Popolora eraman zuen. Zirkuko indusketak XIX. mendean hasi ziren, osoa ez zen zaharberritze batekin jarraituak, baina egin gabe jarraitzen dute bere lurraren indusketa sakon batzuk. Zirku Nagusiak, Erromako lehen zirkua, eta handiena izatearen ohorea izan zuen, baina ez zen bakarra izan: beste zirku batzuk , non (Ludi Plebeii) ospatzen ziren, eta izan ziren. Zirkua, noiz behinka, jokoetarako erabiltzen jarraitzen da. Adibidez, bertan ospatu zen ren kontzertua 2005eko uztailaren 2an. (eu)
- Le Cirque Maxime (littéralement « le plus grand cirque » ou « le très grand cirque »), en latin « Circus Maximus » (et en italien « Circo Massimo »), est le plus vaste et le plus ancien hippodrome de Rome. Considérant l'importance de ses dimensions et la richesse de son histoire par rapport à la douzaine de cirques de Rome, il est souvent appelé simplement « Circus » par les auteurs antiques. Plus grand édifice public de la Rome antique, il est principalement dédié aux courses de chars mais il peut également être utilisé pour d'autres types de spectacle ou lors des processions triomphales, surtout à partir du règne de Trajan. De nos jours, il se trouve dans le rione de Ripa et reste le théâtre de grands rassemblements lors de festivals, de concerts, ou d'autres grands événements. Le cirque Maxime demeure à ce jour la plus vaste enceinte sportive que le monde ait jamais connue. (fr)
- El Circo Máximo (en italiano, Circo Massimo; en latín, Circus Maximus) es un antiguo estadio para carreras de carros y otros eventos de masas situado en Roma (Italia). Ubicado en un valle entre el monte Aventino y el Palatino, fue el primer hipódromo y el más grande de la antigua Roma y su posterior imperio. Tenía una longitud de 621 metros y una anchura de 118 metros y podía albergar a más de 150 000 espectadores. En su forma completamente desarrollada, se convirtió en el modelo de los circos de todo el Imperio romano. El sitio es actualmente un parque público. (es)
- Is é An Circus Maximus (Laidin: an sorcas is mó, Iodáilis: Circo Massimo) áit siamsaíochta ollmhór sa Róimh, a d'úsáid na sean-Rómhánaigh. Tá sé suite sa ghleann idir an Aventine agus Cnoc Palatine. Na chéad daoine a d'úsáid an áit mar áit siamsaíochta ná Ríthe Éatrúscacha na Róimhe. Go cinnte, chuir Tarquinius Priscus (céad Rí Éatrúscach na Róimhe) na céad cluichí an (cluichí Rómhánach) ar siúl san áit. Tamaill ina dhiaidh sin, bhí an Circus mar shuíomh do na cluichí poiblí agus féilte sa 2ú aois RC. Le hiarracht soláthair do éileamh muintir na Róimhe (a bhí ag iarraidh siamsaíocht poiblí ollmhór) rinne Julius Caesar an Circus níos mó timpeall 50 RC. Tar éis seo bhí sé timpeall 600m (1,968 cs) ar leithead agus, 80 m (387 cs) ar fhad, bhí sé in ann 250,000 daoine a chuir i suíocháin (bhí níos mó in ann seasamh nó féachaint ó na chnoic máguaird).Sa bhliain 81, thóg an Seanad áirse in onóir do Titus ar an taobh dúnta ó thoir den staid. Cheangail an impire Domitian a phálás nua ar an Palatine go dtí an Circus ionas go bhféadfadh sé na rásaí a fheiceáil níos éascaí. Chuir an impire Trajan 5000 suíocháin eile leis seo agus rinne sé áit shuíocháin an impire níos mó ionas go mbeadh muintir na Róimhe in ann é féin a fheiceáil níos fearr. Dob é rásaíocht carbad an comórtas is tábhachtaí a bhíodh ar siúil. Bhí raon an rás in ann 12 carbad a thógáil agus bhí dhá thaobh an raoin scoilte le rud ardaithe darbh ainm an spina. Bhí an spina ag claonadh beagán. Cuireadh dealbh difriúla suas ar an spina, agus thóg [Ágastas]] oibilisc Éigipteach air freisin. Bhí ionaid le casadh timpeall ag deireadh dhá taobh naspina, an meta, rinne na carbaid castaí dainséaracha timpeall orthu ag luas an-ard. Ag barr na spina, bhí deilfeanna á n-iompú thart ag comhaireamh na gcuairteanna timpeall an raoin. Bhí rásaíocht carbad an-dainséarach, agus go minic bhí tuairteanna iontacha agus gach seans go marófar duine nó beirt. Bhí críoch amháin níos faide ar ais ná an ceann eile, le seans a thabhairt do na carbaid scuaine a dhéanamh chun an rás a thosnú. Anseo bhí na geataí tosaigh nó carceres, a chinntigh go ndeachaigh na carbaid an fad céanna, go dtí an céad chasadh. Chuaigh an rás ar aghaidh ar feadh fad 6.5 ciliméadar (4 míle). Dob é an chéad Circus é agus an ceann is mó sa Róimh, ach ní hé an t-aon sampla. I measc ceann eile tá an Circus Flaminius (áit a chuireadh Ludi Plebeii ar siúl), An Circus de Maxentius agus Circus Nero. Tá sé fós in úsáid sa lá atá inniu ann; toisc gur páirc mhór, lárnach é, úsáidtear í i gcomhair cruinnithe agus ceolchoirmeacha, mar shampla ceolchoirm Live 8 sa Róimh (2 Iúil 2005), nó nuair a tháinig 700,000 daoine le ceiliúradh bhua Chorn an Domhain 2006. (ga)
- Circus Maximus (frasa bahasa Latin yang berarti "Gelanggang Akbar"; bahasa Italia: Circo Massimo) adalah stadion Romawi Kuno, tempat diselenggarakannya lomba pacuan kuda dan acara-acara hiburan untuk umum di kota Roma, Italia. (in)
- チルコ・マッシモ（ラテン語: Circus Maximus キルクス・マクシムス，イタリア語: Circo Massimo）は、古代ローマ時代のキルクス（戦車競技場）跡である。 (ja)
- Het Circus Maximus (Latijn voor grootste circus, in het Italiaans Circo Massimo) was in de oudheid een groot stadion in het centrum van Rome. Het circus werd voornamelijk gebruikt voor de populaire wagenrennen. (nl)
- 키르쿠스 막시무스(Circus Maximus)는 고대 로마 제국에서 가장 큰 전차 경기장이자 대중 오락 시설이었다. 로마의 팔라티노 언덕과 아벤티노 언덕 사이의 계곡 사이에 위치하고 있었다. 그 길이는 621m였으며 너비는 118m였고, 약 15만 명의 군중들을 수용할 수 있었다. 키르쿠스 막시무스는 로마 제국 전역에 지어진 전차 경기장들의 원조격이었다. 현재는 터만 남아 공원으로 쓰이고 있다. (ko)
- Il Circo Massimo è un antico circo romano che si trova a Roma. Situato nella valle tra il Palatino e l'Aventino, è ricordato come sede di giochi sin dagli inizi della storia della città: nella valle sarebbe avvenuto il mitico episodio del ratto delle Sabine, in occasione dei giochi indetti da Romolo in onore del dio Consus. Di certo l'ampio spazio pianeggiante e la sua prossimità all'approdo del Tevere dove dall'antichità più remota si svolgevano gli scambi commerciali, fecero sì che il luogo costituisse fin dalla fondazione della città lo spazio elettivo in cui condurre attività di mercato e di scambi con altre popolazioni, e – di conseguenza – anche le connesse attività rituali (si pensi all'Ara massima di Ercole) e di socializzazione, come giochi e gare. (it)
- Circus Maximus (wł. Circo Massimo – cyrk największy) – najstarszy i największy cyrk starożytnego Rzymu. Był usytuowany pomiędzy wzgórzami Palatynu i Awentynu. Jego początki wiążą się z panowaniem Tarkwiniusza Starego. Od VI w. p.n.e. do IV w. cyrk wielokrotnie rozbudowywano i przebudowywano. W ostatecznym kształcie mieścił widownię na 250 000 osób i miał wymiary 544 x 129 m. Rozgrywano w nim przede wszystkim wyścigi rydwanów, ale nie tylko, np. Juliusz Cezar urządzał także polowania. Najstarszą częścią cyrku są pozostałości fundamentów drewnianego budynku stajni (carceres), pochodzące z 329 p.n.e. Budynek został zastąpiony murowaną budowlą w 174 p.n.e. W tym samym roku na spinie ustawiono 7 jaj informujących o rozgrywanym podczas zawodów okrążeniu. Na polecenie Agryppy, w 33 p.n.e. na spinie ustawiono 7 figurek delfinów, a za czasów Nerona pośrodku spiny umieszczono fontannę w kształcie delfinów. W 194 p.n.e. dobudowano miejsca na widowni przeznaczone dla senatorów. Za panowania Augusta dodano lożę dla cesarza (pulvinar) oraz ustawiono obelisk o wysokości 23,7 m przywieziony z Heliopolis (obelisk został przeniesiony w 1587 r. na polecenie papieża Sykstusa V na Plac del Popolo.) W 36 r. cyrk spłonął. Odbudowany został przez cesarza Klaudiusza. Po raz drugi zniszczony przez pożar w 64 r. został odbudowany na polecenie Nerona. Kolejny pożar miał miejsce za panowania Domicjana. Odbudowa została zakończona dopiero w 104 r. przez Trajana. W tym okresie budowla miała długość ok. 600 m i szerokość ok. 200 m. Podczas panowania Antoninusa Piusa miała miejsce katastrofa, w wyniku której część budowli zawaliła się. Po odbudowie dokonano kolejnych modyfikacji: Karakalla – poszerzył bramę, Aurelian – postawił na spinie świątynię słońca, Konstantyn Wielki – dodał dodatkowe portyki i ozdobił budynek złotymi kolumnami, Konstancjusz II ustawił na spinie obelisk o wysokości 32,5 m przywieziony z Teb (obelisk od 1587 r. stoi na Placu św. Jana na Lateranie). Ostatnie igrzyska w cyrku zostały rozegrane w 550 r. Obecnie na powierzchni nie ma zachowanych pozostałości cyrku, tylko wyniesienie terenu nad gruzami dawnego cyrku ukazuje obszar, który zajmowały jego zabudowania. Powierzchnię cyrku porasta trawa. (pl)
- Circo Máximo (em latim: Circus Maximus) foi um antigo circo — um estádio utilizado para corridas de bigas — e a maior arena de entretenimento de Roma. Situada no vale entre o Aventino e o Palatino, media 621 metros de comprimento e 118 metros de largura e podia acomodar mais de 150 000 espectadores. Em sua forma mais completa, tornou-se o modelo para todos os demais circos do Império Romano. Atualmente o local é um parque público. (pt)
- Circus Maximus är en antik rännarbana belägen mellan Palatinen och Aventinen i Rom. Den skall ha anlagts redan i början av 500-talet f.Kr. av kung Tarquinius Priscus. Under de följande århundradena förbättrades Circus Maximus och byggdes ut. Kejsartidens arena var 621 meter lång och ungefär 120 meter bred. Åskådarläktarna som höjde sig 30 meter rymde 190 000 personer. I mitten av arenan fanns en dekorerad barriär (spina) och vid varje ände fanns pelare (metae), som skulle rundas i en 180-gradig sväng. Starten skedde från startgrindar nära Palatinen och banan kördes motsols i sju varv. Kapplöpningarna var välorganiserade, lönsamma verksamheter. Det fanns fyra lag, de blå, de gröna, de vita och de röda. De flesta kapplöpningarna skedde med quadriga. De stora festligheterna till Jupiters ära i september kunde pågå i flera veckor. Cirkusen användes även för andra ändamål: gladiatorspel, parader, triumfer och offentliga avrättningar. De flesta kristna som led martyrdöden vid de olika förföljelserna dödades här och inte på Colosseum. De sista kapplöpningarna arrangerades 549 e.Kr. Idag är Circus Maximus knappt mer än en grästäckt esplanad. Branden som härjade Rom 64 e.Kr. började i kurvan på östsidan. (sv)
- Большой цирк (лат. Circus Maximus) — в древнем Риме самый обширный ипподром. Располагался в долине между холмами Авентином и Палатином. В соревнованиях на ипподроме могло одновременно принимать участие 12 колесниц. Согласно легенде, именно на этом месте произошло похищение сабинянок, а также похищение скота Геркулеса. (ru)
- Circus Maximus, Великий цирк (лат. Circus Maximus) — найбільший іподром у Стародавньому Римі. Розташовувався в долині між Авентіном і Палатином. У змаганнях на іподромі могло одночасно брати участь дванадцять колісниць. (uk)
- 馬克西穆斯競技場（義大利語：Circo Massimo，拉丁語：Circus Maximus，意為「大競技場」）是一個古羅馬競技場，位於義大利羅馬市，坐落於阿文提諾山與帕拉蒂尼山之間。馬克西穆斯競技場是古羅馬時代第一個競技場，也是最大的一座。馬克西穆斯競技場長621公尺（2,037英尺），寬118公尺（387英尺），可以容納150,000人。馬克西穆斯競技場也是古羅馬時代建造競技場的典範。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Circus Maximus (italsky Circo Massimo, do češtiny někdy překládáno jako Velký cirk) je římské antické sportoviště nacházející se v Římě mezi pahorky Palatinem a Aventinem. Se svými rozměry 621 m na délku a 118 m na šířku byl Circus Maximus největším antickým cirkem a dokázal pojmout více než 150 000 diváků. V současné době se na místě cirku nachází veřejný park. (cs)
- السيرك العظيم (ترجمة من باللاتينية لمصطلح «سيركوس ماكسيموس» وتعني «أكبر سيرك» وفي الإيطالية: سيركو ماسيمو) هي حلبة رومانية قديمة لسباق عربات الخيل وهو ملعب الجماعي ترفيهي في مدينة روما، إيطاليا. يقع في وادي بين تلتي الأفينتين والبلاتي. كان أول وأكبر ملعب في روما القديمة وفي وقت لاحق في كلالإمبراطورية. طوله 621 متر (2,037 قدم) وعرضه 118 متر (387 قدم) ويمكن أن يستوعب أكثر من 250,000 متفرج. وأصبح نموذجا لملاعب السيرك في جميع أنحاء الإمبراطورية الرومانية.في الوقت الحاضر، أصبح الموقع حديقة عامة. (ar)
- Ο Μέγας Ιππόδρομος, λατιν. Circus Maximus (κυριολεκτικά: ο Μέγιστος Κύκλος) στην αρχαία Ρώμη, ήταν ένα στάδιο για και ένας χώρος για την ψυχαγωγία του πλήθους. Βρίσκεται στο κοίλωμα μεταξύ του Αβεντίνου και του Παλατίνου λόφου. Ήταν το πρώτο και μεγαλύτερο στάδιο της παλαιάς Ρώμης και της μεταγενέστερης Αυτοκρατορίας της. Οι διαστάσεις του είναι 621 μ. Χ 118 μ. και χωρούσαν 250.000 θεατές. Στην πλήρως ανεπτυγμένη μορφή του, έγινε το πρότυπο για τους ιπποδρόμους της Ρωμαϊκής Αυτοκρατορίας, όπως του Ιπποδρόμου της Κωνσταντινούπολης. Η τοποθεσία είναι τώρα δημόσιο πάρκο. (el)
- Circus Maximus [cirkus maksimus] estis antikva areno kaj amuzigejo en Romo. Ĝi situas en la valo inter la montetoj de kaj , apud la vojo Via del Circo Massimo. Circus Maximus estis la unua kaj la plej granda areno de Romo, sed ekzistis pluaj gravaj cirkusoj kiel kaj . Tie okazis daŭre ludoj, konkuroj ekde la 4-a jarcento a.K. ĝis 549. Nuntempe ĝi estas publika parko. (eo)
- The Circus Maximus (Latin for "largest circus"; Italian: Circo Massimo) is an ancient Roman chariot-racing stadium and mass entertainment venue in Rome, Italy. In the valley between the Aventine and Palatine hills, it was the first and largest stadium in ancient Rome and its later Empire. It measured 621 m (2,037 ft) in length and 118 m (387 ft) in width and could accommodate over 150,000 spectators. In its fully developed form, it became the model for circuses throughout the Roman Empire. The site is now a public park. (en)
- Der Circus Maximus (italienisch Circo Massimo) war der größte Circus im antiken Rom. Er hatte eine Gesamtlänge von rund 600 Metern (die Arena und Stufen eingerechnet) sowie eine Breite von 140 Metern. Sein Fassungsvermögen soll laut Dionysios von Halikarnassos im Ausbaustand zur Zeit des Augustus 150.000 Plätze, zur Zeit des älteren Plinius 250.000 Plätze betragen haben. Er wurde bis ins 6. Jahrhundert für Wagenrennen genutzt. (de)
- El Circo Máximo (en italiano, Circo Massimo; en latín, Circus Maximus) es un antiguo estadio para carreras de carros y otros eventos de masas situado en Roma (Italia). Ubicado en un valle entre el monte Aventino y el Palatino, fue el primer hipódromo y el más grande de la antigua Roma y su posterior imperio. Tenía una longitud de 621 metros y una anchura de 118 metros y podía albergar a más de 150 000 espectadores. En su forma completamente desarrollada, se convirtió en el modelo de los circos de todo el Imperio romano. El sitio es actualmente un parque público. (es)
- Circus Maximus (frasa bahasa Latin yang berarti "Gelanggang Akbar"; bahasa Italia: Circo Massimo) adalah stadion Romawi Kuno, tempat diselenggarakannya lomba pacuan kuda dan acara-acara hiburan untuk umum di kota Roma, Italia. (in)
- チルコ・マッシモ（ラテン語: Circus Maximus キルクス・マクシムス，イタリア語: Circo Massimo）は、古代ローマ時代のキルクス（戦車競技場）跡である。 (ja)
- Het Circus Maximus (Latijn voor grootste circus, in het Italiaans Circo Massimo) was in de oudheid een groot stadion in het centrum van Rome. Het circus werd voornamelijk gebruikt voor de populaire wagenrennen. (nl)
- 키르쿠스 막시무스(Circus Maximus)는 고대 로마 제국에서 가장 큰 전차 경기장이자 대중 오락 시설이었다. 로마의 팔라티노 언덕과 아벤티노 언덕 사이의 계곡 사이에 위치하고 있었다. 그 길이는 621m였으며 너비는 118m였고, 약 15만 명의 군중들을 수용할 수 있었다. 키르쿠스 막시무스는 로마 제국 전역에 지어진 전차 경기장들의 원조격이었다. 현재는 터만 남아 공원으로 쓰이고 있다. (ko)
- Il Circo Massimo è un antico circo romano che si trova a Roma. Situato nella valle tra il Palatino e l'Aventino, è ricordato come sede di giochi sin dagli inizi della storia della città: nella valle sarebbe avvenuto il mitico episodio del ratto delle Sabine, in occasione dei giochi indetti da Romolo in onore del dio Consus. Di certo l'ampio spazio pianeggiante e la sua prossimità all'approdo del Tevere dove dall'antichità più remota si svolgevano gli scambi commerciali, fecero sì che il luogo costituisse fin dalla fondazione della città lo spazio elettivo in cui condurre attività di mercato e di scambi con altre popolazioni, e – di conseguenza – anche le connesse attività rituali (si pensi all'Ara massima di Ercole) e di socializzazione, come giochi e gare. (it)
- Circo Máximo (em latim: Circus Maximus) foi um antigo circo — um estádio utilizado para corridas de bigas — e a maior arena de entretenimento de Roma. Situada no vale entre o Aventino e o Palatino, media 621 metros de comprimento e 118 metros de largura e podia acomodar mais de 150 000 espectadores. Em sua forma mais completa, tornou-se o modelo para todos os demais circos do Império Romano. Atualmente o local é um parque público. (pt)
- Большой цирк (лат. Circus Maximus) — в древнем Риме самый обширный ипподром. Располагался в долине между холмами Авентином и Палатином. В соревнованиях на ипподроме могло одновременно принимать участие 12 колесниц. Согласно легенде, именно на этом месте произошло похищение сабинянок, а также похищение скота Геркулеса. (ru)
- Circus Maximus, Великий цирк (лат. Circus Maximus) — найбільший іподром у Стародавньому Римі. Розташовувався в долині між Авентіном і Палатином. У змаганнях на іподромі могло одночасно брати участь дванадцять колісниць. (uk)
- 馬克西穆斯競技場（義大利語：Circo Massimo，拉丁語：Circus Maximus，意為「大競技場」）是一個古羅馬競技場，位於義大利羅馬市，坐落於阿文提諾山與帕拉蒂尼山之間。馬克西穆斯競技場是古羅馬時代第一個競技場，也是最大的一座。馬克西穆斯競技場長621公尺（2,037英尺），寬118公尺（387英尺），可以容納150,000人。馬克西穆斯競技場也是古羅馬時代建造競技場的典範。 (zh)
- El Circ Màxim de Roma és una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues. Amb la construcció del Circ Màxim es va aconseguir l'estructura necessària per satisfer l'experiència més desenvolupada d'espectacle en el món romà. L'experiència del circ, i de l'oci en general en el món romà, anava molt lligada a la funció política i cívica que emprenien els emperadors. És per aquesta raó que el 46 aC Cèsar ja va emprendre la construcció d'aquest enorme edifici, i que es va acabar al segle II en època de l'emperador Trajà. (ca)
- Zirku Nagusia (latinez Circus Maximus, "lasterketa pista nagusia"), antzinako lasterketa pista bat zen, Erroman zegoen herri ikuskizunetarako bilgunea. Aventino eta Palatino muinoen arteko haranean kokatua, tokia, lehenik joko publiko eta Erromako errege etruriarren entretenimendurako erabilia izan zen. Hain zuzen ere, (Joko Erromatarrak) lehen jokoak toki horretan bertan antolatu zituen Luzio Tarkinio Priskok, Erromako lehen gobernari etruriarra izan zena. Pixka bat geroago, Zirkua, K.a. II. mendean greziarrengandik hartutako joko eta jai publikoak ospatzeko erabilia izan zen. Erromatar hiritarrek eskala handian herri entretenimenduak eskatu izanak, Julio Zesar K.a. 50ean zirkua zabaltzera eraman zuen. Honen ondoren, pistak 600 metroko luzera eta 225eko zabalera zuen, eta eseritako 150.0 (eu)
- Is é An Circus Maximus (Laidin: an sorcas is mó, Iodáilis: Circo Massimo) áit siamsaíochta ollmhór sa Róimh, a d'úsáid na sean-Rómhánaigh. Tá sé suite sa ghleann idir an Aventine agus Cnoc Palatine. Na chéad daoine a d'úsáid an áit mar áit siamsaíochta ná Ríthe Éatrúscacha na Róimhe. Go cinnte, chuir Tarquinius Priscus (céad Rí Éatrúscach na Róimhe) na céad cluichí an (cluichí Rómhánach) ar siúl san áit. Tamaill ina dhiaidh sin, bhí an Circus mar shuíomh do na cluichí poiblí agus féilte sa 2ú aois RC. Le hiarracht soláthair do éileamh muintir na Róimhe (a bhí ag iarraidh siamsaíocht poiblí ollmhór) rinne Julius Caesar an Circus níos mó timpeall 50 RC. Tar éis seo bhí sé timpeall 600m (1,968 cs) ar leithead agus, 80 m (387 cs) ar fhad, bhí sé in ann 250,000 daoine a chuir i suíocháin (bhí (ga)
- Le Cirque Maxime (littéralement « le plus grand cirque » ou « le très grand cirque »), en latin « Circus Maximus » (et en italien « Circo Massimo »), est le plus vaste et le plus ancien hippodrome de Rome. Considérant l'importance de ses dimensions et la richesse de son histoire par rapport à la douzaine de cirques de Rome, il est souvent appelé simplement « Circus » par les auteurs antiques. Plus grand édifice public de la Rome antique, il est principalement dédié aux courses de chars mais il peut également être utilisé pour d'autres types de spectacle ou lors des processions triomphales, surtout à partir du règne de Trajan. (fr)
- Circus Maximus (wł. Circo Massimo – cyrk największy) – najstarszy i największy cyrk starożytnego Rzymu. Był usytuowany pomiędzy wzgórzami Palatynu i Awentynu. Jego początki wiążą się z panowaniem Tarkwiniusza Starego. Od VI w. p.n.e. do IV w. cyrk wielokrotnie rozbudowywano i przebudowywano. W ostatecznym kształcie mieścił widownię na 250 000 osób i miał wymiary 544 x 129 m. Rozgrywano w nim przede wszystkim wyścigi rydwanów, ale nie tylko, np. Juliusz Cezar urządzał także polowania. Ostatnie igrzyska w cyrku zostały rozegrane w 550 r. (pl)
- Circus Maximus är en antik rännarbana belägen mellan Palatinen och Aventinen i Rom. Den skall ha anlagts redan i början av 500-talet f.Kr. av kung Tarquinius Priscus. Under de följande århundradena förbättrades Circus Maximus och byggdes ut. Kejsartidens arena var 621 meter lång och ungefär 120 meter bred. Åskådarläktarna som höjde sig 30 meter rymde 190 000 personer. I mitten av arenan fanns en dekorerad barriär (spina) och vid varje ände fanns pelare (metae), som skulle rundas i en 180-gradig sväng. Starten skedde från startgrindar nära Palatinen och banan kördes motsols i sju varv. (sv)
|
