dbo:abstract
|
- الملك المعظم شرف الدين عيسى بن سيف الدين أحمد سلطان دمشق : (576- 624 هـ / 1180 م – 1227 م) من سلاطين الأيوبيين بدمشق (615 – 624 هـ / م1218 – 1227 م) وهو ابن الملك العادل حكم دمشق، كان عاملا بالفقه والشعر، وخلف أثارا كثيرة بدمشق منها المدرسة المعظمية وابنية أخرى في عاصمة دولته دمشق، له كتاب في العروض وديوان شعر. (ar)
- Al-Màlik al-Muàddham Xàraf-ad-Din Issa ibn al-Àdil (àrab: الملك المعظم شرف الدين عيسى بن العادل, al-Malik al-Muʿaẓẓam Xaraf ad-Dīn ʿĪsà b. al-ʿĀdil), més conegut com al-Muàddham ibn al-Àdil, fou emir aiúbida de Damasc oficialment del 1218 al 1227, però de facto des del 1198 fins al 1227. Va néixer al Caire el 1180. Fou un príncep molt culte i protector de les lletres, la ciència i l'arquitectura. Fou considerat un alfaquí i fou un fervent hanafita. El 1198, després de la mort d'al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din (1193-1198) amb la pujada del seu fill (1198-1200), les seves forces a Egipte es van dividir entre les que afavorien com a cap de família a al-Àfdal ibn Salah-ad-Din i les que afavorien a al-Àdil, pare d'al-Muaddham. Al-Àdil fou assetjat a Damasc però l'arribada de les seves forces des de Mesopotàmia dirigides pel seu fill al-Kàmil li va permetre fer aixecar el setge i llavors va empaitar a al-Afdal que va fugir cap a Egipte, el va derrotar i es va apoderar del govern d'Egipte, on fou proclamat soldà el 1200. En la seva absència el seu fill al-Muàddham va exercir el govern de Damasc que ja no va perdre encara que restava supeditat al seu pare. Els seus germans petits van rebre feus al principat de Damasc entre els quals Baniyas que fou per al-Aziz Uthman i Busra que fou per al-Salih Ismail. Altres feus foren donats a amirs i notables com la fortalesa de Salkhad que va correspondre de manera hereditària al seu mameluc Izz-ad-Din Aybak al-Muaddhamí. Però al-Muàddham governava la major part del principat per mitjà de lloctinents (nuwwab) que podia canviar al seu gust. El 1218 a la mort d'al-Àdil, va assolir plenament el poder. Va donar suport al seu germà al-Kàmil, esdevingut el cap de la família. El 1219 va aplanar una conspiració dels amirs d'al-Kàmil que volien destituir a aquest i nomenar algun germà. El 1221 va cridar al seu germà al-Àixraf Mussa senyor del Diyar Bakr, per fer front al croats (Cinquena Croada 1218-1221) i va donar suport a la proposta d'al-Kàmil d'entregar Jerusalem i gran part de Palestina als croats a canvi de la retirada d'Egipte, tot i que part de les regions a cedir formaven el seu propi principat i havia gastat molts diners en construccions a Jerusalem. Després d'això es va concentrar en dominar Síria d'una possible amenaça del seu germà al-Kàmil com a cap de la família i de l'altre germà al-Àixraf Mussa que dominava la Jazira i fins a Armènia. Primer es va aliar a al-Àixraf Mussa contra al-Kàmil; tot i que aquest mai va combatre contra al-Muaddham, tenia a la zona 12.000 cavallers que limitaven l'autonomia d'aquest que només comptava amb 3.000 cavallers. En una segona fase va concentrar els seus esforços a afeblir a al-Àixraf Mussa concertant aliances amb dinastes locals menor, especialment Mudhàffar-ad-Din Gokburi d'Irbil (1224) i els prínceps ortúquides de Mardin i d'Amida; fins i tot va pactar amb , germà petit d'al-Àixraf Mussa (després emir 1229-1245) però encara no va trencar l'aliança amb al-Àixraf. Al mateix temps va procurar establir una mena de protectorat sobre els principats aiúbides d'Homs i Hamat, però no ho va aconseguir; el 1223 va fer un atac a Hamat però fou rebutjat. El 1225 es va revoltar a la regió de la Ghuta un bandit rural de nom Xams-ad-Din ibn al-Kakí, però l'intent fou reprimit. El 1225 va fer aliança amb el khwarizmshah Djalal al-Din Manguberti (Mingburnu) mentre al-Àixraf Mussa s'aliava al sultà seljúcida de Konya Ala al-Din Kaykubad I (1226) i al-Kàmil a l'emperador germànic Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic (1226). La primavera del 1226 va esclatar la lluita entre al-Muaddham i al-Àixraf Mussa, i va durar fins a la tardor, però sense cap resultat. Al-Ashraf va anar llavors a Damasc (setembre) per negociar el final del conflicte, però llavors fou retingut pel seu germà com a ostatge durant uns 10 mesos (fins al maig o juny del 1227) fins que aquest li va concedir mans lliures a Homs i Hamat. Però en ser alliberat al-Àixraf va denunciar l'acord, i la lluita es va reprendre. Llavors va arribar Frederic II a Acre amb soldats (octubre del 1227). Al-Mupàddham va contactar amb el khwarizmshah però va morir de causes naturals abans d'obtenir cap resultat (novembre del 1227). El va succeir el seu fill al-Nasir Dawud (o An-Nàssir Dawud 1227-1229) que va pactar amb al-Àixraf i Frederic II, i aquest va rebre altre cop Jerusalem a canvi d'una treva de 10 anys. El 1227 al-Àixraf va esdevenir príncep de Damasc i al-Nasir fou enviat a Transjordània. Al-Kàmil va poder exercir finalment com a cap de família sense discussió. (ca)
- Sharaf ad-Dīn al-Muʿaẓẓam ʿĪsā (al-Malik al-Muʿaẓẓam ʿĪsā) (1176 – 1227) was the Ayyubid emir of Damascus from 1218 to 1227. The son of Sultan al-Adil I and nephew of Saladin, founder of the dynasty, al-Mu'azzam was installed by his father as governor of Damascus in 1198 or 1200. After his father's death in 1218, al-Mu'azzam ruled the Ayyubid lands in Syria in his own name, down to his own death in 1227. He was succeeded by his son, an-Nasir Dawud. He was respected as a man of letters, and was interested in grammar and jurisprudence.By 1204, Jerusalem was his primary residence. (en)
- Al-Malik al-Muʿazzam ʿIsa Scharaf ad-Din (arabisch الملك المعظم عيسى شرف الدين, DMG al-Malik Muʿaẓẓam ʿĪsā Šaraf ad-Dīn; * 1176 in Kairo; † 12. November 1227 in Damaskus) war ein Emir von Syrien und Palästina aus der Dynastie der Ayyubiden. Er war einer der Söhne des Sultans al-Adil I. Abu Bakr (Saphadin) und damit ein Neffe des berühmten Saladin. Beim Tod des Vaters 1218 erhielt al-Muʿazzam als zweiter Sohn die Herrschaft über Syrien, einschließlich der Stadt Jerusalem sowie mit Damaskus als Hauptstadt, zugesprochen und sollte seinem ältesten Bruder, Sultan al-Kamil, unterstellt sein. Damit aber wollten sich al-Muʿazzam wie auch sein dritter in Mesopotamien herrschender Bruder, al-Aschraf, allerdings nicht abfinden. Bevor es aber zum Bruderkampf kam mussten die Ayyubiden den gerade beginnenden Fünften Kreuzzug abwehren, der gegen Ägypten gerichtet war und damit das wichtigste Herrschaftszentrum der Ayyubiden bedrohte. Im Vorfeld dieser Bedrohung ließ al-Muʿazzam im Frühjahr 1219 die Stadtbefestigungen von Jerusalem bis auf den Davidsturm niederreißen und die umliegenden Burgen schleifen, weil er eine Übergabe an die Kreuzfahrer befürchtete und ihnen keine verteidigungsfähige Stadt überlassen wollte. Von da an blieb Jerusalem bis zum Bau der neuzeitlichen Stadtmauer unter den Osmanen im 16. Jahrhundert für mehr als 300 Jahre eine unbefestigte und militärisch unbedeutende Stadt. Zunächst konzentrierte al-Muʿazzam seinen Kampf im syrischen Raum gegen die christlichen Herrschaften, welche die Reste des Königreichs Jerusalem repräsentierten. Er schlug die Ritter des ungarischen Königs Andreas II. zurück und eroberte Caesarea Maritima. Als aber im Spätsommer 1221 die Kreuzfahrer von Damiette nach Kairo aufbrachen zogen al-Muʿazzam und al-Aschraf mit ihren Heeren ebenfalls nach Ägypten um ihren Bruder zu unterstützen. Gemeinsam gelang es ihnen die Kreuzfahrer bei al-Mansura in eine Falle zu führen und somit deren Niederlage zu besiegeln. Im September 1221 mussten die Kreuzfahrer geschlagen aus Ägypten abziehen. Nachdem diese Bedrohung abgewehrt war begannen die Ayyubiden-Brüder ihre Machtkämpfe untereinander, al-Aschraf und al-Muʿazzam herrschten in ihren Gebieten nun faktisch unabhängig von al-Kamil. Während dieses Konfliktes rüstete der vom Papst gebannte römisch-deutsche Kaiser Friedrich II. in Italien zu einem neuen Kreuzzug zur Rückgewinnung Jerusalems, womit er zu einem wichtigen Faktor auch in der Auseinandersetzung unter den Ayyubiden wurde. Al-Kamil nahm als Erster erfolgreich Kontakt mit dem Kaiser auf und stellte ihm die Übergabe Jerusalems für ein Bündnis gegen al-Muʿazzam und al-Aschraf in Aussicht. Zeit seines Lebens konnte sich al-Muʿazzam allerdings gegen seinen Bruder behaupten, bis er im November 1227 starb. Sein junger Sohn und Nachfolger, an-Nasir Dawud, konnte sich anschließend allerdings nicht gegen al-Kamil und al-Aschraf behaupten, die gemeinsam gegen ihn vorgingen. (de)
- Al-Mu'azzam 'Isa Sharaf ad-Din (muerto en 1227) fue un gobernante kurdo, un sultán ayubí que gobernó Damasco desde 1218 a 1227. Hijo del sultán al-Adil I y sobrino de Saladino, fundador de la dinastía, su padre le otorgó el gobierno de Damasco en 1200. Después de la muerte de su padre en 1218, al-Mu'azzam gobernó las tierras ayubíes en Siria en su propio nombre, hasta su muerte en 1227. Le sucedió su hijo, . Fue respetado como hombre de letras, interesado en gramática y jurisprudencia. (es)
- Al-Muazzam Isa Syarafuddin (bahasa Arab: المعظم عيسى شرف الدين al-Mu'azzam 'Isa Syarafuddin) adalah seorang sultan Ayyubiyah yang memerintah Damaskus antara tahun 1218-1227. Sebagai putra pertama dari Sultan sekaligus kemenakan Shalahuddin Al-Ayyubi pendiri dinasti ini, Al-Muazzam oleh ayahnya telah tetapkan sebagai gubernur Damaskus pada tahun 1201. Setelah kematian ayahnya pada tahun 1218, Al-Muazzam memerintah wilayah kekuasaan Ayyubiyah di Suriah atas namanya sendiri. Ia berkuasa sampai dengan kematiannya sendiri pada tahun 1227, dan kemudian digantikan oleh putranya, .
* l
*
* s (in)
- Malik al-Mu'azzam Musa (v. 1176 † 1227) est un ayyoubide, émir de Damas de 1218 à 1227, fils d’Al-Adel, sultan d’Égypte et de Damas. (fr)
- al-Malik al-Muʿaẓzam Sharaf al-Dīn ʿĪsā ibn Sayf al-Dīn Aḥmad (in arabo: الملك المعظم شرف الدين عيسى بن سيف الدين أحمد; Il Cairo, 1176 – Damasco, 1227) è stato un sultano ayyubide curdo, emiro di Damasco dal 1218 al 1227, figlio di al-ʿĀdil, sultano d’Egitto e di Damasco. È stato considerato un faqīh e apparteneva al madhhab hanafita. (it)
- Al-Mu'azzam 'Isa Sharaf ad-Din, dito al-Mu'azzam († 1227) foi um sultão aiúbida que reinou em Damasco entre 1218 e 1227. Filho de al-Adil I e sobrinho de Saladino, fundador da dinastia, al-Mu'azzam foi nomeado pelo pai como governador em 1201. Após a morte deste, em 1218, reinou sobre os territórios aiúbidas na Síria até a sua morte em 1227. Ele foi sucedido por seu filho . (pt)
|
rdfs:comment
|
- الملك المعظم شرف الدين عيسى بن سيف الدين أحمد سلطان دمشق : (576- 624 هـ / 1180 م – 1227 م) من سلاطين الأيوبيين بدمشق (615 – 624 هـ / م1218 – 1227 م) وهو ابن الملك العادل حكم دمشق، كان عاملا بالفقه والشعر، وخلف أثارا كثيرة بدمشق منها المدرسة المعظمية وابنية أخرى في عاصمة دولته دمشق، له كتاب في العروض وديوان شعر. (ar)
- Sharaf ad-Dīn al-Muʿaẓẓam ʿĪsā (al-Malik al-Muʿaẓẓam ʿĪsā) (1176 – 1227) was the Ayyubid emir of Damascus from 1218 to 1227. The son of Sultan al-Adil I and nephew of Saladin, founder of the dynasty, al-Mu'azzam was installed by his father as governor of Damascus in 1198 or 1200. After his father's death in 1218, al-Mu'azzam ruled the Ayyubid lands in Syria in his own name, down to his own death in 1227. He was succeeded by his son, an-Nasir Dawud. He was respected as a man of letters, and was interested in grammar and jurisprudence.By 1204, Jerusalem was his primary residence. (en)
- Al-Mu'azzam 'Isa Sharaf ad-Din (muerto en 1227) fue un gobernante kurdo, un sultán ayubí que gobernó Damasco desde 1218 a 1227. Hijo del sultán al-Adil I y sobrino de Saladino, fundador de la dinastía, su padre le otorgó el gobierno de Damasco en 1200. Después de la muerte de su padre en 1218, al-Mu'azzam gobernó las tierras ayubíes en Siria en su propio nombre, hasta su muerte en 1227. Le sucedió su hijo, . Fue respetado como hombre de letras, interesado en gramática y jurisprudencia. (es)
- Al-Muazzam Isa Syarafuddin (bahasa Arab: المعظم عيسى شرف الدين al-Mu'azzam 'Isa Syarafuddin) adalah seorang sultan Ayyubiyah yang memerintah Damaskus antara tahun 1218-1227. Sebagai putra pertama dari Sultan sekaligus kemenakan Shalahuddin Al-Ayyubi pendiri dinasti ini, Al-Muazzam oleh ayahnya telah tetapkan sebagai gubernur Damaskus pada tahun 1201. Setelah kematian ayahnya pada tahun 1218, Al-Muazzam memerintah wilayah kekuasaan Ayyubiyah di Suriah atas namanya sendiri. Ia berkuasa sampai dengan kematiannya sendiri pada tahun 1227, dan kemudian digantikan oleh putranya, .
* l
*
* s (in)
- Malik al-Mu'azzam Musa (v. 1176 † 1227) est un ayyoubide, émir de Damas de 1218 à 1227, fils d’Al-Adel, sultan d’Égypte et de Damas. (fr)
- al-Malik al-Muʿaẓzam Sharaf al-Dīn ʿĪsā ibn Sayf al-Dīn Aḥmad (in arabo: الملك المعظم شرف الدين عيسى بن سيف الدين أحمد; Il Cairo, 1176 – Damasco, 1227) è stato un sultano ayyubide curdo, emiro di Damasco dal 1218 al 1227, figlio di al-ʿĀdil, sultano d’Egitto e di Damasco. È stato considerato un faqīh e apparteneva al madhhab hanafita. (it)
- Al-Mu'azzam 'Isa Sharaf ad-Din, dito al-Mu'azzam († 1227) foi um sultão aiúbida que reinou em Damasco entre 1218 e 1227. Filho de al-Adil I e sobrinho de Saladino, fundador da dinastia, al-Mu'azzam foi nomeado pelo pai como governador em 1201. Após a morte deste, em 1218, reinou sobre os territórios aiúbidas na Síria até a sua morte em 1227. Ele foi sucedido por seu filho . (pt)
- Al-Màlik al-Muàddham Xàraf-ad-Din Issa ibn al-Àdil (àrab: الملك المعظم شرف الدين عيسى بن العادل, al-Malik al-Muʿaẓẓam Xaraf ad-Dīn ʿĪsà b. al-ʿĀdil), més conegut com al-Muàddham ibn al-Àdil, fou emir aiúbida de Damasc oficialment del 1218 al 1227, però de facto des del 1198 fins al 1227. Va néixer al Caire el 1180. Fou un príncep molt culte i protector de les lletres, la ciència i l'arquitectura. Fou considerat un alfaquí i fou un fervent hanafita. (ca)
- Al-Malik al-Muʿazzam ʿIsa Scharaf ad-Din (arabisch الملك المعظم عيسى شرف الدين, DMG al-Malik Muʿaẓẓam ʿĪsā Šaraf ad-Dīn; * 1176 in Kairo; † 12. November 1227 in Damaskus) war ein Emir von Syrien und Palästina aus der Dynastie der Ayyubiden. Er war einer der Söhne des Sultans al-Adil I. Abu Bakr (Saphadin) und damit ein Neffe des berühmten Saladin. (de)
|