An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Charles André Joseph Marie de Gaulle (/də ˈɡoʊl, -ˈɡɔːl/; French pronunciation: [ʃaʁl də ɡol]; (abbreviated CDG) 22 November 1890 – 9 November 1970) was a French army officer and statesman who led Free France against Nazi Germany in World War II and chaired the Provisional Government of the French Republic from 1944 to 1946 in order to restore democracy in France. In 1958, he came out of retirement when appointed President of the Council of Ministers (Prime Minister) by President René Coty. He rewrote the Constitution of France and founded the Fifth Republic after approval by referendum. He was elected President of France later that year, a position to which he was reelected in 1965 and held until his resignation in 1969.

Property Value
dbo:abstract
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle (22. listopadu 1890 Lille – 9. listopadu 1970 Colombey-les-Deux-Églises) byl francouzský státník a voják. Jako důstojník z povolání sloužil v první světové válce, v meziválečném období se stal velitelem tankové divize a propagátorem mobilních obrněných sil. Během bitvy o Francii velel tankové divizi. Po kapitulaci Francie odešel do Anglie, kde založil a následně vedl hnutí Svobodné Francie, které pokračovalo v boji na straně Spojenců. Byl také hlavním představitelem francouzské exilové vlády. Po osvobození v roce 1944 se stal hlavou Prozatímní vlády Francouzské republiky, o dva roky později na tuto funkci rezignoval. Zůstal politicky aktivním a založil stranu Rassemblement du Peuple Français, kterou také vedl. Kromě toho se věnoval sepisování válečných pamětí. V době vrcholící alžírské krize a rozkladu čtvrté republiky se nechal roku 1958 Národním shromážděním povolat zpět do čela státu. Jím navržená a referendem schválená ústava dala vzniknout páté francouzské republice s významně posílenými pravomocemi prezidenta. Následně byl de Gaulle zvolen jako 18. prezident Francie. Ve své funkci prosadil udělení nezávislosti Alžírsku a později i dalším francouzským koloniím. Snažil se posílit mezinárodní postavení a nezávislost Francie, například vystoupením z NATO a zahájením vlastního jaderného programu. Jeho pozicí otřásly studentské nepokoje v květnu 1968, přesto v následujících volbách zvítězil. Roku 1969 však rezignoval v důsledku neúspěchu referenda o decentralizaci. Zemřel o rok později. K odkazu gaullismu se do současnosti hlásí řada francouzských politických uskupení. (cs)
  • شارل ديغول (بالفرنسية: Charles de Gaulle)‏ (1890 - 1970) جنرال ورجل سياسة فرنسي ولد في مدينة ليل الفرنسية، تخرج في مدرسة سان سير العسكرية عام 1912 من سلاح المشاة. ألف عدة كتب حول موضوع الإستراتيجية والتصور السياسي والعسكري. عين جنرال فرقة، ونائبا لكاتب الدولة للدفاع الوطني في يناير 1940 قاد مقاومة بلاده في الحرب العالمية الثانية وترأس حكومة فرنسا الحرة في لندن في 18 يناير. وفي سنة 1943 ترأس اللجنة الفرنسية للتحرير الوطني والتي أصبحت في حزيران (جوان) 1944 تسمى بالحكومة المؤقتة للجمهورية الفرنسية. أول رئيس للجمهورية الفرنسية الخامسة، عرف بمناوراته الاستعمارية تجاه الجزائر، منها مشروع قسنطينة، القوة الثالثة، الجزائر جزائرية، مشروع فصل الصحراء الجزائرية . توفي في كولمبي لدو إغليز عام 1970 . لم يشفع التاريخ المشرف للرئيس الأسبق والأب الروحي شارل ديجول لدى الشعب الفرنسي الذي خرج في مظاهرات مناوئة له عام 1968 ، واستجابة لمطالب المتظاهرين الذين شكل الطلاب والعمال الغالبية بينهم قرر ديجول أن يجري استفتاء حول تطبيق المزيد من اللامركزية في فرنسا ، وتعهد قبل إجراء الاستفتاء بالتنحي عن منصبه في حال لم توافق نسبة كبيرة من الفرنسيين على تطبيق اللامركزية في البلاد . وفي مساء يوم 28 أبريل عام 1969 أعلن ديجول تنحيه عن منصبه بعد أن حققت الموافقة على تطبيق اللامركزية نسبة أقل قليلا من النسبة التي حددها سلفا . (ar)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 - Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial. Més tard va fundar la Cinquena República Francesa el 1958 i va servir com el seu primer President 1959-1969.A França, és conegut com a Général de Gaulle o simplement Le Général, o pels seus detractors com "La Gran Zora". Va ser un veterà de la Primera Guerra Mundial, que als anys 1920 i 1930, havia sortit a la llum com a defensor de la guerra amb blindats i de l'aviació militar, que considerava un mitjà per trencar l'estancament de la guerra de trinxeres. Durant la Segona Guerra Mundial, va assolir el rang temporal de general de Brigada, liderant un dels pocs contraatacs de blindats amb èxit de 1940 Caiguda de França, per a organitzar, a continuació, les Forces Franceses Lliures amb els funcionaris francesos exiliats a Anglaterra.Abans d'escapar a Anglaterra, va fer un famós discurs per ràdio el juny de 1940, exhortant al poble francès a resistir a l'Alemanya nazi.Després de l'alliberament de França el 1944, De Gaulle es va convertir en Primer Ministre del govern provisional Francès.Encara que es va retirar de la política el 1946, a causa dels conflictes polítics, va retornar al poder amb el suport militar arran de la crisi de maig 1958. De Gaulle va dirigir la redacció d'una nova constitució per a la fundació de la Cinquena República,i va ser elegit president de França. Com a president, Charles de Gaulle va posar fi al caos polític i la violència que va precedir el seu retorn al poder. Encara que al principi van donar suport al govern francès a Algèria, es va decidir per una polèmica concessió de la independència del país, posant fi a una guerra costosa i impopular, però deixant a França dividida. Va renovar la moneda el gener de 1960 per controlar la inflació i va promocionar el creixement industrial. De Gaulle, va supervisar el desenvolupament d'armes atòmiques i va promoure una política exterior pan-europea, tractant de disminuir la influència anglosaxona dels EUA i el Regne Unit, va retirar França del comandament de l'OTAN, es va oposar a l'entrada de la Gran Bretanya a la Comunitat Europea i va reconèixer la Xina comunista. Durant el seu mandat, de Gaulle, també s'enfrontà a la controvèrsia i l'oposició política dels comunistes i els socialistes, i a l'onada de protestes del maig del 1968. De Gaulle es va retirar el 1969, però va seguir sent el líder més influent en la història moderna de França. Era fill d'un mestre d'escola i s'educà en una família molt catòlica. Era descendent d'aristòcrates procedents de Normandia i Borgonya, i un oncle seu fou un famós estudiós celtista. Llegí Maurice Barrès, Henri Bergson i Charles Péguy. Del 1908 al 1912 estudià a l'Acadèmia Militar de Saint-Cyr i fou destinat al 33è regiment d'infanteria, on va romandre sota les ordres de Henri Philippe Pétain. (ca)
  • Ο Σαρλ ντε Γκωλ (Charles André Joseph Marie de Gaulle, στη Γαλλία συνήθως Général de Gaulle, 22 Νοεμβρίου 1890 - 9 Νοεμβρίου 1970) ήταν Γάλλος στρατηγός και πολιτικός, ο οποίος ηγήθηκε των Γαλλικών δυνάμεων στον Δεύτερο Παγκόσμιο Πόλεμο, και υπηρέτησε ως επικεφαλής της Γαλλικής κυβέρνησης από το 1944 έως το 1946 και από το 1958 έως το 1969. Κατά τον Πρώτο Παγκόσμιο Πόλεμο, ήταν παρασημοφορημένος ανθυπολοχαγός. Κατά τον Δεύτερο Παγκόσμιο Πόλεμο, αρνήθηκε να αποδεχθεί την ανακωχή που η Γαλλική Κυβέρνηση κήρυξε με τη Γερμανία, και έγινε ηγέτης της Εθνικής Αντίστασης. Μεταξύ του 1944 και του 1946, μετά την απελευθέρωση της Γαλλίας από τη γερμανική κατοχή, έγινε επικεφαλής της γαλλικής προσωρινής κυβέρνησης, η οποία είχε σκοπό την επανίδρυση της Γαλλικής Δημοκρατίας. Το 1958, σε μια περίοδο μεγάλης αστάθειας για τη Γαλλία, η Εθνοσυνέλευση τον επανέφερε στην εξουσία. Για να αντιμετωπίσει την εθνική αναταραχή, ο ντε Γκωλ εμπνεύστηκε ένα νέο Σύνταγμα και ίδρυσε την Πέμπτη Γαλλική Δημοκρατία, την τρέχουσα μορφή της Γαλλικής Κυβέρνησης. Κατά τη διακυβέρνηση του ντε Γκωλ, η Γαλλία έγινε μια απο τις μεγάλες δυνάμεις του Ψυχρού Πολέμου. Το 1965 επανεκλέχθηκε Πρόεδρος, αλλά μερικά χρόνια αργότερα συνέβησαν τα γεγονότα του Μάη του '68, όπου εκτεταμένες διαδηλώσεις κατά της κυβέρνησης του από φοιτητές και εργάτες οδήγησαν σε γενική απεργία, πολιτική αναταραχή και σχεδόν σε επανάσταση. Μετά απο αυτό, ο ντε Γκωλ κήρυξε νέες εκλογές, τις οποίες νίκησε. Το 1969 αποσύρθηκε αφού έχασε ένα δημοψήφισμα, και πέθανε έναν χρόνο αργότερα. Ο Σαρλ ντε Γκωλ θεωρείται η κορυφαία πολιτική φυσιογνωμία της μεταπολεμικής Γαλλίας. Η πολιτική ιδεολογία του είναι γνωστή ως (Gaullisme) και έχει σημαντική επιρροή στη γαλλική πολιτική μέχρι και σήμερα. (el)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle ([ʃaʁl də gol], Esperantigite Karlo de Golo) (naskiĝis la 22-an de novembro 1890 en Lille,. mortis la 9-an de novembro 1970 en Colombey-les-Deux-Églises, Ĉampanjo), plej kutime konata kiel "Generalo de Gaulle", aŭ simple "de Gaulle", aŭ familiare "le grand Charles" (la granda Karlo) pro sia rimarkinda altstatureco, estis franca militisto kaj ŝtatulo. Li estris sektorojn de la franca rezistado kontraŭ la Nazia Germanio dum la Dua mondmilito kaj prezidis la Provizoran Registaron de la Franca Respubliko el 1944 ĝis 1946 por restaŭri la demokration en Francio. Li estis hegemonia figuro en Francio dum la Malvarma Milito, kaj estis defendanto de la franc-germana reamikiĝo kaj unu de la figuroj influaj en la historio de la procezo de konstruado de la Eŭropa Unio, kio faras, ke lia pensaro plue influas en la politiko de lia lando. En 1958, li rompis sian retirom for de la politiko post esti nomumita ĉefministro fare de la prezidento René Coty. Lia ĉefa verko kiel prezidanto de la registaro estis la proklamo de nova konstitucio, kiu komencis la funkciadon de la Kvina Respubliko kiam tiu estis aprobita pere de referendumo. Samjare li estis elektita prezidanto kaj reelektita por tiu sama posteno 1965 pri kiu li demisiis en 1969. Naskiĝinta en Lille, li gradiĝis en la École spéciale militaire de Saint-Cyr en 1912. Li estis nomumita oficiro dum la Unua Mondmilito, kaj dum tiu li estis foje vundita kaj finfine enprizonigita en Verdun. En 1921 li edziĝis al Yvonne Vendroux, kin kiu li havis tri gefilojn: nome Philippe (1921–nune), Élisabeth (1924–2013) kaj Anne (1928–1948). Dum la Intermilita periodo, li plenumis diversajn militistajn postenojn, partikulare tiun de Subministro de la Konsilantaro de Nacia Defendo (1937–1940), sub estreco de la marŝalo Philippe Petain. Dum la invado de Francio fare de Nazia Germanio en majo 1940, li estris kirasdivizion kiu kontraŭatakis la germanajn invadantojn; poste li estis nomumita subministro pri milito. Post la falo de la registaro de Paul Reynaud kaj la establado de la reĝimo de Pétain, nome lia iam estro, kun la apogo de la naziisma kunlaborulo Pierre Laval, li konstatis, ke la novaj aŭtoritatoj ne pluigos la militon kontraŭ la Tria Regno kaj male ili planigos la francan kapitulacon asntataŭ militi el Alĝerio. Malakceptante la milithalton de la registaro kun Germanio, de Gaulle alvokis la francan loĝantaron rezisti la okupacion kaj pluigi sian luktadon per la alvoko de la 18a de junio el Londono, post eliri el Francio la 16an de junio 1940. Tie li ekprenis estrecon de la movado Libera Francio aŭ Militanta Francio. Dum tiuj jaroj li verkis la libron L'Appel (La alvoko, inter 1940 kaj 1942), en kiu li eksponis sian koncepton de la milito: la enorma tragedio de la okupacio, la spirito de la malvenkistoj, la sindonemo al la malamiko, la alvoko al malakcepto de kapitulaco el Londono, la organizado de la Libera Francio, la luktado por ties digneco en la defendo de la tuta Francio kaj la kontribuo kiun tiuj francoj havigis al la Aliancanoj, pere de la organizado de armitaj fortoj kiuj partoprenis en gravaj bataloj kontraŭ la Wehrmacht. Li estris registaron en la ekzilo (fondita kaj kun sidejo en Londono) same kiel ĝiajn armitajn fortojn, kiuj luktis kontraŭ la potencoj de la Akso Berlino-Romo-Tokio. Spite malfacilajn rilatojn kun la Unuiĝinta Reĝlando kaj partikulare kun Usono, li fariĝis la ĉefa estro de la plej granda parto de la franca rezistado. Li iĝis ankaŭ estro de la Provizora Registaro de la Franca Respubliko en junio 1944, kaj tiu estis la provizora registaro de Francia post ĝia liberigo el la okupacio fare de la Nazia Germanio. En tiu sama jaro 1944, de Gaulle enkondukis direktisman ekonomian politikon, kiu postulis esencan kontrolon kondukita de la ŝtato super la kapitalisma ekonomio. La konsekvenco estis 30 jaroj de ekonomia kresko sen antaŭaĵoj en la franca historio, pro kio tiu periodo (1944–1974) estis nomita la "gloraj tri dek". Frustrita pro la reveno de la malamikema partiismo en la nova Kvara Respubliko, demisiis komence de 1946 sen tute abandoni la agadon en politiko ĉar fondis la partion Kuniĝo de la Franca Popolo (Rassemblement du Peuple Français, RPF). Tamen ĝi retiriĝis el la politiko komence de la 1950-aj jaroj kaj verkis libron pri sia esperto en la milito titolita "Memoroj de Milito", kiu rapide iĝis baza elemento de la franca moderna literaturo. Kiam la Alĝeria Milito de Sendependeco estis eroziante la nestabilan Kvaran Respublikon, la Nacia Asembleo alportis lin denove al la povo dum la krizo de majo 1958. Li fondis la Kvinan Respublikon kun forta prezidenteco, kaj li mem estis elektita poa resti en tiu posteno. Li sukcesis reteni Francion unuigita dum li preparis aranĝojn por finigi la Alĝerian Militon, spite la opozicion de la Pieds-Noirs (nigrapieduloj, nome francoj naskiĝintaj aŭ setliĝintaj en Alĝerio) kaj de fortaj sektoroj de militistoj; ambaŭ partioj antaŭe estis apogintaj lian revenon al la povo por reteni la kolonian hegemonion. Tamen li havigis la sendependecon al Alĝerio kaj iom post iom ankaŭ al aliaj francaj kolonioj. Tio estis konsiderita perfido pare fe la opoziciantoj. En la kunteksto de la Malvarma Milito, De Gaulle iniciatis sian "politikon de grandeco" asertante ke Francio, kiel hegemonia potenco, ne devus dependi el aliaj landoj, kiel Usono, pro sia nacia sekureco kaj prospereco. Tiucele, li sekvis politikon de "nacia sendependeco" kiu portis lin al la retiriĝo de la militista integrita komando de la NATO kaj al la lanĉo de sendependa programo de disvolvigo de atomarmiloj kiu faris Francion la kvara atomarmila potenco. Poste, li restaŭris la franc-germanajn rilatojn por krei eŭropan kontraŭpezon inter la influsferoj kaj angl-usona kaj soveta pere de la subskribo de la Traktato de la Elizeo la 22an de januaro 1963. Tamen, li opoziciis kontraŭ la disvolvigo de supernacia Eŭropo, favore al suverenema Eŭropo. De Gaulle kritikis malferme la intervenon de Usono en Vjetnamio kaj la "supermezuran privilegion" de la usona dolaro. En siaj lastaj jaroj, lia apogo al la moto Vive le Québec libre (Vivu liberan Kebekion), kaj liaj du vetooj al la eniro de Granda Britio en la Eŭropan Ekonomian Komunumon okazigis konsiderindajn polemikojn. Spite la fakton ke li estis reelektita prezidento en 1965, lia restado en la posteno estis minacita de la ĝeneralaj protestoj fare de studentoj kaj laboristoj en majo 1968. Tamen, li sukcesis liberiĝi de tiu krizo kaj en la sama jaro li sukcesis venki en la parlamenta balotado per konsiderinda majoritato en la Nacia Asembleo. Surprize, de Gaulle rezignis en 1969 post malvenko en referendumo per kiu li proponis pli ampleksan sencentralizadon. Li mortis unu jaron poste en sia rezidejo en Colombey-les-Deux-Églises, lasinte siajn memorojn de prezidenteco nefinitaj. Multaj francaj politikaj partioj kaj figuroj postulas por si ideologian heredon nome gaull-ismo aŭ golismo, kaj multaj stratoj kaj monumentoj en Francio estas dediĉitaj al lia memoro. (eo)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle ([ʃaʁl də ɡol] ; * 22. November 1890 in Lille, Département Nord; † 9. November 1970 in Colombey-les-Deux-Églises, Département Haute-Marne) war ein französischer General und Staatsmann. Im Zweiten Weltkrieg führte er den Widerstand des Freien Frankreichs gegen die deutsche Besatzung an. Danach war er von 1944 bis 1946 Präsident der Provisorischen Regierung. Im Zuge des Algerienkriegs wurde er 1958 mit der Bildung einer Regierung als Ministerpräsident beauftragt und setzte eine Verfassungsreform durch, mit der die Fünfte Republik begründet wurde, deren Präsident er von Januar 1959 bis April 1969 war. Die auf ihn zurückgehende politische Ideologie des Gaullismus beeinflusst die französische Politik bis heute. (de)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle (/də ˈɡoʊl, -ˈɡɔːl/; French pronunciation: [ʃaʁl də ɡol]; (abbreviated CDG) 22 November 1890 – 9 November 1970) was a French army officer and statesman who led Free France against Nazi Germany in World War II and chaired the Provisional Government of the French Republic from 1944 to 1946 in order to restore democracy in France. In 1958, he came out of retirement when appointed President of the Council of Ministers (Prime Minister) by President René Coty. He rewrote the Constitution of France and founded the Fifth Republic after approval by referendum. He was elected President of France later that year, a position to which he was reelected in 1965 and held until his resignation in 1969. Born in Lille, he graduated from Saint-Cyr in 1912. He was a decorated officer of the First World War, wounded several times and later taken prisoner at Verdun. During the interwar period, he advocated mobile armoured divisions. During the German invasion of May 1940, he led an armoured division which counterattacked the invaders; he was then appointed Undersecretary for War. Refusing to accept his government's armistice with Germany, de Gaulle fled to England and exhorted the French to resist occupation and to continue the fight in his Appeal of 18 June. He led the Free French Forces and later headed the French National Liberation Committee against the Axis. Despite frosty relations with the United States, he generally had Winston Churchill's support and emerged as the undisputed leader of Free France. He became head of the Provisional Government of the French Republic in June 1944, the interim government of France following its liberation. As early as 1944, de Gaulle introduced a dirigiste economic policy, which included substantial state-directed control over a capitalist economy which was followed by 30 years of unprecedented growth, known as the Trente Glorieuses. Frustrated by the return of petty partisanship in the new Fourth Republic, he resigned in early 1946 but continued to be politically active as founder of the Rassemblement du Peuple Français (RPF; "Rally of the French People"). He retired in the early 1950s and wrote his War Memoirs, which quickly became a staple of modern French literature. When the Algerian War was ripping apart the unstable Fourth Republic, the National Assembly brought him back to power during the May 1958 crisis. He founded the Fifth Republic with a strong presidency, and he was elected to continue in that role. He managed to keep France together while taking steps to end the war, much to the anger of the Pieds-Noirs (ethnic French born in Algeria) and the armed forces; both previously had supported his return to power to maintain colonial rule. He granted independence to Algeria and acted progressively towards other French colonies. In the context of the Cold War, de Gaulle initiated his "politics of grandeur", asserting that France as a major power should not rely on other countries, such as the United States, for its national security and prosperity. To this end, he pursued a policy of "national independence" which led him to withdraw from NATO's integrated military command and to launch an independent nuclear strike force that made France the world's fourth nuclear power. He restored cordial Franco-German relations to create a European counterweight between the Anglo-American and Soviet spheres of influence through the signing of the Élysée Treaty on 22 January 1963. De Gaulle opposed any development of a supranational Europe, favouring Europe as a continent of sovereign nations. De Gaulle openly criticised the United States intervention in Vietnam and the "exorbitant privilege" of the United States dollar. In his later years, his support for the slogan "Vive le Québec libre" and his two vetoes of Britain's entry into the European Economic Community generated considerable controversy in both North America and Europe. Although reelected to the presidency in 1965, he faced widespread protests by students and workers in May 1968, but had the Army's support and won an election with an increased majority in the National Assembly. De Gaulle resigned in 1969 after losing a referendum in which he proposed more decentralisation. He died a year later at his residence in Colombey-les-Deux-Églises, leaving his presidential memoirs unfinished. Many French political parties and leaders claim a Gaullist legacy; many streets and monuments in France were dedicated to his memory after his death. (en)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle (pronunciado /ʃaʁl də ɡol/; Lille; 22 de noviembre de 1890-Colombey-les-Deux-Églises, 9 de noviembre de 1970) fue un general y estadista francés que dirigió la resistencia francesa contra la Alemania nazi en la Segunda Guerra Mundial y presidió el Gobierno Provisional de la República Francesa de 1944 a 1946 para restablecer la democracia en Francia. Fue una figura predominante en Francia durante la Guerra Fría, además de ser promotor de la reconciliación franco-alemana y una de las figuras influyentes en la historia del proceso de construcción de la Unión Europea, lo cual hacen que su pensamiento continúe influyendo en la política de su nación. En 1958, abandonó su retiro de la política tras haber sido nombrado primer ministro por el presidente René Coty. Su principal obra como presidente del gobierno fue la promulgación de una nueva constitución, la cual dio paso a la Quinta República una vez que esta se aprobó mediante un referéndum. Ese mismo año fue elegido presidente y fue reelecto en dicho cargo en 1965, renunciando en 1969. Se graduó en la Escuela Especial Militar de Saint-Cyr en 1912. Fue nombrado oficial durante la Primera Guerra Mundial, habiendo salido herido varias veces y luego hecho prisionero en Verdún. Pétain lo consideraba un muy buen oficial.​ En 1921 se casó con Yvonne Vendroux, con quien tuvo tres hijos: Philippe (1921-presente), Élisabeth (1924-2013) y Anne, que tenía síndrome de Down (1928-1948).​ Durante el período de entreguerras, ejerció diversos cargos militares, en particular el de secretario del Consejo de Defensa Nacional (1937-1940), bajo el mando del mariscal Philippe Pétain. Durante la invasión alemana de mayo de 1940, dirigió una división blindada que contraatacó a los invasores; posteriormente fue nombrado subsecretario de guerra. Al caer el gobierno de Paul Reynaud y establecerse el régimen de Pétain, su antiguo jefe, con el apoyo del colaboracionista nazi, Pierre Laval, constató que las nuevas autoridades no continuarían la guerra contra el Tercer Reich y por el contrario planearían la rendición francesa en lugar de luchar desde Argelia. Al negarse a aceptar el armisticio de su gobierno con Alemania, De Gaulle exhortó a la población francesa a resistir la ocupación y continuar la lucha en su llamamiento del 18 de junio desde Londres tras haber abandonado el país el 16 de junio de 1940. Allí asumió el mando de la Francia Libre o Francia Combatiente. Durante esos años escribió el libro L'Appel (entre 1940 y 1942), donde expone su visión de la guerra: la enorme tragedia de la ocupación, el espíritu derrotista, la entrega al enemigo, el llamamiento a no claudicar desde Londres, la organización de la Francia Libre, la lucha por la dignidad de esta en defensa de toda Francia y las aportaciones que estos franceses prestaron a los aliados, mediante la organización de fuerzas armadas que participaron en combates decisivos contra la Wehrmacht. Dirigió un gobierno en exilio (fundado en Londres) así como las fuerzas armadas de este, las cuales estaban en contra de las potencias del Eje. A pesar de las frías relaciones que poseía con el Reino Unido y especialmente con los Estados Unidos, emergió como el líder indiscutido de la resistencia francesa. Se convirtió en jefe del Gobierno Provisional de la República Francesa en junio de 1944, siendo este el gobierno interino de Francia después de su liberación. Ese mismo 1944, De Gaulle introdujo una política económica dirigista, la cual implicaba un control sustancial conducido por el Estado sobre una economía capitalista. La consecuencia de esto fueron treinta años de crecimiento económico sin precedentes en la historia francesa, por lo cual dicho periodo (1944-1974) fue denominado como los Treinta gloriosos. Frustrado por el regreso del mezquino partidismo en la nueva Cuarta República, dimitió a principios de 1946 sin dejar de lado la actividad política al haber fundado el partido Agrupación del Pueblo Francés (Rassemblement du Peuple Français, RPF). No obstante se retiró de la política a principios de la década de 1950 y escribió un libro sobre su experiencia en la guerra titulado Memorias de guerra, el cual rápidamente se convirtió en un elemento básico de la literatura francesa moderna. Cuando la guerra de Independencia de Argelia estaba desgarrando la inestable Cuarta República, la Asamblea Nacional lo trajo nuevamente al poder durante la crisis de mayo de 1958. Fundó la Quinta República con una fuerte presidencia, y fue elegido para continuar como presidente. Logró mantener a Francia unida mientras daba los pasos para terminar la guerra, pese a la molestia de los Pieds-Noirs (franceses étnicos nacidos en Argelia) y de los militares; ambos anteriormente habían apoyado su regreso al poder para mantener el dominio colonial. Le otorgó la independencia a Argelia y progresivamente a otras colonias francesas. En el contexto de la Guerra Fría, De Gaulle inició su «política de grandeza» afirmando que Francia, como potencia principal, no debería depender de otros países, como los Estados Unidos, para su seguridad nacional y prosperidad. Con este fin, siguió una política de «independencia nacional» que le llevó a retirar al país de la estructura militar de la OTAN, a despejar el país de bases estadounidenses​ y a lanzar un programa de desarrollo nuclear independiente que convirtió a Francia en la cuarta potencia nuclear. Restauró las relaciones francoalemanas para crear un contrapeso europeo entre las esferas de influencia angloamericanas y soviéticas mediante la firma del Tratado del Elíseo el 22 de enero de 1963. Sin embargo, se opuso a cualquier desarrollo de una Europa supranacional, favoreciendo una Europa soberana. De Gaulle criticó abiertamente la intervención de los Estados Unidos en Vietnam y el «privilegio exorbitante» del dólar estadounidense. En sus últimos años, su apoyo al lema Vive le Québec libre y sus dos vetos a la entrada del Reino Unido en la Comunidad Económica Europea generaron una considerable controversia. Pese a haber sido reelegido presidente en 1965, su permanencia en el puesto se vio en crisis por las protestas generalizadas de estudiantes y trabajadores en mayo de 1968. No obstante, logró librarse de dicha crisis y el mismo año consiguió ganar las elecciones legislativas con una considerable mayoría en la Asamblea Nacional. Sorpresivamente, De Gaulle renunció en 1969 después de perder un referéndum en el que propuso una mayor descentralización. Murió un año después en su residencia en Colombey-les-Deux-Églises, dejando sus memorias presidenciales sin terminar. Muchos partidos y figuras políticas francesas reclaman un legado denominado gaullista, siendo muchas las calles y monumentos en Francia las que están dedicadas a su memoria. (es)
  • Charles de Gaulle, jaiotzez Charles-André-Joseph-Marie de Gaulle, (Lille, 1890eko azaroaren 22a - Colombey-les-Deux-Églises, Marne Garaia, 1970eko azaroaren 9a), politikari, idazle eta militar frantsesa izan zen. Frantziako V. errepublikako presidente izan zen 1959tik 1969ra bitartean, Gaullismo deritzonaren inspiratzailea, Alemania eta Frantziaren arteko adiskidetzearen sustatzailea eta Europar Batasunaren eraikuntza prozesuaren historiako pertsonaia eragileetako bat izan zen. (eu)
  • Charles de Gaulle (/ʃaʁl də ɡol/ ), communément appelé le général de Gaulle ou parfois simplement le Général, né le 22 novembre 1890 à Lille et mort le 9 novembre 1970 à Colombey-les-Deux-Églises, est un militaire, résistant, homme d'État et écrivain français. Il est notamment chef de la France libre puis dirigeant du Comité français de libération nationale pendant la Seconde Guerre mondiale, président du Gouvernement provisoire de la République française de 1944 à 1946, président du Conseil des ministres de 1958 à 1959, instigateur de la Cinquième République, fondée en 1958, et président de la République de 1959 à 1969, étant le premier à occuper la magistrature suprême sous ce régime. Élevé dans une culture de grandeur nationale, Charles de Gaulle choisit une carrière d'officier. Au cours de la Première Guerre mondiale, il est blessé et fait prisonnier. Par la suite, il sert et publie dans l'entourage de Philippe Pétain, prônant auprès de personnalités politiques l'usage des divisions de blindés dans la guerre contemporaine. En mai 1940, alors colonel, il est placé à la tête d'une division blindée et mène plusieurs contre-attaques pendant la bataille de France ; il est dans la foulée promu général de brigade à titre temporaire. Pendant l'exode qui suit, il est sous-secrétaire d'État à la Guerre et à la Défense nationale dans le gouvernement Reynaud. Rejetant l'armistice demandé par Pétain à l'Allemagne nazie, il lance de Londres, à la BBC, l'« appel du 18 Juin », qui incite le peuple français à résister et à rejoindre les Forces françaises libres. Condamné à mort par contumace et déclaré déchu de la nationalité française par le régime de Vichy, il entend incarner la légitimité de la France et être reconnu en tant que puissance par les Alliés. Ne contrôlant que quelques colonies, mais reconnu par la Résistance, il entretient des relations froides avec Franklin Roosevelt, mais bénéficie généralement de l'appui de Winston Churchill. En 1943, il fusionne la France libre au sein du Comité français de libération nationale, dont il finit par prendre la direction. Il dirige le pays à partir de la Libération ; favorable à un pouvoir exécutif fort, il s'oppose aux projets parlementaires et démissionne en 1946. Il fonde l'année suivante le Rassemblement du peuple français (RPF), mais son refus de tout compromis avec le « régime des partis » l'écarte de toute responsabilité nationale. Il revient au pouvoir après la crise de mai 1958, dans le cadre de la guerre d'Algérie. Investi président du Conseil, il fait approuver la Cinquième République par un référendum. Élu président de la République par un collège élargi de grands électeurs, il prône une « politique de grandeur » de la France. Il affermit les institutions, la monnaie (nouveau franc) et donne un rôle de troisième voie économique à un État planificateur et modernisateur de l'industrie. Il renonce par étapes à l'Algérie française malgré l'opposition des pieds-noirs et des militaires, qui avaient favorisé son retour. Il poursuit la décolonisation de l'Afrique subsaharienne et y maintient l'influence française. En rupture avec le fédéralisme européen et le partage de Yalta, de Gaulle défend l'« indépendance nationale » : il préconise une « Europe des nations » impliquant la réconciliation franco-allemande et qui irait « de l'Atlantique à l'Oural », réalise la force de dissuasion nucléaire française, retire la France du commandement militaire de l'OTAN, oppose un veto à l'entrée du Royaume-Uni dans la Communauté européenne, soutient le « Québec libre », condamne la guerre du Viêt Nam et reconnaît la Chine communiste. Sa vision du pouvoir, à savoir un chef directement approuvé par la Nation, l'oppose aux partis communiste, socialiste et centristes pro-européens. Ces formations critiquent un style de gouvernance trop personnel, voire un « coup d'État permanent », selon la formule du socialiste François Mitterrand, contre lequel de Gaulle est réélu en 1965 au suffrage universel direct — un mode de scrutin qu’il a fait adopter par référendum en 1962 à la suite de l’attentat du Petit-Clamart le visant. Il surmonte la crise de Mai 68 après avoir semblé se retirer, convoquant des élections législatives qui envoient une écrasante majorité gaulliste à l'Assemblée nationale. Mais en 1969, il engage son mandat sur un référendum (sur la réforme du Sénat et la régionalisation) et démissionne après la victoire du « non ». Il se retire dans sa propriété de Colombey-les-Deux-Églises, où il meurt dix-huit mois plus tard. Considéré comme l'un des dirigeants français les plus influents de l'histoire, Charles de Gaulle est aussi un écrivain de renom. Il laisse notamment des Mémoires de guerre, où il affirme s'être toujours « fait une certaine idée de la France », jugeant que « la France ne peut être la France sans la grandeur ». Si sa présidence ne fut pas exempte de contestations, il apparaît, plus d'un demi-siècle après sa mort, comme une figure morale toujours omniprésente dans la vie politique de la Cinquième République, la quasi-totalité de la classe politique lui rendant hommage et revendiquant à divers degrés son héritage, au-delà de la seule droite gaulliste. (fr)
  • Ba uachtarán agus laoch cogaidh na Fraince é an ginearál Charles de Gaulle (22 Samhain, 1890 – 9 Samhain, 1970). Is é de Gaulle a dhiúltaigh géilleadh d’fhórsaí míleata na Gearmáine i Meitheamh 1940 agus a ghlaoigh ar na Francaigh tús a chur le slógadh a chuirfeadh an ruaig ar an namhaid. Is é de Gaulle a thug seasamh athuair don Fhrainc i measc mhórchumhachtaí an domhain sa tréimhse iarchogaidh, idir 1958-1968 go háirithe. Léirigh suirbhé i 2010 gur cheap 70 faoin gcéad de mhuintir na Fraince gurb é an Ginearál de Gaulle an té is tábhachtaí riamh i stair na Fraince, i bhfad chun tosaigh ar leithéidí Napoléon, Séarlas Mór, Louis XIV nó . De shliocht Mhic Cartáin - agus Éireannach - ba ea an Ginearál de Gaulle féin. (ga)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle (22 November 1890 – 9 November 1970), populer dengan nama Jenderal de Gaulle (le général de Gaulle) atau hanya Jenderal saja (le Général), adalah seorang negarawan, tokoh militer, politikus, dan penulis Perancis. Sebelum Perang Dunia II, dia dikenal sebagai salah satu penyusun taktik pertempuran lapis baja dan pendukung penggunaan kendaraan lapis baja dan pesawat tempur. Setelah jatuhnya Perancis akibat pertempuran melawan Jerman tahun 1940, ia terbang ke Inggris dan melancarkan seruan perlawanan terhadap pendudukan Jerman dalam pidato lewat radio BBC pada 18 Juni 1940. Dia mendirikan pemerintahan pengasingan Perancis di London dan mengorganisasi kelompok pejuang Perancis Merdeka dalam Perang Dunia II. Setelah operasi penyerbuan Sekutu di Normandie, de Gaulle membentuk pemerintahan sementara Perancis dan berperan sebagai kepala pemerintahannya dari tahun 1944 hingga mengundurkan diri pada 20 Januari 1946. Hilangnya koloni Perancis di Indochina, krisis akibat perang di Aljazair, ancaman kudeta dari militer Prancis yang menolak dekolonisasi Aljazair, ditambah dengan ketidakmampuan pemerintahan Republik Keempat menjawab tantangan tersebut akibat apa yang disebut oleh de Gaulle sebagai "rezim partai", membuat Presiden Rene Coty memutuskan untuk memanggil kembali de Gaulle guna membentuk pemerintahan baru setelah pengunduran diri , presiden dewan menteri sebelumnya. Dia menginspirasi terbentuknya konstitusi baru yang mencirikan posisi eksekutif yang diperkuat (berdasarkan idenya yang dilontarkan dalam pidato di Bayeux pada 16 Juni 1946), sekaligus mengakhiri riwayat Republik Keempat yang penuh dengan ketidakstabilan pemerintahan. De Gaulle kemudian menjabat sebagai presiden pertama Republik Kelima Perancis antara tahun 1959 hingga pengunduran dirinya yang terakhir pada 28 April 1969, menyusul kegagalan dalam referendum terkait rencana reformasi senat dan masalah desentralisasi. Ideologi politiknya, yang dikenal sebagai Gaullisme, berpengaruh dalam perkembangan politik Perancis selanjutnya. Namanya diabadikan di beberapa tempat, seperti Bandara Internasional Charles de Gaulle, kapal induk Charles de Gaulle, stasiun metro, nama jalan, avenue, lapangan, stadion, dan lain sebagainya. (in)
  • シャルル・アンドレ・ジョセフ・マリー・ド・ゴール(フランス語: Charles André Joseph Marie de Gaulle、1890年11月22日 - 1970年11月9日)は、フランスの政治家、軍人。同国第18代大統領(在任:1959年1月8日 - 1969年4月28日)。1940年5月のナチスの侵攻によって本国が失陥した後、イギリスのロンドンにてロレーヌ十字の自由フランスを樹立してレジスタンスと共闘した。臨時政府で最初の首相となり、1959年1月に第五共和政で最初の大統領に就任した。任期中はアルジェリアの独立の承認・フランスの核武装・NATOの軍事機構からの離脱などを実現した。 (ja)
  • ( 다른 뜻에 대해서는 샤를 드골 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 샤를 드골(프랑스어: Charles de Gaulle , 1890년 11월 22일 ~ 1970년 11월 9일)은 프랑스의 레지스탕스 운동가, 군사 지도자이자 정치인, 작가이다. 1945년 6월부터 1946년 1월까지 임시정부 주석을, 1958년 6월 1일부터 6개월동안 총리로 전권을 행사했고 1959년 1월 8일에 프랑스 제18대 대통령으로 취임하였다. 1965년 대선에서 재선하였으나 1969년 지방 제도 및 상원 개혁에 관한 국민투표에서 패하고 물러났다. 제2차 세계 대전 아라스 전투에서 기갑부대를 지휘하여 에르빈 롬멜의 유령사단에 유일하게 성공적으로 반격하였고 국방부 육군차관을 지냈으나, 후에 망명 프랑스 자유민족회의와 프랑스 임시정부를 조직, 결성했다. 제2차 세계 대전 종전 이후 총리를 2번 지내고 제18대 대통령을 역임했다. 집권 후 나치 부역자들에 대한 대대적인 숙청으로 유명하다. (ko)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle (Rijsel, 22 november 1890 – Colombey-les-Deux-Églises, 9 november 1970) was een Frans militair en politicus. Hij vocht tijdens de Eerste Wereldoorlog als officier in de Slag bij Verdun, was de leider van een Franse regering in ballingschap tijdens de Tweede Wereldoorlog en werd de eerste president van de door hem ontworpen Vijfde Republiek (1959-1969). (nl)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle, comunemente chiamato il Generale de Gaulle (Lilla, 22 novembre 1890 – Colombey-les-Deux-Églises, 9 novembre 1970), è stato un generale, politico e scrittore francese. Fu capo della Francia libera, poi dirigente del Comitato francese di Liberazione nazionale durante la seconda guerra mondiale, presidente del Governo provvisorio della Repubblica francese dal 1944 al 1946, Presidente del Consiglio dei ministri francese dal 1958 al 1959, creatore della V Repubblica fondata nel 1958, Presidente della Repubblica francese dall'8 gennaio 1959 al 28 aprile 1969. È stato il primo Presidente della quinta Repubblica francese e protocanonico d'onore della Basilica di San Giovanni in Laterano. Cresciuto in una cultura di grandezza nazionale, Charles de Gaulle scelse la carriera di ufficiale. Venne fatto prigioniero durante la prima guerra mondiale. Collaborò con l'entourage di Philippe Pétain e insistette per l'uso delle divisioni di blindati nella guerra contemporanea, scrivendo a diverse personalità politiche. Nel maggio 1940 era a capo di una divisione blindata e condusse diversi contrattacchi durante la battaglia di Francia; fu promosso generale di brigata a titolo temporaneo il 25 maggio 1940. Venne nominato Sottosegretario di Stato alla Difesa nazionale e alla Guerra nel , durante l'esodo del 1940. Rifiutò l'armistizio chiesto da Pétain alla Germania nazista. Da Londra lanciò, attraverso la BBC, l'appello del 18 giugno al popolo francese alla resistenza e a raggiungerlo nelle Forze francesi libere. Condannato a morte e privato della nazionalità francese dal regime di Vichy, volle incarnare la legittimità della Francia ed essere riconosciuto come tale degli Alleati. Controllando solamente qualche colonia, ma riconosciuto dalla Resistenza francese, egli unì, nel 1943, la Francia libera all'interno del Comitato francese di Liberazione nazionale, del quale prese la direzione, e condusse il paese alla Liberazione. Favorevole a un potere esecutivo forte, si oppose ai progetti parlamentari dei partiti e si dimise nel 1946. Fondò il Rassemblement du peuple français (RPF), ma il suo rifiuto di ogni compromesso con il «regime dei partiti» lo isolò in una «traversata del deserto» lontano da ogni responsabilità. De Gaulle fu richiamato al potere nella crisi del 13 maggio 1958, durante la guerra d'Algeria. Nominato presidente del Consiglio dei ministri, fece approvare la Quinta Repubblica francese con un referendum. Eletto presidente della Repubblica, egli volle una «politica di grandezza» della Francia. Consolidò le istituzioni, la moneta (nuovo franco) e diede un ruolo di terza via economica a uno Stato pianificatore e modernizzatore dell'industria. Rinunciò progressivamente all'Algeria francese, malgrado l'opposizione dei pieds-noirs (cittadini francesi nati in Nordafrica) e dei militari, che avevano favorito il suo ritorno. Decolonizzò anche l'Africa nera, ma vi mantenne l'influenza francese. De Gaulle era per l'«indipendenza nazionale» in rottura con il federalismo europeo e la divisione di Jalta: egli immaginava dunque una «Europa delle Nazioni» basata sulla riconciliazione franco-tedesca che sarebbe andata «dall'Atlantico agli Urali»; realizzò la forza di dissuasione nucleare francese, ritirò la Francia dal comando militare della NATO, pose un veto all'ingresso del Regno Unito nella Comunità Europea, sostenne il «Québec libero», condannò la guerra del Vietnam e riconobbe la Cina comunista. La sua visione del potere, cioè di un capo approvato direttamente dalla Nazione, lo oppose ai partiti comunisti, socialisti, centristi pro-europei e di estrema destra. Essi criticavano uno stile di governo troppo personale, quasi un «colpo di Stato permanente», secondo la formula di François Mitterrand, contro il quale de Gaulle venne rieletto nel 1965 al suffragio universale diretto. Superò la crisi del maggio 1968 dopo aver dato l'impressione di volersi ritirare, sciogliendo l'Assemblée nationale e convocando delle elezioni anticipate; i partiti gollisti e di sostegno a de Gaulle ottennero una maggioranza schiacciante: 394 seggi su 487. Ma nel 1969 egli sottomise il suo mandato al risultato del referendum sulla riforma del Senato e la regionalizzazione e si dimise dopo la vittoria del «no». Si ritirò nella sua proprietà à Colombey-les-Deux-Églises, dove morì 18 mesi più tardi. Charles de Gaulle, considerato come uno dei politici francesi più influenti del suo secolo, fu anche uno scrittore di talento. In particolare lasciò le sue Mémoires de guerre, nelle quali affermò essersi sempre «fatto una certa idea della Francia», giudicando che «la Francia non può essere la Francia senza la grandezza». (it)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle (wym. ; ur. 22 listopada 1890 w Lille, zm. 9 listopada 1970 w Colombey-les-Deux-Églises) – francuski polityk, generał brygady, mąż stanu i teoretyk wojskowości, w czasie II wojny światowej stał na czele ruchu Wolnej Francji, kontynuującego walkę z III Rzeszą niezależnie od Francji Vichy. W latach 1959–1969 był prezydentem Francji i twórcą nowej konstytucji ustanawiającej półprezydencki system rządów. Przed II wojną światową był znany głównie jako propagator idei masowego użycia broni pancernej. Autor prac poświęconych historii wojskowości oraz strategii. Od lat 40. do śmierci był uznawany za najbardziej wpływową postać we francuskiej polityce, a także za jednego z najwybitniejszych polityków XX wieku. Człowiek Roku 1958 według magazynu „Time”. (pl)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle [ˌʃaʀldəˈgol], född 22 november 1890 i Lille, Frankrike, död 9 november 1970 i Colombey-les-Deux-Églises, var en fransk statsman, politiker och militär. Som överste i franska armén hade han tidigt motsatt sig tanken på pansarkåren enbart som ett stöd åt infanteriet. Han var den ende som förmådde Frankrike till motanfall mot de framvällande tyska pansardivisionerna i maj 1940 och befordrades till brigadgeneral innan han från London ledde de fria franska trupperna under resten av andra världskriget. Han var regeringschef 1944–1946 samt 8 januari 1959–28 april 1969 Frankrikes president. Efter de Gaulles önskan och en folkomröstning infördes den 4 oktober 1958 den femte republiken (franska: La Cinquième République), det vill säga dagens franska konstitution som, till skillnad från 3:e och 4:e republikerna, grundar sig på ett starkt och direktvalt presidentämbete de Gaulle blev dess förste president, efter att ha fått hela 78 procent av elektorskollegiets röster i valet den 21 december 1958. Han omvaldes med tydlig marginal i Frankrikes första allmänna presidentval mot François Mitterrand 1965. Under de Gaulles tid som president kom han - trots inledande löften om motsatsen - att ombesörja Algeriets självständighet från Frankrike 1962. Som president förespråkade han en interventionistisk ekonomisk politik (dirigisme), beordrade utveckling av franska atom- och vätebomber och blev allmänt känd som försvarare av det franska språket gentemot engelskan (i film, television och till och med trafikflygets radiokommunikation). Han förespråkade Québecs oberoende från Kanada med orden Vive le Québec libre vid ett besök i Montréal, vilket vållade en önskan från premiärminister Lester Pearson att de Gaulle aldrig skulle återvända till Kanada igen. I syfte att bibehålla Frankrike som EEG:s (nuvarande EU) ledande makt lade han in veto mot Storbritanniens ansökan 1964 och 1967. de Gaulles uttalade vision var ett världsledande europeiskt maktblock. Han lyckades stabilisera sin ställning efter 68-händelserna med en förstärkt majoritet i nationalförsamlingen men avgick 1969, vid 78 års ålder, sedan det franska folket i en folkomröstning vänt sig mot ökad decentralisering. I nyvalet vann hans mångårige premiärminister, Georges Pompidou, och den organisatoriska strömning som bär hans namn, gaullisterna, behöll en dominerande ställning i fransk politik under decennier efter hans död. Med undantag för Mitterrand (som utmanade honom i ) hade samtliga presidenter fram tills 2007 tjänstgjort i de Gaulles regering. Paris internationella flygplats Paris-Charles de Gaulle flygplats (Aéroport Paris-Charles de Gaulle) är uppkallad efter honom. (sv)
  • Шарль Андре́ Жозе́ф Мари́ де Голль (фр. Charles André Joseph Marie de Gaulle; 22 ноября 1890[…], Лилль[…] — 9 ноября 1970[…], Коломбе-ле-Дёз-Эглиз[…]) — французский военный и государственный деятель, генерал. Во время Второй мировой войны стал символом французского Сопротивления. Основатель и первый президент (1959—1969) Пятой республики. (ru)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle (francês: [ʃaʁl də ɡol], Lille, 22 de novembro de 1890 – Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembro de 1970) foi um general, político e estadista francês que liderou as Forças Francesas Livres durante a Segunda Guerra Mundial e presidiu o Governo Provisório da República Francesa de 1944 a 1946, a fim de restabelecer a democracia na França. Em 1958, saiu da reforma quando foi nomeado Presidente do Conselho de Ministros (Primeiro-Ministro) pelo Presidente René Coty. Ele reescreveu a Constituição da França e fundou a Quinta República após a aprovação por referendo. Ele foi eleito presidente de França no final daquele ano, cargo para o qual foi reeleito em 1965 e manteve até sua renúncia em 1969. Embora reeleito à presidência em 1965, ele enfrentou protestos generalizados de estudantes e trabalhadores em maio de 1968, mas teve o apoio do Exército e venceu uma eleição com uma maioria crescente na Assembleia Nacional. De Gaulle renunciou em 1969 após perder um referendo no qual propôs mais descentralização. Ele morreu um ano depois na sua residência em Colombey-les-Deux-Églises, deixando as suas memórias presidenciais inacabadas. Muitos partidos e figuras políticas francesas reivindicam um legado gaullista; muitas ruas e monumentos de França foram dedicados à sua memória após a sua morte. (pt)
  • 夏尔·安德烈·约瑟夫·马里·戴高乐(法語:Charles André Joseph Marie de Gaulle,1890年11月22日-1970年11月9日)是法国军事家、政治家,曾在第二次世界大战期间领导自由法国运动,戰後短暫出任臨時總統,後由於左派政黨反對他要求加強總統權力的憲法被迫辭職。1958年成立法兰西第五共和国并出任第一任总统兼安道爾大公。在法国,戴高乐通常被称为“戴高乐将军”(Général de Gaulle)甚至簡稱“将军”(Le Général)。 1944年自由法國陸軍解放巴黎后,戴高乐成为法兰西共和国临时政府主席,1946年因反對總統沒有實權,與左翼的政治斗争失利而辞去职务。1958年,戴高乐因阿爾及利亞戰爭重返政坛,制定新宪法,成立法兰西第五共和国并当选第一任总统,1965年成功連任,直至1969年因公投失利辭去總統的職務。 戴高乐支持发展的核子武器、制定泛欧主义外交政策、支持欧洲大陆联合为大欧洲、扩大法国影响、努力减少美国和英国的影响、促使法国退出北约、反对英国加入欧洲共同体、奉行与盟友不同的外交政策,这一系列思想政策被称为戴高樂主義。 (zh)
  • Шарль Андре́ Жозе́ф Марі́ де Голль (фр. Charles André Joseph Marie de Gaulle) (22 листопада 1890, Лілль, Французька республіка — 9 листопада 1970, Коломбе-ле-Дез-Егліз, Верхня Марна, Франція) — французький державний, військовий і політичний діяч. Перший президент П'ятої республіки у 1958–1969, двічі вибирався на посаду. Професійний військовий, генерал. Очолював рух «Вільна Франція», від липня 1942 року — «Франція, що бореться» (фр. «La France combattante»), що були визнані керівництвом союзників по антигітлерівській коаліції. Боровся проти Третього Рейху під час Другої світової війни з 1944 по 1946 для відновлення демократії. Головнокомандувач підпорядкованих «Вільній Франції» та «Франції, що бореться» збройних сил у 1940–1944. Став главою тимчасового уряду Франції після її визволення у 1944 році. Лідер Об'єднання французького народу (1947—1955). З 1958 прем'єр-міністр Франції під президенством Рене Коті. Він переписував Конституцію Франції та заснував П'яту республіку після затвердження референдумом. У 1958 національні збори доручили йому сформувати уряд на час економічної відбудови Франції і вирішити проблему кризи в Алжирі. Він став президентом наприкінці 1958, змінив конституцію у бік зміцнення президентської влади і працював до 1969. (uk)
dbo:almaMater
dbo:birthDate
  • 1890-11-22 (xsd:date)
dbo:birthName
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle (en)
dbo:birthPlace
dbo:child
dbo:deathDate
  • 1970-11-09 (xsd:date)
dbo:deathPlace
dbo:militaryService
dbo:party
dbo:restingPlace
dbo:signature
  • Charles de Gaulle Signature 2.svg
dbo:spouse
dbo:termPeriod
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 51255 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 291204 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124301799 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:allegiance
  • French Third Republic (en)
  • (en)
  • Free France (en)
dbp:almaMater
dbp:battles
  • * World War I ** Battle of Verdun ** Battle of the Somme * Polish–Soviet War * World War II ** Battle of France ** Battle of Montcornet ** Battle of Abbeville ** Battle of Dakar ** Liberation of Paris (en)
dbp:birthDate
  • 1890-11-22 (xsd:date)
dbp:birthName
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle (en)
dbp:birthPlace
  • Lille, France (en)
dbp:branch
  • Free French Forces (en)
  • French Army (en)
  • (en)
  • French Armed Forces (en)
dbp:caption
  • De Gaulle in 1942 (en)
dbp:children
dbp:commands
  • 4 (xsd:integer)
  • (en)
  • Free France (en)
dbp:deathDate
  • 1970-11-09 (xsd:date)
dbp:deathPlace
  • Colombey-les-Deux-Églises, France (en)
dbp:footnotes
  • 0001-09-24 (xsd:gMonthDay)
  • (en)
dbp:n
  • no (en)
dbp:name
  • Charles de Gaulle (en)
dbp:office
dbp:otherparty
dbp:party
dbp:predecessor
dbp:president
  • René Coty (en)
dbp:primeminister
  • (en)
  • Georges Pompidou (en)
  • Himself (en)
  • Michel Debré (en)
  • Maurice Couve de Murville (en)
dbp:rank
dbp:restingPlace
  • Colombey-les-Deux-Églises, France (en)
dbp:serviceyears
  • 1912 (xsd:integer)
dbp:signature
  • Charles de Gaulle Signature 2.svg (en)
dbp:sname
  • Charles de Gaulle (en)
dbp:sopt
  • t (en)
dbp:spouse
dbp:successor
dbp:termEnd
  • 1944-06-03 (xsd:date)
  • 1946-01-26 (xsd:date)
  • 1959-01-08 (xsd:date)
  • 1969-04-28 (xsd:date)
dbp:termStart
  • 1940-06-18 (xsd:date)
  • 1944-06-03 (xsd:date)
  • 1958-06-01 (xsd:date)
  • 1958-06-12 (xsd:date)
  • 1959-01-08 (xsd:date)
dbp:title
  • Offices and distinctions (en)
dbp:unit
  • Infantry (en)
  • (en)
  • Armoured cavalry (en)
dbp:v
  • no (en)
dbp:voy
  • no (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:wikt
  • no (en)
dbp:wordnet_type
dcterms:subject
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle ([ʃaʁl də ɡol] ; * 22. November 1890 in Lille, Département Nord; † 9. November 1970 in Colombey-les-Deux-Églises, Département Haute-Marne) war ein französischer General und Staatsmann. Im Zweiten Weltkrieg führte er den Widerstand des Freien Frankreichs gegen die deutsche Besatzung an. Danach war er von 1944 bis 1946 Präsident der Provisorischen Regierung. Im Zuge des Algerienkriegs wurde er 1958 mit der Bildung einer Regierung als Ministerpräsident beauftragt und setzte eine Verfassungsreform durch, mit der die Fünfte Republik begründet wurde, deren Präsident er von Januar 1959 bis April 1969 war. Die auf ihn zurückgehende politische Ideologie des Gaullismus beeinflusst die französische Politik bis heute. (de)
  • Charles de Gaulle, jaiotzez Charles-André-Joseph-Marie de Gaulle, (Lille, 1890eko azaroaren 22a - Colombey-les-Deux-Églises, Marne Garaia, 1970eko azaroaren 9a), politikari, idazle eta militar frantsesa izan zen. Frantziako V. errepublikako presidente izan zen 1959tik 1969ra bitartean, Gaullismo deritzonaren inspiratzailea, Alemania eta Frantziaren arteko adiskidetzearen sustatzailea eta Europar Batasunaren eraikuntza prozesuaren historiako pertsonaia eragileetako bat izan zen. (eu)
  • シャルル・アンドレ・ジョセフ・マリー・ド・ゴール(フランス語: Charles André Joseph Marie de Gaulle、1890年11月22日 - 1970年11月9日)は、フランスの政治家、軍人。同国第18代大統領(在任:1959年1月8日 - 1969年4月28日)。1940年5月のナチスの侵攻によって本国が失陥した後、イギリスのロンドンにてロレーヌ十字の自由フランスを樹立してレジスタンスと共闘した。臨時政府で最初の首相となり、1959年1月に第五共和政で最初の大統領に就任した。任期中はアルジェリアの独立の承認・フランスの核武装・NATOの軍事機構からの離脱などを実現した。 (ja)
  • ( 다른 뜻에 대해서는 샤를 드골 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 샤를 드골(프랑스어: Charles de Gaulle , 1890년 11월 22일 ~ 1970년 11월 9일)은 프랑스의 레지스탕스 운동가, 군사 지도자이자 정치인, 작가이다. 1945년 6월부터 1946년 1월까지 임시정부 주석을, 1958년 6월 1일부터 6개월동안 총리로 전권을 행사했고 1959년 1월 8일에 프랑스 제18대 대통령으로 취임하였다. 1965년 대선에서 재선하였으나 1969년 지방 제도 및 상원 개혁에 관한 국민투표에서 패하고 물러났다. 제2차 세계 대전 아라스 전투에서 기갑부대를 지휘하여 에르빈 롬멜의 유령사단에 유일하게 성공적으로 반격하였고 국방부 육군차관을 지냈으나, 후에 망명 프랑스 자유민족회의와 프랑스 임시정부를 조직, 결성했다. 제2차 세계 대전 종전 이후 총리를 2번 지내고 제18대 대통령을 역임했다. 집권 후 나치 부역자들에 대한 대대적인 숙청으로 유명하다. (ko)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle (Rijsel, 22 november 1890 – Colombey-les-Deux-Églises, 9 november 1970) was een Frans militair en politicus. Hij vocht tijdens de Eerste Wereldoorlog als officier in de Slag bij Verdun, was de leider van een Franse regering in ballingschap tijdens de Tweede Wereldoorlog en werd de eerste president van de door hem ontworpen Vijfde Republiek (1959-1969). (nl)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle (wym. ; ur. 22 listopada 1890 w Lille, zm. 9 listopada 1970 w Colombey-les-Deux-Églises) – francuski polityk, generał brygady, mąż stanu i teoretyk wojskowości, w czasie II wojny światowej stał na czele ruchu Wolnej Francji, kontynuującego walkę z III Rzeszą niezależnie od Francji Vichy. W latach 1959–1969 był prezydentem Francji i twórcą nowej konstytucji ustanawiającej półprezydencki system rządów. Przed II wojną światową był znany głównie jako propagator idei masowego użycia broni pancernej. Autor prac poświęconych historii wojskowości oraz strategii. Od lat 40. do śmierci był uznawany za najbardziej wpływową postać we francuskiej polityce, a także za jednego z najwybitniejszych polityków XX wieku. Człowiek Roku 1958 według magazynu „Time”. (pl)
  • Шарль Андре́ Жозе́ф Мари́ де Голль (фр. Charles André Joseph Marie de Gaulle; 22 ноября 1890[…], Лилль[…] — 9 ноября 1970[…], Коломбе-ле-Дёз-Эглиз[…]) — французский военный и государственный деятель, генерал. Во время Второй мировой войны стал символом французского Сопротивления. Основатель и первый президент (1959—1969) Пятой республики. (ru)
  • 夏尔·安德烈·约瑟夫·马里·戴高乐(法語:Charles André Joseph Marie de Gaulle,1890年11月22日-1970年11月9日)是法国军事家、政治家,曾在第二次世界大战期间领导自由法国运动,戰後短暫出任臨時總統,後由於左派政黨反對他要求加強總統權力的憲法被迫辭職。1958年成立法兰西第五共和国并出任第一任总统兼安道爾大公。在法国,戴高乐通常被称为“戴高乐将军”(Général de Gaulle)甚至簡稱“将军”(Le Général)。 1944年自由法國陸軍解放巴黎后,戴高乐成为法兰西共和国临时政府主席,1946年因反對總統沒有實權,與左翼的政治斗争失利而辞去职务。1958年,戴高乐因阿爾及利亞戰爭重返政坛,制定新宪法,成立法兰西第五共和国并当选第一任总统,1965年成功連任,直至1969年因公投失利辭去總統的職務。 戴高乐支持发展的核子武器、制定泛欧主义外交政策、支持欧洲大陆联合为大欧洲、扩大法国影响、努力减少美国和英国的影响、促使法国退出北约、反对英国加入欧洲共同体、奉行与盟友不同的外交政策,这一系列思想政策被称为戴高樂主義。 (zh)
  • شارل ديغول (بالفرنسية: Charles de Gaulle)‏ (1890 - 1970) جنرال ورجل سياسة فرنسي ولد في مدينة ليل الفرنسية، تخرج في مدرسة سان سير العسكرية عام 1912 من سلاح المشاة. ألف عدة كتب حول موضوع الإستراتيجية والتصور السياسي والعسكري. عين جنرال فرقة، ونائبا لكاتب الدولة للدفاع الوطني في يناير 1940 قاد مقاومة بلاده في الحرب العالمية الثانية وترأس حكومة فرنسا الحرة في لندن في 18 يناير. وفي سنة 1943 ترأس اللجنة الفرنسية للتحرير الوطني والتي أصبحت في حزيران (جوان) 1944 تسمى بالحكومة المؤقتة للجمهورية الفرنسية. أول رئيس للجمهورية الفرنسية الخامسة، عرف بمناوراته الاستعمارية تجاه الجزائر، منها مشروع قسنطينة، القوة الثالثة، الجزائر جزائرية، مشروع فصل الصحراء الجزائرية . توفي في كولمبي لدو إغليز عام 1970 . لم يشفع التاريخ المشرف للرئيس الأسبق والأب الروحي شارل ديجول لدى الشعب الفرنسي الذي خرج في مظاهرات مناوئ (ar)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 - Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial. Més tard va fundar la Cinquena República Francesa el 1958 i va servir com el seu primer President 1959-1969.A França, és conegut com a Général de Gaulle o simplement Le Général, o pels seus detractors com "La Gran Zora". (ca)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle (22. listopadu 1890 Lille – 9. listopadu 1970 Colombey-les-Deux-Églises) byl francouzský státník a voják. Jako důstojník z povolání sloužil v první světové válce, v meziválečném období se stal velitelem tankové divize a propagátorem mobilních obrněných sil. Během bitvy o Francii velel tankové divizi. Po kapitulaci Francie odešel do Anglie, kde založil a následně vedl hnutí Svobodné Francie, které pokračovalo v boji na straně Spojenců. Byl také hlavním představitelem francouzské exilové vlády. Po osvobození v roce 1944 se stal hlavou Prozatímní vlády Francouzské republiky, o dva roky později na tuto funkci rezignoval. Zůstal politicky aktivním a založil stranu Rassemblement du Peuple Français, kterou také vedl. Kromě toho se věnoval sepisování válečných (cs)
  • Ο Σαρλ ντε Γκωλ (Charles André Joseph Marie de Gaulle, στη Γαλλία συνήθως Général de Gaulle, 22 Νοεμβρίου 1890 - 9 Νοεμβρίου 1970) ήταν Γάλλος στρατηγός και πολιτικός, ο οποίος ηγήθηκε των Γαλλικών δυνάμεων στον Δεύτερο Παγκόσμιο Πόλεμο, και υπηρέτησε ως επικεφαλής της Γαλλικής κυβέρνησης από το 1944 έως το 1946 και από το 1958 έως το 1969. Ο Σαρλ ντε Γκωλ θεωρείται η κορυφαία πολιτική φυσιογνωμία της μεταπολεμικής Γαλλίας. Η πολιτική ιδεολογία του είναι γνωστή ως (Gaullisme) και έχει σημαντική επιρροή στη γαλλική πολιτική μέχρι και σήμερα. (el)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle (/də ˈɡoʊl, -ˈɡɔːl/; French pronunciation: [ʃaʁl də ɡol]; (abbreviated CDG) 22 November 1890 – 9 November 1970) was a French army officer and statesman who led Free France against Nazi Germany in World War II and chaired the Provisional Government of the French Republic from 1944 to 1946 in order to restore democracy in France. In 1958, he came out of retirement when appointed President of the Council of Ministers (Prime Minister) by President René Coty. He rewrote the Constitution of France and founded the Fifth Republic after approval by referendum. He was elected President of France later that year, a position to which he was reelected in 1965 and held until his resignation in 1969. (en)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle ([ʃaʁl də gol], Esperantigite Karlo de Golo) (naskiĝis la 22-an de novembro 1890 en Lille,. mortis la 9-an de novembro 1970 en Colombey-les-Deux-Églises, Ĉampanjo), plej kutime konata kiel "Generalo de Gaulle", aŭ simple "de Gaulle", aŭ familiare "le grand Charles" (la granda Karlo) pro sia rimarkinda altstatureco, estis franca militisto kaj ŝtatulo. (eo)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle (pronunciado /ʃaʁl də ɡol/; Lille; 22 de noviembre de 1890-Colombey-les-Deux-Églises, 9 de noviembre de 1970) fue un general y estadista francés que dirigió la resistencia francesa contra la Alemania nazi en la Segunda Guerra Mundial y presidió el Gobierno Provisional de la República Francesa de 1944 a 1946 para restablecer la democracia en Francia. Fue una figura predominante en Francia durante la Guerra Fría, además de ser promotor de la reconciliación franco-alemana y una de las figuras influyentes en la historia del proceso de construcción de la Unión Europea, lo cual hacen que su pensamiento continúe influyendo en la política de su nación. En 1958, abandonó su retiro de la política tras haber sido nombrado primer ministro por el presidente René (es)
  • Ba uachtarán agus laoch cogaidh na Fraince é an ginearál Charles de Gaulle (22 Samhain, 1890 – 9 Samhain, 1970). Is é de Gaulle a dhiúltaigh géilleadh d’fhórsaí míleata na Gearmáine i Meitheamh 1940 agus a ghlaoigh ar na Francaigh tús a chur le slógadh a chuirfeadh an ruaig ar an namhaid. Is é de Gaulle a thug seasamh athuair don Fhrainc i measc mhórchumhachtaí an domhain sa tréimhse iarchogaidh, idir 1958-1968 go háirithe. De shliocht Mhic Cartáin - agus Éireannach - ba ea an Ginearál de Gaulle féin. (ga)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle (22 November 1890 – 9 November 1970), populer dengan nama Jenderal de Gaulle (le général de Gaulle) atau hanya Jenderal saja (le Général), adalah seorang negarawan, tokoh militer, politikus, dan penulis Perancis. Namanya diabadikan di beberapa tempat, seperti Bandara Internasional Charles de Gaulle, kapal induk Charles de Gaulle, stasiun metro, nama jalan, avenue, lapangan, stadion, dan lain sebagainya. (in)
  • Charles de Gaulle (/ʃaʁl də ɡol/ ), communément appelé le général de Gaulle ou parfois simplement le Général, né le 22 novembre 1890 à Lille et mort le 9 novembre 1970 à Colombey-les-Deux-Églises, est un militaire, résistant, homme d'État et écrivain français. (fr)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle, comunemente chiamato il Generale de Gaulle (Lilla, 22 novembre 1890 – Colombey-les-Deux-Églises, 9 novembre 1970), è stato un generale, politico e scrittore francese. Charles de Gaulle, considerato come uno dei politici francesi più influenti del suo secolo, fu anche uno scrittore di talento. In particolare lasciò le sue Mémoires de guerre, nelle quali affermò essersi sempre «fatto una certa idea della Francia», giudicando che «la Francia non può essere la Francia senza la grandezza». (it)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle (francês: [ʃaʁl də ɡol], Lille, 22 de novembro de 1890 – Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembro de 1970) foi um general, político e estadista francês que liderou as Forças Francesas Livres durante a Segunda Guerra Mundial e presidiu o Governo Provisório da República Francesa de 1944 a 1946, a fim de restabelecer a democracia na França. Em 1958, saiu da reforma quando foi nomeado Presidente do Conselho de Ministros (Primeiro-Ministro) pelo Presidente René Coty. Ele reescreveu a Constituição da França e fundou a Quinta República após a aprovação por referendo. Ele foi eleito presidente de França no final daquele ano, cargo para o qual foi reeleito em 1965 e manteve até sua renúncia em 1969. (pt)
  • Charles André Joseph Marie de Gaulle [ˌʃaʀldəˈgol], född 22 november 1890 i Lille, Frankrike, död 9 november 1970 i Colombey-les-Deux-Églises, var en fransk statsman, politiker och militär. Som överste i franska armén hade han tidigt motsatt sig tanken på pansarkåren enbart som ett stöd åt infanteriet. Han var den ende som förmådde Frankrike till motanfall mot de framvällande tyska pansardivisionerna i maj 1940 och befordrades till brigadgeneral innan han från London ledde de fria franska trupperna under resten av andra världskriget. Han var regeringschef 1944–1946 samt 8 januari 1959–28 april 1969 Frankrikes president. (sv)
  • Шарль Андре́ Жозе́ф Марі́ де Голль (фр. Charles André Joseph Marie de Gaulle) (22 листопада 1890, Лілль, Французька республіка — 9 листопада 1970, Коломбе-ле-Дез-Егліз, Верхня Марна, Франція) — французький державний, військовий і політичний діяч. Перший президент П'ятої республіки у 1958–1969, двічі вибирався на посаду. Професійний військовий, генерал. У 1958 національні збори доручили йому сформувати уряд на час економічної відбудови Франції і вирішити проблему кризи в Алжирі. Він став президентом наприкінці 1958, змінив конституцію у бік зміцнення президентської влади і працював до 1969. (uk)
rdfs:label
  • Charles de Gaulle (en)
  • شارل ديغول (ar)
  • Charles de Gaulle (ca)
  • Charles de Gaulle (cs)
  • Charles de Gaulle (de)
  • Σαρλ ντε Γκωλ (el)
  • Charles de Gaulle (eo)
  • Charles de Gaulle (es)
  • Charles de Gaulle (eu)
  • Charles de Gaulle (ga)
  • Charles de Gaulle (in)
  • Charles de Gaulle (it)
  • Charles de Gaulle (fr)
  • 샤를 드골 (ko)
  • シャルル・ド・ゴール (ja)
  • Charles de Gaulle (pl)
  • Charles de Gaulle (nl)
  • Charles de Gaulle (pt)
  • Де Голль, Шарль (ru)
  • Charles de Gaulle (sv)
  • Шарль де Голль (uk)
  • 夏爾·戴高樂 (zh)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
skos:exactMatch
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Charles de Gaulle (en)
is dbo:appointer of
is dbo:child of
is dbo:commander of
is dbo:firstLeader of
is dbo:foundedBy of
is dbo:leader of
is dbo:nonFictionSubject of
is dbo:notableCommander of
is dbo:parent of
is dbo:person of
is dbo:predecessor of
is dbo:president of
is dbo:primeMinister of
is dbo:spouse of
is dbo:starring of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:after of
is dbp:afterElection of
is dbp:appointer of
is dbp:before of
is dbp:beforeElection of
is dbp:cand of
is dbp:children of
is dbp:commander of
is dbp:deputy of
is dbp:founder of
is dbp:leader of
is dbp:leader1Name of
is dbp:leaderName of
is dbp:notableCommanders of
is dbp:officeholder of
is dbp:officiallyOpenedBy of
is dbp:openedBy of
is dbp:parents of
is dbp:predecessor of
is dbp:president of
is dbp:primeminister of
is dbp:shipNamesake of
is dbp:spouse of
is dbp:starring of
is dbp:stateHead of
is dbp:subject of
is dbp:successor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License