William of Rubruck (c. 1220 - c. 1293) was a Flemish Franciscan missionary and explorer. His account is one of the masterpieces of medieval geographical literature comparable to that of Marco Polo. Born in in Rubrouck, Flanders, he is known also as William of Rubruk, Willem van Ruysbroeck, Guillaume de Rubrouck or Willielmus de Rubruquis.

PropertyValue
dbpedia-owl:Person/individualisedPnd
  • 118955373
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • William of Rubruck (c. 1220 - c. 1293) was a Flemish Franciscan missionary and explorer. His account is one of the masterpieces of medieval geographical literature comparable to that of Marco Polo. Born in in Rubrouck, Flanders, he is known also as William of Rubruk, Willem van Ruysbroeck, Guillaume de Rubrouck or Willielmus de Rubruquis.
  • Wilhelm von Rubruk (* zwischen 1215 und 1220 in Cassel, heute Frankreich; † um 1270) war ein Franziskaner und Forschungsreisender, der als einer der ersten Europäer die Kultur der Mongolen studierte.
  • Guillaume de Rubrouck (1215-1295) fou un religiós franciscà alemany, nadiu de Rubrouck, prop de Kassel que fou enviat com ambaixador a Mongòlia pel rei Sant Lluís de França. Va sortir de Constantinoble el 7 de maig de 1253 i per la mar Negra va arribar als empris comercials de Gènova a Crimea, arribant a Soldaia el 21 de maig. Va penetrar a l'estepa russa, al khanat de Qiptxaq. Va descriure encertadament l'aspecte físic del país, dels mongols mateixos i de les seves ciutats ambulants; parlà del qumiz, la llet fermentada d'ase (beguda nacional mongola) i el vi mongol. El 31 de juliol de 1253 va arribar al campament de Sartaq, el fill de Batu Khan, al baix Volga. Sartaq era nestorià i Rubrouck fou introduït a la seva cort per un alt càrrec de la cort que també era nestorià, anomenat Coyat. Sartaq es va mostrar molt informat dels afers d'Occident. Després va seguir el viatge i va arribar al ordo (campament) de Batu, on tenia el seu tron, i romania rodejat de una de les seves dones i diversos consellers. Batu el va enviar al gran khan Mongke, i va creuar el riu Ural (o Yaïk) entrant a l'estepa asiàtica. Va seguir el Tchu, va passar a sis dies de Talas, va creuar el Ili, i al nord d'aquest va passar per la ciutat d'Equius, habitada per tadjiks de llengua persa i després per Cailac (Qayaligh, propera a la moderna Kopal) on hi havia una important comunitat nestoriana junt amb una comunitat budista uigur, d'eon va sortir el 30 de novembre de 1253 i va arribar a l'extrem oriental del Baikal, i de allí va creuar la regió d'Imil o Tarbagatai, feu dels ogodeïdes, per arribar finalment al ulus de Mongke. El gran khan li va donar audiència el 4 de gener de 1254. Allí va trobar una dona de nom Pacualeta, que es feia dir Lorena de Metz, que havia estat segrestada a Hongria i posada al servei de una de les esposes nestorianes del gran khan i s'havia casat amb un arquitecte rus. Fins i tot hi va trobar a un orfebre de París, de nom Guillaume Boucher, que tenia un germà a París, i que havia estat successivament al servei de la reina vídua Sorgaqtani i del germà petit de Mongke, Ariq Boka (Arïq-böga o Arik Boka), tots dos de simpaties cristianes. Roubrouk va constatar diverses cerimònies dels nestorians, a algunes de les quals assitia el mateix gran khan. Després el viatger va anar a Karakorum on va arribar el 5 d'abril de 1254 on fou rebut per Guillaume Boucher que estava casat amb una dona nascuda a Hongria però filla d'un musulmà, que parlava turc comà i francès. Allí també hi havia un home de nom Basili, també nascut a Hongria però fill d'un anglès, que també parlava francès i turc comà. El dia de Pasqua va assistir a la celebració a l'església nestoriana de Karakorum; a la ciutat també va registrar dues mesquites, i dotze pagodes o temples budistes o taoistes. Fou saludat pel príncep Arik Boka que li va donar la ma i li va fer el signe de la creu. Rubrouck va assistir a una controvèrsia entre nestorians i musulmans i Arik Boka va prendre partit obertament pels primers. El 30 de maig de 1254 va assistir a una gran controvèrsia religiosa a Karakorum, en presencia de tres arbitres, i va parlar en favor de les tendències deistes (cristians i musulmans) contra els budistes. Rubrouck va sortir de Karakorum el 18 d'agost de 1254 amb la resposta de Mongke: "No hi més que un deu al cel i un sobirà a la terra, Genguis khan fill de deu; i en nom del cel etern i del seu representant a la terra, Mongke dona al rei de França la orde de reconèixer el seu vassallatge envers meu". Va tardar dos mesos i sis dies en el retorn fins al Volga. Es va creuar amb el rei Hetum I que anava a retre vassallatge al gran khan i va arribar al setembre a l' ordo de Batu Khan, que sembla que llavors s'havia instal·lat a la seva nova residència de Sarai. Llavors Rubrouck va passar pels país dels alans, el pas de Derbend i el Moghan on es va aturar per ser rebut pel general Baidju, cap de l'exèrcit a Pèrsia i el Caucas. El seu intèrpret va anar a Tabriz, a trobar a Argun Agha, administrador civil de la mateixa Pèrsia. Va passar el Nadal a Nakhitxevan i després va passar cap a Erzindjan, Qaisariya, i Konya, i cap al regne d'Armènia Menor o Petita Armènia, embarcant a Lajazzo cap a Xipre. Va escriure un relat del viatge amb el nom Voyage dans l'empire Mongol. Va viure fins el 1295.
  • Vilém z Rubroeku byl františkánský mnich, cestovatel a spisovatel. Na základě přání francouzského krále Ludvíka IX. podnikl františkán Vilém z Rubroeku v letech 1253-1255 výpravu za mongolským chánem Möngkem do Karakorumu. Díky této pozoruhodné výpravě vznikl jeden z nejlepších cestopisů své doby. Jedná se o pečlivý záznam krajů a lidí do té doby neznámých.
  • Rubruquis denominación a partir del apellido por la cual es más conocido en español el monje franciscano y viajero medieval también llamado en su idioma materno -el flamenco- Willem Van Ruysbroeck, o Guillaume de Roubrouck (en francés), o Guillermo de Rubruk etc. Rubruquis fue un religioso franciscano, nativo de Rubrouck (entonces Rubroeck), cerca de Cassel, actualmente parte del Flandes francés), que fue enviado como embajador ante los tártaros y Mongolia por el rey san Luis de Francia. Había acompañado al citado san Luis (Luis IX de Francia) en la séptima cruzada, luego cumpliendo las indicaciones del monarca francés y tras estudiar geografía con las obras de Solinus e Isidoro de Sevilla; marchó al Asia Central siguiendo la ruta del misionero húngaro apelado Fray Julián, junto a Bartolomé de Crémona, un asistente llamado Gosset, y un interprete al cual renombraron en latín Homo Dei ("Hombre de Dios",traducción literal del nombre árabe Abdullah). El viaje se inició propiamente cuando partió de la capital del Imperio Bizantino, Constantinopla el 7 de mayo de 1253 navegando por el Mar Negro rumbo a las factorías comerciales genovesas en Crimea, así arribó a Soldaia el 21 de mayo de ese año, luego en Crimea atravesó los bajos montes de Tauride e ingresó a la "Tartaria" (territorios de las actuales Ucrania y Rusia) por el istmo de Perekop . Penetró en la estepa rusa-ucraniana, controlada entonces por el Kan de los mongoles Quiptchacs. Describió acertadamente el aspecto físico del país, a los mongoles mismos y de sus grandes campamentos los ordo (verdaderas ciudades ambulantes); habló del kumis -la leche fermentada de asno y bebida nacional mongola- y el vino mongol. El 31 de julio de 1253 llegó al campamento de Sartaq, hijo de Batu Khan, quien se había establecido en el sur de la cuenca del río Volga. Sartaq era cristiano nestoriano y Rubruquis fue introducido en la corte de este khan por un importante ministro de la corte, que también era nestoriano, llamado Coyat. Luego el franciscano siguió el viaje y llegó al ordo donde el khan Batu, tenía su trono y corte estando rodeado de un harem y varios consejeros. Batu lo envió a visitar al gran khan Mongke, y para esto Rubruquis cruzó el río Ural (o Yaïk) entrando en la estepa asiática. Siguió el río Chu, pasó seis días a orillas del Talas, cruzó el Ili, y al norte de este pasó por la ciudad de Ecquius, habitada por tayiks de lengua persa y luego por Cailac (Qayaligh, cercana a la moderna Kopal) donde había una importante comunidad nestoriana junto con una comunidad budista uighur, de tal localidad salió el 30 de noviembre de 1253 para llegar al extremo oriental del lago Baikal, y de allí cruzar la región de Imil o Tarbagatai, feudo de los ogodeidas, para llegar finalmente a Ulus ciudad controlada por el gran khan Mongke. El gran khan le dio audiencia el 4 de enero de 1254. En Ulus encontró una mujer de nombre Pascualeta, que se hacía llamar Lorena ya que era nacida en Metz, y había sido secuestrada en Hungría y tras esto puesta al servicio de una de las esposas nestorianas del gran khan y se había casado con un arquitecto ruso. Incluso se encontró a un orfebre de París, de nombre Guillaume Boucher, que tenía un hermano en París, y que había estado sucesivamente al servicio de la reina viuda Sorgaqtani y del hermano menor de Mongke, Ariq Boka, ambos simpatizantes con el cristianismo. Rubruquis pudo constatar diversas ceremonias de los cristianos nestorianos, a algunas de las cuales asistir el mismo gran khan. Después este viajero marchó a la capital mongola, Karakorum, ciudad a la cual llegó el 5 de abril de 1254 donde fue recibido por Guillaume Boucher que estaba casado con una mujer nacida en Hungría pero hija de un musulmán, que hablaba turco y francés. Allí también había un hombre de nombre Basilio, también nacido en Hungría pero hijo de un inglés, que también hablaba francés y turco. El día de pascua asistió a la celebración en la iglesia nestoriana de Karakorum, en la ciudad también registró dos mezquitas, y doce pagodas o templos budistas y taoístas. Rubruqis relata que en esa ocasión fue saludado por el príncipe Arik Boka quien le dio la mano e hizo la persignación o señal de la cruz. Cabe acotar que ya previamente habían estado en Karakorum dos viajeros cristianos europeos: Ascelín de Lombardía en 1245 y André de Longjumeau en 1249. Rubruquis asistió a una controversia teológica entre nestorians y musulmanes, Arik Boka tomó partido abiertamente por los primeros. El 30 de mayo de 1254 asistió a una gran controversia religiosa en Karakorum, en presencia de tres árbitros, y habló en favor de las tendencias monoteistas (de los cristianos y musulmanes) contra los budistas. Partió de Karakorum el 18 de agosto de 1254 para retornar a Europa con la respuesta de Mongke: "No más que un Dios en el cielo y un monarca en la Tierra, [Mongke es hijo ]Genguis khan hijo de Dios y en nombre del cielo eterno y de su representante en la Tierra, Mongke exige al rey de Francia la orden de reconocer su vasallaje hacia mí ". Luego Rubruquis tardó dos meses y seis días en el retorno hasta el Volga. Se encontró con el rey Hetum quien iba a rendir vasallaje al gran khan y llegó en septiembre al ordo de Batu Khan que entonces se había instalado en su nueva residencia de Sarai (El Palacio, aproximadamente la Astracán actual) casi en la orilla norte del Mar Caspio), de este modo demostró para la geografía europea que el Mar Caspio era un gran lago salado o mar interior y no -como se creía hasta entonces- un golfo del Océano Ártico. Trs esto Rubruquis avanzo hacia la Caucasia pasando por país de los alanos, atravesó los pasos de Derbend y del Moghan donde se detuvo para ser recibido por el general Baidju, jefe del ejército en Persia y el Cáucaso. El intérprete de Rubruquis fue a Tabriz, para encontrarse con Argun Agha, administrador civil de Persia. Pasó la navidad en Najicheván y luego recorrió Erzinyan, Qaisariya, y Konya alcanzando el reino de Armenia Menor o Pequeña Armenia, embarcándose en Lajazzo hacia la isla de Chipre.
  • Vilhelm Rubruk (Willem van Rubroeck) (noin 1215–1220 – 1293) oli flaamilainen tutkimusmatkailija ja munkki. Vuosina 1253–1255 van Rubruk johti Ranskan kuninkaan Ludvig IX:n Mongolivaltakuntaan lähettämää diplomaattiseuruetta. He kulkivat Ranskasta ensin Palestiinaan, sitten Konstantinopolin kautta Krimille ja sieltä Donin arojen ja Keski-Aasian kautta keski-Mongoliaan. Vuonna 1254 lähetystö saapui Karakorumiin. Paluumatka tapahtui Kaukasian ja Vähän-Aasian kautta. Matkakertomuksessaan Rubruk kuvaa vierailemiensa alueiden historiaa, kansoja ja maantiedettä.
  • Guillaume de Rubrouck (ou de Rubroeck), dit Rubruquis, né à Rubrouck, est un franciscain flamand, de langue latine, sujet et intime de Saint Louis. Il se rend en Mongolie en 1253-1254, pour évangéliser les Mongols, précédant ainsi Marco Polo. Il visite Karakorum, la capitale de l'Empire dont il donnera quelques descriptions. Ne pouvant, à son retour, joindre le roi, il lui écrit une longue lettre relatant son voyage dans l'Empire mongol, source essentielle et grande œuvre littéraire, mais qui ne connaîtra jamais la popularité du livre de Marco Polo.
  • ウィリアム・ルブルック(Guillaume de Rubrouck、1220年? - 1293年?)は、フランスのフランシスコ会修道士。読みはリュブリキとも。1253年にフランス国王ルイ9世の命を受けて、翌年モンゴル帝国の都カラコルムを訪れ、モンケ・ハン(憲宗)に謁見した。その時の見聞にもとづき、モンゴル・中央アジア各地の地理・風俗・宗教・言語などを伝える貴重な旅行記「東方諸国旅行記」を書き残した。 ルブルックは、1253年にコンスタンティノープルを発ち、南ロシアから「草原の道」を経て翌1254年にカラコルムに到着し、モンケ・ハンへの謁見を果たした。 ルブルックがルイ9世から託された使命は、十字軍への協力要請とキリスト教の布教であった。これについては、以下のような逸話が残っている。1248年、キプロス島に上陸した十字軍のもとに、モンゴル軍司令官イルチガタイからの使者がやってきた。熱心なネストリウス派信者であったイルチガタイは、「協力して聖地を奪還せん」とルイ9世に提案したのである。この話に惹かれたルイ9世はグユク・ハン宛てに返答の使者を派遣したが、すでに皇帝の座はモンケに移っており、情勢は変化していた。ルイ9世はさらにルブルックを派遣したが、ルブルックと会見したモンケはイルチガタイの使者の正当性を否定し、モンゴルによる世界制覇の野望を伝えたというものである。 また、ルブルックは「東方諸国旅行記」において、「彼らの住む家は、円形の、細い棒で作った上部が木枠でできているものである。ゲルのプレースに白いフェルトを用いる。大部分のフェルトは、白墨や白土と粉末にした骨を混ぜて彩色してあるので、フェルトが極彩色をしている。こうした住居は非常に大きいもので、幅が30フィートにまで達するものもある。私は車輪の直径を測ったことがあったが、その幅は20フィートあって、ゲルを積んで車を引く牛を数えると、一列に11頭でそれが二列からなっていた」と、当時のゲルに言及している。
  • Willem van Rubroeck was een Vlaamse franciscaan en ontdekkingsreiziger. Hij leefde ongeveer van 1210 tot 1270. Hij was afkomstig van Rubroek (Rubrouck), dat nu in Frans-Vlaanderen ligt, dicht bij Kassel. Zijn naam wordt op verschillende manieren gespeld: Ruysbroeck, Rubroek, Ruysbroek, Roebroeck, Rubroeck, Roebroek, Rubruck, Ruysbrock, Ruysbrok, Rubruquius. Van Rubroeck was in 1253 de vierde Europese afgezant die het Mongoolse hof bereikte, eerder waren Giovanni Da Pian del Carpine en Nicolas Ascelin (1245) en André de Longjumeau (1249) hem voorgegaan.
  • Willem van Rubroek (født 1220 i Ruysbroek i Flandern, død 1293) var en fransk reisende, misjonær, og fransiskanerprest. Han er også kjent som Willem van Ruysbroeck, Guillaume de Rubrouck eller Willielmus de Rubruquis. Hans skildring av sin reise til Mongolenes rike er blant den europeiske middelalders mesterverker innen sjangeren geografiske kulturelle skildringer.
  • Wilhelm z Rubruk, Ruysbroeck – flamandzki franciszkanin, misjonarz i podróżnik. W latach 1253-1255 posłował z ramienia króla Francji Ludwika IX Świętego na dwór wielkiego chana mongolskiego Mongke. Celem tej wyprawy było wybadanie czy chan mongolski byłby skłonny przyjąć wiarę chrześcijańską i stać się sojusznikiem w walce z Turkami. Jechał przez Konstantynopol, Krym, Ural, stepy, pustynię Gobi do stolicy chana, Karakorum. Jego zdaniem chan mongolski miał się wyrazić, iż najpotężniejszym władcą Zachodu jest król Francji. Sporządził wartościowy opis ze swej podróży (Itinerarium), które stało się jednym z najważniejszych dla Europy zbiorem wiadomości o Azji. Zawarł w nim m. in. opis praktyk szamanów mongolskich, nestorian azjatyckich, mnichów buddyjskich i wiele elementów życia codziennego samych Mongołów (ubiór, warunki mieszkaniowe, pożywienie itp.)
  • Guilherme de Rubruck foi um monge franciscano flamengo, missionário e explorador, autor de um relato importante sobre suas viagens pela Ásia, obra de destaque na literatura geográfica medieval. Nascido em Rubrouck, Flandres, também é conhecido como Guilherme de Rubruk, William of Rubruk, Willem van Ruysbroeck, Guillaume de Rubrouck ou Willielmus de Rubruquis.
  • Гийом де Рубрук, или Вильгельм де Рубрукус (Guillaume de Rubrouck, букв. «Гийом из Рубрука») (ок. 1220 — ок. 1293) — фламандский монах-францисканец, путешественник. В 1253—1255 годах по поручению французского короля Людовика IX совершил путешествие к монголам. Автор книги «Путешествие в восточные страны». Его вклад в средневековую географическую литературу сопоставим с вкладом Марко Поло.
  • Vilhelm av Ruysbroek, född 1220 i Ruysbroek i Flandern, död 1293, var en fransk resenär och franciskanmunk. Han är även känd som Willem van Ruysbroeck, Guillaume de Rubrouck eller Willielmus de Rubruquis. Vilhelm av Ruysbroek deltog i Ludvig IX:s korståg 1248, och sändes av den franske kungen från Syrien med ett par följeslagare som missionärer till tatarkhanen Batus' son Sartach. Man trodde att denne hade blivit kristen. Sällskapet färdades 1253 från Konstantinopel över Svarta havet, genom Krim och södra Ryssland till Batus läger. Därifrån fortsatte man vidare norr om Kaspiska havet och Aralsjön genom Turkestan och Dzungariska porten till storkhanens läger vid Karakorum. Här stannade Vilhelm av Ruysbroek från den 27 december 1253 till den 10 juli 1254. Återvägen gick på ungefär samma sätt till Kaspiska havet, men därefter genom Armenien och Mindre Asien till Cypern. Vilhelm av Ruysbroek anlände till ön den 16 juni 1255. Vilhelm av Ruysbroeks latinska resedeskription avfattad i form av brev till kungen är sakrik och tillförlitlig. Den är vid sidan av Marco Polos texter det viktigaste bidraget till medeltidens kunskap om Asien. Den latinska grundtexten publicerades av Richard Hakluyt och kompletterades av Michel och Wright 1839.
  • 鲁不鲁乞,又译卢布鲁克,约1220年-约1293年,生于佛兰德的“Rübrück”,法国方济各会教士,1252年曾受法国国王路易九世派遣,出使蒙古帝国,抵达首都哈拉和林,并见到蒙古大汗蒙哥。著有《鲁不鲁乞东游记》。他的游记和马可波罗的游记,启发了英国人曼德维尔创作《约翰·曼德维尔爵士航海及旅行记》,唤起了西方人对东方的向往。 鲁不鲁乞是欧洲第四次正式派往蒙古帝国的使者。在他之前,还有1245年的柏郎嘉宾和阿思凌·隆巴儿底(Ascelin of Lombardia),以及1249年的安德·龙如美(André de Longjumeau)。
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:reference
rdf:type
rdfs:comment
  • William of Rubruck (c. 1220 - c. 1293) was a Flemish Franciscan missionary and explorer. His account is one of the masterpieces of medieval geographical literature comparable to that of Marco Polo. Born in in Rubrouck, Flanders, he is known also as William of Rubruk, Willem van Ruysbroeck, Guillaume de Rubrouck or Willielmus de Rubruquis.
  • Wilhelm von Rubruk (* zwischen 1215 und 1220 in Cassel, heute Frankreich; † um 1270) war ein Franziskaner und Forschungsreisender, der als einer der ersten Europäer die Kultur der Mongolen studierte.
  • Guillaume de Rubrouck (1215-1295) fou un religiós franciscà alemany, nadiu de Rubrouck, prop de Kassel que fou enviat com ambaixador a Mongòlia pel rei Sant Lluís de França. Va sortir de Constantinoble el 7 de maig de 1253 i per la mar Negra va arribar als empris comercials de Gènova a Crimea, arribant a Soldaia el 21 de maig. Va penetrar a l'estepa russa, al khanat de Qiptxaq.
  • Vilém z Rubroeku byl františkánský mnich, cestovatel a spisovatel. Na základě přání francouzského krále Ludvíka IX. podnikl františkán Vilém z Rubroeku v letech 1253-1255 výpravu za mongolským chánem Möngkem do Karakorumu. Díky této pozoruhodné výpravě vznikl jeden z nejlepších cestopisů své doby. Jedná se o pečlivý záznam krajů a lidí do té doby neznámých.
  • Rubruquis denominación a partir del apellido por la cual es más conocido en español el monje franciscano y viajero medieval también llamado en su idioma materno -el flamenco- Willem Van Ruysbroeck, o Guillaume de Roubrouck (en francés), o Guillermo de Rubruk etc. Rubruquis fue un religioso franciscano, nativo de Rubrouck (entonces Rubroeck), cerca de Cassel, actualmente parte del Flandes francés), que fue enviado como embajador ante los tártaros y Mongolia por el rey san Luis de Francia.
  • Vilhelm Rubruk (Willem van Rubroeck) (noin 1215–1220 – 1293) oli flaamilainen tutkimusmatkailija ja munkki. Vuosina 1253–1255 van Rubruk johti Ranskan kuninkaan Ludvig IX:n Mongolivaltakuntaan lähettämää diplomaattiseuruetta. He kulkivat Ranskasta ensin Palestiinaan, sitten Konstantinopolin kautta Krimille ja sieltä Donin arojen ja Keski-Aasian kautta keski-Mongoliaan. Vuonna 1254 lähetystö saapui Karakorumiin. Paluumatka tapahtui Kaukasian ja Vähän-Aasian kautta.
  • Guillaume de Rubrouck (ou de Rubroeck), dit Rubruquis, né à Rubrouck, est un franciscain flamand, de langue latine, sujet et intime de Saint Louis. Il se rend en Mongolie en 1253-1254, pour évangéliser les Mongols, précédant ainsi Marco Polo. Il visite Karakorum, la capitale de l'Empire dont il donnera quelques descriptions.
  • Willem van Rubroeck was een Vlaamse franciscaan en ontdekkingsreiziger. Hij leefde ongeveer van 1210 tot 1270. Hij was afkomstig van Rubroek (Rubrouck), dat nu in Frans-Vlaanderen ligt, dicht bij Kassel. Zijn naam wordt op verschillende manieren gespeld: Ruysbroeck, Rubroek, Ruysbroek, Roebroeck, Rubroeck, Roebroek, Rubruck, Ruysbrock, Ruysbrok, Rubruquius.
  • Willem van Rubroek (født 1220 i Ruysbroek i Flandern, død 1293) var en fransk reisende, misjonær, og fransiskanerprest. Han er også kjent som Willem van Ruysbroeck, Guillaume de Rubrouck eller Willielmus de Rubruquis. Hans skildring av sin reise til Mongolenes rike er blant den europeiske middelalders mesterverker innen sjangeren geografiske kulturelle skildringer.
  • Wilhelm z Rubruk, Ruysbroeck – flamandzki franciszkanin, misjonarz i podróżnik. W latach 1253-1255 posłował z ramienia króla Francji Ludwika IX Świętego na dwór wielkiego chana mongolskiego Mongke. Celem tej wyprawy było wybadanie czy chan mongolski byłby skłonny przyjąć wiarę chrześcijańską i stać się sojusznikiem w walce z Turkami. Jechał przez Konstantynopol, Krym, Ural, stepy, pustynię Gobi do stolicy chana, Karakorum.
  • Guilherme de Rubruck foi um monge franciscano flamengo, missionário e explorador, autor de um relato importante sobre suas viagens pela Ásia, obra de destaque na literatura geográfica medieval. Nascido em Rubrouck, Flandres, também é conhecido como Guilherme de Rubruk, William of Rubruk, Willem van Ruysbroeck, Guillaume de Rubrouck ou Willielmus de Rubruquis.
  • Гийом де Рубрук, или Вильгельм де Рубрукус (Guillaume de Rubrouck, букв. «Гийом из Рубрука») (ок. 1220 — ок. 1293) — фламандский монах-францисканец, путешественник. В 1253—1255 годах по поручению французского короля Людовика IX совершил путешествие к монголам.
  • Vilhelm av Ruysbroek, född 1220 i Ruysbroek i Flandern, död 1293, var en fransk resenär och franciskanmunk. Han är även känd som Willem van Ruysbroeck, Guillaume de Rubrouck eller Willielmus de Rubruquis. Vilhelm av Ruysbroek deltog i Ludvig IX:s korståg 1248, och sändes av den franske kungen från Syrien med ett par följeslagare som missionärer till tatarkhanen Batus' son Sartach. Man trodde att denne hade blivit kristen.
rdfs:label
  • William of Rubruck
  • Wilhelm von Rubruk
  • Guillaume de Rubrouck
  • Vilém z Rubroeku
  • Rubruquis
  • Vilhelm Rubruk
  • Guillaume de Rubrouck
  • ウィリアム・ルブルック
  • Willem van Rubroeck
  • Willem van Rubroek
  • Wilhelm z Rubruk
  • Guilherme de Rubruck
  • Гийом де Рубрук
  • Vilhelm av Ruysbroek
  • 鲁不鲁乞
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:page
is dbpprop:redirect of
is owl:sameAs of