| dbpprop:abstract
|
- Yiddish (yidish or idish, literally "Jewish") is a non-territorial High German language of Jewish origin, spoken throughout the world. Unlike other Germanic languages, Yiddish is written with the Hebrew alphabet as opposed to a Latin alphabet. The language originated in the Ashkenazi culture that developed from about the 10th century in the Rhineland and then spread to central and eastern Europe and eventually to other continents. In the earliest surviving references to it, the language is called לשון־אַשכּנז (loshn-ashkenaz = "language of Ashkenaz") and טײַטש (taytsh, a variant of tiutsch, the contemporary name for the language otherwise spoken in the region of origin, now called Middle High German; compare the modern New High German Deutsch). In common usage, the language is called מאַמע־לשון (mame-loshn, literally "mother tongue"), distinguishing it from biblical Hebrew and Aramaic, which are collectively termed לשון־קודש (loshn-koydesh, "holy tongue"). The term "Yiddish" did not become the most frequently used designation in the literature of the language until the 18th century. For a significant portion of its history, Yiddish was the primary spoken language of the Ashkenazi Jews and once spanned a broad dialect continuum from Western Yiddish to three major groups within Eastern Yiddish. Eastern and Western Yiddish are most markedly distinguished by the extensive inclusion of words of Slavic origin in the Eastern dialects. While Western Yiddish has few remaining speakers, Eastern dialects remain in wide use. Yiddish is written and spoken in Orthodox Jewish communities around the world. It is a home language in most Hasidic communities, where it is the first language learned in childhood, used in schools, and in many social settings. The general history and status of Yiddish are discussed below, with further detail provided in separate articles on: Yiddish dialects—as spoken in different regions of Europe Yiddish morphology—the structural detail of the language Yiddish orthography—the written representation of the language Yiddish phonology—the elements of the spoken language Yiddish is also used in the adjectival sense to designate attributes of Ashkenazic culture.
- Jiddisch (aus ostjidd. jidisch für „jüdisch“; im 19. Jahrhundert als yiddish ins Englische entlehnt und daraus Anfang des 20. Jahrhundert als jiddisch ins Deutsche zurück übernommen) ist eine westgermanische Sprache mit hebräischen und slawischen Elementen, die üblicherweise in hebräischen Schriftzeichen geschrieben wird. Jiddisch ging zur Zeit des Hochmittelalters aus dem Mittelhochdeutschen hervor und ist allgemein auch heute noch der deutschen Sprache und deren Mundarten sehr nahe. Es wird von etwa drei Millionen Menschen, größtenteils Juden, auf der ganzen Welt gesprochen. Vor dem Holocaust gab es etwa 12 Millionen Sprecher, die meisten davon in Ostmittel- und Osteuropa. Heutzutage sprechen neben älteren Menschen aller jüdischen Glaubensrichtungen vor allem chassidische Juden jiddisch als Umgangssprache. Der Erforschung der jiddischen Sprache, Literatur und Kultur widmet sich die Jiddistik, die auch in Deutschland und Österreich an mehreren Universitäten vertreten ist.
- El jiddisch és una llengua germànica, parlada originàriament pels jueus establerts a Alemanya i altres països de l'Europa central i oriental. Avui en dia, queden relativament pocs parlants de jiddisch en el territori original, però n'hi ha comunitats de parlants en molts altres països del món. La seva filiació és: llengua indoeuropea, germànica, germànica occidental.
- Jidiš (ייִדיש jídiš, אידיש ídiš "židovský") je západogermánský jazyk, kterým hovoří kolem čtyř miliónů Židů po celém světě. Sám název jidiš znamená židovský a je zkratkou za původní „jidiš dajtš“ (ייִדיש־דײַטש), tedy „židovská němčina“. Mluvená forma je i dnes němčině blízká, jidiš však obsahuje řadu výpůjček z hebrejštiny a jazyků mnoha národů, v jejichž sousedství Židé žili.
- El yidis, yídico o yídish es el idioma oriental del judeoalemán, hablado por las comunidades judías del centro de Europa. Si bien toma la mayor parte de su sintaxis y léxico del alemán, tiene importantes préstamos de lenguas eslavas, del arameo y del hebreo (más específicamente del hebreo de Tiberíades). Se emplea habitualmente el alfabeto de este último para su escritura. El yidis se desarrolló en Europa Central a partir del siglo X y evolucionó junto con las lenguas del entorno. Hoy, tras la virtual erradicación de la población judía centroeuropea a causa del holocausto y la emigración por salvaguardia, su población hablante se redujo de 13 millones (1930) a 3 millones de personas (2005). Algunos grupos de judíos ortodoxos en todo el mundo utilizan el yidis para la comunicación habitual, puesto que el hebreo —que es el idioma de las plegarias y el estudio de la Torá— es considerado sagrado.
- Jiddiš eli juutalaissaksa (suomen kieleen on ehdotettu myös muotoa jiddi) on aikoinaan Keski- ja Itä-Euroopan juutalaisten puhuma keskiaikaiseen saksaan pohjautuva kieli, jossa on vaikutteita myös seemiläisistä ja slaavilaisista kielistä.
- Le yiddish (ייִדיש en yiddish; également orthographié en français yidish, jiddisch, jidisch ainsi que, selon les rectifications orthographiques du français, yidich ou yidiche) est une langue germanique dérivé du haut-allemand, avec un apport de vocabulaire hébreu et slave, qui a servi de langue vernaculaire aux communautés juives d'Europe centrale et orientale du Moyen Âge. Il est également parfois appelé judéo-allemand (yidishdaytsh ייִדישדײַטש) Le yiddish a été parlé par les deux tiers des Juifs du monde, soit onze millions de personnes à la veille de la Seconde Guerre Mondiale. Depuis le génocide des Juifs par les nazis, au cours duquel la majorité de la population juive d'Europe a été exterminée, elle est en voie de disparition . Les linguistes divisent l'histoire du yiddish en quatre grandes périodes : le pré-yiddish, jusqu'en 1250; le yiddish ancien, de 1250 à 1500; le moyen yiddish, de 1500 à 1750 et, enfin, le yiddish moderne, de 1750 à nos jours.
- A jiddis a germán nyelvek nyugati ágába tartozó nyelv, eredetileg az askenázi (= német) zsidóság nagyrészének anyanyelve volt, amely felnémet származéknyelveként alakult ki német nyelvterületen a középkor folyamán. Ez a felnémet jellegű nyelv tartalmaz héber-arámi és ófrancia elemeket is. Egyes régiókban szláv elemek is belekerültek a jiddisbe, természetesen, ahol szláv nyelvi környezetben élt a jiddis, ott a nyelvtani szerkezetekre is hatással volt. Hosszú időn keresztül egyfajta „elrontott” német nyelvváltozatnak, zsargonnak nyilvánították. Terjedését a kereskedelem, ipar nagyban elősegítette, s később az üldöztetések elől menekülők által jutott el Magyarországra is.
- Lo yiddish o giudeo-tedesco è una lingua germanica del ramo germanico occidentale, parlata dagli ebrei originari dell'Europa orientale. È parlata da numerose comunità in tutto il mondo ed è scritta con i caratteri dell'alfabeto ebraico.
- イディッシュ語（ייִדיש yidish、独: Jiddisch、英: Yiddish）は、世界中で400万人のアシュケナージ系・ユダヤ人によって使用されている言語で、インド・ヨーロッパ語族のうち西ゲルマン語系に属する言語の一つである。
- Het Jiddisch of Jiddisj (ייִדיש jidisj of אידיש idisj of יודיש Jüdisch, "Joods-Duits") is een Germaanse taal, die door ongeveer drie miljoen joden over de hele wereld gesproken wordt. De naam is afgeleid van Middelhoogduits Jüd, Jiddisch (Jodenduits) yid. Er bestaan verschillende dialecten van het Jiddisch. Vergelijk het met Ladino tegenover Spaans. De verschillende varianten van de taal worden voornamelijk door charedische joden gesproken, met name in de Verenigde Staten, Engeland en Israël. Onder Jiddisch-sprekers in de Angelsaksische wereld schrijft men Yiddish, omdat de J als anlaut in de Engelse fonetiek als [dʒ] klinkt (en de Y als).
- Jiddisch eller jiddisk er et germansk språk som tales av over tre millioner jøder, hovedsakelig askenasiske, over hele verden. Språket oppstod i Sentraleuropa i høymiddelalderen som en blanding av middelhøytysk og sentraltyske dialekter, og med mange lånord fra hebraisk, senere også fra slaviske språk. Navnet jiddisch betyr 'jødisk' og er opprinnelig en kortform for ייִדיש טיַיטש 'jidish taitsh', eller 'jødisk tysk'. Ordforrådet består av ca 80 % gjenkjennelige tyske ord, enkelte står nærmere standard høytysk enn mange høytyske dialekter; jiddisch betraktes av og til også som en tysk dialekt. Jiddisch skrives vanligvis med det hebraiske alfabetet. Fram til andre verdenskrig var både østjiddisch og vestjiddisch dialekt i bruk. Vest-jiddisch som ble talt i Tyskland, Italia, Østerrike, Nederland, Frankrike og andre land er i dag nesten utdødd som følge av at de som talte denne dialekten ble utslettet i holocaust. Forfatteren Isaac Bashevis Singer (1904-1991), som skrev på jiddisch, fikk Nobelprisen i litteratur i 1978. Den jiddischspråklige lingvisten Max Weinreich formulerte den meget siterte metaforen «A shprakh iz a diyalekt mit an armey un a flot» (et språk er en dialekt med en armé og en flåte).
- Jidysz – ייִדיש – język Żydów aszkenazyjskich, powstały ok. X wieku w południowych Niemczech na bazie dialektu średnio-wysokoniemieckiego z dodatkiem elementów hebrajskich, słowiańskich i romańskich. Zwany niekiedy także מאַמע־לשון (mame-loszn; matczyny-język) lub לשון־אַשכּנז (loszn-aszkenaz; język-aszkenazyjski) w odróżnieniu od לשון־קודש (loszn-kojdesz; język święty), którym to terminem określany jest tradycyjny język hebrajski.
- O iídiche (ייִדיש, Yídish, do alemão jüdisch, "judeu", "judaico") é uma língua da família indo-européia, pertencente ao subgrupo germânico, tendo sido adotada por judeus, particularmente na Europa Central e na Europa Oriental, no segundo milênio, que a escrevem utilizando os caracteres hebraicos. Atualmente, o iídiche é falado especialmente nas comunidades judaicas dos seguintes países: Alemanha, Argentina, Estados Unidos da América, Bélgica, França, Israel, Lituânia, Rússia, Brasil, Ucrânia, Canadá. Dois grupos principais utilizam atualmente o iídiche: judeus ortodoxos no mundo inteiro, especialmente os ultra-ortodoxos (mesmo os residindo em Israel), e judeus seculares, de idade avançada ou não, que valorizam suas raízes. O iídiche se desenvolveu dentro da cultura asquenazita, a partir do século X na Europa central e oriental, e se espalhou para outras regiões do planeta com a emigração de seus praticantes. O nome "iídiche" passou a ser usado para designar o idioma somente a partir do século XVIII; antes disso, já era a principal língua falada pelos judeus da cultura asquenazita. O idioma é fruto de uma compilação lingüística diversificada: O germânico (dominante do ponto de vista fonético) derivado das variedades urbanas medievais do alto-alemão médio falado nas fronteiras; Dialetos modernos, como o eslavo, do polonês, ucraniano, bielorrusso e russo; O semita, derivado do hebraico e do aramaico pós-clássicos, cujo alfabeto é usado para representação fonética e escrita. De forma simplificada, pode-se dizer que o iídiche é o idioma germânico escrito com caracteres do alfabeto hebraico moderno e em sentido oposto (ou seja, escrita sinistrorsa, escrita e lida da direita para a esquerda) ao da escrita ocidental. Na prática, os três componentes contribuíram em maior ou menor grau na fonologia, morfologia, sintaxe e semântica da língua.
- Idiş (ייִדיש, Yiddish) este un dialect sudic al limbii germane, vorbit de aproximativ 3.000.000 de evrei în toată lumea, cu o concentraţie mai mare în Europa Centrală şi Europa de Est. Limba s-a format în Europa Centrală între Secolul XI şi Secolul XIV, desprinzându-se din graiurile meridionale ale germanei din faza Mittelhochdeutsch.
- И́диш — еврейский язык германской группы, исторически основной язык ашкеназов, на котором в начале XX века говорило около 11 млн евреев по всему миру. Идиш возник в Центральной и Восточной Европе X—XIV веках на основе средненемецких диалектов (70—75 %) с обширными заимствованиями из древнееврейского и арамейского (около 15—20 %), а также из романских и славянских языков (в диалектах достигает 15 %). Сплав языков породил оригинальную грамматику, позволяющую комбинировать слова с немецким корнем и синтаксические элементы семитских и славянских языков.
- Jiddisch är ett germanskt språk som talas av omkring tre miljoner judar i hela världen. Det uppstod under 1000-talet i det territorium som sedermera blev Tyskland. Språkets ursprungliga benämning var loshn-ashkenaz (לשון-אַשכּנז = "ashkenaz-språk"), från det dåtida judiska namnet för detta område, och benämndes även taytsh (טײַטש), en variant av tiutsch, beteckningen på språket som f. ö. talades i den regionen. I dagligt tal kallades språket för מאַמע-לשון, vilket är brukligt än idag. Benämningen jiddisch används i litterära sammanhang men kom i bruk först under 1700-talet. I likhet med andra judiska språk som saknar släktskap med hebreiska, som ladino (judeo-spanska) och dzhidi (judeo-persiska), skrivs jiddisch med en egen variant av det hebreiska alfabetet. Jiddisch är baserat på medelhögtyska, framför allt då medelrhenländska, men innehöll redan från början ett tydligt inslag av ord från hebreiskan och arameiskan. Allteftersom språkområdet spreds österut absorberades även väsentliga mängder slaviska språkelement. Detta ledde med början under 1300-talet till en dialektal delning mellan västjiddisch och östjiddisch. Den senare delades därefter vidare i nord-, central-, och sydöstjiddisch. Tidigt under 1900-talet inleddes försök till att standardisera jiddischrättstavning. Detta ledde till en modern standardjiddisch, som till största del baserades på den nordöstliga dialekten som talades i Litauen — Litvish. Detta accepterades så småningom i pedagogiska sammanhang, men hade ingen märkbar effekt på den dialektala variationen i vare sig dagligt tal eller litterära sammanhang förutom att trigga en debatt som alltjämt pågår om huruvida någon form av standardisering var behövlig överhuvud taget. Det största antalet jiddischtalare tillhör den centrala dialektgruppen, Poylish, följt av den sydöstra Ukrainish. Västjiddisch betraktas idag som utdött. När flera östeuropeiska städer under 1600- och 1700-talet utvecklades till centra för judiskt liv, blev jiddisch det dominerande språket för en stor del av Östeuropas judar. Det betraktades som ett vardagsspråk, till skillnad från hebreiskan som förblev språket för religiösa studier. Därför kom den sekulära judiska kultur som uppstod att använda sig av jiddisch. Under 1800-talet började detta utvecklas till att omfatta en litteratur som i alla avseenden kunde jämföras med den som skrevs på mer allmänt erkända "kulturspråk". Från sent 1800-tal spreds jiddisch till USA som ett resultat av judisk migration och i New York utvecklades en jiddischspråkig dagspress med en omfattande upplaga (som existerar ännu idag fast med den dagliga utgivningen numera reducerad till veckovis). Inom den sionistiska rörelsen debatterades livligt om jiddisch eller den nyskapade moderna hebreiskan skulle bli det officiella språket. Antalet jiddischtalande ökade fram till andra världskriget och under 1930-talet talades språket av omkring 12 miljoner människor världen över, av vilka en överväldigande majoritet fortfarande fanns i östra Europa. Under förintelsen försvann praktiskt taget hela den sammanhängande jiddisch-världen, så när som på mindre ortodoxa grupper och invandrarsamhällen utanför Europa. Jiddisch betraktas oftast som ett språk på väg att dö ut, med hög medelålder bland många personer som har det som primärt språk. Jiddisch fortsätter dock att vara ett levande språk bland vissa ortodoxa grupper i USA och Israel (som inte använder hebreiska i vardagliga sammanhang). Även om dessa är relativt begränsade till antalet, håller de på att växa tack vare en hög nativitet. Ett intresse för att bevara jiddischkulturen har också gjort att allt fler lär sig jiddisch för att återuppta den egna språktradition, resp. som ett främmande språk. Kända jiddischförfattare är Sholem Aleichem, Isaac Bashevis Singer och Sholem Asch. Den israeliska sångerskan Chava Alberstein har spelat in ett flertal folksånger på jiddisch.
- Yidiş (Yid. ייִדיש yidiş / אידיש idiş "yahudi") Avrupa, Amerika ve Asya’da 3.5 milyon’dan fazla Aşkenaz Yahudisi tarafından konuşulan, Cermen kökenli dil. Diğer birçok Musevi dili gibi İbrani Alfabesi ile yazılır.
- Їдиш (їд. ייִדיש, також трапляється написання ідиш) — єврейська мова з групи германських мов, якою користуються переважно євреї ашкеназі (центрально- та західноєвропейські євреї). Користується гебрейською абеткою. Сама мова досить близька до німецької. Сьогодні мовою їдиш володіє більше 2 млн. людей, переважно у Європі, Ізраїлі та США. До масового знищення євреїв під час Другої світової війни мовою їдиш говорило 11—12 мільйонів осіб.
- 意第緒語（Yid. ייִדיש, yidiš，又譯「依地語」）屬於日耳曼语族。全球大约有三百万人在使用，大部分的使用者是犹太人，而且其中主要是阿什肯納茲猶太人在操用此語。意第緒(語)這個稱呼本身可以來代表"犹太人"，也可能是"意第緒-塔烏特緒"(ייִדיש־טײַטש)的簡稱，或者說是用作表示"德國猶太人"的稱呼。在"意第緒(語)"稱呼于早年(13至14世纪)的發展階段，它也是被當作"德國猶太人"的意思；在早先時期有時候"意第緒"，亦如它以後所表示的意思，也被視為一種語言的表示法"意第緒語"來看待。
|
| rdfs:comment
|
- Yiddish (yidish or idish, literally "Jewish") is a non-territorial High German language of Jewish origin, spoken throughout the world. Unlike other Germanic languages, Yiddish is written with the Hebrew alphabet as opposed to a Latin alphabet. The language originated in the Ashkenazi culture that developed from about the 10th century in the Rhineland and then spread to central and eastern Europe and eventually to other continents.
- Jiddisch (aus ostjidd. jidisch für „jüdisch“; im 19. Jahrhundert als yiddish ins Englische entlehnt und daraus Anfang des 20. Jahrhundert als jiddisch ins Deutsche zurück übernommen) ist eine westgermanische Sprache mit hebräischen und slawischen Elementen, die üblicherweise in hebräischen Schriftzeichen geschrieben wird.
- El jiddisch és una llengua germànica, parlada originàriament pels jueus establerts a Alemanya i altres països de l'Europa central i oriental. Avui en dia, queden relativament pocs parlants de jiddisch en el territori original, però n'hi ha comunitats de parlants en molts altres països del món. La seva filiació és: llengua indoeuropea, germànica, germànica occidental.
- Jidiš (ייִדיש jídiš, אידיש ídiš "židovský") je západogermánský jazyk, kterým hovoří kolem čtyř miliónů Židů po celém světě. Sám název jidiš znamená židovský a je zkratkou za původní „jidiš dajtš“ (ייִדיש־דײַטש), tedy „židovská němčina“. Mluvená forma je i dnes němčině blízká, jidiš však obsahuje řadu výpůjček z hebrejštiny a jazyků mnoha národů, v jejichž sousedství Židé žili.
- El yidis, yídico o yídish es el idioma oriental del judeoalemán, hablado por las comunidades judías del centro de Europa. Si bien toma la mayor parte de su sintaxis y léxico del alemán, tiene importantes préstamos de lenguas eslavas, del arameo y del hebreo (más específicamente del hebreo de Tiberíades). Se emplea habitualmente el alfabeto de este último para su escritura. El yidis se desarrolló en Europa Central a partir del siglo X y evolucionó junto con las lenguas del entorno.
- Jiddiš eli juutalaissaksa (suomen kieleen on ehdotettu myös muotoa jiddi) on aikoinaan Keski- ja Itä-Euroopan juutalaisten puhuma keskiaikaiseen saksaan pohjautuva kieli, jossa on vaikutteita myös seemiläisistä ja slaavilaisista kielistä.
- Le yiddish (ייִדיש en yiddish; également orthographié en français yidish, jiddisch, jidisch ainsi que, selon les rectifications orthographiques du français, yidich ou yidiche) est une langue germanique dérivé du haut-allemand, avec un apport de vocabulaire hébreu et slave, qui a servi de langue vernaculaire aux communautés juives d'Europe centrale et orientale du Moyen Âge.
- A jiddis a germán nyelvek nyugati ágába tartozó nyelv, eredetileg az askenázi (= német) zsidóság nagyrészének anyanyelve volt, amely felnémet származéknyelveként alakult ki német nyelvterületen a középkor folyamán. Ez a felnémet jellegű nyelv tartalmaz héber-arámi és ófrancia elemeket is. Egyes régiókban szláv elemek is belekerültek a jiddisbe, természetesen, ahol szláv nyelvi környezetben élt a jiddis, ott a nyelvtani szerkezetekre is hatással volt.
- Lo yiddish o giudeo-tedesco è una lingua germanica del ramo germanico occidentale, parlata dagli ebrei originari dell'Europa orientale. È parlata da numerose comunità in tutto il mondo ed è scritta con i caratteri dell'alfabeto ebraico.
- イディッシュ語（ייִדיש yidish、独: Jiddisch、英: Yiddish）は、世界中で400万人のアシュケナージ系・ユダヤ人によって使用されている言語で、インド・ヨーロッパ語族のうち西ゲルマン語系に属する言語の一つである。
- Het Jiddisch of Jiddisj (ייִדיש jidisj of אידיש idisj of יודיש Jüdisch, "Joods-Duits") is een Germaanse taal, die door ongeveer drie miljoen joden over de hele wereld gesproken wordt. De naam is afgeleid van Middelhoogduits Jüd, Jiddisch (Jodenduits) yid. Er bestaan verschillende dialecten van het Jiddisch. Vergelijk het met Ladino tegenover Spaans.
- Jiddisch eller jiddisk er et germansk språk som tales av over tre millioner jøder, hovedsakelig askenasiske, over hele verden. Språket oppstod i Sentraleuropa i høymiddelalderen som en blanding av middelhøytysk og sentraltyske dialekter, og med mange lånord fra hebraisk, senere også fra slaviske språk. Navnet jiddisch betyr 'jødisk' og er opprinnelig en kortform for ייִדיש טיַיטש 'jidish taitsh', eller 'jødisk tysk'.
- Jidysz – ייִדיש – język Żydów aszkenazyjskich, powstały ok. X wieku w południowych Niemczech na bazie dialektu średnio-wysokoniemieckiego z dodatkiem elementów hebrajskich, słowiańskich i romańskich. Zwany niekiedy także מאַמע־לשון (mame-loszn; matczyny-język) lub לשון־אַשכּנז (loszn-aszkenaz; język-aszkenazyjski) w odróżnieniu od לשון־קודש (loszn-kojdesz; język święty), którym to terminem określany jest tradycyjny język hebrajski.
- O iídiche (ייִדיש, Yídish, do alemão jüdisch, "judeu", "judaico") é uma língua da família indo-européia, pertencente ao subgrupo germânico, tendo sido adotada por judeus, particularmente na Europa Central e na Europa Oriental, no segundo milênio, que a escrevem utilizando os caracteres hebraicos.
- Idiş (ייִדיש, Yiddish) este un dialect sudic al limbii germane, vorbit de aproximativ 3.000.000 de evrei în toată lumea, cu o concentraţie mai mare în Europa Centrală şi Europa de Est. Limba s-a format în Europa Centrală între Secolul XI şi Secolul XIV, desprinzându-se din graiurile meridionale ale germanei din faza Mittelhochdeutsch.
- И́диш — еврейский язык германской группы, исторически основной язык ашкеназов, на котором в начале XX века говорило около 11 млн евреев по всему миру.
- Jiddisch är ett germanskt språk som talas av omkring tre miljoner judar i hela världen. Det uppstod under 1000-talet i det territorium som sedermera blev Tyskland. Språkets ursprungliga benämning var loshn-ashkenaz (לשון-אַשכּנז = "ashkenaz-språk"), från det dåtida judiska namnet för detta område, och benämndes även taytsh (טײַטש), en variant av tiutsch, beteckningen på språket som f. ö. talades i den regionen.
- Yidiş (Yid. ייִדיש yidiş / אידיש idiş "yahudi") Avrupa, Amerika ve Asya’da 3.5 milyon’dan fazla Aşkenaz Yahudisi tarafından konuşulan, Cermen kökenli dil. Diğer birçok Musevi dili gibi İbrani Alfabesi ile yazılır.
- Їдиш (їд. ייִדיש, також трапляється написання ідиш) — єврейська мова з групи германських мов, якою користуються переважно євреї ашкеназі (центрально- та західноєвропейські євреї). Користується гебрейською абеткою. Сама мова досить близька до німецької.
- 意第緒語（Yid.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
