| dbo:abstract
|
- Júlia Aquília Severa (en llatí Julia Aquilia Severa) va ser la segona (220-221) i quarta (221-222) muller de l'emperador romà Elagàbal. Formava part de la gens Aquíl·lia, una família romana d'origen patrici i plebeu. Severa era una verge vestal, i com a tal, les seves noces amb Elagàbal el 220 van ser la causa de molt d'enrenou. Tradicionalment, el càstig per trencar el vot de celibat de trenta anys que les vestals feien, era la mort. S'ha dit que Elagàbal va prendre Severa per muller per raons religioses, ja que ell era un seguidor del culte oriental del déu sol (de fet, n'era el seu sacerdot suprem), i en casar-se amb ella tenia un segon significat d'unió del seu déu amb la deessa romana Vesta. Malgrat tot, ambdós casaments van ser considerats il·lícits poc després, probablement per mediació de Júlia Mesa, l'àvia d'Elagàbal, i qui l'havia posat al tron imperial. L'emperador tot seguit es va casar amb Ànnia Faustina, una elecció que es va considerar més encertada. Elagàbal, però, no va trigar gaire temps a divorciar-se de la seva nova esposa i va tornar a viure amb Severa, sota el pretext que el divorci havia estat invàlid. Es creu que Severa va estar-se amb Elagàbal fins que ell va ser assassinat l'any 222. No es creu que la parella hagués tingut cap fill. L'opinió de Severa sobre aquest afer no es coneix prou bé. Algunes fonts diuen que va ser forçada a prendre Elagàbal per marit contra la seva voluntat, mentre que d'altres van encara més lluny i diuen que la va violar. Tot i això, se sap que moltes de les històries que envolten Elagàbal van ser exagerades pels seus enemics i per la història posterior, de manera que no hi ha cap certesa que res d'això passés. No és clar si Elagàbal sentia alguna cosa per Severa, o si el matrimoni era més aviat simbòlic, ja que sembla que Elagàbal era o homosexual o bisexual, i l'historiador Cassi Dió narra que va tenir una relació més estable amb el seu esclau Hièrocles que amb qualsevol de les seves esposes. (ca)
- Iulia Aquilia Severa war ab Ende 220 die zweite Frau des römischen Kaisers Elagabal, der von 218 bis 222 regierte. Da sie sich als Vestalin zur Bewahrung ihrer Jungfräulichkeit verpflichtet hatte, wurde ihre Heirat als Skandal betrachtet. Elagabal sah sich zur Scheidung gezwungen, heiratete aber später Aquilia erneut. Die Ehe schädigte das Ansehen des Kaisers schwer und trug zu seinem Sturz bei. (de)
- H Ιουλία Ακουιλία Σεβήρα, λατιν. Aquilia Severa (άκμασε 220-222) ήταν Αυτοκράτειρα ως δεύτερη σύζυγος του Ελαγάβαλου Αυτοκράτορα των Ρωμαίων. (el)
- Julia Aquilia Severa (d. after 222) was the second and fourth wife of Roman emperor Elagabalus. She was the daughter of Quintus Aquilius. The praenomen of "Julia" was given to her after becoming an empress. (en)
- Julia Aquilia Severa (en latín, Iulia Aquilia Severa) fue la segunda y cuarta esposa del emperador Heliogábalo. Era hija de , dos veces cónsul con Caracalla.[cita requerida] El praenomen de Julia se le dio después de convertirse en emperatriz. (es)
- Julia Aquilia Severa était une vestale. Au grand scandale de bien des Romains, l'empereur Héliogabale l'épousa en 220 après avoir répudié sa première femme, l'impératrice Julia Paula. (fr)
- Giulia Aquilia Severa (latino: Iulia Aquilia Severa; ... – ...; fl. 220-222) fu la seconda e quarta moglie dell'imperatore romano Eliogabalo, nonché augusta dell'impero. Statua di Aquilia esposta al Museo archeologico nazionale di Atene in Grecia (it)
- Julia Aquilia Severa was Romeins keizerin van 220-221 en (opnieuw) later in 221-222. Zij was de tweede en vierde vrouw van keizer Elagabalus. Zij was de dochter van , die tweemaal consul was onder Caracalla. Aquilia was Virgo Maxima Vestales (Oudste Vestaalse Maagd, d.i. de leidster van de Vestalinen) toen Elagabalus haar eind 220 huwde, vlak na zijn scheiding van Julia Paula. Hiermee schoffeerde hij de Romeinse cultuur en eeuwenoude traditie die het aan Vestaalse Maagden verbood om seksuele relaties tijdens hun dertig jaar durende diensten te hebben. Overtredingen werden met de dood bestraft door de pontifex maximus, maar dat was Elagabalus zelf. Ze kreeg het praenomen Julia (Latijn: IVLIA) mee op munten, tezamen met de titel van Augusta, die Elagabalus haar had toegekend en waarin de Senaat hem slaafs was gevolgd. Elagabalus trachtte het huwelijk een diepere religieuze betekenis te geven door ook zijn zonnegod Elagabal te laten trouwen met Vesta. Op aandringen van zijn grootmoeder, Julia Maesa, maakte Elagabalus er geen grandioos spektakel van en bleven de gebruikelijke spelen en festivals achterwege. Waarschijnlijk ook op aandringen van zijn grootmoeder scheidde Elagabalus tijdens de zomer 221 van Aquillia om met een, voor de Romeinen, veel beter geaccepteerde vrouw te kunnen trouwen, namelijk Annia Faustina. Parallel hiermee ontbond Elagabalus ook het mythologische huwelijk van zijn zonnegod met Vesta en liet hem hertrouwen met Venus Caelestis. Maar binnen enkele maanden scheidde de rusteloze keizer van Annia Faustina en besloot weer met Aquilia te hertrouwen (maar zijn zonnegod hertrouwde hij niet). Elagabalus bleef met Aquilia getrouwd tot zijn dood in 222. Severa's eigen visie op de hele affaire is slecht gekend. Sommige bronnen stellen dat ze gedwongen was te huwen tegen haar zin, en anderen gaan verder door verkrachting te suggereren. Desalniettemin wordt er door sommige historici gesteld dat vele verhalen over Elagabalus overdreven zijn door zijn vijanden, en er dus geen zekerheid is over wat er werkelijk gebeurd is. Het is onduidelijk of Elagabalus enige echte gevoelens had tegenover Severa, of dat hij vooral geïnteresseerd was in het symbolisme van hun huwelijk. Elagabalus schijnt ofwel homoseksueel of biseksueel geweest te zijn, en de historicus Cassius Dio beweert dat Elagabalus een stabielere relatie had met zijn wagenmenner, Hierocles, dan met zijn echtgenotes. (nl)
- Akwilia Sewera (Julia Aquilia Severa) – westalka, cesarzowa rzymska, żona Heliogabala. (pl)
- Aquilia Severa, född okänt år, död okänt år, var en romersk kejsarinna och vestal, gift med kejsar Elagabalus. Aquilia Severa var dotter till konsuln Quintus Aquilius och vestal som prästinna hos gudinnan Vesta. Hennes äktenskap med Elagabalus var en av tidens största skandaler, eftersom en vestal under sin trettioåriga tjänstgöringstid var förpliktigad vid dödsstraff att avstå från ett sexualliv och formellt sett kunde bli avrättad genom levande begravning om hon bröt mot löftet. Elagabalus äktenskap med henne var för honom, som inte var anhängare av den romerska religionen utan en präst hos den syriska solguden , en religiös handling, där de två gudarna för vilka de var präster, Vesta och El-Gabal, sammanvigdes symboliskt. Äktenskapet upplöstes efter ett år av Elagabalus farmor Julia Maesa, och Elagabalus gifte sig med en annan. Efter en kort tid förklarade han dock skilsmässan ogiltig och återvände till Severa, som kvarblev hos honom till hans död. Den traditionella historieskildringen är att Elagabalus hade våldtagit henne och tvingas fram giftermålet, men många av de skräckhistorier som gick om Elagabalus har sedan dess omvärderats och bedömts som propaganda. Elagabalus hade ett förhållande med sin vagnsförare Hierocles och hade troligen inget samliv alls med någon av sina fruar. Äktenskapet med Severa hade för honom möjligen bara en religiös symbolisk betydelse. (sv)
- Ю́лия Акви́лия Севе́ра (лат. Iulia Aquilia Severa) — весталка (жрица богини Весты) и вторая супруга римского императора Гелиогабала. Имя Юлия получила в замужестве. (ru)
- Юлія Аквілія Севера (поч. III ст. н.е.) — дружина римського імператора Геліогабала. (uk)
- Júlia Aquília Severa (em latim: Iulia Aquilia Severa) foi uma virgem vestal e imperatriz-consorte romana, segunda e quarta esposa do imperador Heliogábalo (r. 218–222). Aquília recebeu o prenome "Júlia" depois de se tornar imperatriz. Filha do consular Quinto Aquílio Sabino, foi consagrada virgem vestal em Roma. Em violação ao voto de castidade das vestais, foi desposada em 220 pelo imperador Heliogábalo (r. 218–222), com quem teve breve casamento de poucos meses. A razão para o fim do casamento é desconhecida, mas se especula que tenha ocorrido por influência de Júlia Mesa, avó do imperador, devido ao enorme escândalo causado pelo casamento da vestal. Heliogábalo casou com Ânia Faustina, porém esse casamento também foi brevíssimo e logo Aquília recasou com ele, com quem viveu até o assassinato dele em 222. Nada mais se sabe sobre ela além dos eventos ligados a seu casamento e as autoridades no assunto, inclusive entre os antigos, se dividiram quanto à forma como analisaram o episódio. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Iulia Aquilia Severa war ab Ende 220 die zweite Frau des römischen Kaisers Elagabal, der von 218 bis 222 regierte. Da sie sich als Vestalin zur Bewahrung ihrer Jungfräulichkeit verpflichtet hatte, wurde ihre Heirat als Skandal betrachtet. Elagabal sah sich zur Scheidung gezwungen, heiratete aber später Aquilia erneut. Die Ehe schädigte das Ansehen des Kaisers schwer und trug zu seinem Sturz bei. (de)
- H Ιουλία Ακουιλία Σεβήρα, λατιν. Aquilia Severa (άκμασε 220-222) ήταν Αυτοκράτειρα ως δεύτερη σύζυγος του Ελαγάβαλου Αυτοκράτορα των Ρωμαίων. (el)
- Julia Aquilia Severa (d. after 222) was the second and fourth wife of Roman emperor Elagabalus. She was the daughter of Quintus Aquilius. The praenomen of "Julia" was given to her after becoming an empress. (en)
- Julia Aquilia Severa (en latín, Iulia Aquilia Severa) fue la segunda y cuarta esposa del emperador Heliogábalo. Era hija de , dos veces cónsul con Caracalla.[cita requerida] El praenomen de Julia se le dio después de convertirse en emperatriz. (es)
- Julia Aquilia Severa était une vestale. Au grand scandale de bien des Romains, l'empereur Héliogabale l'épousa en 220 après avoir répudié sa première femme, l'impératrice Julia Paula. (fr)
- Giulia Aquilia Severa (latino: Iulia Aquilia Severa; ... – ...; fl. 220-222) fu la seconda e quarta moglie dell'imperatore romano Eliogabalo, nonché augusta dell'impero. Statua di Aquilia esposta al Museo archeologico nazionale di Atene in Grecia (it)
- Akwilia Sewera (Julia Aquilia Severa) – westalka, cesarzowa rzymska, żona Heliogabala. (pl)
- Ю́лия Акви́лия Севе́ра (лат. Iulia Aquilia Severa) — весталка (жрица богини Весты) и вторая супруга римского императора Гелиогабала. Имя Юлия получила в замужестве. (ru)
- Юлія Аквілія Севера (поч. III ст. н.е.) — дружина римського імператора Геліогабала. (uk)
- Júlia Aquília Severa (en llatí Julia Aquilia Severa) va ser la segona (220-221) i quarta (221-222) muller de l'emperador romà Elagàbal. Formava part de la gens Aquíl·lia, una família romana d'origen patrici i plebeu. (ca)
- Julia Aquilia Severa was Romeins keizerin van 220-221 en (opnieuw) later in 221-222. Zij was de tweede en vierde vrouw van keizer Elagabalus. Zij was de dochter van , die tweemaal consul was onder Caracalla. Elagabalus trachtte het huwelijk een diepere religieuze betekenis te geven door ook zijn zonnegod Elagabal te laten trouwen met Vesta. Op aandringen van zijn grootmoeder, Julia Maesa, maakte Elagabalus er geen grandioos spektakel van en bleven de gebruikelijke spelen en festivals achterwege. (nl)
- Aquilia Severa, född okänt år, död okänt år, var en romersk kejsarinna och vestal, gift med kejsar Elagabalus. Aquilia Severa var dotter till konsuln Quintus Aquilius och vestal som prästinna hos gudinnan Vesta. (sv)
- Júlia Aquília Severa (em latim: Iulia Aquilia Severa) foi uma virgem vestal e imperatriz-consorte romana, segunda e quarta esposa do imperador Heliogábalo (r. 218–222). Aquília recebeu o prenome "Júlia" depois de se tornar imperatriz. Filha do consular Quinto Aquílio Sabino, foi consagrada virgem vestal em Roma. Em violação ao voto de castidade das vestais, foi desposada em 220 pelo imperador Heliogábalo (r. 218–222), com quem teve breve casamento de poucos meses. A razão para o fim do casamento é desconhecida, mas se especula que tenha ocorrido por influência de Júlia Mesa, avó do imperador, devido ao enorme escândalo causado pelo casamento da vestal. Heliogábalo casou com Ânia Faustina, porém esse casamento também foi brevíssimo e logo Aquília recasou com ele, com quem viveu até o assass (pt)
|
