| dbpprop:abstract
|
- Titus Flavius Vespasianus, commonly known as Vespasian, was a Roman Emperor who reigned from 69 AD until his death in 79 AD. Vespasian was the founder of the short-lived Flavian dynasty, which ruled the Roman Empire between 69 AD and 96 AD He was succeeded by his sons Titus (79–81) and Domitian (81–96). Vespasian descended from a family of equestrians which rose into the senatorial rank under the emperors of the Julio-Claudian dynasty. Although he attained the standard succession of public offices, holding the consulship in 51, Vespasian became more reputed as a successful military commander, partaking in the Roman invasion of Britain in 43, and subjugating the Judaea province during the Jewish rebellion of 66. While Vespasian was preparing to besiege the city of Jerusalem during the latter campaign, emperor Nero committed suicide, plunging the Roman Empire into a year of civil war known as the Year of the Four Emperors. After Galba and Otho perished in quick succession, Vitellius became emperor in mid 69. In response, the armies in Egypt and Judaea themselves declared Vespasian emperor on July 1. In his bid for imperial power, Vespasian joined forces with Gaius Licinius Mucianus, the governor of Syria, who led the Flavian forces against Vitellius, while Vespasian himself gained control over Egypt. On December 20, Vitellius was defeated, and the following day, Vespasian was declared emperor by the Roman Senate. Little factual information survives about Vespasian's government during the ten years he was emperor. His reign is best known for financial reforms following the demise of the Julio-Claudian dynasty, the successful campaign against Judaea, and several ambitious construction projects such as the Colosseum. Upon his death on June 23 79, he was succeeded by his eldest son Titus.
- Vespasian war vom 1. Juli 69 bis 23. Juni 79 römischer Kaiser. Er konnte den Bürgerkrieg und die Auseinandersetzungen um das Kaiseramt im Vierkaiserjahr 69 n. Chr. für sich entscheiden und wurde der erste römische Kaiser aus der flavischen Dynastie. Während seiner zehnjährigen Herrschaft gelang es ihm, das Reich sowohl politisch als auch finanziell zu stabilisieren, wobei er sich auch durch seinen Charakter positiv von Vorgängern wie Caligula oder Nero abhob. Mit Vespasian bestieg ein Mann den Thron, der wegen seiner toleranten und weltoffenen Art eine Ausnahmeerscheinung in dieser Position darstellt. Er galt und gilt als einer der bedeutendsten Kaiser und wird in diesem Zusammenhang mit Augustus und Trajan in eine Reihe gestellt.
- El general Tit Flavi Sabí Vespasià (Titus Flavius Sabinus Vespasianus), nét de centurió i fill d'un publicà de nom Flavi Sabí i de Vespàsia Pol·la (germana d'un senador romà i filla del prefecte local), fou un emperador romà (69-79) que va accedir a la propora l'any 69 amb el suport de les legions orientals, a les quals es van sumar les de Pannònia, Mèsia i Dalmàcia. Vespasià era senador de primera generació, i era fill d'un cobrador d'impostos i prestamista, encara que el seu avi tenia el rang d'eques i un oncle patern havia arribat a senador romà. Va servir coma tribú militar a Tràcia i fou qüestor a la província de Creta i Cirene; després fou edil i pretor. En aquest temps es va casar amb Flàvia Domicil·la, filla d'un cavaller romà, amb la que va tenir dos fills. Durant el regnat de Claudi i per influencia de Narcís fou enviat a Germània com a llegat de legió; el 43 va tenir el mateix comandament a Britània i va reduir l'illa de Wight. El 51 fou cònsol sufecte per dos mesos (els dos darrers mesos de l'any) i després fou procònsol d'Àfrica amb Neró. En aquest temps era relativament pobre i fou acusat d'obtenir diners per medis no honorables. Tot i així tenia molta reputació militar i els soldats l'estimaven perquè era frugal, moderat, enemic del luxe, de disposició amable i sense ser en cap moment venjatiu; com a persona tenia bona salut. Neró li va prohibir aparèixer a la seva presencia perquè criticava la manera de declamar de l'emperador, però quan va necessitar un general per la guerra jueva el va haver de cridar i enviar a Orient al final del 66 amb un poderós exercit. La guerra va elevar encara la seva reputació que estava molt alta quan la guerra va esclatar entre Marc Salvi Otó i Vitel·li a la mort de Galba. El 1 de juliol del 69 fou proclamat emperador a Alexandria; el dia 3 ho fou a Judea (on es trobava) i en els dies següents a tot l'Orient. Licini Mucià, governador de Síria fou enviat contra Vitel·li i va encarregar al seu fill Titus la guerra contra els jueus. El general Antoni Prim, partidari de Vespasià, fou el principal impulsor de la guerra a Occident, i va derrotar a Vitel·li. Vespasià era a Egipte quan va conèixer la noticia de la victòria dels seus a Cremona el 25 d'octubre del 69. A Alexandria es va trobar amb Apol·loni de Tiana; Dió Cassi diu que va apujar els impostos als alexandrins i es va fer odiós. Allí Domicià, el segon fill de Vespasià, fou declarat cèsar al saber-se la mort de Vitel·li (va morir el 20 de desembre). El senat va reconèixer a Vespasià i fou nomenat cònsol amb el seu fill Titus per l'any següent. Licini Mucià va arribar a Roma l'endemà del dia de la mort de Vitel·li i va actuar amb plena autoritat ja que Vespasià li havia donat plens poders. Domicià també va arribar a Roma i va donar un esplèndid congiarum als soldats. Mucià va fer matar molts personatges, entre els quals Galerià, fill de Gai Pisó (que havia aspirat a l'imperi en temps de Neró). El 70 Tit i Vespasià foren cònsols però no eren a Roma el 1 de gener; Domicià fou pretor; Antoni Prim fou enviat fora de Roma amb les legions i el prefecte del pretori Arri Var fou substituït per Climent Arretí. El senat va instar a restaurar el Capitoli, que s'havia cremat a les lluites, i Helvidi Prisc va posar la primera pedra el 21 de juny del 70. A l'any 70 es va produir un atac dels sàrmates a Mèsia i van matar al governador Fonteu Agripa. Rubri Gal, enviat al seu lloc, va forçar la retirada dels sàrmates. D'altra banda el 69 es van revoltar els bataus dirigits per Juli o Claudi Civilis, que va obtenir el suport dels caninefats i altres. El general romà Aquili fou derrotat. Hordeoni Flac, comandant de Germània, va enviar a Mummi Luperc contra Civilis amb dues legions, però la major part es van unir al rebel i la resta foren expulsats cap a Castra Vetera; vuit cohorts formades per bataus i caninefats, van sortir de Magúncia i van derrotar a Herenni Gal prop de la moderna Bonn; les forces de Civilis va fer jurament a Vespasià quan va saber la derrota de Vitel·li a Cremona; però si realment lluitava per Vespasià haguera deposat les armes i en realitat va seguir lluitant contra els romans. Domicià i Mucià van anar a la zona del Rin (70) però pel camí es van assabentar que ja el general Quint Petili Cerealis havia acabat amb la revolta i es van aturar a Lió. Abans de final d'any Domicià va anar a Itàlia per reunir-se amb Vespasià que també es dirigia cap allí. Vespasià va enviar gra egipci a Roma i va dictar un decret pel que anul·lava les lleis de Neró i els seus tres successors, i desterrava als astròlegs (tot i que ell els consultava però no en feia gaire cas). En el seu viatge va passar per Rodes i algunes ciutat d'Àsia Menor i va desembarcar al sud d' Itàlia des de on va passar a Roma. Vespasià va restaurar la disciplina, va cooperar amb el senat en l'administració, va permetre construir a Roma en llocs buits si no ho feien els amos en un cert temps, i com a censor va purgar el senat. Va nomenar alguns patricis entre els quals Gneu Juli Agrícola (després fou el conqueridor de Britània). Va donar exemple de vida modesta contrastant amb el luxe dels seus predecessors. Era accessible a tothom i va refusar la creació d'una genealogia il·lustre enorgullint-se del seu origen. Va donar honors a Mucià al que en part devia el tron, però li va ocasionar alguns problemes, i va controlar al seu fill Domicià. Característica seva fou l'avarícia però gastava diners en els afers públics (Va realitzar grans obres públiques, destacant sobretot les vies provincials). Se'l considerava doncs sever i amb notable aversió a la luxúria, tendències que va transmetre a la societat. Vespasià es va envoltar d'homes d'Itàlia i de les províncies de caràcter semblant al seu, amb certa garreperia que no va ser alterada per l'èxit o la fama. Les seves relacions amb el Senat van ser correctes i fluides. Va recompondre les finances, que havien quedat en situació dolenta pels excessos d'alguns emperadors i les guerres civils. El 71 Vespasià fou cònsol per tercera vegada amb Marc Cocceu Nerva (segurament el futur emperador). El senat li va atorgar un triomf per la victòria sobre els jueus, i un triomf separat fou concedit al seu fill Titus, però Vespasià va dir que amb un n'hi havia prou i per primera vegada a Roma un pare i un fill van celebrar un triomf junts. L'emperador va fer construir un temple de la Pau; en aquest temps Titus va començar a ajudar al seu pare en l'administració i fou nomenat prefecte del pretori. L'1 de juliol del 71, Titus va ser nomenat tribú i cònsol, càrrecs renovats des d'aleshores periòdicament de la mateixa manera que al seu pare. El 72 Gai Cesenni Pet, governador de Síria successor de Mucià, va informar que Antíoc IV Epífanes de Commagena i el seu fill Antíoc Epífanes, estaven en tractes amb l'Imperi Part per revoltar-se. No se sap si l'acusació era autentica o no per Vespasià li va donar plens poder i el 73 Pet va entrar al regne, el va ocupar i el va convertir en província romana. El rei es va retirar a Roma on va viure amb els seus fills Antíoc i Cal·línic. La capital Samòsata es va reanomenar Flàvia (Flavia). En aquest temps Petili Cerealis, el vencedor dels bataus, fou enviat a Britània on va sotmetre als brigants. Després el va substituir Sext Juli Frontí que va sotmetre als silurs del sud de Gales. Frontí va tenir per successor a Juli Agricòla. El 73 es van produir disturbis a Alexandria. En aquest mateix any els estats o ciutats lliures de Rodes, Lícia, Bizanci, Cilícia i Acaia entre d'altres foren sotmesos als governadors romans al·legant que la seva llibertat s'aprofitava per crear problemes. Helvidi Prisc fou assassinat poc després. Prisc era un filòsof estoic i Vespasià també va desterrar de Roma als filòsofs amb l'única excepció de Gai Musoni Ruf. Un filòsof de nom Demetri va insultar a l'emperador pels carrers de Roma. Va concedir una subvenció als retòrics grecs i llatins, entre ells Quintilià. El nombre de plets pendent era molt nombrós a causa de la interrupció de la justícia els últims anys i pels nous plets sorgits durant les lluites civils. Se sap que va ratificar les lleis de Claudi relatives a les dones lliures que es casaven amb l'esclau d'un altre, les quals passaven a ser esclaves excepte si obtenien el consentiment de l'amo de l'esclau (consentiment que no deslliurava de l'esclavitud de la descendència); i les relatives al préstec de diners a joves amb la garantia de la mort pròxima del pare (la contravenció d'aquesta norma feia que el creditor no pogués exigir el pagament ni tan sols a la mort del pare del deutor). Va restablir els impostos abolits per Galba i en va crear d'altres de nous, sobretot a les províncies, on va arribar a duplicar-los. La venda de les magistratures, pràctica iniciada en temps de Calígula) es va fer habitual, i també es veníen les absolucions judicials. El 74 Vespasià i Tit van fer el darrer cens romà. Va establir un nou cens de senadors i cavallers delmats els últims anys. Ciutadans de les províncies van poder entrar en els dos ordes, sobretot els de la Gàl·lia Transalpina, la Tarraconense, la Bètica i la Gàl·lia Cisalpina. Va establir una renda de cinc-cents mil sestercis anuals per als consulars pobres. Va afavorir l'accés dels cavallers a l'ordre senatorial, i va designar senador diversos cavallers. Va reduir el nombre de legions a vint-i-nou o trenta. Va llicenciar molts veterans i els va donar terres, i no va ser partidari d'incloure a les legions gaires provincials ni estrangers. Vespasià va concedir a tots els habitants de la Tarraconense el dret llatí (ius latii) i va convertir les civitates en colònies. Moltes civitates van adoptar el nom de Flàvies, nom familiar dinàstic de Vespasià, entre elles la colònia Julia Flaviobriga, potser l'actual Bilbao. El 77 va exercir el octau consolat junt amb Titus (d'aquest era el sisè). Plini el Vell va dedicar la seva Historia Naturalis a Titus. Aquest any Roma fou afectada per una epidèmia de pesta. El 78 Agricòla a Britània, va sotmetre el nord de Gales i l'illa d'Anglesey que estava revoltada des de el temps del govern de Suetoni Paulí. El 79 fou descobert (després de 9 anys) l'amagatall de Juli Sabí, que s'havia proclamat cèsar a la Gàl·lia el 70 ja que deia que era fill de Juli Cèsar, i de la seva dona Epponina. Aquesta darrera es va tirar als peus de Vespasià amb els seus dos fills i va suplicar clemència pel seu marit, però Vespasià va fer matar tant a Sabí com a la seva dona, però va salvar als dos infants. Aule Cecina Aliè i Marcel, tot i els favors rebuts de Vespasià, conspiraven contra aquest. La conspiració fou detectada i Titus va fer matar a Cecina, sense judici el que era una irregularitat greu; Marcel si que fou jutjat pel senat i condemnat i fou decapitat. A la primavera del 79 la salut de Vespasià s'havia deteriorat i va passar un temps a la casa del seu pare a Sabínia on el veure excessivament aigua freda li va deteriorar més l'estomac que ja tenia malament. Però va seguir governant fins al final doncs deia que l'emperador havia de morir a la feina. I així fou efectivament, el 24 de juny del 79 als 69 anys i mig. Va governar pràcticament deu anys i el va succeir el seu fill Titus, reconegut august pel senat. La seva dona va morir abans de ser proclamat emperador com també la seva filla Domicil·la o Domitil·la. Tenia una concubina de nom Cenis que després de ser proclamat emperador va considerar com la seva dona legitima però com que no hi va haver matrimoni formal se l'ha de considerar concubina en sentit romà.
- Titus Flavius Vespasianus, běžně známý jako Vespasianus, byl římským císařem od roku 69 až do své smrti. Stal se zakladatelem flaviovské dynastie, která vládla římské říši od okamžiku jeho nástupu na trůn až do roku 96. Po jeho úmrtí převzal moc ve státě jeho syn Titus a po něm Vespasianův druhorozený syn Domitianus. Vespasianus pocházel z jezdecké rodiny, jež dosáhla senátorské hodnosti za císařů julsko-klaudijské dynastie. Třebaže postupně prošel všemi běžně zastávanými veřejnými úřady a v roce 51 působil jako konzul, proslulost si vydobyl hlavně svojí výtečnou vojenskou kariérou. V roce 43 se zúčastnil římské invaze do Británie a po roce 66 si podrobil velkou část Judeje, zachvácené židovským povstáním. Zatímco se Vespasianus chystal k obléhání Jeruzaléma, císař Nero zemřel násilnou smrtí, čímž byla říše uvržena do víru zmatků občanských válek „roku čtyř císařů“. Po brzké záhubě Galby a Othona se v dubnu 69 chopil vlády Vitellius. V reakci na to provolaly legie v Egyptě a Judeji v červenci téhož roku Vespasiana císařem. Ve snaze zmocnit se císařské hodnosti spojil Vespasianus své síly s Gaiem Liciniem Mucianem, správcem Sýrie, jenž se vypravil vstříc Vitelliovi. Ten byl 20. prosince 69 poražen, načež byl Vespasianus, zajišťující si mezitím kontrolu nad Egyptem, prohlášen římským senátem za císaře. O deset let trvajícím Vespasianově panování se dochovalo jen nevelké množství zpráv a informací. Jeho vláda je dobře známa především daňovými reformami, jimiž se mu podařilo obnovit pořádek a finanční stabilitu říše, úspěšným tažením proti Židům a četnými ambiciózními stavebními projekty, mezi nimiž vyniklo zvláště Koloseum.
- Tito Flavio Sabino Vespasiano, comúnmente conocido como Vespasiano, fue emperador del Imperio Romano entre el año 69 hasta su muerte, acaecida en 79. Fue el fundador de la Dinastía Flavia, que gobernó el Imperio Romano desde el año 69 hasta 96. Fue sucedido por sus hijos Tito y Domiciano. Descendía de una familia del ordo equester que había alcanzado el rango senatorial durante los reinados de los emperadores de la Dinastía Julio-Claudia. Siendo designado cónsul en 51, ganó renombre como comandante militar, destacando en la invasión romana de Britania. Comandó las fuerzas romanas que hicieron frente a la rebelión de los judíos del año 66 Cuando se disponía a sitiar Jerusalén, la capital rebelde, el emperador Nerón se suicidó, sumiendo al Imperio en un año de guerras civiles conocido como el Año de los Cuatro Emperadores. Tras la rápida sucesión y fallecimiento de Galba y Otón y el ascenso al poder de Vitelio, los ejércitos de las provincias de Egipto y Judea proclamaron emperador a Vespasiano el 1 de julio de 69 En su camino hacia el trono imperial, Vespasiano se alió con el gobernador de Siria, Cayo Licinio Muciano, quien condujo las tropas de Vespasiano contra Vitelio, mientras el propio Vespasiano tomaba el control sobre Egipto. El 20 de diciembre, Vitelio fue derrotado y al día siguiente Vespasiano fue proclamado emperador por el Senado. Poca información ha sobrevivido del reinado de Vespasiano tras sus diez años de gobierno. Destaca de su reinado el programa de reformas financieras que promovió, tan necesario tras la caída de la Dinastía Julio-Claudia, su exitosa campaña en Judea y sus ambiciosos proyectos de construcción como el Anfiteatro Flavio, conocido popularmente como el Coliseo Romano. Tras su muerte el 23 de junio de 79 fue sucedido en el trono por su hijo mayor, Tito.
- Titus Flavius Vespasianus oli Rooman keisari vuosina 69–79. Vespasianus oli viimeinen vuoden 69 neljästä keisarista ja päätti valtakunnan epävakauden kauden. Hän oli ensimmäinen Flavius-sukuinen keisari.
- Vespasien est empereur romain de 69 à 79. Il est le fondateur de la dynastie des Flaviens qui règne sur l'Empire de 69 à 96. Ses fils Titus, puis Domitien lui succèdent.
- Titus Flavius Vespasianus a Flavius dinasztia megalapítója, Róma kilencedik császára. Fájl:Vespasian 01. jpg Vespasianus
- Fondatore della dinastia flavia, fu il quarto a salire al trono nel 69 ponendo fine a un periodo d'instabilità seguito alla morte di Nerone.
- ウェスパシアヌス（Titus Flavius Vespasianus、9年11月17日 - 79年6月23日）はローマ帝国の皇帝。ユリウス・クラウディウス朝断絶後の4皇帝内乱の時代（68年6月～69年12月）に終止符を打ち、自らの血統に基づくフラウィウス朝を創始した。あとを継いで皇帝に即位したティトゥスとドミティアヌスの父にあたる。
- Titus Flavius Vespasianus was keizer van Rome van 69 tot 79. In het jaar 69 na Christus kwam er een ommekeer in het Romeinse Rijk. Na de dood van Nero, de laatste keizer van het Julisch-Claudische huis, streed een aantal pretendenten om de troon. De uiteindelijke nieuwe Romeinse keizer was Vespasianus, soldaat en man van het volk. Door alle willekeur van Caligula en Nero was het aanzien van de keizer niet geweldig. Om zijn positie onder het volk te versterken begon Vespasianus aan het Colosseum, een enorme schouwburg die vijftigduizend toeschouwers kon herbergen. Aan de bouw hiervan zou verder gewerkt worden onder het bewind Titus en Domitianus zou het Colosseum afmaken. De ruïnes ervan zijn nog steeds een trekpleister voor toeristen. Tijdens Vespasianus' regering onderdrukte zijn schoonzoon Cerealis de opstand van de Bataven onder Julius Civilis. Vespasianus werd opgevolgd door zijn zoon Titus.
- Titus Flavius Vespasianus eller Vespasian (9-79 e. Kr. ) var romersk keiser i perioden 69-79 e. Kr. Han ble født i Falacrina i år 9 e. Kr. som sønn av Flavius Sabinus (en vellykket skatteinnkrever og bankier) og Vespasia Polla. Vespasian kom til makten etter Neros selvmord (juni, 68 e. Kr. ) og etter en kort og kaotisk borgerkrig. De øvrige deltakerne i borgerkrigen var Sulpicius Galba (68-69), Marcus Salvius Otho (69) og Aulus Vitellius (69) som også utropte seg til keisere, men som i motsetning til Vespasian manglet tilstrekkelig militær støtte og politisk velvilje i senatet. Under borgerkrigen oppholdt general Vespasian seg i Midtøsten der de romerske legionærene i Judea og Egypt utropte han til keiser i juli 69. Legionærene hadde stor tillit til Vespasian og oppfattet hans rival; Aulus Vitellius - som også var Neros nære venn - som dekadent, umoralsk og militært udugelig. Vespasian ble ved sin post i Judea mens hans løytnant Antonius Primus invaderte Italia og erobret Roma med hjelp av tropper fra Pannonia og Balkan. Med Vespasian begynte en epoke på vel 150 år med en rekke sterke og framsynte keisere som bidro til å skape Romerrikets absolutte glansperiode. I kjølvannet etter Neros vanstyre gjenopprettet han fred og stabilitet i hele riket, og etablerte det såkalte Flaviske dynasti som eneste legitime arvtaker til keisertronen. Sammenliknet med Nero framstår Vespasian som en rasjonell og praktisk orientert leder, «skreddersydd» for et samfunn med store sosiale og økonomiske skiller og der de rike og mektige ikke ønsket vesentlige endringer i gjeldende samfunnsorden. Vespasians prinsipper som leder synes å ha vært orden, disiplin og stabilitet – noe som ikke minst kom til syne i hans håndtering av jødeopprøret (71-73 e. Kr) som truet rikets sikkerhet i øst. Til skrekk og advarsel for andre som måtte true Romerrikets orden og stabilitet, lot han i alt 6000 av de opprørske slavene korsfeste langs veiene inn til Roma. Under de tre flaviske keiserne, Vespasian og hans to sønner, Titus (79-81) og Domitian (81-96), opplevde Roma en litterær og kulturell blomstringstid. Vespasian stanset bygningsarbeidene som Nero hadde igangsatt for å bygge et enormt keiserpalass, og bygde i stedet et amfiteater med plass til 50.000 tilskuere. Colosseum ble imidlertid først fullført etter hans død og innviet av hans sønn (Titus) med 100 dagers festleker. I den flaviske perioden vokste det private skolesystemet i utbredelse og det regnes med at rundt hver tiende innbygger kunne lese og skrive, eller cirka fire millioner personer i hele imperiet, et svært høyt tall for et førmoderne samfunn. I denne sammenhengen kom det nok godt med at Vespasian innførte offentlig avlønning av lærere i latinsk og gresk retorikk. Sett i et økonomisk perspektiv er han kjent for å ha rettet opp rikets økonomi via god forvaltning og innføring av en rekke former for skattlegging. En morsom anekdote er at hans sønn Titus anklaget ham for å legge avgift på de offentlige pissoarene i Roma, hvorpå Vespasian svarte: «Non olet» (Penger lukter ikke). Vespasian økte antallet legioner i østre del av Middelhavet. Han fortsatte ekspansjonen av imperiet ved å erobre Wales og nordre deler av England, og ved å gjøre framstøt mot Skottland og i sørvest-Tyskland i området mellom Rhinen og Donau. Vespasian fortsatte også spredningen av latinske bosettinger utenfor Italia, særlig i Spania, der han ga «alle» innbyggere rettigheter som romerske borgere og slik bidro til en rask «romanisering» av denne provinsen i det romerske imperiet. I motsetning til mange av sine forgjengere døde Vespasian på en udramatisk måte nær sitt fødested etter en kortvarig sykdom. I Vespasian fant Roma en leder som ikke brøt nevneverdig med tradisjonene og som på mange måter framstod som en modell for «gode keisere» i det andre århundre.
- Wespazjan – cesarz rzymski. Wespazjan urodził się w Falacrinae. Był synem Tytusa Flawiusza Sabinusa (I) i Wespazji Polli oraz młodszym bratem Tytusa Flawiusza Sabinusa (II). Cesarz rzymski od 1 lipca 69 do 23 czerwca 79 roku n.e. Odznaczył się w okresie podboju Brytanii (lata 40.). Po wygaśnięciu, ze śmiercią Nerona, dynastii julijsko-klaudyjskiej, nie brał udziału w walce o sukcesję. Został na początku lipca 69 roku wybrany na cesarza przez swoich legionistów w Aleksandrii oraz uznany przez senat w pół roku później za cesarza. Założyciel dynastii Flawiuszów. Namiestnikiem Brytanii mianował Juliusza Agrykolę. Zmarł przed zwycięską inwazją Agrykoli na Kaledonię. Przeczuwając że jego koniec jest bliski, oznajmił jak zwykle żartem: "Coś mi się zdaje, że staje się bogiem". Gdy już zbliżała się chwila ostatnia, kazał się podnieść mówiąc "Cesarz Rzymian umiera stojąc". Wyróżnił się jako reformator i reorganizator państwowości rzymskiej, umocnił granice cesarstwa. Nakazał usunąć z Rzymu stoików. Jego żoną była Domitilla Starsza - mieli oni 3 dzieci. Jego następcą był starszy syn Tytus (79-81), później władzę objął drugi jego syn - Domicjan, który został zamordowany 23 czerwca 96 roku. Po panowaniu Domicjana nastąpił okres panowania pięciu dobrych cesarzy.
- Tito Flávio Sabino Vespasiano, em latim Titus Flavius Vespasianus, foi um imperador romano, o primeiro da dinastia Flávia, que ocupou o poder em 69 d.C. , logo após o suicídio de Nero e o conturbado Ano dos quatro imperadores. Foi proclamado imperador pelos seus próprios soldados em Alexandria. Sucederam-lhe sucessivamente dois dos seus filhos, Tito e Domiciano. De origem modesta, descendia de uma família do ordo equester que atingira o classe senatorial durante os reinados dos imperadores da Dinastia Júlio-Claudiana. Designado cônsul em 51, ganhou renome como comandante militar, destacando-se na invasão romana da Britânia. Comandou as forças romanas que fizeram face à rebelião dos judeus de 66 Quando se dispunha a sitiar Jerusalém, a capital rebelde, o imperador Nero suicidou-se, sumindo o Império num ano de guerras civis conhecido como o Ano dos Quatro Imperadores. Após a rápida sucessão e falecimento de Galba e Otão e a ascensão ao poder de Vitélio, os exércitos das províncias do Egito e Judeia proclamaram Vespasiano imperador a 1 de julho de 69 No seu caminho para o trono imperial, Vespasiano aliou-se com o governador da Síria, Caio Licínio Muciano, quem conduziu as tropas de Vespasiano contra Vitélio, enquanto o próprio Vespasiano tomava o controle sobre o Egito. A 20 de dezembro, Vitélio foi derrotado e ao dia seguinte Vespasiano foi proclamado imperador pelo Senado. Pouca informação sobreviveu dos dez anos de governo de Vespasiano. Destaca-se o programa de reformas financeiras que promoveu, tão necessário após a queda da Dinastia Júlio-Claudiana, a sua bem-sucedida campanha na Judeia e os seus ambiciosos projetos de construção como o Anfiteatro Flávio, conhecido popularmente como o Coliseu Romano. Reformulou o Senado e a Ordem Eqüestre e desenvolveu um sistema educativo mais amplo. Reprimiu a sublevação da Gália, mas incompatibilizou-se com os meios senatoriais. O período de seu governo ficou marcado por uma eficaz administração econômica quer na capital do império quer nas províncias, com um aumento significativo do tributo anual e a implementação de medidas econômicas muito mais severas, o que permitiu atingir níveis de progresso assinaláveis nas finanças do Estado, tendo inclusive angariado fundos para a construção do templo dedicado a Júpiter Capitolino e para o Coliseu de Roma (ou Anfiteatro Flávio). Após a sua morte a 23 de junho de 79 foi sucedido no trono pelo seu filho maior, Tito.
- Fişier:Vespasian. jpg Caesar Vespasianus Augustus Caesar Vespasianus Augustus, cunoscut ca Vespasian, a fost împărat roman din decembrie 69 până în iunie 79. Fiul unui modest funcţionar de vamă, Vespasian a urmat o carieră militară care-l poartă în Germania Superior, Britannia, Africa. În 67 este însărcinat de Nero cu reprimarea răscoalei antiromane a iudeilor. Proclamat împărat la Alexandria, la 1 iulie 69 de legiunile din Orient, Vespasian este recunoscut în întregul Imperiu după ocuparea Romei şi moartea lui Vitellius, întemeind o nouă dinastie, aceea a Flavilor. Personalitate energică, lucidă, modestă, Vespasian este preocupat de restabilirea liniştii şi securităţii statului, grav afectate de războiul civil. A reorganizat finanţele şi armata, a întărit frontiera Dunării inferioare, creând o flotă în Marea Neagră, a reconstituit Capitoliul şi numeroase edificii din Roma distruse şi a început construcţia Colosseum-ului. În august 70, fiul său Titus cucereşte Ierusalimul şi încheie în 72/73 războiul din Iudeea, care este reorganizată ca provincie de sine stătătoare. De pe urma lui a rămas şi o expresie celebră: Banii nu au miros. Vespasian a dispus construirea la Roma a sute de latrine publice, pentru care a perceput taxe de folosire. A fost criticat de unii senatori că scoate bani din ceva atât de murdar. Răspunsul a fost simplu şi memorabil: pecunia non olet (banii nu au miros).
- Файл:Vespasian. jpg Изображение Веспасиана на монете Тит Флавий Веспасиан (старший), вошедший в историю под именем Веспасиан — римский император с 20 декабря 69, основатель династии Флавиев, один из наиболее деятельных и успешных принцепсов I века. Когномен «Веспасиан» получил, вероятно, из-за своего любимого занятия — разведения пчел.
- Vespasianus, eg. Titus Flavius Vespasianus, blev kejsare som Imperator Caesar Vespasianus Augustus, född 17 november 9 e. Kr. i Falcrinae, död 23 juni 79 e. Kr. , utropad till romersk kejsare den 1 juli 69. Far till Titus, Domitianus och Flavia Domitilla. Gift med Flavia Domitilla. Vespasianus var den siste kejsaren under det så kallade fyrkejsaråret. De tre övriga var revolutionskejsarna Galba, Otho, och Vitellius.
- Imperator Caesar Vespasianus Augustus, Asıl adı Titus Flavius Vespasianus olan, 69 - 79 yılları arasında tahta çıkmış Roma İmparatoru. Vespasian, etkili ancak kısa ömürlü bir hanedan olan ve yerine geçen oğulları Titus ve Domitian'ında dahil olduğu Flavian Hanedanı'nın kurucusudur. İmparatorluğa, gürültülü Dört İmparator Yılı'nın sonunda yükseldi. Vespasian'ın yönetiminde Julio-Claudian Hanedanı'nın sona ermesinden sonra en bilinen reform, Yahudiler'e karşı savaş ve Colosseum'un yapımına başlanılmasıdır.
- Тіт Фла́вій Веспасіа́н (старший), більш відомий як Веспасіан — римський імператор з 20 грудня 69, засновник династії Флавіїв, один з найбільш діяльних та успішних принцепсів I сторіччя. Когномен «Веспасіан» отримав, вірогідно, через свою улюблену справу — бджільництво.
- 提圖斯·弗拉維烏斯·維斯帕西亞努斯（Titus Flavius Vespasianus），英語化作「維斯帕先（Vispasian）」，9年11月17日-79年6月23日，羅馬帝國弗拉維王朝的第一位皇帝。他是四帝之年(69年)的最後一位皇帝，結束了自尼祿皇帝死後，帝國18個月以來的戰亂紛爭情勢。在他10年的統治期間，積極與羅馬元老院合作，改革內政，重建經濟秩序。後世普遍對這位皇帝有正面的評價。
|
| rdfs:comment
|
- Titus Flavius Vespasianus, commonly known as Vespasian, was a Roman Emperor who reigned from 69 AD until his death in 79 AD. Vespasian was the founder of the short-lived Flavian dynasty, which ruled the Roman Empire between 69 AD and 96 AD He was succeeded by his sons Titus (79–81) and Domitian (81–96). Vespasian descended from a family of equestrians which rose into the senatorial rank under the emperors of the Julio-Claudian dynasty.
- Vespasian war vom 1. Juli 69 bis 23. Juni 79 römischer Kaiser. Er konnte den Bürgerkrieg und die Auseinandersetzungen um das Kaiseramt im Vierkaiserjahr 69 n. Chr. für sich entscheiden und wurde der erste römische Kaiser aus der flavischen Dynastie. Während seiner zehnjährigen Herrschaft gelang es ihm, das Reich sowohl politisch als auch finanziell zu stabilisieren, wobei er sich auch durch seinen Charakter positiv von Vorgängern wie Caligula oder Nero abhob.
- El general Tit Flavi Sabí Vespasià (Titus Flavius Sabinus Vespasianus), nét de centurió i fill d'un publicà de nom Flavi Sabí i de Vespàsia Pol·la (germana d'un senador romà i filla del prefecte local), fou un emperador romà (69-79) que va accedir a la propora l'any 69 amb el suport de les legions orientals, a les quals es van sumar les de Pannònia, Mèsia i Dalmàcia.
- Titus Flavius Vespasianus, běžně známý jako Vespasianus, byl římským císařem od roku 69 až do své smrti. Stal se zakladatelem flaviovské dynastie, která vládla římské říši od okamžiku jeho nástupu na trůn až do roku 96. Po jeho úmrtí převzal moc ve státě jeho syn Titus a po něm Vespasianův druhorozený syn Domitianus. Vespasianus pocházel z jezdecké rodiny, jež dosáhla senátorské hodnosti za císařů julsko-klaudijské dynastie.
- Tito Flavio Sabino Vespasiano, comúnmente conocido como Vespasiano, fue emperador del Imperio Romano entre el año 69 hasta su muerte, acaecida en 79. Fue el fundador de la Dinastía Flavia, que gobernó el Imperio Romano desde el año 69 hasta 96. Fue sucedido por sus hijos Tito y Domiciano. Descendía de una familia del ordo equester que había alcanzado el rango senatorial durante los reinados de los emperadores de la Dinastía Julio-Claudia.
- Titus Flavius Vespasianus oli Rooman keisari vuosina 69–79. Vespasianus oli viimeinen vuoden 69 neljästä keisarista ja päätti valtakunnan epävakauden kauden. Hän oli ensimmäinen Flavius-sukuinen keisari.
- Vespasien est empereur romain de 69 à 79. Il est le fondateur de la dynastie des Flaviens qui règne sur l'Empire de 69 à 96. Ses fils Titus, puis Domitien lui succèdent.
- Titus Flavius Vespasianus a Flavius dinasztia megalapítója, Róma kilencedik császára. Fájl:Vespasian 01. jpg Vespasianus
- Fondatore della dinastia flavia, fu il quarto a salire al trono nel 69 ponendo fine a un periodo d'instabilità seguito alla morte di Nerone.
- ウェスパシアヌス（Titus Flavius Vespasianus、9年11月17日 - 79年6月23日）はローマ帝国の皇帝。ユリウス・クラウディウス朝断絶後の4皇帝内乱の時代（68年6月～69年12月）に終止符を打ち、自らの血統に基づくフラウィウス朝を創始した。あとを継いで皇帝に即位したティトゥスとドミティアヌスの父にあたる。
- Titus Flavius Vespasianus was keizer van Rome van 69 tot 79. In het jaar 69 na Christus kwam er een ommekeer in het Romeinse Rijk. Na de dood van Nero, de laatste keizer van het Julisch-Claudische huis, streed een aantal pretendenten om de troon. De uiteindelijke nieuwe Romeinse keizer was Vespasianus, soldaat en man van het volk. Door alle willekeur van Caligula en Nero was het aanzien van de keizer niet geweldig.
- Titus Flavius Vespasianus eller Vespasian (9-79 e. Kr. ) var romersk keiser i perioden 69-79 e. Kr. Han ble født i Falacrina i år 9 e. Kr. som sønn av Flavius Sabinus (en vellykket skatteinnkrever og bankier) og Vespasia Polla. Vespasian kom til makten etter Neros selvmord (juni, 68 e. Kr. ) og etter en kort og kaotisk borgerkrig.
- Wespazjan – cesarz rzymski. Wespazjan urodził się w Falacrinae. Był synem Tytusa Flawiusza Sabinusa (I) i Wespazji Polli oraz młodszym bratem Tytusa Flawiusza Sabinusa (II). Cesarz rzymski od 1 lipca 69 do 23 czerwca 79 roku n.e. Odznaczył się w okresie podboju Brytanii (lata 40.). Po wygaśnięciu, ze śmiercią Nerona, dynastii julijsko-klaudyjskiej, nie brał udziału w walce o sukcesję.
- Tito Flávio Sabino Vespasiano, em latim Titus Flavius Vespasianus, foi um imperador romano, o primeiro da dinastia Flávia, que ocupou o poder em 69 d.C. , logo após o suicídio de Nero e o conturbado Ano dos quatro imperadores. Foi proclamado imperador pelos seus próprios soldados em Alexandria. Sucederam-lhe sucessivamente dois dos seus filhos, Tito e Domiciano.
- Fişier:Vespasian. jpg Caesar Vespasianus Augustus Caesar Vespasianus Augustus, cunoscut ca Vespasian, a fost împărat roman din decembrie 69 până în iunie 79. Fiul unui modest funcţionar de vamă, Vespasian a urmat o carieră militară care-l poartă în Germania Superior, Britannia, Africa. În 67 este însărcinat de Nero cu reprimarea răscoalei antiromane a iudeilor.
- Файл:Vespasian. jpg Изображение Веспасиана на монете Тит Флавий Веспасиан (старший), вошедший в историю под именем Веспасиан — римский император с 20 декабря 69, основатель династии Флавиев, один из наиболее деятельных и успешных принцепсов I века.
- Vespasianus, eg. Titus Flavius Vespasianus, blev kejsare som Imperator Caesar Vespasianus Augustus, född 17 november 9 e. Kr. i Falcrinae, död 23 juni 79 e. Kr. , utropad till romersk kejsare den 1 juli 69. Far till Titus, Domitianus och Flavia Domitilla. Gift med Flavia Domitilla. Vespasianus var den siste kejsaren under det så kallade fyrkejsaråret. De tre övriga var revolutionskejsarna Galba, Otho, och Vitellius.
- Imperator Caesar Vespasianus Augustus, Asıl adı Titus Flavius Vespasianus olan, 69 - 79 yılları arasında tahta çıkmış Roma İmparatoru. Vespasian, etkili ancak kısa ömürlü bir hanedan olan ve yerine geçen oğulları Titus ve Domitian'ında dahil olduğu Flavian Hanedanı'nın kurucusudur. İmparatorluğa, gürültülü Dört İmparator Yılı'nın sonunda yükseldi.
- Тіт Фла́вій Веспасіа́н (старший), більш відомий як Веспасіан — римський імператор з 20 грудня 69, засновник династії Флавіїв, один з найбільш діяльних та успішних принцепсів I сторіччя. Когномен «Веспасіан» отримав, вірогідно, через свою улюблену справу — бджільництво.
- 提圖斯·弗拉維烏斯·維斯帕西亞努斯（Titus Flavius Vespasianus），英語化作「維斯帕先（Vispasian）」，9年11月17日-79年6月23日，羅馬帝國弗拉維王朝的第一位皇帝。他是四帝之年(69年)的最後一位皇帝，結束了自尼祿皇帝死後，帝國18個月以來的戰亂紛爭情勢。在他10年的統治期間，積極與羅馬元老院合作，改革內政，重建經濟秩序。後世普遍對這位皇帝有正面的評價。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
