About: Adamites

An Entity of Type: Religion108081668, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Adamites, or Adamians, were adherents of an Early Christian group in North Africa in the 2nd, 3rd, and 4th centuries. They wore no clothing during their religious services. There were later reports of similar sects in Central Europe during the Late Middle Ages.

Property Value
dbo:abstract
  • Els adamites eren un grup religiós cristià sorgit en el segle ii al nord d'Àfrica i que pretenia, mitjançant la pràctica del nudisme, retornar a la innocència original de l'Edèn descrita en el Gènesi. La seva doctrina defensava, a més de l'absoluta nuesa, el rebuig del matrimoni en considerar-lo una conseqüència del pecat original. Pel que fa a la seva posició sobre la moral sexual, existeixen opinions contradictòries, mentre per alguns autors practicaven l'amor lliure i els relacionen amb les sectes llibertines de què parla Climent d'Alexandria, altres pel contrari els atribueixen tendències ascètiques amb una estricta abstinència sexual. La primera referència històrica sobre aquesta doctrina es recull en el llibre titulat Panarion, obra d'Epifani I de Constància sobre les heretgies del seu temps. Sant Agustí d'Hipona també s'hi va referir en els seus escrits. El moviment original va desaparèixer en el segle iv per tornar a sorgir en el segle xiii a Àustria, Bohèmia i Flandes, on és conservar fins que a finals del segle XV les persecucions el feren desaparèixer. En el segle xx, van aparèixer als Estats Units nous moviments religiosos que defensaven el nudisme, entre els quals destaquen el sorgit el 1925 de la mà d', o la creació el 1985 de l'Església Nudista Cristiana del Sant Donzell Jesús. Alguns autors pensen que el quadre de Hieronymus Bosch el jardí de les delícies podria ser una representació de les idees de la secta, ja que a la població de Bois-le-Duc, on residia el pintor, hi havia els "Germans del Lliure Esperit" que seguien les seves doctrines. El fons de les seves idees era que « l'home ha de ser tan feliç aquí baix, a la terra, com serà un dia al cel » (Tommaso Campanella, La Ciutat del Sol, 1568) (ca)
  • Adamité je označení jak pro starověkou gnostickou sektu, tak pro křesťanské heretické hnutí v Nizozemsku (neo-adamity) i radikální část husitů. Všechny tyto proudy spolu souvisí jen málo, navenek se vyznačovaly jen podobnými znaky, jako bylo praktikování nahoty. (cs)
  • Adamiten, auch Adamianer, ist eine abwertende Bezeichnung für mehrere christliche Gruppierungen, die den Zustand der Nacktheit wiederherstellen wollten, wie er bei Adam und Eva vor dem Sündenfall herrschte. Zum ersten Mal taucht diese Bezeichnung bei Epiphanius von Salamis (haer. 52) für eine Gruppe antinomistischer Gnostiker in Nordafrika aus dem 2. Jahrhundert n. Chr. auf; durch Augustinus blieb sie bekannt und diente ab dem Hochmittelalter zur Verunglimpfung verschiedener christlicher Sondergruppen, wie der Katharer, Waldenser und Täufer. Dazu gehörten die Brüder und Schwestern des freien Geistes und namentlich eine Gruppe der Taboriten im 15. Jahrhundert, welche nach ihrem Gründer, dem Bauern Niklas, auch Nikolaiten genannt wurden. Diese lehnten das Christentum und alle äußeren religiösen Formen ab, hatten kein Privateigentum und vertraten Formen Freier Liebe. Viele waren angeblich im Alltagsleben unbekleidet. Auch die Hussiten bekämpften im Mittelalter diese von ihrem Glauben abweichende Gruppierung genauso hart und unbarmherzig, wie sie selbst von der Umwelt bekämpft wurden. Als Adamiten wurden auch die Pikarden unter ihrem Anführer Adam Rohan bezeichnet, diese wurden 1421 vom Hussitenführer Jan Žižka geschlagen und vernichtet. Adamiten soll es auch unter den Dissenters in England gegeben haben. Die Anhänger von Eva von Buttlar, die sich selbst „Mutter Eva“ nennen ließ, in Altona wurden auch Adamiten genannt. Angeblich seien sie bei ihren „Zusammenkünften nacket [sic] einhergegangen“. Eine im Chrudimer Kreis (Ostböhmen) agierende „Secte der Adamiten“ (so ihre Selbstbezeichnung!) wurde zunächst 1783 erwähnt, dann wieder 1848. Damals stand die Gruppe unter der Führung ihres Oberadams Pelzmann. Der Brief an das Neue Wiener Tagblatt (veröffentlicht im November 1874), in dem es hieß, dass Adamiten den Wiener Zentralfriedhof um 9 Uhr „nach ihren Gebräuchen“ eingeweiht hätten, war wohl ein „Jux“ (so schrieb die Zeitung später selber). Soviel von der streng geheim gehaltenen Lehre seiner Mitglieder bekannt ist, glaubten sie an eine Macht als Schöpferin des Weltalls, das nun selbständig bestehe. Ihre nächtlichen Zusammenkünfte sollen sie in völliger Nacktheit gefeiert und im Übrigen untereinander bürgerliche Umgangsformen gepflegt haben. (de)
  • The Adamites, or Adamians, were adherents of an Early Christian group in North Africa in the 2nd, 3rd, and 4th centuries. They wore no clothing during their religious services. There were later reports of similar sects in Central Europe during the Late Middle Ages. (en)
  • Οι Αδαμίτες ή Αδαμιανοί ήταν αιρετικοί Χριστιανοί που επεδίωκαν να ξαναδημιουργήσουν την αθωότητα των πρωτοπλαστων στα εγκόσμια. Το ιδιάζον χαρακτηριστικό τους είναι ότι παραπλήσιες θρησκευτικές κοινότητες με αυτή τη βασική ιδέα έσβησαν και επανεμφανίσθηκαν τουλάχιστον τρεις φορές, κατά την αρχαιότητα, τον δυτικό Μεσαίωνα και τη νεότερη εποχή, και είναι γνωστές όλες με την παραπάνω ονομασία. (el)
  • Adamitoj estis la aliĝantoj de matrice kristana (kontrastata, tamen, de la ekleziaj responsuloj) sekto kiu estis vastiĝinta en Nord-Afriko ĉirkaŭ la 4-a jarcento. Laŭvere, diversaj kristanaj sektoj povas esti enkadritaj en tiu grupo, kiel la Adamianoj, eta gnostika sekto pri kiu informas nin kaj Klemento de Aleksandrio (laŭ kiu ili gloriĝis subinspire de Zaratuŝtro, kaj Sankta Aŭgusteno de Hipono kaj Epifanio el Salamis, aŭ Turlupinoj de Sudo de Francio de la dua duono de la 14-a jarcento; ĉiu-kaze ĉiuj tiuj sektoj estis deklaritaj herezaj fare de la Katolika Eklezio kaj persekutataj de la mezepoka Inkvizicio. Ili asertadis ke oni provu retrovi la originalan senkulpecon de Adamo kiu, ĝis kiam li ne enŝoviĝis en la pekon, vivis tute nuda kaj senpekema. El kio ili inferencis ke la korpo estas faritaĵo de Dio kaj do ĝi ne estu koverta kaj ĝia nudeco ne estu konsiderita peko. Ili inferencis ankaŭ la “liberan amon” kaj ekskludis la geedziĝon kaj ĉiam pli sin forlasis al “malhonestaj kondutoj”, kaj sur ilia ekzemplo altiriĝis, tie kaj tie tra tuta Eŭropo de tempo al tempo, aliaj movadoj. Ilia doktrino havas kiel bazo tiu sintezita de Tommaso Campanella, jena: “la homo rajtas esti feliĉa en tiu mondo tiel kirl en la ĉielo” (La Città di Dio (1588) Inter tiuj novadoj menciendas: en 13-a jarcento la Flandroj estis skuitaj per la predikado de iu kiu, interalie, altiris al la pratiko de la supre diritoj kondutoj. Jarcenton poste en Francio naskiĝis la movado de la Libera Spirito kiu, precipe laika, daŭriĝis kun sukceso laŭlonge de la tuta epoko de la avinjona papado. Inter la 15-a kaj 16-a jarcentoj novaj “adamitaj” tendencoj enradikiĝis en Bohemio kaj Germanio ĉe la Taboritoj kaj ĉe la Anabaptistoj. Kvankam dure supremitaj, tiuj adamitoj relevis lapon en Savojo kaj en Nederlando ĉevale de la 17-a kaj 18- jarcentoj. La lasta atesto pri ilia alestiĝo reiras al 1848 en la Aŭstra-hungara Imperio. (eo)
  • . El adamismo (del fr. adamisme) o adamianismo fue un movimiento religioso de corte gnóstico surgido en torno a mediados del siglo II e. c. caracterizado sobre todo por el hecho de que sus integrantes, tanto hombres como mujeres,​ se mostraban «completamente desnudos en público, o por lo menos en sus reuniones, [pretendiendo así] remedar la inocencia de Adan y Eva antes de su caída»,​ descrita en Génesis 2:25,​ si bien cabe reseñar que existen notables desacuerdos tanto de carácter teológico como histórico entre los diferentes autores que a lo largo del tiempo se han venido ocupando del mismo como Ireneo de Lyon, Agustín de Hipona, Teodoreto de Ciro, Clemente de Alejandría, etc. Así mientras que según este último «hacían quitar las luces de sus reuniones para evitar la vergüenza que les hubiera ocasionado el verse de tal manera»,​ Epifanio de Salamina (quien los sitúa cronológicamente entre los alogianos y los sanseanos, después de los montanistas y antes de los teodoristas) niega que no utilizasen ropa alguna «con el objeto de imitar a nuestros [primeros] padres», llegando a asegurar que antes de entrar en sus templos, a los que llamaban «paraísos»,​​ elegían a «las mujeres que más les agradaban para entregarse después a oscuras a todo género de excesos».​ Tampoco existe unanimidad sobre que su fundador fuese un tal Pródico, discípulo de Carpócrates,​ o aún este mismo incluso,​​ como «parece acreditarlo la circunstancia de que algunos escritores han hablado de los adamitas del siglo II sin nombrarlo, mientras que otros han referido las extravagancias y excesos de herejes del mismo tiempo que no seguían absolutamente sus preceptos y formaban reuniones aparte».​ Algunos sabios son de la opinión de que el origen de los adamitas data de una época más antigua que la del establecimiento del cristianismo: para esto se fundan en que Maacha, madre de Asa rey de Judá, era gran sacerdotisa de Príapo y que en los sacrificios nocturnos que hacían las mujeres a este ídolo obsceno se presentaban enteramente desnudas.​ En cuanto a sus costumbres sexuales destaca su aversión al matrimonio fundada en «la razón ingeniosa de que Adán no había conocido a su mujer hasta después de haber pecado y salido del Paraíso»,​​ si bien autorizaban «las uniones vagas y aún las incestuosas».​ Según Tertuliano se opusieron también a la unidad de Dios, la necesidad de la oración y tildaron el martirio de locura y extravagancia.​​ «[…] no había distinción entre presbíteros y legos y tanto la fornicación como el adulterio eran acciones santas y meritorias».​ (es)
  • Les adamites (ou adamiens) étaient un mouvement religieux intermittent inspiré par la nostalgie de l'Éden. Bien que connu dès le IIe siècle, le mouvement atteint une relative apogée entre le XIIIe et le XVe siècles. Le fond de leur proposition était que « l'homme doit être aussi heureux ici-bas qu'il sera un jour dans le ciel » (Tommaso Campanella, La Cité du Soleil, 1568). (fr)
  • Gli adamiti erano gli aderenti di una setta cristiana che era diffusa in Nord Europa intorno al IV secolo. Essi si rifanno ai tempi di Adamo prima che conoscesse il peccato e viveva nudo. In realtà diverse sette cristiane possono essere annoverate in questo raggruppamento, come gli adamiani, una piccola setta gnostica sviluppatasi tra il II ed il III secolo di cui ci parlano sia sant'Agostino che sant'Epifanio, o i turlupini nella Francia medioevale del 1370; in ogni caso tutti furono considerati eretici e antinomisti dalla Chiesa cattolica. Essi proclamavano che si dovesse ritrovare l'originaria innocenza di Adamo che, fino a quando non conobbe il peccato, visse completamente nudo. Affermavano che il corpo era l'opera di Dio e che pertanto non doveva essere coperto e la sua nudità non era peccato. Le varie sette che vennero definite adamite mettevano in comune ogni cosa, compresi i partner, e vivevano in un contesto di assoluta libertà sessuale. Eretici con idee simili risorsero nel corso del Medioevo. Nel Duecento le Fiandre furono scosse dagli insegnamenti di un certo Tanchelmo. Un secolo dopo, in Francia, nacque il movimento del Libero Spirito. Tra il Quattrocento e il Cinquecento nuove tendenze adamitiche attecchirono in Boemia e Germania fra i taboriti e gli anabattisti. Benché venissero duramente repressi, gli eretici fecero nuovamente capolino in Savoia e nei Paesi Bassi tra il Sei-Settecento. L'ultima testimonianza risale al 1848 nell'impero austro-ungarico. (it)
  • 아담파(Adamites)는 기독교 이단이다. 이들은 세속의 굴레로부터 인간의 영혼과 육체를 동시에 해방시키는 것을 목표로 하였고, 하나님의 왕국을 영원한 즐거움과 환희의 왕국으로 파악하였다. 따라서 종교 의례를 할 때 옷을 입지 않았고 공동체 안에서 집단 혼숙도 마다하지 않았다. (ko)
  • アダム派(英: Adamites/Adamians)は、2世紀~4世紀に北アフリカに存在したキリスト教の初代教会の1つ。中世のヨーロッパで一時的に復活した。全裸で儀式を行うのが特徴的。 (ja)
  • De adamieten waren een christelijke sekte in de oudheid. Van de 2e tot de 4e eeuw dansten ze naakt als Adam ritueel rond het vuur. Laatmiddeleeuwse groepen met gelijkaardige denkbeelden worden ter onderscheiding soms neo-adamieten genoemd. In de 13e eeuw waren er in de Nederlanden en daarbuiten de Broeders en Zusters van de Vrije Geest, en in de 15e eeuw de Taborieten van Bohemen. (nl)
  • Adamici (adamianie, fosariusze) – określenie wielu grup religijnych, wywodzących się z chrześcijaństwa, naśladujących nagość Adama jako symbol pierwotnej czystości człowieka przed popełnieniem grzechu pierworodnego. Po raz pierwszy taka grupa religijna została opisana przez Epifaniusza w II wieku, była to grupa gnostyków-antynomistów z północnej Afryki. Następnie o podobnych grupach pisali Augustyn z Hippony i Izydor z Sewilli. Jest to także określenie grupy pikardów z Czech, istniejącej w XV wieku, nazwa własna tej grupy lub mikołaici (od imienia założyciela). Odrzucili oni doktryny husytów, głosili wspólnotę dóbr i wolną miłość, wielu z nich propagowało nagość. W 1421 roku ostatnia ich grupa pod przywództwem Piotra Kaniša została wymordowana przez wojska husyckie, dowodzone przez Jana Žižkę. Adamici odrodzili się w Czechach w 1849 roku w mieście Chrudim pod nazwą Koło Chrudimskie. Wyznawali oni tajną doktrynę o wszechmocnej Odkupicielce Wszechświata. Ich nocne zebrania polegały m.in. na całkowitym zdjęciu ubrań, nie dochodziło tam jednak do innych ekscesów obyczajowych. Adamitami byli także nazywani dyssenterzy (nonkonformiści) w Anglii w XVIII wieku. (pl)
  • Os adamitas eram os membros de uma seita cristã primitiva, considerada posteriormente como herética pela Igreja Católica, que floresceu no Norte da África entre os séculos II e IV e cujas teses foram posteriormente defendidas por outros grupos. (pt)
  • Адами́ты, или адамиа́не, адамитя́не (др.-греч. ἀδαμιανοὶ, ἀδαμῖται; лат. adamiani; др.-рус. адамане) — общее название приверженцев христианской секты, проповедовавших возвращение к святости и невинности первобытных людей в раю — Адама и Евы. Самой яркой чертой большинства адамитов было требование ходить нагими. Кроме того, большая по сравнению с традиционным христианством свобода сексуальных отношений служила поводом для обвинения адамитов в распутстве. В перечне 80-ти христианских ересей «Панарионе» (ок. 378 года) адамиане на 52-м месте. (ru)
  • Адаміти — єретики, які вчили, що Христос відновив людину у невинному стані, у якому були початково створені Адам й Єва. Під цим приводом вони збиралися у храми у оголеному вигляді. Первинно єресь існувала у 2-4 сторіччях у Північній Африці. У переліку 80-ти християнських єресей «Панаріон» (бл. 378 року) адаміти на 52-му місці. У 13 сторіччі ця секта відродилося як неоадаміти у Голландії й була сильно поширена у Польщі та Чехії. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1128540 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 7113 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1121229993 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Adamité je označení jak pro starověkou gnostickou sektu, tak pro křesťanské heretické hnutí v Nizozemsku (neo-adamity) i radikální část husitů. Všechny tyto proudy spolu souvisí jen málo, navenek se vyznačovaly jen podobnými znaky, jako bylo praktikování nahoty. (cs)
  • The Adamites, or Adamians, were adherents of an Early Christian group in North Africa in the 2nd, 3rd, and 4th centuries. They wore no clothing during their religious services. There were later reports of similar sects in Central Europe during the Late Middle Ages. (en)
  • Οι Αδαμίτες ή Αδαμιανοί ήταν αιρετικοί Χριστιανοί που επεδίωκαν να ξαναδημιουργήσουν την αθωότητα των πρωτοπλαστων στα εγκόσμια. Το ιδιάζον χαρακτηριστικό τους είναι ότι παραπλήσιες θρησκευτικές κοινότητες με αυτή τη βασική ιδέα έσβησαν και επανεμφανίσθηκαν τουλάχιστον τρεις φορές, κατά την αρχαιότητα, τον δυτικό Μεσαίωνα και τη νεότερη εποχή, και είναι γνωστές όλες με την παραπάνω ονομασία. (el)
  • Les adamites (ou adamiens) étaient un mouvement religieux intermittent inspiré par la nostalgie de l'Éden. Bien que connu dès le IIe siècle, le mouvement atteint une relative apogée entre le XIIIe et le XVe siècles. Le fond de leur proposition était que « l'homme doit être aussi heureux ici-bas qu'il sera un jour dans le ciel » (Tommaso Campanella, La Cité du Soleil, 1568). (fr)
  • 아담파(Adamites)는 기독교 이단이다. 이들은 세속의 굴레로부터 인간의 영혼과 육체를 동시에 해방시키는 것을 목표로 하였고, 하나님의 왕국을 영원한 즐거움과 환희의 왕국으로 파악하였다. 따라서 종교 의례를 할 때 옷을 입지 않았고 공동체 안에서 집단 혼숙도 마다하지 않았다. (ko)
  • アダム派(英: Adamites/Adamians)は、2世紀~4世紀に北アフリカに存在したキリスト教の初代教会の1つ。中世のヨーロッパで一時的に復活した。全裸で儀式を行うのが特徴的。 (ja)
  • De adamieten waren een christelijke sekte in de oudheid. Van de 2e tot de 4e eeuw dansten ze naakt als Adam ritueel rond het vuur. Laatmiddeleeuwse groepen met gelijkaardige denkbeelden worden ter onderscheiding soms neo-adamieten genoemd. In de 13e eeuw waren er in de Nederlanden en daarbuiten de Broeders en Zusters van de Vrije Geest, en in de 15e eeuw de Taborieten van Bohemen. (nl)
  • Os adamitas eram os membros de uma seita cristã primitiva, considerada posteriormente como herética pela Igreja Católica, que floresceu no Norte da África entre os séculos II e IV e cujas teses foram posteriormente defendidas por outros grupos. (pt)
  • Адами́ты, или адамиа́не, адамитя́не (др.-греч. ἀδαμιανοὶ, ἀδαμῖται; лат. adamiani; др.-рус. адамане) — общее название приверженцев христианской секты, проповедовавших возвращение к святости и невинности первобытных людей в раю — Адама и Евы. Самой яркой чертой большинства адамитов было требование ходить нагими. Кроме того, большая по сравнению с традиционным христианством свобода сексуальных отношений служила поводом для обвинения адамитов в распутстве. В перечне 80-ти христианских ересей «Панарионе» (ок. 378 года) адамиане на 52-м месте. (ru)
  • Адаміти — єретики, які вчили, що Христос відновив людину у невинному стані, у якому були початково створені Адам й Єва. Під цим приводом вони збиралися у храми у оголеному вигляді. Первинно єресь існувала у 2-4 сторіччях у Північній Африці. У переліку 80-ти християнських єресей «Панаріон» (бл. 378 року) адаміти на 52-му місці. У 13 сторіччі ця секта відродилося як неоадаміти у Голландії й була сильно поширена у Польщі та Чехії. (uk)
  • Els adamites eren un grup religiós cristià sorgit en el segle ii al nord d'Àfrica i que pretenia, mitjançant la pràctica del nudisme, retornar a la innocència original de l'Edèn descrita en el Gènesi. La seva doctrina defensava, a més de l'absoluta nuesa, el rebuig del matrimoni en considerar-lo una conseqüència del pecat original. Pel que fa a la seva posició sobre la moral sexual, existeixen opinions contradictòries, mentre per alguns autors practicaven l'amor lliure i els relacionen amb les sectes llibertines de què parla Climent d'Alexandria, altres pel contrari els atribueixen tendències ascètiques amb una estricta abstinència sexual. (ca)
  • Adamitoj estis la aliĝantoj de matrice kristana (kontrastata, tamen, de la ekleziaj responsuloj) sekto kiu estis vastiĝinta en Nord-Afriko ĉirkaŭ la 4-a jarcento. Laŭvere, diversaj kristanaj sektoj povas esti enkadritaj en tiu grupo, kiel la Adamianoj, eta gnostika sekto pri kiu informas nin kaj Klemento de Aleksandrio (laŭ kiu ili gloriĝis subinspire de Zaratuŝtro, kaj Sankta Aŭgusteno de Hipono kaj Epifanio el Salamis, aŭ Turlupinoj de Sudo de Francio de la dua duono de la 14-a jarcento; ĉiu-kaze ĉiuj tiuj sektoj estis deklaritaj herezaj fare de la Katolika Eklezio kaj persekutataj de la mezepoka Inkvizicio. (eo)
  • Adamiten, auch Adamianer, ist eine abwertende Bezeichnung für mehrere christliche Gruppierungen, die den Zustand der Nacktheit wiederherstellen wollten, wie er bei Adam und Eva vor dem Sündenfall herrschte. Zum ersten Mal taucht diese Bezeichnung bei Epiphanius von Salamis (haer. 52) für eine Gruppe antinomistischer Gnostiker in Nordafrika aus dem 2. Jahrhundert n. Chr. auf; durch Augustinus blieb sie bekannt und diente ab dem Hochmittelalter zur Verunglimpfung verschiedener christlicher Sondergruppen, wie der Katharer, Waldenser und Täufer. (de)
  • . El adamismo (del fr. adamisme) o adamianismo fue un movimiento religioso de corte gnóstico surgido en torno a mediados del siglo II e. c. caracterizado sobre todo por el hecho de que sus integrantes, tanto hombres como mujeres,​ se mostraban «completamente desnudos en público, o por lo menos en sus reuniones, [pretendiendo así] remedar la inocencia de Adan y Eva antes de su caída»,​ descrita en Génesis 2:25,​ si bien cabe reseñar que existen notables desacuerdos tanto de carácter teológico como histórico entre los diferentes autores que a lo largo del tiempo se han venido ocupando del mismo como Ireneo de Lyon, Agustín de Hipona, Teodoreto de Ciro, Clemente de Alejandría, etc. (es)
  • Gli adamiti erano gli aderenti di una setta cristiana che era diffusa in Nord Europa intorno al IV secolo. Essi si rifanno ai tempi di Adamo prima che conoscesse il peccato e viveva nudo. In realtà diverse sette cristiane possono essere annoverate in questo raggruppamento, come gli adamiani, una piccola setta gnostica sviluppatasi tra il II ed il III secolo di cui ci parlano sia sant'Agostino che sant'Epifanio, o i turlupini nella Francia medioevale del 1370; in ogni caso tutti furono considerati eretici e antinomisti dalla Chiesa cattolica. (it)
  • Adamici (adamianie, fosariusze) – określenie wielu grup religijnych, wywodzących się z chrześcijaństwa, naśladujących nagość Adama jako symbol pierwotnej czystości człowieka przed popełnieniem grzechu pierworodnego. Po raz pierwszy taka grupa religijna została opisana przez Epifaniusza w II wieku, była to grupa gnostyków-antynomistów z północnej Afryki. Następnie o podobnych grupach pisali Augustyn z Hippony i Izydor z Sewilli. Adamitami byli także nazywani dyssenterzy (nonkonformiści) w Anglii w XVIII wieku. (pl)
rdfs:label
  • Adamites (en)
  • Adamites (ca)
  • Adamité (cs)
  • Adamiten (de)
  • Αδαμίτες (el)
  • Adamitoj (eo)
  • Adamismo (es)
  • Adamites (fr)
  • Adamiti (it)
  • 아담파 (ko)
  • アダム派 (ja)
  • Adamieten (nl)
  • Adamici (pl)
  • Adamitas (pt)
  • Адамиты (ru)
  • Адаміти (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:religion of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:religion of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License