| dbo:abstract
|
- أبو زكريا يحيى بن حفص أو أبو زكرياء يحيى أو أبو زكرياء يحيى الأول أو أبو زكرياء الأول (1203-1249 م) مؤسس الدولة الحفصية، وأول ملوكها من 1228 إلى 1249 م. بدأ حكمه وهو ذو سبع وعشرين سنة هجرية، ورغم سنه إلا أنه أظهر براعة تدل على ما يتمتع به من نضج سياسي مبكر، ومهارة إدارية فذة، وكان قد سبق له أن حكم في منطقة إشبيلية بالأندلس، ثم قابس. اتخذ أبو زكريا من تونس عاصمة له وذلك بعد خروجه من بيعة أبي العلاء إدريس خليفة [وضح من هو المقصود ؟] بعد أن تبرأ الخليفة من الدعوة المهدوية. وبدأ يعمل على كسب محبة أهل تونس باتباع سياسة رشيدة، فأحسن معاملتهم، وخفف عنهم الضرائب، وعمل على تحسين أحوال البلاد، وراقب الولاة والعمال، واستعان بأهل الخبرة والكفاءة، وكرم الفقهاء والعلماء وقربهم إليه. (ar)
- Abu-Zakariyya Yahya (I) ibn Abd-al-Wàhid (àrab: أبو زكريا يحيى بن عبد الواحد, Abū Zakariyyā Yaḥyà ibn ʿAbd al-Wāhid) fou el fundador de la dinastia hàfsida que va regir Ifríqiya durant tres segles. Es considerava representant de la puresa almohade. Essent governador de Gabès, en 1228 va enderrocar el seu germà Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Abd-al-Wàhid, governador almohade d'Ifríqiya, establert a Tunis, i va assolir el govern d'aquesta regió. El novembre o desembre de 1229 va deixar de fer la khutba o oració del divendres en nom del califa almohade, a qui no considerava seguidor estricte de les doctrines almohades. El 1230 es va apoderar de Constantina i Bugia i el 1234 va expulsar els darrers focus dels mallorquins Banu Ghàniya al sud de Constantina i a la Tripolitana (els Banu Ghàniya van quedar liquidats definitivament el 1237). El 1235 es va apoderar d'Alger i l'any següent de la vall del Chelif. El 1236 o 1237 va fer llegir la khutba en el seu propi nom, consagrant així la seva independència i fundant la dinastia hàfsida. Va afavorir als Banu Sulaym (Kuub i Mirdàs) de la Tripolitana que van refusar als (Banu Riyah) a la regió de Constantina i al Zab. Els 1238 va sotmetre als hawwara que habitaven entre Algèria i Tunísia. El 1242 va fer front amb èxit a un greu complot contra el seu govern i tot seguit va atacar Tlemcen que va ocupar al juliol, restablint en el tron a l'emir abdalwadida, que es va haver de declarar el seu vassall. De tornada va donar el govern dels seus territoris als caps tribals dels (Al Abbas del Chelif va rebre Mliana, Tenes, i Cherchell) formant una sèrie de petits estats entre el seu domini i els estats del Magrib occidental. El 1238 els catalans eren prop de València i les ciutats del sud del regne es van sotmetre a Aziz ben Khatab de Múrcia; en aquesta situació el rei Zayan ben Mardanix va haver de reconèixer a l'emir hàfsida que li enviar l'ajut d'alguns vaixells, però no van poder desembarcar i es van retirar (25 d'agost), Zayan va fugir i els catalans van entrar a València (28 de setembre) fixant-se la frontera al Xúquer; Zayan va conservar Dénia, Alzira i Cullera i altres poblacions, on com a vassall dels hàfsides va signar amb el rei Jaume una treva per set anys. Fins i tot Abu Zakariya Yahya fou reconegut com a sobirà per l'emir de Sevilla (1238). El 1239, quan Zayan fou cridat al tron de Múrcia (després de la deposició en una revolta de l'emir Aziz ben Khattab) va reiterar la seva lleialtat a l'emir hàfsida (no obstant Abu Yafar ben Isam es va fer independent a Oriola, Abu Abd Allah Muhammad ben Alí ben Ahli es va independitzar a Llorca, i altres notables locals es declararen independents a Cartagena i Mula, i no van voler reconèixer a l'hàfsida). El 1241 Zayan fou enderrocat per Muhammad ben Hud Baha al-Dawla (al qual es va sotmetre l'emir d'Oriola) i el nou emir no va reconèixer a l'emir hàfsida. En resposta Abu Zakariya Yahya va enviar una flota que es va apoderar d'Alacant però la van haver d'evacuar al cap de poc. En aquest temps els hàfsides van ocupar també l'emirat berber de Sigilmasa que van conservar tretze anys. L'emir de Granada Al-Ahmar (1242), el d'Arjona, el de Màlaga i el d'Almeria van reconèixer tanmateix la sobirania hàfsida. El 1243 el governador almohade de Ceuta Abu Alí ben Khalas es va revoltar i va fer la khutba en nom de l'emir hàfsida. A la en 1247 els castellans van derrotar en un combat a la flota de Ceuta i Tànger, i van posar setge a aquesta ciutat l'agost del 1247 però mentre l'amenaça cristiana era forta a Sevilla i Andalusia, Trípoli es declarava per l'emir hàfsida. El 23 de novembre de 1248 Sevilla fou ocupada pels castellans, i l'emir Axfalat va rebre en feu Niebla, però no consta si va fer la khutba en nom de l'emir hàfsida; a Sevilla van seguir altres ciutats de la regió que van caure en mans dels castellans que el 4 de desembre van entrar a Alacant. En aquest any va morir l'emir feudatari de Ceuta Abu Alí ben Khalas i Abu Zakariya Yahya va imposar en el govern al seu cosí Ibn Shahid, que no va tenir suport a la ciutat. Quan va morir el 1249 dominava tot el Magrib (els nasrides i marínides reconeixien també la seva sobirania). A Tunis va fer moltes millores i obra seva són la mussal·la, el souk, la kasaba i la madrassa (la més antiga de les madrasses públiques del Magrib). Va comerciar amb Provença, Llenguadoc, i les repúbliques italianes amb les quals va signar tractats; a partir del 1239 es va acostar al Regne de Sicília, regne al que va pagar un tribut anyal a canvi de la llibertat de comerç i l'aprovisionament de blat sicilià. També va establir fots vincles d'amistat amb la corona catalana i i es van poder establir en algunes ciutats d'Ifríqiya. També va acollir a milers de musulmans d'Hispània expulsats pels castellans, molts d'ells persones notables o homes de lletres que van crear un fort grup de pressió a Tunis. El va succeir sense dificultat el seu fill Muhàmmad al-Mustànsir. (ca)
- Abu Zakariya Yahya (Arabic: أبو زكريا يحيى بن حفص, Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid (1203 – 1249) was the founder and first sultan of the Hafsid dynasty in Ifriqiya. He was the grandson of Sheikh Abu al-Hafs, the leader of the Hintata and second in command of the Almohads after Abd al-Mu'min. (en)
- Abu Zakariya Yahya I. ibn Hafs (arabisch أبو زكريا يحيى بن حفص, DMG Abū Zakariyā Yaḥyā b. Ḥafṣ, auch al-Hafsi / الحفصي / al-Ḥafṣī; * 1203; † 1249) war Herrscher der Hafsiden in Ifrīqiya (1229–1249). Abu Zakariya Yahya I. war ein Nachkomme von Abu Hafs Umar, der einer der frühesten Anhänger Ibn Tumarts und der ersten Almohadenkalifen gewesen war. Auch seine Nachkommen besetzten wichtige Positionen innerhalb des Reichs. So war schon Abu Muhammad ibn Abi Hafs Umar, der Vater von Yahya I., nach 1200 Statthalter in Ifrīqiya gewesen. Als solcher hatte er erfolgreich Yahya ibn Ishaq ibn Ghaniya bekämpft (siehe: Almohaden). Dadurch konnten die Hafsiden in Ifriqiya zunehmend an Einfluss gelangen. Anlass für die Errichtung eines eigenen Reichs in Ifriqiya um 1229 war die Verdammung der almohadischen Lehre durch den Kalif der Almohaden Idris I. al-Mamun (1227–1232). Dies nutzte Yahya I., um sich als Bewahrer der almohadischen Tradition darzustellen. Tatsächlich wurden viele almohadische Institutionen übernommen, in der die alte Führungsschicht weiter ihren Einfluss geltend machen konnte. Da die Almohaden durch interne Machtkämpfe geschwächt waren, gelang Yahya I. zunächst die Ausdehnung seiner Herrschaft. So eroberte er 1230 Constantine, 1235 Algier und vertrieb 1242 die Abdalwadiden aus Tlemcen. Sogar die Meriniden erkannten in Marokko 1245 zeitweise die Oberhoheit der Hafsiden an. Neben der militärischen Expansion förderte Yahya I. den Handel, indem er diplomatische Beziehungen zu Kaiser Friedrich II. in Italien und nach Aragon aufnahm, sowie Handelsverträge mit Venedig, Pisa und Genua abschloss. Durch den Aufschwung des Seehandels stieg Tunis zum wirtschaftlichen und auch kulturellen Zentrum des Reiches auf. Dieser wurde auch durch die Ansiedlung muslimischer Flüchtlinge aus Andalusien begünstigt. Unter Abu Zakariya Yahya I. wurde auch die erste Medresse in Tunis errichtet. Nach dem Tod von Abu Zakariya Yahya I. folgte ihm sein Sohn Muhammad I. al-Mustansir (1249–1277) auf den Thron. (de)
- Abu Zakariyya Yahya ibn Abd al-Wáhid (1203-1249; en árabe, أبو زكريا يحيى بن حفص) fue el primer sultán de independiente háfsida, dinastía que rigió Ifriqiya durante tres siglos. Hermano del exgobernador de la región de Abu Muhámmad Abd al-Lah, entonces el hijo de Abu-Muhámmad Abd-al-Wahid ibn Abi-Hafs, compañero del autoproclamado Mahdi Ibn Túmart y primer gobernador de Ifriqiya en nombre de los almohades. (es)
- Abû Zakariyâ Yahyâ, dit Yahyâ Ier, (arabe : أبو زكرياء الأول) est le premier sultan hafside de Tunis régnant sur l'Ifriqiya entre 1228 et septembre 1249. Fondateur de la dynastie des Hafsides, il est le fils d'Abû Muhammad `Abd al-Wâhid ben Abî Hafs à qui les Almohades confièrent la direction de l'Ifriqiya pour mieux contrer les nomades hilaliens dans la région. Après que son frère `Abd Allah ben Abî Muhammad ben Abî Hafs a pris le pouvoir, il le détrône et, pour jouir seul du pouvoir, force son autre frère à se contenter du titre de cheikh et à se consacrer à la vie religieuse. En 1228, il établit sa capitale à Tunis puis étend sa domination vers Constantine, Bougie et Alger (1235) et menace même Tlemcen en 1242. Il soumet diverses tribus rebelles et constitue un royaume qui couvre le Maghreb, reconstituant ainsi l'ancien royaume des Zirides de la fin du Xe siècle. Abû `Abd Allah Muhammad al-Mustansir lui succède à sa mort en septembre 1249. Parmi les édifices élevés à Tunis par le souverain figurent la mosquée de la Kasbah (construite de 1231 à 1235) et la médersa Ech Chamaiya (édifiée au cours de la première moitié du XIIIe siècle). (fr)
- Abu Zakaria Al-Hafsi (598-647 Hijriyah/1202-1249 Masehi) adalah pendiri di Tunisia dan memerintah dari tahun 1227-1249. (in)
- アブー・ザカリーヤー1世（アラビア語: أبو زكريا يحيى بن حفص Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid、? - 1249年）は、イフリーキヤ（現在のチュニジア、アルジェリア東部）を支配したハフス朝の建国者（在位：1228年 - 1249年）。 12世紀のイスラム宗教運動家イブン・トゥーマルトの門弟であるハフス・イブン・ウマルの孫にあたる。 (ja)
- Abū Zakariyyāʾ Yaḥyā ibn ʿAbd al-Wāḥid (Arabo أبو زكريا يحيى بن عبد الواحد; 1203 – 1249) è stato il primo sultano indipendente della dinastia hafside dell'Ifriqiya. Era fratello del precedente governatore della regione , quindi figlio di , compagno dell'autoproclamato Mahdi Ibn Tūmart e primo governatore dell'Ifriqiya per conto degli Almohadi. (it)
- Абу Закария Яхья (или Абу Закария Яхья I бен Абд аль-Вахид, араб. أبو زكريا يحيى بن حفص, 1203—1249) — основатель и первый правитель государства Хафсидов в Ифрикии в 1229—1249 годах. Был внуком шейха Абу аль-Хафса, лидера берберских племенных союзов Хинтата и Масмуда, ближайшего соратника основателя династии Альмохадов Абд аль-Мумина. Абу Закария был альмохадским губернатором Габеса, а с 1229 года — всего Туниса, унаследовав эту должность от своего отца. Абу Закария восстал против центральной власти после того, как узнал, что халиф Альмохадов в Марракеше Идрис аль-Мамун сверг и убил двух своих братьев и отменил учение Ибн Тумарта. Кроме того, аль-Мамун поручил имамам поносить Ибн Тумарта в мечетях и отменил призыв к молитве на берберском. Абу Закария в конце 1229 года объявил себя независимым правителем и впоследствии захватил Константину и Беджайю в 1230 году и присоединил Триполитанию в 1234 году, Алжир в 1235 году и покорил племенные конфедерации берберов в 1235—1238 годах. В 1242 году Абу Закария захватил Тлемсен, вынудив султана Тлемсена стать его вассалом. В декабре того же года халиф Абд аль-Вахид II умер, оставив Абу Закария наиболее могущественным правителем Магриба. В конце его правления династия Маринидов и несколько мусульманских правителей Аль-Андалуса платили ему дань и признавали его номинальную власть. В целом Абу Закария, использовав военную силу соплеменников, смог создать сильное государство, принёсшее на определённое время мир, процветание и стабильность в Тунис. (ru)
- Abu Zacarias Iáia ibne Hafes (em árabe: أبو زكريا يحيى بن حفص; romaniz.: Abu Zakaria Yahya ibn Hafs; 1249) foi o fundador do Reino Haféssida da Ifríquia e seu primeiro emir, governando de 1228 até 1249. Inicialmente serviu brevemente como governador da Ifríquia em nome dos califas do Califado Almóada de Marraquexe, mas logo emancipa-se no contexto das guerras entre os pretendentes ao trono almóada. Nos anos que se seguem consolida sua posição realizando várias campanhas militares e em 1136/1137 incorpora seu nome na cunhagem e adota um dos títulos califais. (pt)
- Абу Закарія Ях'я I ібн Хафс (араб. أبو زكريا يحيى بن حفص; нар. 1203– 5 жовтня 1249) — засновник Держави Хафсідів, 1-й султан в 1229—1249 роках. (uk)
|
| dbo:activeYearsEndYear
| |
| dbo:activeYearsStartYear
| |
| dbo:parent
| |
| dbo:successor
| |
| dbo:thumbnail
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageLength
|
- 6323 (xsd:nonNegativeInteger)
|
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dbo:wikiPageWikiLink
| |
| dbp:after
| |
| dbp:before
| |
| dbp:birthDate
| |
| dbp:caption
|
- Gold dinar of Abu Zakariya Yahya (en)
|
| dbp:deathDate
| |
| dbp:deathPlace
| |
| dbp:dynasty
| |
| dbp:father
| |
| dbp:name
|
- Abu Zakariyya Yahya (en)
- أبو زكريا يحيى بن حفص (en)
|
| dbp:reign
| |
| dbp:religion
| |
| dbp:succession
| |
| dbp:successor
| |
| dbp:title
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| dbp:years
| |
| dcterms:subject
| |
| gold:hypernym
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- Abu Zakariya Yahya (Arabic: أبو زكريا يحيى بن حفص, Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid (1203 – 1249) was the founder and first sultan of the Hafsid dynasty in Ifriqiya. He was the grandson of Sheikh Abu al-Hafs, the leader of the Hintata and second in command of the Almohads after Abd al-Mu'min. (en)
- Abu Zakariyya Yahya ibn Abd al-Wáhid (1203-1249; en árabe, أبو زكريا يحيى بن حفص) fue el primer sultán de independiente háfsida, dinastía que rigió Ifriqiya durante tres siglos. Hermano del exgobernador de la región de Abu Muhámmad Abd al-Lah, entonces el hijo de Abu-Muhámmad Abd-al-Wahid ibn Abi-Hafs, compañero del autoproclamado Mahdi Ibn Túmart y primer gobernador de Ifriqiya en nombre de los almohades. (es)
- Abu Zakaria Al-Hafsi (598-647 Hijriyah/1202-1249 Masehi) adalah pendiri di Tunisia dan memerintah dari tahun 1227-1249. (in)
- アブー・ザカリーヤー1世（アラビア語: أبو زكريا يحيى بن حفص Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid、? - 1249年）は、イフリーキヤ（現在のチュニジア、アルジェリア東部）を支配したハフス朝の建国者（在位：1228年 - 1249年）。 12世紀のイスラム宗教運動家イブン・トゥーマルトの門弟であるハフス・イブン・ウマルの孫にあたる。 (ja)
- Abū Zakariyyāʾ Yaḥyā ibn ʿAbd al-Wāḥid (Arabo أبو زكريا يحيى بن عبد الواحد; 1203 – 1249) è stato il primo sultano indipendente della dinastia hafside dell'Ifriqiya. Era fratello del precedente governatore della regione , quindi figlio di , compagno dell'autoproclamato Mahdi Ibn Tūmart e primo governatore dell'Ifriqiya per conto degli Almohadi. (it)
- Abu Zacarias Iáia ibne Hafes (em árabe: أبو زكريا يحيى بن حفص; romaniz.: Abu Zakaria Yahya ibn Hafs; 1249) foi o fundador do Reino Haféssida da Ifríquia e seu primeiro emir, governando de 1228 até 1249. Inicialmente serviu brevemente como governador da Ifríquia em nome dos califas do Califado Almóada de Marraquexe, mas logo emancipa-se no contexto das guerras entre os pretendentes ao trono almóada. Nos anos que se seguem consolida sua posição realizando várias campanhas militares e em 1136/1137 incorpora seu nome na cunhagem e adota um dos títulos califais. (pt)
- Абу Закарія Ях'я I ібн Хафс (араб. أبو زكريا يحيى بن حفص; нар. 1203– 5 жовтня 1249) — засновник Держави Хафсідів, 1-й султан в 1229—1249 роках. (uk)
- أبو زكريا يحيى بن حفص أو أبو زكرياء يحيى أو أبو زكرياء يحيى الأول أو أبو زكرياء الأول (1203-1249 م) مؤسس الدولة الحفصية، وأول ملوكها من 1228 إلى 1249 م. بدأ حكمه وهو ذو سبع وعشرين سنة هجرية، ورغم سنه إلا أنه أظهر براعة تدل على ما يتمتع به من نضج سياسي مبكر، ومهارة إدارية فذة، وكان قد سبق له أن حكم في منطقة إشبيلية بالأندلس، ثم قابس. (ar)
- Abu-Zakariyya Yahya (I) ibn Abd-al-Wàhid (àrab: أبو زكريا يحيى بن عبد الواحد, Abū Zakariyyā Yaḥyà ibn ʿAbd al-Wāhid) fou el fundador de la dinastia hàfsida que va regir Ifríqiya durant tres segles. Es considerava representant de la puresa almohade. Essent governador de Gabès, en 1228 va enderrocar el seu germà Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Abd-al-Wàhid, governador almohade d'Ifríqiya, establert a Tunis, i va assolir el govern d'aquesta regió. El novembre o desembre de 1229 va deixar de fer la khutba o oració del divendres en nom del califa almohade, a qui no considerava seguidor estricte de les doctrines almohades. El 1230 es va apoderar de Constantina i Bugia i el 1234 va expulsar els darrers focus dels mallorquins Banu Ghàniya al sud de Constantina i a la Tripolitana (els Banu Ghàniya van (ca)
- Abu Zakariya Yahya I. ibn Hafs (arabisch أبو زكريا يحيى بن حفص, DMG Abū Zakariyā Yaḥyā b. Ḥafṣ, auch al-Hafsi / الحفصي / al-Ḥafṣī; * 1203; † 1249) war Herrscher der Hafsiden in Ifrīqiya (1229–1249). Abu Zakariya Yahya I. war ein Nachkomme von Abu Hafs Umar, der einer der frühesten Anhänger Ibn Tumarts und der ersten Almohadenkalifen gewesen war. Auch seine Nachkommen besetzten wichtige Positionen innerhalb des Reichs. So war schon Abu Muhammad ibn Abi Hafs Umar, der Vater von Yahya I., nach 1200 Statthalter in Ifrīqiya gewesen. Als solcher hatte er erfolgreich Yahya ibn Ishaq ibn Ghaniya bekämpft (siehe: Almohaden). Dadurch konnten die Hafsiden in Ifriqiya zunehmend an Einfluss gelangen. (de)
- Abû Zakariyâ Yahyâ, dit Yahyâ Ier, (arabe : أبو زكرياء الأول) est le premier sultan hafside de Tunis régnant sur l'Ifriqiya entre 1228 et septembre 1249. Fondateur de la dynastie des Hafsides, il est le fils d'Abû Muhammad `Abd al-Wâhid ben Abî Hafs à qui les Almohades confièrent la direction de l'Ifriqiya pour mieux contrer les nomades hilaliens dans la région. Après que son frère `Abd Allah ben Abî Muhammad ben Abî Hafs a pris le pouvoir, il le détrône et, pour jouir seul du pouvoir, force son autre frère à se contenter du titre de cheikh et à se consacrer à la vie religieuse. (fr)
- Абу Закария Яхья (или Абу Закария Яхья I бен Абд аль-Вахид, араб. أبو زكريا يحيى بن حفص, 1203—1249) — основатель и первый правитель государства Хафсидов в Ифрикии в 1229—1249 годах. Был внуком шейха Абу аль-Хафса, лидера берберских племенных союзов Хинтата и Масмуда, ближайшего соратника основателя династии Альмохадов Абд аль-Мумина. Абу Закария был альмохадским губернатором Габеса, а с 1229 года — всего Туниса, унаследовав эту должность от своего отца. (ru)
|
| rdfs:label
|
- أبو زكرياء الأول (ar)
- Abu-Zakariyyà Yahya I (ca)
- Abu Zakariya Yahya I. (de)
- Abu Zakariya Yahya (en)
- Abu Zakariyya Yahya I (es)
- Abû Zakariyâ Yahyâ (fr)
- Abu Zakaria Al-Hafsi (in)
- Abu Zakariyya Yahya (it)
- アブー・ザカリーヤー1世 (ja)
- Abu Zacarias Iáia (pt)
- Абу Закария Яхья I (ru)
- Абу Закарія Ях'я I (uk)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:depiction
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| foaf:name
|
- Abu Zakariyya Yahya (en)
- أبو زكريا يحيى بن حفص (en)
|
| is dbo:commander
of | |
| is dbo:parent
of | |
| is dbo:predecessor
of | |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is dbo:wikiPageWikiLink
of | |
| is dbp:commander
of | |
| is dbp:father
of | |
| is dbp:predecessor
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}