| dbo:abstract
|
- André Frossard (Saint-Maurice-Colombier, Doubs, 14 de gener de 1915 - Versalles, 2 de febrer de 1995) va ser un periodista i escriptor francès. El seu pare fou Ludovic-Oscar Frossard, un dels fundadors històrics, i líder durant 31 anys, del Partit Comunista Francès. La seva mare era atea d'origen protestant. Els seus pares li van donar una educació atea, però als 20 anys, el 8 de juliol del 1935 va tenir una conversió instantània a l'Església Catòlica quan va entrar a una capella del carrer Ulm de París per buscar a un amic. En el seu best seller del 1969 Déu existeix, jo me'l vaig trobar, va explicar que abans d'aquest moment "m'hagués sorprès tant de veure'm catòlic a la sortida d'aquesta capella, com de veure'm convertit en girafa a la sortida del zoo. Per això va decidir batejar-se i ho va fer el 8 de juliol del 1935. El setembre del 1936 es va incorporar a l'armada francesa i va estar mobilitzat fins al febrer del 1941, temps en què va fer de mariner, capatàs, secretari d'oficial i oficial de xifra. Es va incorporar a la resistència francesa quan va tornar a casa. Va ser arrestat per la Gestapo a Lió el 10 de desembre de 1943, i internat a un barracó per a jueus de la presó de Montluc de Lió. Va ser un dels set supervivents d'aquest barracó, del que 72 van morir assassinats a Bron el 17 d'agost de 1944. Quan va sortir de la presó va ser tornat a cridar per part de l'armada fins al desembre del 1945. Va ser condecorat amb la Legió d'Honor a títol militar, i ascendit a oficial pel general Charles de Gaulle. Després de la guerra va ser redactor en cap del setmanari Temps présent, on va succeir a Hubert Beuve-Méry, fundador de Le Monde. També va ser redactor en cap de L'Aurore i Le Nouveau Candide, cronista de Le Point i RTL, i editorialista de Paris-Match, entre d'altres. Des del 1946 escrivia una columna diària, primer a , i després a Le Figaro. Va escriure més de 15.000 articles i va pronunciar diverses conferències sobretot a Itàlia. La majoria dels seus 31 llibres publicats són d'inspiració religiosa. Fou escollit per l'Acadèmia Francesa el 1987 pel seient 2, succeint a , el mateix dia que l'historiador Georges Duby. Fou molt amic dels papes Pau VI i Joan Pau II. (ca)
- André Frossard (14. ledna 1915 – 2. února 1995) byl přední francouzský katolický spisovatel, publicista a filosof, od roku 1987 člen Francouzské akademie. Za války působil v protinacistickém odboji a byl vězněn v pevnosti Fort Montluc v Lyonu. Svědčil v procesu proti Kllausovi Barbiemu. Byl důstojníkem francouzské armády. Byl blízkým přítelem papeže Jana Pavla II.; rozhovor s papežem zaznamenal v knize N’ayez pas peur. Jeho knihy byly přeloženy do řady jazyků, včetně češtiny. Patrně nejslavnějším a nejpřekládanějším Frossardovým dílem je autobiografická kniha (orig. Dieu existe, je l’ai rencontré), v níž popisuje svou konverzi ke katolicismu, k níž došlo v roce 1935 (v mládí byl radikálním ateistou a socialistou). Jeho otcem byl , jeden ze zakladatelů Francouzské komunistické strany. (cs)
- André Frossard (* 14. Januar 1915 in Colombier-Châtelot, Département Doubs; † 2. Februar 1995 in Versailles) war ein französischer Journalist und Essayist. (de)
- André Frossard (14 January 1915 – 2 February 1995) was a French journalist and essayist. (en)
- André Frossard, (Colombier-Châtelot, Doubs, 14 de enero de 1915 - Versalles, 2 de febrero de 1995) fue un periodista y escritor francés. (es)
- André Frossard (Saint-Maurice-Colombier, Doubs, Frantzia, 1915eko urtarrilaren 14a - Versailles, Frantzia, 1995eko otsailaren 2a) frantses kazetari eta idazlea izan zen. (eu)
- André Frossard, né le 14 janvier 1915 à Colombier-Châtelot (Doubs) et mort le 2 février 1995 à Versailles, est un journaliste, essayiste et académicien français. (fr)
- André Frossard (Saint-Maurice-Colombier, 14 gennaio 1915 – Versailles, 2 febbraio 1995) è stato un giornalista e saggista francese, membro dell'Académie française. (it)
- André Frossard (Colombier-Châtelot, 14 januari 1915 - Versailles, 2 februari 1995) was een Frans journalist en essayist. Hij was lid van de Académie française. (nl)
- André Frossard (ur. 14 stycznia 1915 w , zm. 2 lutego 1995 w Wersalu) – francuski dziennikarz, pisarz i filozof katolicki pochodzenia żydowskiego (jego babcia była Żydówką), syn Ludwika Oscara Frossarda – założyciela Francuskiej Partii Komunistycznej. Wieloletni felietonista „Le Figaro”. Jak sam opisuje, w wydanej w 1969 roku książce pod tytułem Dieu existe, je l’ai rencontré (Bóg istnieje, spotkałem Go), jako ateista doznał nawrócenia w 1935 roku po przypadkowej wizycie w kościele. Członek Akademii Francuskiej od 1987 r. (zajmował fotel 2). Przyjaciel Jana Pawła II. Oficer Legii Honorowej, odznaczony także Medalem Ruchu Oporu oraz Krzyżem Wojennym 1939–1945. (pl)
- André Frossard (Saint-Maurice-Colombier, 14 de janeiro de 1915 — Versalhes, 2 de fevereiro de 1995) foi um jornalista e escritor francês. (pt)
- Андре́ Фросса́р (фр. André Frossard; 14 января 1915, Коломбье-Шатело, департамент Ду, Франция — 2 февраля 1995, Версаль, Франция) — французский журналист, писатель, философ, член Французской Академии Наук, с 1962 года являлся главным редактором французской газеты «Фигаро», друг папы римского Иоанна Павла II. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- André Frossard (* 14. Januar 1915 in Colombier-Châtelot, Département Doubs; † 2. Februar 1995 in Versailles) war ein französischer Journalist und Essayist. (de)
- André Frossard (14 January 1915 – 2 February 1995) was a French journalist and essayist. (en)
- André Frossard, (Colombier-Châtelot, Doubs, 14 de enero de 1915 - Versalles, 2 de febrero de 1995) fue un periodista y escritor francés. (es)
- André Frossard (Saint-Maurice-Colombier, Doubs, Frantzia, 1915eko urtarrilaren 14a - Versailles, Frantzia, 1995eko otsailaren 2a) frantses kazetari eta idazlea izan zen. (eu)
- André Frossard, né le 14 janvier 1915 à Colombier-Châtelot (Doubs) et mort le 2 février 1995 à Versailles, est un journaliste, essayiste et académicien français. (fr)
- André Frossard (Saint-Maurice-Colombier, 14 gennaio 1915 – Versailles, 2 febbraio 1995) è stato un giornalista e saggista francese, membro dell'Académie française. (it)
- André Frossard (Colombier-Châtelot, 14 januari 1915 - Versailles, 2 februari 1995) was een Frans journalist en essayist. Hij was lid van de Académie française. (nl)
- André Frossard (Saint-Maurice-Colombier, 14 de janeiro de 1915 — Versalhes, 2 de fevereiro de 1995) foi um jornalista e escritor francês. (pt)
- Андре́ Фросса́р (фр. André Frossard; 14 января 1915, Коломбье-Шатело, департамент Ду, Франция — 2 февраля 1995, Версаль, Франция) — французский журналист, писатель, философ, член Французской Академии Наук, с 1962 года являлся главным редактором французской газеты «Фигаро», друг папы римского Иоанна Павла II. (ru)
- André Frossard (Saint-Maurice-Colombier, Doubs, 14 de gener de 1915 - Versalles, 2 de febrer de 1995) va ser un periodista i escriptor francès. El seu pare fou Ludovic-Oscar Frossard, un dels fundadors històrics, i líder durant 31 anys, del Partit Comunista Francès. La seva mare era atea d'origen protestant. Els seus pares li van donar una educació atea, però als 20 anys, el 8 de juliol del 1935 va tenir una conversió instantània a l'Església Catòlica quan va entrar a una capella del carrer Ulm de París per buscar a un amic. En el seu best seller del 1969 Déu existeix, jo me'l vaig trobar, va explicar que abans d'aquest moment "m'hagués sorprès tant de veure'm catòlic a la sortida d'aquesta capella, com de veure'm convertit en girafa a la sortida del zoo. Per això va decidir batejar-se i h (ca)
- André Frossard (14. ledna 1915 – 2. února 1995) byl přední francouzský katolický spisovatel, publicista a filosof, od roku 1987 člen Francouzské akademie. Za války působil v protinacistickém odboji a byl vězněn v pevnosti Fort Montluc v Lyonu. Svědčil v procesu proti Kllausovi Barbiemu. Byl důstojníkem francouzské armády. Byl blízkým přítelem papeže Jana Pavla II.; rozhovor s papežem zaznamenal v knize N’ayez pas peur. Jeho knihy byly přeloženy do řady jazyků, včetně češtiny. (cs)
- André Frossard (ur. 14 stycznia 1915 w , zm. 2 lutego 1995 w Wersalu) – francuski dziennikarz, pisarz i filozof katolicki pochodzenia żydowskiego (jego babcia była Żydówką), syn Ludwika Oscara Frossarda – założyciela Francuskiej Partii Komunistycznej. Wieloletni felietonista „Le Figaro”. Jak sam opisuje, w wydanej w 1969 roku książce pod tytułem Dieu existe, je l’ai rencontré (Bóg istnieje, spotkałem Go), jako ateista doznał nawrócenia w 1935 roku po przypadkowej wizycie w kościele. Członek Akademii Francuskiej od 1987 r. (zajmował fotel 2). Przyjaciel Jana Pawła II. (pl)
|
