An Entity of Type: person, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Arechis II (also Aretchis, Arichis, Arechi or Aregis) (born c. 734 – died 26 August 787) was a Duke of Benevento, in Southern Italy. He sought to expand the Beneventos' influence into areas of Italy that were still under Byzantine control, but he also had to defend against Charlemagne, who had conquered northern Italy.

Property Value
dbo:abstract
  • Arechis o Arichis II fou duc i príncep de Benevent. Fou nomenat el 758 pel rei longobard Desideri d'Ístria, quan va deposar al rebel Luitprand, però probablement era de la mateixa família d'aquest duc. L'historiador Erchempert elogia la seva pietat i valentia; va construir diverses esglésies entre les quals la de Santa Sofia de Benevent que va esdevenir una mena de santuari nacional; també va construir l'església de Sant Salvador al monestir de Sant Vincenç del Volturno, al territori d'Alife; a la capital va fer reforçar els murs i hi va construir un palau. La tradició fa el seu temps una època de pau i prosperitat. Volia tenir una base marítima i va utilitzar Salern, una fortalesa on tenia un palau. El seu fill Romuald va rebre una educació acurada. La seva esposa fou Adelperga filla de Desideri. La mort del rei longobard a Pavia el 774 i la desaparició del seu fill Adelchis, refugiat a Constantinoble, el va pujar al primer rang de l'aristocràcia longobarda. La conquesta dels francs va imposar el vassallatge als ducs Rotgaud de Friül i Hildebrand de Spoleto, però sembla que no va ser el mateix cas per Benevent; Arichis va començar a utilitzar el títol de príncep a les actes (que va començar a datar pel seu regnat) i va anomenar a la seva residència el "palau sagrat"; va afegir a les seves insígnies alguns símbols de la reialesa com la corona i el ceptre i es va fer consagrar pels bisbes locals; també en algun moment va començar a encunyar moneda pròpia. La pau doncs amb els francs fou precària. El 775 el papa Adrià I (772-795) el va acusar de voler eliminar la influència dels francs en profit del fill de Desideri d'Ístria, Adelchis, i conspirar amb els romans d'Orient per l'establiment d'aquest al tron de Llombardia en cooperació amb els ducs Hrodgaud de Friü, Reginald de Chiusi i Hildeprand de Spoleto. Probablement la iniciativa va sortir de Hrodgaud de Friül que va dirigir la revolta del 775 i que devia contactar a altres nobles. Hrodgaud de Friül no obstant no va rebre ajut dels altres dos ducs acusats i fou derrotat per l'exèrcit franc. El 776 els enviats de Carlemany a Itàlia, el bisbe Possessor i l'abat Rabigald, van negociar pacíficament amb Arichis. Arichis no obstant aspirava almenys a engrandir el seu principat amb l'ajut dels romans d'Orient i perjudici del seu veí el Papa. Se sap que va enviar una ambaixada a Constantinoble. El patrici de Sicília que residia aleshores a Gaeta, es va apoderar de Terracina, amb el suport de la població local; Adrià I es queixava que els grecs i beneventins es dedicaven a separar del patrimoni de Sant Pere la Campània que projectaven repartir-se. El Papa va poder recuperar Terracina per un temps però els grecs de Nàpols la van recuperar i el Papa que volia fer les paus amb els napolitans, els va acordar la cessió de la ciutat a canvi de certs drets patrimonials pontificis al ducat de Nàpols. Però Arichis va impedir l'acord, i fou necessari cridar un exèrcit dels francs per imposar-se al duc beneventí. Carlemany es considerava successor del rei longobard i com a tal sobirà del duc/príncep de Benevent i així el papa i el rei dels francs només el consideraven duc. Carlemany va anar a Roma el 780-781 però no es va ocupar dels afers dels ducats meridionals. Un temps després Arichis es va enfrontar a Amalfi, i la rodalia d'aquest ciutat foren atacades; Nàpols va anar en ajut d'Amalfi i els beneventins foren derrotats es van haver de retirar; alguns nobles longobards foren fets presoners. El 786 Carlemany, acabada la amb la submissió i el bateig de Widukind de Saxònia, i sufocades una revolta dels bretons i una revolta nobiliària a Turíngia, va aprofitar la tranquil·litat per tornar a Itàlia. Va iniciar el camí el novembre i el 25 de desembre era a Florència i poc després a Roma. Arichis, informat de l'arribada de Carlemany, va fer la pau amb el cònsol Cesari de Nàpols que havia estat un temps com a ostatge a Benevent i que per això gaudia de certa popularitat entre els longobards; l'afer de la (la Terra de Labur), als habitants dels quals es reclamaven certs tributs, fou arranjada. Segurament fou llavors quan Arichis II va fer certes donacions a l'església napolitana de Sant Gener i va enviar a Roma al seu fill Romuald carregat de regals pel rei dels francs. Romuald ja estava de fet associat al govern del ducat i va rebre l'encàrrec de prometre fidelitat a Carlemany però evitar l'entrada d'aquest al ducat/principat. Romuald va aconseguir inicialment el propòsit i va obtenir l'acord del rei, si bé el papa i altres nobles eren de l'opinió contrària i finalment els enemics de Benevent van imposar els seus punts de vista i el 787 l'exèrcit franc va marxar cap a Benevent portant més o menys con ostatge a Romuald. Van seguir la via Llatina passant per Monte Cassino i Càpua on van establir el campament; allí es va decidir iniciar hostilitats; però Arichis va refusar l'enfrontament, va abandonar Benevent i es va refugiar a Salern des d'on va reprendre les converses al punt on s'havien alterat la primera vegada; Arichis va enviar com a negociadors al bisbe David de Benevent i altres, que van demanar la pau. Carlemany va optar per no avançar més i va signar un tractat que reconeixia les pretensions de domini feudal del rei sobre Benevent, però el país no fou assolat i Arichis no va haver d'anar a fer homenatge personalment i va fer un jurament a Salern que van seguir altres nobles; segurament es va establir el pagament d'un tribut i dotze nobles van quedar com a ostatges, entre els quals Grimoald i Adelgisa, fill i filla d'Arechis II, si bé Romuald va poder tornar amb el seu pare. El 22 de març del 787 David de Benevent va obtenir de Carlemany a Càpua un privilegi per la seva església. Sembla que el Papa va poder recuperar el patrimoni pontifici reclamat al sobirà de Benevent. Carlemany va estar a Càpua fins a finals de març i després va retornar a Roma on era el 8 d'abril per la Pasqua. Llavors Adelgisa ja havia estat deixada lliure però Grimoald continuava com a ostatge. Després de la tornada de Carlemany, Adrià I va acusar a Arichis de renovar l'aliança amb els romans d'Orient proposant sotmetre's a l'Imperi i adoptar la moda de vestir grega, demanant a canvi el ducat de Nàpols i el títol de patrici; segons el Papa l'emperador havia d'enviar a Adelchis, el seu cunyat, amb un exèrcit. Romuald va morir el 21 de juliol del 787 i Arichis II va morir el 26 d'agost de 787 a Salern. Un altre fill de nom Gisolf havia mort feia temps doncs no s'esmenta els darrers anys ni en les negociacions per la successió. Així Grimoald va quedar com únic hereu però el ducat de fet va quedar en mans dels missi dominici dels francs encarregats d'executar el pacte i pel diaca Atton i l'ostiari Goteran, enviats per Carlemany, seguits després per Maginari, abat de Sant Denis, el diaca Josep i el comte Liuderic. El Papa va reclamar tot el país. Finalment després de complexos moviments i negociacions, Grimoald fou reconegut com a duc. (ca)
  • أريكيس الثاني (توفي 26 أغسطس 787) كان دوق (ولاحقًا أمير) بينيفينتو في جنوب إيطاليا من 758 وحتى وفاته. (ar)
  • Ο Αρέχις Β΄ (επίσης Αρέτχις, Αρίχις, Αρέχι ή Αρέγις ) (π. 734 – 26 Αυγούστου 787) ήταν δούκας του Μπενεβέντο, στη Νότια Ιταλία. Προσπάθησε να επεκτείνει την επιρροή του Μπενεβέντο σε περιοχές της Ιταλίας, που βρίσκονταν ακόμη υπό τον έλεγχο του Βυζαντίου, αλλά έπρεπε επίσης να αμυνθεί ενάντια στον Καρλομάγνο, ο οποίος είχε κατακτήσει τη βόρεια Ιταλία. (el)
  • Arechis II (also Aretchis, Arichis, Arechi or Aregis) (born c. 734 – died 26 August 787) was a Duke of Benevento, in Southern Italy. He sought to expand the Beneventos' influence into areas of Italy that were still under Byzantine control, but he also had to defend against Charlemagne, who had conquered northern Italy. (en)
  • Arichis II. (auch Harichis, Arechis, Arechi, Aregis, Aretchis, Aragisus; * um 734; † 26. August 787) war von 758 bis 787 Herzog von Benevent. (de)
  • Arechis II (también Aretchis, Arichis, Arechi o Aregis; ? - 26 de agosto 787) fue duque de Benevento entre los años 758 y 774. En el 774 se autoproclama Príncipe de Benevento, título que conservará hasta su muerte. (es)
  • Arigis II de Bénévent (né vers 736 et mort en 787) est un duc en 758 puis un prince lombard de Bénévent en 774 jusqu'au 26 août 787. (fr)
  • Arechi II (juga Aretchis, Arichis, Arechi atau Aregis) (wafat 26 Agustus, 787) merupakan seorang Adipati Benevento (dan kemudian) Pangeran Benevento, di Italia selatan, dari tahun 758 sampai kematiannya. Ketika ia mencari cara untuk memperluas pengaruh Benevento ke area-area Italia yang masih dikendalikan oleh Kekaisaran Romawi Timur, ia juga harus menangkis serangan yang dilancarkan oleh Charlemagne, yang membangun kerajaan Franka dan menguasai Italia utara. (in)
  • Arechis II (hertogdom Benevento, 736 – Salerno, 26 augustus 787) was een Longobardische heerser in Zuid-Italië. Hij was hertog van Benevento (758-774), tijdens het bestuur van zijn schoonvader, koning Desiderius van de Longobarden. Na Desiderius’ nederlaag (774) tegen Karel de Grote ging het eeuwenoude Longobardenrijk op in het Frankische Rijk. Voor Arechis II was er het ambt van prins van Benevento (774-787). (nl)
  • Arechi II (734 circa – Salerno, 26 agosto 787) è stato un duca longobardo, duca di Benevento dal 758 al 774, e quindi principe della stessa città dal 774 fino alla morte. Dal 774 si radicò a Salerno, nella reggia che egli stesso aveva fatto costruire. (it)
  • Arechis II (? – 787) był hrabią Benewentu od roku 758, a od 774 uzyskał tytuł księcia, zostając pierwszym księciem Benewentu. Za swego panowania rozszerzył terytorium księstwa Benewentu do największych historycznie rozmiarów, obejmowało ono większość terenów południowych Włoch, Półwysep Salentyński oraz Kalabrię. Jego śmierć w 787 roku zapoczątkowała jednak rozpad księstwa. Władzę przejął jego syn . (pl)
  • Arequis II (cerca de – 26 de agosto de 787) foi um duque lombardo, duque de Benevento de 758 a 774, depois príncipe da mesma cidade, a partir de 774 até à sua morte. Em 774, no entanto, está enraizado em Salerno, no Palácio, que ele mesmo havia construído. (pt)
  • Арехис II (лат. Arechis II, итал. Arechi II; умер 26 августа 787) — сначала герцог Беневенто (758—774), затем князь Беневенто (774—787) из рода Гаузы. (ru)
  • Арехіз II, герцог Беневентський (758–774), князь Беневентський (774–787), син герцога Лютпранда. У 757 одружився з дочкою короля лангобардів Дезидерія Адельпергою, а тому підтримував дружні стосунки з лангобардським королівством, аж до його захоплення франками у 774. Саме тоді Арехіз присвоїв собі титул князя Беневентського, не визнавши владу короля франків Карла Великого. Арехіз став видавати нормативні акти, що раніше робив лише король лангобардів. Лише географічне розташування Беневенто (найпівденнішого володіння лангобардів) урятувало князівство від помсти франків. У 776 Арехіз, імовірно, брав участь у змові лангобардів проти короля франків. Карл Великий успішно придушив бунт, зосередивши свої сили на подоланні опору в Фріулі. Участь Арехіза у змові не була очевидною, що у поєднанні з віддаленістю князівства знову врятувала його від гніву короля. Арехіз продовжував збільшувати свої володіння за рахунок земель герцогства Неаполітанського. Однак, у 787 Карл Великий захопив Капую, а тому Арехіз утік до Салерно. Тоді ж він визнав сюзеренітет франкського короля, сплатив данину та відправив йому свого сина як заручника. Влада франків була формалізована навіть у випуску Арехізом срібних монет, подібних до франкських, із наведенням імені Карла Великого. Традиційні золоті монети Беневенто також стали містити ім'я короля. Арехіз і Адельперга були визначними покровителями культури. Саме вони замовили написання Павлом Дияконом «Історії Риму» та відомої «Історії лангобардів». (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 3683497 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 9995 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1109803345 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:title
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 754 (xsd:integer)
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • أريكيس الثاني (توفي 26 أغسطس 787) كان دوق (ولاحقًا أمير) بينيفينتو في جنوب إيطاليا من 758 وحتى وفاته. (ar)
  • Ο Αρέχις Β΄ (επίσης Αρέτχις, Αρίχις, Αρέχι ή Αρέγις ) (π. 734 – 26 Αυγούστου 787) ήταν δούκας του Μπενεβέντο, στη Νότια Ιταλία. Προσπάθησε να επεκτείνει την επιρροή του Μπενεβέντο σε περιοχές της Ιταλίας, που βρίσκονταν ακόμη υπό τον έλεγχο του Βυζαντίου, αλλά έπρεπε επίσης να αμυνθεί ενάντια στον Καρλομάγνο, ο οποίος είχε κατακτήσει τη βόρεια Ιταλία. (el)
  • Arechis II (also Aretchis, Arichis, Arechi or Aregis) (born c. 734 – died 26 August 787) was a Duke of Benevento, in Southern Italy. He sought to expand the Beneventos' influence into areas of Italy that were still under Byzantine control, but he also had to defend against Charlemagne, who had conquered northern Italy. (en)
  • Arichis II. (auch Harichis, Arechis, Arechi, Aregis, Aretchis, Aragisus; * um 734; † 26. August 787) war von 758 bis 787 Herzog von Benevent. (de)
  • Arechis II (también Aretchis, Arichis, Arechi o Aregis; ? - 26 de agosto 787) fue duque de Benevento entre los años 758 y 774. En el 774 se autoproclama Príncipe de Benevento, título que conservará hasta su muerte. (es)
  • Arigis II de Bénévent (né vers 736 et mort en 787) est un duc en 758 puis un prince lombard de Bénévent en 774 jusqu'au 26 août 787. (fr)
  • Arechi II (juga Aretchis, Arichis, Arechi atau Aregis) (wafat 26 Agustus, 787) merupakan seorang Adipati Benevento (dan kemudian) Pangeran Benevento, di Italia selatan, dari tahun 758 sampai kematiannya. Ketika ia mencari cara untuk memperluas pengaruh Benevento ke area-area Italia yang masih dikendalikan oleh Kekaisaran Romawi Timur, ia juga harus menangkis serangan yang dilancarkan oleh Charlemagne, yang membangun kerajaan Franka dan menguasai Italia utara. (in)
  • Arechis II (hertogdom Benevento, 736 – Salerno, 26 augustus 787) was een Longobardische heerser in Zuid-Italië. Hij was hertog van Benevento (758-774), tijdens het bestuur van zijn schoonvader, koning Desiderius van de Longobarden. Na Desiderius’ nederlaag (774) tegen Karel de Grote ging het eeuwenoude Longobardenrijk op in het Frankische Rijk. Voor Arechis II was er het ambt van prins van Benevento (774-787). (nl)
  • Arechi II (734 circa – Salerno, 26 agosto 787) è stato un duca longobardo, duca di Benevento dal 758 al 774, e quindi principe della stessa città dal 774 fino alla morte. Dal 774 si radicò a Salerno, nella reggia che egli stesso aveva fatto costruire. (it)
  • Arechis II (? – 787) był hrabią Benewentu od roku 758, a od 774 uzyskał tytuł księcia, zostając pierwszym księciem Benewentu. Za swego panowania rozszerzył terytorium księstwa Benewentu do największych historycznie rozmiarów, obejmowało ono większość terenów południowych Włoch, Półwysep Salentyński oraz Kalabrię. Jego śmierć w 787 roku zapoczątkowała jednak rozpad księstwa. Władzę przejął jego syn . (pl)
  • Arequis II (cerca de – 26 de agosto de 787) foi um duque lombardo, duque de Benevento de 758 a 774, depois príncipe da mesma cidade, a partir de 774 até à sua morte. Em 774, no entanto, está enraizado em Salerno, no Palácio, que ele mesmo havia construído. (pt)
  • Арехис II (лат. Arechis II, итал. Arechi II; умер 26 августа 787) — сначала герцог Беневенто (758—774), затем князь Беневенто (774—787) из рода Гаузы. (ru)
  • Arechis o Arichis II fou duc i príncep de Benevent. Fou nomenat el 758 pel rei longobard Desideri d'Ístria, quan va deposar al rebel Luitprand, però probablement era de la mateixa família d'aquest duc. L'historiador Erchempert elogia la seva pietat i valentia; va construir diverses esglésies entre les quals la de Santa Sofia de Benevent que va esdevenir una mena de santuari nacional; també va construir l'església de Sant Salvador al monestir de Sant Vincenç del Volturno, al territori d'Alife; a la capital va fer reforçar els murs i hi va construir un palau. La tradició fa el seu temps una època de pau i prosperitat. Volia tenir una base marítima i va utilitzar Salern, una fortalesa on tenia un palau. (ca)
  • Арехіз II, герцог Беневентський (758–774), князь Беневентський (774–787), син герцога Лютпранда. У 757 одружився з дочкою короля лангобардів Дезидерія Адельпергою, а тому підтримував дружні стосунки з лангобардським королівством, аж до його захоплення франками у 774. Саме тоді Арехіз присвоїв собі титул князя Беневентського, не визнавши владу короля франків Карла Великого. Арехіз став видавати нормативні акти, що раніше робив лише король лангобардів. Лише географічне розташування Беневенто (найпівденнішого володіння лангобардів) урятувало князівство від помсти франків. (uk)
rdfs:label
  • أريكيس الثاني من بينيفينتو (ar)
  • Arechis II (ca)
  • Arichis II. (de)
  • Αρέχις Β΄ του Μπενεβέντο (el)
  • Arechis II of Benevento (en)
  • Arechis II (es)
  • Arechi II dari Benevento (in)
  • Arigis II de Bénévent (fr)
  • Arechi II di Benevento (it)
  • Arechis II (nl)
  • Arechis II (pl)
  • Arequis II de Benevento (pt)
  • Арехис II (князь Беневенто) (ru)
  • Арехіз II (князь Беневентський) (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:spouse of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:spouse of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License