| dbo:abstract
|
- Les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1983 es van celebrar el 9 de juny de 1983. El Partit Conservador, dirigit per Margaret Thatcher, va obtenir la victòria electoral més àmplia des de la victòria laborista el 1945. El Partit Laborista va perdre més de 50 diputats i el seu líder va dimitir. L'Aliança SD-Liberals (que després s'unirien en el partit Liberal Demòcrata) va obtenir el doble d'escons, consolidant-se com la tercera força política del país. (ca)
- The 1983 United Kingdom general election was held on Thursday 9 June 1983. It gave the Conservative Party under the leadership of Margaret Thatcher the most decisive election victory since that of the Labour Party in 1945, with a majority of 144 seats. Thatcher's first term as Prime Minister had not been an easy time. Unemployment increased during the first three years of her premiership and the economy went through a recession. However, the British victory in the Falklands War led to a recovery of her personal popularity, and economic growth had begun to resume. By the time Thatcher called the election in May 1983, opinion polls pointed to a Conservative victory, with most national newspapers backing the re-election of the Conservative government. The resulting win earned the Conservatives their biggest parliamentary majority of the post-war era, and their second-biggest majority as a single-party government, behind only the 1924 election (they earned even more seats in the 1931 election, but were part of the National Government). The Labour Party had been led by Michael Foot since the resignation of former Prime Minister James Callaghan in 1980, and its new policies were considered more left-wing than usual. Several "moderate" Labour MPs had defected from the party to form the Social Democratic Party (SDP), which then formed the SDP–Liberal Alliance with the existing Liberal Party. The opposition vote split almost evenly between the Alliance and Labour. With its worst electoral performance since 1931, the Labour vote fell by over 3 million votes from 1979, accounting for both a national swing of almost 4% towards the Conservatives and their larger parliamentary majority of 144 seats, even though the Conservatives' total vote fell by almost 700,000. This was the last general election until 2015 in which a governing party increased its number of seats. The Alliance finished in third place but came within 700,000 votes of out-polling Labour; by gaining 25.4% of the vote it won the largest percentage for any third party since 1923. Despite this, it won only 23 seats, whereas Labour won 209. The Liberals argued that a proportional electoral system would have given them a more representative number of MPs. Changing the electoral system had been a long-running campaign plank of the Liberal Party and would later be adopted by its successor, the Liberal Democrats. The election night was broadcast live on the BBC and was presented by David Dimbleby, Sir Robin Day and Peter Snow. It was also broadcast on ITV and presented by Alastair Burnet, Peter Sissons and Martyn Lewis. Three future leaders of the Labour Party (Tony Blair, Gordon Brown and Jeremy Corbyn) were first elected during this election; Blair and Brown went on to hold the office of Prime Minister. As the likes of Blair, Brown and Corbyn entered parliament, a string of prominent members of parliament stepped aside or lost their seats. Former Labour Prime Minister Harold Wilson stood down from parliament after 38 years, while the SDP's Shirley Williams and Bill Rodgers lost their seats only a short time after winning them. Joan Lestor, Tony Benn as well as Speaker of the House of Commons and former Labour cabinet minister George Thomas also departed from parliament at this election, although Benn would return after winning a by-election in Chesterfield the following year, and Lestor returned to parliament after winning a seat at the following general election in 1987. In addition, two future Leaders of the Liberal Democrats were first elected—Paddy Ashdown and Charles Kennedy. Michael Howard, who later served the Conservatives as Home Secretary in government and as party leader in opposition, was also elected to parliament in 1983. (en)
- Die britische Unterhauswahl 1983 fand am 9. Juni 1983 statt. Es wurde der größte Wahlerfolg der Conservative Party unter Margaret Thatcher bzw. einer Partei seit der von Labour gewonnenen Unterhauswahl 1945. Die Oppositionsparteien SDP/Liberal Alliance und Labour erhielten fast die gleiche Anzahl an Stimmen. Seit 1918 war dies die größte Wahlniederlage der Labour-Partei, die über 3 Millionen Stimmen gegenüber 1979 verlor und den Konservativen eine Mehrheit von 144 Sitzen brachte, obwohl diese ebenfalls leichte Stimmenverluste hinnehmen musste. Die SDP-Liberal Alliance lag nur 675.985 Stimmen hinter Labour, erhielt aber auf Grund des relativen Mehrheitswahlrechtes 186 Sitze weniger. (de)
- Las elecciones generales del Reino Unido de 1983 fueron realizados el jueves 9 de junio de 1983. El Partido Conservador, liderado por Margaret Thatcher, obtuvo la victoria electoral más amplia desde la victoria laborista de 1945. Esto se debió a la victoria británica en la Guerra de las Malvinas el año anterior. (es)
- Les élections générales britanniques de 1983 se tiennent le 9 juin afin d'élire les 650 membres de la Chambre des communes. Leur résultat confirme la domination électorale du Parti conservateur mené par Margaret Thatcher, qui obtient (avec près de 400 sièges sur 650) le plus large majorité depuis celle obtenue par les travaillistes en 1945. Le Parti travailliste mené par Michael Foot essuie de son côté un échec historique, et se retrouve avec un score très proche de l'alliance SDP-Libéraux. Néanmoins, le système électoral britannique ne reflète pas cette quasi-égalité quant au nombre de sièges acquis. Le faible score du Parti travailliste permet toutefois l'élection de 209 représentants issus de leurs rangs, parmi lesquels on compte deux nouveaux élus qui deviendront plus tard Premiers ministres : Tony Blair et Gordon Brown. (fr)
- 1983년 영국 총선은 1983년 6월 9일에 실시되었다. 마거릿 대처가 이끈 보수당이 2차 세계대전 이후 최대의 승리를 거뒀다. (ko)
- 1983年イギリス総選挙（1983ねんイギリスそうせんきょ、英語：United Kingdom General Election, 1983）は、英国議会（正式名称：グレートブリテン及び北アイルランド連合王国議会）の議員を選出するため、1983年6月9日に行われた英国における総選挙である。 (ja)
- Le elezioni generali nel Regno Unito del 1983 si tennero il 9 giugno e videro la vittoria del Partito Conservatore di Margaret Thatcher, che fu confermata Primo Ministro pur avendo perso quasi il 2% dei voti rispetto al 1983. L'affermazione dei conservatori non fu dovuta tanto alla vittoria del Regno Unito contro l'Argentina nella Guerra delle Falkland avvenuta l'anno precedente, quanto alla scissione interna al partito laburista, che passò dal 39% al 25% dei voti, stante il passaggio dell'ala socialdemocratica all'Alleanza con i Liberali e alla vigenza di un sistema elettorale maggiortario. (it)
- Parlamentsvalet i Storbritannien den 9 juni 1983 vanns av det konservativa regeringspartiet och premiärminister Margaret Thatcher med stor majoritet. Regeringens populariet påverkades av det för Storbritannien lyckade Falklandskriget och av förbättringar av ekonomin. Labours partiledare var Michael Foot, som räknades som mer vänsterinriktad än hans föregångare James Callaghan. Ett nytt inslag i 1983 års val var partiet Social Democratic Party (SDP), som bildats 1981 av några ledande Labour-politiker, särskilt Roy Jenkins, David Owen, och . Inför valet hade SDP bildat en allians med Liberal Party, The Alliance. Kampanjen var mycket polariserad mellan de två största partierna, de konservativa och Labour. Labours inställning i försvars- och utrikespolitiken betraktades av många som extrem. Exempelvis förespråkade partiet utträde ur EG och ensidig kärnvapenavrustning. I valet fick The Alliance nästan lika många röster som Labour, som gjorde sitt sämsta val sedan 1918. Efter valet avgick Michael Foot och efterträddes av Neil Kinnock. Antal avlagda röster: 30 661 309. Alla partier med fler än 1 500 röster angivna. Resultatet för Alliance är jämfört med resultatet för Liberal Party i valet 1979. Gränserna var ändrade sedan föregående val. En viktig förändring var att antalet platser för Nordirland ökat från 12 till 17. (sv)
- As eleições gerais no Reino Unido em 1983 foram realizadas a 9 de junho para eleger os 650 assentos da Câmara dos Comuns do Reino Unido. O grande vencedor das eleições foi o Partido Conservador, liderado por Margaret Thatcher, que, não só manteve a maioria absoluta que detinha, como ampliou-a, conquistado 397 assentos, mais 58 em relação a 1979. Apesar da forte impopularidade inicial com o programa económico seguido por Thatcher, culminando em forte recessão e a um recorde de mais de três milhões de britânicos desempregados, a vitória na Guerra das Malvinas deu uma enorme popularidade aos conservadores, culminando numa vitória esmagadora nestas eleições. O Partido Trabalhista, liderado por Michael Foot, sofreu um resultado desastroso, perdendo mais de 60 parlamentares e caindo mais de 9% nos votos em relação a 1979. Foot, próxima da ala mais radical dos trabalhistas, formou um programa eleitoral, que foi descrito como a "Carta mais longa de suicídio", pela imprensa britânica, e, muito contribuiu para a queda dos trabalhistas. Importa referir que o radicalismo de Foot criou divisões profundas no partido, culminando na fundação do Partido Social-Democrata, formado por membros da ala moderada dos trabalhistas, como Roy Jenkins. Os recém-formadas social-democratas rapidamente entraram numa aliança eleitoral com o Partido Liberal e, inicialmente, tiveram um sucesso enorme nas sondagens, com muitas a indicaram uma forte possibilidade de venceram estas eleições, mas, após a Guerra das Malvinas, a aliança caiu em intenção dos votos. Nas eleições, a aliança entre liberais e social-democratas conseguiu mais de 25% dos votos, mas, por culpa do sistema eleitoral britânico, ficou-se com 23 parlamentares, um resultado frustrante, tendo em contas as enormes expectativas iniciais. Após as eleições, Thatcher continuou a liderar o governo do Reino Unido. (pt)
- Парламентские выборы в Великобритании 1983 года — свободные демократические выборы, происходившие 9 июня 1983 года. Консерваторы под руководством Маргарет Тэтчер ещё более укрепили свои позиции, получив 58 дополнительных мандатов, а лейбористы потерпели серьёзное поражение, потеряв 60 мандатов. Таким образом, разрыв между правящими консерваторами и лейбористами увеличился до 188 мандатов. (ru)
- 1983年英國大選，時任英國首相戴卓爾夫人憑籍福克蘭戰爭的勝利，領導保守黨第二次贏得大選。伴随着战争而来的强烈的爱国主义情绪，加强了柴契爾夫人为首的政府的权威，撒切尔夫人宣布於1983年提前大選。最終保守黨取得397席，是自1945年最多的議席。工黨慘敗，是自1945年第二次世界大戰結束以來，戰績最差的一次。自由黨與由原工黨分裂的社會民主黨結盟後，取得23席，選票大輻增加，即使議席上無法取代工黨和保守黨二大政黨的地位。 值得一提的是，後來出任英國首相、工黨的貝理雅和白高敦，在這一年當選英國下議院議員，正式進入英國政壇。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1983 es van celebrar el 9 de juny de 1983. El Partit Conservador, dirigit per Margaret Thatcher, va obtenir la victòria electoral més àmplia des de la victòria laborista el 1945. El Partit Laborista va perdre més de 50 diputats i el seu líder va dimitir. L'Aliança SD-Liberals (que després s'unirien en el partit Liberal Demòcrata) va obtenir el doble d'escons, consolidant-se com la tercera força política del país. (ca)
- Las elecciones generales del Reino Unido de 1983 fueron realizados el jueves 9 de junio de 1983. El Partido Conservador, liderado por Margaret Thatcher, obtuvo la victoria electoral más amplia desde la victoria laborista de 1945. Esto se debió a la victoria británica en la Guerra de las Malvinas el año anterior. (es)
- 1983년 영국 총선은 1983년 6월 9일에 실시되었다. 마거릿 대처가 이끈 보수당이 2차 세계대전 이후 최대의 승리를 거뒀다. (ko)
- 1983年イギリス総選挙（1983ねんイギリスそうせんきょ、英語：United Kingdom General Election, 1983）は、英国議会（正式名称：グレートブリテン及び北アイルランド連合王国議会）の議員を選出するため、1983年6月9日に行われた英国における総選挙である。 (ja)
- Le elezioni generali nel Regno Unito del 1983 si tennero il 9 giugno e videro la vittoria del Partito Conservatore di Margaret Thatcher, che fu confermata Primo Ministro pur avendo perso quasi il 2% dei voti rispetto al 1983. L'affermazione dei conservatori non fu dovuta tanto alla vittoria del Regno Unito contro l'Argentina nella Guerra delle Falkland avvenuta l'anno precedente, quanto alla scissione interna al partito laburista, che passò dal 39% al 25% dei voti, stante il passaggio dell'ala socialdemocratica all'Alleanza con i Liberali e alla vigenza di un sistema elettorale maggiortario. (it)
- Парламентские выборы в Великобритании 1983 года — свободные демократические выборы, происходившие 9 июня 1983 года. Консерваторы под руководством Маргарет Тэтчер ещё более укрепили свои позиции, получив 58 дополнительных мандатов, а лейбористы потерпели серьёзное поражение, потеряв 60 мандатов. Таким образом, разрыв между правящими консерваторами и лейбористами увеличился до 188 мандатов. (ru)
- 1983年英國大選，時任英國首相戴卓爾夫人憑籍福克蘭戰爭的勝利，領導保守黨第二次贏得大選。伴随着战争而来的强烈的爱国主义情绪，加强了柴契爾夫人为首的政府的权威，撒切尔夫人宣布於1983年提前大選。最終保守黨取得397席，是自1945年最多的議席。工黨慘敗，是自1945年第二次世界大戰結束以來，戰績最差的一次。自由黨與由原工黨分裂的社會民主黨結盟後，取得23席，選票大輻增加，即使議席上無法取代工黨和保守黨二大政黨的地位。 值得一提的是，後來出任英國首相、工黨的貝理雅和白高敦，在這一年當選英國下議院議員，正式進入英國政壇。 (zh)
- The 1983 United Kingdom general election was held on Thursday 9 June 1983. It gave the Conservative Party under the leadership of Margaret Thatcher the most decisive election victory since that of the Labour Party in 1945, with a majority of 144 seats. Thatcher's first term as Prime Minister had not been an easy time. Unemployment increased during the first three years of her premiership and the economy went through a recession. However, the British victory in the Falklands War led to a recovery of her personal popularity, and economic growth had begun to resume. (en)
- Die britische Unterhauswahl 1983 fand am 9. Juni 1983 statt. Es wurde der größte Wahlerfolg der Conservative Party unter Margaret Thatcher bzw. einer Partei seit der von Labour gewonnenen Unterhauswahl 1945. Die Oppositionsparteien SDP/Liberal Alliance und Labour erhielten fast die gleiche Anzahl an Stimmen. Seit 1918 war dies die größte Wahlniederlage der Labour-Partei, die über 3 Millionen Stimmen gegenüber 1979 verlor und den Konservativen eine Mehrheit von 144 Sitzen brachte, obwohl diese ebenfalls leichte Stimmenverluste hinnehmen musste. (de)
- Les élections générales britanniques de 1983 se tiennent le 9 juin afin d'élire les 650 membres de la Chambre des communes. Leur résultat confirme la domination électorale du Parti conservateur mené par Margaret Thatcher, qui obtient (avec près de 400 sièges sur 650) le plus large majorité depuis celle obtenue par les travaillistes en 1945. Le faible score du Parti travailliste permet toutefois l'élection de 209 représentants issus de leurs rangs, parmi lesquels on compte deux nouveaux élus qui deviendront plus tard Premiers ministres : Tony Blair et Gordon Brown. (fr)
- As eleições gerais no Reino Unido em 1983 foram realizadas a 9 de junho para eleger os 650 assentos da Câmara dos Comuns do Reino Unido. O grande vencedor das eleições foi o Partido Conservador, liderado por Margaret Thatcher, que, não só manteve a maioria absoluta que detinha, como ampliou-a, conquistado 397 assentos, mais 58 em relação a 1979. Apesar da forte impopularidade inicial com o programa económico seguido por Thatcher, culminando em forte recessão e a um recorde de mais de três milhões de britânicos desempregados, a vitória na Guerra das Malvinas deu uma enorme popularidade aos conservadores, culminando numa vitória esmagadora nestas eleições. (pt)
- Parlamentsvalet i Storbritannien den 9 juni 1983 vanns av det konservativa regeringspartiet och premiärminister Margaret Thatcher med stor majoritet. Regeringens populariet påverkades av det för Storbritannien lyckade Falklandskriget och av förbättringar av ekonomin. Kampanjen var mycket polariserad mellan de två största partierna, de konservativa och Labour. Labours inställning i försvars- och utrikespolitiken betraktades av många som extrem. Exempelvis förespråkade partiet utträde ur EG och ensidig kärnvapenavrustning. (sv)
|
.jpg?width=300)
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}