| dbo:abstract
|
- Antifont de Ramnunt (Antiphon, Ἀντιφῶν) (480 aC-411 aC) fou un orador grec sofista pertanyent a la mateixa generació de Pròdic de Queos. Fill de Sòfilos el sofista i nascut a Rhamnous (Àtica) el 480 aC. Fou el primer a regular la pràctica de l'eloqüència per unes lleis teòriques, i va obrir una escola en la que va ensenyar retòrica. Membre d'una família aristocràtica i defensor de l'oligarquia, Antifont de Ramnunt va atreure damunt d'ell les sospites dels qui el consideraven un conspirador contra el règim democràtic. Per aquesta raó, defugia la tribuna pública, per bé que s'havia guanyat bona fama com a logògraf, és a dir, com a redactor de discursos per encàrrec. Gaudia també de gran prestigi per la seva escola retòrica, on probablement exercia també l'activitat intel·lectual i mediàtica de la sofística.Va idear i sufragar la revolta pro-oligàrquica del 411, el fracàs de la qual va pagar amb la condemna a mort, la prohibició de sebollir les seves restes al sòl de l'Àtica, la confiscació dels seus béns i l'enderrocament de casa seva. Tanmateix, els atenesos haurien admirat encara la bellesa i rotunditat del seu discurs de defensa. De la seva obra retòrica conservem tres discursos d'encàrrec, 'Contra la seva madrastra, per emmetzinament', 'Sobre l'assassinat d'Herodes' i 'Sobre el coreuta', a més de les tres 'Tetralogies', blocs de quatre models de discurs que deurien formar part del seu manual de retòrica. De l'obra sofística hi ha només fragments, pertanyents als tractats 'La veritat' i 'Sobre la concòrdia', entre altres obres d'interès i de caràcter divers, inclosos temes antropològics i psicològics.Com a logògraf, la tècnica argumentativa d'Antifont té un alt component de sofisticació: a més de les proves i proves derivades de la investigació dels tres casos, tots ells d'homicidi, i dels testimoniatges afegits al dossier a disposició del tribunal, Antifont recorre de manera constant a l'aplicació dels principis de versemblança formulats per l'escola siciliana de Còrax i . La versemblança exculpa o condemna en funció de categories lògiques: un ric no podria cometre un robatori, p.e. L'estil d'Antifont, que va estar el mestre de l'historiador Tucídides, es caracteritza per la sobrietat expressiva i les escasses concessions a la col·loquialitat. Integra nombrosos poetismes i jonismes i és també força reeixit en la narració. Com a assagista, radicalitza la contraposició llei-natural-llei política (phúsis-nomos). Pensa que les lleis humanes sorgeixen de l'interès personal i egoista dels homes, de tal manera que "allò que és just segons la naturalesa és injust segons la llei humana", i això és el que produeix la desigualtat social. En la llei de la natura impera sempre la veritat, en la llei humana tot és aparença. Va destacar en la seva obra la necessitat de l'educació. Igual que Hipies creu que la solució per evitar la desigualtat és tornar a l'Estat Natural. La darrera vegada que va parlar en públic fou el 411 aC i es creu que va participar en la Revolució dels Quatre-cents que va portar l'oligarquia al poder a Atenes. Enderrocat aquest govern al cap de sis mesos fou condemnat a mort per negociar la pau amb Esparta, els seus béns confiscats, i fou enterrat amb la inscripció "Antifont el traïdor" (411 aC). (ca)
- Ο Αντιφών ο Ραμνούσιος (480 π.Χ. – 410 π.Χ.) από τον Ραμνούντα της Αττικής ήταν Αθηναίος πολιτικός μαθητής του Γοργία που διαπνέονταν από ολιγαρχικά ιδεώδη, γεγονός που περιόρισε την πολιτική του δράση για πολλά χρόνια στην δημοκρατική Αθήνα του 5ου αιώνα π.Χ. (el)
- Antiphon von Rhamnus oder Antiphon der Redner (altgriechisch Ἀντιφῶν Antiphṓn; * ca. 480 v. Chr.; † 411 v. Chr.) war ein antiker griechischer Redner und oligarchischer Politiker, der in Athen wirkte. Er zählt zu den zehn klassischen attischen Rednern der griechischen Literatur. Seine mögliche Identität mit dem Sophisten Antiphon ist in der Forschung nicht vollständig geklärt. (de)
- Antiphon of Rhamnus (/ˈæntɪfɒn, -ən/; Greek: Ἀντιφῶν ὁ Ῥαμνούσιος; 480–411 BC) was the earliest of the ten Attic orators, and an important figure in fifth-century Athenian political and intellectual life. There is longstanding uncertainty and scholarly controversy over whether the Sophistic works of Antiphon and a treatise on the Interpretation of Dreams were also written by Antiphon the Orator, or whether they were written by a separate man known as Antiphon the Sophist. This article only discusses Antiphon the Orator's biography and oratorical works. (en)
- Antiphon, en grec ancien : Ἀντιφῶν / Antiphôn (Rhamnos, Attique v. 480 av. J.-C. – Athènes 410 av. J.-C.) est l'un des dix grands orateurs attiques. Ce sophiste hédoniste s’était spécialisé dans plusieurs domaines de la sagesse, en grec ancien σοφία, tels que le juridique, l’onirocrisie, la mantique, la thérapeutique par les mots, la rhétorique. Aristocrate convaincu, il est l'un des instigateurs de la révolution oligarchique de 411 av. J.-C. à Athènes, aux côtés de Phrynicos et de Théramène. Au rétablissement de la démocratie en 410, il est jugé pour sa participation à ce régime par le peuple athénien, inculpé de haute trahison, et condamné à mort ; en pareil cas, cette sentence était aggravée de la privation de sépulture, de la confiscation des biens et de la perte des droits civiques pour les descendants. (fr)
- 람누스의 안티폰(Ἀντιφῶν, 기원전 480 ∼ 기원전 411년경)은 당시 아테나이에서 가장 뛰어난 웅변가, 수사학 교사였다. 그는 수사학의 역사가 재판으로 비롯되었다고도 할 수 있는 여러 업적들을 남겼으며 고르기아스와 함께 수사학 이론을 풍부하게 만들고 체계화시켰다. 그는 변론의 배치를 다섯 `부문`으로 나누라고 가르쳤는데, 이것은 어떤 종류의 담화에든 적용될 수 있는 것이었다. 또한 논거의 유형인 `공론`들의 목록을 작성했는데, 사람들은 이것을 암기하여 갖가지 소송에도 이용했다. 안티포네스는 `진심임직한 것`에 대한 이론도 확립했다. 그리고 가능한 모든 경우들을 제거함으로써 그는 피고만이 혐의가 있을 수 있다는 결론도 내린다. 그가 제시하는 대부분의 `공론`들은 모든 소송사건들, 나아가 요즘 시대에도 타당하다. 웅변가인 람누스의 안티폰과 여러 이야기로부터 전해지는 소피스트 '안티폰'이 동일인물인가에 관한 논란이 있다. (ko)
- Antiphon van Rhamnus (Oudgrieks: Ἀντιφῶν) (± 480 – 411 v.Chr.) was de oudste van de 10 redenaars die opgenomen werden in de kanon van de Attische redenaars. Hij werd geboren in de Attische deme Rhamnous. Volgens legde hij zich aanvankelijk toe op dichtkunst en opende hij in Korinthe een praktijk waar hij droefheid genas zoals artsen ziekten genazen. Vooruitlopend op de praattherapie luisterde hij eerst naar de oorzaken en probeerde hij dan met verbale overredingskracht de droefheid weg te nemen en te troosten. Uiteindelijk vond hij het beroep beneden zijn waardigheid en koos hij voor de retorica. Als welbespraakte aristocraat verwierf Antiphon beroemdheid als logograaf (= jurist die op bestelling redevoeringen voor anderen schreef). Ook was hij leraar in welsprekendheid. In een verloren gegaan geschrift Rhetoriká toonde hij voor het eerst met retorische oefeningen aan hoe een juridische redevoering (aanklacht én pleidooi) opgebouwd moest worden. Vanwege zijn strenge antidemocratische opvattingen verscheen hij zelf zelden voor een rechtbank en sprak hij slechts bij uitzondering voor een groot publiek. In 411 was hij een van de belangrijkste leiders van de Oligarchische Revolutie van de Vierhonderd. In die hoedanigheid maakte hij deel uit van het gezantschap dat naar Sparta ging om te onderhandelen over het beëindigen van de Peloponnesische Oorlog. De zending was echter gedoemd tot mislukken. Nadat het de democraten gelukt was de macht te heroveren, vluchtten de oligarchische leiders naar Dekeleia, maar Antiphon bleef in Athene. Als een van de voorstanders van de harde lijn werd hij dan ook voor de rechtbank gedaagd, ter dood veroordeeld en geëxecuteerd. De rede die hij tijdens het proces als zelfverdediging heeft uitgesproken werd door de historicus Thucydides zeer geapprecieerd, maar er bleef slechts weinig van bewaard. Fragmenten uit die speech zijn wel bewaard gebleven en in 1907 door J. Nicole vanaf een Egyptische papyrus bewerkt. (nl)
- Antifonte di Ramnunte (in greco antico: Ἀντιφῶν, Antiphôn; Ramnunte, 480 a.C. – Atene, 411 a.C.) è stato un oratore ateniese, uno degli ispiratori della Boulé dei Quattrocento. (it)
- アンティポン（アンティポーン、アンティフォン、ギリシア語: Ἀντιφῶν, Antiphôn）と呼ばれる古代ギリシアの人物が2人いる。
* 弁論家のアンティポン
* ソフィストのアンティポン この2人を同一人物とする説もあり、今なお議論が続いている。本項では別々の人物として記述する。 (ja)
- Antifonte, o Sofista (em grego clássico: Ἀντιφῶν; romaniz.: Antiphṓn), viveu em Atenas, provavelmente nas duas últimas décadas do século V a.C. Há uma controvérsia sobre se ele é o mesmo Antifonte (Ἀντιφῶν) do demo ateniense de na Ática (480–411 a.C.), o mais antigo dos dez oradores áticos. Neste artigo eles serão tratados como pessoas distintas. (pt)
- Antyfont z Ramnus a. Antyfon z Ramnus (prawd. ur. 480 p.n.e., zm. 411 p.n.e.) – grecki retor, filozof, logograf, sofista o przekonaniach zbliżonych do Hippiaszowych. (pl)
- Antifon, född cirka 480 f.Kr., död 411 f.Kr., var en grekisk filosof och sofist från Aten under antiken. (sv)
- 拉姆諾斯的安提丰（英語：Antiphon，前480年－前411年），德莫的阿提卡演说家。其演说辞为现存最早。他授人辞章，其本人却鲜在人前演说。他对公元前411年的雅典及建立负责。该政权结束后，他受到审判，被判死刑，此前他曾发表过一篇才华横溢的演说辞为自己辩护。其三篇有关凶杀庭审的演说辞存世：《赫罗多斯的被害》、《论歌舞队之舞者》及《反继母》。现存的还有《四部曲》——三组应对庭审的修辞习题。 (zh)
- Антіфо́н (грец. Αντιφων; 2-га половина 5 століття до н. е.) — стародавній грецький філософ-софіст, математик, ідеолог афінської рабовласницької демократії. Зараховується до канону 10 ораторів. Філософія Антіфона суперечлива. У ній втілена своєрідна спроба поєднати вчення натурфілософів, зокрема Емпедокла та Демокріта, з ідеалістичною філософією елейської школи. Ставлячи «веління природи» — прагнення людей до щастя — вище за громадські обов'язки, Антіфон піддавав критиці державу, суд, закони, створені сильними для пригноблення слабких і, як прихильник , пропагував ідею рівності всіх людей. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Αντιφών ο Ραμνούσιος (480 π.Χ. – 410 π.Χ.) από τον Ραμνούντα της Αττικής ήταν Αθηναίος πολιτικός μαθητής του Γοργία που διαπνέονταν από ολιγαρχικά ιδεώδη, γεγονός που περιόρισε την πολιτική του δράση για πολλά χρόνια στην δημοκρατική Αθήνα του 5ου αιώνα π.Χ. (el)
- Antiphon von Rhamnus oder Antiphon der Redner (altgriechisch Ἀντιφῶν Antiphṓn; * ca. 480 v. Chr.; † 411 v. Chr.) war ein antiker griechischer Redner und oligarchischer Politiker, der in Athen wirkte. Er zählt zu den zehn klassischen attischen Rednern der griechischen Literatur. Seine mögliche Identität mit dem Sophisten Antiphon ist in der Forschung nicht vollständig geklärt. (de)
- Antiphon of Rhamnus (/ˈæntɪfɒn, -ən/; Greek: Ἀντιφῶν ὁ Ῥαμνούσιος; 480–411 BC) was the earliest of the ten Attic orators, and an important figure in fifth-century Athenian political and intellectual life. There is longstanding uncertainty and scholarly controversy over whether the Sophistic works of Antiphon and a treatise on the Interpretation of Dreams were also written by Antiphon the Orator, or whether they were written by a separate man known as Antiphon the Sophist. This article only discusses Antiphon the Orator's biography and oratorical works. (en)
- 람누스의 안티폰(Ἀντιφῶν, 기원전 480 ∼ 기원전 411년경)은 당시 아테나이에서 가장 뛰어난 웅변가, 수사학 교사였다. 그는 수사학의 역사가 재판으로 비롯되었다고도 할 수 있는 여러 업적들을 남겼으며 고르기아스와 함께 수사학 이론을 풍부하게 만들고 체계화시켰다. 그는 변론의 배치를 다섯 `부문`으로 나누라고 가르쳤는데, 이것은 어떤 종류의 담화에든 적용될 수 있는 것이었다. 또한 논거의 유형인 `공론`들의 목록을 작성했는데, 사람들은 이것을 암기하여 갖가지 소송에도 이용했다. 안티포네스는 `진심임직한 것`에 대한 이론도 확립했다. 그리고 가능한 모든 경우들을 제거함으로써 그는 피고만이 혐의가 있을 수 있다는 결론도 내린다. 그가 제시하는 대부분의 `공론`들은 모든 소송사건들, 나아가 요즘 시대에도 타당하다. 웅변가인 람누스의 안티폰과 여러 이야기로부터 전해지는 소피스트 '안티폰'이 동일인물인가에 관한 논란이 있다. (ko)
- Antifonte di Ramnunte (in greco antico: Ἀντιφῶν, Antiphôn; Ramnunte, 480 a.C. – Atene, 411 a.C.) è stato un oratore ateniese, uno degli ispiratori della Boulé dei Quattrocento. (it)
- アンティポン（アンティポーン、アンティフォン、ギリシア語: Ἀντιφῶν, Antiphôn）と呼ばれる古代ギリシアの人物が2人いる。
* 弁論家のアンティポン
* ソフィストのアンティポン この2人を同一人物とする説もあり、今なお議論が続いている。本項では別々の人物として記述する。 (ja)
- Antifonte, o Sofista (em grego clássico: Ἀντιφῶν; romaniz.: Antiphṓn), viveu em Atenas, provavelmente nas duas últimas décadas do século V a.C. Há uma controvérsia sobre se ele é o mesmo Antifonte (Ἀντιφῶν) do demo ateniense de na Ática (480–411 a.C.), o mais antigo dos dez oradores áticos. Neste artigo eles serão tratados como pessoas distintas. (pt)
- Antyfont z Ramnus a. Antyfon z Ramnus (prawd. ur. 480 p.n.e., zm. 411 p.n.e.) – grecki retor, filozof, logograf, sofista o przekonaniach zbliżonych do Hippiaszowych. (pl)
- Antifon, född cirka 480 f.Kr., död 411 f.Kr., var en grekisk filosof och sofist från Aten under antiken. (sv)
- 拉姆諾斯的安提丰（英語：Antiphon，前480年－前411年），德莫的阿提卡演说家。其演说辞为现存最早。他授人辞章，其本人却鲜在人前演说。他对公元前411年的雅典及建立负责。该政权结束后，他受到审判，被判死刑，此前他曾发表过一篇才华横溢的演说辞为自己辩护。其三篇有关凶杀庭审的演说辞存世：《赫罗多斯的被害》、《论歌舞队之舞者》及《反继母》。现存的还有《四部曲》——三组应对庭审的修辞习题。 (zh)
- Антіфо́н (грец. Αντιφων; 2-га половина 5 століття до н. е.) — стародавній грецький філософ-софіст, математик, ідеолог афінської рабовласницької демократії. Зараховується до канону 10 ораторів. Філософія Антіфона суперечлива. У ній втілена своєрідна спроба поєднати вчення натурфілософів, зокрема Емпедокла та Демокріта, з ідеалістичною філософією елейської школи. Ставлячи «веління природи» — прагнення людей до щастя — вище за громадські обов'язки, Антіфон піддавав критиці державу, суд, закони, створені сильними для пригноблення слабких і, як прихильник , пропагував ідею рівності всіх людей. (uk)
- Antifont de Ramnunt (Antiphon, Ἀντιφῶν) (480 aC-411 aC) fou un orador grec sofista pertanyent a la mateixa generació de Pròdic de Queos. Fill de Sòfilos el sofista i nascut a Rhamnous (Àtica) el 480 aC. Fou el primer a regular la pràctica de l'eloqüència per unes lleis teòriques, i va obrir una escola en la que va ensenyar retòrica. L'estil d'Antifont, que va estar el mestre de l'historiador Tucídides, es caracteritza per la sobrietat expressiva i les escasses concessions a la col·loquialitat. Integra nombrosos poetismes i jonismes i és també força reeixit en la narració. (ca)
- Antiphon, en grec ancien : Ἀντιφῶν / Antiphôn (Rhamnos, Attique v. 480 av. J.-C. – Athènes 410 av. J.-C.) est l'un des dix grands orateurs attiques. Ce sophiste hédoniste s’était spécialisé dans plusieurs domaines de la sagesse, en grec ancien σοφία, tels que le juridique, l’onirocrisie, la mantique, la thérapeutique par les mots, la rhétorique. Aristocrate convaincu, il est l'un des instigateurs de la révolution oligarchique de 411 av. J.-C. à Athènes, aux côtés de Phrynicos et de Théramène. Au rétablissement de la démocratie en 410, il est jugé pour sa participation à ce régime par le peuple athénien, inculpé de haute trahison, et condamné à mort ; en pareil cas, cette sentence était aggravée de la privation de sépulture, de la confiscation des biens et de la perte des droits civiques po (fr)
- Antiphon van Rhamnus (Oudgrieks: Ἀντιφῶν) (± 480 – 411 v.Chr.) was de oudste van de 10 redenaars die opgenomen werden in de kanon van de Attische redenaars. Hij werd geboren in de Attische deme Rhamnous. Volgens legde hij zich aanvankelijk toe op dichtkunst en opende hij in Korinthe een praktijk waar hij droefheid genas zoals artsen ziekten genazen. Vooruitlopend op de praattherapie luisterde hij eerst naar de oorzaken en probeerde hij dan met verbale overredingskracht de droefheid weg te nemen en te troosten. Uiteindelijk vond hij het beroep beneden zijn waardigheid en koos hij voor de retorica. (nl)
|
