An Entity of Type: societal event, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Adriatic campaign was a minor theatre of war during the Napoleonic Wars in which a succession of small British Royal Navy and Austrian Navy squadrons and independent cruisers harried the combined naval forces of the First French Empire, the Kingdom of Italy, the Illyrian Provinces and the Kingdom of Naples between 1807 and 1814 in the Adriatic Sea. Italy, Naples and Illyria were all controlled either directly or via proxy by the French Emperor Napoleon I, who had seized them at the Treaty of Pressburg in the aftermath of the War of the Third Coalition.

Property Value
dbo:abstract
  • La campanya de l'Adriàtic va ser un dels teatres de guerra menors durant les Guerres Napoleòniques, on una sèrie de petits esquadrons de la Marina Reial Britànica i creuers independents assetjar al conjunt de les forces navals del Primer Imperi Francès, el Regne d'Itàlia, les i el Regne de Nàpols entre el 1807 i el 1814 al Mar Adriàtic. Itàlia, Nàpols i Il·líria estaven sota el control directe o la representació de l'Emperador de França Napoleó I, que s'havia apoderat d'elles mitjançant el Tractat de Pressburg, després de la Guerra de la Tercera Coalició. El control de l'Adriàtic proporcionava molts avantatges a la , permetent desplaçar ràpidament a les tropes des d'Itàlia cap als Balcans i Àustria per a realitzar campanyes a l'est i proporcionant a França nombroses drassanes, especialment les enormes instal·lacions navals de Venècia. A partir del 1807, quan el Tractat de Tilsit va provocar la retirada de per part de Rússia, la Marina Francesa va mantenir la supremacia naval a la regió. El Tractat de Tilsit també comptava amb una clàusula secreta que garantia a ajuda de França en qualsevol guerra lliurada entre els russos i l'Imperi Otomà. Per a complir aquesta clàusula, Napoleó hauria d'assegurar les seves rutes d'abastament a l'est augmentant la presència de tropes franceses a Il·líria. Això exigia el control de l'Adriàtic enfront de les invasions cada vegada més agressives per part dels britànics. La Marina Reial estava decidida a impedir que els combois de tropes arribessin a lònia i pretenia acabar amb l'hegemonia de França a la regió, el que va resultar a una campanya naval que es va allargar durant sis anys. La campanya no va ser uniforme, les forces britàniques i franceses es trobaven limitades pels dictàmens de conflictes més amplis, a la Mediterrània i el món, el que va portar a què el nombre de vaixells a la zona oscil·lar. Tot i que hi va haver molts comandants a càrrec de les operacions a la regió, els dos més importants van ser i , les gestes es van celebrar en els diaris de les seves respectives nacions durant el 1810 i 1811. La campanya entre els dos oficials va arribar al seu clímax a la Batalla de Lissa el març del 1811, quan Dubourdieu va perdre la vida i el seu esquadró va ser derrotat per Hoste a una elogiada acció. Els esdeveniments del 1811 van concedir el domini de l'Adriàtic als britànics durant la resta de la guerra. Les tropes expedicionàries britàniques i capturar una rere l'altra les illes fortificades dels francesos, i els grups d'assalt britànics van devastar el comerç local en tota la zona. Com a conseqüència, França cancel·lar els seus plans contra l'Imperi Otomà i La Grande Armée es va dirigir cap a Rússia. Les forces britàniques van continuar les seves operacions fins que l'avanç dels exèrcits pertanyents a la Sisena Coalició van allunyar als francesos de les costes de l'Adriàtic a principis del 1814, amb tropes i infants de marina britànics ajudant en la captura de diverses ciutats franceses importants, incloses Fiume i Trieste. (ca)
  • تُشير الحملة الأدرياتيكية إلى مسرح عمليات ثانوي خلال الحروب النابليونية شهد هجومَ سلسلةٍ من القطع البحرية الصغيرة التابعة للبحرية الملكية البريطانية والبحرية النمساوية والطرادات المستقلة على القوات البحرية المشتركة للإمبراطورية الفرنسية الأولى، ومملكة إيطاليا، والأقاليم الإيليرية، ومملكة نابولي بين الأعوام 1807 و1814 في البحر الأدرياتيكي. رزحت إيطاليا، ونابولي، والأقاليم الإيليرية تحت سيطرة الإمبراطور الفرنسي نابليون الأول بصورة مباشرة أو بالوكالة، بعد أن استولى عليها بموجب معاهدة برسبورغ إثر انتهاء حرب التحالف الثالث. ضمنت السيطرة على البحر الأدرياتيكي للبحرية الفرنسية عدةَ مميزات، كان منها تسهيل النقل السريع لقواتها من إيطاليا إلى البلقان والنمسا، لشنّ حملات في الشرق، إضافة إلى بسط فرنسا سيطرتها على العديد من منشآت صناعة السفن، وخصوصًا الأحواض البحرية الكبيرة في مدينة البندقية. ابتداءً من العام 1807، وإثر تعجيل معاهدة تيلسيت بالانسحاب الروسي من جمهورية الجزر السبع الموحدة، حققت البحرية الفرنسية الهيمنة البحرية في المنطقة. كما جاء في معاهدة تيلسيت بندٌ سري يضمن بذل المساعدة العسكرية الفرنسية في أي حرب قد تنشب بين الروس والإمبراطورية العثمانية. وللالتزام بهذا البند، توجب على نابليون تأمين خطوط إمداده شرقًا عبر تحديث الجيوش الفرنسية في إيليريا. واستلزم هذا الإجراء فرض السيطرة على البحر الأدرياتيكي ضد الهجمات البريطانية ذات الحدّة المتنامية. أزمعت البحرية الملكية البريطانية على منع قوافل القوات الفرنسية تلك من الوصول إلى إيليريا، وسعت إلى إنهاء الهيمنة الفرنسية في المنطقة، وهو ما أفضى إلى حملة بحرية دامت ست سنوات. لم تتّبع الحملة تكتيكًا موحدًا؛ فقد كُبّلت القوات البريطانية والفرنسية بمُقتضيات الصراع الأشمل والدائر في البحر المتوسط والعالم ككلّ، وهكذا تفاوتت أعداد السفن المنخرطة في الحملة. وعلى الرغم من تعاقب العديد من الضباط على قيادة المنطقة، فإن أهم شخصيتين تُذكران هما ويليام هوست وبرنار دوبورديو، اللذان لقيا الإشادة في صحف بلادهما طوال العامين 1810 و1811. بلغت الحملة ذروتها بين قوات الضابطين في معركة ليسا في مارس 1811، حيث ألحق هوست الهزيمة بقوات دوبورديو الذي قُتل كذلك في تلك الموقعة المشهورة. انتزعت أحداث العام 1811 الهيمنة لصالح البريطانيين على البحر الأدرياتيكي طوال الفترة المتبقية من الحرب. بدأت قوات الحملات البريطانية واليونانية بالاستيلاء المطّرد على الجزر الفرنسية المحصنة، وخلقت الغارات التي شنّتها حالة من الفوضى في حركة التجارة عبر المنطقة. وتبعًا لذلك، أُلغيت خطط الهجوم الفرنسية ضد الإمبراطورية العثمانية، وتحول الجيش الكبير نحو روسيا. استمرت القوات البريطانية في شنّ هجماتها حتى طردت جيوش التحالف السادس المتقدمة الفرنسيين من ساحل البحر الأدرياتيكي في أوائل العام 1814، مع مساعدة القوات البريطانية والبحرية في الاستيلاء على عدة مدن فرنسية هامة، بما في ذلك مدينتيّ فيومي (رييكا) وترييستي. (ar)
  • The Adriatic campaign was a minor theatre of war during the Napoleonic Wars in which a succession of small British Royal Navy and Austrian Navy squadrons and independent cruisers harried the combined naval forces of the First French Empire, the Kingdom of Italy, the Illyrian Provinces and the Kingdom of Naples between 1807 and 1814 in the Adriatic Sea. Italy, Naples and Illyria were all controlled either directly or via proxy by the French Emperor Napoleon I, who had seized them at the Treaty of Pressburg in the aftermath of the War of the Third Coalition. Control of the Adriatic brought numerous advantages to the French Navy, allowing rapid transit of troops from Italy to the Balkans and Austria for campaigning in the east and giving France possession of numerous shipbuilding facilities, particularly the large naval yards of Venice. From 1807, when the Treaty of Tilsit precipitated a Russian withdrawal from the Septinsular Republic, the French Navy held naval supremacy in the region. The Treaty of Tilsit also contained a secret clause that guaranteed French assistance in any war fought between the Russians and the Ottoman Empire. To fulfil this clause, Napoleon would have to secure his supply lines to the east by developing the French armies in Illyria. This required control of the Adriatic against increasingly aggressive British raiders. The Royal Navy decided to prevent these troop convoys from reaching Illyria and sought to break French hegemony in the region, resulting in a six-year naval campaign. The campaign was not uniform in approach; British and French forces were limited by the dictates of the wider Mediterranean and global conflict, and consequently ship numbers fluctuated. Although numerous commanders held commands in the region, the two most important personalities were those of William Hoste and Bernard Dubourdieu, whose exploits were celebrated in their respective national newspapers during 1810 and 1811. The campaign between the two officers reached a climax at the Battle of Lissa in March 1811, when Dubourdieu was killed and his squadron defeated by Hoste in a celebrated action. The events of 1811 gave the British dominance in the Adriatic for the remainder of the war. British and Greek expeditionary forces steadily captured fortified French islands and their raiding parties inflicted havoc on trade across the region. As a result, French plans against the Ottoman Empire were cancelled, La Grande Armée turning towards Russia. British forces continued operations until the advancing armies of the Sixth Coalition drove the French from the shores of the Adriatic in early 1814, British troops and marines assisting in the capture of several important French cities, including Fiume (Rijeka) and Trieste. (en)
  • La campaña del Adriático fue uno de los teatros de guerra menores durante las guerras napoleónicas. En ella, una serie de pequeños escuadrones de la Marina Real británica y cruceros independientes hostigaron al conjunto de las fuerzas navales del Primer Imperio francés, el Reino de Italia, las Provincias Ilirias y el Reino de Nápoles entre 1807 y 1814 en el mar Adriático. Italia, Nápoles e Iliria estaban bajo el control directo o la representación del emperador de Francia Napoleón I, quien se había adueñado de ellas mediante el Tratado de Presburgo, luego de la guerra de la Tercera Coalición. El control del Adriático proporcionaba muchas ventajas a la Marina Francesa, permitiendo desplazar rápidamente a las tropas desde Italia hacia los Balcanes y Austria para realizar campañas en el este y proporcionando a Francia numerosos astilleros, en especial las enormes instalaciones navales de Venecia. A partir de 1807, cuando el Tratado de Tilsit provocó la retirada de la República de las Islas Jónicas por parte de Rusia, la Marina Francesa mantuvo la supremacía naval en la región. El Tratado de Tilsit también contaba con una cláusula secreta que garantizaba a ayuda de Francia en cualquier guerra librada entre los rusos y el Imperio otomano. Para dar cumplimiento a esta cláusula, Napoleón debería asegurar sus rutas de abastecimiento en el este aumentando la presencia de tropas francesas en Iliria. Esto exigía el control del Adriático frente a las invasiones cada vez más agresivas por parte de los británicos. La Marina Real estaba decidida a impedir que los convoyes de tropas llegaran a Iliria y pretendía acabar con la hegemonía de Francia en la región, lo que resultó en una campaña naval que se prolongó durante seis años. La campaña no fue uniforme; las fuerzas británicas y francesas se hallaban limitadas por los dictámenes de conflictos más amplios, en el Mediterráneo y el mundo, lo que llevó a que el número de navíos en la zona oscilase. Pese a que hubo muchos comandantes a cargo de las operaciones en la región, los dos más importantes fueron William Hoste y Bernard Dubourdieu, cuyas hazañas se celebraron en los periódicos de sus respectivas naciones durante 1810 y 1811. La campaña entre ambos oficiales llegó a su clímax en la batalla de Lissa en marzo de 1811, cuando Dubourdieu perdió la vida y su escuadrón fue derrotado por Hoste en una elogiada acción. Los acontecimientos de 1811 concedieron el dominio del Adriático a los británicos durante el resto de la guerra. Las tropas expedicionarias británicas y griegas capturaron una tras otra las islas fortificadas de los franceses, y los grupos de asalto británicos devastaron el comercio local en toda la zona. Como consecuencia, Francia canceló sus planes contra el Imperio otomano y La Grande Armée se dirigió hacia Rusia. Las fuerzas británicas continuaron sus operaciones hasta que el avance de los ejércitos pertenecientes a la Sexta Coalición alejaron a los franceses de las costas del Adriático a principios de 1814, con tropas e infantes de marina británicos ayudando en la captura de varias ciudades francesas importantes, incluidas Fiume y Trieste. (es)
  • La campagne de l'Adriatique est un théâtre d'opération mineur des guerres napoléoniennes. (fr)
dbo:combatant
  • Greek irregulars
  • Naples
  • Ragusa
dbo:commander
dbo:isPartOfMilitaryConflict
dbo:place
dbo:result
  • Coalition victory
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 16749611 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 35942 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1120588285 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:caption
  • La Pomone contre les frégates HMS Alceste et Active, Pierre Julien Gilbert (en)
dbp:combatant
  • Naples (en)
  • Ragusa (en)
  • Greek irregulars (en)
dbp:commander
  • John Oswald (en)
  • François Montford (en)
  • Murray Maxwell (en)
  • Bernard Dubourdieu (en)
  • Jean-Baptiste Barré (en)
  • Joseph Montrichard (en)
  • Petar I (en)
  • Thomas Fremantle (en)
  • William Hoste (en)
dbp:conflict
  • Adriatic campaign of 1807–1814 (en)
dbp:date
  • 1807 (xsd:integer)
dbp:imageSize
  • 300 (xsd:integer)
dbp:partof
  • the Napoleonic Wars (en)
dbp:place
dbp:result
  • Coalition victory (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • La campagne de l'Adriatique est un théâtre d'opération mineur des guerres napoléoniennes. (fr)
  • تُشير الحملة الأدرياتيكية إلى مسرح عمليات ثانوي خلال الحروب النابليونية شهد هجومَ سلسلةٍ من القطع البحرية الصغيرة التابعة للبحرية الملكية البريطانية والبحرية النمساوية والطرادات المستقلة على القوات البحرية المشتركة للإمبراطورية الفرنسية الأولى، ومملكة إيطاليا، والأقاليم الإيليرية، ومملكة نابولي بين الأعوام 1807 و1814 في البحر الأدرياتيكي. رزحت إيطاليا، ونابولي، والأقاليم الإيليرية تحت سيطرة الإمبراطور الفرنسي نابليون الأول بصورة مباشرة أو بالوكالة، بعد أن استولى عليها بموجب معاهدة برسبورغ إثر انتهاء حرب التحالف الثالث. (ar)
  • La campanya de l'Adriàtic va ser un dels teatres de guerra menors durant les Guerres Napoleòniques, on una sèrie de petits esquadrons de la Marina Reial Britànica i creuers independents assetjar al conjunt de les forces navals del Primer Imperi Francès, el Regne d'Itàlia, les i el Regne de Nàpols entre el 1807 i el 1814 al Mar Adriàtic. Itàlia, Nàpols i Il·líria estaven sota el control directe o la representació de l'Emperador de França Napoleó I, que s'havia apoderat d'elles mitjançant el Tractat de Pressburg, després de la Guerra de la Tercera Coalició. (ca)
  • The Adriatic campaign was a minor theatre of war during the Napoleonic Wars in which a succession of small British Royal Navy and Austrian Navy squadrons and independent cruisers harried the combined naval forces of the First French Empire, the Kingdom of Italy, the Illyrian Provinces and the Kingdom of Naples between 1807 and 1814 in the Adriatic Sea. Italy, Naples and Illyria were all controlled either directly or via proxy by the French Emperor Napoleon I, who had seized them at the Treaty of Pressburg in the aftermath of the War of the Third Coalition. (en)
  • La campaña del Adriático fue uno de los teatros de guerra menores durante las guerras napoleónicas. En ella, una serie de pequeños escuadrones de la Marina Real británica y cruceros independientes hostigaron al conjunto de las fuerzas navales del Primer Imperio francés, el Reino de Italia, las Provincias Ilirias y el Reino de Nápoles entre 1807 y 1814 en el mar Adriático. Italia, Nápoles e Iliria estaban bajo el control directo o la representación del emperador de Francia Napoleón I, quien se había adueñado de ellas mediante el Tratado de Presburgo, luego de la guerra de la Tercera Coalición. (es)
rdfs:label
  • Adriatic campaign of 1807–1814 (en)
  • الحملة الأدرياتيكية 1807–1814 (ar)
  • Campanya de l'Adriàtic (ca)
  • Campaña del Adriático (1807-1814) (es)
  • Campagne de l'Adriatique (1807-1814) (fr)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Adriatic campaign of 1807–1814 (en)
is dbo:battle of
is dbo:isPartOfMilitaryConflict of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:battles of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License