An Entity of Type: Writing106362953, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Capitulary of Quierzy (pronounced [kjɛʁzi]) was a capitulary of the emperor Charles II, comprising a series of measures for safeguarding the administration of his realm during his second Italian expedition, as well as directions for his son Louis the Stammerer, who was entrusted with the government during his father's absence. It has traditionally been seen as the basis on which the major vassals of the kingdom of France such as the counts of Flanders, were enabled to become more independent.

Property Value
dbo:abstract
  • La capitular de Quierzy va ser promulgada el 14 de juny de 877 a la localitat de Quierzy-sur-Oise. El Papa Joan VIII, amenaçat pels musulmans, feu una crida a l'emperador franc Carles el Calb per tal d'emprendre una expedició de socors vers Itàlia. Abans d'iniciar l'expedició, Carles el Calb reuní una assemblea a Quierzy-sur-Oise per controlar la bona marxa del seu imperi durant la seva absència. En aquesta mateixa assemblea promulgà una capitular, dos capítols de la qual tenien només un abast puntual i determinat pel context de la seva expedició sobre Itàlia. Però aquest abast temporal i contextual esdevingué definitori i han estat considerats com els dos articles que fundaren el feudalisme, perquè instauraven legalment l'heretabilitat dels honors, quelcom que fins aleshores era una Potestas (poder) reservada a la corona imperial. Malgrat aquesta capitular però, aquests capítols mai no van ser evocats a l'edat mitjana per justificar l'heretabilitat dels feus: ja que es donava per fet que les virtuts guerreres eren transmeses per sang. Segons alguns autors, el sistema feudal es va desenvolupar més probablement per efecte d'un edicte de Clotari II, que reservava el títol de comte als homes sortits del comtat i que posseïssin béns. Aquest edicte, que permetia al rei apoderar-se d'aquells béns si la gestió del comte era indelicada, va permetre a aquests augmentar el seu poder al recolzar-se en la seva xarxa clientelar. (ca)
  • The Capitulary of Quierzy (pronounced [kjɛʁzi]) was a capitulary of the emperor Charles II, comprising a series of measures for safeguarding the administration of his realm during his second Italian expedition, as well as directions for his son Louis the Stammerer, who was entrusted with the government during his father's absence. It has traditionally been seen as the basis on which the major vassals of the kingdom of France such as the counts of Flanders, were enabled to become more independent. It was promulgated on 14 June 877 at Quierzy-sur-Oise in France (département of Aisne), the site of a Carolingian royal palace, before a great concourse of clergy and nobles. Among the participants were Hincmar, Archbishop of Reims, Gauzlin, Bishop of Paris, and Reginar, Duke of Lorraine. In the document, Charles takes elaborate precautions against Louis, whom he apparently deeply distrusted. He forbids him to stay in certain palaces and in particular forests, and compels him to swear not to despoil his stepmother Richilde of her allodial lands and benefices. At the same time, Charles refuses to allow Louis to nominate to the countships left vacant in the emperor's absence. In principle the honores (benefices) and the office of a deceased count must be given to his son, who would be placed provisionally in possession by Louis; the definitive investiture, however, could be conferred only by Charles. The capitulary thus served as a guarantee to the aristocracy that the general usage would be followed, and also as a means of reassuring the counts who had accompanied the emperor into Italy as to the fate of their benefices. It cannot, however, be regarded as introducing a new principle, and the old opinion that the capitulary of Quierzy was a legislative text establishing the hereditary system of fiefs has been proved to be untenable. An earlier capitulary of Charles the Bald was promulgated at Quierzy on 14 February 857, and aimed especially at the repression of brigandage. (en)
  • Als Kapitular von Quierzy werden mehrere königliche Erlasse bezeichnet, die in der Königspfalz Quierzy in Kraft gesetzt wurden. Die bekanntesten stammen von Karl dem Kahlen, eines vom 14. Februar 857, das sich mit der Bekämpfung von Räuberbanden befasst, und ein weiteres vom 14. Juni 877, das die Verwaltung des Reiches während der Abwesenheit des Kaisers auf seinem zweiten Italien-Feldzug regelt. Dieses letzte Kapitular ist im Allgemeinen gemeint, wenn vom Kapitular von Quierzy die Rede ist. (de)
  • Las Capitulaciones (en francés capitular) llamadas de Quierzy fueron promulgadas el 14 de junio de 877 en Quierzy-sur-Oise por el emperador Carlos el Calvo. Llamado a ayudar al Papa Juan VIII, amenazado por los musulmanes afincados en el sur de la península italica, Carlos el Calvo emprende una segunda expedición a Italia. Previamente reúne una asamblea en Quierzy para organizar la buena marcha de su imperio. En esta asamblea, promulga unas capitulaciones de las que dos artículos (capítulos), que no tenían más que un alcance puntual, la expedición sobre Italia y sus consecuencias directas, han sido considerados como los artículos fundadores del feudalismo, al instaurar la heredabilidad de los honores otorgados por la corona. Se trata de los capítulos que regulan la cuestión de los honores laicos y eclesiásticos que serán ocupados en este periodo. * Los obispados vacantes serán sometidos a un consejo de gestión a la espera de la decisión del emperador. * Si un conde muere, su hijo primogénito asistido por el obispo y los principales oficiales del condado, administrará el condado. * Si un vasallo muere, su viuda y sus hijos dispondrán provisionalmente de sus beneficios. * Si el emperador muere durante la expedición —Carlos el Calvo acababa de sufrir una pleuresía— y un grande se retira a un monasterio para rezar por su salud, su hijo o un pariente hereda sus beneficios. De hecho, el texto preveía que estas trasmisiones se hicieran bajo el control real. Carlos el Calvo muere ese mismo año y le sucede Luis II el Tartamudo y los grandes señores feudales ganan progresivamente autonomía. Sin embargo, estos artículos nunca fueron evocados en la Edad Media para justificar la heredabilidad de los feudos:​ ya que se daba por hecho que las virtudes guerreras eran transmitidas por sangre. Según algunos autores, el sistema feudal se desarrolló más probablemente por efecto de un edicto de Clotario II, que reservaba el título de conde a los hombres salidos del condado y que poseyeran bienes. Este edicto, que permitía al rey apoderanse de aquellos bienes si la gestión del conde era inadecuada, permitió a éstos aumentar su poder al apoyarse en su red clientelar.​Las Capitulaciones de Quierzy no fueron el punto de arranque del feudalismo, pero si no se hicieron entonces los beneficios hereditarios, las medidas tomadas acreditan que de hecho lo eran ya, lo que explica la resistencia que los nobles oponían cuando el rey trataba de privarles de sus beneficios, como si se tratase de algo suyo. Fragmento de las capitulaciones de Quiersy, año 878: Si alguno de nuestros fieles, después de nuestra muerte quisiera renunciar al mundo y tuviera a un hijo o un allegado capaz de gobernar el Estado, que se le autorice a transmitirle sus honores. Y si quisiera vivir tranquilamente en su alodio, que nadie ose obstaculizarle en nada y que no se le exija nada salvo prestarse a la defensa de la patria. S. Baluzius, Capitula regum francorum, II, 263-264 ​ (es)
  • Le capitulaire de Quierzy est un capitulaire qui fut promulgué lors d'une assemblée tenue à Quierzy (actuel département de l'Aisne) entre le 14 juin et le 16 juin 877 sous le règne du roi Charles le Chauve. (fr)
  • Il Capitolare di Quierzy è un testo normativo promulgato il 14 giugno 877 nella città di Quierzy-sur-Oise da Carlo il Calvo. Esso non istituì, come è di comune credenza, la mera ereditarietà dei feudi, ma regolò in forma quasi del tutto ufficiale una pratica già diffusa: la possibilità di lasciare il beneficium, alla morte del vassallo, in eredità ai figli. Inoltre questo atto confermò come le funzioni di conte e vassallo fossero ben differenti l'una dall'altra. Quando la centralità del potere regio perse la propria efficacia nell'amministrazione del regno determinando un vuoto di potere, i signori resero ereditario il beneficio che avevano ottenuto dal sovrano e alcuni secoli dopo (nel 1037 sotto l'imperatore Corrado II) videro riconosciuti tale prerogativa attraverso un editto noto come l'Edictum de beneficiis (in età moderna battezzato come Constitutio de feudis) che decretava l'ereditarietà dei benefici minori. L'occasione a partire dalla quale il capitolare di Quierzy fu emanato fu quella di una spedizione militare dei franchi contro i saraceni: per mezzo di esso l'imperatore Carlo il Calvo intendeva assicurare la continuità del titolo beneficiario ai signori che avessero preso parte alla spedizione. Fino al loro ritorno, queste terre non sarebbero state affidate a nessun altro, ma in caso di morte durante l'impresa, sarebbero - per l'appunto - tornate al senior che avrebbe deciso come disporne. Non di rado accadeva che queste passassero ai figli dei vecchi possidenti e poi il re, al ritorno dalla guerra ne confermasse il titolo nella natura di beneficio. Tuttavia il capitolare garantiva soltanto al beneficiario in vita (e non ai suoi eredi) la solidità del possesso fondiari. (it)
  • Het Capitulare van Quierzy was een capitulare van keizer Karel de Kale, uitgegeven in 877, dat bestond uit een aantal maatregelen om het bestuur te waarborgen tijdens zijn tweede tocht naar Italië om paus Johannes VIII bij te staan tegen de Saracenen, met aanwijzingen voor zijn zoon Lodewijk de Stamelaar, die het bestuur zou waarnemen. Door dit capitulare werd het ambt van graaf erfelijk in West-Francië, waardoor zijn belangrijkste vazallen, zoals de graven van Vlaanderen, een grotere onafhankelijkheid verkregen. In 1037 bevestigde keizer Koenraad II voor Italië het recht van erfelijkheid in de Constitutio de feudis. Een eerder capitulare werd door Karel de Kale te Quierzy uitgevaardigd op 14 februari 857 en was bedoeld om struikroverij tegen te gaan. (nl)
  • Кьерзийский капитулярий 877 года (также кьерсийский или керсийский; фр. capitulaire de Quierzy) — указ короля Западно-Франкского королевства Карла II Лысого, одним из важнейших положений которого было установление наследственности титула графа. Издан в Кьерзи-сюр-Уаз. Кьерзийский капитулярий юридически закреплял и санкционировал политическую самостоятельность графов, которая в конце IX веке уже стала реальным фактом во франкском обществе. (ru)
  • O Capítulo de Quierzy foi promulgado durante uma Assembléia realizada em Quierzy (França), entre 14 e 16 de junho de 877, do Rei Carlos II da França. Esse ato legal garantiu aos nobres o direito de transmitir seus bens por herança. A partir da década de 830, começou um processo de enfraquecimento do poder central que tinha sido fortalecido na época de Carlos Magno (800-814). Esse enfraquecimento teve origem nas lutas entre os filhos de Luís I, que começaram antes mesmo da morte do pai. Para se enfrentar essas lutas, cada um dos filhos de Luís I fez concessões aos nobres aliados. Esse enfraquecimento facilitou invasões de húngaros, normandos (vinkings) e mouros, que exigiram mobilizações de tropas que resultaram em mais concessões aos nobres. Naquela época, a transmissão dos bens pertencentes aos nobres por herança era a situação mais comum, mas o Rei tinha o direito de intervir nessa herança, não concedendo o título de conde ao filho de um conde que acabara de morrer. Portanto, interessava aos nobres que o direito à herança fosse garantido por um ato legal. Dentre as disposições desse ato legal, podem-se citar as seguintes: * as dioceses vagas seriam administradas por um conselho até que o Imperador designasse um sucessor; * após a morte de um conde, seu filho mais velho, assistido pelo bispo e pelos principais oficiais do condado, administrará o condado; * após a morte de um vassalo, sua viúva e seus filhos terão seus benefícios temporariamente . (pt)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1235366 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 3181 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1034429107 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Als Kapitular von Quierzy werden mehrere königliche Erlasse bezeichnet, die in der Königspfalz Quierzy in Kraft gesetzt wurden. Die bekanntesten stammen von Karl dem Kahlen, eines vom 14. Februar 857, das sich mit der Bekämpfung von Räuberbanden befasst, und ein weiteres vom 14. Juni 877, das die Verwaltung des Reiches während der Abwesenheit des Kaisers auf seinem zweiten Italien-Feldzug regelt. Dieses letzte Kapitular ist im Allgemeinen gemeint, wenn vom Kapitular von Quierzy die Rede ist. (de)
  • Le capitulaire de Quierzy est un capitulaire qui fut promulgué lors d'une assemblée tenue à Quierzy (actuel département de l'Aisne) entre le 14 juin et le 16 juin 877 sous le règne du roi Charles le Chauve. (fr)
  • Кьерзийский капитулярий 877 года (также кьерсийский или керсийский; фр. capitulaire de Quierzy) — указ короля Западно-Франкского королевства Карла II Лысого, одним из важнейших положений которого было установление наследственности титула графа. Издан в Кьерзи-сюр-Уаз. Кьерзийский капитулярий юридически закреплял и санкционировал политическую самостоятельность графов, которая в конце IX веке уже стала реальным фактом во франкском обществе. (ru)
  • La capitular de Quierzy va ser promulgada el 14 de juny de 877 a la localitat de Quierzy-sur-Oise. El Papa Joan VIII, amenaçat pels musulmans, feu una crida a l'emperador franc Carles el Calb per tal d'emprendre una expedició de socors vers Itàlia. Abans d'iniciar l'expedició, Carles el Calb reuní una assemblea a Quierzy-sur-Oise per controlar la bona marxa del seu imperi durant la seva absència. En aquesta mateixa assemblea promulgà una capitular, dos capítols de la qual tenien només un abast puntual i determinat pel context de la seva expedició sobre Itàlia. Però aquest abast temporal i contextual esdevingué definitori i han estat considerats com els dos articles que fundaren el feudalisme, perquè instauraven legalment l'heretabilitat dels honors, quelcom que fins aleshores era una Potes (ca)
  • The Capitulary of Quierzy (pronounced [kjɛʁzi]) was a capitulary of the emperor Charles II, comprising a series of measures for safeguarding the administration of his realm during his second Italian expedition, as well as directions for his son Louis the Stammerer, who was entrusted with the government during his father's absence. It has traditionally been seen as the basis on which the major vassals of the kingdom of France such as the counts of Flanders, were enabled to become more independent. (en)
  • Las Capitulaciones (en francés capitular) llamadas de Quierzy fueron promulgadas el 14 de junio de 877 en Quierzy-sur-Oise por el emperador Carlos el Calvo. Llamado a ayudar al Papa Juan VIII, amenazado por los musulmanes afincados en el sur de la península italica, Carlos el Calvo emprende una segunda expedición a Italia. Previamente reúne una asamblea en Quierzy para organizar la buena marcha de su imperio. En esta asamblea, promulga unas capitulaciones de las que dos artículos (capítulos), que no tenían más que un alcance puntual, la expedición sobre Italia y sus consecuencias directas, han sido considerados como los artículos fundadores del feudalismo, al instaurar la heredabilidad de los honores otorgados por la corona. (es)
  • Il Capitolare di Quierzy è un testo normativo promulgato il 14 giugno 877 nella città di Quierzy-sur-Oise da Carlo il Calvo. Esso non istituì, come è di comune credenza, la mera ereditarietà dei feudi, ma regolò in forma quasi del tutto ufficiale una pratica già diffusa: la possibilità di lasciare il beneficium, alla morte del vassallo, in eredità ai figli. Inoltre questo atto confermò come le funzioni di conte e vassallo fossero ben differenti l'una dall'altra. (it)
  • Het Capitulare van Quierzy was een capitulare van keizer Karel de Kale, uitgegeven in 877, dat bestond uit een aantal maatregelen om het bestuur te waarborgen tijdens zijn tweede tocht naar Italië om paus Johannes VIII bij te staan tegen de Saracenen, met aanwijzingen voor zijn zoon Lodewijk de Stamelaar, die het bestuur zou waarnemen. Door dit capitulare werd het ambt van graaf erfelijk in West-Francië, waardoor zijn belangrijkste vazallen, zoals de graven van Vlaanderen, een grotere onafhankelijkheid verkregen. In 1037 bevestigde keizer Koenraad II voor Italië het recht van erfelijkheid in de Constitutio de feudis. (nl)
  • O Capítulo de Quierzy foi promulgado durante uma Assembléia realizada em Quierzy (França), entre 14 e 16 de junho de 877, do Rei Carlos II da França. Esse ato legal garantiu aos nobres o direito de transmitir seus bens por herança. Naquela época, a transmissão dos bens pertencentes aos nobres por herança era a situação mais comum, mas o Rei tinha o direito de intervir nessa herança, não concedendo o título de conde ao filho de um conde que acabara de morrer. Portanto, interessava aos nobres que o direito à herança fosse garantido por um ato legal. (pt)
rdfs:label
  • Capitular de Quierzy (ca)
  • Kapitular von Quierzy (de)
  • Capitulaciones de Quierzy (es)
  • Capitulary of Quierzy (en)
  • Capitulaire de Quierzy (fr)
  • Capitolare di Quierzy (it)
  • Capitulare van Quierzy (nl)
  • Кьерзийский капитулярий (ru)
  • Capítulo de Quierzy (pt)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License