An Entity of Type: person, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Al-Muʿizz ibn Bādīs (Arabic: المعز بن باديس; 1008–1062) was the fourth ruler of the Zirids in Ifriqiya, reigning from 1016 to 1062.

Property Value
dbo:abstract
  • أبو تميم، شرف الدولة، المعز بن باديس الصنهاجي، (398 هـ - 4 شعبان 454هـ / 1008م – 2 سبتمبر 1062م) من أهم و أبرز أمراء دولة بني زيري لما لعبه من دور في تغيير مجرى تاريخ المغرب الإسلامي، استمر ملكه بإفريقية والقيروان مدة 47 سنة، وهن أطول الفترات خلال العهد الزيري، إذ حكم بين 406-453/1015-1061. قال عنه الذهبي: «صَاحِبُ إِفْرِيْقِيَةَ، المُعِزُّ بنُ بَادِيسِ بنِ مَنْصُوْرِ بنِ بُلُكِّينَ بنِ زِيْرِي بنِ مَنَادٍ الحِمْيَرِيُّ، الصُّنْهَاجِيُّ، المَغْرِبِيُّ، شَرَفُ الدَّوْلَةِ ابْنُ أَمِيْرِ المَغْرِبِ.». (ar)
  • Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis (àrab: شرف الدولة المعز بن باديس, Xaraf ad-Dawla al-Muʿizz ibn Bādīs) fou emir zírida fill de Nasr ad-Dawla Badis ben al-Mansur, al que va succeir a la seva mort el 10 de maig de 1016, quan tenia només 9 anys. Fou coronat el 31 de maig o el 2 de juny de 1016. El 25 de juny de 1016 en una desfilada a Kairuan, va esclatar un moviment revolucionari popular sunnita que pretenia matar l'emir (pro-fatimita) després que els hammàdides ja s'havien sotmès al califat abbàssida. Els fatimites locals foren massacrats davant la passivitat del governador de Kairuan (que sabia que estava a punt de ser destituït). Mansuriyya fou també saquejada i van seguir altres poblacions d'Ifríqiya. Després d'un mes de lluita les forces del govern van triomfar; es va designar un nou visir en la persona d'Abu Abd Allah Muhammad ibn al-Hasan, ex governador de Trípoli de Líbia i es va ser clement amb els rebels; però aquests van persistir i el 3 de març del 1017 en la festa del final del dejuni, van atemptar a Kairuan contra l'emir i aquesta vegada la repressió contra els sunnites fou dura i el seu cap Abu Ali ibn Khaldun fou executat el 14 de març. La guàrdia negra de Mansuriyya es va desplaçar a Kairuan que s'agitava i van saquejar la ciutat i la van incendiar. El maig del 1017 el califa del Caire va agrair la fidelitat als fatimites i va enviar a l'emir vestits honorífics i li va donar el títol de Sharaf al-Dawla (Noblesa de l'Estat). L'estiu es va iniciar una campanya contra Hammad (oncle d'al-Muïzz) emir de la Kala dels Banu Hammad, i va aconseguir una gran victòria el 26 d'agost de 1017, però a costa de tantes baixes que els zírides es van haver de retirar. Es va signar un tractat de pau que deixava a Hammad la Kala i els territoris occidentals i que va durar fins al 1040/1041. Fou el regnat més llarg d'un governant amazic (en aquest cas sanhadja) a Ifríqiya. Durant el seu regnat i fins al 1052, la situació econòmica era bona i Al-Muizz va fer gala d'una ostentació i un luxe no vistos abans. No obstant la situació havia començat a canviar lentament després de la gran fam del 1104/1105 que va anar seguida d'altres calamitats posteriors en aquest regnat (1018/1019, 1022/1023, 1033/1034, 1040/1041 i 1055/1056). El 1020 el califa del Caire Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah (996–1021) li va concedir nous honors incloent un sabre guarnit amb pedres precioses i el seu successor Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàkim adh-Dhàhir li-izaz-din-Al·lah (1021–1035) o més aviat la regent Sitt al-Mulk, va augmentar el títol de Sharaf al-Dawla a Sharaf wa aduduha al-Dawla (Noblesa i Bras Dret de l'Estat) i li va enviar més regals. L'11 de juliol de 1022 al-Muïzz es va desfer del seu visir Abu Abd Allah Muhammad ibn al-Hasan, fins aleshores tot poderós, i va agafar el poder directament amb només 15 anys. El nou visir fou Abu l-Bahar ibn Khaluf, el personatge més odiat pels sunnites. El mateix any l'emir es va casar. El 1025 Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis es va immiscir en els afers de Sicília, però el 1025/1026 (416 de l'hègira) una potent flota zírida en camí cap a Sicília fou destruïda per una tempesta no massa lluny de l'illa Pantelleria. Entre 1026 i 1035 la flota zírida va fer atacs a les posicions romanes d'Orient a la costa de la mar Adriàtica i la mar Egea. Cal destacar una expedició a la Itàlia central el 1029 que va fracassar quan al retorns el pisans i genovesos van atacar la flota i van recuperar el botí. El 1034/1035 els pisans van ocupar temporalment Bône. El 1034 també una ambaixada romana d'Orient va anar a Kairuan i va presentar valuosos regals a l'emir. No se sap que volien els romans d'Orient però molts ho lliguen als fets del 1035, quan una flota dirigida per Abd Allah, el fill d'al-Muïzz, que tenia només 13 anys, va intervenir a Sicília on els normands estaven avançant, i va atacar a al-Akhbal que havia agafat el poder el maig o juny del 1019 a Palerm; Akhbal fou enderrocat i executat i el seu cap enviat a l'emir. Una sèrie de collites excepcionals, especialment a la zona de Béja, van donar fums a l'emir que només era un nominal governador fatimita encara que de fet independent, i el 1049 va deixar de fer la khutba (oració) en nom del califa fatimita Al-Mustansir, i la va fer en nom del califa abbàssida, que no gaudia de poder i que el deixava realment independent. En resposta el califa fatimita va enviar als àrabs nòmades Banu Hilal i Banu Sulaym que vivien a l'Alt Egipte, amb el qual aconseguia d'una part sotmetre o posar en problemes als zírides i d'altra lliurar-se d'aquestes tribus que cada dia eren més conflictives. Els Banu Hilal van derrotar l'exèrcit de Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis a Haydaran, entre Gabès i Kairuan (14 d'abril del 1052) i el nòmades es van estendre per Ifríqiya. El 1057 l'emir zirida va haver d'evacuar Kairuan i es va refugiar amb el seu fill Tamim, governador de Mahdia. Els banu Hilal van assolar el país i Ibn Khaldun com historiador es va fer ressò de les destruccions que causaven i li atribuí la descomposició de l'estat zírida (alguns historiadors pensen però que l'estat ja havia entrat abans en descomposició). L'emir va retornar a l'obediència fatimita probablement a l'inici del 1055 i en tot cas amb seguretat el 1057. Kairuan fou finalment ocupada i saquejada pels hilàlides l'1 de novembre de 1057. L'emir al-Muïzz s'havia traslladat poc abans a Mahdia el 29 d'octubre de 1057. Després d'això els zírides, perdut l'interior, van haver de viure de cara al mar i van construir una flota més poderosa. Al-Muïzz va intentar aliances fins i tot amb els invasors, concertant enllaços matrimonials amb dones hilalianes. Va morir el 2 de setembre de 1062 quan tenia uns 57 anys i el va succeir el seu fill Tamim ben al-Muizz. (ca)
  • Al-Muʿizz ibn Bādīs az-Zīrī (arabisch المعز بن باديس الزيري, DMG al-Muʿizz b. Bādīs az-Zīrī; * 1008; † 1062), mit dem Beinamen Abū Tamīm Scharaf ad-Daula / أبو تميم شرف الدولة / Abū Tamīm Šaraf ad-Daula /‚Abū Tamīm, Würde der Dynastie‘ war der vierte Herrscher der Ziriden in Ifrīqiya und regierte von 1016 bis 1062. Nach dem Tod seines Vaters Badis ibn Mansur az-Ziri († 1016) wurde al-Muʿizz minderjährig auf den Thron gehoben. Er stand deshalb unter der Regentschaft einer Tante. 1016 kam es zunächst zu einem blutigen Aufstand in Ifriqiya. Die Residenz der Fatimiden in al-Mansuriya bei Kairouan wurde vollständig zerstört und 20.000 Schiiten massakriert. Auf Grund der Unruhen musste ein Waffenstillstand mit den Hammudiden in Algerien abgeschlossen und deren Unabhängigkeit 1018 endgültig anerkannt werden. Al-Muʿizz übernahm 1022 die Regierung des Reichs. Das Verhältnis zu den Fatimiden war gespannt; als diese 1027 einen Aufstand der Zanata-Berber in Tripolitanien unterstützten, durch den die Ziriden die Kontrolle über diesen Teil des Reiches endgültig verloren. Trotz der politischen Turbulenzen ermöglichte der wirtschaftliche Wohlstand zunächst eine umfangreiche Bautätigkeit. Allerdings geriet das Reich ab den vierziger Jahren des 11. Jahrhunderts in eine Wirtschaftskrise, die sich in Geldabwertungen, Epidemien und Hungersnöten niederschlug. Grund hierfür können die hohen Tribute gewesen sein, die die Ziriden jährlich an die Fatimiden abführen mussten (eine Million Golddinar im Jahr). Als al-Muʿizz unter dem Einfluss der sunnitischen Rechtsgelehrten in Kairouan 1045 die Abbasiden in Bagdad als rechtmäßige Kalifen anerkannte, kam es zum endgültigen Bruch mit den Fatimiden. Diese schoben die Beduinen der Banu Hilal und der Banu Sulaym von Ägypten nach Ifriqiya ab. Die Invasion der Beduinen in den Jahren 1051 und 1052 führte nach der Niederlage am Dschabal Haydaran zu schweren Verwüstungen, die vor allem die Landwirtschaft in Ifriqiya schwer trafen. Nach der Eroberung von Kairouan 1057 durch die Beduinen weitete sich die Anarchie aus. Die Ziriden verloren die Kontrolle über das Hinterland und konnten sich nur in den Küstengebieten behaupten. Al-Muʿizz floh in die von den Fatimiden gegründete Stadt al-Mahdiya und gab Kairouan auf. Durch die Bildung von Beduinenemiraten und die andauernde Unsicherheit auf dem Land richtete sich die Wirtschaft von Ifriqiya zunehmend auf das Mittelmeer aus, so dass die Küstenstädte durch Seehandel und Piraterie erheblich an Bedeutung gewannen. Nachfolger von al-Muʿizz ibn Badis az-Ziri wurde Tamim ibn al-Muʿizz az-Ziri († 1108). (de)
  • Al-Muʿizz ibn Bādīs (Arabic: المعز بن باديس; 1008–1062) was the fourth ruler of the Zirids in Ifriqiya, reigning from 1016 to 1062. (en)
  • Al-Muizz ben Badis a été le quatrième émir ziride régnant en Ifriqiya (1016-1062). (fr)
  • Al-Muizz ben Badis ​ fue el tercer emir zirí que reinó en Ifriqiya (1016-1062). (es)
  • Al-Muizz ibn Badis (arab. المعز بن باديس) (ur. 1008, zm. 1062) – czwarty władca z dynastii Zirydów w Ifrikiji (obecna Tunezja, część Libii i Algierii) w latach 1016–1062. Al-Muizz ibn Badis wstąpił na tron jako dziewięcioletni chłopiec po śmierci ojca Badisa ibn al-Mansura (995–1016). Rolę regentki pełniła jego ciotka. W 1016 miała miejsce w Ifrikiji krwawa rewolta, w czasie której całkowicie zniszczono rezydencję Fatymidów, a 20 000 szyitów zostało zamordowanych, zwłaszcza w Kairuanie i Mahdiji. Zamieszki trwające trzy lata wymusiły zawieszenie broni w walkach z Hammadydami na terenie obecnej wschodniej Algierii, a następnie uznanie ich niezależności w 1018 i odstąpienie prowincji Zab. W 1020 piracka flota Zirydów zaatakowała wybrzeża południowej i środkowej Italii. Al-Muzizz przejął rządy w 1022 po obaleniu ciotki. Relacje z Fatymidami uległy naprężeniu, gdy w 1027 wsparli oni bunt berberyjskich plemion w Trypolitanii, co doprowadziło do całkowitej utraty kontroli nad tym regionem.Jego syn Abdallah rządził krótko Sycylią w latach 1038–1040, po interwencji armii Zirydów w wojnę domową, która wybuchła na wyspie. Pomimo politycznego zamieszania, początkowo ogólny dobrobyt ekonomiczny umożliwiał szeroko zakrojony program budowlany. Jednakże królestwo popadło w kryzys ekonomiczny w latach czterdziestych X wieku, który odbił się w dewaluacji pieniądza, epidemii i głodzie. Mogło to mieć związek z wysoką daniną, którą Zirydzi musieli corocznie płacić Fatymidom (milion złotych dinarów rocznie). W 1040 Al-Muziz odzyskłą wyspę Dżerbę zajętą przez Zenatów z w Trypolitanii. Gdy Al-Muizz w 1045, pod wpływem prawników sunnickich z Kairuanu, uznał Abbasydów w Bagdadzie za prawowitych kalifów, nastąpiło całkowite zerwanie z Fatymidami. Wtedy Fatymidzi deportowali z Egiptu do Ifrikiji beduińskie plemiona Banu Hilal i . Gdy beduini pojawili się w Ifrikiji w liczbie około 7500 wojowników, Al-Muzizz zaproponował im służbę wojskową. Jego oferta nie została przyjęta i 14 kwietnia 1052 doszło do bitwy w w rejonie Gabesu zakończonej całkowitą klęską Zirydów. Po klęsce Al-Muizz pośpiesznie ufortyfikował Kairuan oraz Sabrę Al-Mansuriję oraz zawarł przymierze z najeźdźcami przez małżeństwo trzech swoich córek z wodzami plemienia Beni Rijah. Nie przeszkodziło to beduinom w zajmowaniu terenów państwa Zirydów znajdującego się poza murami miast. W 1055 zajęli Bedżę. Lokalni zarządcy zirydzcy, wodzowie arabskich koczowników i inni awanturnicy zaczęli tworzyć własne państewka i dynastie. Niektóre z większych miast ustanowiły ustrój republikański z radą kupców zarządzających miastem. Pod koniec października 1057 Al-Muzizz opuścił Sabrę al-Mansuriję i osiadł w Mahdiji jako nowej stolicy. Mieszkańcy stołecznego Kairuanu, którzy jeszcze tam przebywali, uciekli do Kalaa Beni Hammad, Susy i Tunisu. 1 listopada 1057 beduini zajęli opuszczone miasto i całkowicie splądrowali. Pogłębiająca się anarchia sprawiła, że Zirydzi utracili kontrolę nad wnętrzem lądu i byli w stanie utrzymać tylko nadbrzeżne rejony. Inwazja Beduinów (1051–1052) związana z rabunkami i zniszczeniami doprowadziła do wielkiego ubóstwa, poważnie wpływając na rolnictwo Ifrikiji. Rolnicy zaczęli się chronić w górach. Wraz z rozrostem beduińskich emiratów oraz utrzymującym się zagrożeniem w głębi lądu, gospodarka Ifrikiji skłaniała się coraz bardziej ku Morzu Śródziemnemu. W efekcie nadbrzeżne miasta nabrały znaczenia w handlu morskim i piractwie. Jego następcą został jego syn Tamim ibn al-Muizz (1062–1108). (pl)
  • Абу Тами́м Шара́ф ад-Даула аль-Му’и́зз ибн Ба́дис аз-Зи́ри, известный как аль-Му’и́зз ибн Ба́дис (араб. المعز بن باديس‎; 1008 — август 1062) — правитель государства Зиридов в Ифрикии с 1016 по 1062 годы. Заявил о своей независимости от халифата Фатимидов и признал над собой верховную власть аббасидского халифа в 1048 году, в результате чего Ифрикия подверглась хилялийскому нашествию, которое фактически разрушило зиридское государство. (ru)
  • Almuiz ibne Badis Aziri (Al-Muʿizz ben Bādīs az-Zīrī), nascido Xarafe Adaulá Almuiz ibne Badis (em árabe: شرف الدولة المعز بن باديس; romaniz.: Šaraf al-Dawla al-Muʿizz ben Bādīs; 1008 — 1062) foi o terceiro emir zirida de Ifríquia (aproximadamente a atual Tunísia), que reinou entre 1016 e a sua morte. Tendo herdado um emirado muito reduzido, enfrentou os seus parentes secessionistas hamádidas, rompeu a vassalagem em relação ao Califado Fatímida do Cairo, submetendo-se à suserania do Califado Abássida de Bagdade e acabou os seus anos praticamente refugiado em Mádia, após ter sido derrotado pelos Banu Hilal, que provocaram o desmembramento do reino zirida numa série de pequenos emirados. Além de monarca, ibne Badis é creditado como autor de uma obra célebre de química, o Kitab 'umdat al-kuttab wa 'uddat dhawi al-albab ("Corpo dos Escribas"). (pt)
  • Аль-Муїзз ібн Бадіс (араб. المعز بن باديس‎‎; нар. 1008 — 2 вересня 1062) — 4-й емір держави Зірідів в Іфрікії у 1016—1062 роках. (uk)
dbo:wikiPageID
  • 2143010 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 6470 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1109855939 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:title
  • Zirid emir of Ifriqiya (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 1016 (xsd:integer)
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • أبو تميم، شرف الدولة، المعز بن باديس الصنهاجي، (398 هـ - 4 شعبان 454هـ / 1008م – 2 سبتمبر 1062م) من أهم و أبرز أمراء دولة بني زيري لما لعبه من دور في تغيير مجرى تاريخ المغرب الإسلامي، استمر ملكه بإفريقية والقيروان مدة 47 سنة، وهن أطول الفترات خلال العهد الزيري، إذ حكم بين 406-453/1015-1061. قال عنه الذهبي: «صَاحِبُ إِفْرِيْقِيَةَ، المُعِزُّ بنُ بَادِيسِ بنِ مَنْصُوْرِ بنِ بُلُكِّينَ بنِ زِيْرِي بنِ مَنَادٍ الحِمْيَرِيُّ، الصُّنْهَاجِيُّ، المَغْرِبِيُّ، شَرَفُ الدَّوْلَةِ ابْنُ أَمِيْرِ المَغْرِبِ.». (ar)
  • Al-Muʿizz ibn Bādīs (Arabic: المعز بن باديس; 1008–1062) was the fourth ruler of the Zirids in Ifriqiya, reigning from 1016 to 1062. (en)
  • Al-Muizz ben Badis a été le quatrième émir ziride régnant en Ifriqiya (1016-1062). (fr)
  • Al-Muizz ben Badis ​ fue el tercer emir zirí que reinó en Ifriqiya (1016-1062). (es)
  • Абу Тами́м Шара́ф ад-Даула аль-Му’и́зз ибн Ба́дис аз-Зи́ри, известный как аль-Му’и́зз ибн Ба́дис (араб. المعز بن باديس‎; 1008 — август 1062) — правитель государства Зиридов в Ифрикии с 1016 по 1062 годы. Заявил о своей независимости от халифата Фатимидов и признал над собой верховную власть аббасидского халифа в 1048 году, в результате чего Ифрикия подверглась хилялийскому нашествию, которое фактически разрушило зиридское государство. (ru)
  • Аль-Муїзз ібн Бадіс (араб. المعز بن باديس‎‎; нар. 1008 — 2 вересня 1062) — 4-й емір держави Зірідів в Іфрікії у 1016—1062 роках. (uk)
  • Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis (àrab: شرف الدولة المعز بن باديس, Xaraf ad-Dawla al-Muʿizz ibn Bādīs) fou emir zírida fill de Nasr ad-Dawla Badis ben al-Mansur, al que va succeir a la seva mort el 10 de maig de 1016, quan tenia només 9 anys. En resposta el califa fatimita va enviar als àrabs nòmades Banu Hilal i Banu Sulaym que vivien a l'Alt Egipte, amb el qual aconseguia d'una part sotmetre o posar en problemes als zírides i d'altra lliurar-se d'aquestes tribus que cada dia eren més conflictives. (ca)
  • Al-Muʿizz ibn Bādīs az-Zīrī (arabisch المعز بن باديس الزيري, DMG al-Muʿizz b. Bādīs az-Zīrī; * 1008; † 1062), mit dem Beinamen Abū Tamīm Scharaf ad-Daula / أبو تميم شرف الدولة / Abū Tamīm Šaraf ad-Daula /‚Abū Tamīm, Würde der Dynastie‘ war der vierte Herrscher der Ziriden in Ifrīqiya und regierte von 1016 bis 1062. Al-Muʿizz übernahm 1022 die Regierung des Reichs. Das Verhältnis zu den Fatimiden war gespannt; als diese 1027 einen Aufstand der Zanata-Berber in Tripolitanien unterstützten, durch den die Ziriden die Kontrolle über diesen Teil des Reiches endgültig verloren. (de)
  • Al-Muizz ibn Badis (arab. المعز بن باديس) (ur. 1008, zm. 1062) – czwarty władca z dynastii Zirydów w Ifrikiji (obecna Tunezja, część Libii i Algierii) w latach 1016–1062. Al-Muizz ibn Badis wstąpił na tron jako dziewięcioletni chłopiec po śmierci ojca Badisa ibn al-Mansura (995–1016). Rolę regentki pełniła jego ciotka. W 1016 miała miejsce w Ifrikiji krwawa rewolta, w czasie której całkowicie zniszczono rezydencję Fatymidów, a 20 000 szyitów zostało zamordowanych, zwłaszcza w Kairuanie i Mahdiji. Zamieszki trwające trzy lata wymusiły zawieszenie broni w walkach z Hammadydami na terenie obecnej wschodniej Algierii, a następnie uznanie ich niezależności w 1018 i odstąpienie prowincji Zab. (pl)
  • Almuiz ibne Badis Aziri (Al-Muʿizz ben Bādīs az-Zīrī), nascido Xarafe Adaulá Almuiz ibne Badis (em árabe: شرف الدولة المعز بن باديس; romaniz.: Šaraf al-Dawla al-Muʿizz ben Bādīs; 1008 — 1062) foi o terceiro emir zirida de Ifríquia (aproximadamente a atual Tunísia), que reinou entre 1016 e a sua morte. (pt)
rdfs:label
  • المعز بن باديس (ar)
  • Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis (ca)
  • Al-Muʿizz ibn Bādīs az-Zīrī (de)
  • Al-Mu'izz ibn Badis (en)
  • Al-Muizz ben Badis (es)
  • Al-Muizz ben Badis (fr)
  • Almuiz ibne Badis (pt)
  • Al-Muizz ibn Badis (pl)
  • Аль-Муизз ибн Бадис (ru)
  • Аль-Муїзз ібн Бадіс (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:commander of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:commander of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License