An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Acrotatus I (Ancient Greek: Ακρότατος) was the son of Cleomenes II, king of Sparta. He incurred the displeasure of an influential group of Spartan citizens by opposing the decree which was to release from infamy all who had fled from the battle in which Antipater defeated Agis in 331 BC. He was thus glad to accept the offer from the Agrigentines who had asked Sparta for assistance in 314 BC against Agathocles of Syracuse.

Property Value
dbo:abstract
  • Acròtat (en llatí Acrotatus, en grec antic Ἀκρότατος "Akrótatos") fou fill del rei Cleòmenes II d'Esparta. Es va enemistar amb una part del país en oposar-se a un decret que alliberava de la infàmia a tot aquell que havia fugit del camp de batalla en el combat en què Antípater va derrotar Agis l'any 331 aC. El 314 aC els agrigentins van demanar ajut a Esparta contra Agàtocles de Siracusa i Acròtat va acceptar encapçalar una expedició. Primer va desembarcar a la Magna Grècia on va obtenir el suport de Tàrent. Després va anar a Agrigent on va actuar com un tirà cruel fins al punt que els ciutadans es van revoltar contra ell i el van obligar a sortir de la ciutat. Va tornar a Esparta i va morir el 309 aC, abans de la mort del seu pare. El seu fill Areos I va succeir al seu avi Cleòmenes com a rei. (ca)
  • Acrotatus I (Ancient Greek: Ακρότατος) was the son of Cleomenes II, king of Sparta. He incurred the displeasure of an influential group of Spartan citizens by opposing the decree which was to release from infamy all who had fled from the battle in which Antipater defeated Agis in 331 BC. He was thus glad to accept the offer from the Agrigentines who had asked Sparta for assistance in 314 BC against Agathocles of Syracuse. Acrotatus first sailed to southern Italy where he obtained the support of Tarentum. However, after his arrival at Agrigentum, he behaved with such cruelty and tyranny that the inhabitants rose against him and he was compelled to leave the city. Acrotatus returned to Sparta where he died before his father, Cleomenes, who died in 309 BC. Acrotatus left a son, Areus I, who succeeded Cleomenes. Acrotatus' grandson, Acrotatus II, succeeded to the Spartan throne after Areus. (en)
  • Akrotatos (altgriechisch Ἀκρότατος Akrótatos) war der älteste Sohn des spartanischen Königs Kleomenes II., der aus dem Hause der Agiaden stammte. Sein jüngerer Bruder war Kleonymos. 331 v. Chr. besiegte der Makedone Antipater den Spartaner Agis III. Später wollte man die Ehre der Kämpfer, die in diesem Krieg geflohen waren, wiederherstellen. Nur Akrotatos lehnte diesen Beschluss ab und fiel bei vielen Spartanern in Ungnade. Man trachtete ihm sogar nach dem Leben und verprügelte ihn. 316/315 v. Chr. hatte Agathokles von Syrakus viele seiner Gegner beseitigt. Viele, die aus Syrakus entkommen waren, waren nach Agrigent geflüchtet. Nun überzeugten die Flüchtlinge die Agrigenter gegen Agathokles vorzugehen. Als Heerführer wünschte man sich einen Außenstehenden und schickte deshalb Gesandte nach Sparta. Akrotatos kam dieses Angebot gelegen und machte sich mit wenigen Schiffen auf den Weg. Er geriet in einen Sturm und landete an der albanischen Küste bei der Stadt Apollonia, die gerade von Glaukias belagert wurde. Akrotatos überzeugte Glaukias, mit den Apolloniern ein Abkommen zu schließen und die Belagerung abzubrechen. Danach begab er sich nach Tarent und überredete die Einwohner, 20 Schiffe Verstärkung nach Agrigent zu schicken. Als Akrotatos in der Stadt angekommen war, übernahm er den Oberbefehl. Doch anstatt gegen Agathokles zu ziehen, genoss er nur Vergnügungen. Nachdem er auch noch , den Vornehmsten der Syrakuser, ermordet hatte, wurde er vertrieben und begab sich zurück nach Sparta. Akrotatos fiel auf Kreta im Kampf. Hierüber war seine Großmutter Gyrtias sehr erfreut, da sie es erstrebenswerter fand, im Krieg zu fallen denn als Angsthase im Alter zu sterben. Da er vor seinem Vater starb, konnte er nicht dessen Herrschaft übernehmen. Aus diesem Grund kam es zu Thronstreitigkeiten zwischen Areus, dem Sohn von Akrotatos, und seinem Onkel Kleonymos, als Kleomenes II. verstorben war. (de)
  • Acrótato fue un hijo de Cleómenes II, rey ágida de Esparta. Según Diodoro Sículo, estaba sediento de sangre y era más cruel que los tiranos.​ Acrótato se hizo impopular en Esparta, pues quería un castigo riguroso para los supervivientes en la Batalla de Megalópolis.​ Los espartanos le dieron una paliza, y vivían planeando contra él, lo que lo motivó a buscar acción fuera de Esparta.​ La oportunidad surgió cuando una embajada de Agrigento fue a pedir ayuda a Esparta contra Agatocles.​ Los exiliados de Siracusa habían convencido a Agrigento, Gela y Mesina para luchar contra Agatocles, antes de que se hiciera demasiado fuerte.​ Acrótato, con algunos navíos, partió para a Italia sin el consentimiento de los éforos,​ pero los vientos de Mar Adriático lo llevaron a la ciudad de Apolonia de Iliria, que estaba siendo sitiada por Glaucias, rey de los taulantios.​ Acrótato terminó la guerra, convenciendo a Glaucias y a la ciudad a firmar un tratado de paz.​ Después, fue a Tarento, donde convenció a la ciudad a ayudar con veinte navíos en la guerra para liberar Siracusa.​ Cuando llegó a Agrigento asumió el puesto de general, pero a pesar de las expectativas de los agriegentinos de que se librarían del tirano,​ Acrótato no hizo nada digno y actuó de forma tiránica,​ más parecida a un persa que a un espartano.​ Acrótato asesinó a a traición a Sosístrato, el más importante de los exiliados de Siracusa.​ Después de estos actos, los exiliados lo depusieron del cargo de general e intentaron apedrearlo, pero Acrótato consiguió huir a Laconia.​ (es)
  • Acrotatos Ier (en grec ancien Ακρότατος) était le fils du roi de Sparte Cléomène II. Il s'attira le mécontentement d'un groupe influent de citoyens spartiates en s'opposant au décret qui devait libérer de l'infamie tous ceux qui avaient fui la bataille au cours de laquelle Antipater, général macédonien, avait vaincu Agis III en 331 av. J.-C. lorsque ce roi de Sparte tenta de contester le joug macédonien. Face aux menaces qu'il subissait dans sa cité natale, Acrotatos choisit de s'exiler et prit pour cela le chemin de la Grande-Grèce. En 316/315 av. J.-C., Agathocle, le tyran de Syracuse, avait éliminé nombre de ses adversaires, et les rescapés s'étaient réfugiés à Agrigente. Ils convainquirent alors les habitants d'Agrigente d'agir contre Agathocle. Une expédition fut donc mise sur pied mais Agrigente souhaitait que le chef de l'armée soit un étranger et envoyèrent donc des émissaires à Sparte. Acrotatos, très impopulaire à Sparte, profite de cette occasion pour quitter sa cité, et se met en route avec quelques navires. Il est cependant pris dans une tempête et débarque sur la côte de l'actuelle Albanie, près de la cité d'Apollonia d'Illyrie, alors assiégée par Glaucias. Acrotatos intercède auprès du roi illyrien pour conclure un accord avec les Apolloniens et lever le siège. Il se rend ensuite à Tarente et persuade les habitants d'envoyer 20 navires de renfort à Agrigente. Une fois Acrotatos arrivé dans sa ville de destination, il prend le commandement en chef qui lui était destiné. Mais au lieu de partir en campagne contre Agathocle, il ne fait que profiter des divertissements de la cité et se distingue même par sa cruauté. Il fait notamment assassiner un certain Sosistratos, un notable exilé de Syracuse, à la suite de quoi Acrotatos est chassé d'Agrigente et retourne à Sparte. En apprenant ce départ, les Tarentins rappelèrent la flotte qu'ils avaient envoyée en Sicile et le conflit entre Agrigente et Syracuse fut réglé par la médiation du général carthaginois Hamilcar. Acrotatos trouva la mort dans des circonstances indéterminées, avant la mort de son père selon Plutarque. Sa mort suscite plus tard une crise de succession dans la dynastie Agiade. Lorsque Cléomène meurt en 309, la succession peut revenir soit à Cléonyme, frère d'Acrotatos, soit à Areus, son fils. La gérousie tranche finalement en faveur d'Areus. (fr)
  • アクロタトス(希:Ακρότατος, ラテン文字転記:Acrotatos, 紀元前4世紀)は、スパルタの王族である。 (ja)
  • Acrotato (in greco antico: Ἀκρότατος, Akròtatos, in latino: Acrotătus; metà IV secolo a.C. – tra il 314 e il 309 a.C.) è stato un politico spartano, figlio del re di Sparta Cleomene II. (it)
  • Acrotatus (Grieks: Ακρότατος) was een Spartaanse generaal en troonopvolger. Hij was de oudste zoon van koning Cleomenes II en de oudere broer van generaal Cleonymus. Hij behoorde tot de Agiaden. (nl)
  • Acrótato foi um filho de Cleômenes II, rei ágida de Esparta. Segundo Diodoro Sículo, ele era sedento de sangue e mais cruel que os tiranos. Acrótato tornou-se impopular em Esparta, pois ele queria uma punição rigorosa para os sobreviventes na . Os espartanos, inclusive, deram-lhe uma surra, e viviam planejando contra ele, o que o motivou a procurar ação fora de Esparta. A oportunidade surgiu quando uma embaixada de Acragas veio pedir ajuda a Esparta contra Agátocles de Siracusa. Os exilados de Siracusa haviam convencido Acragas, Gela e Messina a lutar contra Agátocles, antes que ele se tornasse forte demais. Acrótato, com alguns navios, partiu para a Itália sem o consentimento dos éforos, mas os ventos do Mar Adriático o levaram para a cidade de Apolônia, que estava sendo sitiada por , rei dos taulâncios. Acrótato terminou a guerra, convencendo Gláucias e a cidade a fazerem um tratado de paz. Em seguida, ele passou por Tarento, onde convenceu a cidade a ajudar com vinte navios na guerra para libertar Siracusa. Chegando em Acragas, ele assumiu o posto de general, mas, apesar das expectativas de que eles se livrariam do tirano, ele não fez nada de digno, agindo de forma tirânica, mais parecido com um persa do que com um espartano. Acrótato assassinou à traição , o mais importante dos exilados de Siracusa. Após estes atos, os exilados o removeram do posto de general e tentaram apedrejá-lo, mas Acrótato conseguiu fugir para a Lacônia. Árvore genealógica baseada em Plutarco e Pausânias: Pausânias de EspartaAgesípolis ICleômbroto IAgesípolis IICleômenes IICleônimoAreu ILeônidas IIAcrótato IAreu II (pt)
  • Акротат (др.-греч. Ακρότατος; IV век до н. э.) — древнегреческий политический деятель, старший сын спартанского царя Клеомена II из рода Агиадов (Эврисфенидов). Некоторое время возглавлял союз сицилийских городов, созданный для войны с тираном Сиракуз Агафоклом. Царём Спарты не стал, поскольку умер при жизни отца. (ru)
dbo:wikiPageID
  • 13683417 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 1945 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1057069481 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • アクロタトス(希:Ακρότατος, ラテン文字転記:Acrotatos, 紀元前4世紀)は、スパルタの王族である。 (ja)
  • Acrotato (in greco antico: Ἀκρότατος, Akròtatos, in latino: Acrotătus; metà IV secolo a.C. – tra il 314 e il 309 a.C.) è stato un politico spartano, figlio del re di Sparta Cleomene II. (it)
  • Acrotatus (Grieks: Ακρότατος) was een Spartaanse generaal en troonopvolger. Hij was de oudste zoon van koning Cleomenes II en de oudere broer van generaal Cleonymus. Hij behoorde tot de Agiaden. (nl)
  • Акротат (др.-греч. Ακρότατος; IV век до н. э.) — древнегреческий политический деятель, старший сын спартанского царя Клеомена II из рода Агиадов (Эврисфенидов). Некоторое время возглавлял союз сицилийских городов, созданный для войны с тираном Сиракуз Агафоклом. Царём Спарты не стал, поскольку умер при жизни отца. (ru)
  • Acròtat (en llatí Acrotatus, en grec antic Ἀκρότατος "Akrótatos") fou fill del rei Cleòmenes II d'Esparta. Es va enemistar amb una part del país en oposar-se a un decret que alliberava de la infàmia a tot aquell que havia fugit del camp de batalla en el combat en què Antípater va derrotar Agis l'any 331 aC. El 314 aC els agrigentins van demanar ajut a Esparta contra Agàtocles de Siracusa i Acròtat va acceptar encapçalar una expedició. Primer va desembarcar a la Magna Grècia on va obtenir el suport de Tàrent. Després va anar a Agrigent on va actuar com un tirà cruel fins al punt que els ciutadans es van revoltar contra ell i el van obligar a sortir de la ciutat. Va tornar a Esparta i va morir el 309 aC, abans de la mort del seu pare. El seu fill Areos I va succeir al seu avi Cleòmenes com a (ca)
  • Acrotatus I (Ancient Greek: Ακρότατος) was the son of Cleomenes II, king of Sparta. He incurred the displeasure of an influential group of Spartan citizens by opposing the decree which was to release from infamy all who had fled from the battle in which Antipater defeated Agis in 331 BC. He was thus glad to accept the offer from the Agrigentines who had asked Sparta for assistance in 314 BC against Agathocles of Syracuse. (en)
  • Akrotatos (altgriechisch Ἀκρότατος Akrótatos) war der älteste Sohn des spartanischen Königs Kleomenes II., der aus dem Hause der Agiaden stammte. Sein jüngerer Bruder war Kleonymos. 331 v. Chr. besiegte der Makedone Antipater den Spartaner Agis III. Später wollte man die Ehre der Kämpfer, die in diesem Krieg geflohen waren, wiederherstellen. Nur Akrotatos lehnte diesen Beschluss ab und fiel bei vielen Spartanern in Ungnade. Man trachtete ihm sogar nach dem Leben und verprügelte ihn. (de)
  • Acrótato fue un hijo de Cleómenes II, rey ágida de Esparta. Según Diodoro Sículo, estaba sediento de sangre y era más cruel que los tiranos.​ Acrótato se hizo impopular en Esparta, pues quería un castigo riguroso para los supervivientes en la Batalla de Megalópolis.​ Los espartanos le dieron una paliza, y vivían planeando contra él, lo que lo motivó a buscar acción fuera de Esparta.​ La oportunidad surgió cuando una embajada de Agrigento fue a pedir ayuda a Esparta contra Agatocles.​ Los exiliados de Siracusa habían convencido a Agrigento, Gela y Mesina para luchar contra Agatocles, antes de que se hiciera demasiado fuerte.​ (es)
  • Acrotatos Ier (en grec ancien Ακρότατος) était le fils du roi de Sparte Cléomène II. Il s'attira le mécontentement d'un groupe influent de citoyens spartiates en s'opposant au décret qui devait libérer de l'infamie tous ceux qui avaient fui la bataille au cours de laquelle Antipater, général macédonien, avait vaincu Agis III en 331 av. J.-C. lorsque ce roi de Sparte tenta de contester le joug macédonien. Face aux menaces qu'il subissait dans sa cité natale, Acrotatos choisit de s'exiler et prit pour cela le chemin de la Grande-Grèce. (fr)
  • Acrótato foi um filho de Cleômenes II, rei ágida de Esparta. Segundo Diodoro Sículo, ele era sedento de sangue e mais cruel que os tiranos. Acrótato tornou-se impopular em Esparta, pois ele queria uma punição rigorosa para os sobreviventes na . Os espartanos, inclusive, deram-lhe uma surra, e viviam planejando contra ele, o que o motivou a procurar ação fora de Esparta. A oportunidade surgiu quando uma embaixada de Acragas veio pedir ajuda a Esparta contra Agátocles de Siracusa. Os exilados de Siracusa haviam convencido Acragas, Gela e Messina a lutar contra Agátocles, antes que ele se tornasse forte demais. (pt)
rdfs:label
  • Acròtat (ca)
  • Akrotatos (Sohn des Kleomenes) (de)
  • Acrotatus (father of Areus I) (en)
  • Acrótato (general) (es)
  • Acrotatos (général) (fr)
  • Acrotato (figlio di Cleomene II) (it)
  • アクロタトス (クレオメネス2世の子) (ja)
  • Acrotatus (generaal) (nl)
  • Acrótato (filho de Cleômenes II) (pt)
  • Акротат (царевич) (ru)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:child of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:issue of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License