An Entity of Type: WikicatGrammarsOfSpecificLanguages, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Ancient Greek grammar is morphologically complex and preserves several features of Proto-Indo-European morphology. Nouns, adjectives, pronouns, articles, numerals and especially verbs are all highly inflected.

Property Value
dbo:abstract
  • El grec antic (en grec Ἑλληνικὴ γλῶσσα) és una de les principals llengües de l'antiguitat clàssica a la regió mediterrània, parlada especialment a la part oriental del Mediterrani, encara que amb importants enclavaments al Mediterrani occidental. En l'antiga Grècia no existia una llengua uniforme, sinó que hi havia diferències fonològiques i gramaticals en les llengües de diferents regions. Aquest article descriu essencialment el grec jònic-àtic i la seva forma estandarditzada, el grec clàssic. La gramàtica i les particularitats lingüístiques les varietats diferents del jònic-àtic es mostren en la veu indicativa. De la gramàtica del grec clàssic, aquí es recullen els aspectes fonamentals, que estan fonamentades gairebé totalment en el dialecte àtic, parlat a Atenes, i imposat sobre el segle V aC, com a lingua franca panhelènica, i a causa de l'hegemonia militar, política, econòmica i cultural d'Atenes. Aquesta varietat lingüística juntament amb el grec jònic va ser la base de la κοινὴ διάλεκτος, la koiné del període hel·lenístic. La llengua franca del Mediterrani també va prevaler en el grec comú, grec alexandrí i grec hel·lenístic. Encara no coincideix plenament amb el grec àtic pur. (ca)
  • Ancient Greek grammar is morphologically complex and preserves several features of Proto-Indo-European morphology. Nouns, adjectives, pronouns, articles, numerals and especially verbs are all highly inflected. A complication of Greek grammar is that different Greek authors wrote in different dialects, all of which have slightly different grammatical forms (see Ancient Greek dialects). For example, the history of Herodotus and medical works of Hippocrates are written in Ionic, the poems of Sappho in Aeolic, and the odes of Pindar in Doric; the poems of Homer are written in a mixed dialect, mostly Ionic, with many archaic and poetic forms. The grammar of Koine Greek (the Greek lingua franca spoken in the Hellenistic and later periods) also differs slightly from classical Greek. This article primarily discusses the morphology and syntax of Attic Greek, that is the Greek spoken at Athens in the century from 430 BC to 330 BC, as exemplified in the historical works of Thucydides and Xenophon, the comedies of Aristophanes, the philosophical dialogues of Plato, and the speeches of Lysias and Demosthenes. (en)
  • El griego antiguo (en griego ático: Ἀρχαία Ἑλληνικὴ ɣλῶσσα o Ἑλληνικὴ ɣλῶττα; griego moderno: Αρχαία ελληνική ɣλώσσα o Αρχαία ελληνικά; latín: Lingua Graeca antiqua) es una de las principales lenguas de la Antigüedad clásica en la región mediterránea, hablada especialmente en la parte oriental del Mediterráneo, aunque con importantes enclaves en el Mediterráneo occidental. En la antigua Grecia no existía una lengua uniforme, sino que había diferencias fonológicas y gramaticales en las lenguas de diferentes regiones. Este artículo describe esencialmente el griego jónico-ático y su forma estandarizada, el griego clásico. La gramática y las particularidades lingüísticas las variedades diferentes del jónico-ático se muestran en la voz indicativa. De la gramática del griego clásico, aquí se recogen los aspectos fundamentales, que están fundamentadas casi totalmente en el dialecto ático, hablado en Atenas, e impuesto sobre el siglo V a. C., pero fue como lingua franca panhelénica, y a causa de la hegemonía militar, política, económica y cultural de Atenas. Esta variedad lingüística junto con el griego jónico que fue el segundo más o menos fuerte del lugar, fue la base de la koiné del periodo helenístico (κοινὴ διάλεκτος), la lengua franca del Mediterráneo también prevaleció en el griego común, griego alejandrino y griego helenístico. Todavía no coincide plenamente con el griego ático puro. (es)
  • Cet article est une description générale de la grammaire du grec ancien, et particulièrement de son dialecte attique. Comme les autres langues indo-européennes anciennes, le grec possède un type morphologique hautement flexionnel. Outre l'utilisation de désinences, le grec se caractérise par des procédés hérités de l'indo-européen commun comme l'alternance vocalique, l'utilisation du redoublement et de l'augment pour les verbes. (fr)
  • 古代ギリシア語の文法(英語: ancient Greek grammar)は形態論的に非常に複雑であり、名詞・形容詞・代名詞・冠詞・数詞・動詞の高度な語形変化を特徴としている。これはインド・ヨーロッパ祖語の形態論から受け継がれた特徴である。 古代ギリシア語には多くの方言(en)があり、主要な作品でも異なる方言で書かれていたりする。方言間には文法的な相違もある。例えば、ヘロドトス(紀元前480年頃-紀元前425年頃)の歴史書とヒポクラテス(紀元前460年頃-紀元前370年頃)の医学書はイオニア方言、サッフォー(紀元前7世紀末–紀元前6世紀初)の詩歌はアイオリス方言(en)、ピンダロス(紀元前522年/518年-紀元前442年/438年)の頌歌はドーリス方言(en)で書かれている。ホメロス(紀元前8世紀頃)の叙事詩はイオニア方言を中心に複数の方言の混合体で書かれており、時代的に古く、詩的な形態論的特徴を見せている。コイネー・ギリシア語(新約聖書にも使われた古代ギリシア世界の共通語。紀元前330年頃-紀元後300年頃)の文法はその前の古典期(紀元前510年頃-紀元前330年頃)(en)のギリシア語文法とは若干の相違がある。 この項目では、紀元前430年頃から紀元前330年頃までの期間にアテナイで話されていたアッティカ方言の形態論と統語論を中心に取り上げる。主な人物としては、歴史家のトゥキディデス(紀元前460年頃-紀元前395年)、喜劇作家のアリストファネス(紀元前446年頃-紀元前385年頃)、哲学者のプラトン(紀元前427年-紀元前347年)、クセノフォン(紀元前427年頃-紀元前355年頃)、弁論家のリュシアス(紀元前445年頃-紀元前380年)、デモステネス(紀元前384年頃-紀元前322年)などがいる。 (ja)
  • La lingua greca antica (in greco antico: Ἑλληνικὴ γλῶσσα) è una lingua flessiva ad elevato grado di sinteticità, di origine indoeuropea, i cui dialetti erano parlati nell'antica Grecia, nelle isole dell'Egeo e nelle colonie greche sulle coste del Mediterraneo orientale e dai Greci della madre-patria, parlato sulle coste della Panfilia ed effettivamente contaminato da influssi adstratici di lingue epicoriche non greche. Per la grammatica e le particolarità linguistiche di tutti questi dialetti si rimanda alle rispettive voci indicate dai collegamenti. La grammatica greca di cui qui delineeremo gli aspetti fondamentali è improntata in larga parte al dialetto attico, parlato ad Atene, ed impostosi dal V secolo a.C. in poi come lingua panellenica, a causa dell'egemonia militare, politica, economica, culturale di Atene; tale dialetto, insieme a una componente ionica più o meno forte a seconda dei luoghi, sarà alla base della κοινὴ διάλεκτος, la koinè di età ellenistica, la lingua franca del Mediterraneo nota anche come greco comune, greco alessandrino o greco ellenistico. Essa, tuttavia, non coincide appieno con il dialetto attico puro. (it)
  • 古希臘語語法在構詞法上是複雜的,并保存了原始印歐語構詞法的很多特征。名詞、形容詞、代詞、冠詞、數詞、尤其動詞是高度詞形變化的。本文是對這種構詞上的複雜性的介紹。關於變格和動詞變位的很多表格列出在條目古希臘語語法 (表格)中。 (zh)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 3749040 (xsd:integer)
dbo:wikiPageInterLanguageLink
dbo:wikiPageLength
  • 41956 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1123420747 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Cet article est une description générale de la grammaire du grec ancien, et particulièrement de son dialecte attique. Comme les autres langues indo-européennes anciennes, le grec possède un type morphologique hautement flexionnel. Outre l'utilisation de désinences, le grec se caractérise par des procédés hérités de l'indo-européen commun comme l'alternance vocalique, l'utilisation du redoublement et de l'augment pour les verbes. (fr)
  • 古希臘語語法在構詞法上是複雜的,并保存了原始印歐語構詞法的很多特征。名詞、形容詞、代詞、冠詞、數詞、尤其動詞是高度詞形變化的。本文是對這種構詞上的複雜性的介紹。關於變格和動詞變位的很多表格列出在條目古希臘語語法 (表格)中。 (zh)
  • El grec antic (en grec Ἑλληνικὴ γλῶσσα) és una de les principals llengües de l'antiguitat clàssica a la regió mediterrània, parlada especialment a la part oriental del Mediterrani, encara que amb importants enclavaments al Mediterrani occidental. (ca)
  • Ancient Greek grammar is morphologically complex and preserves several features of Proto-Indo-European morphology. Nouns, adjectives, pronouns, articles, numerals and especially verbs are all highly inflected. (en)
  • El griego antiguo (en griego ático: Ἀρχαία Ἑλληνικὴ ɣλῶσσα o Ἑλληνικὴ ɣλῶττα; griego moderno: Αρχαία ελληνική ɣλώσσα o Αρχαία ελληνικά; latín: Lingua Graeca antiqua) es una de las principales lenguas de la Antigüedad clásica en la región mediterránea, hablada especialmente en la parte oriental del Mediterráneo, aunque con importantes enclaves en el Mediterráneo occidental. (es)
  • La lingua greca antica (in greco antico: Ἑλληνικὴ γλῶσσα) è una lingua flessiva ad elevato grado di sinteticità, di origine indoeuropea, i cui dialetti erano parlati nell'antica Grecia, nelle isole dell'Egeo e nelle colonie greche sulle coste del Mediterraneo orientale e dai Greci della madre-patria, parlato sulle coste della Panfilia ed effettivamente contaminato da influssi adstratici di lingue epicoriche non greche. (it)
  • 古代ギリシア語の文法(英語: ancient Greek grammar)は形態論的に非常に複雑であり、名詞・形容詞・代名詞・冠詞・数詞・動詞の高度な語形変化を特徴としている。これはインド・ヨーロッパ祖語の形態論から受け継がれた特徴である。 古代ギリシア語には多くの方言(en)があり、主要な作品でも異なる方言で書かれていたりする。方言間には文法的な相違もある。例えば、ヘロドトス(紀元前480年頃-紀元前425年頃)の歴史書とヒポクラテス(紀元前460年頃-紀元前370年頃)の医学書はイオニア方言、サッフォー(紀元前7世紀末–紀元前6世紀初)の詩歌はアイオリス方言(en)、ピンダロス(紀元前522年/518年-紀元前442年/438年)の頌歌はドーリス方言(en)で書かれている。ホメロス(紀元前8世紀頃)の叙事詩はイオニア方言を中心に複数の方言の混合体で書かれており、時代的に古く、詩的な形態論的特徴を見せている。コイネー・ギリシア語(新約聖書にも使われた古代ギリシア世界の共通語。紀元前330年頃-紀元後300年頃)の文法はその前の古典期(紀元前510年頃-紀元前330年頃)(en)のギリシア語文法とは若干の相違がある。 (ja)
rdfs:label
  • Gramàtica del grec antic (ca)
  • Ancient Greek grammar (en)
  • Gramática del griego antiguo (es)
  • Grammaire du grec ancien (fr)
  • Grammatica del greco antico (it)
  • 古代ギリシア語の文法 (ja)
  • 古希臘語語法 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License