| dbpprop:abstract
|
- The Zhou Dynasty followed the Shang Dynasty and was followed by the Qin Dynasty in China. The Zhou dynasty lasted longer than any other dynasty in Chinese history—though the actual political and military control of China by the dynasty only lasted during the Western Zhou. During the Zhou, the use of iron was introduced to China, while this period of Chinese history produced what many consider the zenith of Chinese bronze-ware making. The dynasty also spans the period in which the written script evolved from the ancient stage as seen in early Western Zhou bronze inscriptions, to the beginnings of the modern stage, in the form of the archaic clerical script that emerged during the late Warring States period. During the Zhou Dynasty, the origins of native Chinese philosophy developed, its initial stages beginning in the 6th century BC. The greatest Chinese philosophers, those who made the greatest impact on later generations of Chinese, were Kong Fuzi, founder of Confucianism, and Laozi, founder of Daoism. Other philosophers, theorists, and schools of thought in this era were Mozi, founder of Mohism, Mengzi, a famous Confucian who expanded upon Kong Fuzi's legacy, Shang Yang and Han Feizi, responsible for the development of ancient Chinese Legalism (the core philosophy of the Qin Dynasty), and Xunzi, who was arguably the center of ancient Chinese intellectual life during his time, even more so than iconic intellectual figures such as Mencius.
- Die Zhou-Dynastie wird in eine westliche Dynastie mit der Hauptstadt Zongzhou/Hao (zirka 1122/1045-770 v. Chr. ) und in eine östliche Dynastie mit der Hauptstadt Chengzhou bei Luoyang (770-256 v. Chr. ) unterteilt. Die Trennlinie ist ein Einfall von Nomaden, die 771 den König You töteten und die Hauptstadt plünderten. Des Weiteren existierte eine nördliche Zhou-Dynastie, auch Bei-Zhou genannt, von 557 - 581 als kurzlebige Nachfolge-Dynastie des Tabgatsch-Reiches.
- La dinastia Zhou és la tercera dinastia xinesa en la història tradicional, i la segona, rere la dinastia Shang, de la qual tenim constància per fonts escrites de la seva època. Fou la més llarga de totes les dinasties i va ser la darrera de les dinasties de reis anteriors a les dinasties imperials. En aquesta època van viure els grans pensadors xinesos de l'antiguitat, com Confuci i Laozi, i es va iniciar la literatura xinesa clàssica. Durant la dinastia Zhou es va establir la doctrina del Mandat Celestial i del governant com a fill del cel que governava per dret diví. El darrer governant de la dinastia Shang, Zi Zhou Tsin, fou enderrocat pel príncep de Pin (a Wei a la província de Shansi, Ou el pare del qual havia estat empresonat. Wu fou proclamat sobirà, fundant la dinastia Zhou amb capital a Hao prop de Xi'an . Wu Wang era un guerrer de frontera però progressivament la seva dinastia va adoptar la civilització xinesa que pel mateix temps es va estendre fins al Iang-Tsé . El sistema descentralitzat Zhou té semblances amb l'Europa medieval amb un domini reial relativament petit, i amb comarques concedides a la família reial i comarques concedides a altres famílies, en tots les casos hereditàriament. Després d'aquest senyors feudals que governaven la ciutat i una comarca venien els guerrers, seguits pels camperols i els esclaus domèstics. Amb el temps els feus van esdevenir semi-independents dels sobirans Zhou. Els principals feus foren: De la família reial: Yen Hsing Chin Hung Chao Han Hsun Chia Jui Wei Chun Lu Kuan Ying Ts'ai Hsi Sui Teng Els mes grans eren els de Yen, Hsing, Chun i Chin; Lu i Han eren mitjans i la resta petits. D'altres famílies: Yung Kue'i Ch'u Ku Lo Chou Chun Yang-Yüeh Yun Huang Hsien Huan Tung Shu Hsu Ch'en Fao Tao Shen Teng Yen Tan Chi Chu Tsou Liang Chiao Ch'in Pao El sistema inicial es basava en les ciutats-estats i el control depenia més dels lligams familiars que dels vincles feudals. Els elements feudals van disminuir amb el temps i el govern va incrementar el seu control; les ciutats estats van esdevenir més centralitzades i van establir un sistema econòmic impersonal, que era més fàcilment taxat pel govern central, que al mateix temps tenia més control sobre les ciutats; això va esdevenir a la darrera part del període Zhou occidental. El 771 aC la cort reial fou saquejada i el rei assassinat per invasors bàrbars aliats a senyors rebels. La capital es va traslladar mes a l'est cap Lo-Yang, a la província d'Henan. Fins aquí la dinastia fou anomenada Zhou occidental i des del trasllat en endavant Zhou oriental . A partir d'aquí els territoris delegats als senyors es van fer independents de fet pero es va mantenir la ficció del reconeixement del sobirà per dret diví. Un gran creixement econòmic es va produir durant aquest temps en el que Xina va entrar a l'edat del ferro que va permetre desenvolupar tècniques d'irrigació i construir noves arades millors i més productives; també es va incrementar la població i van començar a sorgir els comerciants i negociants de tota mena; la seva existència feia necessària la millora dels camins, que eren transitats ara principalment per cavalls. Això va permetre als senyors estendre el seu territori . Va sorgir la cavalleria militar. El poder de la dinastia es va anar reduint i la fragmentació es va accelerar. La dinastia oriental es divideix en dos subperíodes: Període de Primavera-Tardor tal com l'anomena una crònica històrica del seu temps; i període dels Estats guerrers . En el primer període van sorgir una sèrie d'estats que formaven aliances sota l'hegemonia d'un dels reis: Zhou Cheng al est Wei Ts'ao Sung Teng Lu Tan Ch'en Hsu Ts'ai Chin Ch'in Yen Ch'i Ch'u Wu En el segon període es va desenvolupar la filosofia a la Xina. Destaca per sobre de totes la figura de Confuci, representant de la classe emergent d'administradors i consellers. També va sorgir l'escola taoista explicada al llibre Tao-te-Ching "el camí clàssic a la virtut" suposadament escrit per Laozi. Una tercera escola de filosofia fou el legalisme. Set estats o hegemonies van adquirir un poder per damunt d'altres i van lluitar pel poder fins que Qin va enderrocar a la dinastia i va conquista als altres estats: Ch'in Ch'u Ch'i Yen Chao Wei Sung
- La dinastía Zhou fue una dinastía china que gobernó entre alrededor de 1050 a. C. y 256 a. C. Es la tercera dinastía china en la historia tradicional, y la segunda, tras la Dinastía shang, de la que existe constancia por fuentes escritas de su época. La Dinastía zhou fue la última de las dinastías de reyes anteriores a las dinastías imperiales. En esta época vivieron los grandes pensadores chinos de la antigüedad, como Confucio, y se inició la literatura china clásica. La época zhou puede dividirse en dos periodos bien diferenciados: Los zhou occidentales hasta el año 771 a. C. , que gobernaron un estado fuerte y centralizado desde las capitales de Hào (鎬) y Fēng (豐); y los zhou orientales, entre el 771 a. C. y el 256 a. C. , que mantuvieron un poder puramente simbólico o nominal desde la corte de Chéngzhōu (成周, cerca de la actual Luoyang). Esta segunda etapa, en que la unidad simbólica del reino coincidía con la existencia de múltiples estados de hecho independientes, se subdivide tradicionalmente en dos periodos: el periodo de las Primaveras y los Otoños y el periodo de los Reinos Combatientes. Orígenes de los zhou El pueblo zhou era un pueblo diferente de los shang. Provenientes del oeste, se enfrentaron en una guerra con los shang, derrotándolos en la batalla de Mùyě. Este suceso, que podría considerarse uno más de entre muchos acontecimientos bélicos similares que se produjeron en el norte de China en la antigüedad, ha sido ampliamente narrado en las fuentes chinas y se interpretó como un traspaso de poder de una dinastía corrupta a una nueva dinastía de reyes virtuosos. Esta visión responde a un concepto introducido en el pensamiento chino durante la época zhou: El «mandato del cielo» (天命 tiānmìng), la legitimidad de gobierno concedida por el Cielo (considerado una deidad en esta época) a una clase virtuosa de dirigentes que gobernaba con justicia. Desde esta visión legitimista, los últimos reyes shang aparecen como reyes crueles y corruptos, mientras que los primeros reyes zhou habrían sido justos y sabios. Merecen una mención especial los tres primeros gobernantes conocidos de los zhou: el Rey Civilizador (文王 Wénwáng, ‘rey de la cultura’), rey sabio que murió antes de la victoria frente a los shang; el Rey Guerrero (武王 Wǔwáng), que completó la estrategia del Rey Civilizador y consiguió la derrota definitiva de los shang, convirtiéndose en el primer rey de los zhou como dinastía; y el duque de Zhou (周公 o 周公旦 Zhōugōngdàn), hermano del anterior que gobernó como regente tras la muerte de aquél y consolidó el poder de los zhou. Este último sería considerado en los textos confucianos como ejemplo de caballero virtuoso. En esta época aparecen las obras más antiguas de la literatura china. Las ideas del duque de Zhou sobre el buen gobierno de un estado aparecen recogidas en el libro clásico Shàngshū (尚書), también llamado Shūjīng (書經) o, en español, el Clásico de los Documentos. También se han atribuido al Rey Civilizador y al duque de Zhou pasajes antiguos del Yì Yīng (易經) o ‘clásico de las mutaciones’ y del Shījīng (詩經) o Clásico de las Odas. Tales atribuciones son legendarias y resulta difícil determinar qué partes de estos libros, muy reelaborados por la tradición posterior, se remontan realmente a esa época. En todo caso, son estos libros, de importancia fundamental en la historia cultural china, los que han dado a este periodo fundacional de los zhou una relevancia máxima en la historiografía tradicional china. Respecto al origen geográfico del pueblo zhou, se sabe que atacaron a los shang desde el oeste por lo que tradicionalmente se ha considerado que su región ancestral debía estar en la zona alta del río Amarillo, en la actual provincia de Shanxi. En 1931 el historiador Qián Mù (錢穆) presentó su tesis de que el origen de los zhou estaría más al este, en la actual provincia de Shanxi. Esta hipótesis se ha visto reforzada por descubrimientos arqueológicos posteriores. Además, el origen ancestral de los zhou en Shanxi explicaría el apego que sentían los reyes zhou por el río Fen, afluente del río Amarillo al este de la corte de Hao. En cualquier caso, el debate sobre el origen territorial de los zhou continúa abierto en la actualidad.
- Zhou-dynastia (周) hallitsi Kiinassa 1066 eaa. –221 eaa. Käytännössä Zhou-dynastia hallitsi koko Kiinaa vain niin sanotun Läntisen Zhoun ajan 1066–771 eaa. noin 300 vuotta. Vuonna 771 eaa. barbaarien tukemat aateliset surmasivat Zhou-dynastiaan kuuluneen kuninkaan, ja uusi pääkaupunki siirrettiin itään. Samaan aikaan maa hajosi itsenäisiin feodaalivaltioihin, ja alkoi poliittisesti hajanainen Itäinen Zhou, jota leimasivat eri maakuntien väliset poliittiset valtataistelut ja sodat Kevään ja syksyn ja varsinkin taistelevien läänitysvaltioiden aikakaudella.
- La dynastie Zhou, (Tcheou en transcription EFEO) est la troisième dynastie chinoise, fondée au XI siècle av. J. -C. , et qui domina le pays jusqu’en 256 av. J. -C. , date où s'acheva le règne du dernier roi des Zhou. Une autre dynastie nommée Zhou exista entre 690 et 705.
- La dinastia Zhou è una dinastia di regnanti che governarono nella Cina antica fra il XII e il III secolo a.C.. Viene tradizionalmente suddivisa in due sottodinastie principali, la dinastia occidentale e la dinastia orientale . Alla famiglia Zhou afferisce anche una terza dinastia, detta dinastia Zhou settentrionale, che governò per breve tempo, nel VI secolo a.C. , sul regno Wei.
- 周（しゅう 紀元前1046年ごろ - 紀元前256年）は、中国古代の王朝。殷を倒して王朝を開いた。また、時代の名前にも使い、「周代」と言えば、紀元前1046年ごろから、遷都して東周となるまでの紀元前771年の間のことをさす。国姓は姫（き）。周代においていわゆる中国高文明が成立したとみられる。
- De Zhou-dynastie, oude spelwijze Tsjow-dynastie, volgde de Shang-dynastie op en ging vooraf aan de Qin-dynastie in China. De Zhou-dynastie hield langer stand dan elke andere dynastie in de geschiedenis van China.
- Zhou-dynastiet fulgte etter Shang-dynastiet og ble etterfulgt av Qin-dynastiet i Kina. Zhou-dynastiet varte lengre enn noe annet kinesisk dynasti.
- Dynastia Zhou (1022 - 256 p.n.e. ) - dynastia rządząca Chinami po dynastii Shang, a przed dynastią Qin. Jej rządy cechowała rosnąca rola feudałów, którzy w Okresie Wiosen i Jesieni doprowadzili do powstania ponad 100 małych państewek. W końcowych latach panowania Zhou nasiliły się tendencje unifikacyjne, które doprowadziły do zjednoczenia Chin na drodze podboju. W okresie Zhou zaczęto w Chinach wytapiać żelazo i dokonano wielu innych wynalazków. Epokę cechował bezprecedensowy rozkwit filozofii, który położył podwaliny pod m. in. konfucjanizm i taoizm. pismo przeszło ewolucję od form początkowych do form bardziej skomplikowanych, bliskich dzisiejszemu pismu. Panowanie dynastii Zhou dzieli się na okresy: Zachodnia Dynastia Zhou (1100-771 p.n.e. ) - okres względnej stabilności politycznej; Wschodnia Dynastia Zhou (770-256 p.n.e. ) - słabnąca rola władców i rosnąca rola panów feudalnych; Okres Wiosen i Jesieni (770-476 p.n.e. ) - okres rozbicia na ponad 100 małych dzielnic, zakończony wyłonieniem się 7 państw; Okres Walczących Królestw (475-221 p.n.e. ) - okres walki 7 królestw o supremację;
- A Dinastia Chou, também chamada dinastia Zhou, Chow, Jou ou mesmo Cheu, foi uma das primeiras dinastias chinesas. Calcula-se que o início desta dinastia se dê com a queda da Dinastia Shang, no final do século X a.C. ou século IX a.C. , e seu término com a ascensão da Dinastia Qin, em 256 a.C.. e a data de seu fim ao redor de 221 a.C. A Dinastia Chou foi a dinastia com maior duração em toda a história chinesa, e a tecnologia da Era do Ferro foi introduzida na China neste período.
- Династия Чжоу — китайская династия и период в истории Китая. Династия Чжоу свергла династию Шан и прекратилась после победы династии Цинь. Хотя династия длилась формально около 800 лет, этот период был неоднородным, и историки делят его на несколько периодов. Западная Чжоу — когда дом Чжоу владел территорией в бассейне Средней Хуанхэ. Восточная Чжоу (770 до н. э. — 249 до н. э. ) — когда дом Чжоу постепенно утрачивал гегемонию, а территория Китая была поделена между отдельными царствами. С периодом Восточной Чжоу традиционно ассоциируются два отдельных исторических периода: Вёсны и Осени (период) (Чуньцю), соответствующий хронике (чуньцю) царства Лу, которую редактировал Конфуций, период заканчивается в 453 г. до н. э.. Тогда на территории Китая существовало большое число отдельных владений (часть из них было китайскими, а часть — создана другими народами). Правитель (ван) царства Чжоу обладал центральной властью — сначала реальной, потом всё более номинальной. Период Сражающихся царств вплоть до 256 до н. э. и далее 35 лет позже, когда Царство Чжоу было уже уничтожено - в этот период царство Чжоу уже не доминировало и политику в Китае определяли другие царства. При этом, говоря о Восточной Чжоу, имеют в виду скорее само царство Чжоу, превратившееся к тому времени в удельное царство и утратившее главенство, а периоды Чуньцю и Чжаньго рассматривают с точки зрения взаимоотношения всех государств и удельных княжеств на территории Китая. Первой столицей государства Чжоу стал город Хао на реке Вэй, в непосредственной близости от современного города Сиань. Государство Чжоу при этом продолжало культурную традицию предыдущего государства Шан, расширяя своё культурное влияние и увеличивая империю.
- Zhoudynastin (周朝) var en kinesisk dynasti som existerade från 1045 till 256 f. Kr. Dynastin är uppdelad i två perioder; Västra Zhoudynastin och Östra Zhoudynastin. Under den senare av dessa (Östra Zhou), uppdelad i Vår- och höstperioden och De krigande staternas period, var dock dynastins makt kraftigt inskränkt. Härskarna av Zhou tog precis som sina föregångare titeln wang som betyder kung. Kungen styrde dock bara över en liten del, störe delen av landet delades ut som ärftliga län till vasaller, det vill säga feodalism. Vasaller kunde vara personer från den kungliga familjen, militärer eller personer från den föregående dynastin. Dessa tog upp skatt i sina län men var skyldiga att bistå kungen ifall av uppror och de betalade även en tribut till kungen. I början av perioden fanns det cirka 100 län men mot slutet återstod bara ett tiotal. Från 770 och framåt förlorade kungarna makt och inflytande över länen. Tiden 481 f. kr. till 256 f. kr. benämns "de krigande staternas period", och var en period fylld av krig mellan de kvarvarande länen. Det feodala systemet undergrävdes av att länsherrarna tog sig mer makt och kallade sig själva för wang. Militärt frångick man hästdragna stridsvagnar och började mer och mer använda beridna bågskyttar, främst i de västra rikena. Naturhushållningen ersattes av penningshushållning, och köpmännen blev allt mer inflytelserika. Järnet användes allt mer till vapen och redskap. Genom sin militära överlägsenhet lyckades till slut Qin sluka de andra rikena och grundade nästa dynasti.
- Zhou Hanedanı; M. Ö. 1122'den M. Ö. 256 yılına kadar hüküm sürmüş, Shang Hanedanı'ndan sonra, Qin Hanedanı'ndan önce yönetimde olan Çin İmparatorluğu hanedanı. Zhou Hanedanı Çin tarihindeki diğer tüm hanedanlardan daha uzun süre hüküm sürmüş olsa da aslî siyasî ve askerî hükümranlıkları sadece Batı Zhou döneminde yaşanmıştır. Zhou döneminde Çin'de demirin kullanımı başlamış, ayrıca birçoklarına göre Çin tunç eşya yapımı bu dönemde doruk noktasına ulaşmıştır. Hanedanı aynı zamanda, yazının antik hâlinden, ki bunun örnekleri Batı Zhou tunç kitabelerinde bulunabilir, çağdaş yazım şeklinin başlangıcına, geç Muharip Devletler Dönemi'deki arkaik klerik yazı formuna, doğru evrim geçirdiği dönemi de kapsamaktadır. Zhou Hanedanı döneminde, M. Ö. 6. yüzyıldaki ilk hâlinin ortaya çıkışıyla, Çin felsefesinin kökenleri kurulmuştur. Daha sonraki nesillere büyük etkisi olacak önemli Çin filozofları bu dönemde ortaya çıkmıştır: Kong Fuzi ve Laozi. Bu dönemde ortaya çıkan diğer filozoflar, kuramcılar ve düşünce ekolleri şunlardır: Mozi, Mengzi (tanınmış bir Konfüçyüscü), (Qin Hanedanının temel felsefesi olan) Çin legalizminin gelişimine öncülük eden Shang Yang ve Han Feizi ve döneminin en önemli entelektüeli, Çin entelektüel yaşamının kendi dönemindeki merkezi olduğu ve hatta Mengzi gibi ikonik entelektüel figürlerden daha çok önem ve ün kazanmış olduğu iddia edilen Xunzi.
- 周朝是中國歷史上繼商朝之後的朝代，分為「西周」（前11世纪中期－前771年）與「東周」（前770年－前256年）兩個時期。西周由周武王姬發創建，定都鎬京和洛邑；東周由周平王姬宜臼建立，定都洛邑。其中東周時期又稱「春秋戰國」，分為「春秋」及「戰國」兩部分。周王朝存在的時間從約前11世紀至前256年，共計存在約為791年。
|
| rdfs:comment
|
- The Zhou Dynasty followed the Shang Dynasty and was followed by the Qin Dynasty in China. The Zhou dynasty lasted longer than any other dynasty in Chinese history—though the actual political and military control of China by the dynasty only lasted during the Western Zhou. During the Zhou, the use of iron was introduced to China, while this period of Chinese history produced what many consider the zenith of Chinese bronze-ware making.
- Die Zhou-Dynastie wird in eine westliche Dynastie mit der Hauptstadt Zongzhou/Hao (zirka 1122/1045-770 v. Chr. ) und in eine östliche Dynastie mit der Hauptstadt Chengzhou bei Luoyang (770-256 v. Chr. ) unterteilt. Die Trennlinie ist ein Einfall von Nomaden, die 771 den König You töteten und die Hauptstadt plünderten. Des Weiteren existierte eine nördliche Zhou-Dynastie, auch Bei-Zhou genannt, von 557 - 581 als kurzlebige Nachfolge-Dynastie des Tabgatsch-Reiches.
- La dinastia Zhou és la tercera dinastia xinesa en la història tradicional, i la segona, rere la dinastia Shang, de la qual tenim constància per fonts escrites de la seva època. Fou la més llarga de totes les dinasties i va ser la darrera de les dinasties de reis anteriors a les dinasties imperials. En aquesta època van viure els grans pensadors xinesos de l'antiguitat, com Confuci i Laozi, i es va iniciar la literatura xinesa clàssica.
- La dinastía Zhou fue una dinastía china que gobernó entre alrededor de 1050 a. C. y 256 a. C. Es la tercera dinastía china en la historia tradicional, y la segunda, tras la Dinastía shang, de la que existe constancia por fuentes escritas de su época. La Dinastía zhou fue la última de las dinastías de reyes anteriores a las dinastías imperiales. En esta época vivieron los grandes pensadores chinos de la antigüedad, como Confucio, y se inició la literatura china clásica.
- Zhou-dynastia (周) hallitsi Kiinassa 1066 eaa. –221 eaa. Käytännössä Zhou-dynastia hallitsi koko Kiinaa vain niin sanotun Läntisen Zhoun ajan 1066–771 eaa. noin 300 vuotta. Vuonna 771 eaa. barbaarien tukemat aateliset surmasivat Zhou-dynastiaan kuuluneen kuninkaan, ja uusi pääkaupunki siirrettiin itään.
- La dynastie Zhou, (Tcheou en transcription EFEO) est la troisième dynastie chinoise, fondée au XI siècle av. J. -C. , et qui domina le pays jusqu’en 256 av. J. -C. , date où s'acheva le règne du dernier roi des Zhou. Une autre dynastie nommée Zhou exista entre 690 et 705.
- La dinastia Zhou è una dinastia di regnanti che governarono nella Cina antica fra il XII e il III secolo a.C.. Viene tradizionalmente suddivisa in due sottodinastie principali, la dinastia occidentale e la dinastia orientale . Alla famiglia Zhou afferisce anche una terza dinastia, detta dinastia Zhou settentrionale, che governò per breve tempo, nel VI secolo a.C. , sul regno Wei.
- 周（しゅう 紀元前1046年ごろ - 紀元前256年）は、中国古代の王朝。殷を倒して王朝を開いた。また、時代の名前にも使い、「周代」と言えば、紀元前1046年ごろから、遷都して東周となるまでの紀元前771年の間のことをさす。国姓は姫（き）。周代においていわゆる中国高文明が成立したとみられる。
- De Zhou-dynastie, oude spelwijze Tsjow-dynastie, volgde de Shang-dynastie op en ging vooraf aan de Qin-dynastie in China. De Zhou-dynastie hield langer stand dan elke andere dynastie in de geschiedenis van China.
- Zhou-dynastiet fulgte etter Shang-dynastiet og ble etterfulgt av Qin-dynastiet i Kina. Zhou-dynastiet varte lengre enn noe annet kinesisk dynasti.
- Dynastia Zhou (1022 - 256 p.n.e. ) - dynastia rządząca Chinami po dynastii Shang, a przed dynastią Qin. Jej rządy cechowała rosnąca rola feudałów, którzy w Okresie Wiosen i Jesieni doprowadzili do powstania ponad 100 małych państewek. W końcowych latach panowania Zhou nasiliły się tendencje unifikacyjne, które doprowadziły do zjednoczenia Chin na drodze podboju. W okresie Zhou zaczęto w Chinach wytapiać żelazo i dokonano wielu innych wynalazków.
- A Dinastia Chou, também chamada dinastia Zhou, Chow, Jou ou mesmo Cheu, foi uma das primeiras dinastias chinesas. Calcula-se que o início desta dinastia se dê com a queda da Dinastia Shang, no final do século X a.C. ou século IX a.C. , e seu término com a ascensão da Dinastia Qin, em 256 a.C.. e a data de seu fim ao redor de 221 a.C. A Dinastia Chou foi a dinastia com maior duração em toda a história chinesa, e a tecnologia da Era do Ferro foi introduzida na China neste período.
- Династия Чжоу — китайская династия и период в истории Китая. Династия Чжоу свергла династию Шан и прекратилась после победы династии Цинь. Хотя династия длилась формально около 800 лет, этот период был неоднородным, и историки делят его на несколько периодов.
- Zhoudynastin (周朝) var en kinesisk dynasti som existerade från 1045 till 256 f. Kr. Dynastin är uppdelad i två perioder; Västra Zhoudynastin och Östra Zhoudynastin. Under den senare av dessa (Östra Zhou), uppdelad i Vår- och höstperioden och De krigande staternas period, var dock dynastins makt kraftigt inskränkt. Härskarna av Zhou tog precis som sina föregångare titeln wang som betyder kung.
- Zhou Hanedanı; M. Ö. 1122'den M. Ö. 256 yılına kadar hüküm sürmüş, Shang Hanedanı'ndan sonra, Qin Hanedanı'ndan önce yönetimde olan Çin İmparatorluğu hanedanı. Zhou Hanedanı Çin tarihindeki diğer tüm hanedanlardan daha uzun süre hüküm sürmüş olsa da aslî siyasî ve askerî hükümranlıkları sadece Batı Zhou döneminde yaşanmıştır.
- 周朝是中國歷史上繼商朝之後的朝代，分為「西周」（前11世纪中期－前771年）與「東周」（前770年－前256年）兩個時期。西周由周武王姬發創建，定都鎬京和洛邑；東周由周平王姬宜臼建立，定都洛邑。其中東周時期又稱「春秋戰國」，分為「春秋」及「戰國」兩部分。周王朝存在的時間從約前11世紀至前256年，共計存在約為791年。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
