A will or testament is a legal declaration by which a person, the testator, names one or more persons to manage his estate and provides for the transfer of his property at death. For the devolution of property not disposed of by will, see inheritance and intestacy. In the strictest sense, a "will" has historically been limited to real property, while "testament" applies only to dispositions of personal property, though this distinction is seldom observed today.

PropertyValue
dbpprop:abstract
  • A will or testament is a legal declaration by which a person, the testator, names one or more persons to manage his estate and provides for the transfer of his property at death. For the devolution of property not disposed of by will, see inheritance and intestacy. In the strictest sense, a "will" has historically been limited to real property, while "testament" applies only to dispositions of personal property, though this distinction is seldom observed today. A will may also create a testamentary trust that is effective only after the death of the testator.
  • Ein Testament (von lat. testamentum, dieses wiederum von lat. testari „bezeugen“) ist eine Form der Verfügung von Todes wegen, eine Regelung für den Erbfall. Nach deutschem Recht wird diese Verfügung auch als letztwillige Verfügung bezeichnet. Sie ist eine einseitig getroffene Regelung des Erblassers über sein Vermögen, die im Falle seines Todes in Kraft tritt. Eine andere Form der Verfügung von Todes wegen ist der Erbvertrag. In Österreich heißen nur letztwillige Verfügungen, durch die ein Erbe eingesetzt wird, Testament. Sonstige vermögensrechtliche Verfügungen von Todes wegen erfolgen im Kodizill.
  • El testament (del llatí testatio mentis, que significa "testimoniatge de la voluntat") és l'acte jurídic pel qual una persona disposa per a després de la seva mort de tots els seus bens o de part d'ells. Quan una persona mor sense deixar testament es diu que ha mort abintestato o intestada. Si bé generalment el testament és un acte jurídic en el qual es fa una disposició de béns, cal reconèixer que existeixen declaracions de voluntat que no consisteixen en això i que poden ser matèria d'un testament. El patrimoni comprèn tots els béns, drets i obligacions d'una persona, que no s'extingeixin per la seva mort. El testador pot disposar dels seus béns per herència, a títol universal; o per llegat, a títol particular. Poden testar tots aquells que tenen capacitat d'obrar i la llei no els hi prohibeixi expressament.
  • Závěť (též poslední vůle nebo testament, zastarale kšaft) je jednostranný právní úkon fyzické osoby, ve kterém tato osoba ustanoví své dědice, tj. určí osobu nebo osoby, na které má jeho smrtí přejít jeho práva a závazky. Pořízení závěti umožňuje fyzické osobě rozhodnout o okruhu osob, které se mají stát jejími dědici, odchylně od okruhu jejích zákonných dědiců. Osoba, která má podle závěti po zůstaviteli dědit, se označuje jako závětní dědic; v konkrétním případě se může jednat i o fyzickou osobu, která je současně dědicem ze zákona. K tomu, aby se závětí ustanovený dědic skutečně stal dědicem po zůstaviteli, musí splnit podmínky stanovené pro všechny dědice - tj. zejména se musí dožít smrti zůstavitele, nesmí být dědicky nezpůsobilý a nesmí platně odmítnout dědictví. Závěť je právním úkonem mortis causa, takže její právní důsledky nastávají až smrtí pořizovatele závěti. Při pořízení závěti je pro její osobní charakter vyloučeno zastoupení.
  • El testamento (del latín testatio mentis, que significa "testimonio de la voluntad") es el acto jurídico por el cual una persona dispone para después de su muerte de todos sus bienes o de parte de ellos. Algunos autores, sostienen que no proviene de "testario mentis" sino que sus orígenes se encuentran en el vocablo "testis", por lo que se hace referencia al testigo, es decir el testamento no tiene significado en tanto expresion material de voluntad, sino en tanto es un acto en el que se atestigua esta voluntad. El testamento también admite actos de carácter no patrimonial como pudiera ser el reconocimiento de hijos.
  • Testamentti eli jälkisäädös on tahdonilmaisu, jolla henkilö ilmoittaa tahtonsa omaisuutensa kohtalosta kuolemansa jälkeen.
  • Le testament est un écrit dans lequel une personne indique les personnes auxquelles elle souhaite transmettre ses biens après son décès, dans les limites autorisées par la loi. Le testament permet donc de faire, à titre gratuit, un legs qui prendra effet après son décès.
  • A végrendelet a végintézkedés egyik formája: egyoldalú jognyilatkozat, amelyben a nyilatkozó magánszemély azt határozza meg, hogy halála után ki vagy kik váljanak vagyona tulajdonosává.
  • In diritto si definisce testamento l'atto revocabile con cui un soggetto, detto testatore, dispone delle sue sostanze ovvero detta disposizioni di carattere non patrimoniale per il tempo in cui avrà cessato di vivere. Esso appartiene alla categoria del negozio giuridico, nella quale si caratterizza per essere un atto unilaterale a causa di morte. Caratteristiche del testamento sono: Revocabilità: è sempre possibile per il testatore eliminare o modificare l'atto; Unilateralità: esso produce i suoi effetti (delazione) a prescindere dall'accettazione del chiamato all'eredità; Tipicità: non esistono altri atti con il quale è possibile disporre delle proprie sostanze per il tempo in cui si sarà cessato di vivere; Personalità: da cui consegue la nullità di ogni atto col quale si attribuisce all'arbitrio di un terzo la scelta dell'erede o del legatario o la determinazione delle quote ad essi spettanti. Il terzo al più potrà essere chiamato a scegliere il legatario tra più individui o enti indicati espressamente dal testatore; Formalismo: la legge prevede espressamente i modi in cui il testatore può redigere il testamento. È in ogni caso sempre necessario redigere il testamento in forma scritta. Da tale principio discende la invalidità del testamento nuncupativo o testamento orale in uso presso gli antichi romani;
  • 遺言（ゆいごん、いごん）とは、死後の法律関係を定めるための最終意思の表示をいう。日常用語としてはゆいごんと呼ばれることが多く、故人が遺した短い書き置きなども含めて用いられる。法律上（民法上）の術語としてはいごんと読み、異論を封じ遺言としての効力を生じせしめるためには、法に定める方式に従わなければならない（）。
  • Een testament is een meestal door een notaris opgestelde akte, waarin iemand regelt wat er na zijn/haar dood met zijn/haar nalatenschap gebeurt.
  • Et testament eller testamente (av latin testamentum, «bevitnelse») er et dokument som inneholder en fortegnelse av hva man vil skal skje med ens eiendeler etter at man er død. Gjennom testamentet kan man innenfor lovens begrensninger bestemme at de legale arvereglene skal fravikes. Ettersom opprettelse av testament er en såvidt viktig beslutning, og det kan være fare for at det vil bli påberopt forfalskede testamenter etter at arvelateren er død, er det i de fleste land opprettet nokså strenge formregler som må være oppfylt for at testamentet skal anses gyldig. Er ikke disse reglene oppfylt, vil ikke testamentet ha noen virkning.
  • Testament – rozrządzenie własnym majątkiem na wypadek śmierci. W Polsce kwestie związane ze sporządzaniem testamentów reguluje Kodeks cywilny wraz z przepisami szczegółowymi.
  • Testamento é a manifestação de última vontade pelo qual uma pessoa dispõe para depois da morte de todos ou de uma parte dos seus bens. Normalmente os testamentos contém disposições de ordem patrimonial, mas também podem ter disposições de outra natureza,tais como: a nomeação de um tutor, a confissão de uma dívida ou o reconhecimento de um filho. É revogável porque o testador pode sempre a qualquer momento revogá-lo, modificando total ou parcialmente. É pessoal porque é insusceptível de ser feito por meio de representante. E é singular, porque não se admite a conjunção de pessoas. Não podem testar no mesmo acto duas ou mais pessoas.
  • Завещание — акт односторонней воли, определяющий судьбу гражданских правоотношений лица на случай его смерти. Любой человек может составлять завещание неограниченное число раз, при этом оно должно быть составлено в письменной форме и удостоверено нотариусом или иным уполномоченным законным лицом. Завещание может быть оспорено, если оно ущемляет интересы нетрудоспособных родственников умершего. Такие родственники часто имеют право на обязательную долю в наследстве, которая не отменяется завещанием. Не имеет юридической силы завещание, оставленное недееспособным лицом. Принятие имущества, полагающегося по завещанию, называется наследованием.
  • Ett testamente är ett juridiskt bindande dokument som en person skriver för att reglera hur kvarlåtenskapen ska regleras efter dennes död. Den som upprättar ett testamente egendom kallas testator (maskulinum) eller testatrix (femininum). En person som vill tillförsäkra sig om hur hans eller hennes kvarlåtenskap skall fördelas efter sin död skall upprätta ett testamente. Ett testamente är ett ensidigt förordnande, vilket betyder att det är den som upprättar ett testamente som bestämmer vad testamentet skall innehålla. För att en person skall kunna upprätta ett testamente måste denne vara behörig, vilket betyder att personen i fråga måste uppfylla vissa krav, till exempel att vara 18 år fyllda (eller 16 år om han/hon varit gift eller vill testamentera egendom denne själv äger) och inte under påverkan av psykisk störning. Ett testamente är en persons yttersta vilja, vilket är uttryck för att ett testamente inte är förpliktande för den som upprättar ett sådant utan denne har alltid rätt att ändra detta när som helst. Ändring av testamente sker enligt samma förfarande som inrättande av sådant. Det är alltid det senast skrivna testamentet som gäller, enligt lagen. Testamentstagaren kan vara fysisk eller juridisk person (exempelvis ett aktiebolag, staten, en kommun eller en stiftelse). Vad gäller människor får testatorn testamentera till förmån för den som är född eller avlad vid testatorns död. Detsamma gäller arvsberättigade avkomlingar ifall dessa är födda eller avlade vid testatorns död. Syskon som inte är födda vid testatorns död skall ha samma rätt till lotter enligt 9 kap. 2 § ärvdabalken. Om testatorn har barn (arvingar i första arvsklassen) har de alltid rätt till hälften av det arv de skulle ha fått om testamentet inte hade funnits. Detta kallas laglott. Vissa formkrav gäller för att testamentet skall vara juridiskt giltigt, t. ex. att det skall vara skriftligt samt bevittnat av två icke-jäviga (ej syskon etc. ) vittnen. Bägge vittnena ska samtidigt bevittna testators underskrift, eller testators vidkännande av densamma. De behöver inte få kännedom om testamentets innehåll. Såvida testatorn av skäl som sjukdom eller nödsituation ej har möjlighet att upprätta ett ordinärt testamente, enligt ovan, erbjuds i lagen (10 kap. 3 § ärvdabalken) två möjligheter att förordna om sin kvarlåtenskap genom så kallat nödtestamente. Den första metoden som nämns i lagen är att testator muntligen inför två ojäviga vittnen berättar sitt förordnande. Den andra metoden är att testator i egenhändigt undertecknad handling förordnar om kvarlåtenskapen. Den sistnämnda handlingen brukar kallas holografiskt testamente. Ett nödtestamente gäller ej längre, om testator efter testamenterandet under tre månader varit i stånd att upprätta ett ordinärt testamente.
  • Спадко́вий до́говір — договір, за яким одна сторона (набувач) зобов'язується виконувати розпорядження другої сторони (відчужувача) і в разі його смерті набуває право власності на майно відчужувача.
  • 遺囑 是被繼承人在生前所為，死亡時發生效力的無相對人之單獨行為。一般而言，遺囑可能的內容包含了指定應繼分和遺贈等事項。 遺囑必須是具備遺囑能力之人所為，符合法定要式者，才是一個在法律上有效的遺囑。得為遺囑的能力稱為遺囑能力，根據中華民國民法第1186條的規定，16歲以上且未受禁治產宣告之人才能為遺囑。另外第1188條則規定法定遺囑形式有下列5種：自書遺囑、口授遺囑、代筆遺囑、密封遺囑、公證遺囑。 在香港，遺囑的訂立需要有至少兩位非受益人擔任見證人，遺囑才具有法律效力。一般而言，這兩位見證人的其中一位會由協助訂立遺囑的律師樓合夥人擔任，而另一人則由前述律師所邀請的同業（一般由鄰近律師樓的合夥人，但不能採用同一律師樓的其他合夥人）擔任。
dbpprop:article
  • y
dbpprop:globalize
  • July 2006
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:reference
dbpprop:refimprove
  • May 2007
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
rdfs:comment
  • A will or testament is a legal declaration by which a person, the testator, names one or more persons to manage his estate and provides for the transfer of his property at death. For the devolution of property not disposed of by will, see inheritance and intestacy. In the strictest sense, a "will" has historically been limited to real property, while "testament" applies only to dispositions of personal property, though this distinction is seldom observed today.
  • Ein Testament (von lat. testamentum, dieses wiederum von lat. testari „bezeugen“) ist eine Form der Verfügung von Todes wegen, eine Regelung für den Erbfall. Nach deutschem Recht wird diese Verfügung auch als letztwillige Verfügung bezeichnet. Sie ist eine einseitig getroffene Regelung des Erblassers über sein Vermögen, die im Falle seines Todes in Kraft tritt. Eine andere Form der Verfügung von Todes wegen ist der Erbvertrag.
  • El testament (del llatí testatio mentis, que significa "testimoniatge de la voluntat") és l'acte jurídic pel qual una persona disposa per a després de la seva mort de tots els seus bens o de part d'ells. Quan una persona mor sense deixar testament es diu que ha mort abintestato o intestada.
  • Závěť (též poslední vůle nebo testament, zastarale kšaft) je jednostranný právní úkon fyzické osoby, ve kterém tato osoba ustanoví své dědice, tj. určí osobu nebo osoby, na které má jeho smrtí přejít jeho práva a závazky. Pořízení závěti umožňuje fyzické osobě rozhodnout o okruhu osob, které se mají stát jejími dědici, odchylně od okruhu jejích zákonných dědiců.
  • El testamento (del latín testatio mentis, que significa "testimonio de la voluntad") es el acto jurídico por el cual una persona dispone para después de su muerte de todos sus bienes o de parte de ellos.
  • Testamentti eli jälkisäädös on tahdonilmaisu, jolla henkilö ilmoittaa tahtonsa omaisuutensa kohtalosta kuolemansa jälkeen.
  • Le testament est un écrit dans lequel une personne indique les personnes auxquelles elle souhaite transmettre ses biens après son décès, dans les limites autorisées par la loi. Le testament permet donc de faire, à titre gratuit, un legs qui prendra effet après son décès.
  • A végrendelet a végintézkedés egyik formája: egyoldalú jognyilatkozat, amelyben a nyilatkozó magánszemély azt határozza meg, hogy halála után ki vagy kik váljanak vagyona tulajdonosává.
  • In diritto si definisce testamento l'atto revocabile con cui un soggetto, detto testatore, dispone delle sue sostanze ovvero detta disposizioni di carattere non patrimoniale per il tempo in cui avrà cessato di vivere. Esso appartiene alla categoria del negozio giuridico, nella quale si caratterizza per essere un atto unilaterale a causa di morte.
  • 遺言（ゆいごん、いごん）とは、死後の法律関係を定めるための最終意思の表示をいう。日常用語としてはゆいごんと呼ばれることが多く、故人が遺した短い書き置きなども含めて用いられる。法律上（民法上）の術語としてはいごんと読み、異論を封じ遺言としての効力を生じせしめるためには、法に定める方式に従わなければならない（）。
  • Een testament is een meestal door een notaris opgestelde akte, waarin iemand regelt wat er na zijn/haar dood met zijn/haar nalatenschap gebeurt.
  • Et testament eller testamente (av latin testamentum, «bevitnelse») er et dokument som inneholder en fortegnelse av hva man vil skal skje med ens eiendeler etter at man er død. Gjennom testamentet kan man innenfor lovens begrensninger bestemme at de legale arvereglene skal fravikes.
  • Testament – rozrządzenie własnym majątkiem na wypadek śmierci. W Polsce kwestie związane ze sporządzaniem testamentów reguluje Kodeks cywilny wraz z przepisami szczegółowymi.
  • Testamento é a manifestação de última vontade pelo qual uma pessoa dispõe para depois da morte de todos ou de uma parte dos seus bens. Normalmente os testamentos contém disposições de ordem patrimonial, mas também podem ter disposições de outra natureza,tais como: a nomeação de um tutor, a confissão de uma dívida ou o reconhecimento de um filho. É revogável porque o testador pode sempre a qualquer momento revogá-lo, modificando total ou parcialmente.
  • Завещание — акт односторонней воли, определяющий судьбу гражданских правоотношений лица на случай его смерти.
  • Ett testamente är ett juridiskt bindande dokument som en person skriver för att reglera hur kvarlåtenskapen ska regleras efter dennes död. Den som upprättar ett testamente egendom kallas testator (maskulinum) eller testatrix (femininum). En person som vill tillförsäkra sig om hur hans eller hennes kvarlåtenskap skall fördelas efter sin död skall upprätta ett testamente.
  • Спадко́вий до́говір — договір, за яким одна сторона (набувач) зобов'язується виконувати розпорядження другої сторони (відчужувача) і в разі його смерті набуває право власності на майно відчужувача.
rdfs:label
  • Will (law)
  • Testament
  • Testament
  • Závěť
  • Testamento
  • Testamentti
  • Testament (droit)
  • Végrendelet
  • Testamento
  • 遺言
  • Testament (akte)
  • Testament
  • Testament
  • Testamento
  • Завещание
  • Testamente
  • Спадковий договір
  • 遺囑
owl:sameAs
skos:subject
foaf:page
is dbpprop:disambiguates of
is dbpprop:redirect of