| dbo:abstract
|
- La dinastia antigònida va ser una nissaga de reis macedonis descendents d'Antígon I el borni (Monophtalmus), general d'Alexandre el Gran. Antígon governava la majoria de l'Àsia Menor i el nord de Síria. Els seus intents de controlar la totalitat de l'imperi d'Alexandre van acabar amb la seva derrota i mort a la batalla d'Ipsos el 301 aC. El fill d'Antígon i Estratonice, Demetri I Poliorcetes, va sobreviure a la batalla i va aconseguir d'obtenir el control de Macedònia uns anys després, però acabà perdent el tron i morint a la presó. Després d'un període de confusió, el fill de Demetri Antígon II Gònates va aconseguir restablir el control de la dinastia sobre l'antic regne de Macedònia, i sobre la majoria de les polis gregues, cap a l'any 276 aC. L'imperi antigònida va ser un dels tres dominis fundats per generals d'Alexandre, juntament amb l'Imperi Selèucida i l'Imperi Ptolemaic. La dinastia antigònida va acabar per la conquesta romana de la regió després de la batalla de Pidna. Els membres de la dinastia antigònida van ser:
* Antígon el borni
* Demetri I Poliorcetes (294 aC-287 aC)
* Antígon II Gònates (276 aC-239 aC)
* Demetri II (239 aC-229 aC)
* Antígon III Dosó (229 aC - 221 aC)
* Filip V (221 aC-179 aC)
* Perseu (179 aC-168 aC) Andriscos pretenia ser el fill bastard de Perseu. Les relacions de família amb altres dinasties són complexes. Demetri Poliorcetes es va casar dues vegades:
* La primera amb Fila, filla d'Antípater i va tenir una filla, Estratonice
* La segona amb Ptolemais, filla de Ptolemeu I Sòter, amb la que va tenir a Antígon II Gònates i a Demetri de Cirene (pare d'Antígon III Dosó) Estratonice, filla de Poliorcetes, es va casar també dues vegades. La primera amb Seleuc I Nicàtor (casat anteriorment amb Apama) i la segona amb Antíoc I Sòter (fill de Seleuc i d'Apama). Del seu primer matrimoni amb Seleuc va tenir a File o Fila, que es va casar amb Antígon II Gònates i van ser els pares de Demetri II de Macedònia. Del segon matrimoni va continuar la dinastia selèucida. (ca)
- Antigonovci (řecky Ἀντιγονίδαιm, Antigonidai) byla makedonská královská dynastie založená Antigonem I. Monofthalmem („Jednookým“) a vládnoucí od roku 294 př. n. l. (s krátkým přerušením v letech 287 až 276 př. n. l.) Makedonii a velké části Řecka, historiky pojmenované jako Antigonovská říše, fakticky Makedonské království, neboť antigonovší panovníci se titulovali makedonskými králi. Antigonovská Makedonie bylo nezávislé helénistické království a hegemon v Řecku, bylo jedním z nástupnických států říše Alexandra Velikého. Zaniklo v roce 168 př. n. l. po třetí válce s Římany, kteří Antigonovce sesadili a o 20 let později přeměnili Makedonii na římskou provincii. (cs)
- الأسرة الأنتيغونية (اليونانية:Δυναστεία των Αντιγονιδών) كانت سلالة ملوك هلنستية بدأت بعد الإسكندر الأكبر على يد أحد قادته وهو أنتيغونوس الأول مونوفثالموس الملقب بالأعور. (ar)
- Als Antigoniden (altgriechisch Ἀντιγονίδαι Antigonídai) werden die Nachfahren des Diadochen Antigonos I. Monophthalmos bezeichnet, die von 294 v. Chr. (mit einer Unterbrechung von 287 bis 276 v. Chr.) bis 168 v. Chr. Makedonien und Teile Griechenlands beherrschten. Antigonos I. errichtete in Asien ein kurzlebiges Großreich, das er und sein Sohn Demetrios I. Poliorketes nach der Schlacht bei Ipsos 301 v. Chr. wieder verloren. Erst sein Enkel Antigonos II. Gonatas konnte sich und seinen Nachfolgern den makedonischen Thron sichern. Mit den Antigoniden erlebte die Residenzstadt Pella eine kulturelle und künstlerische Blüte und war als politisches Herrschaftszentrum von hoher Bedeutung. Unter Philipp V. hatte Makedonien um 200 v. Chr. eine Hegemonie über weite Teile Griechenlands errungen, lag aber im Streit mit mehreren Kleinstaaten. 215 v. Chr. hatte sich der König zudem zeitweilig mit Hannibal verbündet und so den Zorn der Römer erregt. So kam es zum folgenschweren Eingreifen des Römischen Reiches, das zu mehreren Makedonisch-Römischen Kriegen führte. 197 v. Chr. musste sich Philipp aus Griechenland zurückziehen, 168 v. Chr. unterlag sein Sohn, König Perseus, im Kampf gegen die römischen Legionen in der Schlacht von Pydna. Damit war das Ende der Herrschaft der Antigoniden gekommen. Das Ziel der antigonidischen Politik war die Errichtung einer Hegemonie über Griechenland und (wenn möglich) über Teile der Ägäis. Obwohl sie ein viel kleineres Gebiet als die Seleukiden und Ptolemäer beherrschten, waren die Antigoniden diesen durchaus ebenbürtig und stellten die dritte Großmacht des frühen Hellenismus dar. Makedonien verfügte über das wohl beste Heer aller Diadochenreiche, wenn es auch nicht stark genug für die hoch gesteckten Ziele war. (de)
- Η Δυναστεία των Αντιγονιδών (294 π.Χ.–168 π.Χ.) κυβέρνησε το αρχαίο Μακεδονικό Βασίλειο κατά τους ελληνιστικούς χρόνους, δηλαδή από τον θάνατο του Αλεξάνδρου του Μέγα, μέχρι και την κατάκτηση του ελλαδικού χώρου από τους Ρωμαίους. (el)
- The Antigonid dynasty (/ænˈtɪɡoʊnɪd/; Greek: Ἀντιγονίδαι) was a Hellenistic dynasty of Dorian Greek provenance, descended from Alexander the Great's general Antigonus I Monophthalmus ("the One-Eyed") that ruled mainly in Macedonia. (en)
- La Antigonida dinastio (en la antikva greka Ἀντιγονίδαι, do "Antigonidoj") estis dinastio de helenismaj reĝoj kiuj descendis de Antigono Monoftalmo ("la unuokula"), generalo de Aleksandro la Granda. La regno de tiu dinastio ekzistis inter la jaroj 306 kaj 168 antaŭ nia erao, kaj estis fine venkita fare de la Romia Imperio, kiu en Macedonio instalis la romian provincon Macedonia. La plej orienta parto de la regno post tiu malvenko tamen transiris al la Seleŭkia Imperio. (eo)
- Después de la muerte de Alejandro Magno (356−323 a. C.), sus generales se repartieron el imperio, siendo protagonistas durante veinte años de grandes luchas y peleas por obtener el poder. Fueron los llamados diádocos (‘sucesores’ o ‘herederos’). Después de estos antiguos generales, gobernaron los llamados epígonos (‘los nacidos después’ o sucesores). La lucha entre ellos para obtener el poder y la hegemonía duró casi cincuenta años, hasta el 281 a. C., en que murió el último de los diádocos, Seleuco I Nikátor. Los protagonistas de los primeros tiempos fueron los comandantes Pérdicas y Meleagro, con sus intrigas y maniobras. También el gran general Antígono Monoftalmos, Antípatros (o Antípater, el último general que quedaba de la época de Filipo II), y más tarde los hijos de ambos Demetrio Poliorcetes y Casandro de Macedonia. El vasto imperio de Alejandro Magno quedó dividido a su muerte de la siguiente manera:
* Asia para Antígono I Monóftalmos. Era el que tenía más poder y más extensión de tierras. Sus sucesores darían lugar posteriormente a la dinastía Antigónida en Macedonia.
* Egipto para Ptolomeo, cuya dinastía fue la más estable de todas (dinastía Ptolemaica).
* Tracia y Asia Menor para Lisímaco.
* Babilonia y Siria para Seleuco (dinastía seléucida). Se entendía por Siria a una enorme extensión de tierras que llegaban hasta las fronteras con la India.
* Grecia, y Macedonia para Casandro, hijo del veterano general Antípatro. (es)
- Les Antigonides (en grec ancien Ἀντιγονίδαι / Antigonidai) sont une dynastie de l'époque hellénistique qui a régné sur la Macédoine de 277 à 168 av. J.-C. Les Antigonides ont donné six rois à la Macédoine mais son fondateur, Antigone le Borgne, n'a jamais régné sur la Macédoine. Abandonnant les grands desseins asiatiques des Diadoques, leur politique extérieure est centrée sur la Grèce continentale, la mer Égée et les Détroits hellespontiques. Ils rencontrent l'hostilité de certaines cités grecques, dont Athènes et Sparte, et de certaines ligues fédérales, dont la Ligue étolienne. Ils font face à la thalassocratie lagide en mer Égée ainsi qu'aux ambitions des Attalides et des Séleucides, notamment en Thrace. Ils luttent également contre les incursions des peuples « barbares », Celtes et Dardaniens principalement. Le souverain le plus ambitieux de la dynastie est Philippe V qui cherche à s'implanter en Illyrie et à établir des protectorats en Anatolie. Les Antigonides finissent par être éliminés en 168 av. J.-C. à l'issue des guerres de Macédoine contre la République romaine qui mène la lutte au nom de la « liberté des Grecs. » Sous les Antigonides, les institutions du royaume de Macédoine demeurent stables par rapport à celle mises en place par les Argéades, alors que l'économie connait une prospérité certaine et que les cités de Pella et de Thessalonique prennent leur essor. (fr)
- Dinasti Antigonidai (/ænˈtɪɡoʊnɪd/; Yunani: Ἀντιγονίδαι) adalah dinasti raja-raja Helenistik yang merupakan keturunan jenderal Aleksander Agung, Antigonos I Monoftalmos ("mata satu"). Dinasti ini menggantikan Dinasti Antipatridai. Terdapat tiga dinasti lain yang menjadi penerus Aleksander, yaitu Dinasti Seleukia, , dan . (in)
- アンティゴノス朝（ギリシア語: Δυναστεία των Αντιγονιδών、紀元前306年 - 紀元前168年）は、アレクサンドロス3世（大王）のディアドコイ（後継者）の一人、アンティゴノス1世モノフタルモス（隻眼王）の子孫がギリシャマケドニア地方に築いた、ペラを首都とする王国。 (ja)
- 안티고노스 왕조(고대 그리스어: Δυναστεία των Αντιγονιδών)는 알렉산드로스 대왕의 부장이었던 안티고노스 1세 모노프탈모스가 창시한 헬레니즘 시대의 디아도코이 왕조로, 마케도니아 왕국의 세번째이자 마지막 왕조이다. (ko)
- La dinastia antigonide (306 - 168 a.C.) fu una dinastia di re macedoni, il cui capostipite fu il generale di Alessandro Magno, Antigono I Monoftalmo. Il regno di Antigono si espandeva sull'Asia Minore e sulla Siria settentrionale, ma i suoi tentativi di ottenere il controllo dell'impero di Alessandro lo portarono alla sconfitta ed alla morte nella battaglia di Ipso nel 301 a.C. Il figlio di Antigono Demetrio I Poliorcete sopravvisse alla battaglia e in breve prese possesso della Grecia e della Macedonia, prima di morire in prigione dopo aver perso il trono. Dopo un periodo confuso il figlio di Demetrio, Antigono II Gonata riuscì a stabilire il controllo sull'antico regno di Macedonia e su gran parte delle città-Stato greche dopo la morte di Pirro. Il mondo ellenistico rimase così sistemato sotto le tre dinastie degli Antigonidi in Grecia e Macedonia, dei Seleucidi in Asia e dei Tolomei in Egitto. In seguito parte dell'Anatolia entrò a far parte della nuova dinastia Attalide, con capitale Pergamo. La dinastia antigonide ebbe fine quando il dominio dell'area passò nelle mani di Roma dopo la battaglia di Pidna del 168 a.C. I membri della dinastia antigonide furono:
* Antigono I Monoftalmo (306 a.C. - 301 a.C.)
* Demetrio I Poliorcete (294 a.C. - 287 a.C.)
* Antigono II Gonata (276 a.C. - 239 a.C.)
* Demetrio II Etolico (239 a.C. - 229 a.C.)
* Antigono III Dosone (229 a.C. - 221 a.C.)
* Filippo V (221 a.C. - 179 a.C.)
* Perseo (179 a.C. - 168 a.C.) (it)
- Antigoniden is een Macedonische koningshuis, gesticht door Antigonos I Monophthalmos, een der diadochen van Alexander de Grote. Antigonos Monophthalmos werd in 311 v.Chr. nominaal rijksregent van het Macedonische Rijk, maar zijn machtsbereik omvatte slechts een deel van Klein-Azië en Mesopotamië. Hij trachtte Alexanders rijk over te nemen onder zijn dynastie, en daartoe vochten hij en zijn zoon Demetrios Poliorketes de nodige oorlogen uit tegen de andere diadochen. In 306 v.Chr. riepen zij zich allebei uit tot koning over het hele rijk, waarmee de Antigonidische dynastie een feit werd, hoewel de andere diadochen hen niet erkenden en bleven bestrijden. In de slag bij Ipsos werden ze verslagen, waarbij Antigonos sneuvelde en Demetrios moest vluchten, wat voorgoed een einde maakte aan het Macedonische Rijk. Na een stormachtige baan wist Demetrios een machtsbasis op te bouwen in Macedonië en de Griekse poleis, en werd in 294 v.Chr. koning. Door een bondgenootschap van Pyrrhus van Epirus en Lysimachus werd hij in 288 verdreven, maar zijn zoon herkreeg de troon in 277 en zette de dynastie voort die pas in 168 v.Chr. ophield te bestaan met de inval van de Romeinen. (nl)
- Антигониды (греч. Δυναστεία των Αντιγονιδών) — династия правителей Македонии в 277—166 годах до н. э. (ru)
- Antygonidzi – dynastia macedońska wywodząca się od jednego z diadochów, Antygona Jednookiego, władająca Macedonią w okresie hellenistycznym. Jej zmierzch wiązał się z podbiciem Macedonii przez Rzymian i utworzeniem z niej rzymskiej prowincji.
* Antygon I Jednooki (Antigonos Monophthalmos) 306 p.n.e. - 301 p.n.e.
* Demetriusz I Poliorketes (Demetrios Poliorketes) 306 p.n.e. - 283 p.n.e. (razem z ojcem do 301 p.n.e.)
* Antygon II Gonatas (Antigonos Gonatas) 283 p.n.e. - 239 p.n.e.
* Demetriusz II Antygonida (Demetrios) 239 p.n.e. - 229 p.n.e.
* Antygon III Doson (Antigonos Doson) 229 p.n.e. - 221 p.n.e.
* Filip V (Philippos) 221 p.n.e. - 179 p.n.e.
* Perseusz (Perseus) 179 p.n.e. - 168 p.n.e.
* Andriskos (Andriskos) 149 p.n.e. - 148 p.n.e. (pl)
- A dinastia antigónida foi uma dinastia de reis helênicos que descendiam de Antígono Monoftalmo, general de Alexandre, o Grande. (pt)
- Antigoniderna var en dynasti av hellenistiska kungar som härstammade från Alexander den stores general Antigonos I Monofthalmos ("den enögde"). Antigoniderna, som efterträdde i stora delar av Kungariket Makedonien, regerade Antigonos mestadels över Mindre Asien och norra Syrien. Hans försök att ta kontroll över hela Alexanders imperium ledde till hans nederlag och död vid Slaget vid Ipsos 301 f.Kr.. Antigonos son Demetrios I Poliorketes överlevde slaget, och lyckades själv ta kontrollen över Makedonien några år senare, men så småningom förlorade sin tron. Efter en period av förvirring, lyckades Demetrios son Antigonos II Gonatas fastställa familjens kontroll över det gamla kungariket Makedonien, liksom över de flesta av de grekiska stadsstaterna, 276 f.Kr.. Antigoniderna var en av fyra dynastier som etablerades av Alexanders efterträdare, de andra är det Seleukidiska dynasti, Ptolemaiska dynastin och Attalidiska dynastin. Den sista ättlingen i dynastin, Perseus av Makedonien, som regerade mellan 179 och 168 f.Kr., blev erkänd som en förkämpe för grekisk frihet mot Rom. Trots detta visade han sig oförmögen att stoppa de framryckande romerska legionerna och grekernas nederlag vid slaget vid Pydna signalerade slutet på dynastin. (sv)
- 安提柯王朝，或譯安提哥那王朝（希臘文：Ἀντιγονίδαι），主要為馬其頓王國在希臘化時期的一個王朝，王室成員為亞歷山大大帝麾下大將兼繼業者安提柯的後代。 (zh)
- Антигоніди (грец. Δυναστεία των Αντιγονιδών) — династія правителів Македонії у 277—166 роках до н. е. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Antigonovci (řecky Ἀντιγονίδαιm, Antigonidai) byla makedonská královská dynastie založená Antigonem I. Monofthalmem („Jednookým“) a vládnoucí od roku 294 př. n. l. (s krátkým přerušením v letech 287 až 276 př. n. l.) Makedonii a velké části Řecka, historiky pojmenované jako Antigonovská říše, fakticky Makedonské království, neboť antigonovší panovníci se titulovali makedonskými králi. Antigonovská Makedonie bylo nezávislé helénistické království a hegemon v Řecku, bylo jedním z nástupnických států říše Alexandra Velikého. Zaniklo v roce 168 př. n. l. po třetí válce s Římany, kteří Antigonovce sesadili a o 20 let později přeměnili Makedonii na římskou provincii. (cs)
- الأسرة الأنتيغونية (اليونانية:Δυναστεία των Αντιγονιδών) كانت سلالة ملوك هلنستية بدأت بعد الإسكندر الأكبر على يد أحد قادته وهو أنتيغونوس الأول مونوفثالموس الملقب بالأعور. (ar)
- Η Δυναστεία των Αντιγονιδών (294 π.Χ.–168 π.Χ.) κυβέρνησε το αρχαίο Μακεδονικό Βασίλειο κατά τους ελληνιστικούς χρόνους, δηλαδή από τον θάνατο του Αλεξάνδρου του Μέγα, μέχρι και την κατάκτηση του ελλαδικού χώρου από τους Ρωμαίους. (el)
- The Antigonid dynasty (/ænˈtɪɡoʊnɪd/; Greek: Ἀντιγονίδαι) was a Hellenistic dynasty of Dorian Greek provenance, descended from Alexander the Great's general Antigonus I Monophthalmus ("the One-Eyed") that ruled mainly in Macedonia. (en)
- La Antigonida dinastio (en la antikva greka Ἀντιγονίδαι, do "Antigonidoj") estis dinastio de helenismaj reĝoj kiuj descendis de Antigono Monoftalmo ("la unuokula"), generalo de Aleksandro la Granda. La regno de tiu dinastio ekzistis inter la jaroj 306 kaj 168 antaŭ nia erao, kaj estis fine venkita fare de la Romia Imperio, kiu en Macedonio instalis la romian provincon Macedonia. La plej orienta parto de la regno post tiu malvenko tamen transiris al la Seleŭkia Imperio. (eo)
- Dinasti Antigonidai (/ænˈtɪɡoʊnɪd/; Yunani: Ἀντιγονίδαι) adalah dinasti raja-raja Helenistik yang merupakan keturunan jenderal Aleksander Agung, Antigonos I Monoftalmos ("mata satu"). Dinasti ini menggantikan Dinasti Antipatridai. Terdapat tiga dinasti lain yang menjadi penerus Aleksander, yaitu Dinasti Seleukia, , dan . (in)
- アンティゴノス朝（ギリシア語: Δυναστεία των Αντιγονιδών、紀元前306年 - 紀元前168年）は、アレクサンドロス3世（大王）のディアドコイ（後継者）の一人、アンティゴノス1世モノフタルモス（隻眼王）の子孫がギリシャマケドニア地方に築いた、ペラを首都とする王国。 (ja)
- 안티고노스 왕조(고대 그리스어: Δυναστεία των Αντιγονιδών)는 알렉산드로스 대왕의 부장이었던 안티고노스 1세 모노프탈모스가 창시한 헬레니즘 시대의 디아도코이 왕조로, 마케도니아 왕국의 세번째이자 마지막 왕조이다. (ko)
- Антигониды (греч. Δυναστεία των Αντιγονιδών) — династия правителей Македонии в 277—166 годах до н. э. (ru)
- A dinastia antigónida foi uma dinastia de reis helênicos que descendiam de Antígono Monoftalmo, general de Alexandre, o Grande. (pt)
- 安提柯王朝，或譯安提哥那王朝（希臘文：Ἀντιγονίδαι），主要為馬其頓王國在希臘化時期的一個王朝，王室成員為亞歷山大大帝麾下大將兼繼業者安提柯的後代。 (zh)
- Антигоніди (грец. Δυναστεία των Αντιγονιδών) — династія правителів Македонії у 277—166 роках до н. е. (uk)
- La dinastia antigònida va ser una nissaga de reis macedonis descendents d'Antígon I el borni (Monophtalmus), general d'Alexandre el Gran. Antígon governava la majoria de l'Àsia Menor i el nord de Síria. Els seus intents de controlar la totalitat de l'imperi d'Alexandre van acabar amb la seva derrota i mort a la batalla d'Ipsos el 301 aC. L'imperi antigònida va ser un dels tres dominis fundats per generals d'Alexandre, juntament amb l'Imperi Selèucida i l'Imperi Ptolemaic. La dinastia antigònida va acabar per la conquesta romana de la regió després de la batalla de Pidna. (ca)
- Als Antigoniden (altgriechisch Ἀντιγονίδαι Antigonídai) werden die Nachfahren des Diadochen Antigonos I. Monophthalmos bezeichnet, die von 294 v. Chr. (mit einer Unterbrechung von 287 bis 276 v. Chr.) bis 168 v. Chr. Makedonien und Teile Griechenlands beherrschten. (de)
- Después de la muerte de Alejandro Magno (356−323 a. C.), sus generales se repartieron el imperio, siendo protagonistas durante veinte años de grandes luchas y peleas por obtener el poder. Fueron los llamados diádocos (‘sucesores’ o ‘herederos’). Después de estos antiguos generales, gobernaron los llamados epígonos (‘los nacidos después’ o sucesores). La lucha entre ellos para obtener el poder y la hegemonía duró casi cincuenta años, hasta el 281 a. C., en que murió el último de los diádocos, Seleuco I Nikátor. (es)
- Les Antigonides (en grec ancien Ἀντιγονίδαι / Antigonidai) sont une dynastie de l'époque hellénistique qui a régné sur la Macédoine de 277 à 168 av. J.-C. Les Antigonides ont donné six rois à la Macédoine mais son fondateur, Antigone le Borgne, n'a jamais régné sur la Macédoine. Abandonnant les grands desseins asiatiques des Diadoques, leur politique extérieure est centrée sur la Grèce continentale, la mer Égée et les Détroits hellespontiques. Ils rencontrent l'hostilité de certaines cités grecques, dont Athènes et Sparte, et de certaines ligues fédérales, dont la Ligue étolienne. Ils font face à la thalassocratie lagide en mer Égée ainsi qu'aux ambitions des Attalides et des Séleucides, notamment en Thrace. Ils luttent également contre les incursions des peuples « barbares », Celtes et Da (fr)
- La dinastia antigonide (306 - 168 a.C.) fu una dinastia di re macedoni, il cui capostipite fu il generale di Alessandro Magno, Antigono I Monoftalmo. Il regno di Antigono si espandeva sull'Asia Minore e sulla Siria settentrionale, ma i suoi tentativi di ottenere il controllo dell'impero di Alessandro lo portarono alla sconfitta ed alla morte nella battaglia di Ipso nel 301 a.C. Il figlio di Antigono Demetrio I Poliorcete sopravvisse alla battaglia e in breve prese possesso della Grecia e della Macedonia, prima di morire in prigione dopo aver perso il trono. Dopo un periodo confuso il figlio di Demetrio, Antigono II Gonata riuscì a stabilire il controllo sull'antico regno di Macedonia e su gran parte delle città-Stato greche dopo la morte di Pirro. (it)
- Antigoniden is een Macedonische koningshuis, gesticht door Antigonos I Monophthalmos, een der diadochen van Alexander de Grote. Antigonos Monophthalmos werd in 311 v.Chr. nominaal rijksregent van het Macedonische Rijk, maar zijn machtsbereik omvatte slechts een deel van Klein-Azië en Mesopotamië. Hij trachtte Alexanders rijk over te nemen onder zijn dynastie, en daartoe vochten hij en zijn zoon Demetrios Poliorketes de nodige oorlogen uit tegen de andere diadochen. In 306 v.Chr. riepen zij zich allebei uit tot koning over het hele rijk, waarmee de Antigonidische dynastie een feit werd, hoewel de andere diadochen hen niet erkenden en bleven bestrijden. In de slag bij Ipsos werden ze verslagen, waarbij Antigonos sneuvelde en Demetrios moest vluchten, wat voorgoed een einde maakte aan het Mac (nl)
- Antygonidzi – dynastia macedońska wywodząca się od jednego z diadochów, Antygona Jednookiego, władająca Macedonią w okresie hellenistycznym. Jej zmierzch wiązał się z podbiciem Macedonii przez Rzymian i utworzeniem z niej rzymskiej prowincji. (pl)
- Antigoniderna var en dynasti av hellenistiska kungar som härstammade från Alexander den stores general Antigonos I Monofthalmos ("den enögde"). Antigoniderna, som efterträdde i stora delar av Kungariket Makedonien, regerade Antigonos mestadels över Mindre Asien och norra Syrien. Hans försök att ta kontroll över hela Alexanders imperium ledde till hans nederlag och död vid Slaget vid Ipsos 301 f.Kr.. Antigonos son Demetrios I Poliorketes överlevde slaget, och lyckades själv ta kontrollen över Makedonien några år senare, men så småningom förlorade sin tron. Efter en period av förvirring, lyckades Demetrios son Antigonos II Gonatas fastställa familjens kontroll över det gamla kungariket Makedonien, liksom över de flesta av de grekiska stadsstaterna, 276 f.Kr.. (sv)
|
.jpg){kind=link}
.svg){kind=link}
