| dbo:abstract
|
- Chang Tung Sheng (常東昇, 1908–1986) va ser un artista marcial xinès hui. Va ser un dels practicants més coneguts de la lluita lliure xinesa o . Nascut el 1908 a , Hebei, Chang va destacar des de molt petit per la seva gran força i destresa. Va començar a entrenar arts marcials als 7 anys per influència del seu pare i el seu avi, però la seva família era prou acomodada com per pagar-li lliçons privades amb el gran mestre de baoding shuai jiao Zhang Fenyen. Chang aviat es va convertir en el seu pupil més prometedor, fins al punt que se li va permetre accés a tècniques i mètodes d'entrenament dedicats als estudiants superiors del shuai jiao, i va arribar a ser considerat un mestre als 17 anys. El seu instructor Zhang usava tècniques molt originals per entrenar-li, incloent un exercici en què Chang havia de llançar un llagosta a l'aire amb la seva cama en un moviment d'escombratge per després atrapar-ho amb la mà. Als 20 anys, després de casar-se amb la segona filla del mestre Fenyen, Chang va deixar la província de Hopei i es va mudar a Nanquín per entrenar a l'escola Kuo Shu, on es concentrava tot el coneixement de la Xina de les arts marcials. Després de cinc anys allí, Tung Sheng va competir el 1933 en la cinquena edició del torneig nacional Kuo Shu, on va guanyar la divisió de pes pesat sobre centenars d'altres competidors, entre ells Liu Chiou-Sheng, qui seria conegut com el seu major rival. Rebent el sobrenom de "Papallona Voladora" per la seva gracilidad i tècnica malgrat la seva grandària, Chang continuaria competint i guanyant més tornejos i desafiaments marcials abans d'entrar a formar part de l'exèrcit de la Xina, ofici que va utilitzar per viatjar a través de les terres Kuomintang per buscar i reptar a altres grans del shuai jiao. En aquesta època, va començar també a aprendre . En un dels seus combats més famosos, Tung Sheng va reptar al campió mongol de lluita lliure, Hukli, de qui es diu que mesurava dos metres d'alçada i pesava gairebé 200 kg. La lluita es va dur a terme amb les regles que solament podien utilitzar-se moviments de lluita lliure, sense altres claus ni cops, i així i tot Chang va sortir victoriós, derrocant repetidament al campió malgrat la diferència de grandària. Chang va ser el professor més jove de l', on va intercanviar el seu coneixement amb altres grans de l'art. Allí va crear la seva pròpia variació del tai chi i el xingyi, anomenat Chang tai chi, basat en l'estil Yang i els seus propis descobriments. Chang va viatjar per tota Xina i va aprendre amb prop de 70 mestres, presentant-se sempre com un simple estudiant a fi d'aprendre tot el possible encara que en altres circumstàncies hagués estat capaç d'ensenyar-los a ells. Durant la i la Segona Guerra Mundial, Chang va treballar com a instructor de les tropes nacionalistes xineses, incloent a les tropes d'elit Muralla Vermella. Quan no estava ocupat en aquestes lides, Chang visitava camps de presoners per reptar als japonesos que allí estaven reclosos, entre els quals molts eren practicants de judo, jujutsu o karate. Destacada va ser la seva actuació a la presó provincial de Kuang-Si, on va vèncer els judokas Haido Takayama, Kuma Hisa i Masao Hichi. Així mateix, Chang va representar a l'exèrcit xinès el 1948 quan va guanyar una competició nacional de shuai jiao i . Quan les tropes Kuomintang sota el comandament de Chiang Kai-shek van ser obligades a abandonar Xina i anar a Taiwan pels rebels comunistes, Chang es va anar amb això. Se li va concedir un lloc d'instructor policial en Taipei, on va ensenyar durant 30 anys. Encara que els seus contemporanis consideren a Chang com una persona majorment pacífica i raonable, són famoses també diverses anècdotes sobre el seu temperament i ràpida ira. En una ocasió, un home va visitar l'acadèmia de policia de Taipei quan Chang estava ensenyant allí i va sol·licitar entrenar amb ell. En lloc de respondre, Tung Sheng va agredir el visitant i el va llançar violentament al pis, obligant-lo llavors a revelar que en realitat estava allí per reptar-lo a una lluita, alguna cosa que el mestre hui ja s'havia figurat per endavant. Similarment, el famós va viatjar una vegada a Taiwan per entrevistar a Chang i entrenar amb ell, però quan li va demanar que li mostrés algunes de les seves habilitats, Tung Sheng es va limitar a assestar-li una puntada en l'entrecuix. L'abril de 1975, Tung Sheng va ser convidat pel rei Hassan II del Marroc a donar una exhibició d'arts marcials allí, al que Chang va accedir, havent-se de recordar que pertanyia a l'ètnia hui de musulmans xinesos. Durant aquesta visita, el guardaespatlles cap del rei es va mostrar desdenyós cap a les arts de Chang i el va reptar a un combat allí mateix, afirmant ser un cinturó negre 4t dan de taekwondo i que podia vèncer-lo amb facilitat. No obstant això, una vegada va començar la contesa, Tung Sheng va esquivar la seva primera puntada i va assestar un sol cop que va noquejar el guardaespatlles, demostrant que els seus 68 anys no havien disminuït la seva força. El 1986, Chang va morir per un càncer d'esòfag. (ca)
- Chang Dongsheng (Chinese: 常東昇; pinyin: Cháng Dōngshēng; Wade–Giles: Ch'ang Tung-sheng; Xiao'erjing: ﭼْﺎ دْﻮ ﺷْﻊ) (1908–1986) was a Hui martial artist. He was one of the best-known Chinese wrestling (also known as Shuai jiao) practitioners and teachers. (en)
- Chang Tung Sheng (常東昇) (1908–1986) fue un artista marcial chino hui. Fue uno de los practicantes más conocido de la lucha libre china o shuai jiao. (es)
- Chang Dongsheng ou Chang Tung Sheng (chinois traditionnel :常東昇, chinois simplifié : 常东升 pinyin : cháng dōngshēng) (né en 1908 - décédé en 1986) était un des lutteurs de Shuai jiao, le plus célèbre de Chine comme pratiquant mais aussi comme enseignant. Il n'a jamais été vaincu dans des compétitions d'arts martiaux. Lors de la révolution communiste il a quitté la Chine pour Taïwan. Chang a enseigné pendant 30 ans comme instructeur senior (par décret présidentiel) à l'établissement universitaire de la Police nationale à Taipei en République de Chine. (fr)
- 常東昇（じょう とうしょう）は中華民国の武術家。 摔角（シュアイジャオ）を伝える家系に生まれ、父であるに学ぶ。4兄弟とも武術を好み、長男の東如、そして次男の東昇、三男の東坡、四男の東起は、後に「常家四虎」と称される。 12歳の時に武術家であるの門下に入る。張鳳岩は摔角の後継者と見込み次女を常東昇に嫁がせ、その後常東昇は張鳳岩から張氏保定摔角法の全伝継承している。常東昇は保定摔角から輩出した代表的人物であり、技術全面だけでなく人格もすぐれていた中国式摔角の超級武術家であると評価され、「常勝将軍」または、「花蝴蝶」と称された。 1932年（民国21年）、馬良の推薦により、22歳で南京中央国術館の摔角教師として出任した。日中戦争においては常東昇は第七、第八師と第四、第五路軍の中校体育教官となり、そして陸軍軍官学校中校体育教官、傘兵総隊上校体育教官の職にも就き、積極的に摔角の普及にも努めた。 1949年（民国38年）、常東昇は台湾に移住、後に警察関係に従事した。台湾移住後も摔角を指導し、警官学校、台北大学、政治大学、、建国中学などの学校で国術教師を兼任した。熱心な指導態度は１万を越す学習者とつながり、退職後も、積極的に中国式摔角の普及と発展に努め、世界各地での指導に当たった。香港、シンガポール、ドイツ、スイス、メキシコ、アメリカなどの国で摔角の演武をしている。 (ja)
- Чан Дуншэ́н (кит. трад. 常東昇, 1908—1986) — мастер китайских боевых искусств, один из наиболее известных представителей стиля . Мусульманин из Баодина провинции Хэбэй. (ru)
- 常東昇（1911年－1986年），字漫天，後改字曼天，回族，河北保定府東城根將軍廟街人，的代表人物。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Chang Dongsheng (Chinese: 常東昇; pinyin: Cháng Dōngshēng; Wade–Giles: Ch'ang Tung-sheng; Xiao'erjing: ﭼْﺎ دْﻮ ﺷْﻊ) (1908–1986) was a Hui martial artist. He was one of the best-known Chinese wrestling (also known as Shuai jiao) practitioners and teachers. (en)
- Chang Tung Sheng (常東昇) (1908–1986) fue un artista marcial chino hui. Fue uno de los practicantes más conocido de la lucha libre china o shuai jiao. (es)
- Chang Dongsheng ou Chang Tung Sheng (chinois traditionnel :常東昇, chinois simplifié : 常东升 pinyin : cháng dōngshēng) (né en 1908 - décédé en 1986) était un des lutteurs de Shuai jiao, le plus célèbre de Chine comme pratiquant mais aussi comme enseignant. Il n'a jamais été vaincu dans des compétitions d'arts martiaux. Lors de la révolution communiste il a quitté la Chine pour Taïwan. Chang a enseigné pendant 30 ans comme instructeur senior (par décret présidentiel) à l'établissement universitaire de la Police nationale à Taipei en République de Chine. (fr)
- 常東昇（じょう とうしょう）は中華民国の武術家。 摔角（シュアイジャオ）を伝える家系に生まれ、父であるに学ぶ。4兄弟とも武術を好み、長男の東如、そして次男の東昇、三男の東坡、四男の東起は、後に「常家四虎」と称される。 12歳の時に武術家であるの門下に入る。張鳳岩は摔角の後継者と見込み次女を常東昇に嫁がせ、その後常東昇は張鳳岩から張氏保定摔角法の全伝継承している。常東昇は保定摔角から輩出した代表的人物であり、技術全面だけでなく人格もすぐれていた中国式摔角の超級武術家であると評価され、「常勝将軍」または、「花蝴蝶」と称された。 1932年（民国21年）、馬良の推薦により、22歳で南京中央国術館の摔角教師として出任した。日中戦争においては常東昇は第七、第八師と第四、第五路軍の中校体育教官となり、そして陸軍軍官学校中校体育教官、傘兵総隊上校体育教官の職にも就き、積極的に摔角の普及にも努めた。 1949年（民国38年）、常東昇は台湾に移住、後に警察関係に従事した。台湾移住後も摔角を指導し、警官学校、台北大学、政治大学、、建国中学などの学校で国術教師を兼任した。熱心な指導態度は１万を越す学習者とつながり、退職後も、積極的に中国式摔角の普及と発展に努め、世界各地での指導に当たった。香港、シンガポール、ドイツ、スイス、メキシコ、アメリカなどの国で摔角の演武をしている。 (ja)
- Чан Дуншэ́н (кит. трад. 常東昇, 1908—1986) — мастер китайских боевых искусств, один из наиболее известных представителей стиля . Мусульманин из Баодина провинции Хэбэй. (ru)
- 常東昇（1911年－1986年），字漫天，後改字曼天，回族，河北保定府東城根將軍廟街人，的代表人物。 (zh)
- Chang Tung Sheng (常東昇, 1908–1986) va ser un artista marcial xinès hui. Va ser un dels practicants més coneguts de la lluita lliure xinesa o . Nascut el 1908 a , Hebei, Chang va destacar des de molt petit per la seva gran força i destresa. Va començar a entrenar arts marcials als 7 anys per influència del seu pare i el seu avi, però la seva família era prou acomodada com per pagar-li lliçons privades amb el gran mestre de baoding shuai jiao Zhang Fenyen. Chang aviat es va convertir en el seu pupil més prometedor, fins al punt que se li va permetre accés a tècniques i mètodes d'entrenament dedicats als estudiants superiors del shuai jiao, i va arribar a ser considerat un mestre als 17 anys. El seu instructor Zhang usava tècniques molt originals per entrenar-li, incloent un exercici en què Ch (ca)
|
