| dbpprop:abstract
|
- Venetia is a name used mostly in a historical context for the area of Northeast Italy, corresponding approximately to the present-day Italian administrative regions of the Veneto and Friuli-Venezia Giulia. Venetia formed for a long time the Italian land portion of the Republic of Venice. In 1797, the Republic ended with Napoleon's invasion, and was included in the French Empire. After the Congress of Vienna, 1815, Venetia was a part of the Kingdom of Lombardy-Venetia, a separate kingdom of the Austrian Empire. In 1848, Venetia arose against the central Austrian government, forming the Republic of San Marco, which lasted only 17 months. Venetia remained under Austrian control until the Austro-Prussian war in 1866, when the Kingdom of Italy joined this war on the Prussian front as she was promised Venetia as thanks for her assistance. This caused an additional southern front for Austria, the Third Italian War of Independence. Once the war(s) ended, the Treaty of Vienna (1866) ceded the region to neutral France, though, with the fortresses remaining under Austrian control for the time being. Following protests, the Austrians left, the French ceded it to Italy on October 20, and a referendum held on October 21/22 ratified the handover thus realized.
- Venetia (Venècia) fou una província romana del nord d'Itàlia, a la vora de la mar Adriàtica des el Alps (on limitava amb els eugans i els retis) fins a la mar a la boca del Padus, i al est fins el Athesis. Tenien al oest als cenomans però el límit no està ben definit. La província formà part de la Gàl·lia Cisalpina i es va constituir en província en temps d'August i llavors va incloure Brixia, Cremona i Bergomun (al oest de Verona) i probablement va tenir el seu límit al riu Addua. Estava habitada pels vènets però la província va incloure el país dels carnis, que vivien al est dels vènets fins a Tergeste amb límit al riu Timavus. Els vènets (llatí veneti) vivien al oest (entre els Athesis i el Plavis) i els carni (carnis) al est (fins Ístria). Des la vall del Save, el pas dels Alps Julians deixava obert el camí cap a Venetia i els invasors el podien utilitzar. Així fou el cas d'Àtila el 452, que va arribar davant Aquileia, la va assetjar i la va destruir, igual que les ciutats de Concordia, Altinum, Patavium, Vicentia, Verona, Brixia, i Bergomum. Els habitants d'aquestes ciutats es van refugiar a les llacunes on van fundar un parell de ciutats al mig del aigua on abans nomes vivien pescadors: els fugits d'Aquileia van fundar Grado i els d'altres ciutats (pricipalment Patavium) van fundar Venècia. Els principals rius del territori son el Athesis (Adige), el Medacus (Brentha) amb el seu afluent el Medacus Minor (Bacchiglione), el Silis (Sele), el Plavis (Piave) el Liquentia (Livenza), el Romantinus (Lemene), el Tilavemptus (Tagliamento), el Varanus i el Anassus (esmentats per Plini, probablement el Stella i el seu afluent Cormor), i el Alsa (Ausa). Altres rius de certa envergadura al est son el Turrus (Torre), el Natiso (Natisone) i el Sontius (Isonzo), aquest darrer amb el seu afluent Fluvius Frigidus (Wippach o Vipao); i finalment el Timavus i el Formio (Risano) que marcava el límit amb Ístria. Les ciutats principals foren: Verona, Vicentia, Patavium, Ateste, Altinum, Concordia, Opitergium, Tarvisium, Acelum, Centa, Feltria, Belunum, Aquileia, Forum Julii, Vedinum, Julium Carnicum, i Tergeste. Al país del carnis hi havia algunes ciutats com Flamonia (Flaggona), Osopum (Osopo), Glemona (Gemona), Artemia (Artegna), Cormones (Cormons) i Pucinum (Duino).
- Venetia fue una provincia romana del Norte de Italia, a la orilla del mar Adriático desde los Alpes (donde limitaba con los euganos y los retis) hasta el mar en la desembocadura del Padus, y al Este hasta el Athesis. Tenían al Oeste a los cenómanos pero el límite no está bien definido. La provincia formaba parte de la Galia Cisalpina y se constituyó en provincia en tiempos de Augusto y entonces incluyó Brixia, Cremona y Bergomun (al Oeste de Verona) y probablemente tuvo su límite en el río Addua. Estaba habitada por los vénetos pero la provincia incluyó el país de los carnis, que vivían al Este de los vénetos hasta Tergeste con límite en el río Timavus. Los vénetos (latín veneti) vivían al Oeste (entre los Athesis y los Plavis) y los carni (carnis) al Este (hasta Istria). Desde el valle del Save, el paso de los Alpes Julianos dejaba abierto el camino hacia Venetia y los invasores lo podían utilizar. Así fue el caso de Atila en 452, que llegó delante de Aquilea, la asedió y la destruyó, igual que las ciudades de Concordia, Altinum, Patavium, Vicentia, Verona, Brixia, y Bergomum. Los habitantes de estas ciudades se refugiaron en las lagunas donde fundaron un par de ciudades en medio del agua, donde antes solo vivían pescadores: los huidos de Aquilea fundaron Grado y los de otras ciudades (principalmente Patavium) fundaron Venecia. Los principales ríos del territorio son el Athesis (Adige), el Medacus (Brentha) con el su afluente el Medacus Minor (Bacchiglione), el Silis (Sele), el Plavis (Piave) el Liquentia (Livenza), el Romantinus (Lemene), el Tilavemptus (Tagliamento), el Varanus y el Anassus (referidos por Plinio, probablemente el Stellaiel su afluente Cormor), y el Alsa (Ausa). Otros ríos de cierta envergadura al Este son el Turrus (Torre), el Natiso (Natisone) y el Sontius (Isonzo), este último con su afluente Fluvius Frigidus (Wippach o Vipao); y finalmente el Timavusyel Formio (Risano) que marcaba el límite con Ístria. Las ciudades principales fueron: Verona, Vicentia, Patavium, Ateste, Altinum, Concordia, Opitergium, Tarvisium, Acelum, Centa, Feltria, Belunum, Aquileya, Forum Julii, Vedinum, Julium Carnicum, y Tergeste. Al país de los carnis había algunas ciudades como Flamonia (Flaggona), Osopum (Osopo), Glemona (Gemona), Artemia (Artegna), Cormones (Cormons) y Pucinum (Duino).
- Il toponimo Venezia è sia il nome storico della regione di insediamento delle antiche popolazioni venete, grossomodo corrispondente all'attuale Veneto, sia il nome dell'odierna città di Venezia.
- ヴェネト共和国(Repubblica Veneta)またはサン・マルコ共和国(Repubblica di San Marco)は、1848年革命の際にイタリアのヴェネツィアを中心とするヴェネト地方に設立された共和国である。ヴェネツィア臨時政府とも。1797年まで存在したヴェネツィア共和国に対して第2共和国とも。 1848年当時、ヴェネト地方はオーストリア皇帝を王とするロンバルド=ヴェネト王国の一部であった。しかし、3月15日ウィーンで暴動が起き宰相メッテルニヒが失脚すると、オーストリアの圧力が弱まった。3月18日ミラノの暴動(ミラノの5日間)と時を同じくして3月17日に、ダニエーレ・マニンを主導者として蜂起。3月23日にはマニンを大統領とする共和国となった。 1848年革命で出来た共和国の中では長命を保ったが、1849年8月末にはマニンは降伏し、1866年のイタリア併合までこの地域はオーストリア領になった。
- Venécia é um nome utilizado especialmente em contextos históricos para se referir à área do nordeste da Itália que corresponde aproximadamente às regiões administrativas atuais do Vêneto e do Friul-Veneza Júlia. A Venécia formou por muito tempo a parte continental da República de Veneza. Em 1797, a República terminou com a invasão napoleônica, e passou a fazer parte do Império Francês. Após o Congresso de Viena, em 1815, a Venécia passou a fazer parte do Reino da Lombardia-Venécia, um reino que fazia parte do Império Austríaco. Em 1848, Venécia se insurgiu contra o governo austríaco central, formando a República de São Marcos, que durou apenas 17 meses. O território continuou sob controle austríaco até a Guerra Austro-prussiana, em 1866, quando o Reino da Itália se juntou à guerra no front prússio, e recebeu do Reino da Prússia promessa da Venécia por sua ajuda contra a Áustria. Com o fim da guerra, o controle da região foi cedido à Itália em 20 de outubro daquele ano, e um referendo realizado nos dias seguintes ratificou a transmissão de poder.
|