| dbo:abstract
|
- El cas Brown contra el Consell d'Educació de Topeka, 347 O.S. 483 (1954) és una sentència judicial històrica del Tribunal Suprem dels Estats Units, car va declarar que les lleis estatals que establien escoles separades per a estudiants afroamericans i blancs negaven la igualtat d'oportunitats educatives. El cas es va originar el 1951, quan el districte escolar públic de Topeka, es va negar a inscriure la filla (Linda Brown) del resident negre local Oliver Brown a l'escola més propera a la seva llar, instant a que anés amb l'autobús cap a una escola primària negra segregada més llunyana. Els Browns i altres dotze famílies negres locals en situacions semblants van presentar una demanda judicial a un tribunal federal dels Estats Units contra el Consell d'Educació de Topeka, al·legant que la seva política de segregació era inconstitucional. Un tribunal de tres jutges del Tribunal de Districte va pronunciar un veredicte contra els Browns, basant-se en el precedent de la decisió del Tribunal Suprem de 1896 al cas Plessy contra Ferguson, en què el Tribunal havia dictaminat que la segregació racial no era en si mateixa, una violació de la clàusula de la Catorzena Esmena de la Constitució per a la igualtat de protecció si les instal·lacions en qüestió eren iguals, una doctrina que es coneixia com a «separats, però iguals». La sentència Tribunal Suprem dels Estats Units va ser dictada el 17 de maig de 1954, de forma unànime (9-0), per la Cort Warren, i va establir que les «instal·lacions escolars separades són "inherentment desiguals" i argumentava que "separar-los d'altres nens de la mateixa edat i qualificació únicament per motiu de raça, genera un sentiment d'inferioritat quant a la seva posició a la comunitat que pot afectar els cors i les ments d'una manera improbable de revertir". Amb això, el Tribunal Suprem va revocar els precedents existents des del cas Plessy contra Ferguson de 1896. Com a resultat d'aquesta sentència, la segregació racial va passar a ser considerada com una violació de la Clàusula sobre Protecció Igualitària de la Catorzena esmena de la Constitució. Aquesta sentència va obrir el camí per a la integració racial i per al reconeixement dels drets civils per a les persones afroamericanes. (ca)
- Brown v. školní rada Topeky (anglicky: Brown v. Board of Education of Topeka), 347 U.S. 483, je případ Nejvyššího soudu Spojených států amerických z roku 1954, který prohlásil státní zákony zakládající samostatné veřejné školy pro černé a bílé studenty za protiústavní. Toto rozhodnutí změnilo přístup soudu z případu Plessy vs. Ferguson z roku 1896, který umožňoval státem podporovanou segregaci („separated but equal“). Nejvyšší soud pod vedením předsedy Earla Warrena vynesl verdikt jednomyslně 17. května 1954 a ve svém rozhodnutí mimo jiné uvedl, že „oddělená vzdělávací zařízení jsou zákonitě nerovná.“ V důsledku tohoto případu byla rasová segregace označena za porušení článku o rovnosti před zákonem (Equal Protection Clause), zaručené 14. dodatkem Ústavy Spojených států amerických. Toto rozhodnutí připravilo cestu pro a hnutí za občanská práva Afroameričanů. , černošský profesor na University of Virginia, uvádí, že toto rozhodnutí bylo chybou, která zničila černošskou kulturní komunitu. (cs)
- Brown v. Board of Education of Topeka, 347 U.S. 483 (1954), was a landmark decision by the U.S. Supreme Court, which ruled that U.S. state laws establishing racial segregation in public schools are unconstitutional, even if the segregated schools are otherwise equal in quality. The decision partially overruled the Court's 1896 decision Plessy v. Ferguson, which had held that racial segregation laws did not violate the U.S. Constitution as long as the facilities for each race were equal in quality, a doctrine that had come to be known as "separate but equal". The Court's decision in Brown paved the way for integration and was a major victory of the civil rights movement, and a model for many future impact litigation cases. The underlying case began in 1951 when the public school system in Topeka, Kansas, refused to enroll local black resident Oliver Brown's daughter at the elementary school closest to their home, instead requiring her to ride a bus to a segregated black school farther away. The Browns and twelve other local black families in similar situations filed a class-action lawsuit in U.S. federal court against the Topeka Board of Education, alleging that its segregation policy was unconstitutional. A special three-judge court of the U.S. District Court for the District of Kansas rendered a verdict against the Browns, relying on the precedent of Plessy v. Ferguson and its "separate but equal" doctrine. The Browns, represented by NAACP chief counsel Thurgood Marshall, then appealed the ruling directly to the Supreme Court. In May 1954, the Supreme Court issued a unanimous 9–0 decision in favor of the Browns. The Court ruled that "separate educational facilities are inherently unequal", and therefore laws that impose them violate the Equal Protection Clause of the Fourteenth Amendment of the U.S. Constitution. However, the decision's 14 pages did not spell out any sort of method for ending racial segregation in schools, and the Court's second decision in (349 U.S. 294 (1955)) only ordered states to desegregate "with all deliberate speed". In the Southern United States, especially the "Deep South", where racial segregation was deeply entrenched, the reaction to Brown among most white people was "noisy and stubborn". Many Southern governmental and political leaders embraced a plan known as "Massive Resistance", created by Virginia Senator Harry F. Byrd, in order to frustrate attempts to force them to de-segregate their school systems. Four years later, in the case of Cooper v. Aaron, the Court reaffirmed its ruling in Brown, and explicitly stated that state officials and legislators had no power to nullify its ruling. (en)
- Brown v. Board of Education ist die Sammelbezeichnung für fünf von 1952 bis 1954 vor dem Obersten Gerichtshof der Vereinigten Staaten verhandelte Fälle zum Thema der Rassentrennung an öffentlichen Schulen. Die von betroffenen Eltern eingebrachten Sammelklagen gegen vier Bundesstaaten und den Bundesdistrikt vertraten die Position, dass separate Einrichtungen für Schüler getrennt nach Hautfarbe den Gleichheitsgrundsatz der Verfassung der Vereinigten Staaten verletzen. Der Oberste Gerichtshof schloss sich dieser Argumentation mit seinem Grundsatzurteil vom 17. Mai 1954 einstimmig an und hob damit die spätestens seit Plessy v. Ferguson geltende Rechtsprechung (“separate but equal”) auf. Die Entscheidung markierte das Ende der rechtlich sanktionierten Rassentrennung an staatlichen Schulen in den Vereinigten Staaten. (de)
- Caso Brown contra Consejo de Educación de Topeka, 347 U.S. 483 (1954), fue una decisión histórica de la Corte Suprema de los Estados Unidos, en cual la Corte dictaminó que las leyes estatales de los Estados Unidos que establecen la segregación racial en las escuelas públicas son inconstitucionales, incluso si las escuelas segregadas son iguales. La decisión de la Corte anuló parcialmente su decisión de 1896 Plessy contra Ferguson, declarando que la noción de "separados pero iguales" era inconstitucional para las escuelas públicas y las instalaciones educativas estadounidenses. Allanó el camino para la integración y fue una gran victoria para el movimiento de derechos civiles, y es un modelo para muchos casos de litigio de impacto en el futuro. El caso subyacente comenzó en 1951, cuando el sistema de escuelas públicas en Topeka, Kansas, se negó a inscribir a la hija del residente negro local Oliver Brown en la escuela primaria más cercana a su casa, y en su lugar le exigieron que viajara en autobús a una escuela segregada más lejos. Los Brown y otras doce familias negras locales en situaciones similares presentaron una demanda colectiva en un Tribunal Federal de los Estados Unidos contra la Junta de Educación de Topeka, alegando que su política de segregación era inconstitucional. Un panel de tres jueces del Tribunal de Distrito de los Estados Unidos para el Distrito de Kansas dictó un veredicto contra los Brown, basándose en el precedente de Plessy v. Ferguson, en el que la Corte Suprema había dictaminado que la segregación racial no era en sí una misma violación de la Cláusula de Igual Protección de la Decimocuarta Enmienda si las instalaciones en cuestión eran por lo démas iguales, una doctrina que se conocía "separados pero iguales". Los Brown, entonces representados por el abogado principal de la NAACP, Thurgood Marshall, apelaron el fallo directamente ante la Corte Suprema. El 17 de mayo de 1954, la Corte Suprema emitió una decisión unánime (9-0) a favor de los Brown. El Tribunal dictaminó que las instalaciones educativas separadas eran inherentemente desiguales y, por lo tanto, las leyes que la imponen violan la Cláusula de Protección Igualitaria de la Decimocuarta Enmienda de la Constitución de los Estados Unidos. Sin embargo, las 14 páginas de la decisión no detalló ningún tipo de método para poner fin a la segregación racial en las escuelas, y la segunda decisión de la Corte en Brown II (1955) solo ordenó a los estados eliminar la segregación "con toda la rapidez deliberada".En el sur de los Estados Unidos, especialmente en el "Sur Profundo", donde la segregación racial estaba profundamente arraigada, la reacción a Brown entre la mayoría de los blancos fue "ruidosa y obstinada". Muchos líderes gubernamentales y políticos del sur adoptaron un plan conocido como "Resistencia masiva", creado por el senador de Virginia Harry F. Byrd, para frutrar los intentos de obligarlos a eliminar la segregación en sus sistemas escolares. Cuatro años más tarde, en el caso Cooper v. Aaron, la Corte reafirmó su fallo en Brown y declaró explícitamente que los funcionarios estatales y los legisladores no tenían poder para anular su fallo. (es)
- Brown v. Board of Education of Topeka, 347 US 483 (1954), adalah putusan Mahkamah Agung AS yang menyatakan bahwa undang-undang negara bagian AS yang menetapkan segregasi rasial di sekolah umum adalah tidak konstitusional, bahkan jika sekolah yang dipisahkan memiliki fasilitas dengan kualitas yang sama. Putusan Pengadilan ini sebagian menolak putusan Mahkamah Agung AS pada tahun 1896 dalam perkara Plessy v. Ferguson dengan menyatakan bahwa doktrin hukum "terpisah tetapi setara" adalah tidak konstitusional untuk sekolah umum dan fasilitas pendidikan Amerika. Putusan ini membuka jalan bagi dan merupakan kemenangan besar gerakan hak-hak sipil, dan menjadi model untuk banyak kasus di masa depan. Perkara ini bermula pada tahun 1951 ketika sebuah sekolah publik di Topeka, Kansas, menolak untuk menerima putri penduduk kulit hitam lokal di sekolah dasar yang paling dekat dengan rumah mereka. Sekolah itu malah meminta putri Brown untuk naik bus ke sekolah kulit hitam terpisah yang lebih jauh. Keluarga Brown dan dua belas keluarga kulit hitam lokal lainnya yang berada dalam situasi yang sama mengajukan gugatan class action di pengadilan federal AS terhadap Board of Education of Topeka (Dewan Pendidikan Topeka) dan berargumen bahwa kebijakan segregasi rasial ini adalah tidak konstitusional. Sebuah panel tiga hakim dari memutuskan perkara ini dengan merujuk pada preseden Plessy v. Ferguson, sebuah putusan Mahkamah Agung yang menyatakan bahwa segregasi rasial itu sendiri bukanlah pelanggaran Klausul Perlindungan Setara Amandemen Keempat Belas jika fasilitas yang disediakan adalah setara. Ini kemudian dikenal sebagai doktrin hukum "terpisah tetapi setara". Keluarga Brown, yang kemudian diwakili oleh kepala penasihat Thurgood Marshall, mengajukan banding atas keputusan tersebut langsung ke Mahkamah Agung. Pada tanggal 17 Mei 1954, Mahkamah Agung mengeluarkan putusan bulat 9–0 untuk pihak Brown. Pengadilan memutuskan bahwa "fasilitas pendidikan yang terpisah secara inheren adalah tidak setara". Oleh karena itu, undang-undang yang memberlakukannya melanggar Klausul Perlindungan Setara dari Amandemen Keempat Belas Konstitusi AS. Namun, putusan 14 halaman itu tidak menjelaskan metode yang diperlukan untuk mengakhiri segregasi rasial di sekolah, dan keputusan kedua Pengadilan di Brown II ( 349 U.S. 294 (1955) ) hanya memerintahkan negara bagian untuk melakukan desegregasi secepatnya. Di Amerika Serikat bagian Selatan, khususnya "", tempat segregasi rasial telah mengakar kuat, reaksi terhadap Brown di antara kebanyakan orang kulit putih adalah menolaknya dengan keras kepala. Banyak pemimpin-pemimpin politik di lembaga-lembaga pemerintahan dan kelompok politik Selatan yang membuat rencana yang dikenal sebagai "", yang dibuat oleh Senator Virginia , untuk menggagalkan upaya untuk melakukan desegregasi sistem sekolah publik. Empat tahun kemudian, dalam kasus Cooper v. Aaron, Pengadilan menegaskan kembali pendiriannya dalam Brown, dan secara eksplisit menyatakan bahwa pejabat negara dan legislator tidak memiliki kekuasaan untuk membatalkan putusan Mahkamah Agung. (in)
- Brown et al. v. Board of Education of Topeka et al. (en français : Brown et autres contre le Bureau de l'éducation de Topeka et autres), généralement appelé simplement Brown v. Board of Education (Brown contre le Bureau de l'éducation), désigne deux arrêts de la Cour suprême des États-Unis, rendus successivement le 17 mai 1954 (arrêt 347 U.S. 483), et le 31 mai 1955 (arrêt 349 U.S. 294) qui déclarent la ségrégation raciale inconstitutionnelle dans les écoles publiques même si le service rendu y est prétendu de « qualité égale ». Ces arrêts suivis de l'arrêt Browder v. Gayle du 5 juin 1956 mettent à mal la portée de l'arrêt Plessy v. Ferguson qui était la pierre de voûte des lois ségrégatives des États du Sud des États-Unis et de la doctrine appelée « separate but equal » (séparés mais égaux) et qui sera définitivement révoquée par le Civil Rights Act de 1957 et le Civil Rights Act de 1964. Cet arrêt est considéré comme une étape décisive du mouvement américain des droits civiques pour obtenir l'égalité citoyenne des Afro-Américains. (fr)
- 브라운 대 교육위원회 재판(Brown v. Board of Education, 347 U.S. 483, 1954년)은 미국 연방 대법원의 획기적 판례다. 이 판례는 당시 남쪽 17주(states)에서 백인과 유색인종이 같은 공립학교에 다닐수 없게 하는 주(state)법을 불법이라고 판정했다. 브라운 대 교육위, 브라운 사건이라고도 불리는 이 판례로 "분리하되 평등"이라는 인종차별 정책을 정당화 하게 된 플레시 대 퍼거슨 (1896년)이 58년 만에 뒤집히게 된다. (ko)
- Brown v. Board of Education was een rechtszaak die werd uitgevochten voor het Hooggerechtshof van de Verenigde Staten in 1954; de rechters beslisten uiteindelijk dat de wettelijk vastgelegde rassenscheiding op openbare scholen niet mocht worden toegepast, omdat er geen sprake van kon zijn dat zwarten onderwijs van hetzelfde niveau zouden krijgen als de blanken wanneer zij naar speciale 'zwarte' scholen moesten. In datzelfde jaar werd hetzelfde bepaald in de zaak met betrekking tot Washington D.C., dat geen staat is en dus niet onder dezelfde wetgeving valt. In 1951 werd het schoolbestuur van Topeka in Kansas aangeklaagd door de ACLU, in naam van de zwarte scholiere Linda Brown, die anderhalve kilometer naar haar school moest lopen, terwijl zich een paar straten verderop een blanke school bevond. Haar zaak werd gesteund door de NAACP, wiens werknemer Thurgood Marshall als advocaat voor Brown optrad. De districtsrechtbank stelde de schoolcommissie in het gelijk; bij het vonnis werd verwezen naar een federale uitspraak uit , waarin werd besloten dat de rassenscheiding toegestaan was. Het proces uit 1954 bestond in feite uit vier verschillende aanklachten, alle gesteund door de NAACP:
* Brown vs. Board of Education (Kansas)
* Briggs v. Elliott (South Carolina)
* Davis v. County School Board of Prince Edward County (Virginia)
* (Delaware) Het vonnis werd op 17 mei van dat jaar uitgesproken. Alle negen rechters waren het eens dat uit de rassenscheiding zonder twijfel ongelijkheid voortvloeide, en dus in strijd was met het veertiende amendement van de Amerikaanse Grondwet. Deze beslissing herriep een vonnis uit 1899, toen werd besloten dat segregratie wél grondwettelijk was. Ondanks de uitkomst van de rechtszaak leidde dit niet meteen tot desegregatie van openbare scholen of 'gemengde' restaurants of toiletten. Dit werd pas verplicht toen in 1964, oftewel nog eens tien jaar later, de Civil Rights Act werd getekend. Het vonnis betekende echter wel dat de desegregatie-beweging de steun had gekregen van de rechterlijke macht. (nl)
- Brown contro l'ufficio scolastico di Topeka (noto anche come Brown contro l'ufficio scolastico) è una sentenza della Corte suprema degli Stati Uniti, pubblicata il 17 maggio 1954 (sentenza 347 U.S. 483). La sentenza ha dichiarato incostituzionale la segregazione razziale nelle scuole pubbliche. Una sentenza complementare sullo stesso caso fu pubblicata il 31 maggio 1955 (349 U.S. 294): le due sentenze sono, per questo motivo, anche citate come Brown I e Brown II. Questa sentenza è senza dubbio la più importante delle decisioni della corte Warren. Da un punto di vista tecnico la sentenza Brown è applicabile solamente al sistema di educazione pubblica degli Stati; tuttavia la sentenza Bolling v. Sharpe 349 U.S. 497 (1954), meno conosciuta e pubblicata lo stesso giorno della precedente, estende l'obbligo anche al governo federale. (it)
- ブラウン対トピカ教育委員会裁判（ブラウン たい トピカきょういくいいんかい さいばん、英語: Brown v. Board of Education of Topeka）は、アメリカ合衆国における人種分離政策について、1954年にアメリカ合衆国最高裁判所が行った裁判。ブラウン判決ともいう。 1954年5月17日に言い渡された判決は、アール・ウォーレン首席裁判官の法廷において満場一致（9-0）で決定された。黒人と白人の学生を分離した公立学校の設立を定めたカンザス州の州法は、黒人(及び有色人種)の子供の平等な教育の機会を否定していると宣言し、単刀直入に「人種分離した教育機関は本来不平等である」と述べた。 その結果、法律上の人種差別は、アメリカ合衆国憲法修正第14条（法の下における平等保護条項）に違反するとの判例が確立され、1896年のプレッシー対ファーガソン裁判における「分離すれど平等」という先例を覆した。この勝利は人種統合と公民権運動への道を開いた。 (ja)
- Brown v. Board of Education of Topeka (de 1954) foi um caso marcante julgado na Suprema Corte dos Estados Unidos onde foi decidido ser inconstitucional as divisões raciais entre estudantes brancos e negros em escolas públicas pelo país. Este parecer reverteu a decisão tomada pela Corte no caso Plessy v. Ferguson de 1896, que havia se tornado a base jurídica para validar a segregação racial pelos Estados Unidos (especialmente no sul) em locais públicos, tais como escolas, hospitais, praças e paradas de ônibus e trem. A decisão foi tomada a 17 de maio de 1954, quando a corte, encabeçada pelo jurista Earl Warren, votou por unanimidade (9–0) declarando como inconstitucional, afirmando que "instalações educacionais separadas são inerentemente desiguais". O resultado imediato desta decisão foi o fim de jure da segregação racial nas instituições de ensino público americanas (embora de facto esta continuasse por mais alguns anos em várias localidades), quando foi determinado pelos juízes que a "Cláusula de Proteção de Iguais" da 14ª Emenda da Constituição estava sendo violada. A decisão abriu caminho para a dessegregação nas instituições públicas do país e acabou sendo um marco para o Movimento dos direitos civis dos negros nos Estados Unidos. Ainda assim, muitos políticos e juristas (especialmente no sul) não interpretaram a decisão como "definitiva" e resistiram, especialmente porque a Corte não especificou o método ou o prazo para a dessegregação. Foi necessário uma segunda deliberação (a Brown II) para ordenar que a dessegregação em locais públicos (como escolas) fosse feita de forma mais rápida e efetiva. (pt)
- Brown versus Board of Education of Topeka (Brown mot Topekas skolstyrelse) är ett domstolsavgörande (347 U.S. 483) från den 17 maj 1954 i USA:s högsta domstol, som etablerade ett förbud mot separata skolor för svarta och vita i USA. Domen upphävde formellt rasåtskillnaden i det amerikanska utbildningsväsendet, men det skulle ännu ta ett tag innan reell rasåtskillnad hade upphävts, särskilt vid universiteten. Likaväl blev domen mycket viktig för integreringen i grundskolor och på collegenivå, och banade väg för den svarta medborgarrättsrörelsen i USA. Domslutet i högsta domstolen under Earl Warrens ledning var enhälligt (9–0). Det hänvisade till rättigheterna i fjortonde tillägget till den amerikanska grundlagen. Domen upphävde rättsregler, lagar och domar i delstaterna där dessa tillät rassegregerade skolor, och upphävde från 1896. Fallet startade 1951 med att den svarta familjefadern, svetsaren och pastorn förde grupptalan mot skolstyrelsen i staden Topeka. Saken gällde formellt rätten att skriva in barnen vid vita skolor som låg närmare hemmet än svarta skolor. NAACP-advokaten Thurgood Marshall följde fallet genom hela överklagandeprocessen, medan de svarta juristerna och förde saken i rätten. Försvararna hänvisade bland annat till Unesco-uttalandet The Race Question från 1950, som en rad länder hade anslutit sig till. Domarna hänvisade också till den svenske ekonomen Gunnar Myrdals bok An American Dilemma : The Negro Problem and Modern Democracy (1944). (sv)
- «О́ливер Бра́ун и др. про́тив Сове́та по образова́нию Топи́ки» (англ. Oliver Brown et al. v. Board of Education of Topeka et al.) 347 U.S. 483 (1954) — судебный процесс, закончившийся решением Верховного суда США в 1954 году, которое признало противоречащим конституции раздельное обучение чернокожих и белых школьников. Решение явилось важным событием в борьбе против расовой сегрегации в США. (ru)
- 布朗訴托皮卡教育局案（Brown v. Board of Education of Topeka, U.S. 483 (1954)，全名Oliver Brown et al. v. Board of Education of Topeka et al.，以下簡稱布朗案）是一件美国历史上非常重要、具有指標意義的訴訟案。該案於1954年5月17日由美國最高法院做出決定，判決種族隔離本質上就是一種不平等，因此原告與被告雙方所爭執的「黑人與白人學童不得進入同一所學校就讀」的種族隔離法律必須排除「隔離但平等」先例的適用（該先例由普萊西訴弗格森案──簡稱普萊西案──所建立），因此種族隔離的法律因為剝奪了黑人學童的入學權利而違反了美國憲法第十四修正案中所保障的平等權而違憲，該法律因而不得在個案中適用，學童不得基於種族因素被拒絕入學。因為本判決的緣故，終止了美國社會中存在已久白人和黑人必須分別就讀不同公立學校的種族隔離現象。從本判決後「隔離但平等」的法律原則被推翻，任何法律上的種族隔離隨後都可能因違反憲法所保障的平等權而被判決違憲；同時本案也開啟了接下來數年中美國開始廢止一切有關種族隔離的措施；美國的民權運動也因為本案邁進一大步，此後數年中美國社會的與民權擴張等社會上的改變開始興起且方興未艾。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- 브라운 대 교육위원회 재판(Brown v. Board of Education, 347 U.S. 483, 1954년)은 미국 연방 대법원의 획기적 판례다. 이 판례는 당시 남쪽 17주(states)에서 백인과 유색인종이 같은 공립학교에 다닐수 없게 하는 주(state)법을 불법이라고 판정했다. 브라운 대 교육위, 브라운 사건이라고도 불리는 이 판례로 "분리하되 평등"이라는 인종차별 정책을 정당화 하게 된 플레시 대 퍼거슨 (1896년)이 58년 만에 뒤집히게 된다. (ko)
- ブラウン対トピカ教育委員会裁判（ブラウン たい トピカきょういくいいんかい さいばん、英語: Brown v. Board of Education of Topeka）は、アメリカ合衆国における人種分離政策について、1954年にアメリカ合衆国最高裁判所が行った裁判。ブラウン判決ともいう。 1954年5月17日に言い渡された判決は、アール・ウォーレン首席裁判官の法廷において満場一致（9-0）で決定された。黒人と白人の学生を分離した公立学校の設立を定めたカンザス州の州法は、黒人(及び有色人種)の子供の平等な教育の機会を否定していると宣言し、単刀直入に「人種分離した教育機関は本来不平等である」と述べた。 その結果、法律上の人種差別は、アメリカ合衆国憲法修正第14条（法の下における平等保護条項）に違反するとの判例が確立され、1896年のプレッシー対ファーガソン裁判における「分離すれど平等」という先例を覆した。この勝利は人種統合と公民権運動への道を開いた。 (ja)
- «О́ливер Бра́ун и др. про́тив Сове́та по образова́нию Топи́ки» (англ. Oliver Brown et al. v. Board of Education of Topeka et al.) 347 U.S. 483 (1954) — судебный процесс, закончившийся решением Верховного суда США в 1954 году, которое признало противоречащим конституции раздельное обучение чернокожих и белых школьников. Решение явилось важным событием в борьбе против расовой сегрегации в США. (ru)
- 布朗訴托皮卡教育局案（Brown v. Board of Education of Topeka, U.S. 483 (1954)，全名Oliver Brown et al. v. Board of Education of Topeka et al.，以下簡稱布朗案）是一件美国历史上非常重要、具有指標意義的訴訟案。該案於1954年5月17日由美國最高法院做出決定，判決種族隔離本質上就是一種不平等，因此原告與被告雙方所爭執的「黑人與白人學童不得進入同一所學校就讀」的種族隔離法律必須排除「隔離但平等」先例的適用（該先例由普萊西訴弗格森案──簡稱普萊西案──所建立），因此種族隔離的法律因為剝奪了黑人學童的入學權利而違反了美國憲法第十四修正案中所保障的平等權而違憲，該法律因而不得在個案中適用，學童不得基於種族因素被拒絕入學。因為本判決的緣故，終止了美國社會中存在已久白人和黑人必須分別就讀不同公立學校的種族隔離現象。從本判決後「隔離但平等」的法律原則被推翻，任何法律上的種族隔離隨後都可能因違反憲法所保障的平等權而被判決違憲；同時本案也開啟了接下來數年中美國開始廢止一切有關種族隔離的措施；美國的民權運動也因為本案邁進一大步，此後數年中美國社會的與民權擴張等社會上的改變開始興起且方興未艾。 (zh)
- El cas Brown contra el Consell d'Educació de Topeka, 347 O.S. 483 (1954) és una sentència judicial històrica del Tribunal Suprem dels Estats Units, car va declarar que les lleis estatals que establien escoles separades per a estudiants afroamericans i blancs negaven la igualtat d'oportunitats educatives. (ca)
- Brown v. školní rada Topeky (anglicky: Brown v. Board of Education of Topeka), 347 U.S. 483, je případ Nejvyššího soudu Spojených států amerických z roku 1954, který prohlásil státní zákony zakládající samostatné veřejné školy pro černé a bílé studenty za protiústavní. Toto rozhodnutí změnilo přístup soudu z případu Plessy vs. Ferguson z roku 1896, který umožňoval státem podporovanou segregaci („separated but equal“). Nejvyšší soud pod vedením předsedy Earla Warrena vynesl verdikt jednomyslně 17. května 1954 a ve svém rozhodnutí mimo jiné uvedl, že „oddělená vzdělávací zařízení jsou zákonitě nerovná.“ V důsledku tohoto případu byla rasová segregace označena za porušení článku o rovnosti před zákonem (Equal Protection Clause), zaručené 14. dodatkem Ústavy Spojených států amerických. Toto ro (cs)
- Brown v. Board of Education of Topeka, 347 U.S. 483 (1954), was a landmark decision by the U.S. Supreme Court, which ruled that U.S. state laws establishing racial segregation in public schools are unconstitutional, even if the segregated schools are otherwise equal in quality. The decision partially overruled the Court's 1896 decision Plessy v. Ferguson, which had held that racial segregation laws did not violate the U.S. Constitution as long as the facilities for each race were equal in quality, a doctrine that had come to be known as "separate but equal". The Court's decision in Brown paved the way for integration and was a major victory of the civil rights movement, and a model for many future impact litigation cases. (en)
- Brown v. Board of Education ist die Sammelbezeichnung für fünf von 1952 bis 1954 vor dem Obersten Gerichtshof der Vereinigten Staaten verhandelte Fälle zum Thema der Rassentrennung an öffentlichen Schulen. Die von betroffenen Eltern eingebrachten Sammelklagen gegen vier Bundesstaaten und den Bundesdistrikt vertraten die Position, dass separate Einrichtungen für Schüler getrennt nach Hautfarbe den Gleichheitsgrundsatz der Verfassung der Vereinigten Staaten verletzen. Der Oberste Gerichtshof schloss sich dieser Argumentation mit seinem Grundsatzurteil vom 17. Mai 1954 einstimmig an und hob damit die spätestens seit Plessy v. Ferguson geltende Rechtsprechung (“separate but equal”) auf. Die Entscheidung markierte das Ende der rechtlich sanktionierten Rassentrennung an staatlichen Schulen in de (de)
- Caso Brown contra Consejo de Educación de Topeka, 347 U.S. 483 (1954), fue una decisión histórica de la Corte Suprema de los Estados Unidos, en cual la Corte dictaminó que las leyes estatales de los Estados Unidos que establecen la segregación racial en las escuelas públicas son inconstitucionales, incluso si las escuelas segregadas son iguales. La decisión de la Corte anuló parcialmente su decisión de 1896 Plessy contra Ferguson, declarando que la noción de "separados pero iguales" era inconstitucional para las escuelas públicas y las instalaciones educativas estadounidenses. Allanó el camino para la integración y fue una gran victoria para el movimiento de derechos civiles, y es un modelo para muchos casos de litigio de impacto en el futuro. (es)
- Brown v. Board of Education of Topeka, 347 US 483 (1954), adalah putusan Mahkamah Agung AS yang menyatakan bahwa undang-undang negara bagian AS yang menetapkan segregasi rasial di sekolah umum adalah tidak konstitusional, bahkan jika sekolah yang dipisahkan memiliki fasilitas dengan kualitas yang sama. Putusan Pengadilan ini sebagian menolak putusan Mahkamah Agung AS pada tahun 1896 dalam perkara Plessy v. Ferguson dengan menyatakan bahwa doktrin hukum "terpisah tetapi setara" adalah tidak konstitusional untuk sekolah umum dan fasilitas pendidikan Amerika. Putusan ini membuka jalan bagi dan merupakan kemenangan besar gerakan hak-hak sipil, dan menjadi model untuk banyak kasus di masa depan. (in)
- Brown et al. v. Board of Education of Topeka et al. (en français : Brown et autres contre le Bureau de l'éducation de Topeka et autres), généralement appelé simplement Brown v. Board of Education (Brown contre le Bureau de l'éducation), désigne deux arrêts de la Cour suprême des États-Unis, rendus successivement le 17 mai 1954 (arrêt 347 U.S. 483), et le 31 mai 1955 (arrêt 349 U.S. 294) qui déclarent la ségrégation raciale inconstitutionnelle dans les écoles publiques même si le service rendu y est prétendu de « qualité égale ». Ces arrêts suivis de l'arrêt Browder v. Gayle du 5 juin 1956 mettent à mal la portée de l'arrêt Plessy v. Ferguson qui était la pierre de voûte des lois ségrégatives des États du Sud des États-Unis et de la doctrine appelée « separate but equal » (séparés mais égau (fr)
- Brown contro l'ufficio scolastico di Topeka (noto anche come Brown contro l'ufficio scolastico) è una sentenza della Corte suprema degli Stati Uniti, pubblicata il 17 maggio 1954 (sentenza 347 U.S. 483). La sentenza ha dichiarato incostituzionale la segregazione razziale nelle scuole pubbliche. Una sentenza complementare sullo stesso caso fu pubblicata il 31 maggio 1955 (349 U.S. 294): le due sentenze sono, per questo motivo, anche citate come Brown I e Brown II. Questa sentenza è senza dubbio la più importante delle decisioni della corte Warren. Da un punto di vista tecnico la sentenza Brown è applicabile solamente al sistema di educazione pubblica degli Stati; tuttavia la sentenza Bolling v. Sharpe 349 U.S. 497 (1954), meno conosciuta e pubblicata lo stesso giorno della precedente, esten (it)
- Brown v. Board of Education was een rechtszaak die werd uitgevochten voor het Hooggerechtshof van de Verenigde Staten in 1954; de rechters beslisten uiteindelijk dat de wettelijk vastgelegde rassenscheiding op openbare scholen niet mocht worden toegepast, omdat er geen sprake van kon zijn dat zwarten onderwijs van hetzelfde niveau zouden krijgen als de blanken wanneer zij naar speciale 'zwarte' scholen moesten. In datzelfde jaar werd hetzelfde bepaald in de zaak met betrekking tot Washington D.C., dat geen staat is en dus niet onder dezelfde wetgeving valt. (nl)
- Brown v. Board of Education of Topeka (de 1954) foi um caso marcante julgado na Suprema Corte dos Estados Unidos onde foi decidido ser inconstitucional as divisões raciais entre estudantes brancos e negros em escolas públicas pelo país. Este parecer reverteu a decisão tomada pela Corte no caso Plessy v. Ferguson de 1896, que havia se tornado a base jurídica para validar a segregação racial pelos Estados Unidos (especialmente no sul) em locais públicos, tais como escolas, hospitais, praças e paradas de ônibus e trem. (pt)
- Brown versus Board of Education of Topeka (Brown mot Topekas skolstyrelse) är ett domstolsavgörande (347 U.S. 483) från den 17 maj 1954 i USA:s högsta domstol, som etablerade ett förbud mot separata skolor för svarta och vita i USA. Domen upphävde formellt rasåtskillnaden i det amerikanska utbildningsväsendet, men det skulle ännu ta ett tag innan reell rasåtskillnad hade upphävts, särskilt vid universiteten. Likaväl blev domen mycket viktig för integreringen i grundskolor och på collegenivå, och banade väg för den svarta medborgarrättsrörelsen i USA. (sv)
|
