| dbo:abstract
|
- Capadòcia (llatí Cappadocia, grec antic Καππαδοκία) fou una província romana des de l'any 17 fins al final de l'Imperi Romà, i després província romana d'Orient fins al segle xi. L'any 17 el regne de Capadòcia fou convertit en província a la mort del rei Arquelau, que era a Roma com un invitat-presoner. La província fou governada per un procurador depenent del prefecte de Síria. Els límits de la província no han pogut estar fixats amb seguretat. Es creu que la província anava des dels límits del Pont, probablement al nord del riu Halis, fins a les muntanyes del Taure. A l'oest hi havia Frígia i a l'est Armènia i el riu Eufrates. Inclús s'ha proposat que Commagena al sud-est, en va formar part. Cilícia Tràquea n'era el centre tot i que històricament havia estat de Cilícia; Bagadània, la part més al sud, dins la Cilícia Tràquea, estava ja al peu de les muntanyes del Taure. Segons Estrabó la província tenia deu divisions o estratègies: 1.
* Melitene, 2.
* Cataònia, 3.
* Cilícia Tràquea, 4.
* , 5.
* Garsàuria (que cal no confondre amb Isàuria), 6.
* Laviniasene, 7.
* Sargareusene, 8.
* Saravene, 9.
* Cammanene i 10.
* Moriemene. Melitene feia frontera amb Sofene que quedava a l'altre costat de l'Eufrates: al sud-oest de Melitene estava la Cataònia entre les muntanyes d'Amranus al sud i l'Antitaure al nord; el districte de Cilícia Tràquea tocava a Cataònia, i incloïa la ciutat de Mazaca aviat anomenada Cesarea Mazaca (o Cesarea de Capadòcia) per l'emperador Tiberi, en honor de César August; també en aquest districte estava la muntanya del Argeus, el punt més alt de la província. La Tyània o Tyanitia, estava cap al sud-oest, ja a la part nord de les muntanyes del Taure, prop dels passos de Cilícia (Les portes Cilícies). Segons Estrabó només Cilícia Tràquea i Tiània tenien alguna ciutat i a la resta de la província només hi havia llogarets. Garsàuria o Garsauritis estava a la part occidental, a la frontera amb Frígia. Els districtes de Laviniasene (nord-est), Sargareusene, Saravene, Cammamene i Moriemene eren al nord de Capadòcia, a la frontera amb el Pont. Els romans hi van afegir alguns territoris al sud-oest amb Cybistra, Castabala i Derbe (aquesta darrera a Licaònia). Plini situa Garsàuria, Sargarausene i Cammanene a la frontera amb Frígia, Morimene al nord-oest tocant a Galàcia (de la que la separava el riu que Plini anomena Cappadox) i esmenta que els capadocis eren anomenats abans com a Leucosiris i van prendre el nom del riu Cappadox. Aquest riu no ha pogut ser identificat, si bé se suposa que pot ser el Kir-Shehr o el Kalichi-Sur (afluent del Halis per la dreta). En aquesta regió se situa també Mocissus (potser l'actual Mojur o una mica al nord-oest). Tolomeu només anomena set districtes o estratègies: Cammanene, Sargarausene o Sargabrasene, Garsàuria o Gardocreta, Cilícia, Licaònia, Antioquiana (amb Derbe, Laranda i Olbasa) i Tyanitis (o Tyània). Melitene la situa dins de l'Armènia Menor i Cataònia és més gran que a les indicacions d'Estrabó. Després de la derrota de Mitridates VI Eupator, l'Armènia Sofene fou afegida al regne de Capadòcia. Els nous territoris tenien per límit nord les regions de Farnàcia i Trapezus (que per un temps van pertànyer al regne d'Armènia Menor, però Trapezus es va sotmetre a Mitridates el gran) i els països dels Tibarenis i els kholkes; a l'est el límit fou l'Eufrates que la separava de la Acilísene. Aquest punt es creu que començava allà on l'Eufrates gira cap al sud; al nord arribava fins a les muntanyes de Pariadres i la part nord de la vall del Halis i una part de la vall del Lycus fins Nicòpolis. Cap al sud l'Armènia Menor tenia com a límit el districte de Melitene. Si bé alguns autors incloïen Cataònia dins Armènia Menor això no es pot assegurar. Armènia Menor fou separada de la província de Capadòcia i convertida en regne per Cal·lígula (any 38) i per Neró (any 54) però fou retornada després a Capadòcia encara que no se sap la data exacta, i potser no fou fins als temps de Vespasià o de Trajà. La ciutat d'Arquelais, a Garsàuria, a l'oest, es va afegir a les poques ciutats de la província durant l'emperador Claudi, i la ciutat de Faustinòpolis s'hi va afegir amb l'emperador Marc Aureli. Fins a l'any 70 els procuradors depenien del Prefecte de Síria i després la província va tenir governadors autònoms. Melitene fou seu de la Legió XII Fulminata; Satala, a la frontera amb Armènia, fou seu de la Legió XV Apollinaris; i Samòsata, a la vora de l'Eufrates, fou la seu de la . La marina romana de la part oriental de la Mar Negra tenia seu a Trapezus, que no és clar que pertanyés a la província, si bé amb Marc Aureli fou traslladada a Cízic amb Amastris i Sinope com a ports secundaris. Durant l'Any dels quatre emperadors, Anicet, el comandant de la flota va donar suport a Vitel·li, va destruir la flota i la ciutat i es va dedicar a la pirateria. Vers l'any 70 els alans havien esdevingut la més forta confederació tribal del nord del Caucas, i el 72 van travessar les muntanyes i es van dirigir cap a la Mèdia i Armènia. El 135 van fer una incursió fins a Capadòcia. Aquests fets van forçar la construcció de l'anomenat limes capadoci o limes pòntic. El 284 la província fou inclosa a la Diòcesi Pòntica dins els dominis de Dioclecià. Els seus límits no van variar substancialment durant el període romà i romà d'Orient. En temps de l'emperador romà d'Orient Justinià I estava dividida en Capadòcia Primera i Capadòcia Segona. (ca)
- كبادوكيا (بالعربية: قَبَادُوقِيَا، قَبَادُوقِيَة، قَبَادِق، قَبَاذِق بكسر الذال، باليونانية: Καππαδοκία، بالفارسية: کاپادوکیه) كان اسم تاريخي لإقليم في آسيا الصغرى (تركيا الحديثة). وهي اليوم تقع في منطقة نوشهر. في زمان هيرودوت، نقل أن الكبادوكيون قد سكنوا المنطقة الممتدة من جبال طوروس إلى حدود بحر اليوكسين (البحر الأسود). وهي بذلك، تكون محدودة من الجنوب بجبال طوروس التي تفصل ما بين قيليقيا ومن الشرق بنهر الفرات والمرتفعات الأرمنية، ومن الشمال بإقليم البنطس التاريخي، ومن الغرب بـ ليكاونيا وغلاطية الشرقية. استمر استخدام اسم قباذق في مصادر غربية وفي التقليد المسيحي عبر التاريخ، وهو لا يزال يستخدم على نطاق دولي واسع في مجال السياحة للدلالة على هذه المنطقة المتميزة بأعاجيبها الطبيعية، لا سيما بظاهرة المداخن الجبلية الطبيعية en وميراثها التاريخ والحضاري الفريد. وفي الأزمنة التي سبقت العهود الهلنستية، تتالت على سكنى المنطقة الحيثيين ثم الفرس ثم الآشوريين فاليونانيين. وقد تم هلينة (أي تحوّلهم إلى الحضارة الهلنستية) كل هذه المجموعات. أما خلال العصور الوسطى، وبعد استيطان الأرمن في ثيمة كبادوكيا خلال العهد البيزنطي، غزت هذه المنطقة العديد من القبائل التركية، فتلاها استيطانهم فيها. ومنذ عام 1915، شكلت القوميات التركية الغالبية العظمى من سكان هذه المنطقة. (ar)
- La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia. Limita a l'oest amb les regions històriques de Psídia i Licaònia; al sud, amb les muntanyes del Taure; a l'est, amb l'Eufrates; i al nord, amb el riu Halis. La regió ja fou descrita pel geògraf Estrabó, en temps de l'emperador August: donà com a límits les muntanyes del Taure al sud, Aksaray a l'oest, Melitene a l'est i la mar Negra al nord. Avui dia, la regió està formada per les províncies de Nevsehir, Aksaray, Nigde, Kayseri i . En part, és una regió turística de Turquia amb paisatges característics, sobretot a l'àrea a l'entorn d', Göreme, Avanos, Ürgüp, Derinkuyu, i . Les famoses xemeneies es van formar per l'erosió de la roca deguda al vent i l'aigua. Les xemeneies amb barret, especialment a prop d'Urgup, es caracteritzen per una forma cònica al damunt. Existeixen altres tipus de xemeneies, com les de columna i les de punta. Les principals xemeneies es troben a les valls del triangle d'Uchisar, d'Urgup i d'Avanos, entre Urgup i , a la vora de la ciutat de a Nevsehir, a la vall de Soğanlı a Kayseri, i al poble de a Aksaray. Les corbes de les pedres són importants a les regions d'Uçhisar, , , Göreme, , Ortahisar, i . A causa de tots aquests atractius paisatgístics i culturals, el parc nacional de Göreme i els jaciments rupestres de la Capadòcia foren declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1985. Les principals muntanyes en són l', l' i el , que són volcans actius des de fa deu milions d'anys. La lava ha format el terreny de la regió dels llacs, . El riu principal n'és el Kizilirmak (el riu Vermell), i hi ha també alguns petits llacs. (ca)
- Kappadokie (počeštěně Kapadocie, adj. kapadocký; z perského slova Katpatuka, což znamená „země krásných koní“; řecky: Καππαδοκία, Kappadokía; turecky Kapadokya) byl ve starověku název rozlehlého území, ležícího ve vnitrozemí Malé Asie v dnešním Turecku. V dobách Hérodota obývali Kappadokové oblast táhnoucí se od pohoří Taurus směrem na sever až k Pontu Euxinu (Černé moře). Později se název Kappadokie vztahoval pouze na teritorium ohraničené na východě řekou Eufratem, na severu sousedící s pontským královstvím, na západě s Frýgií a na jihu oddělené pohořím Taurus od Kilíkie. Přesně určit rozlohu Kappadokie je však velmi obtížné. Strabón, jediný antický zeměpisec, který tuto zemi podrobně popsal, ohledně její rozlohy značně přeháněl, takže neexistují žádné relevantní prameny detailně objasňující tuto otázku. (cs)
- El tema de Capadòcia (grec: θέμα Καππαδοκίας, Thema Kapadokias) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre principis del segle ix i la seva conquesta pels seljúcides a finals del segle xi. Cobria la part meridional de la regió homònima, que corresponia a la majoria de l'antiga província romana de Capadòcia Segona i parts de Capadòcia Primera. Inicialment era una turma (o divisió) del tema dels Anatòlics. Per combatre l'amenaça àrab, en fou separat com a clisura (districte fronterer) i, posteriorment, convertit en un tema de ple dret. És esmentat com a tema per primera vegada el 830. (ca)
- Das Thema von Kappadokien (altgriechisch θέμα Καππαδοκίας) war ein byzantinisches Thema, das zwischen dem frühen 9. und späten 11. Jahrhundert die gleichnamige Region umfasste. (de)
- Cappadocia, heute bekannt als Kappadokien, ist der lateinische Name einer antiken Landschaft und römischen Provinz im Osten der heutigen Türkei, ebenso wie eines großen Teils des östlichen Asia Minor. Obgleich Cappadocia nie einen bedeutenden Stand im Römischen Reich erlangte, war es doch ein wichtiges Grenzgebiet gegen das Parthische Reich. Es wurde später zu einer der wichtigsten Stätten der frühen Christen und nach der Reichsteilung Teil von Byzanz. (de)
- Kappadokien (türkisch Kapadokya, griechisch Καππαδοκία, deutsch auch Kappadozien) ist eine Landschaft in Zentralanatolien in der Türkei. Das Gebiet, das als Kappadokien bezeichnet wird, umfasst heutzutage hauptsächlich die Provinzen Nevşehir, Niğde, Aksaray, Kırşehir und Kayseri. Einer der bekanntesten Orte ist Göreme mit seiner aus dem weichen Tuff herausgehauenen Höhlenarchitektur. Göreme gilt als das Zentrum Kappadokiens, der dort befindliche einzigartige Komplex aus Felsformationen wurde 1985 von der UNESCO als gemischte Kultur- und Naturerbestätte „Nationalpark Göreme und die Felsbauten von Kappadokien“ in die Liste des UNESCO-Welterbes aufgenommen. Eine weitere Besonderheit ist eine Vielzahl unterirdischer Städte, deren bekannteste Kaymaklı und Derinkuyu sind, die von Archäologen seit den 1960er Jahren freigelegt wurden. Weitere bekannte Städte sind Ürgüp und Avanos. (de)
- Η Καππαδοκία ήταν μία επαρχία της Ρωμαϊκής Αυτοκρατορίας στη Μ. Ασία με πρωτεύουσα την Καισάρεια. Προσαρτήθηκε το 17 μ.Χ. από τον Τιβέριο (κυβέρνησε 14 μ.Χ. - 37), έπειτα από το τέλος του ηγεμόνα της Αρχελάου. Ήταν μία αυτοκρατορική επαρχία, δηλ. ο κυβερνήτης της (legatus Augusti) δοριζόταν απευθείας από τον Αύγουστο. Κατά το τέλος του 1ου αι. μ.Χ., η επαρχία ενσωμάτωσε τις περιοχές του Πόντου και της Μικράς Αρμενίας. (el)
- Το Θέμα Καππαδοκίας ήταν διοικητική διαίρεση του Βυζαντίου. Η γεωγραφική του έκταση κάλυπτε τα νότια της ιστορικής περιοχής της Καππαδοκίας. Ιδρύθηκε στις αρχές του 9ου αιώνα και συνέχισε να υπάρχει μέχρι τα τέλη του 11ου αιώνα. (el)
- Η Καππαδοκία (τουρκικά Kapadokya· από το περσικό Κατπατούκα, λέξη ουσιαστικά άγνωστης ετυμολογίας η οποία από κάποιους νομίζεται πως σημαίνει «η χώρα των όμορφων αλόγων»), είναι μία από τις μεγαλύτερες περιοχές της ανατολικής Μικράς Ασίας. Σήμερα το έδαφός της ανήκει σε πέντε τουρκικές επαρχίες: Καισάρειας, Νίγδης, Κιρσεχίρ, Ακσαράι, Νεβσεχίρ. Οι κάτοικοι της Καππαδοκίας λέγονται Καππαδόκες (εν. Καππαδόκης -κη· καθ. Καππαδόκης -ου, αλλά και Καππάδοξ -κος). Μέχρι το 1922 και τη Μικρασιατική Καταστροφή, οπότε και η ανταλλαγή πληθυσμών, οι κάτοικοι της Καππαδοκίας κατά θρήσκευμα και εθνικότητα ήταν:
* Μουσουλμάνοι: Τούρκοι, Κούρδοι, , λαός ληστρικός, και Κιρκάσιοι (Τσερκέζοι) που μετανάστευσαν περί τον 19ο αιώνα από τη Ρωσία·
* Χριστιανοί Ορθόδοξοι Έλληνες·
* Αρμένιοι που μετανάστευσαν τον Μεσαίωνα από την Αρμενία. Ομιλούμενες γλώσσες ήταν η ελληνική με πολλές παραφθορές και διαλέκτους, η τουρκική, η αρμενική και η κουρδική. Μετά το 1922, οι κάτοικοι της περιοχής μετρούσαν 200.000 σε αριθμό. Φυσικά όρια της Καππαδοκίας είναι προς τον Βορρά ο Εύξεινος Πόντος, προς την Ανατολή ο ποταμός Ευφράτης, προς τον Νότο το όρος Ταύρος και προς την Δύση ο ποταμός Άλυς (τουρκ. Κιζίλ Ιρμάκ). Χώρες παλαιότερες που συνόρευαν με την Καππαδοκία ήταν προς Δ. η Παφλαγονία, η Λυκαονία και η Γαλατία, προς Ν. η Κιλικία και η Συρία και προς Α. η Αρμενία και επίσης η Συρία. Ψηλότερο βουνό είναι ο Αργαίος (τουρκ. Erciyes) (4.000 μ.) κοντά στην Καισάρεια, παλιό ηφαίστειο συνεχώς χιονοσκεπές, και η μεγάλη οροσειρά του Ταύρου, κοντά στην Θάλασσα της Λεβαντίνης. Κύριοι ποταμοί είναι ο Άλυς (από το ορυκτό αλάτι στις όχθες του), ο Ευφράτης, ο Γεσίλ Ιρμάκ (Ίρις) και ο Σάρος (Σεϊχάν). Το έδαφος στα υψίπεδα σχηματίζει κυρίως βοσκοτόπους, είναι εύφορο προς τον Πόντο και τον Ευφράτη και δασώδες προς την οροσειρά του Ταύρου. (el)
- Cappadocia estis provinco de la Romia Imperio. Ĝi ampleksis la antikvan pralandon Kapadokio en la nordoriento de la hodiaŭa ŝtato Turkio.La teritorio integriĝis en la Romian Imperion - kaj la provinco instaliĝis - dum la jaro 17. La ĉefurbo de la romia teritorio Cappadocia estis Caesarea. En 77 la romianoj sub imperiestro Vespaziano ankoraŭ konkeris malgrandan Armenion nordoriente de la tiama provinco kaj integrigis ĝin al la provinco Cappadocia. Norde la provinco limiĝis fare de la orienta duono de la suda marbordo de la Nigra Maro - limo neŝanĝebla. La okcidentaj kaj sudaj limoj al la najbaraj romiaj provincoj Bithynia et Pontus kaj Galatia okcidente, kaj al Cilicia kaj Syria sude plurfoje iom ŝanĝiĝis. La orienta limo de Cappadocia dum la plej parto de la vivodaŭro de la Romia Imperio estis ties ekstera limo: la najbaraj pralandoj reĝlando Armenio nordoriente kaj Mezopotamio sudoriente nur dum mallonga tempo, ĉefe dum la regodaŭro de la imperiestro Trajano, estis konkeritaj de la romia armeo. (eo)
- En la antikva geografio, Kapadocio (turke Kapadokya, greke Καππαδοκία) estis vasta, enlanda distrikto de Malgranda Azio (la nuna Turkio). En la tempo de Herodoto, la Kapadocianoj okupis la tutan regionon inter la Torosoj-Montaro kaj la Nigra Maro. Tiu aŭtoro diras al ni, ke la nomo de la kapadocianoj ("Katpatouka") devenis de la persoj, dum la grekoj nomis ilin "sirioj" aŭ "blankaj sirioj" (Leŭkosiri). Sub la rego de pli malfruaj reĝoj de la Persa Imperio ili dividiĝis en du registarojn, la unua konsistiganta la centran kaj enlandan eron, kiun grekaj geografiistoj daŭrigis nomi Kapadocio, dum la alia nomiĝis "Ponto" ("maro"). La dividiĝo okazis jam antaŭ la tempo de Ksenofono. Post la falo de la persa registaro, la du provincoj daŭre estis disaj, kaj la disecon oni eternigis, kaj la nomo Kapadocio limiĝis al la enlanda provinco (foje nomata Granda Kapadocio), kiu estos la nura temo de la ĉi-jena artikolo. En tiu senco, la landlimoj de Kapadocio estis la montaro de Toroso en la sudo, en la okcidento la Eŭfrato en la nordo, Ponto, kaj en la oriento, malprecize la granda centra . Sed estas neebla difini la limojn ekzakte. Strabo, estante la nura antikva aŭtoro kiu skribis ajnan cirkonstancan raporton pri la lando, ege troigis ĝian amplekson; en la realo ĝi estis nur ĉirkaŭ 400 kilometrojn longa kaj malpli ol 240 kilometrojn larĝa. La reĝlando de Kapadocio ankoraŭ en la tempo de Strabono estis sendenpenda ŝtato. Oni donis la nomon "Kilikio" al la distrikto en kiu estis la ĉefurbo de la tuta lando, "Caesarea Mazaca". La du nuraj urboj, kiujn Strabono juĝis indaj de tiu vorto, estis Caesarea (unue nomita Mazaca) kaj , ne for de la piedo de Monto Toroso. (eo)
- Cappadocia or Capadocia (/kæpəˈdoʊʃəˌ -ˈdoʊkiə/; Turkish: Kapadokya), is a historical region in Central Anatolia, Turkey. It largely is in the provinces Nevşehir, Kayseri, Aksaray, Kırşehir, Sivas and Niğde. According to Herodotus, in the time of the Ionian Revolt (499 BC), the Cappadocians were reported as occupying a region from Mount Taurus to the vicinity of the Euxine (Black Sea). Cappadocia, in this sense, was bounded in the south by the chain of the Taurus Mountains that separate it from Cilicia, to the east by the upper Euphrates, to the north by Pontus, and to the west by Lycaonia and eastern Galatia. The name, traditionally used in Christian sources throughout history, continues in use as an international tourism concept to define a region of exceptional natural wonders, in particular characterized by fairy chimneys and a unique historical and cultural heritage. (en)
- El tema de Capadocia (en griego, θέμα Καππαδοκίας) fue un tema bizantino (provincia civil-militar) abarcando la porción del sur de la región homónima desde comienzos del siglo IX a finales del siglo XI. (es)
- Capadocia (en turco, Kapadokya; en armenio, Կապադովկիա; en griego antiguo: Καππαδοκίας; en griego moderno: Καππαδοκία; en latín: Cappadocia) es una región histórica de Anatolia Central, en Turquía, que abarca partes de las provincias de Kayseri, Aksaray, Niğde y Nevşehir. Capadocia se caracteriza por tener una formación geológica única en el mundo y por su patrimonio histórico y cultural. En 1985 fue incluida por la Unesco en la lista del Patrimonio de la Humanidad, con una zona protegida de 9576 ha. (es)
- Kapadozia (grezieraz Καππαδοκία/Kappadokía eta turkieraz Kapadokya) Turkiako erdialdean dagoen eskualdea eta Anatoliako antzinako lurraldea da. Gaur egun Aksaray eta Nevşehir probintzien barruan dago nagusiki, izandakoaren zatia besterik ez delarik. Historia eta kultura aberatsekoa izanda, herrialdeko turismoaren baliabide nagusietakoa da. Naturaren aldetik, erdi basamortuko paisaia ikusgarriak daude eskualdean, haizeak eta erosioak sortutako harri eta hondarrezko forma bitxiak erakusten dituena. Hau guztia dela eta, UNESCOk 1985ean Gizateriaren Ondaretzat hartu zituen Kapadoziako inguruneak. (eu)
- Cappadocia (en griego antiguo, Καππαδοκίας; en griego moderno: Καππαδοκία) fue una provincia del Imperio Romano en Anatolia (actual centro-este de Turquía), con capital en Cesarea. Fue establecida en el año 17 d. C. por el emperador Tiberio (que gobernó entre el 14 y el 37 d. C.), tras la muerte del último rey de Capadocia, Arquelao. Capadocia era una provincia imperial, lo que significa que su gobernador (legatus ) era nombrado directamente por el emperador. A finales del siglo I, la provincia incorporó también las regiones del Ponto y Armenia Menor. (es)
- Le thème de Cappadoce (en grec θέμα Καππαδοκίας) est un thème de l'Empire byzantin comprenant la partie méridionale de la région du même nom. Établi au début du IXe siècle, il subsiste jusqu'à la fin du XIe siècle. (fr)
- Is ceantar suite san Tuirc í an Chapadóic. (ga)
- Kapadokia (bahasa Turki: Kapadokya, dari bahasa Yunani: Καππαδοκία / Kappadokía, bahasa Persia: کاپادوکیه Kāpādōkiyeh) adalah daerah bersejarah di Anatolia Tengah, terutama di Provinsi di negara Turki modern. Pada zaman Herodotus, Kapadokia dilaporkan meliputi seluruh daerah dari Pegunungan Taurus ke wilayah Euxine (pada Laut Hitam), dengan batas selatan rangkaian pegunungan Taurus yang memisahkannya dari daerah Kilikia, batas timur hulu sungai Efrat dan dataran tinggi Armenia, batas utara Pontus, dan batas barat Likaonia serta bagian timur Galatia. Nama ini secara tradisional digunakan dalam sumber-sumber Kristen sepanjang sejarah dan masih dipakai luas sebagai konsep turisme internasional di Turki untuk mendefinisikan daerah yang memiliki sejumlah keajaiban alam, khususnya "cerobong peri" (fairy chimney) dan warisan budaya Anatolia dan Turki yang unik. Kapadokia juga disebut dalam Alkitab Kristen, antara lain dalam Kisah Para Rasul 2:9 sebagai salah satu daerah asal kelompok yang mendengarkan berita Injil pada hari Pentakosta tidak lama setelah peristiwa kematian dan kebangkitan Yesus Kristus. (in)
- La Cappadoce (en turc : Kapadokya ; en grec moderne : Καππαδοκία ; en arménien : Կապադովկիա) est une région historique de Turquie située au centre de celle-ci et à l'est de la péninsule anatolienne. En 1985, l'UNESCO l'a inscrite sur la liste des sites protégés du patrimoine de l'humanité. (fr)
- Kapadokia adalah sebuah provinsi Kekaisaran Romawi di Anatolia (Turki timur tengah modern), dengan ibu kotanya di . Didirikan pada tahun 17 M oleh Kaisar Tiberius (bertakhta 14-37 M), setelah kematian raja terakhir Kapadokia, . Kapadokia adalah , artinya gubernurnya (legatus Augusti) diangkat langsung oleh kaisar. Selama akhir abad kesatu, provinsi ini juga menggabungkan wilayah Pontus dan . Kapadokia pertama yang diterima di Senat Romawi adalah Tiberius Claudius Gordianus, pada masa pemerintahan Marcus Aurelius pada pertengahan abad kedua Masehi. (in)
- Kappadokia fu uno dei themata dell'Impero Bizantino. (it)
- Cappadocia era il nome di una vasta provincia romana dell'Anatolia centrale, situata nell'omonima regione dell'odierna Turchia. (it)
- 카파도키아(Cappadocia)는 예전의 소아시아의 중앙에 위치한 지역 이름으로서 오늘날 터키의 카파도캬(Kapadokya)에 해당된다. 아나톨리아 고원 한가운데에 자리한 카파도키아는 실크 로드가 통과하는 길목으로 대상 행렬이 근대까지 이어졌다. 대규모 기암 지대로 자연적으로 만들어진 모양이라고는 믿기지 않을 정도의 불가사의한 바위들이 많다. 적갈색, 흰색, 주황색의 지층이 겹겹이 쌓여 있는데 이것은 수억년 전에 일어난 화산 폭발로 화산재와 용암이 수백 미터 높이로 쌓이고 굳어져 응회암과 용암층을 만들었기 때문이다. 카파도키아는 신앙을 지키기 위해 로마인들로부터 도망쳐 온 기독교도의 삶의 터전으로 시작됐다. 다음에 동로마 제국이 성상 파괴 운동을 일으키자 이 종파 운동을 반대한 신자들은 동굴이나 바위에 구멍을 뚫어 지하도시를 건설해 끝까지 신앙을 지키며 살았다. 카파도키아에는 현재 100여개의 교회가 남아 있다. 이 석굴 교회는 지상에 있는 교회와 다를 바 없는 십자 형태의 구조를 하고 있거나 둥근 천장을 가진 곳이 많다. 교회의 프레스코화는 보존 상태가 좋을뿐더러 내부의 장식이 아름답다. (ko)
- カッパドキア（ラテン語: Cappadocia）はトルコの中央アナトリアの歴史的地域、あるいはアンカラの南東にあるアナトリア高原の火山によってできた大地をいう。 古代の地理においてCappadocia（「美しい馬の地」を意味するペルシア語: Katpatukに由来、トルコ語: Kapadokya, ギリシア語: Καππαδοκία）は、小アジア（現代のトルコ）の広大な内陸地域を指した。ヘロドトスの時代には、「カッパドキア人」がタウロス山脈から黒海)までの全域をなしていた。この意味でのカッパドキアは、南ではタウロス山脈と、東ではユーフラテス川と、北はポントス地方（黒海沿岸部）と、西はおよそトゥズ湖と境界を接していた。だが、その境界を正確に定義することは不可能である。その国の多少とも詳細な記録を記したただ一人の古代の著述家ストラボンは、その大きさを非常に誇張したが、現在は長さ約250マイル、幅150マイル以下の範囲だったと考えられている。 (ja)
- Cappadocië (ook wel Kappadocië of Kappadokië; Turks: Kapadokya; Grieks: Καππαδοκία, Kappadokía; Latijn: Cappadocia; Armeens: Գամիրք / Կապադովկիա, Gamirq / Kapadovkia) is een landstreek ten zuiden van de steppe in de Turkse regio's Centraal-Anatolië en Oost-Anatolië. Het gebied staat op de werelderfgoedlijst van UNESCO en wordt deels beschermd door het . Het gebied heeft een oppervlakte van 2000 km² en ligt tussen de rivieren de Eufraat en de Halys (Kızılırmak). De hoogste top in het gebied is de vulkaan Erciyes Dağı (3917 meter). Daarnaast bevinden zich in het gebied nog twee andere vulkanen: de Hasan Dağı en de . De belangrijkste en grootste steden in dit gebied van Midden-Turkije zijn Nevsehir, Kirsehir, Aksaray, Nigde en Kayseri. Ten tijde van het Romeinse Rijk was Cappadocia een Romeinse provincie, die in het oosten grensde aan Armenië en daar ook een tijd deel van uitmaakte. In het zuiden grensde ze aan Mesopotamië, Syrië en Cilicia, in het westen aan Galatia en in het noorden aan Pontus. Het oosten is bergachtig en vulkanisch, in het westen is Cappadocië vlak met veelal plateaus. (nl)
- La Cappadocia (AFI: /kappaˈdɔʧa/; in turco Kapadokya dal persiano antico Katpatuka; in greco antico: Καππαδοκία, Kappadokía; in armeno Կապադովկիա, Kapadovkia) è una regione storico-geografica dell'Asia minore. Situata nel cuore della penisola anatolica, si estende a nord dei monti dell'Antitauro, fra le antiche regioni del Ponto, della Galazia e della Cilicia, mentre ad oriente è delimitata dall'alto corso del fiume Eufrate, ed è attraversata da est a nord-ovest dal fiume Kızılırmak (Halys nelle fonti greche). La posizione geografica, a cavallo fra l'Asia minore e la Mesopotamia, ha fatto per secoli della Cappadocia un crocevia di rotte commerciali, oltre che l'oggetto di ripetute invasioni di popoli stranieri. (it)
- A Capadócia (em turco: Kapadokya, em grego: Καππαδοκία; romaniz.: Kappadokía) é uma região histórica e turística da Anatólia central, na Turquia. A noção de "Capadócia" é tanto geográfica como histórica, tendo os seus contornos variado consideravelmente, conforme as épocas e pontos de vista. O geógrafo e historiador grego Heródoto considerava que a Capadócia estava delimitada pelos Montes Tauro a sul, pelo Lago Tuz (em turco: Tuz Gölü) a oeste, pelo rio Eufrates a leste, e pelo mar Negro a norte, uma área que, com algumas variações, foi sucessivamente uma satrapia (província) persa, satrapia do Império Macedónio, Reino da Capadócia e província romana. Atualmente, o termo Capadócia tanto pode referir-se a uma área de aproximadamente 15 000 km² entre Aksaray, Hacıbektaş, Kayseri e Niğde, cuja população total não chega ao milhão de habitantes, como a uma área muito mais restrita, o triângulo com aproximadamente 20 km de lado delimitado por Nevşehir, Avanos e Mustafapaşa, a sul de Ürgüp, sendo esta última zona a mais conhecida em termos turísticos. Em muitos mapas, o nome da Capadócia não é mencionado, já que não corresponde a qualquer demarcação política. Em alguns contextos, principalmente na Antiguidade, o termo Capadócia designa uma região ainda mais vasta que a descrita por Heródoto, estendendo-se à costa mediterrânica a sul e quase até o que é hoje a Arménia a norte. O historiador grego Estrabão chama Cilícia à zona administrativa do que é hoje Kayseri, a antiga Cesareia e Mázaca, um termo que é mais usualmente aplicado, pelo menos em registos mais recentes, à região costeira do sul/sudeste da Anatólia. Quanto à região mais a norte, historicamente é usualmente mais associada com o Ponto. As características mais distintivas da região são as formações geológicas únicas, resultado de fenómenos vulcânicos e da erosão, e o seu rico património histórico e cultural, nomeadamente cidades subterrâneas e inúmeras habitações e igrejas escavadas em rocha, muitas destas com admiráveis frescos. Em 1985, o Parque Nacional de Göreme, uma das áreas mais famosas da região, com 9 576 ha, foi declarada Património Mundial pela UNESCO. (pt)
- O Tema da Capadócia (em grego: θέμα Καππαδοκίας), chamado também de Tema Capadócio, foi um tema (uma província civil-militar) bizantino que englobava a região sul da Capadócia a partir do século IX até o século XI. Originalmente uma turma do Tema Armeníaco, foi separado como um tema independente no século IX, sendo sua primeira menção como tal em 830. Devido sua localização nas rotas provenientes da Cilícia, foi alvo de inúmeros raides, com várias de suas cidades sendo sucessivamente saqueadas, incluindo sua capital . Com as campanhas militares bizantinas contra os emires fronteiriços no século X, a ameaça ao tema rareou e a aristocracia local adquiriu poder e prestígio, vindo a ameaçar a autoridade imperial. No século XI, após a batalha de Manziquerta, a região foi tomada pelos turcos seljúcidas. (pt)
- Kapadocja – kraina historyczna w środkowej Turcji w centralnej części Anatolii, znana przede wszystkim z charakterystycznych form tufowych, tworzących „księżycowy” krajobraz, oraz z domów i kościołów wykutych w tych wulkanicznych skałach. Od antyku do średniowiecza była ważnym ośrodkiem chrześcijaństwa oraz miejscem narodzin idei życia klasztornego. (pl)
- Фема Каппадокия (греч. Καππαδοκία) — военно-административная единица Византийской империи (фема), охватывавшая южную часть современного региона Каппадокия (Турция). Просуществовала с начала IX до конца XI века. (ru)
- Kappadokien (turkiska: Kapadokya, grekiska: Καππαδοκία, Kappadokia, latin: Cappadocia, fornpersiska: Katpatuka) är ett landskap som ligger i centrala Turkiet, cirka 350 km sydost om Ankara. Kappadokien var en forntida region i centrala Mindre Asien, mellan Svartahavskusten i norr och Taurusbergen i söder samt floderna Halys i väster och Eufrat i öster. Kappadokien är sedan 1985 med på Unescos världsarvslista. (sv)
- Каппадо́кия (лат. Cappadocia) — провинция Римской империи, образованная в 17 году и реорганизованная в Галатию в 74 году. Занимала северо-восток современной Турции. С 17 года Каппадокия стала римской провинцией под управлением прокуратора, не имеющего своих войск. Она обладала привлекательными для римлян природными ресурсами, но была достаточно отсталой, на её территории было только два города — Тианитис (город Туана) и Киликия (город Мазака). Пограничная Каппадокия постоянно подвергалась атакам соседей. Так, при Тиберии сюда с набегами вторгался армянский царь Артабан III; годами тянулась война с парфянами, которую при Нероне вёл Корбулон: в 58 году он захватил Артаксат, а в 59 году — Тигранакерт. Весной 62 года парфяне попытались взять реванш и отбить Тигранокерт, и в отсутствие подкрепления Корбулону пришлось заключить с Вологезом I перемирие. Затем Корбулон снова возглавил контрнаступление, которое закончилось Рандейским договором (63 год). Корбулон получил от Рима множество наград, но, как считается, стал неугоден императору из-за своей растущей популярности полководца, и Нерон приказал ему совершить самоубийство. Лишь при Веспасиане во главе провинции встал наместник в ранге легата-пропретора (консуляра вместо всадника), который, в отличие от прокуратора, не имевшего войск, командовал размещёнными здесь военными силами. Неудачи во время нероновых войн показали, что Каппадокия — уязвимое место, где необходимо постоянно содержать сильное войско. Римляне осознавали важное стратегическое значение этой территории, поэтому во времена Траяна были построены военные дороги и приняты необходимые меры безопасности для защиты здешних городов. В 74 году Галатия, Понт и Каппадокия были объединены в одну провинцию, названную Галатией и охранявшуюся двумя легионами. Таким образом, эта провинция, а также Сирия и Палестина стали передовыми рубежами защиты от парфян. В конце 330-х годов из восточной части региона были образованы две провинции: Армения Первая и Армения Вторая. В 371 году император Валент разделил оставшуюся территорию на провинции Каппадокия Первая (под начальством консуляра) и Каппадокия Вторая (под начальством презида). (ru)
- Província da Capadócia foi uma província romana localizada na antiga região da Capadócia na Ásia Menor, a área centro-oriental da Anatólia na moderna Turquia. Ao longo dos séculos de dominação romana e bizantina da região, a província teve diversas configurações e só desapareceu definitivamente depois da conquista seljúcida no século XI, depois da desastrosa Batalha de Manziquerta (1081). Ela foi criada inicialmente em 17 d.C. pelo imperador Tibério (r. 14–37) depois da morte do último rei da Capadócia, Arquelau, e sua capital sempre foi Cesareia. (pt)
- Каппадокія (перс. کاپادوکیه — Katpatuka, «країна чудових коней», дав.-гр. Καππαδοκία, лат. Cappadocia, італ. Ponto Polemoniaco, тур. Kapadokya) — історико-географічний регіон і держава на північному сході Малої Азії. (uk)
- Фема Каппадокія (грец. اθέμα Καππαδοκίας) — військово-адміністративна одиниця Візантійської імперії (фема), яка розташовувалась у центральній частині Малої Азії (сучасна Туреччина), отримавши назву від старовинної області Каппадокія (на території давньоримських провінцій і ). Утворено 832 року. Припинила існування на початку 1080-х років внаслідок завоювань сельджуків. (uk)
- Каппадо́кия (греч. Καππαδοκία, лат. Cappadocia, арм. Գամիրք [Gamirk']/Կապադովկիա, тур. Kapadokya, перс. کاپادوکیه [Кападо(у)кья]) — историческое название местности на востоке Малой Азии на территории современной Турции (часть земель илов Невшехир, Кайсери, Аксарай и Нигде), употребляющееся со времён античности вплоть до наших дней. Характеризуется чрезвычайно интересным ландшафтом вулканического происхождения, подземными городами, созданными в I тыс. до н. э. и обширными пещерными монастырями, ведущими свою историю со времён ранних христиан. Национальный парк Гёреме и пещерные поселения Каппадокии входят в список Всемирного наследия ЮНЕСКО. (ru)
- 卡帕多细亚（/kæpəˈdoʊʃə/; also Capadocia; 土耳其語：Kapadokya, 希臘語：Καππαδοκία Kappadokía，辭源： 古波斯語：Katpatuka），又稱為卡帕達奇亚，亚洲历史上的一个地区名，大致位于歷史上安纳托利亚地區中部，現今土耳其內夫謝希爾、開塞利、阿克薩賴、尼代。在古希腊历史学家希罗多德的时代，卡帕多细亚包括了从托罗斯山脉至黑海之间的广大地域。 如此定义的卡帕多细亚，其南面以托罗斯山脉为界，东抵幼发拉底河，北面与本都接壤，西面与中央盐碱荒原相接。具体的范围之广度则很难予以确定。斯特拉波是唯一的专门记述过这一地区情况的，但是他夸大了卡帕多细亚的面积；人们现在知道，卡帕多细亚东西大约为400公里，而南北只有240公里。 (zh)
- 卡帕多西亚军区（希臘語：θέμα Καππαδοκίας）是拜占庭帝国在9-11世纪晚期在卡帕多西亚地区设立的军区。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- El tema de Capadòcia (grec: θέμα Καππαδοκίας, Thema Kapadokias) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre principis del segle ix i la seva conquesta pels seljúcides a finals del segle xi. Cobria la part meridional de la regió homònima, que corresponia a la majoria de l'antiga província romana de Capadòcia Segona i parts de Capadòcia Primera. Inicialment era una turma (o divisió) del tema dels Anatòlics. Per combatre l'amenaça àrab, en fou separat com a clisura (districte fronterer) i, posteriorment, convertit en un tema de ple dret. És esmentat com a tema per primera vegada el 830. (ca)
- Das Thema von Kappadokien (altgriechisch θέμα Καππαδοκίας) war ein byzantinisches Thema, das zwischen dem frühen 9. und späten 11. Jahrhundert die gleichnamige Region umfasste. (de)
- Cappadocia, heute bekannt als Kappadokien, ist der lateinische Name einer antiken Landschaft und römischen Provinz im Osten der heutigen Türkei, ebenso wie eines großen Teils des östlichen Asia Minor. Obgleich Cappadocia nie einen bedeutenden Stand im Römischen Reich erlangte, war es doch ein wichtiges Grenzgebiet gegen das Parthische Reich. Es wurde später zu einer der wichtigsten Stätten der frühen Christen und nach der Reichsteilung Teil von Byzanz. (de)
- Η Καππαδοκία ήταν μία επαρχία της Ρωμαϊκής Αυτοκρατορίας στη Μ. Ασία με πρωτεύουσα την Καισάρεια. Προσαρτήθηκε το 17 μ.Χ. από τον Τιβέριο (κυβέρνησε 14 μ.Χ. - 37), έπειτα από το τέλος του ηγεμόνα της Αρχελάου. Ήταν μία αυτοκρατορική επαρχία, δηλ. ο κυβερνήτης της (legatus Augusti) δοριζόταν απευθείας από τον Αύγουστο. Κατά το τέλος του 1ου αι. μ.Χ., η επαρχία ενσωμάτωσε τις περιοχές του Πόντου και της Μικράς Αρμενίας. (el)
- Το Θέμα Καππαδοκίας ήταν διοικητική διαίρεση του Βυζαντίου. Η γεωγραφική του έκταση κάλυπτε τα νότια της ιστορικής περιοχής της Καππαδοκίας. Ιδρύθηκε στις αρχές του 9ου αιώνα και συνέχισε να υπάρχει μέχρι τα τέλη του 11ου αιώνα. (el)
- El tema de Capadocia (en griego, θέμα Καππαδοκίας) fue un tema bizantino (provincia civil-militar) abarcando la porción del sur de la región homónima desde comienzos del siglo IX a finales del siglo XI. (es)
- Capadocia (en turco, Kapadokya; en armenio, Կապադովկիա; en griego antiguo: Καππαδοκίας; en griego moderno: Καππαδοκία; en latín: Cappadocia) es una región histórica de Anatolia Central, en Turquía, que abarca partes de las provincias de Kayseri, Aksaray, Niğde y Nevşehir. Capadocia se caracteriza por tener una formación geológica única en el mundo y por su patrimonio histórico y cultural. En 1985 fue incluida por la Unesco en la lista del Patrimonio de la Humanidad, con una zona protegida de 9576 ha. (es)
- Kapadozia (grezieraz Καππαδοκία/Kappadokía eta turkieraz Kapadokya) Turkiako erdialdean dagoen eskualdea eta Anatoliako antzinako lurraldea da. Gaur egun Aksaray eta Nevşehir probintzien barruan dago nagusiki, izandakoaren zatia besterik ez delarik. Historia eta kultura aberatsekoa izanda, herrialdeko turismoaren baliabide nagusietakoa da. Naturaren aldetik, erdi basamortuko paisaia ikusgarriak daude eskualdean, haizeak eta erosioak sortutako harri eta hondarrezko forma bitxiak erakusten dituena. Hau guztia dela eta, UNESCOk 1985ean Gizateriaren Ondaretzat hartu zituen Kapadoziako inguruneak. (eu)
- Cappadocia (en griego antiguo, Καππαδοκίας; en griego moderno: Καππαδοκία) fue una provincia del Imperio Romano en Anatolia (actual centro-este de Turquía), con capital en Cesarea. Fue establecida en el año 17 d. C. por el emperador Tiberio (que gobernó entre el 14 y el 37 d. C.), tras la muerte del último rey de Capadocia, Arquelao. Capadocia era una provincia imperial, lo que significa que su gobernador (legatus ) era nombrado directamente por el emperador. A finales del siglo I, la provincia incorporó también las regiones del Ponto y Armenia Menor. (es)
- Le thème de Cappadoce (en grec θέμα Καππαδοκίας) est un thème de l'Empire byzantin comprenant la partie méridionale de la région du même nom. Établi au début du IXe siècle, il subsiste jusqu'à la fin du XIe siècle. (fr)
- Is ceantar suite san Tuirc í an Chapadóic. (ga)
- La Cappadoce (en turc : Kapadokya ; en grec moderne : Καππαδοκία ; en arménien : Կապադովկիա) est une région historique de Turquie située au centre de celle-ci et à l'est de la péninsule anatolienne. En 1985, l'UNESCO l'a inscrite sur la liste des sites protégés du patrimoine de l'humanité. (fr)
- Kapadokia adalah sebuah provinsi Kekaisaran Romawi di Anatolia (Turki timur tengah modern), dengan ibu kotanya di . Didirikan pada tahun 17 M oleh Kaisar Tiberius (bertakhta 14-37 M), setelah kematian raja terakhir Kapadokia, . Kapadokia adalah , artinya gubernurnya (legatus Augusti) diangkat langsung oleh kaisar. Selama akhir abad kesatu, provinsi ini juga menggabungkan wilayah Pontus dan . Kapadokia pertama yang diterima di Senat Romawi adalah Tiberius Claudius Gordianus, pada masa pemerintahan Marcus Aurelius pada pertengahan abad kedua Masehi. (in)
- Kappadokia fu uno dei themata dell'Impero Bizantino. (it)
- Cappadocia era il nome di una vasta provincia romana dell'Anatolia centrale, situata nell'omonima regione dell'odierna Turchia. (it)
- 카파도키아(Cappadocia)는 예전의 소아시아의 중앙에 위치한 지역 이름으로서 오늘날 터키의 카파도캬(Kapadokya)에 해당된다. 아나톨리아 고원 한가운데에 자리한 카파도키아는 실크 로드가 통과하는 길목으로 대상 행렬이 근대까지 이어졌다. 대규모 기암 지대로 자연적으로 만들어진 모양이라고는 믿기지 않을 정도의 불가사의한 바위들이 많다. 적갈색, 흰색, 주황색의 지층이 겹겹이 쌓여 있는데 이것은 수억년 전에 일어난 화산 폭발로 화산재와 용암이 수백 미터 높이로 쌓이고 굳어져 응회암과 용암층을 만들었기 때문이다. 카파도키아는 신앙을 지키기 위해 로마인들로부터 도망쳐 온 기독교도의 삶의 터전으로 시작됐다. 다음에 동로마 제국이 성상 파괴 운동을 일으키자 이 종파 운동을 반대한 신자들은 동굴이나 바위에 구멍을 뚫어 지하도시를 건설해 끝까지 신앙을 지키며 살았다. 카파도키아에는 현재 100여개의 교회가 남아 있다. 이 석굴 교회는 지상에 있는 교회와 다를 바 없는 십자 형태의 구조를 하고 있거나 둥근 천장을 가진 곳이 많다. 교회의 프레스코화는 보존 상태가 좋을뿐더러 내부의 장식이 아름답다. (ko)
- カッパドキア（ラテン語: Cappadocia）はトルコの中央アナトリアの歴史的地域、あるいはアンカラの南東にあるアナトリア高原の火山によってできた大地をいう。 古代の地理においてCappadocia（「美しい馬の地」を意味するペルシア語: Katpatukに由来、トルコ語: Kapadokya, ギリシア語: Καππαδοκία）は、小アジア（現代のトルコ）の広大な内陸地域を指した。ヘロドトスの時代には、「カッパドキア人」がタウロス山脈から黒海)までの全域をなしていた。この意味でのカッパドキアは、南ではタウロス山脈と、東ではユーフラテス川と、北はポントス地方（黒海沿岸部）と、西はおよそトゥズ湖と境界を接していた。だが、その境界を正確に定義することは不可能である。その国の多少とも詳細な記録を記したただ一人の古代の著述家ストラボンは、その大きさを非常に誇張したが、現在は長さ約250マイル、幅150マイル以下の範囲だったと考えられている。 (ja)
- La Cappadocia (AFI: /kappaˈdɔʧa/; in turco Kapadokya dal persiano antico Katpatuka; in greco antico: Καππαδοκία, Kappadokía; in armeno Կապադովկիա, Kapadovkia) è una regione storico-geografica dell'Asia minore. Situata nel cuore della penisola anatolica, si estende a nord dei monti dell'Antitauro, fra le antiche regioni del Ponto, della Galazia e della Cilicia, mentre ad oriente è delimitata dall'alto corso del fiume Eufrate, ed è attraversata da est a nord-ovest dal fiume Kızılırmak (Halys nelle fonti greche). La posizione geografica, a cavallo fra l'Asia minore e la Mesopotamia, ha fatto per secoli della Cappadocia un crocevia di rotte commerciali, oltre che l'oggetto di ripetute invasioni di popoli stranieri. (it)
- Kapadocja – kraina historyczna w środkowej Turcji w centralnej części Anatolii, znana przede wszystkim z charakterystycznych form tufowych, tworzących „księżycowy” krajobraz, oraz z domów i kościołów wykutych w tych wulkanicznych skałach. Od antyku do średniowiecza była ważnym ośrodkiem chrześcijaństwa oraz miejscem narodzin idei życia klasztornego. (pl)
- Фема Каппадокия (греч. Καππαδοκία) — военно-административная единица Византийской империи (фема), охватывавшая южную часть современного региона Каппадокия (Турция). Просуществовала с начала IX до конца XI века. (ru)
- Kappadokien (turkiska: Kapadokya, grekiska: Καππαδοκία, Kappadokia, latin: Cappadocia, fornpersiska: Katpatuka) är ett landskap som ligger i centrala Turkiet, cirka 350 km sydost om Ankara. Kappadokien var en forntida region i centrala Mindre Asien, mellan Svartahavskusten i norr och Taurusbergen i söder samt floderna Halys i väster och Eufrat i öster. Kappadokien är sedan 1985 med på Unescos världsarvslista. (sv)
- Província da Capadócia foi uma província romana localizada na antiga região da Capadócia na Ásia Menor, a área centro-oriental da Anatólia na moderna Turquia. Ao longo dos séculos de dominação romana e bizantina da região, a província teve diversas configurações e só desapareceu definitivamente depois da conquista seljúcida no século XI, depois da desastrosa Batalha de Manziquerta (1081). Ela foi criada inicialmente em 17 d.C. pelo imperador Tibério (r. 14–37) depois da morte do último rei da Capadócia, Arquelau, e sua capital sempre foi Cesareia. (pt)
- Каппадокія (перс. کاپادوکیه — Katpatuka, «країна чудових коней», дав.-гр. Καππαδοκία, лат. Cappadocia, італ. Ponto Polemoniaco, тур. Kapadokya) — історико-географічний регіон і держава на північному сході Малої Азії. (uk)
- Фема Каппадокія (грец. اθέμα Καππαδοκίας) — військово-адміністративна одиниця Візантійської імперії (фема), яка розташовувалась у центральній частині Малої Азії (сучасна Туреччина), отримавши назву від старовинної області Каппадокія (на території давньоримських провінцій і ). Утворено 832 року. Припинила існування на початку 1080-х років внаслідок завоювань сельджуків. (uk)
- Каппадо́кия (греч. Καππαδοκία, лат. Cappadocia, арм. Գամիրք [Gamirk']/Կապադովկիա, тур. Kapadokya, перс. کاپادوکیه [Кападо(у)кья]) — историческое название местности на востоке Малой Азии на территории современной Турции (часть земель илов Невшехир, Кайсери, Аксарай и Нигде), употребляющееся со времён античности вплоть до наших дней. Характеризуется чрезвычайно интересным ландшафтом вулканического происхождения, подземными городами, созданными в I тыс. до н. э. и обширными пещерными монастырями, ведущими свою историю со времён ранних христиан. Национальный парк Гёреме и пещерные поселения Каппадокии входят в список Всемирного наследия ЮНЕСКО. (ru)
- 卡帕多细亚（/kæpəˈdoʊʃə/; also Capadocia; 土耳其語：Kapadokya, 希臘語：Καππαδοκία Kappadokía，辭源： 古波斯語：Katpatuka），又稱為卡帕達奇亚，亚洲历史上的一个地区名，大致位于歷史上安纳托利亚地區中部，現今土耳其內夫謝希爾、開塞利、阿克薩賴、尼代。在古希腊历史学家希罗多德的时代，卡帕多细亚包括了从托罗斯山脉至黑海之间的广大地域。 如此定义的卡帕多细亚，其南面以托罗斯山脉为界，东抵幼发拉底河，北面与本都接壤，西面与中央盐碱荒原相接。具体的范围之广度则很难予以确定。斯特拉波是唯一的专门记述过这一地区情况的，但是他夸大了卡帕多细亚的面积；人们现在知道，卡帕多细亚东西大约为400公里，而南北只有240公里。 (zh)
- 卡帕多西亚军区（希臘語：θέμα Καππαδοκίας）是拜占庭帝国在9-11世纪晚期在卡帕多西亚地区设立的军区。 (zh)
- كبادوكيا (بالعربية: قَبَادُوقِيَا، قَبَادُوقِيَة، قَبَادِق، قَبَاذِق بكسر الذال، باليونانية: Καππαδοκία، بالفارسية: کاپادوکیه) كان اسم تاريخي لإقليم في آسيا الصغرى (تركيا الحديثة). وهي اليوم تقع في منطقة نوشهر. في زمان هيرودوت، نقل أن الكبادوكيون قد سكنوا المنطقة الممتدة من جبال طوروس إلى حدود بحر اليوكسين (البحر الأسود). وهي بذلك، تكون محدودة من الجنوب بجبال طوروس التي تفصل ما بين قيليقيا ومن الشرق بنهر الفرات والمرتفعات الأرمنية، ومن الشمال بإقليم البنطس التاريخي، ومن الغرب بـ ليكاونيا وغلاطية الشرقية. (ar)
- La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia. Limita a l'oest amb les regions històriques de Psídia i Licaònia; al sud, amb les muntanyes del Taure; a l'est, amb l'Eufrates; i al nord, amb el riu Halis. La regió ja fou descrita pel geògraf Estrabó, en temps de l'emperador August: donà com a límits les muntanyes del Taure al sud, Aksaray a l'oest, Melitene a l'est i la mar Negra al nord. Avui dia, la regió està formada per les províncies de Nevsehir, Aksaray, Nigde, Kayseri i . (ca)
- Capadòcia (llatí Cappadocia, grec antic Καππαδοκία) fou una província romana des de l'any 17 fins al final de l'Imperi Romà, i després província romana d'Orient fins al segle xi. L'any 17 el regne de Capadòcia fou convertit en província a la mort del rei Arquelau, que era a Roma com un invitat-presoner. La província fou governada per un procurador depenent del prefecte de Síria. Segons Estrabó la província tenia deu divisions o estratègies: (ca)
- Kappadokie (počeštěně Kapadocie, adj. kapadocký; z perského slova Katpatuka, což znamená „země krásných koní“; řecky: Καππαδοκία, Kappadokía; turecky Kapadokya) byl ve starověku název rozlehlého území, ležícího ve vnitrozemí Malé Asie v dnešním Turecku. V dobách Hérodota obývali Kappadokové oblast táhnoucí se od pohoří Taurus směrem na sever až k Pontu Euxinu (Černé moře). Později se název Kappadokie vztahoval pouze na teritorium ohraničené na východě řekou Eufratem, na severu sousedící s pontským královstvím, na západě s Frýgií a na jihu oddělené pohořím Taurus od Kilíkie. Přesně určit rozlohu Kappadokie je však velmi obtížné. Strabón, jediný antický zeměpisec, který tuto zemi podrobně popsal, ohledně její rozlohy značně přeháněl, takže neexistují žádné relevantní prameny detailně objasňu (cs)
- Kappadokien (türkisch Kapadokya, griechisch Καππαδοκία, deutsch auch Kappadozien) ist eine Landschaft in Zentralanatolien in der Türkei. Das Gebiet, das als Kappadokien bezeichnet wird, umfasst heutzutage hauptsächlich die Provinzen Nevşehir, Niğde, Aksaray, Kırşehir und Kayseri. Einer der bekanntesten Orte ist Göreme mit seiner aus dem weichen Tuff herausgehauenen Höhlenarchitektur. Göreme gilt als das Zentrum Kappadokiens, der dort befindliche einzigartige Komplex aus Felsformationen wurde 1985 von der UNESCO als gemischte Kultur- und Naturerbestätte „Nationalpark Göreme und die Felsbauten von Kappadokien“ in die Liste des UNESCO-Welterbes aufgenommen. Eine weitere Besonderheit ist eine Vielzahl unterirdischer Städte, deren bekannteste Kaymaklı und Derinkuyu sind, die von Archäologen sei (de)
- Η Καππαδοκία (τουρκικά Kapadokya· από το περσικό Κατπατούκα, λέξη ουσιαστικά άγνωστης ετυμολογίας η οποία από κάποιους νομίζεται πως σημαίνει «η χώρα των όμορφων αλόγων»), είναι μία από τις μεγαλύτερες περιοχές της ανατολικής Μικράς Ασίας. Σήμερα το έδαφός της ανήκει σε πέντε τουρκικές επαρχίες: Καισάρειας, Νίγδης, Κιρσεχίρ, Ακσαράι, Νεβσεχίρ. Οι κάτοικοι της Καππαδοκίας λέγονται Καππαδόκες (εν. Καππαδόκης -κη· καθ. Καππαδόκης -ου, αλλά και Καππάδοξ -κος). (el)
- En la antikva geografio, Kapadocio (turke Kapadokya, greke Καππαδοκία) estis vasta, enlanda distrikto de Malgranda Azio (la nuna Turkio). En la tempo de Herodoto, la Kapadocianoj okupis la tutan regionon inter la Torosoj-Montaro kaj la Nigra Maro. Tiu aŭtoro diras al ni, ke la nomo de la kapadocianoj ("Katpatouka") devenis de la persoj, dum la grekoj nomis ilin "sirioj" aŭ "blankaj sirioj" (Leŭkosiri). Sub la rego de pli malfruaj reĝoj de la Persa Imperio ili dividiĝis en du registarojn, la unua konsistiganta la centran kaj enlandan eron, kiun grekaj geografiistoj daŭrigis nomi Kapadocio, dum la alia nomiĝis "Ponto" ("maro"). La dividiĝo okazis jam antaŭ la tempo de Ksenofono. Post la falo de la persa registaro, la du provincoj daŭre estis disaj, kaj la disecon oni eternigis, kaj la nomo K (eo)
- Cappadocia or Capadocia (/kæpəˈdoʊʃəˌ -ˈdoʊkiə/; Turkish: Kapadokya), is a historical region in Central Anatolia, Turkey. It largely is in the provinces Nevşehir, Kayseri, Aksaray, Kırşehir, Sivas and Niğde. The name, traditionally used in Christian sources throughout history, continues in use as an international tourism concept to define a region of exceptional natural wonders, in particular characterized by fairy chimneys and a unique historical and cultural heritage. (en)
- Cappadocia estis provinco de la Romia Imperio. Ĝi ampleksis la antikvan pralandon Kapadokio en la nordoriento de la hodiaŭa ŝtato Turkio.La teritorio integriĝis en la Romian Imperion - kaj la provinco instaliĝis - dum la jaro 17. La ĉefurbo de la romia teritorio Cappadocia estis Caesarea. En 77 la romianoj sub imperiestro Vespaziano ankoraŭ konkeris malgrandan Armenion nordoriente de la tiama provinco kaj integrigis ĝin al la provinco Cappadocia. (eo)
- Kapadokia (bahasa Turki: Kapadokya, dari bahasa Yunani: Καππαδοκία / Kappadokía, bahasa Persia: کاپادوکیه Kāpādōkiyeh) adalah daerah bersejarah di Anatolia Tengah, terutama di Provinsi di negara Turki modern. Pada zaman Herodotus, Kapadokia dilaporkan meliputi seluruh daerah dari Pegunungan Taurus ke wilayah Euxine (pada Laut Hitam), dengan batas selatan rangkaian pegunungan Taurus yang memisahkannya dari daerah Kilikia, batas timur hulu sungai Efrat dan dataran tinggi Armenia, batas utara Pontus, dan batas barat Likaonia serta bagian timur Galatia. (in)
- Cappadocië (ook wel Kappadocië of Kappadokië; Turks: Kapadokya; Grieks: Καππαδοκία, Kappadokía; Latijn: Cappadocia; Armeens: Գամիրք / Կապադովկիա, Gamirq / Kapadovkia) is een landstreek ten zuiden van de steppe in de Turkse regio's Centraal-Anatolië en Oost-Anatolië. Het gebied staat op de werelderfgoedlijst van UNESCO en wordt deels beschermd door het . (nl)
- A Capadócia (em turco: Kapadokya, em grego: Καππαδοκία; romaniz.: Kappadokía) é uma região histórica e turística da Anatólia central, na Turquia. A noção de "Capadócia" é tanto geográfica como histórica, tendo os seus contornos variado consideravelmente, conforme as épocas e pontos de vista. O geógrafo e historiador grego Heródoto considerava que a Capadócia estava delimitada pelos Montes Tauro a sul, pelo Lago Tuz (em turco: Tuz Gölü) a oeste, pelo rio Eufrates a leste, e pelo mar Negro a norte, uma área que, com algumas variações, foi sucessivamente uma satrapia (província) persa, satrapia do Império Macedónio, Reino da Capadócia e província romana. (pt)
- Каппадо́кия (лат. Cappadocia) — провинция Римской империи, образованная в 17 году и реорганизованная в Галатию в 74 году. Занимала северо-восток современной Турции. С 17 года Каппадокия стала римской провинцией под управлением прокуратора, не имеющего своих войск. Она обладала привлекательными для римлян природными ресурсами, но была достаточно отсталой, на её территории было только два города — Тианитис (город Туана) и Киликия (город Мазака). (ru)
- O Tema da Capadócia (em grego: θέμα Καππαδοκίας), chamado também de Tema Capadócio, foi um tema (uma província civil-militar) bizantino que englobava a região sul da Capadócia a partir do século IX até o século XI. Originalmente uma turma do Tema Armeníaco, foi separado como um tema independente no século IX, sendo sua primeira menção como tal em 830. Devido sua localização nas rotas provenientes da Cilícia, foi alvo de inúmeros raides, com várias de suas cidades sendo sucessivamente saqueadas, incluindo sua capital . Com as campanhas militares bizantinas contra os emires fronteiriços no século X, a ameaça ao tema rareou e a aristocracia local adquiriu poder e prestígio, vindo a ameaçar a autoridade imperial. No século XI, após a batalha de Manziquerta, a região foi tomada pelos turcos sel (pt)
|
.jpg?width=300)
.jpg){kind=link}
_Church_5.JPG){kind=link}
,_Cappadocia_(Kapadokya,_Turkey)_170_(12007344575).jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
2.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpeg){kind=link}
_Church_5.jpg){kind=link}
,_Cappadocia_(Kapadokya,_Turkey)_170_(12007344575).jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
_01.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
