| dbo:abstract
|
- La deficiència d'alfa-1-antitripsina és un trastorn genètic autosòmic codominant, no lligat al sexe, causat per un defecte de producció d'alfa-1-antitripsina (DpA1AT); el qual dona lloc a una disminució de l'activitat de l'A1AT en la sang i els pulmons, i a un dipòsit d'A1AT anormal en les cèl·lules del fetge. Un terç dels pacients adults amb el fenotip més greu de la malaltia (PiZZ) desenvolupen patologies hepàtiques clínicament significatives. La forma de transmissió del DpA1AT implica que els individus afectats hereten un gen codificador de l'alfa-1-antitripsina anormal de cada progenitor. El gen s'anomena SERPINA1, és altament polimórfic i està situat en la posició 32.13 del braç llarg del cromosoma 14 (14q32.13). Les mutacions al·lèliques determinen el tipus genotípic de la malaltia i, per tant, les diferències entre les manifestacions clíniques que presenta. Els mecanismes moleculars que provoquen les alteracions pulmonars i les hepàtiques són diferents. Les lesions a pulmó es deuen a la deficiència relativa en sang i en els mateixos pulmons de la proteïna A1AT, la qual és la principal inhibidora circulant de la serina-proteïnasa (un enzim que regula la resposta immunitària). En un pulmó sa existeix un equilibri funcional entre proteases i antiproteases, mantingut per la A1AT. Si es trenca el balanç enzimàtic, es degraden les membranes basals de l'epiteli i el teixit connectiu dels pulmons i s'activen altres proenzims proteolítics, creant tot plegat un fenomen que atreu químicament les cèl·lules inflamatòries. Fent un breu resum, l'afectació pulmonar pel DpA1AT es caracteritza per una inflamació neutròfila de les vies aèries i uns elevats nivells intrapulmonars de proteases. Les lesions a fetge deriven de l'acumulació de l'esmentada proteïna dins dels hepatòcits (lloc a on es produeix majoritàriament la seva síntesi), fet que comporta una activació del sistema del complement i desencadena un ampli ventall de canvis inflamatoris. Aquesta acumulació és provocada per un mal plegament i una incorrecta polimerització de l'A1AT en el reticle endoplasmàtic de l'hepatòcit. El tret histològic més característic de dita acumulació és la presència de glòbuls PAS+ i -resistents en els hepatòcits. El diagnòstic anatomopatològic es confirma amb tincions immunohistoquímiques específiques. Les alteracions hepàtiques són la segona causa de mort dels malalts que tenen deficiència d'alfa-1-antitripsina. S'ha demostrat que els nens o els joves afectes de DpA1AT amb un alt risc de patir danys hepàtics o pulmonars (fenotip ZZ) tenen telòmers més curts i una menor activitat de la telomerasa que els individus de risc intermedi o baix (fenotips MZ i SZ), fenomen que s'atribueix a l'important estrès oxidatiu que el fenotip ZZ comporta. Això suggereix que la longitud telomèrica pot ser un bon biomarcador per determinar el pronòstic o el comportament evolutiu de la malaltia. La malaltia fou descrita per primera vegada per Laurell i Eriksson l'any 1963, al observar l'absència de la banda alfa 1 de les globulines en les electroforesis sèriques d'alguns pacients. Un 1-5% de malalts amb MPOC la pateixen. El dèficit d'A1AT per se no provoca necessàriament MPOC i calen altres factors concurrents, com tabaquisme, infeccions víriques respiratòries, pneumònia o exposició laboral a tòxics ambientals perquè en aquests individus es desenvolupi una obstrucció crònica del flux aeri. Hi ha diverses formes i graus de deficiència, principalment depenent de si el pacient té una o dues còpies del gen afectat, ja que és un tret codominant. Existeixen unes 90 variants rares de la malaltia, com ara les I, P, F, Z, Sroubaix, Mlike, Q0amiens, Q0milano, Mmalton o Q0parma, les quals tenen patrons d'afectació pulmonar i/o hepàtica més o menys diferents. Una de les darreres mutacions tipificades és la PI*M S-Napoli, corresponent a un canvi en el al·lel S del gen SERPINA1 fins ara desconegut. La deficiència d'A1AT greu causa emfisema panacinar amb destrucció dels alvèols pulmonars o MPOC en la vida adulta en moltes persones amb la malaltia (especialment si estan exposats al fum del tabac), així com diverses malalties hepàtiques en una minoria de nens i adults, i -de vegades- més problemes inusuals. Es tracta amb l'evitació dels inhalants nocius, infusió intravenosa de la proteïna A1AT, trasplantament de fetge o de pulmó (inclús dels dos pulmons), i per una varietat d'altres mesures, però en general produeix un cert grau de discapacitat i menor esperança de vida. El dèficit d'A1AT és la malaltia congènita potencialment mortal més freqüent en l'edat adulta i una de les principals causes d'hepatitis colestàsica neonatal. La presentació predominant durant les dues primeres dècades de la vida és el dany hepàtic. Les malalties respiratòries es presenten més tard, al voltant dels 40-50 anys, sent la dispnea el motiu de consulta mèdica més comú. A les radiografies de tòrax, l'emfisema predomina a les zones basals pulmonars, degut a la distribució gravitacional del flux hemàtic pulmonar i no sempre és fàcil avaluar la seva gravetat sense emprar tècniques especials. En les etapes inicials s'observen bul·les intraparenquimàtiques, que en més del 40% dels casos s'acompanyen de bronquièctasis (dilatacions dels bronquis) importants. Malgrat tot, el DpA1AT segueix sent un trastorn infradiagnosticat i -en els individus adults- s'acostuma a detectar quan els problemes pulmonars ja estan molt avançats. L'edat mitjana dels diagnòstics confirmats se situa entorn als 45 anys. Algunes estimacions indiquen que uns 116 milions de persones podrien ser portadores d'alguna forma d'aquesta alteració genètica i 1,1 milions patir una deficiència greu. Es calcula, a partir d'estudis comparatius entre la freqüència d'aparició de DpA1AT entre el conjunt de la població i el nombre de casos registrats, que la gran majoria de potencials pacients (>85%) no han estat identificats. La malaltia predomina en Europa Occidental, sobre tot als Països Escandinaus, però aquesta aparent predominança podria ser un efecte d'una major disponibilitat assistencial i d'eines de diagnosi en aquesta zona, ja que en el decurs dels darrers anys el DpA1AT ha estat identificat de forma creixent en individus de nombrosos països i grups de població dels cinc continents. Ara per ara i de forma generalitzada, no es practiquen proves per descartar o confirmar el DpA1AT dins dels protocols rutinaris de maneig de la MPOC, un fet que -desafortunadament, malgrat el baix cost dels tests específics automàtics i amb independència de la concurrència de tabaquisme o no- impideix diagnosticar precoçment la forma pulmonar de la malaltia. Una dificultat diagnòstica coneguda és diferenciar la deficiència d'A1AT de l'asma. Són dues entitats patològiques diferents, però poden coexistir en el mateix malalt. Per aquest motiu, cal sospitar i descartar la malaltia en asmàtics -joves o grans- amb història familiar d'emfisema, sense evidència d'atòpia, amb trets objectius de bronquitis crònica progressiva, signes radiològics emfisematosos o amb asma que no respon al tractament habitual o que és cortico-depenent. Per facilitar el diagnòstic precoç del DpA1AT, s'ha creat un test simplificat que permet l'anàlisi de mostres de sang seca. De vegades (~1/1000 casos), també pot originar panniculitis, la qual es manifesta amb àrees de necrosi espontània a la pell -ocasionalment supurades- sense cap traumatisme previ. S'han descrit altres alteracions dermatològiques relacionades amb el DpA1AT: pèmfig, síndrome de Muir-Torre, urticària, angioedema hereditari tipus I, lupus eritematós, psoriasi o dermatitis atòpica; encara que existeixen dubtes sobre si aquestes coincidències son casuals o deriven de canvis implicats en la resposta immunitària secundaris a la malaltia i capaços de modificar l'expressió de dites dermatosis. L'associació de DpA1AT i vasculitis de grans vasos originada per anticossos dirigits contra el citoplasma dels neutròfils (ANCA) és infreqüent, però no excepcional, i acostuma a presentar-se en forma de poliarteritis microscòpica. La combinació de DpA1AT, vasculitis ANCA i dissecció aòrtica és molt escassa. Les persones amb la malaltia tenen un considerable risc de desenvolupar un càncer de pulmó, siguin fumadores o no, especialment dels tipus escatós i bronquioloalveolar. En alguns casos, aquest trastorn pot ser la causa d'un pneumotòrax espontani. Les evidències de relació causal entre el DpA1AT i el càncer de còlon no són -per ara- concloents, encara que existeixen diversos mecanismes similars implicats en la carcinogènesi pulmonar relacionada amb DpA1AT i la colònica. S'ha observat que els malalts amb DpA1AT i malalties cròniques intestinals presenten un curs pitjor i una progressió més ràpida d'aquestes que els no afectats de DpA1AT. En models murins, el tractament contra la deficiència millora la colitis crònica i l'ileïtis aguda. La malaltia progressa lentament, encara que s'accelera quan es produeixen infeccions de vies baixes o inhalacions de pols irritants. Els pacients que són fumadors actius inicien els símptomes molt abans i la seva esperança de vida es redueix molt, ja que la dispnea s'instaura entre els 40 i els 50 anys, amb una pèrdua anyal mitjana del volum expiratori forçat en 1 segon (VEF1) de 300 ml. En canvi, en els no fumadors, la dispnea comença entorn dels 50 anys amb una pèrdua anyal del VEF1 de 90 ml, similar a la dels fumadors susceptibles sense deficiència d'A1AT. Segons les dades del REDAAT, entre un total de 650 casos registrats durant el període 1992-2016 la variabilitat observada en el declivi del VEF1 pot considerar-se alta. La disminució mitjana fou de 28 mL/any, amb una mediana de 33 mL/any. El 6% dels individus eren fumadors actius i el 78% ex fumadors. En el grup estudiat, la major pèrdua de VEF1 s'aprecià en homes, pacients d'entre 30–44 anys i fumadors. El tractament mèdic de primera línia del DpA1AT consisteix, fonamentalment, en una teràpia substitutiva amb infusions endovenoses d'A1AT purificada procedent de plasma de donants sans. Aquesta teràpia només està indicada en el cas d'emfisema pulmonar per DpA1AT. No té cap efecte sobre l'hepatopatia associada a la malaltia i no existeixen evidències de la seva efectivitat contra la panniculitis. Es considera una teràpia segura i, des de la seva instauració a finals de la dècada de 1980, ha ocasionat pocs efectes adversos seriosos amb absència de complicacions significatives en més del 80% dels pacients tractats. Per mantenir estables els nivells d'A1AT en el sèrum i alentir la pèrdua de densitat pulmonar del pacient es recomana una pauta setmanal de 60 mg/kg o bé dosis alternes de 180 mg/kg cada tres setmanes i 120 mg/kg cada dues setmanes. S'ha comprovat que el tractament augmenta la supervivència a llarg termini dels malalts. La teràpia s'administra, ara per ara, en centres hospitalaris, als serveis d'hospital de dia. El producte es prepara quan el pacient arriba al centre i té un període d'activitat de 3-4 h una vegada processat, motiu que fa necessària la seva perfusió al més aviat possible, a una velocitat inferior a 0,08 mL/kg/minut. Alguns especialistes opinen que el seleni té un potencial ús terapèutic en el DpA1AT i la MPOC en general, ja que és essencial per la correcta funcionalitat de les selenoproteïnes i el control de l'estrès del reticle endoplasmàtic. L'hepatopatia originada pel DpA1AT pot ocasionar fibrosi i cirrosi i comporta un augment del risc de sofrir un carcinoma hepatocel·lular. El principal efecte patogènic de l'acumulació de l'alfa 1-antitripsina Z mutant en el fetge és l'autofàgia de les mitocòndries hepatocitàries. La presentació clínica d'aquesta hepatopatia és diversa i varia molt depenent si la seva aparició esdevé durant la infància, l'adolescència o la maduresa. En nens petits, s'aprecia dins dels seus dos primers mesos de vida una icterícia persistent, acompanyada d'hepatomegàlia i nivells alts de transaminases i bilirubina conjugada en sèrum. En adults, no és infreqüent que sigui detectada quan sorgeixen signes d'hipertensió portal, als 50-65 anys, una franja d'edat a la que correspon el 85-90% de tots els trasplantaments de fetge relacionats amb el dèficit efectuats als EUA. Entre les possibles estratègies alternatives al trasplantament que es plantegen en l'actualitat destaquen la teràpia cel·lular i l'ús de determinats fàrmacs de molècula petita, ara per ara en procés de disseny. L'any 1997, l'OMS va recomanar la creació d'un registre internacional de casos de DpA1AT i dos anys després es fundà a Europa el Alpha One International Registry (AIR), organització que agrupa els registres de 21 països. El DpA1AT, en ser una malaltia hereditària relacionada amb un únic gen, és un camp de recerca de gran interès pel futur desenvolupament de tècniques de teràpia gènica. La reparació del gen defectuós, emprant el sistema d'edició molecular CRISPR/Cas9, podria ser una estratègia segura i eficaç en el maneig d'aquest tipus de deficiència proteica. (ca)
- عوز ألفا1 أنتيتريبسين أو عوز مضاد التريبسين ألفا 1(بالإنجليزية Alpha-1 Antitrypsin Deficiency) هو مرض وراثي يؤدي إلى عدم قيام الجسم بانتاج كمية كافية من بروتين الفا1 أنتيتريبسين الذي يحمي الرئتين مما قد يسبب في مشكلات في الرئتين والكبد، حيث يقوم الكبد عادة بصنع هذا البروتين وإطلاقه في مجرى الدم. وبسبب مشكلة جينية، يعجز بعض الأشخاص عن إنتاج هذا البروتين، أو ينتجون كمية قليلة منه. إن عدم وجود كمية كافية من ألفا 1 أنتيتريبسين يعرض الإنسان إلى خطر الإصابة بالنفاخ الرئوي أو بمشكلات كبدية. وإذا كان المرء مدخنا، فإن المخاطر لهذه الحالة تزداد. وقد يصاب الأطفال الذين يعانون من عوز ألفا-1 أنتيتريبسين بمشكلات كبدية تستمر لفترة طويلة وقد تدوم طيلة حياتهم. (ar)
- Alpha-1 antitrypsin deficiency (A1AD or AATD) is a genetic disorder that may result in lung disease or liver disease. Onset of lung problems is typically between 20 and 50 years of age. This may result in shortness of breath, wheezing, or an increased risk of lung infections. Complications may include chronic obstructive pulmonary disease (COPD), cirrhosis, neonatal jaundice, or panniculitis. A1AD is due to a mutation in the SERPINA1 gene that results in not enough alpha-1 antitrypsin (A1AT). Risk factors for lung disease include tobacco smoking and environmental dust. The underlying mechanism involves unblocked neutrophil elastase and buildup of abnormal A1AT in the liver. It is autosomal co-dominant, meaning that one defective allele tends to result in milder disease than two defective alleles. The diagnosis is suspected based on symptoms and confirmed by blood tests or genetic tests. Treatment of lung disease may include bronchodilators, inhaled steroids, and, when infections occur, antibiotics. Intravenous infusions of the A1AT protein or in severe disease lung transplantation may also be recommended. In those with severe liver disease liver transplantation may be an option. Avoiding smoking is recommended. Vaccination for influenza, pneumococcus, and hepatitis is also recommended. Life expectancy among those who smoke is 50 years while among those who do not smoke it is almost normal. The condition affects about 1 in 2,500 people of European descent. Severe deficiency occurs in about 1 in 5,000. In Asians it is uncommon. About 3% of people with COPD are believed to have the condition. Alpha-1 antitrypsin deficiency was first described in the 1960s. (en)
- Der α1-Antitrypsin-Mangel (Synonyme: Laurell-Eriksson-Syndrom, Proteaseinhibitormangel, AAT-Defizit) ist eine erbliche Stoffwechselerkrankung aufgrund eines Polymorphismus des Proteinase-Systems. Ein Mangel an Proteaseinhibitoren kann zu Leberzirrhose und Lungenemphysem führen. (de)
- La deficiencia de alfa-1 antitripsina (abreviadamente, alfa-1 y DAAT) es un trastorno genético hereditario que puede ocasionar en la tercera y cuarta década de vida una enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC), fundamentalmente enfisema. Con menos frecuencia se puede manifestar desde el nacimiento hasta cualquier momento en la vida como una enfermedad hepática crónica. El déficit de alfa-1 se caracteriza por unos niveles en la sangre muy bajos o inexistentes de una proteína llamada alfa-1 antitripsina (AAT), que es producida por el hígado. La función principal de la AAT es proteger el tejido pulmonar de la inflamación ocasionada por las infecciones y los irritantes inhalados, como el humo de cigarrillo. (es)
- Le déficit en alpha-1-antitrypsine (AAT) est une des maladies génétiques les plus fréquentes. La plupart des personnes sont porteuses de deux copies du gène sauvage M (SERPINA1) qui code l'AAT. Ces personnes ont un taux normal de la protéine. 95 % pour des cas graves sont porteurs d'une mutation qui conduit à la substitution de l'acide glutamique en position 342 par de la lysine (allèle Z ). Les formes atténuées sont la conséquence d'une autre mutation : l'acide glutamique en 264 est remplacé par de la valine (allèle S). Dans la péninsule Ibérique, 1 personne sur 4 porte cette mutation. Beaucoup d'autres mutations, infiniment plus rares, ont été décrites. La maladie entraine l'accumulation de l'ATT[à vérifier] dans les hépatocytes et ne peut pas être excrétée. Ceci entraîne un risque accru de développer un emphysème panlobulaire, et, dans certains cas, une maladie hépatique. (fr)
- Il deficit di alfa-1-antitripsina (sigla: AATD o A1ATD) è un disordine genetico a trasmissione autosomica recessiva, nel quale si ravvisa una diminuzione della proteina nel sangue, nel fegato e nei polmoni . L'insorgenza di problemi polmonari è in genere tra 20 e 50 anni. Ciò può causare dispnea, reperti auscultatori come sibili o un aumento del rischio di infezioni polmonari. Le complicanze possono includere BPCO, cirrosi, o pannicolite. A livello epatico si registra la deposizione in eccesso di una variante anormale della alfa-1-antitripsina che si accumula negli epatociti causando ingombro meccanico e, a lungo termine, insufficienza epatica. Deficit acuti della proteina causano enfisema e broncopneumopatia cronica ostruttiva nel soggetto adulto così come disordini epatici nei soggetti giovani. La malattia si presenta all'inizio con sintomi che coinvolgono l'apparato respiratorio: si riscontrano infatti dispnea, fischi e rantolii. Molto spesso tali sintomi vengono scambiati come quelli causati da patologie più comuni come asma o infezioni delle vie aeree che però non rispondono alle normali terapie. (it)
- α1-アンチトリプシン欠乏症（A1ADまたはAATD、英: Alpha-1 antitrypsin deficiency）は、肺疾患または肝疾患を引き起こす可能性のある遺伝性疾患である。肺に関連する症状は一般的に20〜50歳の間に発症する。α1‐アンチトリプシン欠乏症は、息切れ、を引き起こしたり、肺感染症などのリスクを高める場合がある。合併症には、慢性閉塞性肺疾患（COPD）、肝硬変、新生児黄疸、などがあげられる。 A1ADは、 SERPINA1遺伝子の変異が原因であり、α1‐アンチトリプシン（A1AT）が不足する。肺疾患の危険因子には、喫煙と環境粉塵があげられる。根本的な機序には、ブロックされていない好中球エラスターゼと肝臓での異常なA1ATの蓄積が関連する。常染色体の共優性であり、1つの欠陥のある対立遺伝子は2つの欠陥のある対立遺伝子よりも軽度の疾患を引き起こす傾向があることを意味する。診断は症状に基づき、血液検査または遺伝子検査によって確定される。 肺疾患の治療には、気管支拡張薬、吸入ステロイド、さらに、感染症が発生した場合には抗生物質が用いられる。A1ATタンパク質の静脈内注入またはさらに重度の場合にはが推奨される。重度の肝疾患の場合には、肝移植が治療の選択肢となる可能性がある。他にも喫煙を避けることが勧められる。インフルエンザ、肺炎球菌、肝炎の予防接種も推奨される。喫煙する患者の平均余命は50歳であるが、喫煙しない患者の平均余命はほぼ正常である。 α1‐アンチトリプシン欠乏症は、ヨーロッパ系の人の2,500人に約1人に影響を及ぼす。重度の欠乏症は5,000人に1人に発生する。アジア系の人には一般的にみられない疾患である。COPD患者の約3％がα1‐アンチトリプシン欠乏症であると考えられている。α1‐アンチトリプシン欠乏症が最初に報告されたのは1960年代である。 (ja)
- Alfa-1-antitrypsinedeficiëntie of Alfa-1-proteïnase-inhibitordeficiëntie, ook wel AATD, alfa-1, of A1AT-tekort genoemd, is een ondergediagnosticeerde erfelijke , die zowel kan leiden tot longziekten bij volwassenen en leverziekten bij zowel kinderen als volwassenen, als in zeldzame gevallen tot een welbepaalde huidziekte (panniculitis). De aandoening wordt vaker gevonden bij Ashkenazische joden en Europeanen. Het genetische defect bij AAT-deficiëntie verandert de configuratie van het alfa 1-antitrypsine (AAT)-molecuul en voorkomt de vrijstelling ervan uit de lever. Hierdoor vermindert de serumconcentratie van AAT. Dit leidt ook tot een lagere alveolaire concentratie, waar AAT bescherming biedt tegen proteases. Als gevolg van de verminderde bescherming raken de wanden van de longblaasjes beschadigd en leidt dit tot emfyseem. De ophoping van AAT in de hepatocyten kan ook schade veroorzaken aan de lever en leiden tot levercirrose en leverfalen. De ernst en de vorm van de aandoening kan bij AAT-deficiënte personen sterk variëren. Niet alle patiënten met een AAT-tekort vertonen symptomen maar bij diegenen die klinische emfyseem en cirrose ontwikkelen is de mortaliteit hoog.De behandeling bestaat uit het stoppen met roken, bronchodilatoren en fysische revalidatietherapie. Sommige patiënten hebben baat bij de intraveneuze aanvulling van AAT. (nl)
- α1-Antytrypsyna jest białkiem osocza krwi (frakcji α1-globulin), które należy do najsilniejszych krążących inhibitorów proteaz serynowych (serpin). Genetycznie uwarunkowany niedobór α1-antytrypsyny występuje najczęściej u osób rasy białej, szczególnie pochodzących z Europy Północnej. W badaniach przeprowadzanych na różnych populacjach stwierdzono występowanie tej nieprawidłowości z częstością od około 1:1 500 do ok. 1:5 000 żywych urodzeń.Częstość występowania w rasach żółtej i czarnej jest mniejsza. (pl)
- Alfa-1-antitrypsinbrist (α₁-antitrypsinbrist, även förkortat A1AD eller alfa-1) är en ärftlig sjukdom där nivån av alfa-1-antitrypsin i blodet är för låg. A1AD är vanligast bland européer av nordvästeuropeisk och iberisk (spansk och portugisisk) bakgrund. A1AD kan leda till lungsjukdomar som lungemfysem och KOL samt leversjukdom som levercirros. Antitrypsinmutationer spreds i järnålderns Europa eftersom det gav en evolutionär fördel genom att fokusera och förstärka det inflammatoriska svaret på mag-, tarm- och luftvägsinfektioner. Det är först sedan upptäckten av antibiotika, den utbredda förekomsten av rökning och ökad livslängd som dessa skyddande mutationer har blivit skadliga. (sv)
- A deficiência de alfa-1 antitripsina é uma doença genética autossómica recessiva, descrita pela primeira vez em 1963, de gravidade variável, relativamente rara. A alfa 1 antitripsina (A1-AT) é uma enzima proteica (fig.1) codificada por um gene localizado no braço longo do cromossoma 14 – 14q –, região 31-32.3. É produzida no fígado e tem como função inibir a elastase neutrofílica que, quando activa (a elastase neutrofílica), tem a capacidade de destruir o parênquima pulmonar através da hidrólise das fibras de elastina.Esta destruição do parênquima pulmonar, resulta em limitação do fluxo de ar nos pulmões, portanto a deficiência de A1-AT é um dos fatores determinantes na DPOC (doença pulmonar obstrutiva crônica). (pt)
|
| rdfs:comment
|
- عوز ألفا1 أنتيتريبسين أو عوز مضاد التريبسين ألفا 1(بالإنجليزية Alpha-1 Antitrypsin Deficiency) هو مرض وراثي يؤدي إلى عدم قيام الجسم بانتاج كمية كافية من بروتين الفا1 أنتيتريبسين الذي يحمي الرئتين مما قد يسبب في مشكلات في الرئتين والكبد، حيث يقوم الكبد عادة بصنع هذا البروتين وإطلاقه في مجرى الدم. وبسبب مشكلة جينية، يعجز بعض الأشخاص عن إنتاج هذا البروتين، أو ينتجون كمية قليلة منه. إن عدم وجود كمية كافية من ألفا 1 أنتيتريبسين يعرض الإنسان إلى خطر الإصابة بالنفاخ الرئوي أو بمشكلات كبدية. وإذا كان المرء مدخنا، فإن المخاطر لهذه الحالة تزداد. وقد يصاب الأطفال الذين يعانون من عوز ألفا-1 أنتيتريبسين بمشكلات كبدية تستمر لفترة طويلة وقد تدوم طيلة حياتهم. (ar)
- Der α1-Antitrypsin-Mangel (Synonyme: Laurell-Eriksson-Syndrom, Proteaseinhibitormangel, AAT-Defizit) ist eine erbliche Stoffwechselerkrankung aufgrund eines Polymorphismus des Proteinase-Systems. Ein Mangel an Proteaseinhibitoren kann zu Leberzirrhose und Lungenemphysem führen. (de)
- La deficiencia de alfa-1 antitripsina (abreviadamente, alfa-1 y DAAT) es un trastorno genético hereditario que puede ocasionar en la tercera y cuarta década de vida una enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC), fundamentalmente enfisema. Con menos frecuencia se puede manifestar desde el nacimiento hasta cualquier momento en la vida como una enfermedad hepática crónica. El déficit de alfa-1 se caracteriza por unos niveles en la sangre muy bajos o inexistentes de una proteína llamada alfa-1 antitripsina (AAT), que es producida por el hígado. La función principal de la AAT es proteger el tejido pulmonar de la inflamación ocasionada por las infecciones y los irritantes inhalados, como el humo de cigarrillo. (es)
- α1-Antytrypsyna jest białkiem osocza krwi (frakcji α1-globulin), które należy do najsilniejszych krążących inhibitorów proteaz serynowych (serpin). Genetycznie uwarunkowany niedobór α1-antytrypsyny występuje najczęściej u osób rasy białej, szczególnie pochodzących z Europy Północnej. W badaniach przeprowadzanych na różnych populacjach stwierdzono występowanie tej nieprawidłowości z częstością od około 1:1 500 do ok. 1:5 000 żywych urodzeń.Częstość występowania w rasach żółtej i czarnej jest mniejsza. (pl)
- A deficiência de alfa-1 antitripsina é uma doença genética autossómica recessiva, descrita pela primeira vez em 1963, de gravidade variável, relativamente rara. A alfa 1 antitripsina (A1-AT) é uma enzima proteica (fig.1) codificada por um gene localizado no braço longo do cromossoma 14 – 14q –, região 31-32.3. É produzida no fígado e tem como função inibir a elastase neutrofílica que, quando activa (a elastase neutrofílica), tem a capacidade de destruir o parênquima pulmonar através da hidrólise das fibras de elastina.Esta destruição do parênquima pulmonar, resulta em limitação do fluxo de ar nos pulmões, portanto a deficiência de A1-AT é um dos fatores determinantes na DPOC (doença pulmonar obstrutiva crônica). (pt)
- La deficiència d'alfa-1-antitripsina és un trastorn genètic autosòmic codominant, no lligat al sexe, causat per un defecte de producció d'alfa-1-antitripsina (DpA1AT); el qual dona lloc a una disminució de l'activitat de l'A1AT en la sang i els pulmons, i a un dipòsit d'A1AT anormal en les cèl·lules del fetge. Un terç dels pacients adults amb el fenotip més greu de la malaltia (PiZZ) desenvolupen patologies hepàtiques clínicament significatives. (ca)
- Alpha-1 antitrypsin deficiency (A1AD or AATD) is a genetic disorder that may result in lung disease or liver disease. Onset of lung problems is typically between 20 and 50 years of age. This may result in shortness of breath, wheezing, or an increased risk of lung infections. Complications may include chronic obstructive pulmonary disease (COPD), cirrhosis, neonatal jaundice, or panniculitis. (en)
- Le déficit en alpha-1-antitrypsine (AAT) est une des maladies génétiques les plus fréquentes. La plupart des personnes sont porteuses de deux copies du gène sauvage M (SERPINA1) qui code l'AAT. Ces personnes ont un taux normal de la protéine. 95 % pour des cas graves sont porteurs d'une mutation qui conduit à la substitution de l'acide glutamique en position 342 par de la lysine (allèle Z ). Les formes atténuées sont la conséquence d'une autre mutation : l'acide glutamique en 264 est remplacé par de la valine (allèle S). Dans la péninsule Ibérique, 1 personne sur 4 porte cette mutation. Beaucoup d'autres mutations, infiniment plus rares, ont été décrites. La maladie entraine l'accumulation de l'ATT[à vérifier] dans les hépatocytes et ne peut pas être excrétée. Ceci entraîne un risque accru (fr)
- Il deficit di alfa-1-antitripsina (sigla: AATD o A1ATD) è un disordine genetico a trasmissione autosomica recessiva, nel quale si ravvisa una diminuzione della proteina nel sangue, nel fegato e nei polmoni . L'insorgenza di problemi polmonari è in genere tra 20 e 50 anni. Ciò può causare dispnea, reperti auscultatori come sibili o un aumento del rischio di infezioni polmonari. Le complicanze possono includere BPCO, cirrosi, o pannicolite. Deficit acuti della proteina causano enfisema e broncopneumopatia cronica ostruttiva nel soggetto adulto così come disordini epatici nei soggetti giovani. (it)
- α1-アンチトリプシン欠乏症（A1ADまたはAATD、英: Alpha-1 antitrypsin deficiency）は、肺疾患または肝疾患を引き起こす可能性のある遺伝性疾患である。肺に関連する症状は一般的に20〜50歳の間に発症する。α1‐アンチトリプシン欠乏症は、息切れ、を引き起こしたり、肺感染症などのリスクを高める場合がある。合併症には、慢性閉塞性肺疾患（COPD）、肝硬変、新生児黄疸、などがあげられる。 A1ADは、 SERPINA1遺伝子の変異が原因であり、α1‐アンチトリプシン（A1AT）が不足する。肺疾患の危険因子には、喫煙と環境粉塵があげられる。根本的な機序には、ブロックされていない好中球エラスターゼと肝臓での異常なA1ATの蓄積が関連する。常染色体の共優性であり、1つの欠陥のある対立遺伝子は2つの欠陥のある対立遺伝子よりも軽度の疾患を引き起こす傾向があることを意味する。診断は症状に基づき、血液検査または遺伝子検査によって確定される。 α1‐アンチトリプシン欠乏症は、ヨーロッパ系の人の2,500人に約1人に影響を及ぼす。重度の欠乏症は5,000人に1人に発生する。アジア系の人には一般的にみられない疾患である。COPD患者の約3％がα1‐アンチトリプシン欠乏症であると考えられている。α1‐アンチトリプシン欠乏症が最初に報告されたのは1960年代である。 (ja)
- Alfa-1-antitrypsinedeficiëntie of Alfa-1-proteïnase-inhibitordeficiëntie, ook wel AATD, alfa-1, of A1AT-tekort genoemd, is een ondergediagnosticeerde erfelijke , die zowel kan leiden tot longziekten bij volwassenen en leverziekten bij zowel kinderen als volwassenen, als in zeldzame gevallen tot een welbepaalde huidziekte (panniculitis). De aandoening wordt vaker gevonden bij Ashkenazische joden en Europeanen. (nl)
- Alfa-1-antitrypsinbrist (α₁-antitrypsinbrist, även förkortat A1AD eller alfa-1) är en ärftlig sjukdom där nivån av alfa-1-antitrypsin i blodet är för låg. A1AD är vanligast bland européer av nordvästeuropeisk och iberisk (spansk och portugisisk) bakgrund. A1AD kan leda till lungsjukdomar som lungemfysem och KOL samt leversjukdom som levercirros. (sv)
|
