| dbo:abstract
|
- Attalos I. (269 př. n. l. – 197 př. n. l.) nebo také Attalos Sótér (Spasitel) byl vládce maloasijského města Pergamon, příslušník rodu Attalovců. Jeho otec, který se jmenoval také Attalos, vyhrál na olympijských hrách závod tethrippon. Po jeho předčasné smrti adoptoval Attala příbuzný , vládce Pergamu. V roce 241 př. n. l. Eumenes zemřel a Attalos se stal jeho nástupcem. Na počátku jeho vlády země strádala nájezdy Keltů z Galacie, kteří vymáhali výkupné. Okolo roku 230 př. n. l. je Attalova vojska porazila na řece – v důsledku tohoto vítězství obdržel titul prvního krále Pergamonu a přízvisko Spasitel. Za jeho vlády Pergamon bohatl a stal se regionální velmocí, Attalos posiloval jeho prestiž tím, že lákal přední vědce a umělce své doby, jako byl Apollónios z Pergy nebo , který vytvořil pro svatyni bohyně Athény bronzovou sochu umírajícího Gala, známou z římských kopií. Pergamon se díky Attalovi stal kulturním a náboženským centrem helénistického světa, král věnoval mnoha řeckým městům votivní dary a založil velkou Pergamskou knihovnu. Později Attalos bojoval proti Seleukovské říši i proti Filipovi V. Makedonskému, podařilo se mu výrazně rozšířit území svého státu, na čas ovládl i ostrov Aigina. Konflikt s Makedonií ho přivedl ke spojenectví s Římany, které symbolicky posílil věnováním posvátného kamene, spojeného s kultem Kybelé, jenž byl uložen v chrámu na Palatinu a připisovala se mu zásluha na vítězství v druhé punské válce. Jeho manželka Apollonis pocházela z prosté rodiny z města . Šlo v tehdejších vládnoucích vrstvách o výjimečný případ manželství z lásky, které bylo v dobové literatuře dáváno za příklad harmonického vztahu. Měli spolu čtyři syny, nejstarší z nich se stal roku 197 př. n. l. Attalovým nástupcem. (cs)
- Àttal I de Pèrgam (grec antic: Ἄτταλος Σωτήρ, Áttalos Sōtḗr, llatí: Attălus Soter) fou rei de Pèrgam del 241 aC al 197 aC. D'ell va agafar el nom la dinastia Atàlida. Era fill d', germa de Filèter i d'Antioquis filla d'Aqueu. Va succeir en el tron el seu cosí Èumenes I. Fou el primer que es va enfrontar als gàlates sobre els quals va obtenir una victòria decisiva després de la qual va assolir el títol de rei. Una escultura representant la victòria fou col·locada a l'Acròpoli d'Atenes. Es va aprofitar dels conflictes familiars entre els selèucides i el 229 aC va derrotar l'Antíoc Híerax, que era aliat dels gàlates i que després de la derrota gàlata, només va conservar el suport egipci, poc significatiu. Després de tres campanyes victorioses d'Àttal, finalment Antíoc va haver de fugir i els seus dominis es van repartir entre pergamides, egipcis, macedonis (Cària), gàlates i capadocis (227 aC). El 226 aC es va apoderar d'extenses regions de Frígia a l'oest del Taure. El 225 aC el nou rei selèucida, Seleuc III Ceraune (o Sòter) va enviar un exèrcit sota el comandament del seu oncle Andròmac, però aquest exèrcit fou derrotat i l'Andròmac fou fet presoner i enviat a Egipte. Sota Antíoc III el Gran, l'Aqueos (Aqueu) fou enviat contra Pèrgam (222 aC) i va derrotar l'Àttal, deixant reduït el seu regne als límits del 228 aC. El 220 aC va esclatar la guerra entre Rodes i la ciutat de Bizanci i l'Àttal es va posar del costat dels bizantins però no fou de cap ajut apreciable. El 218 aC amb l'ajut de mercenaris gàlates va recuperar algunes ciutats d'Eòlia però en mig de victòries generals l'exèrcit va quedar desbandat quan es va produir un eclipsi que va alarmar els gàlates, que no van voler seguir. El 216 aC es va aliar a l'Antíoc III el gran contra Aqueu. El 211 aC es va incorporar a l'aliança de Roma amb la Lliga Etòlia, contra Filip V de Macedònia i la Lliga Aquea. El 209 aC fou nomenat pretor de la Lliga Etòlia juntament amb Pírries i al 208 aC es va reunir amb una petita flota al romà Sulpici. Després d'una victòria a Egina el 207 aC va assaltar Peparethos, va conquerir Oreos, i tot seguit . Es trobava a aquesta ciutat quan de poc que no va caure presoner de Filip V. En assabentar-se que el rei Prúsies I de Bitínia havia envaït el regne va tornar acuitadament. El 205 aC, per una interpretació dels llibres sibil·lins, els romans van enviar una ambaixada a Àsia per emportar-se la Mare Idea (la dels déus) que era a Pessinos. L'Àttal els va rebre i els va donar la pedra que era el símbol de la deessa. A la pau general del 204 aC, Prúsies i Àttal i van quedar inclosos, el primer com aliat macedoni i el segon com aliat romà. Quan la guerra va esclatar entre Filip V i Rodes, Àttal va prendre partit per l'illa, i es va aliar a Egipte, Quios, Cízic i Bizanci, i com a conseqüència l'any següent (201 aC) va esclatar la guerra oberta. En la batalla naval que es va lliurar en aigües de Quios no hi va haver un vencedor clar, però la flota dels rodis fou derrotada enfront de Milet (es va poder retirar cap al sud i reorganitzar-se); els macedonis van desembarcar a Milet, van assolar el regne de Pèrgam i van avançar cap a la capital, ciutat que no van poder ocupar i finalment els macedonis van anar a passar l'hivern a Cària. El 200 aC Àttal, invitat pels atenencs, va anar a Atenes, on se li van tributar honors. Es va crear una nova tribu anomenada (Attalis) en honor seu. Una ambaixada romana era a la ciutat i es va declarar formalment la guerra a Filip V. El mateix any va intentar aixecar el setge a què els macedonis i els seus aliats sotmetien Abidos, però sense èxit. En la campanya del 199 aC va actuar en unió dels romans tant en la flota com en l'exèrcit de terra. Les forces combinades van ocupar Oreos a Eubea però va haver de retornar a Àsia on Antíoc III atacava Frígia. Antíoc va haver de renunciar a l'atac i retirar les tropes sota pressió de Roma. L'hivern del 198 aC el va passar a Egina i a la primavera del 197 aC va assistir a una assemblea a Tebes amb la intenció de separar als beocis de l'aliança amb Macedònia. Essent a Tebes va patir una apoplexia i fou portat a Pèrgam on va morir amb 72 anys i després de 44 de regnat. És considerat defensor de les arts i les ciències, i un governant just i fidel aliat. Amic generós i un bon pare i espòs. La seva dona es deia Apol·lònies (o Apol·lonis) i amb ella va tenir quatre fills: Èumenes II que el va succeir (197-159), Àtal II Filadelf (159-139), Filèter i Ateneu. (ca)
- Attalos I. (Soter, „Retter“) (griechisch ῎Ατταλος Áttalos; * 269 v. Chr.; † 197 v. Chr.) herrschte über das hellenistische Reich von Pergamon in der heutigen Türkei von 241 v. Chr. bis 197 v. Chr. Er war der Neffe 2. Grades des Eumenes I., wurde von diesem adoptiert und folgte ihm auf dem pergamenischen Thron nach. Er war der erste Herrscher der Dynastie der Attaliden, der den Königstitel annahm. Attalos errang einen bedeutenden Sieg über die Galater, eine Gruppe keltischer Stämme, die um 280 v. Chr. aus Thrakien nach Kleinasien eingewandert waren und dort die umliegenden Gebiete plünderten oder Tribut einforderten. Als Folge dieses Sieges nahm Attalos den Titel eines Königs an und erhielt den Ehrennahmen „Soter“ („Retter“). Der Erfolg wurde mit einem Siegesdenkmal in Pergamon gefeiert, zu dem wahrscheinlich die berühmte Statue des Sterbenden Galliers gehörte. Als Verbündeter der Römer spielte Attalos eine bedeutende Rolle im Ersten und Zweiten Makedonischen Krieg gegen Philipp V. Als fähiger General leitete er zahlreiche militärische Unternehmungen zur See in der gesamten Ägäis. Attalos starb 197 an einem Schlaganfall, den er während einer Rede vor einer Versammlung in Böotien erlitt, im Alter von 72 Jahren und kurz vor Ende des Zweiten Makedonischen Krieges. Er hatte vier Söhne, von denen die beiden ältesten als Eumenes II. und Attalos II. nacheinander Könige von Pergamon wurden. (de)
- Ο Άτταλος Α΄ ο Σωτήρ (269 π.Χ. – 197 π.Χ., Πέργαμος) ήταν ηγεμόνας του ελληνιστικού βασιλείου της Περγάμου, το πρώτο μέλος της Δυναστείας των Ατταλιδών που διεκδίκησε τον τίτλο του «βασιλέως». Ήταν κοντινός συγγενής και θετός γιος του προκατόχου του, Ευμένη Α΄ και βασίλεψε από το 241 π.Χ. μέχρι το θάνατό του το 197 π.Χ. Ήταν γιος του Αττάλου και της Αντιοχίδος, πριγκίπισσας από τον Οίκο των Σελευκιδών. Παντρεύτηκε την Απολλωνίδα από την Κύζικο, με την οποία απέκτησε τέσσερις γιους. Διάφοροι συγγραφείς της αρχαιότητας κάνουν αναφορά στο πόσο ευτυχισμένη και ενάρετη υπήρξε η συγκεκριμένη οικογένεια, με ιδιαίτερη έμφαση στην αρετή της Απολλωνίδας, αλλά και την καλή ανατροφή των παιδιών της, που είχε ως αποτέλεσμα την ομαλή μεταβίβαση της εξουσίας στο διάδοχο του Αττάλου Α΄, τον γιο του Ευμένη Β΄, χωρίς αιματοχυσίες. Ο Άτταλος Α΄ επέτυχε μία εξέχουσας σημασίας νίκη κατά των Γαλατών, κελτικών φύλων που μόλις είχαν φτάσει από τη Θράκη, οι οποίοι για πάνω από μία γενιά μάστιζαν τις μικρασιατικές πόλεις, καταστρέφοντας ή απαιτώντας και λαμβάνοντας μεγάλα χρηματικά ποσά, χωρίς κάποιος να μπορεί πραγματικά να τους ελέγξει. Η νίκη του αυτή, την οποία μνημονεύει το θριαμβικό μνημείο της Περγάμου και η απελευθέρωση των πόλεων από τον γαλατική απειλή, του κέρδισε την επωνυμία «ο Σωτήρ». Όντας πιστός σύμμαχος της Ρώμης, διαδραμάτισε σημαντικό ρόλο κατά τους δύο πρώτους Μακεδονικούς Πολέμους κατά του βασιλιά της Μακεδονίας Φιλίππου Ε΄. Διεξήγαγε πολυάριθμες ναυτικές επιχειρήσεις, πλήττοντας τα μακεδονικά συμφέροντα στο Αιγαίο Πέλαγος, κερδίζοντας τιμές, συλλέγοντας λάφυρα και κερδίζοντας για την Πέργαμο τα νησιά της Αίγινας και της Άνδρου, κατά τον πρώτο και δεύτερο πόλεμο αντίστοιχα. Ο Άτταλος θέλησε να υπογραμμίσει τους θριάμβους του τόσο σε πολιτικό όσο και σε πολιτιστικό επίπεδο, αφιερώνοντας διάφορα επινίκια μνημεία στην , που έφεραν την πόλη στην πρωτοπορία της καλλιτεχνικής παραγωγής στον ελληνικό κόσμο των τελευταίων δεκαετιών του 3ου αιώνα π.Χ. Απεβίωσε το 197 π.Χ. ελάχιστα πριν τη λήξη του δεύτερου πολέμου, σε ηλικία 72 ετών, πιθανότατα από εγκεφαλικό επεισόδιο, το οποίο έπαθε τη στιγμή που του είχαν απευθύνει το λόγο σε πολεμικό συμβούλιο στη Βοιωτία. (el)
- Attalus I (Ancient Greek: Ἄτταλος Α΄), surnamed Soter (Greek: Σωτήρ, "Savior"; 269–197 BC) ruled Pergamon, an Ionian Greek polis (what is now Bergama, Turkey), first as dynast, later as king, from 241 BC to 197 BC. He was the first cousin once removed and the adopted son of Eumenes I, whom he succeeded, and was the first of the Attalid dynasty to assume the title of king in 238 BC. He was the son of Attalus and his wife Antiochis. Attalus won an important victory over the Galatians, newly arrived Celtic tribes from Thrace, who had been, for more than a generation, plundering and exacting tribute throughout most of Asia Minor without any serious check. This victory, celebrated by the triumphal monument at Pergamon (famous for its Dying Gaul) and the liberation from the Gallic "terror" which it represented, earned for Attalus the name of "Soter", and the title of "king". A courageous and capable general and loyal ally of Rome, he played a significant role in the first and second Macedonian Wars, waged against Philip V of Macedon. He conducted numerous naval operations, harassing Macedonian interests throughout the Aegean, winning honors, collecting spoils, and gaining for Pergamon possession of the Greek islands of Aegina during the first war, and Andros during the second, twice narrowly escaping capture at the hands of Philip. Attalus was a protector of the Greek cities of Anatolia and viewed himself as the champion of Greeks against barbarians. During his reign he established Pergamon as a considerable power in the Greek East. He died in 197 BC, shortly before the end of the second war, at the age of 72, having suffered an apparent stroke while addressing a Boeotian war council some months before. He and his wife were admired for their rearing of their four sons. He was succeeded as king by his son Eumenes II. (en)
- Atalo I.a Soter («Salbatzailea»; antzinako grezieraz: Ἄτταλος) (K.a. 269-K.a. 197), Pergamoko errege bat izan zen. Galaziarrak menderatu ondoren, erromatarrekin bat egin zuen Filipo V.a Mazedoniako erregeari aurre egitearren. Pergamoko liburutegi ospetsua sortu zuen. (eu)
- Atalo I (en griego antiguo Ἄτταλος) Sóter (griego: Salvador; 269 a. C.-197 a. C.), reinó sobre la polis griega de Pérgamo, situada en la actual Turquía, entre los años 241 a. C. y 197 a. C. Era primo segundo (o sobrino-nieto) del rey Eumenes I, que lo adoptó como su heredero. Fue el primer integrante de la dinastía atálida que asumió el título de rey en 238 a. C. Era hijo de Atalo y su esposa Antióquida, princesa de Siria. Atalo obtuvo una importante victoria sobre los gálatas, una tribu celta que había llegado algunos años antes a Tracia, y que, durante más de una generación, había estado saqueando e imponiendo tributos en gran parte de Asia Menor sin apenas oposición. Para conmemorar esta gran victoria se erigió en Pérgamo un gran monumento, famoso por su escultura central, conocida como El Gálata moribundo, y también porque representaba el fin de la amenaza que suponían los gálatas. Tras la victoria, Atalo adoptó el sobrenombre de Sóter, y el título de rey. Valiente y capaz general, se convirtió en uno de los más fieles aliados de Roma, desempeñando un papel fundamental en la primera y segunda guerra macedónica contra el rey macedonio, Filipo V. Durante la guerra dirigió numerosas operaciones navales y entorpeció los movimientos de la armada macedonia a lo largo de todo el mar Egeo, ganando con ello grandes honores, saqueando posiciones, y conquistando para su reino la isla griega de Egina, durante la primera guerra macedónica, y la isla de Andros en la Segunda. Su vida corrió peligro durante los dos conflictos ya que estuvo a punto de ser capturado en dos ocasiones por Filipo. Murió en 197 a. C., a la edad de 72 años, mientras presidía en Beocia una cumbre de los líderes etolios poco antes de que finalizara la segunda de las guerras macedónicas. La causa del fallecimiento pudo haber sido un derrame cerebral. Durante su vida disfrutó de una vida doméstica feliz, junto a su esposa y sus cuatro hijos. Le sucedió en el trono su hijo Eumenes II. (es)
- Attale Ier Sôter (du grec, « sauveur »), né en 269 av. J.-C. et mort en 197 av. J.-C., fut souverain de la polis de Pergame de 241 av. J.-C. à sa mort. Cousin germain et fils adoptif d’Eumène Ier, à qui il succède, il mena une politique beaucoup plus vigoureuse que son prédécesseur et fut le premier de la dynastie des Attalides à prendre le titre de roi (basileus). Père d'Eumène II, il partagea ses prérogatives royales avec ce dernier. Attale a remporté une importante victoire sur les Galates, tribu nouvellement arrivée de Thrace qui avait mené pendant plus d'une génération un pillage incessant dans toutes les régions d'Asie mineure, sans que quiconque puisse leur opposer de sérieuse résistance. Cette victoire, immortalisée par un monument triomphal pergaménien, célèbre pour son Galate mourant et son Suicide du Galate, lui valut l'épiclèse de « Sôter » et le titre de « roi ». Général courageux et valeureux, allié indéfectible de la République romaine, il a joué un rôle significatif dans la première et la deuxième guerres de Macédoine. Il a conduit de nombreuses opérations navales, harcelant les positions macédoniennes sur tout le rivage égéen, remportant honneurs et butins, accroissant le territoire de son royaume par la prise d'Égine pendant la première guerre, et d'Andros dans un second temps, et ce, en échappant de peu aux mains de Philippe V. Il est décédé en 197 av. J.-C., peu de temps avant le terme du second conflit, âgé de 72 ans, apparemment d'un accident vasculaire cérébral. Il goûta une vie domestique heureuse, entouré de son épouse et de ses quatre fils. L'un d'eux, Eumène II, partagea les prérogatives royales du vivant de son père et lui succéda. (fr)
- Attalus I (bahasa Yunani Kuno: Ἄτταλος Α΄), bermarga Soter (bahasa Yunani: Σωτήρ, "Penyelamat"; 269–197 SM) memerintah Pergamon, sebuah polis Yunani Ionia (sekarang , Turki), mula-mula sebagai dinasti, kemudian sebagai raja, dari 241 SM sampai 197 SM. Ia adalah sepupu dan putra angkat dari Eumenes I, yang merupakan pendahulunya, dan merupakan orang pertama dari Dinasti Attalidon yang mendapatkan gelar raja pada 238 SM. Ia adalah putra dari pasangan Attalus dan istrinya Antiochis. (in)
- アッタロス1世（古代ギリシア語: Άτταλος Α΄、ラテン文字転写：Attalos I、紀元前269年 - 紀元前197年）は、アッタロス朝（ペルガモン王国）の第2代国王（在位：紀元前241年 - 紀元前197年）。救済王（ソテル）と称した。 (ja)
- 아탈로스 1세(고대 그리스어: Άτταλος Α, 라틴어: Attalos I, 기원전 269년 – 기원전 197년)는 아탈로스 왕조(페르가몬 왕국)의 제2대 국왕(재위 : 기원전 241년 – 기원전 197년)이다. 에우메네스 1세의 둘째 조카이자, 양자로 그의 후계자가 되었다. 구원왕(소테르, Soter)이라고 칭했다. (ko)
- Attalo Sotere (in greco antico: Ἄτταλος Σωτήρ, Àttalos Sotér, «Attalo il Salvatore»; 269 a.C. – Pergamo, 197 a.C.), chiamato nella storiografia moderna Attalo I, è stato un sovrano pergameno, re di Pergamo, una polis greca dell'Asia Minore, nella moderna Turchia, dal 241 a.C. alla morte, prima come signore della città e poi come re. Attalo ottenne un'importante vittoria sui Galati, una popolazione celtica appena giunta in Asia Minore che aveva saccheggiato e imposto tributi nella regione senza trovare opposizione. Questa vittoria, che venne celebrata con un monumento trionfale eretto a Pergamo, decorato tra le altre con la statua del Galata morente, si tradusse nella liberazione dal terrore gallico e guadagnò ad Attalo il nome di Soter («Salvatore») e il titolo di re. Generale coraggioso e capace, fu un alleato leale della Repubblica romana, al fianco della quale combatté nella prima e seconda guerra macedonica contro Filippo V. Condusse numerose operazioni navali, ostacolando gli interessi macedoni in tutto il mar Egeo, ottenendo onori, accumulando spoglie e guadagnando al Regno di Pergamo l'isola greca di Egina, durante la prima guerra, e Andros, durante la seconda; sfuggì per poco alla cattura da parte di Filippo per ben due volte. Morì nel 197 a.C., poco prima della fine della seconda guerra, all'età di 72 anni, dopo essere stato colpito da un attacco al cuore alcuni mesi prima, mentre parlava durante un consiglio di guerra beotico. La sua vita privata fu famosa per essere stata felice: ebbe una moglie e quattro figli, uno dei quali, Eumene II, gli succedette come re. (it)
- Attalos I Soter (Ἄτταλος Α΄ Σωτήρ, ur. 269 p.n.e., zm. 197 p.n.e.) – władca Pergamonu z dynastii Attalidów, panujący od 241 p.n.e., z tytułem królewskim (basileus) od około 236 p.n.e., założyciel słynnej w świecie hellenistycznym Biblioteki Pergamońskiej. (pl)
- Attalus I was koning van Pergamon van 241 tot 197 v.Chr.. Hij was de neef van zijn voorganger Eumenes I, en was de eerste vertegenwoordiger van de dynastie der Attaliden die ook officieel de titel koning van Pergamon aannam.Attalus I besloot zijn hoofdstad tot "het Athene van Klein-Azië" te maken. Hij versloeg in 230 v.Chr. definitief de Galaten, die zijn voorganger veel hoofdbrekens hadden bezorgd. Deze overwinning leverde hem niet alleen de bijnaam Soter (d.i. Verlosser) op, ze bezorgde hem ook de feitelijke heerschappij over een groot deel van westelijk Klein-Azië, en stelde hem in de gelegenheid een totaal andere politiek te gaan voeren, gericht op het westen en op Rome. In de Tweede Macedonische Oorlog (200 – 197 v.Chr.) stuurde Attalus I aan op een Romeinse interventie tegen Macedonië. Hij werkte nadien samen met Rome tegen Philippus V, maar overleed kort voor de definitieve overwinning. Door zelf om deze interventie te vragen bracht hij Pergamon geleidelijk onder Romeinse invloed, haalde hij Rome in de Griekse wereld en luidde aldus het feitelijke einde in van de zelfstandige hellenistische diadochenrijken. Attalus I legde de grondslagen van de culturele opgang van Pergamon, door letterkundigen, filosofen en kunstenaars aan te trekken en te steunen. Zijn overwinning op de Galaten liet hij op verschillende manieren vereeuwigen, onder meer door de oprichting van het Zeusaltaar (waarvan de beeldhouwwerken de Galaten symbolisch uitbeelden als giganten die het tegen de goden opnemen) en van het zegemonument van de zogenaamde Stervende Galliër, allebei hoogtepunten van de hellenistische kunst. (nl)
- Átalo I Sóter foi rei de Pérgamo entre 241 e 197 a.C. Era primo e filho adotivo de , a quem sucedeu, dando origem à Dinastia Atálida. Seus pais foram Átalo e Antíoque, princesa do império Selêucida. Em seu reinado foram contidas as invasões dos gálatas, que por mais de uma geração vinham amedrontando e saqueando a Ásia Menor. Era um general capaz e corajoso, e um aliado leal da Roma Antiga, tendo desempenhado um papel importante nas Guerras Macedônicas contra Filipe V da Macedônia, conduzindo diversas operações navais no mar Egeu. Como resultado acumulou fortuna em botins de guerra, e conquistou para Pérgamo a ilha de Egina. Morreu com 72 anos, enquanto estava reunido com o conselho de guerra da Beócia pouco antes do fim da segunda das guerras macedônicas. Teve uma vida familiar feliz com sua esposa e quatro filhos. Foi sucedido por um deles, Eumenes II. (pt)
- Аттал I Сотер (др.-греч. Άτταλος Α' ο Σωτήρ; 269 — 197 до н. э.) — пергамский правитель из династии Атталидов, который унаследовал власть от дяди Эвмена в 241 г. и принял царский титул в 230 г. Сын царевны из рода Селевкидов, Аттал первым из Атталидов заявил права на царский титул. Он отказался выплачивать дань малоазиатским кельтам (галатам) и, разгромив их под стенами Пергама, стал именовать себя царём. Его честолюбие возбудило подозрительность Антиоха Гиеракса, и в ходе завязавшейся войны Аттал вытеснил Селевкидов из Малой Азии в Киликию. В 228—222 гг. Селевкидам удалось вернуть утраченные владения в Анатолии, отчасти по той причине, что Аттал был занят противостоянием с македонским царём Филиппом V. Он выступил на стороне Рима в ходе Первой и Второй македонских войн, а также вступился за притесняемых Филиппом родосцев, но умер незадолго до окончательного разгрома своего главного врага. (ru)
- Attalos I, Attalos Soter, född 269 f.Kr., död 197 f.Kr., var kung av Pergamon från 241 f.Kr. Han var far till Eumenes II Soter av Pergamon och Attalos II av Pergamon. Attalos utnämndes till kung 241 f.Kr. efter en seger över galaterna, som länge plundrat de hellenska staterna i Mindre Asien. Därefter ledde han ett krig mot Syrien och Makedonien och bistod romarna med ett värdefullt understöd mot konung Filip V av Makedonien. Hans erövringar gick visserligen till stora delar förlorade. Men genom sin seger över galaterna, sitt försvar av de hellenska staterna, förbundet med romarna och ett klokt användande av rikets betydande skatter, särskilt till främjande av konst och vetenskap, gjorde han betydande insatser för regionens utveckling under perioden. Han dog 197 f.Kr. i Pergamon och efterträddes av sin son Eumenes II. (sv)
- Аттал I, Аттал Сотер (дав.-гр. Ἄτταλος Σωτὴρ, 269-197 до н. е.) — володар Пергама у 241-197 до н. е., двоюрідний брат Евмена I, небіж Філетера. (uk)
- 阿塔羅斯一世（救主）（希腊語：Ἄτταλος ο Σωτὴρ，約前269年－前197年）帕加馬王國國王，統治時間前241年－前197年，他統治的帕加馬城是愛奧尼亞的一座希臘城邦。阿塔羅斯的生父也名為阿塔羅斯，母親是安條尼絲，阿塔羅斯之後過繼給堂叔歐邁尼斯一世，成為他的養子，繼承歐邁尼斯一世之位，他起初一開始只是世襲的統治者，在前238年阿塔羅斯一世正式採用國王頭銜，阿塔羅斯王朝的名字就是以其得名。 當時塞爾特人部落從色雷斯遷移到加拉太，稱為加拉太人，加拉太人將近一個世代的時間肆無忌憚般掠奪小亞細亞鄰近的城市和地區，並向他們收取沉重的貢金。但在阿塔羅斯一世在位時，阿塔羅斯從加拉太人手中贏得一場重要勝利，因此在帕加馬舉行慶祝這場勝利的活動，並立了一些紀念物，其中最令後世知名的就是《垂死的高盧人》雕像。這次勝利也代表著小亞細亞的居民脫離加拉太人的恐懼，使阿塔羅斯贏得「救主」以及巴西琉斯（國王）的稱號。 在軍事上，他是一位具備勇氣和軍事才能，任內王國成為羅馬共和國堅貞的盟友，他參予第一次馬其頓戰爭和第二次馬其頓戰爭對抗馬其頓的腓力五世並佔有重要的地位。與馬其頓戰爭中，他指揮多場海上行動，成功阻止馬其頓朝愛琴海周圍進犯，並贏得許多榮譽和戰利品，他也為王國取得一些愛琴海的島嶼，如第一次馬其頓戰爭中獲得埃伊納島，第二次獲得安德羅斯島。另外阿塔羅斯一世也從腓力五世手中幸運地死裡逃生兩次。 阿塔羅斯一世在位期間是小亞細亞希臘城邦的保護者，還視自己對抗蠻族的捍衞者。在東方希臘人勢力中，他治下的帕加馬國力強盛。前197年，差不多第二次馬其頓戰爭要結束之時，阿塔羅斯逝世，享年72歲，先前阿塔羅斯曾在波奧蒂亞議會中發表演說時明顯有中風的徵狀。王位傳給其子歐邁尼斯二世繼任。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Atalo I.a Soter («Salbatzailea»; antzinako grezieraz: Ἄτταλος) (K.a. 269-K.a. 197), Pergamoko errege bat izan zen. Galaziarrak menderatu ondoren, erromatarrekin bat egin zuen Filipo V.a Mazedoniako erregeari aurre egitearren. Pergamoko liburutegi ospetsua sortu zuen. (eu)
- Attalus I (bahasa Yunani Kuno: Ἄτταλος Α΄), bermarga Soter (bahasa Yunani: Σωτήρ, "Penyelamat"; 269–197 SM) memerintah Pergamon, sebuah polis Yunani Ionia (sekarang , Turki), mula-mula sebagai dinasti, kemudian sebagai raja, dari 241 SM sampai 197 SM. Ia adalah sepupu dan putra angkat dari Eumenes I, yang merupakan pendahulunya, dan merupakan orang pertama dari Dinasti Attalidon yang mendapatkan gelar raja pada 238 SM. Ia adalah putra dari pasangan Attalus dan istrinya Antiochis. (in)
- アッタロス1世（古代ギリシア語: Άτταλος Α΄、ラテン文字転写：Attalos I、紀元前269年 - 紀元前197年）は、アッタロス朝（ペルガモン王国）の第2代国王（在位：紀元前241年 - 紀元前197年）。救済王（ソテル）と称した。 (ja)
- 아탈로스 1세(고대 그리스어: Άτταλος Α, 라틴어: Attalos I, 기원전 269년 – 기원전 197년)는 아탈로스 왕조(페르가몬 왕국)의 제2대 국왕(재위 : 기원전 241년 – 기원전 197년)이다. 에우메네스 1세의 둘째 조카이자, 양자로 그의 후계자가 되었다. 구원왕(소테르, Soter)이라고 칭했다. (ko)
- Attalos I Soter (Ἄτταλος Α΄ Σωτήρ, ur. 269 p.n.e., zm. 197 p.n.e.) – władca Pergamonu z dynastii Attalidów, panujący od 241 p.n.e., z tytułem królewskim (basileus) od około 236 p.n.e., założyciel słynnej w świecie hellenistycznym Biblioteki Pergamońskiej. (pl)
- Аттал I, Аттал Сотер (дав.-гр. Ἄτταλος Σωτὴρ, 269-197 до н. е.) — володар Пергама у 241-197 до н. е., двоюрідний брат Евмена I, небіж Філетера. (uk)
- Àttal I de Pèrgam (grec antic: Ἄτταλος Σωτήρ, Áttalos Sōtḗr, llatí: Attălus Soter) fou rei de Pèrgam del 241 aC al 197 aC. D'ell va agafar el nom la dinastia Atàlida. Era fill d', germa de Filèter i d'Antioquis filla d'Aqueu. Va succeir en el tron el seu cosí Èumenes I. Fou el primer que es va enfrontar als gàlates sobre els quals va obtenir una victòria decisiva després de la qual va assolir el títol de rei. Una escultura representant la victòria fou col·locada a l'Acròpoli d'Atenes. (ca)
- Attalos I. (269 př. n. l. – 197 př. n. l.) nebo také Attalos Sótér (Spasitel) byl vládce maloasijského města Pergamon, příslušník rodu Attalovců. Jeho otec, který se jmenoval také Attalos, vyhrál na olympijských hrách závod tethrippon. Po jeho předčasné smrti adoptoval Attala příbuzný , vládce Pergamu. V roce 241 př. n. l. Eumenes zemřel a Attalos se stal jeho nástupcem. Na počátku jeho vlády země strádala nájezdy Keltů z Galacie, kteří vymáhali výkupné. Okolo roku 230 př. n. l. je Attalova vojska porazila na řece – v důsledku tohoto vítězství obdržel titul prvního krále Pergamonu a přízvisko Spasitel. (cs)
- Ο Άτταλος Α΄ ο Σωτήρ (269 π.Χ. – 197 π.Χ., Πέργαμος) ήταν ηγεμόνας του ελληνιστικού βασιλείου της Περγάμου, το πρώτο μέλος της Δυναστείας των Ατταλιδών που διεκδίκησε τον τίτλο του «βασιλέως». Ήταν κοντινός συγγενής και θετός γιος του προκατόχου του, Ευμένη Α΄ και βασίλεψε από το 241 π.Χ. μέχρι το θάνατό του το 197 π.Χ. Ήταν γιος του Αττάλου και της Αντιοχίδος, πριγκίπισσας από τον Οίκο των Σελευκιδών. Παντρεύτηκε την Απολλωνίδα από την Κύζικο, με την οποία απέκτησε τέσσερις γιους. Διάφοροι συγγραφείς της αρχαιότητας κάνουν αναφορά στο πόσο ευτυχισμένη και ενάρετη υπήρξε η συγκεκριμένη οικογένεια, με ιδιαίτερη έμφαση στην αρετή της Απολλωνίδας, αλλά και την καλή ανατροφή των παιδιών της, που είχε ως αποτέλεσμα την ομαλή μεταβίβαση της εξουσίας στο διάδοχο του Αττάλου Α΄, τον γιο του Ευμένη (el)
- Attalos I. (Soter, „Retter“) (griechisch ῎Ατταλος Áttalos; * 269 v. Chr.; † 197 v. Chr.) herrschte über das hellenistische Reich von Pergamon in der heutigen Türkei von 241 v. Chr. bis 197 v. Chr. Er war der Neffe 2. Grades des Eumenes I., wurde von diesem adoptiert und folgte ihm auf dem pergamenischen Thron nach. Er war der erste Herrscher der Dynastie der Attaliden, der den Königstitel annahm. (de)
- Attalus I (Ancient Greek: Ἄτταλος Α΄), surnamed Soter (Greek: Σωτήρ, "Savior"; 269–197 BC) ruled Pergamon, an Ionian Greek polis (what is now Bergama, Turkey), first as dynast, later as king, from 241 BC to 197 BC. He was the first cousin once removed and the adopted son of Eumenes I, whom he succeeded, and was the first of the Attalid dynasty to assume the title of king in 238 BC. He was the son of Attalus and his wife Antiochis. (en)
- Atalo I (en griego antiguo Ἄτταλος) Sóter (griego: Salvador; 269 a. C.-197 a. C.), reinó sobre la polis griega de Pérgamo, situada en la actual Turquía, entre los años 241 a. C. y 197 a. C. Era primo segundo (o sobrino-nieto) del rey Eumenes I, que lo adoptó como su heredero. Fue el primer integrante de la dinastía atálida que asumió el título de rey en 238 a. C. Era hijo de Atalo y su esposa Antióquida, princesa de Siria. (es)
- Attalo Sotere (in greco antico: Ἄτταλος Σωτήρ, Àttalos Sotér, «Attalo il Salvatore»; 269 a.C. – Pergamo, 197 a.C.), chiamato nella storiografia moderna Attalo I, è stato un sovrano pergameno, re di Pergamo, una polis greca dell'Asia Minore, nella moderna Turchia, dal 241 a.C. alla morte, prima come signore della città e poi come re. (it)
- Attale Ier Sôter (du grec, « sauveur »), né en 269 av. J.-C. et mort en 197 av. J.-C., fut souverain de la polis de Pergame de 241 av. J.-C. à sa mort. Cousin germain et fils adoptif d’Eumène Ier, à qui il succède, il mena une politique beaucoup plus vigoureuse que son prédécesseur et fut le premier de la dynastie des Attalides à prendre le titre de roi (basileus). Père d'Eumène II, il partagea ses prérogatives royales avec ce dernier. (fr)
- Attalus I was koning van Pergamon van 241 tot 197 v.Chr.. Hij was de neef van zijn voorganger Eumenes I, en was de eerste vertegenwoordiger van de dynastie der Attaliden die ook officieel de titel koning van Pergamon aannam.Attalus I besloot zijn hoofdstad tot "het Athene van Klein-Azië" te maken. (nl)
- Átalo I Sóter foi rei de Pérgamo entre 241 e 197 a.C. Era primo e filho adotivo de , a quem sucedeu, dando origem à Dinastia Atálida. Seus pais foram Átalo e Antíoque, princesa do império Selêucida. Em seu reinado foram contidas as invasões dos gálatas, que por mais de uma geração vinham amedrontando e saqueando a Ásia Menor. Era um general capaz e corajoso, e um aliado leal da Roma Antiga, tendo desempenhado um papel importante nas Guerras Macedônicas contra Filipe V da Macedônia, conduzindo diversas operações navais no mar Egeu. Como resultado acumulou fortuna em botins de guerra, e conquistou para Pérgamo a ilha de Egina. (pt)
- Attalos I, Attalos Soter, född 269 f.Kr., död 197 f.Kr., var kung av Pergamon från 241 f.Kr. Han var far till Eumenes II Soter av Pergamon och Attalos II av Pergamon. Attalos utnämndes till kung 241 f.Kr. efter en seger över galaterna, som länge plundrat de hellenska staterna i Mindre Asien. Därefter ledde han ett krig mot Syrien och Makedonien och bistod romarna med ett värdefullt understöd mot konung Filip V av Makedonien. Hans erövringar gick visserligen till stora delar förlorade. Men genom sin seger över galaterna, sitt försvar av de hellenska staterna, förbundet med romarna och ett klokt användande av rikets betydande skatter, särskilt till främjande av konst och vetenskap, gjorde han betydande insatser för regionens utveckling under perioden. Han dog 197 f.Kr. i Pergamon och eftertr (sv)
- Аттал I Сотер (др.-греч. Άτταλος Α' ο Σωτήρ; 269 — 197 до н. э.) — пергамский правитель из династии Атталидов, который унаследовал власть от дяди Эвмена в 241 г. и принял царский титул в 230 г. Сын царевны из рода Селевкидов, Аттал первым из Атталидов заявил права на царский титул. Он отказался выплачивать дань малоазиатским кельтам (галатам) и, разгромив их под стенами Пергама, стал именовать себя царём. Его честолюбие возбудило подозрительность Антиоха Гиеракса, и в ходе завязавшейся войны Аттал вытеснил Селевкидов из Малой Азии в Киликию. (ru)
- 阿塔羅斯一世（救主）（希腊語：Ἄτταλος ο Σωτὴρ，約前269年－前197年）帕加馬王國國王，統治時間前241年－前197年，他統治的帕加馬城是愛奧尼亞的一座希臘城邦。阿塔羅斯的生父也名為阿塔羅斯，母親是安條尼絲，阿塔羅斯之後過繼給堂叔歐邁尼斯一世，成為他的養子，繼承歐邁尼斯一世之位，他起初一開始只是世襲的統治者，在前238年阿塔羅斯一世正式採用國王頭銜，阿塔羅斯王朝的名字就是以其得名。 當時塞爾特人部落從色雷斯遷移到加拉太，稱為加拉太人，加拉太人將近一個世代的時間肆無忌憚般掠奪小亞細亞鄰近的城市和地區，並向他們收取沉重的貢金。但在阿塔羅斯一世在位時，阿塔羅斯從加拉太人手中贏得一場重要勝利，因此在帕加馬舉行慶祝這場勝利的活動，並立了一些紀念物，其中最令後世知名的就是《垂死的高盧人》雕像。這次勝利也代表著小亞細亞的居民脫離加拉太人的恐懼，使阿塔羅斯贏得「救主」以及巴西琉斯（國王）的稱號。 在軍事上，他是一位具備勇氣和軍事才能，任內王國成為羅馬共和國堅貞的盟友，他參予第一次馬其頓戰爭和第二次馬其頓戰爭對抗馬其頓的腓力五世並佔有重要的地位。與馬其頓戰爭中，他指揮多場海上行動，成功阻止馬其頓朝愛琴海周圍進犯，並贏得許多榮譽和戰利品，他也為王國取得一些愛琴海的島嶼，如第一次馬其頓戰爭中獲得埃伊納島，第二次獲得安德羅斯島。另外阿塔羅斯一世也從腓力五世手中幸運地死裡逃生兩次。 (zh)
|
