| dbpprop:abstract
|
- Zionism is the international political movement that originally supported the reestablishment of a homeland for the Jewish People in Palestine. The area was the Jewish Biblical homeland, called the Land of Israel. Since the creation of Israel, the Zionist movement continues primarily as support for the modern state of Israel. Zionism is based on the foundation of historical ties and religious traditions linking the Jewish people to the Land of Israel, where the concept of Jewish nationhood first evolved somewhere between 1200 BCE and the late Second Temple era (i.e. up to 70 CE). Two millennia after the Jewish diaspora, the modern Zionist movement, beginning in the late 19th century, was mainly founded by secular Jews, largely as a response by European Jewry to antisemitism across Europe, especially in Russia. The re-creation of a Jewish national homeland was also strongly advocated by American scholars, such as Louis Brandeis, as a solution to this "Jewish problem" and a way to "revive the Jewish spirit. " It is a type of the broader phenomenon of modern nationalism. Initially one of several Jewish political movements offering alternative responses to assimilation and the position of Jews in Europe, Zionism grew rapidly and after the Holocaust became the dominant power among Jewish political movements. The political movement was formally established by the Austro-Hungarian journalist Theodor Herzl in the late 19th century following the publication of his book Der Judenstaat. The movement seeks to encourage Jewish migration to the "Land of Israel" and was eventually successful in establishing Israel in 1948, as the homeland for the Jewish people. Its proponents regard its aim as self-determination for the Jewish people. The proportion of world Jewry living in Israel has steadily grown since the movement came into existence. Today roughly 40% of the world's Jews live in Israel. A similar number live in the United States.
- Als Zionismus wird die jüdische Nationalbewegung bezeichnet, die sich infolge des Antisemitismus in Europa um 1880 politisch zu organisieren begann und einen eigenen jüdischen Nationalstaat in Palästina anstrebte. Der jüdische Journalist Nathan Birnbaum aus Wien prägte 1890 den Begriff. Der Zionismus entstand gleichzeitig mit anderen europäischen Emanzipations- und Nationalbewegungen infolge der Aufklärung und der Französischen Revolution. Er sieht sich als die zeitgemäße Form des Jahrtausende alten Traums der Israeliten von einem von Freiheit, Gerechtigkeit und Frieden geprägten Zusammenleben im „gelobten Land Israel“ (eretz jisrael).
- El sionisme, derivat de Sió, el nom d'un turó de Jerusalem, és un moviment polític que afirma el dret a l'existència d'un estat jueu que pren forma com a Israel d'acord amb criteris racials i ètnics. S'ha desenvolupat durant la segona meitat del segle XIX, sobretot entre els Jueus d'Europa central i d'Europa de l'Est sota la pressió dels pogroms i de l'antisemitisme crònic d'aquestes regions, però també a Europa occidental, en resposta al xoc causat pel Cas Dreyfus. Segons els sionistes, des de la destrucció del temple de Jerusalem i la dispersió dels jueus per l'imperi romà en resposta a les revoltes de l'any 70 i 135, una part dels jueus expressen el desig constant de tornar a les seves terres ancestrals. Nombrosos estudis posteriors han afirmat, però, que els jueus del centre i est d'Europa, els askenazis, mai van provenir de Palestina, sinó que són descendents dels pobles de l'est d'Europa i zones d'Àsia, com els kazars, que es convertiren al judaisme els segles IX i X. Orígens que contrasten amb la pretensió de "retornar" a Palestina segles després del moviment sionista, mentre els pobladors de Palestina, descendents dels originals pobles semites, en són expulsats. Sota la pressió de l'antisemitisme europeu i sota la influència de les ideologies nacionalistes, una part dels intel·lectuals jueus d'Europa transforma a finals del segle XIX aquesta tradició religiós o cultural en un projecte polític: el sionisme. Alguns dels seus ideòlegs aprofitaren l'antisemitisme per convèncer molts jueus del seu projecte: « Els antisemites seran els nostres millors amics, les nacions antisemites seran les nostres aliades » El projecte, influït pels moviments europeus de l'època, tindrà un fort component racista. El 1904, Vladimir Jabotinsky, fundador del "sionisme revisionista", o ultranacionalisme sionista de dreta, i autor anys més tard d'"El Mur de Ferro", que es pot considerar com un assaig de referència per a tot el moviment sionista, i especialment influent en posteriors dirigents sionistes com Menachem Begin o Yitzak Shamir; exposava sense embuts les premisses essencials del sionisme, establertes anys enrera i de forma menys contundent, per Theodor Herzl, Chaim Weizmann i d'altres. Expressaria les bases del caràcter racista i colonialista de sionisme en els següents termes: Entre 1917 i 1922, el moviment sionista obté per la declaració Balfour (1917) i la conferència de San Remo la declaració d'una «Llar Nacional Jueva» a Palestina, contra l'opinió dels àrabs palestins que hi viuen i als quals pretén prendre la seva terra. Palestina és llavors col·locada sota mandat britànic, període que s'anomena «Mandat de Palestina». Els dirigents sionistes han apostat per aquesta dominació britànica, recolzant l'imperialisme britànic com a mitjà pel qual obtenir una posició favorable als seus plans: De 1918 a 1948, la població jueva passa de 83.000 persones a 650.000. El creixement és degut a una forta natalitat, però sobretot a una forta immigració justificada amb l'antisemitisme a Europa i la propaganda sionista, sobretot després de la Shoa (el genocidi jueu). Per a molts dirigents sionistes, durant el nazisme, el més important serà fomentar la immigració jueva a Palestina, Ben Gurion afirmà: « Si sapigués que fos possible salvar tots els nens d'Alemanya per portar-los a Anglaterra i només la meitat per transportar-los a Eretz Israel, llavors triaria la segona alternativa » L'objectiu declarat des del començament serà expulsar els pobladors palestins natius per establir-hi una majoria de població jueva que faci viable el projecte d'Estat jueu. Després d'un conflicte violent entre 1944 i 1947, els britànics abandonen Palestina. El 1947, la ONU determina la partició de Palestina entre un Estat jueu (prop d'un 55% del territori per a un 33% de la població) que s'anomenaria Israel i un estat àrab, amb el 45% del territori de Palestina per al 66% de la població àrab. Fet que no és acceptat pels àrabs. El nou estat es proclama el 14 de maig de 1948. El 1948 es funda l'estat d'Israel, seguint els preceptes racistes dels sionisme (segons la resolució del 1975 revocada el 1991), i expulsant centenars de milers de palestins de les seves terres i cases, per mitjà de matances i accions de terror de grups paramilitars sionistes com Stern o Irgun. Entre finals de 1947 i començaments de 1949, l'Estat d'Israel lliura una guerra contra cinc estats àrabs que denuncien l'expulsió dels àrabs i no reconeixen l'Estat fundat sobre aquest territori. A partir d'aleshores, i després de successius èxodes, centenars de milers de palestins viuen en camps de refugiats. Es calcula que després de la guerra de 1948, 726.000 palestins de les àrees d'ocupació van ser desplaçats o exiliats, i des d'aleshores la xifra de refugiats palestins ha arribat als 4.255.120, repartits entre els camps de refugiats de Cisjordània (687.542), Gaza (961.645), el Líban (400.582), Síria (424.650), Jordània (953,012) i altres països, segons dades de l'ONU. Amb l'expulsió dels palestins i la destrucció de les seves ciutats i pobles, una gran quantitat de propietats van ser confiscades sota la secció "Llei sobre els propietaris absents" (1950). Fins al 1947, la propietat de terres per part de jueus a Palestina representava en torn al 6%. Quan l'estat va ser formalment establert, el Fons Nacional jueu estimava al 90% les terres que havia estat requisada. La confiscació de les propietats palestines va ser indispensable per fer d'Israel un estat viable. Entre 1948 i 1953, es van establir 370 ciutats jueves i colònies. Tres-cents cinquanta ho van fer sobre propietats "d'absents". Al 1954, prop del 35% dels jueus d'Israel vivien sobre proprietats confiscades als absents i prop de 250.000 nous immigrants es van instal·lar a zones urbanes d'on s'havia fet fora els palestins. S'havia buidat ciutats senceres dels seus habitants palestins, com Jaffa, Acre, Lydda, Ramle, Bisan i Majdal. Des d'aleshores, el sionisme prosseguirà amb el seu projecte, l'annexió definitiva de tot Palestina: El 1967 Israel, s'annexiona Jerusalem Est i els territoris de Cisjordània o la Franja occidental i Gaza, i manté la població sota un règim d'ocupació, mentre comença a instal·lar centenars de colònies o assentaments i a apropiar-se de nombroses terres. Ocupà, a mes, els Alts del Golan a Síria. Continua el projecte sionista d'un estat del mediterrani al Jordà. Més endavant, Israel tornà a entrar en guerra, el 1973 amb guerra del Yom Kippur, el 1982 amb el Líban, envaint el Sud del país en suport dels falangistes maronites en un conflicte que duraria fins la retirada de les tropes israelianes el 2000, i l'estiu de 2006, amb la segona invasió del sud del Líban, aquest cop fallida. El sionisme no ha amagat tampoc els seus objectius en temps més recents, el 1985, el president d'Israel, Chaim Herzog, afirmava: « De cap manera estem disposats a compartir amb els palestins una terra que és santa per al nostre poble des de fa milers d'any. No hi pot haver socis per als jueus d'aquesta terra. » Dençà de l'esclat de la primera Intifada, el desembre 1987, nombrosos dirigents sionistes han reiterat l'objectiu de l'expulsió total dels palestins. Michael Dekel del Likud va adoptar la crida "a transferir els àrabs", i Gideon Platt, un ministre del govern del Partit Liberal, va declarar que "s'hauria de ficar els palestins en camions i dur-los a la frontera". Però més enllà encara de l'ocupació total de Palestina i l'expulsió dels palestins, alguns líders sionistes han esbossat un programa a llarg termini tan del laborisme com del Likud, que va més enllà: « Desmembrar el món àrab, derrotar el moviment nacional àrab i crear règims titella sota dominació regional israeliana » La Resolució 3379 de les Nacions Unides, "Eliminació de totes les formes de discriminació racial", aprovada el 10 de novembre de 1975, determinava que el sionisme era una forma racisme i discriminació racial. Va ser revocada, però, a l'assamblea general de les Nacions Unides el 16 de desembre del 1991. Kofi Annan, secretari general de l'ONU, en el seu discurs del 21 de juny del 2004 al seminari sobre antisemitisme declara:
- Sionismus je ideový směr, který vznikl v druhé polovině 19. století mezi evropskými Židy. Hlavním cílem jeho představitelů bylo a je přesídlení Židů do Erec Jisra'el a vybudování a udržení židovského státu. Název je odvozen od pahorku Sijón v Jeruzalémě, kde bibličtí proroci očekávají příchod Hospodina. Zakladatelem sionismu je Theodor Herzl, který byl k myšlence sionismu přiveden kampaní proti Alfrédu Dreyfusovi. V roce 1897 byla v Basileji založena Světová sionistická organizace. Sionismus se brzy rozšířil zvláště mezi východoevropskými Židy, ohroženými antisemitismem a pogromy. Později docházelo k emigraci Židů v důsledku nacistické perzekuce. K židovskému přistěhovalectví na území budoucího státu Izraele docházelo v několika vlnách: v letech 1881 – 1903, v letech 1904 – 1914, v letech 1919 – 1923, v letech 1929 – 1939, po 2. světové válce, kdy se příliv imigrantů zvýšil i o Židy z arabských zemí. Židovští osadníci vykupovali ladem ležící půdu a zakládali kolektivní osady. V Balfourově deklaraci z roku 1917 se podařilo získat od Velké Británie příslib k vytvoření židovské domoviny. Přesto však Britové židovské přistěhovalectví omezovali, i přes pronásledování Židů nacisty. Sionistické organizace pokračovaly v ilegálním přistěhovalectví, aby zachránily co největší počet Židů. Po 2. světové válce se sionistům podařilo prosadit zřízení státu Izrael. Sionismus se člení na řadu politických směrů a skupin spojených hlavní myšlenkou. Sionismus není všeobecně přijímán ani mezi Židy, významné skupiny ortodoxních Židů myšlenku sionismu odmítají a na palestinské / izraelské území se povětšinou odmítají vracet. Tyto skupiny vnímají sionismus jako herezi, neboť dle Tóry může židovský stát založit pouze mesiáš. Sionismus byl také v minulosti ze strany OSN označen za jednu z forem rasismu. Stalo se tak v roce 1975 převážně hlasy arabských a rozvojových zemí. Rezoluce Valného shromáždění OSN č. 3379 tehdy označila sionismus za jednu z forem rasismu. Rezoluce byla anulována v r. 1991 rezolucí č. 4686.
- El sionismo es un movimiento político internacional que propugnó desde sus inicios el restablecimiento de una patria para el pueblo judío en Eretz Israel, ("Tierra de Israel"). Dicho movimiento fue el promotor y responsable en gran medida de la fundación del moderno Estado de Israel. Aunque sus orígenes son anteriores, el movimiento político laico actual fue establecido oficialmente por el periodista austro-húngaro Theodor Herzl a fines del siglo XIX. El movimiento tiene como objetivo fomentar la migración judía a la Tierra Prometida y fue exitoso en el establecimiento del Estado de Israel en 1948, siendo actualmente el único Estado judío del mundo. El sionismo constituye una rama del fenómeno más amplio del nacionalismo moderno. Descrito como un "nacionalismo en la diáspora", el sionismo se autodefine como un movimiento de liberación nacional, cuyo objetivo es la libre determinación del pueblo judío. Error en la cita: SionismoNacimientoFallecimientoNacionalidadOcupación, Patrimonio de Antonina Ivanovna Pojarkova (* -) fue una destacada, y . Realizó importantes exploraciones botánicas al [editar] Abreviatura La Pojark. se emplea para indicar a Sionismo como autoridad en la descripción y de los vegetales. Realizó una extensa y exhaustiva labor taxonómica, identificando y clasificando más de 450 nuevas, las que publicaba habitualmente en : Trudy Bot. Inst. Akad. Nauk S.S.S.R. ; Novosti Sist. Vyssh. Rast. ; Fl. URSS, ed. Komarov; Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Nauk S.S.S.R. ; Bot. Journ. , URSS; Journal Botanique de l'URSS; Fl. Murm. Prov. ; Referat. Nauch. -Issl. Rab. Akad. Nauk SSSR, Biol. ; Bot. Zhurn. ; Opred. Rast. Kavk. ; Notul. Syst. Inst. Bot. Komarov. Acad. Sci. URSS; Čas. Nár. Mus. , Odd. Přír. [editar] Referencias ↑ http://www. britannica. com/EBchecked/topic/657475/Zionism# "An international movement originally for the establishment of a Jewish national or religious community in Palestine and later for the support of modern Israel. " ("Zionism," Webster's 11th Collegiate Dictionary). See also "Zionism", Encyclopedia Britannica, which describes it as a "Jewish nationalist movement that has had as its goal the creation and support of a Jewish national state in Palestine, the ancient homeland of the Jews," and The American Heritage® Dictionary of the English Language, Fourth Edition, which defines it as "A Jewish movement that arose in the late 19th century in response to growing anti-Semitism and sought to reestablish a Jewish homeland in Palestine. Modern Zionism is concerned with the support and development of the state of Israel. " ↑ A national liberation movement: *"Zionism is a modern national liberation movement whose roots go far back to Biblical times. " . *"The aim of Zionism was principally the liberation and self-determination of the Jewish people... ", . (Zionism as a Movement of National Liberation, Hagshama department of the, December 12, 2003, accessed August 17, 2006). *"Political Zionism, the national liberation movement of the Jewish people, emerged in the 19th century within the context of the liberal nationalism then sweeping through Europe. " (Neuberger, Binyamin. Zionism - an Introduction, Israeli Ministry of Foreign Affairs, August 20, 2001, accessed August 17, 2006). *"The vicious diatribes on Zionism voiced here by Arab delegates may give this Assembly the wrong impression that while the rest of the world supported the Jewish national liberation movement the Arab world was always hostile to Zionism. " (Statement in the General Assembly by Ambassador Herzog on the item "Elimination of all forms of racial discrimination", 10 November 1975. , Israeli Ministry of Foreign Affairs, November 11, 1975, accessed August 17, 2006). *Zionism: one of the earliest examples of a national liberation movement, written submission by the World Union for Progressive Judaism to the U.N. Commission on Human Rights, Sixtieth session, Item 5 and 9 of the provisional agenda, January 27, 2004, accessed August 17, 2006. *"Zionism is the national liberation movement of the Jewish people and the state of Israel is its political expression. " (A debate : Is Zionism today the real enemy of the Jews?,, February 4, 2005, accessed August 17, 2006. *"But Zionism is the national liberation movement of the Jewish people. " (. Zionism today is the real enemy of the Jews’: opposed by Melanie Phillips, www. melaniephilips. com, accessed August 17, 2006. *"Zionism, the national liberation movement of the Jewish people, brought about the establishment of the State of Israel, and views a Jewish, Zionist, democratic and secure State of Israel to be the expression of the common responsibility of the Jewish people for its continuity and future. " (What is Zionism,, accessed August 17, 2006. *"Zionism is the national liberation movement of the Jewish people. " (Harris, Rob. Ireland's Zionist slurs like Iran, says Israel,, December 16, 2005, accessed August 17, 2006. ↑ Recolecciones botánicas en el Cáucaso ↑ Algunas nuevas especies Enlaces externos *Archivo:Wikispecies-logo. svg tiene un artículo sobre . * Antonina Ivanovna Pojarkova en
- Sionismi eli juutalaisnationalismi (kirjoitetaan joskus suomeksi muodossa siionismi) on poliittinen ideologia, jonka juutalaisen tulkinnan mukaan juutalaisilla on oltava oma kansallisvaltio. Koska Israelin valtio on jo olemassa, nykyään sionismi tarkoittaa käytännössä Israelin valtion kannattamista. Sionismin perustajana pidetään itävaltalaista Theodor Herzliä, joka vuonna 1896 esitti sionismin perusperiaatteet kirjassaan Juutalaisvaltio ja järjesti maailman ensimmäinen sionistisen kongressin Sveitsissä vuonna 1897. Vuonna 1904 neljäs sionistikongressi suunnitteli juutalaisten kotimaaksi Argentiinaa, 1906 sionistikongressi määritteli juutalaisten kotimaaksi Palestiinan.
- Le sionisme est une idéologie politique nationaliste prônant l'existence d'un centre spirituel, territorial ou étatique peuplé par les Juifs, en général en Palestine. Sur un plan idéologique et institutionnel, le sionisme entend œuvrer à redonner aux Juifs un statut perdu depuis l'Antiquité, à savoir celui d'un peuple regroupé au sein d'un même État. Le mouvement sioniste est né à la fin du XIX siècle, parmi les communautés ashkénazes d'Europe centrale et orientale sous la pression des pogroms, mais aussi en Europe occidentale, à la suite du choc causé par l'affaire Dreyfus – qui compte parmi les motifs du lancement du Congrès sioniste par Theodor Herzl. Bien qu'ayant des caractères spécifiques du fait de la dispersion des Juifs, cette idéologie est contemporaine de l'affirmation d'autres nationalismes en Europe. Le sionisme doit son nom au mont Sion, colline sur laquelle fut bâtie Jérusalem.
- A cionizmus a 19. század második felében elindult zsidó nemzeti mozgalom és ideológia, amelynek célja egyrészt a történelmi Izrael területén egy zsidó állam megalakítása, illetve helyreállítása, másrészt a zsidó érdekek védelme a világ más országaiban. A cionizmus definíciója ma sem végleges és a követői között sem egységesen elfogadott, tehát egy folyamatosan fejlődő, és – minden más nemzeti szervezkedéshez hasonlóan – szélsőségektől sem mentes mozgalomról van szó.
- Il Sionismo è un movimento politico internazionale, nato alla fine del XIX secolo tra gli ebrei secolarizzati residenti in Europa, il cui fine era l'affermazione del diritto all'autodeterminazione del popolo ebraico mediante l'istituzione di uno stato ebraico in terra di Israele, che ha legami storici e religiosi con il popolo ebraico. Il sionismo fa parte del più vasto fenomeno del nazionalismo moderno, con la particolarità di sorgere in risposta all'antisemitismo, che nega la possibilità di assimilazione degli ebrei ormai emancipati. Importante ma minoritario fra il popolo ebraico per tutta la prima metà del XX secolo, divenne inevitabile in seguito allo sterminio. Dopo la creazione dello stato di Israele nel 1948, in cui oggi vive circa il 40% degli ebrei del mondo, il sionismo si è trasformato in movimento di sostegno internazionale allo stato, oltre a continuare il tradizionale aiuto all'immigrazione in Israele.
- シオニズム（ヘブライ語: ציונות, Zionism）は、イスラエルの地（パレスチナ）に故郷を再建しよう、あるいはユダヤ教、ユダヤ・イディッシュ・イスラエル文化の復興運動（ルネサンス）を興そうとするユダヤ人の近代的運動。後者の立場を「文化シオニズム」と呼ぶことがあるが、実際には様々な関係があると思われる。「シオン」（エルサレム市街の丘の名前）の地に帰るという意味である。
- Zionisme is een nationale beweging en ideologie die een Joods thuisland of Joodse staat ondersteunt in het gebied waar in vroeger tijden de Joodse koninkrijken Israël en Judea lagen. De term verwijst naar de berg Zion waarmee Jeruzalem wordt aangeduid en werd voor het eerst gebruikt in 1890 door Nathan Birnbaum. Het heimwee naar Zion stamt al uit de tijd van de Joodse ballingschap in Babylonië die in de Bijbel wordt beschreven, maar de huidige vorm kwam pas na de Joodse verstrooiing ten gevolge van de opstand van Bar Kochba in verband. Het heimwee naar Zion en verlangen naar een eigen joods vaderland komt in het lied Hatikwa tot uitdrukking.
- Sionisme er en form for jødisk nasjonalisme, som hevder at det jødiske folk utgjør en etnisk/nasjonal gruppe med rett til hele eller deler av det historiske landskapet Israel med hovedvekt på Jerusalem. Grunnlaget for sionismen ble lagt med Theodor Herzls bok Der Judenstaat (Jødestaten). Herzl hevdet at den eneste løsningen på de økende restriksjoner mot jøder og den stigende anti-semitismen, var en selvstendig jødisk stat. Fra 1917 fokuserte sionismen på å etablere en stat i den vestlige delen av det da nyopprettede britiske protektoratet Palestina — tidligere en gruppe provinser i det tyrkisk-styrte Osmanske riket. Begrepet er i nyere tid av arabiske og mange vestlige medier særlig blitt forbundet med den politiske ytre-høyrefløyen i Israel og religiøse nybyggere i de okkuperte territoriene. Dette på tross av at den historiske politiske sionismen var sekulær og sosialistisk. I dag er det få jødiske partier eller grupper i Israel som ikke anser seg selv som sionister. Enkelte ekstreme jødiske grupperinger på ytterste høyrefløy, som for eksempel Kach eller Jewish Defence League vil bestride betegnelsen av «liberale» eller «venstreorienterte» israelere som sionister. Sionisme er et sterkt følelsesladet begrep i mange leire. I 1975 vedtok FN med støtte fra bl.a. kommunistiske og arabiske stater og mot stemmene fra flertallet av de vestlige land at «sionisme er en form for rasisme og rasediskriminering», og den internasjonale kvinnekonferansen i Mexico samme år krevet utryddelse av zionismen (International co-operation and peace require the achievement of national liberation and independence, the elimination of colonialism and neo-colonialism, foreign occupation, Zionism, apartheid and racial discrimination in all its forms, as well as the recognition of the dignity of peoples and their right to self-determination). Selv om resolusjonen etter press fra USA ble trukket tilbake i 1991, er sionisme av mange grupper, ikke minst i arabiske land og blant venstresiden i Europa, fremdeles ansett som en form for rasisme. Noen av disse gruppene selv blir også ansett av andre grupper for å ha rasistisk agenda.
- Syjonizm – ruch polityczny i społeczny, dążący do stworzenia żydowskiej siedziby narodowej na terenie Palestyny. Syjonizm doprowadził do powstania Państwa Izrael w 1948 r. ; współcześnie jego celem jest także utrzymanie jedności narodu żydowskiego żyjącego w rozproszeniu i jego więzi z Izraelem. Ruch zapoczątkowany w końcu XIX wieku miał wiele nurtów i postaci; powszechnie utożsamiany z syjonizmem politycznym, interpretowanym w różny sposób: jako nacjonalizm żydowski, jako ruch kolonialny i rasistowski, jako ruch narodowowyzwoleńczy, wreszcie jako ruch religijny. Poza syjonizmem politycznym mówiono o syjonizmie duchowym, którego celem była nowa tożsamość żydowska, odrodzenie języka hebrajskiego i powstanie literatury i kultury w tym języku. Syjonizm od początku był przedmiotem krytyki zarówno ze strony innych ruchów żydowskich, jak i nieżydowskich. Zasadniczy konflikt, nierozstrzygnięty do dziś trwa między syjonizmem a palestyńskim ruchem narodowym, nacjonalizmem arabskim oraz fundamentalizmem islamskim.
- Obtendo o seu nome de Sião (Sion, Zion) que é o nome de um monte nos arredores de Jerusalém, o Sionismo é um movimento político que defende o direito à autodeterminação do povo judeu e à existência de um Estado Judaico, por isso sendo também chamado de nacionalismo judaico . Ele se desenvolveu a partir da segunda metade do século XIX, em especial entre os Judeus da Europa central e do leste europeu, sob pressão de pogroms e do anti-semitismo crônico destas regiões, mas também na Europa ocidental, em seguida ao choque causado pelo caso Dreyfus.
- Rabinii ortodocşi din mişcarea iudaică Neturei Karta au pus anatema pe sionişti,,, . Rabinul Yisroel Weiss din Jews United Against Zionism a declarat într-un interviu acordat chiar Fox News-ului, că: "(despre) transformarea Iudaismului din spiritualitate, dintr-o religie, în materialism, cu scopul naţionalist de a deţine o bucăţică de pământ, toate autorităţile rabinice au zis că aceasta este în antiteză cu tot ceea ce reprezintă iudaismul - şi este în mod explicit interzis de Tora, pentru că noi (evreii) suntem în exil din poruncă dumnezeiască" În anii 1920 Churchill a explicat într-un articol programatic, ce a succedat declaraţia Balfour, prin care britanicii permiteau un homeland pentru evrei în coloniile lor de pe atunci, smulse de la turci - Palestina - că evreii s-au divizat în bolşevici şi sionişti. Palestinienii şi britanicii au fost primele victime ale grupurilor teroriste evreieşti în Ţara Sfântă, Stern, Haganah şi altele. Lista a acţiunilor teroriste sioniste poate fi consultată în orice carte de istorie. ,,, . Statul Israel a fost construit de sionişti şi majoritatea partidelor evreieşti din Israel sunt sioniste. Pe 10 noiembrie 1975, Adunarea Generală a Organizaţiei Naţiunilor Unite a condamnat în Plen sionismul drept o ideologie rasistă, adoptând rezoluţia 3379 cu 72 voturi pentru şi 35 împotrivă (32 abţineri). Acest act a fost revocat prin rezoluţia 46/86 din 16 decembrie 1991. Trebuie amintit totuşi contextul istoric în care decizia din 1975 a fost luată, ca şi contextul general şi astfel relevanţa deciziilor adoptate prin vot în cadrul Adunării Generale a Oraganizaţiei Naţiunilor Unite. Mai exact, Adunarea Generală a Naţiunilor Unite era pe atunci formată din puzderia de state din jumatatea comunistă a lumii, plus franja revanşardă grupată în organizaţia non-aliniaţilor. Reprezentanţii unor regimuri despotice exprimau opinia la paritate cu cei care reprezentau ţări democratice, cu veche tradiţie de respect al drepturilor umane şi de toleranţă. Astăzi, în mod cert despoţiile sunt mai puţine, iar lumea nu mai votează conform logicii bipolare din trecut. Însă problema imaginii corpului democratic al statelor lumii reprezentate în Adunarea Generală, şi astfel valoarea care se poate acorda d.p.d.v. moral şi utilitar deciziilor adoptate de către acest organism rămâne, şi reticenţa nu va putea dispare cât timp principiul democratic pe baza căruia sunt luate deciziile în Adunarea Generală nu este dublat de obligaţia ca toţi membrii votanţi să manifeste statura morală şi intelectuală demnă de responsabilitatea statutului lor, acceptând şi practicând drepturile omului plus democraţia în primul rând la ei acasă, înainte s-o exercite la paritate cu cei care fac acest lucru. Altfel, ei nu pot fi consideraţi reprezentativi, altfel, ONU nu rămâne decât un instrument desuet care să ne amintească de nişte idealuri neîmplinite, şi la a cărei "moarte" eventuală (cu proxima mare criză internaţională) vom asista indiferenţi aşa cum odinioară înaintaşii noştri au asistat la dispariţia Ligii Naţiunilor ... În plus, nu trebuie uitat un alt aspect esenţial: votul democratic pune în evidenţă opinia cea mai reprezentativă numeric, însă nu spune mare lucru despre valoarea ei intrinsecă, iar acest lucru este complicat când este vorba de politica internaţională, unde în mod constant a domnit interesul şi nu idealul.
- Сиони́зм — еврейское национальное движение, целью которого является объединение и возрождение еврейского народа на его исторической родине — в Израиле, а также идеологическая концепция, на которой это движение основывается.
- Sionism är en nationalistisk rörelse med rötter i 1800-talet som strävar efter att åstadkomma en judisk stat i Eretz Yisrael. Namnet kommer av bergsfästet Sion utanför Jerusalem som under diasporan fick symbolisera judarnas längtan tillbaka till landet Israel. Även om sionismen är baserad på en religiös tradition som kopplar judarna till Israel är det i huvudsak en politisk rörelse med rötter i 1800-talets antisemitism och förtryck av judarna i Europa.
- Siyonizm, Filistin'de Yahudiler için yeniden bir vatan kurulmasına destek veren uluslararası Yahudi siyasi hareketi. Söz konusu alan, Tevrat'ta bahsi geçen ve İsrail Diyarı adı verilen topraklardır. İsrail'in kurulmasından bu yana, Siyonist hareket de şekil değiştirerek öncelikle Modern İsrail devletinin desteklenmesi amacı ile varlığını sürdürmektedir. Siyonizm esas olarak Yahudi ulusu kavramının M. Ö. 1200 ile İkinci Tapınak döneminin sonları (M.S. 70 yılına kadar) arasında ilk olarak geliştiği İsrail Diyarı ile Yahudileri ilişkilendiren tarihi bağlar ve dini gelenekler kavramına dayanmaktadır. Büyük ölçüde Avrupa Yahudilerinin kıtanın dört bir yanında yükselen antisemitizme verdiği bir tepki şeklinde başlayan çağımızdaki hareketin kurucuları çoğunlukla laik Yahudilerden oluşmaktadır. Siyonizm, modern milliyetçilik görüngüsünün bir koludur. Başlangıçta, asimilasyona ve Yahudilerin Avrupa'daki durumuna karşı alternatif tepkiler sunan çok sayıdaki Yahudi siyasi hareketinden biri olan Siyonizm, hızla büyümüş, Holokost'un ardından da Yahudi siyasi hareketleri arasında hakim güç halini almıştır. Siyasi hareket, Avusturya-Macar gazeteci Theodor Herzl tarafından, Der Judenstaat (Yahudi Devleti) adlı eserinin yayımlanmasının ardından, 19. yüzyılın sonlarında resmen kurulmuştur. "İsrail Diyarı"na Yahudi göçünü teşvik etmeyi amaçlayan hareket, sonunda Yahudiler için bir anavatan olarak İsrail'i kurma hedefine 1948 yılında ulaşmıştır. Savunucuları, Siyonizmin amacını Yahudi ulusu için kendi kaderini tayin olarak görmektedir. İsrail'de yaşayan Yahudilerin dünya üzerindeki Yahudiler içindeki payı hareketin hayata geçirilmesinden bu yana sürekli olarak artmıştır. Bugün, dünyadaki Yahudilerin yaklaşık yüzde 40'ı İsrail'de yaşamaktadır. Amerika Birleşik Devletleri'nde de benzer sayıda Yahudi yaşamaktadır (bakınız Amerikan Yahudileri), ancak bu rakamın İsrail'e oranla azalmaya devam etmesi beklenmektedir.
- Сіоні́зм - єврейський націоналізм, рух європейських євреїв кінця 19 ст. за створення єврейської держави. Цей рух значною мірою став відповіддю на антисемітизм. Головна мета сіонізму виявилася досягнутою в 1948 р. , коли була утворена держава Ізраїль, що визнала за всіма євреями право жити в межах його кордонів. З цього моменту сіонізмом можна назвати підтримку держави Ізраїль. Подібно до інших форм націоналізму, особливим різновидом якого він є, сіонізм припускає значне розмаїття ідеологій. У 1947 році Генеральна асамблея ООН прийняла резолюцію 181, що передбачає створення на території Палестини двох держав — єврейської і арабської, забезпечивши таким чином досягнення основної мети сіонізму. Проте 10 листопада 1975 року ХХХ сесія Генеральної Асамблеї ООН зусиллями СРСР (за підтримки арабських і «неприєднаних» країн і на тлі нафтової кризи 1973—1974 років) ухвалила (за-72, проти- 35, утрималися-32) резолюцію 3379, яка визначила сіонізм як «форму расизму та расової дискримінації». 16 грудня 1991 року на вимогу США і Ізраїлю (що поставив відміну резолюції 3379 умовою участі країни в Мадридській конференції) це визначення було відкликане резолюцією 4686 Генеральної Асамблеї ООН (за — 111, проти — 25, утрималося — 13).
- 錫安主義（希伯来语：ציונות，讀「Tzi'onut」），阿拉伯世界稱之為「猶太復國主義」，是由猶太人發起的一種政治運動，也泛指對猶太人在以色列土地建立家園表示支持的一種意識形態。猶太人在以色列土地立國已有超過三千二百年歷史，而猶太王國或自治領在公元二百年前一直有斷斷續續存在。雖然錫安主義建基於猶太人的宗教傳統對以色列土地的聯繫，但現代錫安主義開始時是世俗化的，它很大程度上是對十九世紀時在歐洲及穆斯林世界十分猖獗的反猶太主義的一種回應。經過一連串的進展和挫折，並在納粹德國對猶太人大屠殺中摧毀了歐洲的猶太族群後，錫安主義運動在1948年以色列立國時達到了高潮。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
